Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : Cada mes som tres-cents euros més pobres. El Sr Bou, abandona el P.P. L’Audiència Nacional rebutja a la Generalitat en el cas Pegasus. Comença la campanya antiturística.? Anna Gabriel cavalca de nou. El President Ortega fot a la presó a Dora Martínez. Reducció del 15% d’energia. De Dalmases defensa a L. Borràs, després d’una entrevista
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
29 de juliol 2022
AVALL QUE FA BAIXADA
Cada mes som tres-cents euros més pobres
Aprofitant que tinc la dona i els nens de vacances, vaig anar a prendre una copa amb una senyora vora el mar. Recolzat a una cantonada, hi havia el meu veí del Segon Primera demanant caritat. Una sorpresa perquè al Carrer Ganduixer no acostumen a veure-hi pidolaires.
Endevinant la meva sorpresa va dir: cada mes que passa sóc tres cents euros menys ric. Si seguim així tots els veïns de l’escala hauran de venir aquí.
Sensible a la situació sòcio-econòmica (abans de ser conseller de multinacional era de bandera Roja) vaig pensar... Si els que vivim a Ganduxer estem a les últimes, com estaran els que viuen de Diagonal cap avall? Doncs fatal amb l’afegit que al començar la crisi amb menys recursos, els 300 euros de menys els fa més pobres enlloc de menys rics. A vegades una paraula varia molt el significat de les coses.
De tornada a casa, ja sense la senyora, em vaig trobar un ex company de Bandera Roja que té una Notaria. Tonio, com pot ser que estem en crisi si el govern no para de donar-nos ajuda? Com pot ser que el meu veí estigui demanant almoina per poder pagar els seus bens immobles? Ens subvencionen la gasolina, l’escola és gratuïta, ajuden al joves per pagar el lloguer, els sous augmenten, les pensions es disparen...
És la trampa del poder, va dir picant-me l’ullet. Per cada vint cèntims que et descompten ells guanyen setanta euros, per cada pensió que pugen baixen les atencions sanitàries... Em va mirar amb enyorança, és pel que lluitàvem, recordes...?
Conclusió, els que són rics, ho passen fatal. Previsió, els que no són rics cada dia ho passaran pitjor.
P.D. els que no són rics, comencen a morir-se de gana, malgrat els menjadors de Càritas.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
EL BOU DEIXA L’ESTABLE
El Sr Bou, abandona el P.P.
-Passa nena (em mira complagut). Quin “palmitu” que tens...
-Comencem malament.
-Veus, això és el que no entenc. Et permeto entrevistar-me, admiro la teva feminitat i t’emprenyes. Què us passa? Si jo fos de la CUP ja estaríem al llit. Bé, és igual, digues rebufona.
-Sr Bou, per què abandona al P.P.
-Soc massa bo per ells. Diferent, elegant educat, català... em sento més proper al Pujol que al Garrizosa aquest que sembla un bandoler.
-I què feia allà?
-Lluitar per Catalunya. Retrobar la dreta civilitzada del tortell, la sardana i l’ou com balla. La meva Catalunya, la de tots els catalans assenyats. Mira el que et dic, bonica, el dia que jo me’n vagi, el P.P. es quedarà a zero. Ni un diputat, ni un regidor. Res, zero.
-O sigui que era vostè qui portava la clientela?
-El noranta per cent, si senyoreta. Els altres eren forces armades.
-I com s’ho farà ara per seguir defensant l’essència catalana... i sense cotxe.
-En tinc tres més al garatge de casa. I precisament des de casa, des del negoci, l’esforç de cada dia, el sacrifici i la missa aixecaré aquesta terra.
-Potser des de Vox?
-És una possibilitat. Jo sempre estaré on el país em necessiti per defensar la veritable Catalunya.
-Aleshores segur que serà Vox.
-Podria ser, maca, podria ser.
LA GARSA PROSTÀTICA
LA MINYONA
L’Audiència Nacional rebutja a la Generalitat en el cas Pegasus
Espanya és una organització secreta amb altaveus i gravadores, com qui diu, una desgràcia. Quan la femta puja massa, s’obre una vàlvula de seguretat fins que la pressió torna a límits acceptables. És el que ha passat amb Pegasus. Hi ha tanta gent espiada que les cintes s’entrecreuaven i petaven per totes bandes.
“Necesitamos una fuga” van dir, i va sortir el cas Pegasus.
En el recompte d’espiats sortia qualsevol que fos algú en aquests país. Fins i tot catalans. Polítics, periodistes, professors, grangers...
Un escàndol més. No ve d’un. Però quan l’escàndol quedava tapat i oblidat per d’altres escàndols, va Catalunya i es queixa per haver estat espiada i demana presentar-se com acusació particular en el tema Pegasus. I doncs?
Des que la Isabel i el Fernando eren nuvis, Catalunya ha estat espiada, traïda, manipulada i acusada del que més convenia a la Corona Espanyola. Per què ens queixem ara? No tenim altra feina a fer?
Naturalment la Audiència Nacional ha dit que “nones” que a Catalunya no es queixa ni la Mare de Déu de Montserrat. Natural. Sí senyor.
