Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : La ONU aconsegueix l’acord del 30% d’oceans protegits. La ministra d’agricultura anglesa recomana menjar naps. Els catalans veuen més emigrants dels que hi ha. Macron i l’aposta política contra la democràcia. Jordi Pujol Jr i la seva ex amant demanen una ajuda monetària. El 8 M. El feminisme es manifesta dividit. Més conflictes entre israelians i palestins
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
17 de març 2023
QUAN POSIDÓ DESPERTI
La ONU aconsegueix l’acord del 30% d’oceans protegits
Semblava difícil contaminar el mar, tot el mar, però l’home ho ha aconseguit en un temps relativament rècord. La terra ja estava prou merdosa com perquè l’home no veiés en l’amplia extensió marina la seva oportunitat d’escombrar sota la catifa. En pocs anys, no hi ha sardina sense congestió pulmonar, ni pop sense les potes enredades a una xarxa, ni aliment per nodrir-los.
Imagineu com van les coses per allà sota que la ONU, aquells que permeten totes les trapelleries mundials, han decidit que cal protegir els oceans. No tots és clar, no del tot naturalment, no demà massa feina. Poc a poc, i amb bona lletra. Tampoc és que sigui obligatori, bé sí, però sempre hi ha moratòries esperant en algun calaix. En tot cas, han agafat el brau per les banyes, s’han enfrontat amb el problema i n’estan d’allò més cofois. Per celebrar-ho, el Japó va oferir un sopar a base de tonyina.
Els Oceans, el reialme de Posidó, la gran boca que tot s’ho empassa. L’horror del mariner i la mitologia dels de secà, han acabat com la terra. Un brut i inofensiu súbdit de l’home. Urbanitzat quan convé, explotat sempre i abocador de residus quan cal. Una pena de mar.
Servidor, de ser Posidó –i estic a punt de presentar-me a les eleccions per ser-ho– muntaria una ONU marítima, reuniria a espècies de totes classes, monstres marins i vents diversos i organitzaria un atac a la terra. No per res, només per recordar la seva existència. No caldrien gaires desgràcies, només algun ensurt. L’home és covard de mena, entra al mar amb por, trepitjant com si tingués els peus a la vora de l’infern, envoltat de plàstic que el fan flotar, amb un somriure que està molt a prop de la ganya de la mort. Seria suficient que el mar, aleshores, arrossegués aigua de fons i deixés anar una gran onada de merda que arribés fins a la Plaça Major. Exacte, un tsunami periòdic.
Només és una idea.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
HUMOR ANGLÈS
La ministra d’agricultura anglesa recomana menjar naps
La Secretària d’Estat d’alimentació T. Coffey, neta de la segona guerra mundial, veient el desolat panorama agrari d’Anglaterra, ha volgut oferir als anglesos alguna cosa millor que sang, suor i llàgrimes i per això ha animat a la ciutadania a consumir més naps. Resulta força qüestionable si és millor menjar naps que plorar, però ella ho veu per la part positiva. Amb humor.
-Abans de començar, si no li fa res, resarem un Parenostre.
Ho fem.
-Tot plegat és una qüestió de supèrbia. Els anglesos som molt nostres –per culpa dels protestants– i fins ara no ens hem adonat que els països pobres com Espanya i les terres africanes, són, a la fi, les que ens alimenten. Però entre el brexit, la sequera i els laboristes, els supers de la Gran Bretanya recorden molt als de la Rússia... Amb tot un mercat però només una parada oberta amb mitja botifarra florida.
-Havia de fer alguna cosa i com que m’agrada la jardineria he pensat en que cada anglès produeixi els seus propis productes. Horticultura de guerra l’he anomenat. I relaxa molt. Només té un problema. Que al nostre país, per la cosa del clima no hi ha gaires terrasses i hem d’utilitzar la banyera per fer l’hortet i al final tot fa pudor, el lavabo, el menjar i els mateixos anglesos.
-Crec, sincerament que el remei està en menjar naps. És de les poques verdures que fem aquí... i si els disfresses amb oli, vinagre, pebres i sals, son bons i engreixen, com pot veure en mi mateixa. La veritat és que els anglesos només mengem bé quan sortim del país o sigui que no vindrà d’un nap.
