Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : Sri Lanka fa fugir al seu President. Conflicte taxis-Uber. El Pontífex demana que el jovent no mengi tanta carn. El caloret d’aquest estiu. Lògica intestinal Macroniana. Repsol i Cepsa eviten una multa. Europa dona la raó al jutge Llarena i Puig fa les maletes. Ingredients per la paella espanyola
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
22 de juliol 2022
LA REVOLUCIÓ DE LA PISCINA
Sri Lanka fa fugir al seu President
La llàgrima de la Índia, abans Ceilan ara Sri Lanka, abans pròspera ara a la misèria, ha dit prou.
Les raons de la revolta, totes. Economia en fallida, sense aliments ni medicaments ni gairebé electricitat, amb un vuitanta per cent de devaluació i la repressió policial... Prou ha dit el poble.
En massa, sense generals ni polítics dirigint-los des de l’ombra, armats només amb pals i raons, han forçat la porta del Palau del President Raiapaksa, han donat una ullada per la casa, s’han cagat en Déu en veure tan de luxe, s’han banyat a la seva piscina, han fet la migdiada al seu llit i cap el tard han tornat cap a casa a sopar. Havien fet la seva festa, la seva revolta. L’endemà, els que encara tenen ganes de gresca cremen la casa del Primer Ministre.
El President com és típic, i el Primer Ministre han fugit en un avió. Tots els dictadors tenen un avió dins l’armari. D’aquí a una temporada, ells mateixos o algun successor, tornaran a manar a Sri Lanka, torturaran a algunes desenes d’assaltants del seu Palau, i tornarà la festa per la Saga Raiapaksa i la quaresma pel poble.
Aquesta és la gran diferència entre les revoltes populars i els cops d’estat manipulats, com el darrer intent de Trump per fer-se amb el poder. Aquí no hi ha poble, aquí hi ha soldats manats (encara que siguin civils) que lluiten pels seus interessos, aquí hi ha estructura paramilitar i para anormal ja que Trump hi està al darrera. Aquí el poder no tocarà a cap d’aquests insurgents. I la diferència més gran entre els dos casos: a Sri Lanka fan una festa, al Capitoli fan un akelarre de ràbia.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
BENVINGUT MISTER UBER
Conflicte taxis-Uber
Hi ha empreses que són com els reis d’orient, els d’abans i els d’ara. Arriben al mig d’un desert, s’hi orinen i en surt un oasi. Fantàstic. Uber és un d’aquests reis.
Per fer-li la punyeta arribo a l’entrevista amb un taxi groc. Em reben tres senyors grans i forts. Al fons un de petit m’espera assegut a una cadira.
Encantat, vostè és... Uber... Si, ja però com a nom de pila?... Uber. Uber és una família, una gran família, tots els que treballem a Uber ens diem Uber.
Podria explicar breument la creació de l’empresa... Una idea. Els Uber vàrem tenir una idea. I ja està. Tenim la flota de taxis més enorme del món sense tenir ni un sol taxi. És una idea o no és una idea?
Home sí, però una mica irregular perquè per no tenir no tenen ni treballadors... Una altra idea, genial... Ni respecten gaires regulacions municipals ni... Els Uber d’una idea, en fem un pa d’idees.
Que sí, que sí, però insisteixo, a vegades saltant-se algunes lleis... Per això tenim una altra idea... Quina, si es pot saber?... No, no es pot saber però pot imaginar-la, untar al poder... Però no sé com poden... Vostè es periodista o Testimoni de Jehovà?... Periodista... Doncs va estudiar a la Pontifícia. Miri, ja que estem a Espanya li explicaré un cas d’aquí, nosaltres teníem una advocadessa quan els taxistes en feien la vida impossible Ok?... OK... Doncs ara és la Presidenta de la Comissió Nacional de Mercats i Competència. S’imagina a favor de qui va?... No senyor... Vagi a la facultat altre vegada i torni quan l’hi hagin ensenyat alguna cosa de profit.
Els tres senyors grans em duen a la porta. M’espera un taxi d’Uber. Dic que he de caminar perquè encara no he fet les sis mil passes per entrar en salut.
A vegades les idees són ben complicades... o no tant, segons es miri.
LA GARSA PROSTÀTICA
EL PAPA NO PARA
El Pontífex demana que el jovent no mengi tanta carn
I qui li mana ara posar-se contra els carnissers? No en traurà res de bo fent que el gremi de la carn es faci protestant. El Papa que és gairebé com Déu en això de veure-les venir hauria de deixa que les vaques continuessin sent sagrades i no posar-hi cullerada. I també hauria de saber que el jovent per molt que ell clami per la vida vegetariana, es seguirà fotent hamburgueses amb salsa.
Abans els Papes parlaven poquet, beneïen des de la cadira gestatòria i només dir un “bon dia” els especialistes del Vaticà en tenien prou per escriure tot l’Observatore Romano. Aquest Papa, argentí havia de ser, no para de xerrar i a sobre parla de temes diferents cada dia i això pot despistar al ramat com el pastor que xiula massa.
Fa poc, ens hem vàrem fer ressò, el Papa insinuava que potser les dones tenien alguna cosa humana que les fes dignes de pertànyer a l’església. L’Observatore va haver de parar màquines. Què era aquella disbauxa? I tot just recuperats, ens parla d’una sola tacada de les vaques, la sostenibilitat planetària, les armes americanes (i d’altres) i de la necessitat de portar una vida sòbria, sense malbaratar. Joder, Papa, para ja una estona!