La demanada de la Generalitat resulta tan forassenyada com si la criada d’una mansió protestés per haver estat espiada a la seva cambra. I què volia? Encara gràcies que no l’hagin violada. Els amos tenen tot el dret de protegir-se de gent estranya que sovint utilitzen una altra parla mentre freguen, planxen, alimenten el foc i renten la vaixella. Només faltaria!
Catalunya és la minyona d’Espanya. A veure si ens queda clar i deixem de fer el ridícul davant els senyors de l’Audiència Nacional Espanyola.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
COMENÇA LA CAMPANYA ANTITURÍSTICA
L’èxode forçós de ciutadans barcelonins continua, i contrasta aquest estiu, amb d’invasió de milions de turistes a la ciutat. A barris com la Barceloneta, al Raval, la Ribera, el Gòtic, Poble Sec i Sant Antoni, entre d’altres, s’han organitzat assemblees veïnals per combatre els desnonaments, l’especulació i l’empobriment que ocasiona aquest turisme massiu que arrosseguen les màfies immobiliàries que transformen desenes de milers d’habitatges veïnals en pisos turístics i converteixen bona part de la ciutat en un parc temàtic.
Milers de veïns han dit que ja n’hi ha prou! En una nit, col·lectius d’activistes han col·locat pancartes de grans dimensions en llocs emblemàtics com les torres de la Sagrada Família, a la Plaça Catalunya, a Montjuïc, a la Catedral, i fins i tot a les sortides de l’aeroport amb lemes com: “Tourist go Home”, “El Turisme mata els Barris/El Turismo mata los Barrios”, “Tourism creates Misery and Poverty”, “Turismo = Trabajo precario + expulsión de Vecinas”, “Volem viure i fer-ho amb Dignitat”.
Molts turistes han aparegut als seus hotels, i alguns “hostels”, amb fortes diarrees i sense llum ni aigua durant vàries hores.
L’Operació “Purga Turística” ha consistit en centenars d’activistes disparant amb pistoles de pressió d’aigua contra els turistes a Les Rambles, amb l’ajut de les manegues dels camions dels bombers.
Però tant mateix l’acció principal s’ha dut a terme en un creuer, que s’ha enfonsat poc a poc per poder efectuar la completa evacuació, per part d’un col·lectiu clandestí d’estibadors, amb l’ajuda d’un torpede, denunciant que cada dia arriben entre 7 i 8 creuers a Barcelona i que en un dia contaminen més que 20.000 cotxes a la ciutat. Una multitud de persones amb mocadors a les mans s’acomiadaven del vaixell tot cantant “We shall overcome” en català.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
ANNA GABRIEL CAVALCA DE NOU
Teníem i tenim molt de respecte per l’Anna Gabriel. Cal recordar que és va refugiar a Suïssa seguint la vella i inexorable tradició espanyola que cada trenta anys obliga a centenars de persones, milers de vegades, a buscar refugi en altres indrets del món i això des del 1645 amb la guerra dels Segadors. No és estrany doncs que els catalans segueixin cantant aquest vell himne amb tanta passió.
Trucada de la policia espanyola a Suïssa, amb logo policial a tota pantalla. Una veu li diu: “Diu el jutge de l’Audiència Nacional que accepta que et presentis voluntàriament a Madrid. Et deixarà en llibertat provisional. Nosaltres et convidem a dinar ara que tot està acabat”.
L’Anna no s’ho pensa dues vegades, és ràpida com els llampecs. En un parell de dies estic allà, diguem el restaurant. Els que han trucat no diuen qui són.
L'endemà trucada del secretari del jutge de l’Audiència Nacional. Anna, ets conscient que has d’arribar a Madrid sense fer-te agafar per la policia?
Un consell, vas marxar clandestinament i doncs torna de la mateixa manera.
Anna Gabriel, en la seva darrera nit a Suïssa dorm molt malament. L’independentista que viu en ella li diu que es quedi a Suïssa. Inclús li recorda que els exiliats de la guerra Civil mai van voler tornar en vida de Franco. També que en cas de demanda d’extradició espanyola estava disposada a demanar l’asil polític. Li recorda que sempre ha repetit que mai es presentaria davant el jutge!
L’Ex-elegida del Moviment anticapitalista d’unitat popular (CUP) però no escolta la seva veu interior i la matinada la sorprèn omplint una petita maleta amb el mínim vital per sobreviure. Ha decidit que viatja a Madrid.
A les dues en punt l’Anna es planta davant de l’hotel Riz, a la Gran Via madrilenya. A més a més té gana. Però quan puja les escales per entrar al restaurant de l’hotel, la seva veu interior, la veu de la independentista s’enfada com mai. Ets una imbècil i una filla de puta. Com t’atreveixes a acceptar un dinar amb aquests malparits? Han torturat a més d’un company teu!
En aquest mateix moment l’Anna ensopega i se li trenca el taló de la sabata. Hòstia puta! Per una vegada a la vida que em poso talons quasi me la fot. Immediatament, amb ràbia diu: I saps què, que a la merda els polis!!!
I llençant l’altra sabata escales avall, descalça, s’encamina cap a l’AN, el búnquer de l’estat i de la constitució de la Mare Pàtria.
En deu minuts ja s’havia palplantat dant de l’AN. I ara què? Que farà? Es tirarà enrere?
Amb parsimònia, l’Anna Gabriel entra a l’edifici i pregunta amablement: On és el Jutge que m’ha de jutjar, sóc Anna Gabriel.