-Què s’ha portat vostè de Catalunya per menjar aquests dies? Li dic.
Es contraban, ho lamento però hauré de quedar-m’ho. Demà tinc dinar amb la junta i estem dels naps fins dalt.
LA GARSA PROSTÀTICA
VISTA CANSADA
Els catalans veuen més emigrants dels que hi ha
El català veu tres immigrants cada vegada que en troba un. És natural, es veuen més. Són d’un altre color, porten camises de flors, criden molt quan parlen pel mòbil i la seva llengua és estranya. Qualsevol no els nota. A un poble al que vaig per relaxar-me. Tothom parla de la quantitat d’immigrants que hi ha i en realitat, només n’hi ha un. Però no para d’anar amunt i avall. És el que treballa.
També és possible que aquest immigrant s’aparelli i es reprodueixi, els immigrants són molt bons procreadors i d’aquí a quatre dies al meu poble de descans diran que la meitat de la població és imigrant sense comptar que els procreats han nascut a una maternitat catalana, però és clar, són fills de l’immigrant. Tant que ens agradava la cançó de l’emigrant i ara mira...
D’aquí a cent anys, quan prometo no tornar ja pel poble, potser un vint per cent d’habitants siguin descendents més o menys directes de l’immigrant actual, aniran a missa cada diumenge, ballaran sardanes, parlaran un català més correcte que el que utilitzen al poble i per Sant Joan faran la foguera. Sí, però seran immigrants.
És una mica com si a hores d’ara, descongelessin a un fenici enterrat a Empúries. Segur que després de donar una ullada, diria que Catalunya està farcida d’immigrants. Home, no exactament.
Catalunya sovint té complexa de matriu. Si no has fet niu en ventre català, no ets de casa. Seràs bona gent, et manifestaràs l’onze de setembre i treballaràs com un negre, però el ventre no és de casa. Com si fossis una falsificació vaja.
I no serà que els falsificadors són blancs, de ventre català i tendències dretanes?, no sé, per dir qualsevol cosa, una Dolors Montserrat per exemple.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ELS PIRATES CIBERNÈTICS ENS AMENACEN
El Clínic s’ha vist atacat per uns pirates cibernètics anomenats Ransom House que demanen un rescat de 4,5 milions de dòlars per retornar i no difondre les dades segrestades.
A conseqüència d’aquest atac l’hospital ha vist interrompudes la major part de les seves funcions, com visites programades, operacions, sessions de radioteràpia i consultes externes, tornant al paper i el bolígraf.
També, enguany, han estat atacats els hospitals Josep Trueta de Girona, Sant Pau i la Vall d’Hebron, en una campanya orquestrada per part de hackers russos en contra dels hospitals europeus. Els atracaments han evolucionat molt d’ençà els assalts a les diligències que es feien a casa nostra per bandolers com Joan de Serrallonga o Perot Rocaguinarda, per fer-se amb els diners dels impostos.
Al segle XX es produí l’espectacular assalt al tren de Glasgow. Notables han estat els atracaments als bancs i museus però la revolució tecnològica, el progrés, tot ho ha canviat i ho ha empitjorat. Visca el progrés que ens empobreix cada dia!
Ara, al segle XXI, els robatoris es fan des de la impunitat i l’anonimat pels nous especialistes invisibles a través de les ones espacials. El progrés de la revolució tecnològica que comporta el control de la població també progressat enormement en els robatoris a diferents persones i entitats econòmiques, sanitàries i governamentals.
Així, l’any passat a les institucions i serveis públics catalans s’han comès 1,7 milions d’atacs, dels quals només uns 20.000 han aconseguit els seus objectius criminals gracies als sistemes de seguretat. Ens roben per tot arreu.
El terror d’atacs cibernètics s’afegeix a l’explotació quotidiana per l’enriquiment desmesurat d’uns pocs i vint mil milions d’euros recaptats a Catalunya que no retornen de la metròpoli i el robatori a cases i a persones per part de la delinqüència professional.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
LA CÒLERA DE LES FRANCESES EN DARRER LLOC?
