26 d'agost 2022
Canvi climàtic
L’ALCALDE TÉ CALOR
No plou, les pedres cremen, les glaceres es fonen, els pantans s’assequen, els boscos es calcinen, les aus moren a mitja migració, els peixos es fan a la planxa mar endins i els vells –tots nosaltres d’aquí a quatre dies– caiem com a mosques.
No és un poema com pensen molts polítics, és el canvi climàtic.
El poder pensa que el canvi climàtic és passar de 25 graus a 28. En conseqüència, es compren una camisa de lli més fina o comencen abans les vacances.
Aquest mes s’ha celebrat un curset d’estiu per aquests polítics. Estava ple (la presència era obligatòria). Feia molta calor però l’Hotel disposava de totes les comoditats.
Després de dos dies de classes, els especialistes, malgrat donar dades i mostrant imatges, tenien clar que l’experiència no funcionava. Els polítics estaven encantats amb la piscina i els jardins de l’Hotel.
Aleshores els tècnics van decidir portar-los d’excursió. Els van mostrar un riu proper per on corria un fil d’aigua bruta, els van ensenyar els peixos que flotaven morts, els van fer notar l’absència de la fauna de ribera... Després de dinar, els van ensenyar una petita granja amb arbres socarrimats fins a la porta a causa del darrer incendi. Els camps que l’envoltaven estaven gairebé tan secs com els animals que jeien a la mica d’ombra del taulat i els pagesos es queixaven que sense herba havien de comprar pinso i que el pinso cada vegada era més car i que les vaques no donaven llet. Els tècnics aprofitaven la lliçó per fer entendre als polítics que aquest era el preu de passar de 25 a 28 graus de temperatura.
A la nit, els polítics, banyats i perfumats seguien tan encantats com sempre. Bonica excursió.
A punt de l’atac de nervis, els especialistes van tallar la llum de l’Hotel. Ni aire condicionat ni aigua fresca, ni possibilitat de carregar la bateria del mòbil en tota la nit...
L’endemà a primera hora del matí els polítics van donar per acabat el curs. Allò no es podia aguantar. L’Hotel era una merda i els tècnics no en tenien ni puta idea.
NOU LLIBRE DE GEOGRAFIA D’ESPANYA
Abans de reprendre les vacances, un dels polítics va proposar que el Ministeri d’Educació redactés un nou llibre de text dedicat a la geografia pàtria. Avancem els punts més destacats:
Riu, camí sec format per terra, pedres i algunes cendres de difunts locals. Fan una mica de baixada pel que es recomana –de voler fer el camí– començar per la part més alta.
Muntanya, rocs secs, enganxats els uns amb els altres fins que es desprenen i maten al que hi ha a sota.
Bosc, conjunts de pals verticals cremats. Abunda el color negre i ocre fosc. Molt ric en animals cremats i momificats.
Glaceres, com orinals en gros que abans acollien gel que permetien als industrials fer glaçons i en general a ser com una mena de dipòsit d’aigua.
Pantans, grans basses fetes per la mà de l’home però d’utilitat desconeguda. Diuen que a vegades servien per abeurar els animals.
Al final de les noves definicions, el Ministeri ha afegit en lletres majúscules els consells per mantenir la natura sana. Els ciutadans no poden dutxar-se ni rentar els plats.
Pel que fa a la majoria dels polítics, no estan per aquestes ximpleries.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
EL CATALANU DE GALLINA DE PIEL
Entrevista secreta a Madrid
Mentre prenia unac”up of tea” asseguda a la plaça Reial de Madrid –jo visc a Madrid–, un home que semblava marejat i suant com un pop, s’ha assegut a la taula que hi havia al meu davant. “Bocata de calamares”, ha demanat i he sabut que era català... més o menys. Seguidament ha agafat el mòbil i a l’estona preguntava... Hi ha el “jefe”, sóc l’Alfonsito... “Bueno millor, diga-li que ya em parlat i que nada”, la cosa està verda, verda. Ja passo pel despatx quan torni a Barcelona... no, no, amb tren normal, l’Ave és “carisimo”. I Penja alleugerit.
Escoltant el seu català, m’he posat al seu costat. –Què? de la Generalitat, oi?
Ha fet un bot. –No es preocupi jo també sóc catalana... Ha vingut a preparar alguna reunió?
–Como “hu” sap? Pregunta amb por.
–Això està ple de catalans que venen a preparar reunions. La seva es farà?
–Pues no sé “yo”, per ser-li franc. Les coses van “muy malamente”.