La resta no ho cal ni explicar, ni expiar, la premsa hispànica ja ho a fet abastament.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
COMPANYS DE REVOLUCIÓ
El President Ortega fot a la presó a Dora Martínez
No hi ha res millor que un poble oprimit i analfabet per arribar a Dictador. En quatre dies pots convertir el país en fatxa o comunista segons la teva ideologia i el poble potser cagarà llets però per fora mostrarà sempre la seva alegria i si no ho fa te’ls carregues i llestos. Nicaragua és un d’aquests paradisos dictatorials.
Nicaragua venia de la saga dels Somoza, dictadors sanguinaris recolzats pels EEUU, quan un grup de joves llibertadors sandinistes van acabar amb la dictadura dels Somoza... i van implantar la seva.
Quaranta anys després de l’alliberament, Daniel Ortega, el Comandante, és el puto amo d’una Nicaragua subjugada, empobrida i analfabeta com en els temps de Somoza.
La indignitat dels Dictadors com Somoza i Sra, només té comparació amb la seva por paranoica. Recordeu Franco, Hitler, Stalin? Tots van acabar amb els seus companys de batalla. Ortega es suma a la llista i empresona a Dora Martínez, la número dos de la revolució, membre de varis governs revolucionaris fins que, tipa de veure als seus companys populars convertir-se en botxins del poble va dir: Nicaragua és una dictadura familiar de los Ortega... i Sra.
Com amb Franco, Stalin o Hitler... o ara mateix l’estat espanyol, Ortega ha passat la seva immoralitat als tribunals de justícia que, segons la seva llei, condemnen a Dora Martínez a 15 anys de presó per “menoscabo de la integridad nacional”. Us sona l’excusa?
“Presa o libre, seguiré luchando” ha dit la Comandante número dos de la revolució popular sandinista. Més o menys allò de: ho tornarem a fer... des de Suïssa.
LLUFA PELS DICTADORS
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
A LES FOSQUES S’HI VEU MILLOR
Reducció del 15% d’energia
La realitat acostuma a ser fotuda però el que espanta de veritat són les previsions. Per aquesta tardor, la prospectiva parla d’un rebrot del Covid, crisi econòmica i energètica, fallida del teixit industrial i de les estufes de casa. Qualsevol viu tranquil!
Segons els pronòstics des de ja, fins a Octubre, la industria patirà una restricció del quinze per cent. Escoltat l’oracle, les borses tremolen i ja van a la baixa.
Puc prometre però i prometo que no hi ha cap motiu de preocupació (fora dels normals). Les coses aniran malament, sí, però no més que sempre. Quan l’aventurer Colón portava carros carregats d’or, el país anava tan malament com ara i això que d’energia elèctrica poca i de gasolina menys. Pensin que la Reina és dutxava una vegada l’any per estalviar aigua. I així seguim, “jodidos pero contentos”.
Seria bonic, no dic pas que no, conèixer el final de la crisi i a l’espera de la següent, saber els recursos que s’han retallat a Catalunya i a la resta peninsular. Però també és natural. Poca energia pot gastar-se o estalviar-se a Castella. Segur doncs, la patacada serà més dura per Catalunya, perquè necessita moure fàbriques i acabar productes. Amb una dotzena de xips a Castella tenen la producció assegurada, aquí, no.
En tot cas és inútil preocupar-se. Les companyies energètiques (les grans beneficiades del mercat) estan a Espanya i el Govern també. O sigui que el pitjor que pot passar és que Espanya segueixi com de costum i que Catalunya s’empobreixi una miqueta més. Com sempre. No ve d’una pedrada.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
PREPOTÈNCIES HUMIDES
De Dalmases defensa a L. Borràs, després d’una entrevista
Creure en el poder és com posar refrigeració a casa. Passes la vida traient l’aigua que destil·la.
Ja fa massa temps que soc incapaç de posar la meva fe en cap força política, partit, tendència, associació, feligresia ni personatge, sense que se m’inundi el terra de casa. Just comences a trobar-te confortable amb l’aire fresquet ja has de buidar la garrafa.
És el que m’ha passat amb la Borràs. Excel·lentíssima Presidenta del Parlament català. M’agradava. Bona gambada, bona rialla, fermesa i compromís malgrat el càrrec. No s’amagava. Ara ja s’amaga. Ho va demostrar en una entrevista televisiva. Rialla forçada, a la defensiva abans de ser atacada... Aigua! La garrafa vessa una altra vegada.
La vergonya de la nit però, va personificar-la un tal Dalmases (amb més “d” inútils i nobiliàries). No tenia especial fe en aquest senyor, pràcticament ni el coneixia, però la seva representació al final del programa va ser com quan vas dos dies de vacances, oblides tancar l’aire i a la tornada trobes la casa amb dos pams d’aigua i l’emprenyada de tot el veïnat.
Impresentable el tal Dalmases. Groller, prepotent, agressiu si més no de paraula. El típic personatge que es va colant per les escletxes del poder empassant-se molta vanitat ferida però que un dia es posa al servei d’un alt càrrec que li dóna confiança. Aleshores surt ell, surt el Dalmases tal com és.