Macron i l’aposta política contra la democràcia
Senyor president, sigui quin sigui el cost per a la democràcia, la teva reforma de les pensions és un acte de terrorisme polític. No és únicament un impost a la vida d'aquells que només tenen la seva feina per viure. Simbolitza la teva pràctica totalitarista del poder, que perverteix la democràcia, fa possible la seva reversió per imposar la teva voluntat, sense discussió, amb arrogància i menyspreu.
Menyspreu al debat i al diàleg, menyspreu a la mobilització sindical i a la voluntat popular, menyspreu a l'oposició majoritària, menyspreu a la intel·ligència ciutadana sobre el seu propi futur, menyspreu per l'exigència de transparència i veritat.
Senyor president, has obligat al teu govern i a la teva majoria a funcionar amb la mentida, falsificant xifres i ocultant fets. Has pretès convertir en arguments irrefutables, en realitat indiscutible la teva impostura pretenen imposar els teus punts de vista per matar l'esperança social.
Vaga del 15 de març. La vuitena jornada de mobilitzacions contra la reforma de les pensions mentre què els teus diputats i senadors, acollonits, estan intentant consensuar un text comú de la llei. I tu mirant cap a l’altre costat.
Vaga dels treballadors d'escombraries a París. Aquest és un conflicte social, de massa, per a tu i la dreta. Després de nou dies de vaga dels escombriaires parisencs contra la reforma de les pensions, tu i el Ministeri de l'Interior heu ordenat al prefecte de policia de París que requisi l'ajuntament perquè posi els mitjans necessaris per evacuar les milers de tones de merda que inunden les voreres de la capital.
Senyor president, tu i el teu govern, febrils, aposteu pel desgast dels francesos però la mala llet que arrasa França segurament alimentarà durant mesos la protesta contra la vostra reforma de les pensions.
I les dones en tot això? Tot i que la reforma de les pensions promet ser desastrosa per a les dones, no hi ha hagut mobilitzacions explícites, no hi ha hagut una iniciativa que cridi a foc. Potser seria un inconvenient d’un dia després de les grans vagues massives?
De moment, franceses i francesos, hauran d’esperar a tenir 64 anys abans de poder jubilar-se.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
DÉU ELS CRIA
Jordi Pujol Jr i la seva ex amant demanen una ajuda monetària
Són ben be l’un per l’altre. No sabem pas per què es van separar. Ella, acusa del que calgui al seu ex amant a qui calgui, això sí, a canvi d’una pensió vitalícia. La noia anava curta de cash.
Ell, un jove de futur truncat per culpa d’ella, com un interruptus amb premeditació, demana al govern que li apliquin la pujada del sou mínim. Sembla que entre la sequera i el que cobra no en té ni per netejar la seva col·lecció de cotxes d’alta gama. Com dues ments igual de rapinyaires poden separar-se? A hores d’ara haurien d’estar fent-se un niu amb la carronya que hi ha al seu entorn, aprofitant les restes d’amics caiguts en desgràcia, apropiant-se de joies o calces trobades sota un llit anònim. Tan feliços que podrien ser i van i es separen perquè no en tenen prou amb el niu, necessiten una cova, amb terrassa i pintures del neolític.
Hi ha gent tímida, pudorosa, vergonyosa i n’hi ha que són directament poca vergonyes. Entre ells, el Junior i la seva senyora amant. Què bonic imaginar-los al llit fingint orgasmes que no senten, declarant-se amors que no senten, fent plans que no desitgen... Una parella exemplar. Classe alta. Pretensions altes. Dignitat més que escassa. El millor de la societat.
De porc i de senyor se n’ha de venir de mena. Una amant no pot vendre al seu company a canvi d’una pensió vitalícia. Fa mal als ulls. Que demani una col·lecció de diamants, una illa caribenya, que li presentin a l’ex Trump, però no una pensió vitalícia cara a la solitària vellesa. Un pedant de l’automòbil, fill d’un President de la Generalitat, no pot reclamar tres-cents euros de pensió. És ridícul, vulgar, insultant per ell i per tots els que han tingut la mala sort de ser-ne bons amics. Fins i tot els poca vergonyes han de tenir en un moment o altra de la seva vida, una mica de dignitat. Vergonya...