–De part de qui va?, agricultura, transports, finances...?
–No senyoreta, del 25% del català. No sé si n’està assabentada...
–Una mica, sí.
–“Vaya” putada nos han fet, “hablant” en confiança. Volen matar la llengua.
–“Desde luegu”, he dit jo, per posar-me a l’alçada acadèmica...
–Es lo que “yo” dic al meu “jefe”, aquesta gent va a per “todas” i miri que “yo mi posso” ferm eh? Que no “me callo” ni una...
–“ya, ya”...
–“Hasta” un dia me “vai” aixecar de la cadira i clavant un cop de “puin” a la meva cuixa, vaig dir prou!... I allí se “acabo” tot. Ara només parlo amb el bidell.
Ens acomiadem amb llàgrimes als ulls.
LA GARSA PROSTÀTICA
L’ERÒTICA DEL PODER
Política, el gremi més calent del mercat laboral
Qualsevol dona de més de seixanta anys recordarà la vergonya que passaven al creuar-se amb els treballadors de la construcció. Les floretes i les bajanades amb les que acompanyaven el seu pas accelerat.
Ara passa el mateix, però s’ha canviat de gremi. Les que han de témer l’atac verbal o físic, són les dones que treballen com a secretàries, hostesses o companyes de partit dels alts càrrecs política. Segons sembla a cada grau que puja la classe política els augmenta proporcionalment la testosterona i com apart de mascles, són rucs de mena, no estalvien moment per fotre mà a les dones que se’ls apropen.
No era d’esperar la contenció del polític per una qüestió de respecte o moral o simple estètica, seria una ingenuïtat per part nostre, el que sorprèn és que tampoc pensin en les conseqüències dels seus actes. Perquè fins ara eren immunes, però poc a poc, la dona ja no té tan clar que les babes del seu cap de partit ni les manasses suades, formin part de les seves obligacions.
Però si l’home s’entrebanca dues vegades en la mateixa pedra, què no farà un polític davant el cul de la secretària? Tots els abusadors tenen un currículum espectacularment reiteratiu. Se’l descobreix per un tocament però l’endemà surt un historial de mascle enganxifós. Com si no podessin evitar-ho, com si anés adjunt al vot o a la confiança que li regalen. De veritat no es pot tenir aturador? T’he la inflama tant, un càrrec?
Estaria bé que els polítics centressin el seu interès en altres aspectes de la vida (que n'hi han) i que guardessin la libido per la solitud del despatx o del dormitori o del lavabo.
Ruc i calent alhora és una combinació perillosa i francament lletja i més encara si s’amaga darrera la força del poder.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
L’ITÀLIA FEIXISTA “È VICINA”
Mario Draghi, primer ministre italià, ha presentat la seva dimissió i s’han convocat eleccions pel proper 25 de setembre. El més flagrant de tot és que les actuals enquestes les encapçala el partit feixista Fratelli d’Itàlia amb la seva dirigent Giorgia Meloni que podria ser la propera primera ministra i que comptaria amb el suport incondicional dels altres partits de dreta i dreta extrema, la Forza Italia de Berlusconi i la Lega Nord de Salvini.
És molt significatiu i paradoxal que després de la II Guerra Mundial -i un cop derrotat el feixisme italià-, successius governs democràtics i l’estat italià fins el dia d’avui, mai hagin demanat disculpes ni hagin reconegut la seva intervenció criminal a la guerra d’Espanya ni molt menys indemnitzat les víctimes. Per tant, és simptomàtic i no és gens estrany que de nou puguin arribar els feixistes al poder.
A Catalunya de 1936 al 1939 van ser assassinades pels aviadors feixistes italians milers de persones de la població civil a ciutats com Barcelona, Manresa, Lleida, Granollers, Figueres, Tarragona, Reus i Vic. Aquests aviadors que escampaven la mort i el terror sobre unes poblacions indefenses han estat des de sempre al seu país objecte d’actes d’homenatge i considerats com a herois nacionals. Així molts d’ells tenen lloses lloadores a les seves ciutats d’origen com és el cas, per exemple, de l’Enrico Schievano de Vicenza que mor el 1937 a la batalla aèria a Villamayor de Gállego; Bruno Mussolini, fill del dictador, mor el 1941; i en Luigi Gnecchi mor el 2016 als 102 anys el qual va ser objecte de múltiples reconeixements oficials durant la seva vida, fins i tot un any abans de la seva mort, el 2015, per part del cap de l’estat major de l’exèrcit i per la ministra de defensa.