I jo he d’anar corrent a treure l’aigua de la garrafa.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
LA FISCALIA MALALTA
Dimiteix Dolores Delgado
El pes del poder té aquestes coses. Tres anys aguantant la pressió mediàtica sobre les espatlles fa que un dia les cervicals diguin prou i s’esconyin. Li ha passat fa poc a la Dolores Delgado. Però cap problema. El substitut de la Delgado serà en tota probabilitat, la seva mà dreta Álvaro García. El gran mèrit del proper Fiscal General és que no ha estat mai ministre. Allò que diu la memorable frase: “cal que tot canvií perquè tot segueixi igual”.
GANES D’EMPRENYAR
Tornen la fiança a Esquerra Republicana
El Tribunal de Comptes ha ordenat la devolució de la fiança imposada a Esquerra Republicana per la seva política exterior. No li perdonen, només li passen el mort (dos milions d’euros) a l’Institut Català de Finances.
Nova jugada contra l’independentisme català i aquesta pot ser mortal.
Esquerra portava una bona temporada, veient el desgavell de Junts, en tenia prou per distreure’s i mantenir-se units. Però i ara què? Que fan dels dos milions d’euros? La crisi s’apropa. Després d’una pluja d’idees es va resoldre formar una comissió decisòria. Les opcions eren dues: Tornar-ho tot a caixa previ descompte de despeses i/o repartir la meitat als pobres del partit i l’altre als rics del partit. La votació va resultar un empat tècnic, la qual cosa ha obligat a formar una tercera alternativa, aquesta obligatòria però amb serioses discrepàncies entre els partidàries de les altres opcions. Hi ha tensió a Esquerra. Algú ja parla d’escissió. Esperem que la idea guanyadora, fer una paella familiar la platja, serveixi per tancar ferides.
TRUMP ATACA
Biden té mala pata
Cau de la bici, agafa la malària, o el Covid, qui sap. La qüestió és que el President Biden porta una mala temporada. Com era d’esperar, les tropes republicanes s’han afanyat a acusar al President de vell, dèbil, decrèpit... Rotundament fals. És més, podem assegurar que les darreres ensopegades presidencials, han estat provocades per un infiltrat republicà, cosí germà del de les banyes, que va bufar fort al pas de la bici presidencial i va fer tombar l’estri i després, aparentant ser el primer en ajudar-lo, li va deixar anar una segona bufada que el va contagiar del que sigui que tingui. O primer li va inocular la malaltia i després el va fer caure, jo què sé, el que és segur, segur, és que la culpa la té Trump. Però no li faran res, no.
TORNARÀ SERRALLONGA? VISCA!
Els carters rurals han de distribuir euros
La crisi té això, com també les banques tenen allò i entre tots acaben creant un problema d’inseguretat.
Les banques han tancat les agències de poblacions petites. Bé, això tothom ho viu. Llavors algú ha trobat la solució per a les padrines i padrins que viuen en la Espanya rural. La Espanya sense botigues, sense metges, sense caixers ni agències bancaries. Ho sigui, la mamella del sistema en pana. Doncs els carters portaran una bossa de diners i quan una vella –vell vulgui treure dels seus estalvis una vintena d’euros... ells seran els banquers rurals.
Ben aviat el banditisme es posarà de moda. La bossa o la vida?
RENOVACIÓ DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
El Poder judicial es renova gràcies a pactes secrets?
Durant la transició democràtica espanyola de finals de la dècada de 1970, la Constitució es va configurar com la fortalesa contra la dictadura. El poder judicial, els poders fàctics, ho han convertit en dogma de fe cosa que fa gairebé impossible la seva revisió.
El principal problema que avui afecta la legitimitat del Tribunal Constitucional és el de la renovació dels seus membres. Es tracta d'un problema que afecta de manera més general el conjunt del sistema de justícia i, en particular, el seu òrgan de govern, el Tribunal de Comptes i el Consell General del Poder Judicial, els membres del qual van ser nomenats durant la legislatura del 2011 al 2015 compostos per majoria absoluta del Partit Popular.
Segons l'article 159.1 de la Constitució, els dotze membres del Tribunal són nomenats pel Rei i proposats –per un període de nou anys– de la manera següent: quatre pel Congrés, quatre pel Senat, dos pel Govern i dos pel Consell General del Poder Judicial.
Problema de fons: Ni ells saben com resoldre i de comú acord han tornat a l’esperit de la dictadura franquista.
MACAO, CASINOS I COVID-19
Silenci dels amos dels casinos i del govern
El brot de COVID-19 ha provocat el tancament complet dels sis casinos de l'antiga colònia portuguesa, l’únic lloc de la Xina on el joc és legal. Des de el tancament, l'11 de juliol, els casinos gasten uns 600 milions de dòlars al mes tot esperant temps millors per aquesta indústria representant més del 80% dels ingressos fiscals del govern.
Per altra banda els casinos no han volgut acomiadar desenes de milers d'empleats tot i no estar legalment obligats a pagar al personal durant un tancament imposat. Els operadors també han intentat millorar les seves credencials de responsabilitat social donant suport a les empreses locals i oferint-se a utilitzar les seves habitacions d'hotel per fer quarantena.