... i una Immensa i pudenta LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
TAMBÉ LA DONA SAP DIVIDIR-SE
El 8 M. El feminisme es manifesta dividit
Tot s’encomana, sobre tot els mals costums. Si algun col·lectiu semblava unitari, compacte com una roca i sense fissures possibles, era el que lluita per la igualtat de sexe. Doncs tampoc.
A Barcelona o a Madrid, encara podríem buscar alguna excusa. Molta gent, molta ideologia de partit, els líders encapçalant marxes i participant en discursos... Però a Lleida per exemple o a Girona o Tarragona. En total varen participar dues o tres-centes persones calia fer-ho per separat? A aquest pas els propers dia de la Dona, podrà celebrar-se a les terrasses dels bars. Cada grup a una taula diferent i si cal, quan el desacord arribi, es poden tirar les ampolles d’aigua.
Massa important és el tema com per jugar amb diferències gramaticals. Un dels grups escindits, es proclamaven alhora de les consignes anticapitalistes! De conya, siguem anticapitalistes, però una vegada acabada la manifestació en suport de la paritat. Els talibans que tenen a les dones tancades a casa sense deixar-les ni somriure, no són precisament capitalistes. Són monos salvatges guiats per goril·les santificats.
Segur que hi ha raons prou serioses per apuntar divergències entre grups de feministes, però una altra manera de ser seriós seria renunciar un dia a l’any a la divergència i mostrar-se unit. La dona, en aquest sentit, és peça única. Al marge d’ideologia té una problemàtica comuna que l’ha tingut en condicions d’absoluta injustícia des dels temps de la creació. El capitalisme ha ajudat en totes les discriminacions naturalment, però també l’obrer de la construcció que quan arriba a casa li fot tres hòsties a la dona perquè la sopa està freda.
Ja ens dividirem dones, igual que Catalunya té temps de dividir-se una vegada aconseguida la independència. Abans, no.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
ENCERCLATS
Més conflictes entre israelians i palestins
El context ajuda a explicar una situació social però a vegades és el mateix context el que provoca aquesta situació. Israel i Palestina per exemple. Una terra, dues cultures, dues culpes i també dues raons. Situació complexa que potser podria controlar-se a no ser pel context que és el que manté el cercle viciós de l’enfrontament.
Hamás, el teòric defensor dels palestins s’aixeca un dia amb la sang calenta i envia a un nen a tirar un tret a l’atzar o a atacar amb un ganivet de postres al primer israelià que trobi. Un atac inútil, injustificat que Hamás sap implicarà una resposta jueva que costarà la mort de molts palestins, la destrucció de moltes cases i la desesperació de tot un poble. Per què ho fan? Què es pretén amb aquests atacs que més semblen provocacions infantils? Mantenir el poder. Hamás no pensa en el seu poble, en la gent que malgrat el context, intenta treballar, estimar, viure. S’enfoten de la gent que no va armada. No són bons palestins.
Tampoc són bons jueus els que no dobleguen l’espinada davant el mur, els que demanen una pau justa entre ells i els palestins. Per això Netanyahu, els encercla també amb lleis que limiten la llibertat del poble, del seu poble. I per això aquest poble surt al carrer a protestar contra el govern. Tampoc Netanyahu pensa en la seva gent, només en el seu poder.
Si ens deixéssim anar un moment per la ciència ficció podríem imaginar a Palestins i Israelians, sense contextos de poder que els fan bellugar a contra cor, convivint. Potser amb recances, però potser també lliures d’un terror subministrat i alimentat pels governs.
Molt difícil en aquesta situació actual jutjar a uns i altres. Víctimes i botxins alhora. Es pot jutjar, això sí, els que han creat aquest context que ofega per igual als dos pobles.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
LA GUÀRDIA CIVIL TORNA A SER NOTÍCIA
Guàrdia Civil, aparca malament l’helicòpter
Una vegada emporrat, l’home té set i es pren un parell de copes. Veu un helicòpter allà, aparcat, com demanant-li una volada. L’home engresca un parell d’amics de col·locada i tots tres pugen a l’helicòpter. En teoria l’helicòpter ha de fer un servei de vigilància en carretera per enxampar a conductors drogats però té el dia lliure. Els drogats els porta dintre. El viatge dura poc. L’helicòpter va tombant-se incomprensiblement cap a la dreta. Un petit ensurt. Toca terra. Queda de costat però encara servirà per Ucraïna. Al conductor li agafa el canguelo i corre a escapar-se. El troben de seguida.