Encara que després d’aquest article us pugui semblar mentida, jo no sóc especialista vaticanista, però vaig treure bona nota i em diu el nas, que el Papa veu venir la defenestració (en sentit literal o simbòlic) i que abans no passi, té ganes de buidar el pap. No em sembla malament tenir un Papa que parli i que deixi estar a l’Esperit Sant (tema preferit dels altres Pontífex per complicar més la cosa) i que parli de fets actuals, però si segueix així, jo, personalment, veig avenir un cisma. Oremus.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL CALORET D’AQUEST ESTIU
Tot crema, i força, sobre una terra i un poble ja molt cremat. Cremen els boscos, cremen les collites i els prats; i no plou. Fa molt de temps que no cau ni una gota i els bombers no donen l’abast.
Avancen les flames calcinant-ho tot sota un sol ardent ple de llum i força. Tot va cremant ràpidament ajudat pels vents de marinada i la tramuntana.
Tot crema, terra cremada, terra estimada i tan cremats com estem per tots aquells que ens volen anorrear i per aquells que diuen que ens volen defensar.
De fet, però, què podem esperar de viure en una DEMOCRÀCIA?
Potser no n’hi ha hagut prou amb dues basíliques, la del Tibidabo i la Sagrada Família, temples expiatoris, per redimir els pecaminosos barcelonins. Hi han calgut les flamarades de l’infern. Cal que no oblidem que les llibertats assolides en lluita i sang tenen un preu.
Degut a la calorada, fortíssima com mai, la gent de Barcelona i de pobles i ciutats de Catalunya ha sortit sense roba als carrers. Tant és així que l’alcaldessa de la capital ha decretat, com anys enrere, la llibertat de practicar el nudisme integral a Barcelona que ha estat seguit pels alcaldes d’arreu del país.
A les platges, plenes de gom a gom, ningú s’ha pogut banyar per la presència de nombrosos taurons i meduses. Molta gent ingressa als hospitals, ja plens de malalts de COVID, per curar les seves cremades i el creixent càncer de pell. Alhora que les esglésies han obert les seves portes per aixoplugar als acalorats i despullats ciutadans. Els turistes que han gosat arribar al país, espantats, no surten dels hotels i no fan compres.
Les autoritats governatives han canviat “a l’estiu tota cuca viu” per “a l’estiu molt en compte i no surtis del niu” per evitar més desgràcies. Què ens espera quan arribi la tardor? I l’hivern? Cal, ara sí, fer més bondat que mai.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
Lògica intestinal Macroniana
Quan no rebenten els ulls, és ben sabut, les evidències fan cecs. El 14 de JUILLET parisí posa davant una d'aquestes evidències de tal manera que ja no les veiem. Els exercits de França desfilant entre la banalitat i l'impensable d’una nova guerra a escala continental o mundial. L'ocasió de recordar als països del flanc oriental de l'OTAN que les tropes franceses allà desplegades els defensaran si hi ha agressió.
Una desfilada amb un Macron que s’assembla a un mal ambaixador disposat a cometre l'irreparable... Un president que signa una poc discreta pel·lícula militarista, disfressada per la frustració en la seva mediació política amb el Kremlin i Putin i en fa una demostració per excés.
Zelenski no va abandonar Ucraïna per veure la festa nacional francesa, però la guerra va estar present en la ment de tothom. La tradicional desfilada es va obrir amb les banderes de nou països de l'Est, majoritàriament veïns de Rússia o Ucraïna, i directament concernits per l'agressió russa: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Romania, Bulgària.
França, la setena potència militar més gran del món, que ja fa temps que participa en missions de “tranquil·litat” terrestre i aèria a Estònia mentre que els seus millors avions de combat Rafale protegeixen els cels polonesos.
Però la intenció de Macron, ha estat, sobretot, l’oportunitat per dir a Europa que l'exèrcit francès pot participar en una guerra d'alta intensitat mostrant al món els tancs de reconeixement Jaguar, al costat dels nous tancs Griffon. I damunt els caps del públic van passar els drons Reaper que estan molt de moda en aquesta guerra i 64 avions i helicòpters. En total, uns 6.300 militars van desfilar per recordar-nos que el retorn de la guerra a Europa ja és una cruel realitat.
Ara només queda per veure l’extensió i els països que en seran afectats.
La desfilada militar també és una cortina de fum per fer oblidar als francesos que per la seva absència de consignes clares i de mobilització per bloquejar l’extrema dreta ha portat a l’Assemblea Nacional 89 diputats de Marine Le Pen. Una autèntica catàstrofe provocada pel president. El 2017, 110 candidats del Front Nacional s'havien classificat per a la segona volta de les eleccions legislatives. Només 8 es van convertir en diputats. Cinc anys més tard, el partit de Marine Le Pen, ara RN, va aconseguir classificar en segona volta el doble de candidats (208 contra 110), però és sobretot el nombre de candidats que van passar a diputats el que fa la diferència, 89 ara contra 8 abans.