Realment els patrons xinesos funcionen diferent dels patrons occidentals.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
L’ART POTSER NO POT MOSTRAR REALITATS OBJECTIVES
ENS PORTA PERÒ A INTERROGAR-NOS SOBRE ELS COMPORTAMENTS
LA HISTÒRIA S’ESCRIU EN EL PRESENT
La massacre dels innocents de Pieter Brueghel.
AVALL QUE FA BAIXADA
Cada mes som tres-cents euros més pobres
Aprofitant que tinc la dona i els nens de vacances, vaig anar a prendre una copa amb una senyora vora el mar. Recolzat a una cantonada, hi havia el meu veí del Segon Primera demanant caritat. Una sorpresa perquè al Carrer Ganduixer no acostumen a veure-hi pidolaires.
Endevinant la meva sorpresa va dir: cada mes que passa sóc tres cents euros menys ric. Si seguim així tots els veïns de l’escala hauran de venir aquí.
Sensible a la situació sòcio-econòmica (abans de ser conseller de multinacional era de bandera Roja) vaig pensar... Si els que vivim a Ganduxer estem a les últimes, com estaran els que viuen de Diagonal cap avall? Doncs fatal amb l’afegit que al començar la crisi amb menys recursos, els 300 euros de menys els fa més pobres enlloc de menys rics. A vegades una paraula varia molt el significat de les coses.
De tornada a casa, ja sense la senyora, em vaig trobar un ex company de Bandera Roja que té una Notaria. Tonio, com pot ser que estem en crisi si el govern no para de donar-nos ajuda? Com pot ser que el meu veí estigui demanant almoina per poder pagar els seus bens immobles? Ens subvencionen la gasolina, l’escola és gratuïta, ajuden al joves per pagar el lloguer, els sous augmenten, les pensions es disparen...
És la trampa del poder, va dir picant-me l’ullet. Per cada vint cèntims que et descompten ells guanyen setanta euros, per cada pensió que pugen baixen les atencions sanitàries... Em va mirar amb enyorança, és pel que lluitàvem, recordes...?
Conclusió, els que són rics, ho passen fatal. Previsió, els que no són rics cada dia ho passaran pitjor.
P.D. els que no són rics, comencen a morir-se de gana, malgrat els menjadors de Càritas.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
EL BOU DEIXA L’ESTABLE
El Sr Bou, abandona el P.P.
-Passa nena (em mira complagut). Quin “palmitu” que tens...
-Comencem malament.
-Veus, això és el que no entenc. Et permeto entrevistar-me, admiro la teva feminitat i t’emprenyes. Què us passa? Si jo fos de la CUP ja estaríem al llit. Bé, és igual, digues rebufona.
-Sr Bou, per què abandona al P.P.
-Soc massa bo per ells. Diferent, elegant educat, català... em sento més proper al Pujol que al Garrizosa aquest que sembla un bandoler.
-I què feia allà?
-Lluitar per Catalunya. Retrobar la dreta civilitzada del tortell, la sardana i l’ou com balla. La meva Catalunya, la de tots els catalans assenyats. Mira el que et dic, bonica, el dia que jo me’n vagi, el P.P. es quedarà a zero. Ni un diputat, ni un regidor. Res, zero.
-O sigui que era vostè qui portava la clientela?
-El noranta per cent, si senyoreta. Els altres eren forces armades.
-I com s’ho farà ara per seguir defensant l’essència catalana... i sense cotxe.
-En tinc tres més al garatge de casa. I precisament des de casa, des del negoci, l’esforç de cada dia, el sacrifici i la missa aixecaré aquesta terra.
-Potser des de Vox?
-És una possibilitat. Jo sempre estaré on el país em necessiti per defensar la veritable Catalunya.
-Aleshores segur que serà Vox.
-Podria ser, maca, podria ser.
LA GARSA PROSTÀTICA
LA MINYONA
L’Audiència Nacional rebutja a la Generalitat en el cas Pegasus
Espanya és una organització secreta amb altaveus i gravadores, com qui diu, una desgràcia. Quan la femta puja massa, s’obre una vàlvula de seguretat fins que la pressió torna a límits acceptables. És el que ha passat amb Pegasus. Hi ha tanta gent espiada que les cintes s’entrecreuaven i petaven per totes bandes.
“Necesitamos una fuga” van dir, i va sortir el cas Pegasus.
En el recompte d’espiats sortia qualsevol que fos algú en aquests país. Fins i tot catalans. Polítics, periodistes, professors, grangers...
Un escàndol més. No ve d’un. Però quan l’escàndol quedava tapat i oblidat per d’altres escàndols, va Catalunya i es queixa per haver estat espiada i demana presentar-se com acusació particular en el tema Pegasus. I doncs?
Des que la Isabel i el Fernando eren nuvis, Catalunya ha estat espiada, traïda, manipulada i acusada del que més convenia a la Corona Espanyola. Per què ens queixem ara? No tenim altra feina a fer?
Naturalment la Audiència Nacional ha dit que “nones” que a Catalunya no es queixa ni la Mare de Déu de Montserrat. Natural. Sí senyor.
La demanada de la Generalitat resulta tan forassenyada com si la criada d’una mansió protestés per haver estat espiada a la seva cambra. I què volia? Encara gràcies que no l’hagin violada. Els amos tenen tot el dret de protegir-se de gent estranya que sovint utilitzen una altra parla mentre freguen, planxen, alimenten el foc i renten la vaixella. Només faltaria!