Coses així ens poden passar a tots, però quan li passa a un Guàrdia Civil, fa més gràcia.
LA POLÍTICA CADA VEGADA MÉS NETA
Campanya contra l’Alzheimer
D’aquí a pocs mesos es celebrarà la gran gala de la publicitat organitzada per la premsa espanyola. El jurat està format, el veredicte decidit i el discurs, escrit. Per la seva subtilitat, creativitat i per transmetre els valors socials, el guanyador serà la campanya organitzada per un grup desconegut, en contra de l’Alzheimer a Barcelona on figura en primeríssim pla, la cara de l’Ex President de la Generalitat Pascual Maragall. Certament una gran campanya que –és veritat– transmet tots els valors dels que van crear-la. La púrria més carronyera. Indignes absolutament d’aconseguir categoria humana.
MENSTRUACIONS GRATUÏTES
La Generalitat ofereix gratuïtament productes menstruals reutilitzables
La dona arrasa. Aconsegueix tot el que vol i tot el que demana. Jo vull ser dona... amb regla.
La Generalitat s’avança una vegada més als pobles veïns de la península fent gratuïts els productes menstruals. Només una pregunta. Què vol dir reutilitzables? No farem acudits fàcils (potser ja l’hem fet) però en un país com el nostre cal ser molt curós a l’hora d’utilitzar les paraules. Només voldria saber si la Generalitat considera reutilitzable una compresa, per exemple. Amb això en tinc prou.
EL GOVERN DEL REGNE UNIT ES COBREIX DE GLÒRIA
Expulsió immediata dels il·legals cap a Ruanda
No hi ha com ser de dretes o d’esquerres al Regne Unit per expulsar de manera immediata a tota persona que arribi al país de manera il·legal.
I què en faran? Doncs els enviaran a Ruanda, principalment. I a més a més pagaran al govern francès perquè aquest també els expulsi. Fins i tot els pagaran els sous del 500 polis que patrullaran dia i nit les costes de Calais i Normandia.
Així de senzilla és la solució que els cervells pensants del govern han aconseguit trobar després d’unes quantes ampolles de whisky que l’anterior Premier es va oblidar de buidar abans de dimitir.
LA ONU VA DE REBAIXES
La guerra del Iemen i els danys col·laterals
No sé per què la critiquem i taxem d’inútil!
La ONU, en bancarrota des de fa anys, s’ha rascat el fons de la butxaca per compra un vaixell i poder buidar El Safer, un altre vaixell petrolier abandonat al Mar Roig amb 1,4 milions de barrils de petroli.
De primer va ser reconvertit en una instal·lació d'emmagatzematge flotant el 1987 degut als problemes que tenia un vaixell construït el 1976. A l’inici de la guerra del Iemen va ser abandonat.
Amb gran perill de vessament per falta de manteniment, aquest vaixell podria ser el final de la història, cruel i infeliç, de la guerra del Iemen.
En cas de marea negra seria la més gran de la història. El que és més estrany es que els pirates no s’hagin emportat el carregament. Oju doncs!
LA HISTÒRIA D’ESPANYA PER A TONTOS
Pluja de milions pel corredor ferroviari de l’Atlàntic
Madrid ha tornat a alterar la proposta d’un corredor europeu per centralitzar més encara les infraestructures de transport de l’estat espanyol. Més enllà de Bilbao, no passarà per cap ciutat atlàntica i no tocarà Galícia i per tant no empalmarà amb el nord de Portugal.
Aquesta vegada em sembla que el govern té raó d’obrar així. La Meseta, aquest altiplà que envolta Madrid, és la segona zona més despoblada de la Unió Europea, darrere de Lapònia.
I clar, es tracta de repoblar aquest immens territori abans que el canvi climàtic ho faci del tot impossible i sigui irreversible fer allò de DELENDA MADRID EST.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
SÍMBOL RELIGIÓS I ALIMENT BÀSIC
DURANT LA II GUERRA MUNDIAL
VA SER AL CENTRE DE LES ESTRATÈGIES MILITARS
QUIN PAPER TÉ ACTUALMENT?