Macron però, ni en aquesta situació, no preveu una resposta radical a l’extrema dreta i sembla voler deixar-ho en mans dels seus entusiastes opositors, els NUPES. Cal esperar que la nova esquerra francesa no caigui en la trampa. Cal preferir que aquests es dediquin a denunciar el sistema i la seva castrant cultura.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL TRIBUNAL SUPREM NO PAGA LA GASOLINA
Repsol i Cepsa eviten una multa
Repsol i Cepsa, dues companyies que en el món teològic venen a representar a Leviatan i Belzebú, foren castigats per Déu (alies Comissió Nacional del Mercat) a multes de vint i deu milions d’euros respectivament per arribar a pactes de mercat i intercanvi d’informació. Aquest fet absolutament revolucionari en el món del capitalisme espanyol es va produir a l’any 2015.
Set anys després, ningú no ha passat a cobrar la multa. Ningú no ha embargat els comptes de les empreses. Ningú ha recordat que Repsol i Cepsa són dos dels dimonis més importants, contaminants i tèrbols de l’empresariat espanyol.
Aprofitant l’oblit, el Tribunal Suprem, per boca de la seva sala contenciosa administrativa, acaba de donar el cas per prescrit. Que bonica és la justícia!
Aquest fet em recorda molt el que li va succeir a una servidora. Vaig pagar l’impost de circulació tres dies després del termini establert per l’ajuntament (m’havia fet una reducció de pit i estava ingressada). Amb els mugrons encara morats vaig corre a l’oficina del Banc per pagar l’impost. Una setmana després rebia la notícia d’una multa per retard en el pagament i ja amenaçaven en embargament, desnonament i no recordo si també afusellament.
Reciclo, estalvio aigua, només menjo de proximitat gracies a un hort que m’he fet al balcó de casa, fa quatre anys que no compro roba, la reutilitzo i si em compro alguna cosa és a les tendes de segona mà.
L’estat hauria d’estar tranquil amb la meva conducta cívica, però no. Tinc la maquinaria estatal darrera meu, pendent de les meves faltes mentre a Repsol i Cepsa se’ls hi passen set anys per cobrar-los una multa de trenta milions. Que bonica que és la Justícia del Tribunal Constitucional!
LLUFA DESINTERESSADA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
EL RELLOTGE DE (LL)ARENA
Europa dona la raó al jutge Llarena i Puig fa les maletes
Tic... Tac... Tic... Tac. Lent, segur, constant, infal·lible. Fa cinc anys, des que li va prometre a la Verge de l’Ampara Grande la captura dels capciosos, el jutge Llarena esmorza i dina (a la nit va de tapes) amb la foto de Puigdemont, Puig i Ponsatí al seu davant. Són moltes hores.
La fe però, mou muntanyes. La fe i el treball constant, de rateta aplicada que des d’aleshores el Jutge esmerça enviant cartes, certificats, àudios, sumaris i altres elements a les autoritats europees.
No és que tingui raó, em va dir l’altre dia un esgotat jutge belga, és que no ens el podem treure de sobre i si li donem una mica de corda, potser callarà una estona. Santa innocència la dels belgues.
El Jutge Llarena, no els deixarà tranquils fins tenir al tres fugits a Alcalà Meco. És la seva raó de vida. La seva creuada personal.
Hi ha molts personatges així a Espanya. Petits, amb llaga d'estómac, una gran fe amb la Mare de Déu del seu poble i per descomptat amb Espanya... o la seva idea d’Espanya.
En un circ podrien fer riure, però en un Tribunal són perillosos perquè la seva constància és molt superior a la dels seus enemics. El bo d’en Puig, ni recordava que havia viscut a Catalunya una temporada i quan li van preguntar quan portava de Conseller va dir que no podia precisar, que pocs mesos. En Llarena sap el dia que van nomenar a Puig, el dia que va fugir, porta comptabilitzats els quilos de musclos que s’ha menjat a Bèlgica. És la gota malaia i els catalans no estem acostumats als esforços de llarga durada.
Tic... tac... el Llarena, tard o d’hora, guanyarà.
PD. L’advocat Boie diu que tot va bé.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
RECEPTA DE CUINA
Ingredients per la paella espanyola
Estiu. Temps de paella i sangria.
Hi ha molt tipus de paella, però la de veritat, l’Espanyola genuïna té uns elements indispensables.
El que fa interessant la nostra paella és que el menys important és l’arròs. Tan l’hi fot, els granets d’arròs són els espanyols i tard o d’hora s’estoven.
Sí és important el sofregit, diguem el context de la paella. En els darrers temps, s’ha demostrat que té molt més gust una barreja de notícies falses, gravacions, i corrupció que el típic sofregit de sempre. Com a brou enlloc del suquet de peix o verdures i pollastre, es recomana posar el suc de les clavegueres més gustós i espès que atipa més. Si el suc, té l’origen en un dinar entre jutges, policies i espies, l’èxit està assegurat però cal prendre després un antibiòtic.
L’habitual disputa entre si la paella ha de ser només de peix o només de carn i que la mixta és un rave, és història. Ara tenim clar que el millor és una paella rave. És a dir, pots tirar-hi tots els elements que vulguis. Des d’animals amb closca passant per bolets amb terra fins caragols sense treure’ls-hi el cul. Com a ornament, alguns posen restes de personatges falsament acusats, es porta molt el gust Trias i amb una picada d’informes policials igualment falsos.
I és bona aquesta paella?, preguntaran els turistes, doncs gens ni mica, però és molt nostra, molt espanyola. I ja se sap: el que no mata, engreixa.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
NOT PROBLEM
Nou president del Cercle d’Economia
Neguit popular davant els resultats electorals que han donat com a President del Cercle d’Economia al Sr Guardiola (un altre Guardiola) fins ara poc conegut de les masses.