Catalunya és la minyona d’Espanya. A veure si ens queda clar i deixem de fer el ridícul davant els senyors de l’Audiència Nacional Espanyola.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
COMENÇA LA CAMPANYA ANTITURÍSTICA
L’èxode forçós de ciutadans barcelonins continua, i contrasta aquest estiu, amb d’invasió de milions de turistes a la ciutat. A barris com la Barceloneta, al Raval, la Ribera, el Gòtic, Poble Sec i Sant Antoni, entre d’altres, s’han organitzat assemblees veïnals per combatre els desnonaments, l’especulació i l’empobriment que ocasiona aquest turisme massiu que arrosseguen les màfies immobiliàries que transformen desenes de milers d’habitatges veïnals en pisos turístics i converteixen bona part de la ciutat en un parc temàtic.
Milers de veïns han dit que ja n’hi ha prou! En una nit, col·lectius d’activistes han col·locat pancartes de grans dimensions en llocs emblemàtics com les torres de la Sagrada Família, a la Plaça Catalunya, a Montjuïc, a la Catedral, i fins i tot a les sortides de l’aeroport amb lemes com: “Tourist go Home”, “El Turisme mata els Barris/El Turismo mata los Barrios”, “Tourism creates Misery and Poverty”, “Turismo = Trabajo precario + expulsión de Vecinas”, “Volem viure i fer-ho amb Dignitat”.
Molts turistes han aparegut als seus hotels, i alguns “hostels”, amb fortes diarrees i sense llum ni aigua durant vàries hores.
L’Operació “Purga Turística” ha consistit en centenars d’activistes disparant amb pistoles de pressió d’aigua contra els turistes a Les Rambles, amb l’ajut de les manegues dels camions dels bombers.
Però tant mateix l’acció principal s’ha dut a terme en un creuer, que s’ha enfonsat poc a poc per poder efectuar la completa evacuació, per part d’un col·lectiu clandestí d’estibadors, amb l’ajuda d’un torpede, denunciant que cada dia arriben entre 7 i 8 creuers a Barcelona i que en un dia contaminen més que 20.000 cotxes a la ciutat. Una multitud de persones amb mocadors a les mans s’acomiadaven del vaixell tot cantant “We shall overcome” en català.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
ANNA GABRIEL CAVALCA DE NOU
Teníem i tenim molt de respecte per l’Anna Gabriel. Cal recordar que és va refugiar a Suïssa seguint la vella i inexorable tradició espanyola que cada trenta anys obliga a centenars de persones, milers de vegades, a buscar refugi en altres indrets del món i això des del 1645 amb la guerra dels Segadors. No és estrany doncs que els catalans segueixin cantant aquest vell himne amb tanta passió.
Trucada de la policia espanyola a Suïssa, amb logo policial a tota pantalla. Una veu li diu: “Diu el jutge de l’Audiència Nacional que accepta que et presentis voluntàriament a Madrid. Et deixarà en llibertat provisional. Nosaltres et convidem a dinar ara que tot està acabat”.
L’Anna no s’ho pensa dues vegades, és ràpida com els llampecs. En un parell de dies estic allà, diguem el restaurant. Els que han trucat no diuen qui són.
L'endemà trucada del secretari del jutge de l’Audiència Nacional. Anna, ets conscient que has d’arribar a Madrid sense fer-te agafar per la policia?
Un consell, vas marxar clandestinament i doncs torna de la mateixa manera.
Anna Gabriel, en la seva darrera nit a Suïssa dorm molt malament. L’independentista que viu en ella li diu que es quedi a Suïssa. Inclús li recorda que els exiliats de la guerra Civil mai van voler tornar en vida de Franco. També que en cas de demanda d’extradició espanyola estava disposada a demanar l’asil polític. Li recorda que sempre ha repetit que mai es presentaria davant el jutge!
L’Ex-elegida del Moviment anticapitalista d’unitat popular (CUP) però no escolta la seva veu interior i la matinada la sorprèn omplint una petita maleta amb el mínim vital per sobreviure. Ha decidit que viatja a Madrid.
A les dues en punt l’Anna es planta davant de l’hotel Riz, a la Gran Via madrilenya. A més a més té gana. Però quan puja les escales per entrar al restaurant de l’hotel, la seva veu interior, la veu de la independentista s’enfada com mai. Ets una imbècil i una filla de puta. Com t’atreveixes a acceptar un dinar amb aquests malparits? Han torturat a més d’un company teu!
En aquest mateix moment l’Anna ensopega i se li trenca el taló de la sabata. Hòstia puta! Per una vegada a la vida que em poso talons quasi me la fot. Immediatament, amb ràbia diu: I saps què, que a la merda els polis!!!
I llençant l’altra sabata escales avall, descalça, s’encamina cap a l’AN, el búnquer de l’estat i de la constitució de la Mare Pàtria.
En deu minuts ja s’havia palplantat dant de l’AN. I ara què? Que farà? Es tirarà enrere?
Amb parsimònia, l’Anna Gabriel entra a l’edifici i pregunta amablement: On és el Jutge que m’ha de jutjar, sóc Anna Gabriel.