QUAN POSIDÓ DESPERTI
La ONU aconsegueix l’acord del 30% d’oceans protegits
Semblava difícil contaminar el mar, tot el mar, però l’home ho ha aconseguit en un temps relativament rècord. La terra ja estava prou merdosa com perquè l’home no veiés en l’amplia extensió marina la seva oportunitat d’escombrar sota la catifa. En pocs anys, no hi ha sardina sense congestió pulmonar, ni pop sense les potes enredades a una xarxa, ni aliment per nodrir-los.
Imagineu com van les coses per allà sota que la ONU, aquells que permeten totes les trapelleries mundials, han decidit que cal protegir els oceans. No tots és clar, no del tot naturalment, no demà massa feina. Poc a poc, i amb bona lletra. Tampoc és que sigui obligatori, bé sí, però sempre hi ha moratòries esperant en algun calaix. En tot cas, han agafat el brau per les banyes, s’han enfrontat amb el problema i n’estan d’allò més cofois. Per celebrar-ho, el Japó va oferir un sopar a base de tonyina.
Els Oceans, el reialme de Posidó, la gran boca que tot s’ho empassa. L’horror del mariner i la mitologia dels de secà, han acabat com la terra. Un brut i inofensiu súbdit de l’home. Urbanitzat quan convé, explotat sempre i abocador de residus quan cal. Una pena de mar.
Servidor, de ser Posidó –i estic a punt de presentar-me a les eleccions per ser-ho– muntaria una ONU marítima, reuniria a espècies de totes classes, monstres marins i vents diversos i organitzaria un atac a la terra. No per res, només per recordar la seva existència. No caldrien gaires desgràcies, només algun ensurt. L’home és covard de mena, entra al mar amb por, trepitjant com si tingués els peus a la vora de l’infern, envoltat de plàstic que el fan flotar, amb un somriure que està molt a prop de la ganya de la mort. Seria suficient que el mar, aleshores, arrossegués aigua de fons i deixés anar una gran onada de merda que arribés fins a la Plaça Major. Exacte, un tsunami periòdic.
Només és una idea.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
HUMOR ANGLÈS
La ministra d’agricultura anglesa recomana menjar naps
La Secretària d’Estat d’alimentació T. Coffey, neta de la segona guerra mundial, veient el desolat panorama agrari d’Anglaterra, ha volgut oferir als anglesos alguna cosa millor que sang, suor i llàgrimes i per això ha animat a la ciutadania a consumir més naps. Resulta força qüestionable si és millor menjar naps que plorar, però ella ho veu per la part positiva. Amb humor.
-Abans de començar, si no li fa res, resarem un Parenostre.
Ho fem.
-Tot plegat és una qüestió de supèrbia. Els anglesos som molt nostres –per culpa dels protestants– i fins ara no ens hem adonat que els països pobres com Espanya i les terres africanes, són, a la fi, les que ens alimenten. Però entre el brexit, la sequera i els laboristes, els supers de la Gran Bretanya recorden molt als de la Rússia... Amb tot un mercat però només una parada oberta amb mitja botifarra florida.
-Havia de fer alguna cosa i com que m’agrada la jardineria he pensat en que cada anglès produeixi els seus propis productes. Horticultura de guerra l’he anomenat. I relaxa molt. Només té un problema. Que al nostre país, per la cosa del clima no hi ha gaires terrasses i hem d’utilitzar la banyera per fer l’hortet i al final tot fa pudor, el lavabo, el menjar i els mateixos anglesos.
-Crec, sincerament que el remei està en menjar naps. És de les poques verdures que fem aquí... i si els disfresses amb oli, vinagre, pebres i sals, son bons i engreixen, com pot veure en mi mateixa. La veritat és que els anglesos només mengem bé quan sortim del país o sigui que no vindrà d’un nap.
-Què s’ha portat vostè de Catalunya per menjar aquests dies? Li dic.
Es contraban, ho lamento però hauré de quedar-m’ho. Demà tinc dinar amb la junta i estem dels naps fins dalt.