El temor ha anat en augment al saber-se que aquests senyor havia estat conseller del Banc de Sabadell. I doncs què ens pensàvem?
Inútil preocupar-se pel currículum del Sr Guardiola. Si l’han escollit President de la Cambra, guerriller filo comunista no ho serà. Tranquils tots l’empresa segueix on ha estat sempre i nosaltres, també.
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
L’ajuntament posa controls acústics a les zones tenses
A veure, tensos ho estem tots, però sempre és bo comprovar el zel municipal per fer més feliç la vida dels ciutadans. L’enginy tracta d’un dispositiu (que fins ara anomenen instrument, així en general) per controlar el grau de decibels que pateix el personal en una zona. Els problemes per instal·lar els instruments són, primer que ja no queden pals, fanals o cantonades per penjar-hi gaires més instruments. Segon que una vegada comprovat el volum infractor, sota el pal no hi ha cap Policia per arreglar la cosa i tercer que es repeteix l’error que va cometre la casa gran fa un temps, quan els tècnics es van equivocar i enlloc de censors van instal·lar amplificadors.
REPÀS A LA BORRÀS
Demanen sis anys de presó i vint-i-un de inhabilitació a Borràs
Més enllà de que sigui innocent o no, de la utilització que faci del cas, de les reaccions dels altres partits i del judici popular que ja està en marxa, a la Laura Borràs li han fet una putada. La xifra ben o mal utilitzada ronda els tres-cents mil euros. Si la malversació d’aquesta quantitat s’apliqués per igual a polítics i poderosos del país (Espanya) no hi hauria mai operacions complicades, aniríem molt amples i amb un somriure d’orella a orella. Per què ella ha de pagar per tots els lladres de la Pàtria? No va dir el rei: explicacions de què? quan només la Corina es va endur mig pressupost nacional.
PERE I PEDRO ES REUNEIXEN
Una berbena de bons Peres, molt deslluïda
Davant l’anunci de la reunió entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez tots els catalans hem estat amb l’ai al cor. Clar, ho anuncien durant dies, sembla que sigui la fi del món conflictiu amb Espanya o el començament de l’extinció catalana.
Tothom va de cul per saber que s’han dit, que han fet, si ha anat bé. El nostre enviat especial s’ho ha manegat bé i ha tornat amb noticies fresques. De primer van ballar una sardana. Desprès un twist i van menjar cabrit en salsa i aquí van començar els problemes. El Pere volia salsa russa (el pobre no té massa bon paladar) i el Pedro salsa tàrtara i el cuiner, un sevillano retorçat, els va posar el que millor li va semblar.
Total van acabar enfurrunyats, sense postres ni cafè. Ho sigui, han de tornar a començar i apa tots plorant.
UN CAP CALENT DE COR FRED
Conseller de seguretat nacional de Trump
De vegades es complicat de comprendre un conseller d’un president mig sonat. Fem un repàs, Jhon R Bolton va començar amb W. Buch parlant de desarmament i com a ambaixador a la ONU.
El 2018 qualificà la Cort Penal Internacional d’ineficaç, irresponsable i perillosa. En canvi pretenia donar l’autodeterminació al Sàhara.
Ara, no sabem massa que fa però diu que muntar un “cop d’estat” és molt feixuc en referència a l’assalt del capitoli per les hordes de Trump. Què deu voler dir, que era còmplice ho que estava en contra?
No cal dir que la sensació de perill quan parla és total. Mai es sap per on te la fotrà i inclús Trump es va acollonir d’ell.
UNA EUTANÀSIA DESAUTORITZADA DESPRÉS D’AVALADA
La justícia espanyola sense Nord
Teníem un cas salomònic: preval el dret a una mort digna o abans cal fer un judici pendent?
L'exvigilant de seguretat que va ser abatut pels Mossos i té una lesió medul·lar irreversible, l'home que va ferir tres companys de feina i un mosso no tindrà eutanàsia.
Un jutge ha decidit que la jutgessa que va autoritzar-lo a morir no té raó. Que la raó la té el sindicat de policia que vol jutjar-lo i després cremar-lo a la foguera inquisitorial.
A Espanya manen més els jutges i policies que la raó humanitària. Amen.
QUAN LES PARAULES NO SÓN RES
El debat sobre l’estat de la Nació no paga la pena
És el primer debat d'aquest calibre des del febrer del 2015. Els espanyols no gosen ni respirar. Sánchez anuncia impostos excepcionals a les grans energètiques i a la banca. Però no farà res de tot això.
El govern diu que l’Estat diu que no pot assumir l'accés gratuït a menjadors escolars a Primària. Llavors una catalana li reclama una república sense reis i sense clavegueres de l'estat. Ja, ja em cau bé.
Per no ser menys, Míriam Nogueras demana que Catalunya "tingui el seu propi debat de l'estat de la nació catalana". Però és pràctica i pidola diners per "ajudar els malalts de càncer amb metàstasi". La portaveu de Junts sempre demanant euros.
Els cupaires demanen derogar la reforma laboral per recuperar la indemnització per acomiadament. I el líder del PP, Alberto Núñez Feijó, diu que s’està reunint amb una vintena d'associacions de víctimes del terrorisme. En definitiva dispara contra la nova Llei de Memòria Democràtica.
I on està el puto debat?