Tals fets són vergonyosos i inacceptables per uns governs que es diuen democràtics.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
CAP A LA SEXTA EXTINCIÓ EN MASSA DE LA BIODIVERSITAT
Violència en tots els àmbits
Com mesurar la violència? Quan es parla d'agressió, violació o robatori, les definicions varien. Tot depèn dels interlocutors o de les societats multinacionals, fent il·lusòria qualsevol comparació.
La violació i la violència domèstica són encara subestimades en gran mesura. En última instància, l'únic indicador aproximadament objectiu per mesurar i comparar la intensitat de la violència és la taxa anual d'homicidis. I aquí volem aplicar aquest principi als homicidis fets a la natura.
La natura està extingint-se o l’estem assassinant? El ritme d'extinció d'espècies continua accelerant-se. El motiu? La salut dels ecosistemes en què evoluciona cada espècie s'està deteriorant i la seva superfície s'està reduint més ràpidament que mai, un fenomen degut a les activitats humanes i l'escalfament global. I la nostra espècie podrà sobreviure o els poders fàctics eliminaran un percentatge a definir?
Al mar, gairebé el 33% dels esculls de corall i més d'un terç de tots els mamífers marins estan amenaçats; a terra, gairebé el 9% de les espècies terrestres tenen un hàbitat insuficient per assegurar la seva supervivència a llarg termini si no hi ha restauració del seu hàbitat; a l'aire, el 22% de les aus han desaparegut en 30 anys a Catalunya i el 14% estan amenaçades d'extinció a tot el món. En total, s’estima que prop d'un milió d'espècies estan afectades.
Imagineu oceans sense coralls, camps sense orenetes o boscos sense goril·les? No amaguem la cara, això és el que pot passar si no fem res. La situació és preocupant però encara hi ha temps per actuar per lluitar contra la 6a extinció massiva si les societats forcen els governs a lluitar contra totes les amenaces a la biodiversitat des d'un enfocament global.
Per protegir el món viu, cal l'adopció d'un reglament europeu per posar fi a la desforestació importada, garantir que l'agricultura i la ramaderia industrials deixin d'enverinar aigua, aire i terra amb els seus pesticides i altres fertilitzants químics, cal fer campanya per la protecció integral d'almenys el 30% dels oceans en el marc d'un tractat internacional d'alta mar.
A nivell més simple cal també tornar a l'homeopatia ja que el seu ús redueix a la meitat el consum d'antibiòtics i antiinflamatoris!! En lloc de lluitar contra l'abús massiu de drogues químiques s’ha optat per la cacera de bruixes de la medicina alternativa. Una manera d’amagar els escàndols que hi ha darrere de la indústria farmacèutica i dels medicaments químics.
Però passeu l’estiu tranquils! La calor extrema, els mosquits, la manca de pluja, els incendis només són la “demo” del que ens espera.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
REFORMES AL VATICÀ
Moviments vaticans per incorporar a les dones
Creients, agnòstics i el mateix infern, han estat esperant de fa molts anys, canvis al Vaticà. No canvis estètics com pintar de blanc la Capella Sixtina, sinó canvis de tendència, una espiritualitat més oberta, un tarannà més d’acord amb el segle que vivim.
Doncs ara, està passant i ves per on, el Vaticà trontolla, surten esquerdes en qualsevol capella, els dits de les estàtues tremolen al pas de la processó i el Cristo gros, amenaça a despenjar-se de la cúpula que el suporta.
Són masses anys d’immobilisme, de passes tímides i secrets en veu baixa. La única part que sembla mantenir forta l’estructura, són les cambres episcopals i papals gràcies a les orgies passades. Tremolar reforça l’edifici.
Ja portem una sèrie de Pontífexs, que a la seva manera, han intentat moure una mica la seu santa. Poqueta cosa, però davant la mort espiritual d’Europa, el Vaticà va buscar suport en les races foranies. Va ser el primer grinyol. No és fàcil acceptar que un capellà negre t’ofereixi el cos de Crist, però la columnata de Sant Pere seguia ferma. Actualment ja no queden negres ni asiàtics a qui convertir. S’imposa una nova reforma.
Fills de puta apart, el que més abunda al món són les dones. Seduïm doncs a les dones i oferim-los allò que fins ara els havíem negat. Aquesta proposta ha fet trontollar el temple. Perquè les dones que omplien els passadissos del Vaticà com amants són una cosa però com a ministres de la religió, n’és una altra.
