19 d'octubre 2018

1. Amb la nova moda dels desnonaments hem tornat a l’edat mitjana tot fent veure que som d’allò més civilitzats. "Als amos el que és dels amos" i als fons d’inversió, tota la resta.

2. Quan uneixes una petita filigrana legal amb la falta absoluta de moral, s’aconsegueix la corrupció i la hipocresia. Les eines essencials de qualsevol tipus de poder.

3. Només calen uns papers oficials, tres signatures, molta lletra petita i un poble sense cultura per disfressar una iniquitat en simple formulisme legal.

4. Llegint la lletra de l’himne ningú no es pot imaginar la veritable història de Catalunya regada per derrotes. Però la música ens exalta les fibres més sensibles i ens fa feliços. Per això la dreta vol prohibir-la.

5. Junqueras creu en els valors del silenci. Es podia haver estalviat cents d’entrevistes i utilitzar el temps per fer la república. Potser ara ell no estaria a la presó ni nosaltres a Espanya.

6. Mai un rostre revela tan clarament l’ànima d’un personatge com en el cas d’Álvarez-Cascos. Només veure’l, saps que és un perill per a la resta de la humanitat.

7. És molt preocupant una presidència de Bolsonaro a Brasil i és molt aterrador que darrera hi hagi seixanta milions de vots. A més del culte al cos, no estaria malament una revisió cerebral.

8. Ciutadans jugava pel centre-esquerra però per guanyar en el camp espanyol, van passar-se al centre-dreta. Allà però van trobar al PP. Van fer un driblatge i es van escorar més a la dreta. Quan semblava que tenien el camí lliure, els atura VOX a l’extrem dret del camp. Al final, Ciutadans ha quedat fora de joc. Mala tàctica Rivera!

9. Quan la fauna surt del cau amb la prole acabada de parir, els pares busquen menjar per alimentar-los. També la dreta europea aprofita aquesta tardor per sortir del cau i nodrir les seves cries afamades. El problema és que aquesta espècie s’alimenta de sang.

10. 11 i 12. Les bones maneres en política no són tendència. El que abans era una educació hipòcrita ara s’ha tornat assassinat barroer. És igual si es tracta d’un polític, un diplomàtic, un policia o qualsevol periodista agosarat. Un tret al clatell resol el problema sense haver prèviament petons i abraçades. A Espanya gràcies al “pertinaç” retard social, el poder es limita a empresonar, colpejar i mentir. A vegades és una sort viure a les afores del món.

PD: Tot segueix igual.