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ENGRANATGE ESSENCIAL DE LA ECONOMIA CAPITALISTA
LA PUBLICITAT ÉS EL REFLEX EXACTE DE LES TENDÈNCIES DE LA MODA, DELS DESITJOS I DE LES BOGERIES D’UNA SOCIETAT.
LA REVOLUCIÓ DE LA PISCINA
Sri Lanka fa fugir al seu President
La llàgrima de la Índia, abans Ceilan ara Sri Lanka, abans pròspera ara a la misèria, ha dit prou.
Les raons de la revolta, totes. Economia en fallida, sense aliments ni medicaments ni gairebé electricitat, amb un vuitanta per cent de devaluació i la repressió policial... Prou ha dit el poble.
En massa, sense generals ni polítics dirigint-los des de l’ombra, armats només amb pals i raons, han forçat la porta del Palau del President Raiapaksa, han donat una ullada per la casa, s’han cagat en Déu en veure tan de luxe, s’han banyat a la seva piscina, han fet la migdiada al seu llit i cap el tard han tornat cap a casa a sopar. Havien fet la seva festa, la seva revolta. L’endemà, els que encara tenen ganes de gresca cremen la casa del Primer Ministre.
El President com és típic, i el Primer Ministre han fugit en un avió. Tots els dictadors tenen un avió dins l’armari. D’aquí a una temporada, ells mateixos o algun successor, tornaran a manar a Sri Lanka, torturaran a algunes desenes d’assaltants del seu Palau, i tornarà la festa per la Saga Raiapaksa i la quaresma pel poble.
Aquesta és la gran diferència entre les revoltes populars i els cops d’estat manipulats, com el darrer intent de Trump per fer-se amb el poder. Aquí no hi ha poble, aquí hi ha soldats manats (encara que siguin civils) que lluiten pels seus interessos, aquí hi ha estructura paramilitar i para anormal ja que Trump hi està al darrera. Aquí el poder no tocarà a cap d’aquests insurgents. I la diferència més gran entre els dos casos: a Sri Lanka fan una festa, al Capitoli fan un akelarre de ràbia.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
BENVINGUT MISTER UBER
Conflicte taxis-Uber
Hi ha empreses que són com els reis d’orient, els d’abans i els d’ara. Arriben al mig d’un desert, s’hi orinen i en surt un oasi. Fantàstic. Uber és un d’aquests reis.
Per fer-li la punyeta arribo a l’entrevista amb un taxi groc. Em reben tres senyors grans i forts. Al fons un de petit m’espera assegut a una cadira.
Encantat, vostè és... Uber... Si, ja però com a nom de pila?... Uber. Uber és una família, una gran família, tots els que treballem a Uber ens diem Uber.
Podria explicar breument la creació de l’empresa... Una idea. Els Uber vàrem tenir una idea. I ja està. Tenim la flota de taxis més enorme del món sense tenir ni un sol taxi. És una idea o no és una idea?
Home sí, però una mica irregular perquè per no tenir no tenen ni treballadors... Una altra idea, genial... Ni respecten gaires regulacions municipals ni... Els Uber d’una idea, en fem un pa d’idees.
Que sí, que sí, però insisteixo, a vegades saltant-se algunes lleis... Per això tenim una altra idea... Quina, si es pot saber?... No, no es pot saber però pot imaginar-la, untar al poder... Però no sé com poden... Vostè es periodista o Testimoni de Jehovà?... Periodista... Doncs va estudiar a la Pontifícia. Miri, ja que estem a Espanya li explicaré un cas d’aquí, nosaltres teníem una advocadessa quan els taxistes en feien la vida impossible Ok?... OK... Doncs ara és la Presidenta de la Comissió Nacional de Mercats i Competència. S’imagina a favor de qui va?... No senyor... Vagi a la facultat altre vegada i torni quan l’hi hagin ensenyat alguna cosa de profit.
Els tres senyors grans em duen a la porta. M’espera un taxi d’Uber. Dic que he de caminar perquè encara no he fet les sis mil passes per entrar en salut.
A vegades les idees són ben complicades... o no tant, segons es miri.
LA GARSA PROSTÀTICA
EL PAPA NO PARA
El Pontífex demana que el jovent no mengi tanta carn
I qui li mana ara posar-se contra els carnissers? No en traurà res de bo fent que el gremi de la carn es faci protestant. El Papa que és gairebé com Déu en això de veure-les venir hauria de deixa que les vaques continuessin sent sagrades i no posar-hi cullerada. I també hauria de saber que el jovent per molt que ell clami per la vida vegetariana, es seguirà fotent hamburgueses amb salsa.
Abans els Papes parlaven poquet, beneïen des de la cadira gestatòria i només dir un “bon dia” els especialistes del Vaticà en tenien prou per escriure tot l’Observatore Romano. Aquest Papa, argentí havia de ser, no para de xerrar i a sobre parla de temes diferents cada dia i això pot despistar al ramat com el pastor que xiula massa.
Fa poc, ens hem vàrem fer ressò, el Papa insinuava que potser les dones tenien alguna cosa humana que les fes dignes de pertànyer a l’església. L’Observatore va haver de parar màquines. Què era aquella disbauxa? I tot just recuperats, ens parla d’una sola tacada de les vaques, la sostenibilitat planetària, les armes americanes (i d’altres) i de la necessitat de portar una vida sòbria, sense malbaratar. Joder, Papa, para ja una estona!