LA GARSA PROSTÀTICA
VISTA CANSADA
Els catalans veuen més emigrants dels que hi ha
El català veu tres immigrants cada vegada que en troba un. És natural, es veuen més. Són d’un altre color, porten camises de flors, criden molt quan parlen pel mòbil i la seva llengua és estranya. Qualsevol no els nota. A un poble al que vaig per relaxar-me. Tothom parla de la quantitat d’immigrants que hi ha i en realitat, només n’hi ha un. Però no para d’anar amunt i avall. És el que treballa.
També és possible que aquest immigrant s’aparelli i es reprodueixi, els immigrants són molt bons procreadors i d’aquí a quatre dies al meu poble de descans diran que la meitat de la població és imigrant sense comptar que els procreats han nascut a una maternitat catalana, però és clar, són fills de l’immigrant. Tant que ens agradava la cançó de l’emigrant i ara mira...
D’aquí a cent anys, quan prometo no tornar ja pel poble, potser un vint per cent d’habitants siguin descendents més o menys directes de l’immigrant actual, aniran a missa cada diumenge, ballaran sardanes, parlaran un català més correcte que el que utilitzen al poble i per Sant Joan faran la foguera. Sí, però seran immigrants.
És una mica com si a hores d’ara, descongelessin a un fenici enterrat a Empúries. Segur que després de donar una ullada, diria que Catalunya està farcida d’immigrants. Home, no exactament.
Catalunya sovint té complexa de matriu. Si no has fet niu en ventre català, no ets de casa. Seràs bona gent, et manifestaràs l’onze de setembre i treballaràs com un negre, però el ventre no és de casa. Com si fossis una falsificació vaja.
I no serà que els falsificadors són blancs, de ventre català i tendències dretanes?, no sé, per dir qualsevol cosa, una Dolors Montserrat per exemple.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ELS PIRATES CIBERNÈTICS ENS AMENACEN
El Clínic s’ha vist atacat per uns pirates cibernètics anomenats Ransom House que demanen un rescat de 4,5 milions de dòlars per retornar i no difondre les dades segrestades.
A conseqüència d’aquest atac l’hospital ha vist interrompudes la major part de les seves funcions, com visites programades, operacions, sessions de radioteràpia i consultes externes, tornant al paper i el bolígraf.
També, enguany, han estat atacats els hospitals Josep Trueta de Girona, Sant Pau i la Vall d’Hebron, en una campanya orquestrada per part de hackers russos en contra dels hospitals europeus. Els atracaments han evolucionat molt d’ençà els assalts a les diligències que es feien a casa nostra per bandolers com Joan de Serrallonga o Perot Rocaguinarda, per fer-se amb els diners dels impostos.
Al segle XX es produí l’espectacular assalt al tren de Glasgow. Notables han estat els atracaments als bancs i museus però la revolució tecnològica, el progrés, tot ho ha canviat i ho ha empitjorat. Visca el progrés que ens empobreix cada dia!
Ara, al segle XXI, els robatoris es fan des de la impunitat i l’anonimat pels nous especialistes invisibles a través de les ones espacials. El progrés de la revolució tecnològica que comporta el control de la població també progressat enormement en els robatoris a diferents persones i entitats econòmiques, sanitàries i governamentals.
Així, l’any passat a les institucions i serveis públics catalans s’han comès 1,7 milions d’atacs, dels quals només uns 20.000 han aconseguit els seus objectius criminals gracies als sistemes de seguretat. Ens roben per tot arreu.
El terror d’atacs cibernètics s’afegeix a l’explotació quotidiana per l’enriquiment desmesurat d’uns pocs i vint mil milions d’euros recaptats a Catalunya que no retornen de la metròpoli i el robatori a cases i a persones per part de la delinqüència professional.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
LA CÒLERA DE LES FRANCESES EN DARRER LLOC?
Macron i l’aposta política contra la democràcia
Senyor president, sigui quin sigui el cost per a la democràcia, la teva reforma de les pensions és un acte de terrorisme polític. No és únicament un impost a la vida d'aquells que només tenen la seva feina per viure. Simbolitza la teva pràctica totalitarista del poder, que perverteix la democràcia, fa possible la seva reversió per imposar la teva voluntat, sense discussió, amb arrogància i menyspreu.