I les columnes clavillen, i els bisbes entropessen i el mateix Papa que ha obert la porta femenina tremola i insinua una propera dimissió.
Francament, en aquests temps, ja ningú no pot assegurar que aquestes no siguin les últimes dècades de la religiositat. Per progres.
LLUFA PEL PAPA PROGRE, HOME JA...
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
LA PEDRADA LITERARÀRIA
Consells per les lectures d’estiu
Les publicacions de renom abans de Nadal i les vacances d’estiu fan una selecció d’obres literàries. Nosaltres som una publicació de renom i a sobre, originals. O sigui que us aconsellarem quina literatura no heu de llegir. És una opció més saludable i menys interessada. Per aquesta llista no ens pagarà cap editorial. Paraula.
Anem per feina, si voleu passar un bon estiu, no compreu mai cap llibre de...
Auto ajuda personal. Fan creure que ets una merda de tio i deprimeixen.
Política. Menteixen tant com els propis polítics.
Religió. Com a molt us podeu aventurar amb el catecisme en edicions antigues, no més enllà de 1960 i així entendreu ràpidament que no cal seguir més enllà.
Ciència ficció. Estan atraçats. El futur va ser ahir. Res de més fals que el que estem vivint diàriament.
Autors mediàtics. Autocomplaença viciosa. A vegades no tenen ni el detall de llegir el que altres han escrit en nom seu.
Memòries. Són totes falses. Simple exercici de correcció política. Els draps bruts (l’únic que interessa d’unes memòries) queden al calaix.
LGTBY. Apart de no saber com anomenar a putes i maricons, et fan sentir culpable si no et passes el dia variant de parella i de sexe de parella. Acabes un reprimit de la hòstia.
Herbes medicinals. Maten o són placebos. Especialment perilloses les guies de bolets. Els dibuixos s’assemblen als originals però no tant com sembla i quan et preguntes, serà un rossinyol? El molt puta no contesta.
Novel·la històrica. Si la història ja està falsejada pels vencedors, imagineu a sobre fer-ne una novel·la.
En definitiva, si voleu llegir, compreu bona literatura.
Si no sabeu llegir, podeu comprar les cintes del Villarejo que es venen a les gasolineres.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LA GRAN FINAL
Segueix la guerra russo-americana
Cada quatre anys, el món del futbol necessita saber qui és el campió. Agafen les dos millors seleccions, s’escull un estadi neutral i se la juguen.
Aquest any, l’escenari és Ucraïna. Feia temps que els equips russos i americans frisaven per enfrontar-se entre ells i decidir el campió, o el que és el mateix en política, el líder del món.
Ningú però s’atrevia a proposar un partir en camp propi, perdre seria fatal per la moral ciutadana i molt menys encara jugar en camp contrari... i van decidir jugar a Ucraïna que oferia bones instal·lacions i justificacions econòmiques força raonables. Està clar que qui guanyi el partit, apart de la copa s’endura uns calerons de bon estalviar i els dos equips s’esforcen sobre el terreny de joc ucraïnès encara que pràcticament ja no té gespa.
L’únic problema en tot això, és el d’Ucraïna. El seu territori (ben cuidat fins ara) el seu poder que anava avançant cap als llocs que els havia de permetre jugar ben aviat a Europa i, sobre tot per la seva gent, que encara no sap quin partit s’està jugant però que rep les pilotades d’uns i altres.
És molt fotut, i ens atreviríem a dir que injust, aprofitar que jugues en camp neutral per donar carta blanca perquè les aficions s’emborratxin pels carrers, violin a la primera dona que veuen i destrossin les instal·lacions de l’estadi.
Sigui quin sigui el resultat final, Rússia i EEUU seguiran sent els màxims rivals i cada temporada es trobaran en una nova final. Potser alguna vegada jugarà la Xina, però són molt baixets i les pilotes els hi passen altes. El que sí perdrà segur després d’aquest campionat, és Ucraïna.
Clar que els fans de l’equip guanyador, els ajudaran una mica però l’horror del que estan vivint ara, mai no els hi podran pagar. Reconstruir un país costa, reconfortar l’esperit de la gent és impossible.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
HO HAN ACONSEGUIT
Laura Borràs guillotinada políticament
Hi ha cròniques de mort anunciades i la de la Laura Borràs estava cantada. Potser inclús hi haurà una auca dels esdeveniments, el pes del poder té aquestes coses.
Molts mesos aguantant la pressió mediàtica són durs a suportar i ella ho ha fet amb més o menys encert. Però la guillotina del Parlament ha caigut sobre el seu coll. En tot cas era la última líder independentista en actiu. Ara, tant a Madrid com a Barcelona respiren tranquils.