Encara que després d’aquest article us pugui semblar mentida, jo no sóc especialista vaticanista, però vaig treure bona nota i em diu el nas, que el Papa veu venir la defenestració (en sentit literal o simbòlic) i que abans no passi, té ganes de buidar el pap. No em sembla malament tenir un Papa que parli i que deixi estar a l’Esperit Sant (tema preferit dels altres Pontífex per complicar més la cosa) i que parli de fets actuals, però si segueix així, jo, personalment, veig avenir un cisma. Oremus.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL CALORET D’AQUEST ESTIU
Tot crema, i força, sobre una terra i un poble ja molt cremat. Cremen els boscos, cremen les collites i els prats; i no plou. Fa molt de temps que no cau ni una gota i els bombers no donen l’abast.
Avancen les flames calcinant-ho tot sota un sol ardent ple de llum i força. Tot va cremant ràpidament ajudat pels vents de marinada i la tramuntana.
Tot crema, terra cremada, terra estimada i tan cremats com estem per tots aquells que ens volen anorrear i per aquells que diuen que ens volen defensar.
De fet, però, què podem esperar de viure en una DEMOCRÀCIA?
Potser no n’hi ha hagut prou amb dues basíliques, la del Tibidabo i la Sagrada Família, temples expiatoris, per redimir els pecaminosos barcelonins. Hi han calgut les flamarades de l’infern. Cal que no oblidem que les llibertats assolides en lluita i sang tenen un preu.
Degut a la calorada, fortíssima com mai, la gent de Barcelona i de pobles i ciutats de Catalunya ha sortit sense roba als carrers. Tant és així que l’alcaldessa de la capital ha decretat, com anys enrere, la llibertat de practicar el nudisme integral a Barcelona que ha estat seguit pels alcaldes d’arreu del país.
A les platges, plenes de gom a gom, ningú s’ha pogut banyar per la presència de nombrosos taurons i meduses. Molta gent ingressa als hospitals, ja plens de malalts de COVID, per curar les seves cremades i el creixent càncer de pell. Alhora que les esglésies han obert les seves portes per aixoplugar als acalorats i despullats ciutadans. Els turistes que han gosat arribar al país, espantats, no surten dels hotels i no fan compres.
Les autoritats governatives han canviat “a l’estiu tota cuca viu” per “a l’estiu molt en compte i no surtis del niu” per evitar més desgràcies. Què ens espera quan arribi la tardor? I l’hivern? Cal, ara sí, fer més bondat que mai.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
Lògica intestinal Macroniana
Quan no rebenten els ulls, és ben sabut, les evidències fan cecs. El 14 de JUILLET parisí posa davant una d'aquestes evidències de tal manera que ja no les veiem. Els exercits de França desfilant entre la banalitat i l'impensable d’una nova guerra a escala continental o mundial. L'ocasió de recordar als països del flanc oriental de l'OTAN que les tropes franceses allà desplegades els defensaran si hi ha agressió.
Una desfilada amb un Macron que s’assembla a un mal ambaixador disposat a cometre l'irreparable... Un president que signa una poc discreta pel·lícula militarista, disfressada per la frustració en la seva mediació política amb el Kremlin i Putin i en fa una demostració per excés.
Zelenski no va abandonar Ucraïna per veure la festa nacional francesa, però la guerra va estar present en la ment de tothom. La tradicional desfilada es va obrir amb les banderes de nou països de l'Est, majoritàriament veïns de Rússia o Ucraïna, i directament concernits per l'agressió russa: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Romania, Bulgària.
França, la setena potència militar més gran del món, que ja fa temps que participa en missions de “tranquil·litat” terrestre i aèria a Estònia mentre que els seus millors avions de combat Rafale protegeixen els cels polonesos.
Però la intenció de Macron, ha estat, sobretot, l’oportunitat per dir a Europa que l'exèrcit francès pot participar en una guerra d'alta intensitat mostrant al món els tancs de reconeixement Jaguar, al costat dels nous tancs Griffon. I damunt els caps del públic van passar els drons Reaper que estan molt de moda en aquesta guerra i 64 avions i helicòpters. En total, uns 6.300 militars van desfilar per recordar-nos que el retorn de la guerra a Europa ja és una cruel realitat.
Ara només queda per veure l’extensió i els països que en seran afectats.
La desfilada militar també és una cortina de fum per fer oblidar als francesos que per la seva absència de consignes clares i de mobilització per bloquejar l’extrema dreta ha portat a l’Assemblea Nacional 89 diputats de Marine Le Pen. Una autèntica catàstrofe provocada pel president. El 2017, 110 candidats del Front Nacional s'havien classificat per a la segona volta de les eleccions legislatives. Només 8 es van convertir en diputats. Cinc anys més tard, el partit de Marine Le Pen, ara RN, va aconseguir classificar en segona volta el doble de candidats (208 contra 110), però és sobretot el nombre de candidats que van passar a diputats el que fa la diferència, 89 ara contra 8 abans.
Macron però, ni en aquesta situació, no preveu una resposta radical a l’extrema dreta i sembla voler deixar-ho en mans dels seus entusiastes opositors, els NUPES. Cal esperar que la nova esquerra francesa no caigui en la trampa. Cal preferir que aquests es dediquin a denunciar el sistema i la seva castrant cultura.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL TRIBUNAL SUPREM NO PAGA LA GASOLINA
Repsol i Cepsa eviten una multa
Repsol i Cepsa, dues companyies que en el món teològic venen a representar a Leviatan i Belzebú, foren castigats per Déu (alies Comissió Nacional del Mercat) a multes de vint i deu milions d’euros respectivament per arribar a pactes de mercat i intercanvi d’informació. Aquest fet absolutament revolucionari en el món del capitalisme espanyol es va produir a l’any 2015.