La resta no ho cal ni explicar, ni expiar, la premsa hispànica ja ho a fet abastament.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
COMPANYS DE REVOLUCIÓ
El President Ortega fot a la presó a Dora Martínez
No hi ha res millor que un poble oprimit i analfabet per arribar a Dictador. En quatre dies pots convertir el país en fatxa o comunista segons la teva ideologia i el poble potser cagarà llets però per fora mostrarà sempre la seva alegria i si no ho fa te’ls carregues i llestos. Nicaragua és un d’aquests paradisos dictatorials.
Nicaragua venia de la saga dels Somoza, dictadors sanguinaris recolzats pels EEUU, quan un grup de joves llibertadors sandinistes van acabar amb la dictadura dels Somoza... i van implantar la seva.
Quaranta anys després de l’alliberament, Daniel Ortega, el Comandante, és el puto amo d’una Nicaragua subjugada, empobrida i analfabeta com en els temps de Somoza.
La indignitat dels Dictadors com Somoza i Sra, només té comparació amb la seva por paranoica. Recordeu Franco, Hitler, Stalin? Tots van acabar amb els seus companys de batalla. Ortega es suma a la llista i empresona a Dora Martínez, la número dos de la revolució, membre de varis governs revolucionaris fins que, tipa de veure als seus companys populars convertir-se en botxins del poble va dir: Nicaragua és una dictadura familiar de los Ortega... i Sra.
Com amb Franco, Stalin o Hitler... o ara mateix l’estat espanyol, Ortega ha passat la seva immoralitat als tribunals de justícia que, segons la seva llei, condemnen a Dora Martínez a 15 anys de presó per “menoscabo de la integridad nacional”. Us sona l’excusa?
“Presa o libre, seguiré luchando” ha dit la Comandante número dos de la revolució popular sandinista. Més o menys allò de: ho tornarem a fer... des de Suïssa.
LLUFA PELS DICTADORS
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
A LES FOSQUES S’HI VEU MILLOR
Reducció del 15% d’energia
La realitat acostuma a ser fotuda però el que espanta de veritat són les previsions. Per aquesta tardor, la prospectiva parla d’un rebrot del Covid, crisi econòmica i energètica, fallida del teixit industrial i de les estufes de casa. Qualsevol viu tranquil!
Segons els pronòstics des de ja, fins a Octubre, la industria patirà una restricció del quinze per cent. Escoltat l’oracle, les borses tremolen i ja van a la baixa.
Puc prometre però i prometo que no hi ha cap motiu de preocupació (fora dels normals). Les coses aniran malament, sí, però no més que sempre. Quan l’aventurer Colón portava carros carregats d’or, el país anava tan malament com ara i això que d’energia elèctrica poca i de gasolina menys. Pensin que la Reina és dutxava una vegada l’any per estalviar aigua. I així seguim, “jodidos pero contentos”.
Seria bonic, no dic pas que no, conèixer el final de la crisi i a l’espera de la següent, saber els recursos que s’han retallat a Catalunya i a la resta peninsular. Però també és natural. Poca energia pot gastar-se o estalviar-se a Castella. Segur doncs, la patacada serà més dura per Catalunya, perquè necessita moure fàbriques i acabar productes. Amb una dotzena de xips a Castella tenen la producció assegurada, aquí, no.
En tot cas és inútil preocupar-se. Les companyies energètiques (les grans beneficiades del mercat) estan a Espanya i el Govern també. O sigui que el pitjor que pot passar és que Espanya segueixi com de costum i que Catalunya s’empobreixi una miqueta més. Com sempre. No ve d’una pedrada.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
PREPOTÈNCIES HUMIDES
De Dalmases defensa a L. Borràs, després d’una entrevista
Creure en el poder és com posar refrigeració a casa. Passes la vida traient l’aigua que destil·la.
Ja fa massa temps que soc incapaç de posar la meva fe en cap força política, partit, tendència, associació, feligresia ni personatge, sense que se m’inundi el terra de casa. Just comences a trobar-te confortable amb l’aire fresquet ja has de buidar la garrafa.
És el que m’ha passat amb la Borràs. Excel·lentíssima Presidenta del Parlament català. M’agradava. Bona gambada, bona rialla, fermesa i compromís malgrat el càrrec. No s’amagava. Ara ja s’amaga. Ho va demostrar en una entrevista televisiva. Rialla forçada, a la defensiva abans de ser atacada... Aigua! La garrafa vessa una altra vegada.
La vergonya de la nit però, va personificar-la un tal Dalmases (amb més “d” inútils i nobiliàries). No tenia especial fe en aquest senyor, pràcticament ni el coneixia, però la seva representació al final del programa va ser com quan vas dos dies de vacances, oblides tancar l’aire i a la tornada trobes la casa amb dos pams d’aigua i l’emprenyada de tot el veïnat.
Impresentable el tal Dalmases. Groller, prepotent, agressiu si més no de paraula. El típic personatge que es va colant per les escletxes del poder empassant-se molta vanitat ferida però que un dia es posa al servei d’un alt càrrec que li dóna confiança. Aleshores surt ell, surt el Dalmases tal com és.