La restauració borbònica està pràcticament acabada. L’imperi de l’ordre constitucional nacional i regional assegurat una dècada més.
AIXÒ ENS SONA ALS CATALANS
Intentant trencar l’ordre constitucional
"Jo, Lidia Thorpe, juro solemnement i sincerament que seré fidel i tindré lleialtat al colonitzador, Sa Majestat la Reina Elisabet II"
L'activista i senadora indígena per festejar la seva entrada al Senat representant del Partit Ecologista Australià, va desafiar amb vehemència la monarquia britànica. Però immediatament interrompuda per les protestes dels seus col·legues, i cridada a l'ordre de la presidenta del Senat, va haver de baixar el cap i repetir el jurament de fidelitat com mana la tradició.
Què reclamava? Doncs un debat per poder esdevenir una república amb el seu propi cap d'estat. De moment els australians continuen sent britànics. Déu salvi a la reina.
L’AIGUA QUE NO TENIM
Canonades i cultius a sec d’aigua
El govern francès està atrapat en una sequera històrica mentre més d’un centenar de municipis no tenen aigua a casa amb molts cultius destruïts per falta de reg. La biodiversitat en perill i desafiat en tots els fronts d'aquesta històrica sequera, el govern ja no amaga la seva preocupació.
Els cultius d’espígol sota mínims, les tomates malaltes, etc. i que diuen els ministres? El ministre de Transició Ecològica, Christophe Béchu, ha respost demanant "accelerar les transicions".
El seu homòleg en Agricultura, Marc Fesneau, va assenyalar que els sistemes de cultiu "són més resistents" al canvi climàtic, "però fer creure que no hi haurà necessitat d'aigua, seria un error bastant tràgic".
No hi ha com ser ministre per parlar i no dir res.
CEREALS I AMENAÇA DE FAM
Americans i europeus a punt de deixar caure Ucraïna?
A poc a poc els vaixells carregats de cereals salpen dels ports en combois iniciant una sèrie de rotacions regulars per abastir els mercats agrícoles mundials. Aquest acord aconseguit in extremis de la mà del govern turc fa pensar que malgrat l’ajuda militar dels occidentals aquests s’estiguin plantejant deixar que Putin guanyi aquesta guerra.
Cal veure que Rússia i Ucraïna han signat dos acords separats, validats per Turquia i les Nacions Unides, que permeten les exportacions de cereals ucraïnesos bloquejats per la guerra des del 24 de febrer i les de productes agrícoles russos malgrat les sancions occidentals.
Ho sigui que ningú sap on està la trampa però tots sabem qui en pot ser la víctima.
AMNISTIA, LA SEVA RAÓ DE SER
El govern ucraïnès emprenyat
Amnistia Internacional no és ben vista després de l'informe publicat i criticat per la cap de Kíev Amnistia Internacional a Ucraïna, Oksana Pokalchuk.
L’informe de l'ONG acusa les forces armades ucraïneses de posar en perill civils en la seva resistència a la invasió russa instal·lant infraestructures militars en zones poblades. En el seu informe, publicat després d'una investigació de quatre mesos, Amnistia acusa els militars ucraïnesos d'establir bases militars en escoles i hospitals i llançar atacs des de zones poblades, una tàctica que viola el dret internacional humanitari.
L’enfado del govern de Kíev és immens i la resposta ha estat d’acusar Amnistia de servir involuntàriament a la propaganda russa.
Després d’això ens agradaria que no fos veritat però és veritat.
L’ESTIU A GAZA ÉS CALENT
Bombardejos israelians sobre Gaza
A Gaza, l'espiral d'intercanvi de foc entre l'exèrcit israelià i la Jihad Islàmica Palestina és el pitjor esclat de violència entre els dos bàndols que s'ha convertit en habitual cada any.
D’un costat els coets cauen en localitats israelianes limitant el territori palestí. De l’altre, la bloquejada ciutat de Gaza va quedar paralitzada, els carrers deserts i les botigues tancades.
La lletania de sempre ferits i morts palestins, civils, infants o combatents i terror al que pugui passar pels israelians.
Però com sempre res pot fer canviar aquesta situació a la que el món s’ha acostumat.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
VIOLÈNCIA
ÚS DE LA FORÇA O DEL PODER, FÍSIC O PSÍQUIC, PER COACCIONAR, DOMINAR, MATAR, DESTRUIR O DANYAR