Set anys després, ningú no ha passat a cobrar la multa. Ningú no ha embargat els comptes de les empreses. Ningú ha recordat que Repsol i Cepsa són dos dels dimonis més importants, contaminants i tèrbols de l’empresariat espanyol.
Aprofitant l’oblit, el Tribunal Suprem, per boca de la seva sala contenciosa administrativa, acaba de donar el cas per prescrit. Que bonica és la justícia!
Aquest fet em recorda molt el que li va succeir a una servidora. Vaig pagar l’impost de circulació tres dies després del termini establert per l’ajuntament (m’havia fet una reducció de pit i estava ingressada). Amb els mugrons encara morats vaig corre a l’oficina del Banc per pagar l’impost. Una setmana després rebia la notícia d’una multa per retard en el pagament i ja amenaçaven en embargament, desnonament i no recordo si també afusellament.
Reciclo, estalvio aigua, només menjo de proximitat gracies a un hort que m’he fet al balcó de casa, fa quatre anys que no compro roba, la reutilitzo i si em compro alguna cosa és a les tendes de segona mà.
L’estat hauria d’estar tranquil amb la meva conducta cívica, però no. Tinc la maquinaria estatal darrera meu, pendent de les meves faltes mentre a Repsol i Cepsa se’ls hi passen set anys per cobrar-los una multa de trenta milions. Que bonica que és la Justícia del Tribunal Constitucional!
LLUFA DESINTERESSADA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
EL RELLOTGE DE (LL)ARENA
Europa dona la raó al jutge Llarena i Puig fa les maletes
Tic... Tac... Tic... Tac. Lent, segur, constant, infal·lible. Fa cinc anys, des que li va prometre a la Verge de l’Ampara Grande la captura dels capciosos, el jutge Llarena esmorza i dina (a la nit va de tapes) amb la foto de Puigdemont, Puig i Ponsatí al seu davant. Són moltes hores.
La fe però, mou muntanyes. La fe i el treball constant, de rateta aplicada que des d’aleshores el Jutge esmerça enviant cartes, certificats, àudios, sumaris i altres elements a les autoritats europees.
No és que tingui raó, em va dir l’altre dia un esgotat jutge belga, és que no ens el podem treure de sobre i si li donem una mica de corda, potser callarà una estona. Santa innocència la dels belgues.
El Jutge Llarena, no els deixarà tranquils fins tenir al tres fugits a Alcalà Meco. És la seva raó de vida. La seva creuada personal.
Hi ha molts personatges així a Espanya. Petits, amb llaga d'estómac, una gran fe amb la Mare de Déu del seu poble i per descomptat amb Espanya... o la seva idea d’Espanya.
En un circ podrien fer riure, però en un Tribunal són perillosos perquè la seva constància és molt superior a la dels seus enemics. El bo d’en Puig, ni recordava que havia viscut a Catalunya una temporada i quan li van preguntar quan portava de Conseller va dir que no podia precisar, que pocs mesos. En Llarena sap el dia que van nomenar a Puig, el dia que va fugir, porta comptabilitzats els quilos de musclos que s’ha menjat a Bèlgica. És la gota malaia i els catalans no estem acostumats als esforços de llarga durada.
Tic... tac... el Llarena, tard o d’hora, guanyarà.
PD. L’advocat Boie diu que tot va bé.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
RECEPTA DE CUINA
Ingredients per la paella espanyola
Estiu. Temps de paella i sangria.
Hi ha molt tipus de paella, però la de veritat, l’Espanyola genuïna té uns elements indispensables.
El que fa interessant la nostra paella és que el menys important és l’arròs. Tan l’hi fot, els granets d’arròs són els espanyols i tard o d’hora s’estoven.
Sí és important el sofregit, diguem el context de la paella. En els darrers temps, s’ha demostrat que té molt més gust una barreja de notícies falses, gravacions, i corrupció que el típic sofregit de sempre. Com a brou enlloc del suquet de peix o verdures i pollastre, es recomana posar el suc de les clavegueres més gustós i espès que atipa més. Si el suc, té l’origen en un dinar entre jutges, policies i espies, l’èxit està assegurat però cal prendre després un antibiòtic.
L’habitual disputa entre si la paella ha de ser només de peix o només de carn i que la mixta és un rave, és història. Ara tenim clar que el millor és una paella rave. És a dir, pots tirar-hi tots els elements que vulguis. Des d’animals amb closca passant per bolets amb terra fins caragols sense treure’ls-hi el cul. Com a ornament, alguns posen restes de personatges falsament acusats, es porta molt el gust Trias i amb una picada d’informes policials igualment falsos.
I és bona aquesta paella?, preguntaran els turistes, doncs gens ni mica, però és molt nostra, molt espanyola. I ja se sap: el que no mata, engreixa.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
NOT PROBLEM
Nou president del Cercle d’Economia
Neguit popular davant els resultats electorals que han donat com a President del Cercle d’Economia al Sr Guardiola (un altre Guardiola) fins ara poc conegut de les masses.
El temor ha anat en augment al saber-se que aquests senyor havia estat conseller del Banc de Sabadell. I doncs què ens pensàvem?