I jo he d’anar corrent a treure l’aigua de la garrafa.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
LA FISCALIA MALALTA
Dimiteix Dolores Delgado
El pes del poder té aquestes coses. Tres anys aguantant la pressió mediàtica sobre les espatlles fa que un dia les cervicals diguin prou i s’esconyin. Li ha passat fa poc a la Dolores Delgado. Però cap problema. El substitut de la Delgado serà en tota probabilitat, la seva mà dreta Álvaro García. El gran mèrit del proper Fiscal General és que no ha estat mai ministre. Allò que diu la memorable frase: “cal que tot canvií perquè tot segueixi igual”.
GANES D’EMPRENYAR
Tornen la fiança a Esquerra Republicana
El Tribunal de Comptes ha ordenat la devolució de la fiança imposada a Esquerra Republicana per la seva política exterior. No li perdonen, només li passen el mort (dos milions d’euros) a l’Institut Català de Finances.
Nova jugada contra l’independentisme català i aquesta pot ser mortal.
Esquerra portava una bona temporada, veient el desgavell de Junts, en tenia prou per distreure’s i mantenir-se units. Però i ara què? Que fan dels dos milions d’euros? La crisi s’apropa. Després d’una pluja d’idees es va resoldre formar una comissió decisòria. Les opcions eren dues: Tornar-ho tot a caixa previ descompte de despeses i/o repartir la meitat als pobres del partit i l’altre als rics del partit. La votació va resultar un empat tècnic, la qual cosa ha obligat a formar una tercera alternativa, aquesta obligatòria però amb serioses discrepàncies entre els partidàries de les altres opcions. Hi ha tensió a Esquerra. Algú ja parla d’escissió. Esperem que la idea guanyadora, fer una paella familiar la platja, serveixi per tancar ferides.
TRUMP ATACA
Biden té mala pata
Cau de la bici, agafa la malària, o el Covid, qui sap. La qüestió és que el President Biden porta una mala temporada. Com era d’esperar, les tropes republicanes s’han afanyat a acusar al President de vell, dèbil, decrèpit... Rotundament fals. És més, podem assegurar que les darreres ensopegades presidencials, han estat provocades per un infiltrat republicà, cosí germà del de les banyes, que va bufar fort al pas de la bici presidencial i va fer tombar l’estri i després, aparentant ser el primer en ajudar-lo, li va deixar anar una segona bufada que el va contagiar del que sigui que tingui. O primer li va inocular la malaltia i després el va fer caure, jo què sé, el que és segur, segur, és que la culpa la té Trump. Però no li faran res, no.
TORNARÀ SERRALLONGA? VISCA!
Els carters rurals han de distribuir euros
La crisi té això, com també les banques tenen allò i entre tots acaben creant un problema d’inseguretat.
Les banques han tancat les agències de poblacions petites. Bé, això tothom ho viu. Llavors algú ha trobat la solució per a les padrines i padrins que viuen en la Espanya rural. La Espanya sense botigues, sense metges, sense caixers ni agències bancaries. Ho sigui, la mamella del sistema en pana. Doncs els carters portaran una bossa de diners i quan una vella –vell vulgui treure dels seus estalvis una vintena d’euros... ells seran els banquers rurals.
Ben aviat el banditisme es posarà de moda. La bossa o la vida?
RENOVACIÓ DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
El Poder judicial es renova gràcies a pactes secrets?
Durant la transició democràtica espanyola de finals de la dècada de 1970, la Constitució es va configurar com la fortalesa contra la dictadura. El poder judicial, els poders fàctics, ho han convertit en dogma de fe cosa que fa gairebé impossible la seva revisió.
El principal problema que avui afecta la legitimitat del Tribunal Constitucional és el de la renovació dels seus membres. Es tracta d'un problema que afecta de manera més general el conjunt del sistema de justícia i, en particular, el seu òrgan de govern, el Tribunal de Comptes i el Consell General del Poder Judicial, els membres del qual van ser nomenats durant la legislatura del 2011 al 2015 compostos per majoria absoluta del Partit Popular.
Segons l'article 159.1 de la Constitució, els dotze membres del Tribunal són nomenats pel Rei i proposats –per un període de nou anys– de la manera següent: quatre pel Congrés, quatre pel Senat, dos pel Govern i dos pel Consell General del Poder Judicial.
Problema de fons: Ni ells saben com resoldre i de comú acord han tornat a l’esperit de la dictadura franquista.
MACAO, CASINOS I COVID-19
Silenci dels amos dels casinos i del govern
El brot de COVID-19 ha provocat el tancament complet dels sis casinos de l'antiga colònia portuguesa, l’únic lloc de la Xina on el joc és legal. Des de el tancament, l'11 de juliol, els casinos gasten uns 600 milions de dòlars al mes tot esperant temps millors per aquesta indústria representant més del 80% dels ingressos fiscals del govern.
Per altra banda els casinos no han volgut acomiadar desenes de milers d'empleats tot i no estar legalment obligats a pagar al personal durant un tancament imposat. Els operadors també han intentat millorar les seves credencials de responsabilitat social donant suport a les empreses locals i oferint-se a utilitzar les seves habitacions d'hotel per fer quarantena.
Realment els patrons xinesos funcionen diferent dels patrons occidentals.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
L’ART POTSER NO POT MOSTRAR REALITATS OBJECTIVES
ENS PORTA PERÒ A INTERROGAR-NOS SOBRE ELS COMPORTAMENTS
LA HISTÒRIA S’ESCRIU EN EL PRESENT
La massacre dels innocents de Pieter Brueghel.