Inútil preocupar-se pel currículum del Sr Guardiola. Si l’han escollit President de la Cambra, guerriller filo comunista no ho serà. Tranquils tots l’empresa segueix on ha estat sempre i nosaltres, també.
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
L’ajuntament posa controls acústics a les zones tenses
A veure, tensos ho estem tots, però sempre és bo comprovar el zel municipal per fer més feliç la vida dels ciutadans. L’enginy tracta d’un dispositiu (que fins ara anomenen instrument, així en general) per controlar el grau de decibels que pateix el personal en una zona. Els problemes per instal·lar els instruments són, primer que ja no queden pals, fanals o cantonades per penjar-hi gaires més instruments. Segon que una vegada comprovat el volum infractor, sota el pal no hi ha cap Policia per arreglar la cosa i tercer que es repeteix l’error que va cometre la casa gran fa un temps, quan els tècnics es van equivocar i enlloc de censors van instal·lar amplificadors.
REPÀS A LA BORRÀS
Demanen sis anys de presó i vint-i-un de inhabilitació a Borràs
Més enllà de que sigui innocent o no, de la utilització que faci del cas, de les reaccions dels altres partits i del judici popular que ja està en marxa, a la Laura Borràs li han fet una putada. La xifra ben o mal utilitzada ronda els tres-cents mil euros. Si la malversació d’aquesta quantitat s’apliqués per igual a polítics i poderosos del país (Espanya) no hi hauria mai operacions complicades, aniríem molt amples i amb un somriure d’orella a orella. Per què ella ha de pagar per tots els lladres de la Pàtria? No va dir el rei: explicacions de què? quan només la Corina es va endur mig pressupost nacional.
PERE I PEDRO ES REUNEIXEN
Una berbena de bons Peres, molt deslluïda
Davant l’anunci de la reunió entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez tots els catalans hem estat amb l’ai al cor. Clar, ho anuncien durant dies, sembla que sigui la fi del món conflictiu amb Espanya o el començament de l’extinció catalana.
Tothom va de cul per saber que s’han dit, que han fet, si ha anat bé. El nostre enviat especial s’ho ha manegat bé i ha tornat amb noticies fresques. De primer van ballar una sardana. Desprès un twist i van menjar cabrit en salsa i aquí van començar els problemes. El Pere volia salsa russa (el pobre no té massa bon paladar) i el Pedro salsa tàrtara i el cuiner, un sevillano retorçat, els va posar el que millor li va semblar.
Total van acabar enfurrunyats, sense postres ni cafè. Ho sigui, han de tornar a començar i apa tots plorant.
UN CAP CALENT DE COR FRED
Conseller de seguretat nacional de Trump
De vegades es complicat de comprendre un conseller d’un president mig sonat. Fem un repàs, Jhon R Bolton va començar amb W. Buch parlant de desarmament i com a ambaixador a la ONU.
El 2018 qualificà la Cort Penal Internacional d’ineficaç, irresponsable i perillosa. En canvi pretenia donar l’autodeterminació al Sàhara.
Ara, no sabem massa que fa però diu que muntar un “cop d’estat” és molt feixuc en referència a l’assalt del capitoli per les hordes de Trump. Què deu voler dir, que era còmplice ho que estava en contra?
No cal dir que la sensació de perill quan parla és total. Mai es sap per on te la fotrà i inclús Trump es va acollonir d’ell.
UNA EUTANÀSIA DESAUTORITZADA DESPRÉS D’AVALADA
La justícia espanyola sense Nord
Teníem un cas salomònic: preval el dret a una mort digna o abans cal fer un judici pendent?
L'exvigilant de seguretat que va ser abatut pels Mossos i té una lesió medul·lar irreversible, l'home que va ferir tres companys de feina i un mosso no tindrà eutanàsia.
Un jutge ha decidit que la jutgessa que va autoritzar-lo a morir no té raó. Que la raó la té el sindicat de policia que vol jutjar-lo i després cremar-lo a la foguera inquisitorial.
A Espanya manen més els jutges i policies que la raó humanitària. Amen.
QUAN LES PARAULES NO SÓN RES
El debat sobre l’estat de la Nació no paga la pena
És el primer debat d'aquest calibre des del febrer del 2015. Els espanyols no gosen ni respirar. Sánchez anuncia impostos excepcionals a les grans energètiques i a la banca. Però no farà res de tot això.
El govern diu que l’Estat diu que no pot assumir l'accés gratuït a menjadors escolars a Primària. Llavors una catalana li reclama una república sense reis i sense clavegueres de l'estat. Ja, ja em cau bé.
Per no ser menys, Míriam Nogueras demana que Catalunya "tingui el seu propi debat de l'estat de la nació catalana". Però és pràctica i pidola diners per "ajudar els malalts de càncer amb metàstasi". La portaveu de Junts sempre demanant euros.
Els cupaires demanen derogar la reforma laboral per recuperar la indemnització per acomiadament. I el líder del PP, Alberto Núñez Feijó, diu que s’està reunint amb una vintena d'associacions de víctimes del terrorisme. En definitiva dispara contra la nova Llei de Memòria Democràtica.
I on està el puto debat?
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ENGRANATGE ESSENCIAL DE LA ECONOMIA CAPITALISTA
LA PUBLICITAT ÉS EL REFLEX EXACTE DE LES TENDÈNCIES DE LA MODA, DELS DESITJOS I DE LES BOGERIES D’UNA SOCIETAT.