Menyspreu al debat i al diàleg, menyspreu a la mobilització sindical i a la voluntat popular, menyspreu a l'oposició majoritària, menyspreu a la intel·ligència ciutadana sobre el seu propi futur, menyspreu per l'exigència de transparència i veritat.
Senyor president, has obligat al teu govern i a la teva majoria a funcionar amb la mentida, falsificant xifres i ocultant fets. Has pretès convertir en arguments irrefutables, en realitat indiscutible la teva impostura pretenen imposar els teus punts de vista per matar l'esperança social.
Vaga del 15 de març. La vuitena jornada de mobilitzacions contra la reforma de les pensions mentre què els teus diputats i senadors, acollonits, estan intentant consensuar un text comú de la llei. I tu mirant cap a l’altre costat.
Vaga dels treballadors d'escombraries a París. Aquest és un conflicte social, de massa, per a tu i la dreta. Després de nou dies de vaga dels escombriaires parisencs contra la reforma de les pensions, tu i el Ministeri de l'Interior heu ordenat al prefecte de policia de París que requisi l'ajuntament perquè posi els mitjans necessaris per evacuar les milers de tones de merda que inunden les voreres de la capital.
Senyor president, tu i el teu govern, febrils, aposteu pel desgast dels francesos però la mala llet que arrasa França segurament alimentarà durant mesos la protesta contra la vostra reforma de les pensions.
I les dones en tot això? Tot i que la reforma de les pensions promet ser desastrosa per a les dones, no hi ha hagut mobilitzacions explícites, no hi ha hagut una iniciativa que cridi a foc. Potser seria un inconvenient d’un dia després de les grans vagues massives?
De moment, franceses i francesos, hauran d’esperar a tenir 64 anys abans de poder jubilar-se.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
DÉU ELS CRIA
Jordi Pujol Jr i la seva ex amant demanen una ajuda monetària
Són ben be l’un per l’altre. No sabem pas per què es van separar. Ella, acusa del que calgui al seu ex amant a qui calgui, això sí, a canvi d’una pensió vitalícia. La noia anava curta de cash.
Ell, un jove de futur truncat per culpa d’ella, com un interruptus amb premeditació, demana al govern que li apliquin la pujada del sou mínim. Sembla que entre la sequera i el que cobra no en té ni per netejar la seva col·lecció de cotxes d’alta gama. Com dues ments igual de rapinyaires poden separar-se? A hores d’ara haurien d’estar fent-se un niu amb la carronya que hi ha al seu entorn, aprofitant les restes d’amics caiguts en desgràcia, apropiant-se de joies o calces trobades sota un llit anònim. Tan feliços que podrien ser i van i es separen perquè no en tenen prou amb el niu, necessiten una cova, amb terrassa i pintures del neolític.
Hi ha gent tímida, pudorosa, vergonyosa i n’hi ha que són directament poca vergonyes. Entre ells, el Junior i la seva senyora amant. Què bonic imaginar-los al llit fingint orgasmes que no senten, declarant-se amors que no senten, fent plans que no desitgen... Una parella exemplar. Classe alta. Pretensions altes. Dignitat més que escassa. El millor de la societat.
De porc i de senyor se n’ha de venir de mena. Una amant no pot vendre al seu company a canvi d’una pensió vitalícia. Fa mal als ulls. Que demani una col·lecció de diamants, una illa caribenya, que li presentin a l’ex Trump, però no una pensió vitalícia cara a la solitària vellesa. Un pedant de l’automòbil, fill d’un President de la Generalitat, no pot reclamar tres-cents euros de pensió. És ridícul, vulgar, insultant per ell i per tots els que han tingut la mala sort de ser-ne bons amics. Fins i tot els poca vergonyes han de tenir en un moment o altra de la seva vida, una mica de dignitat. Vergonya...
... i una Immensa i pudenta LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
TAMBÉ LA DONA SAP DIVIDIR-SE
El 8 M. El feminisme es manifesta dividit
Tot s’encomana, sobre tot els mals costums. Si algun col·lectiu semblava unitari, compacte com una roca i sense fissures possibles, era el que lluita per la igualtat de sexe. Doncs tampoc.
A Barcelona o a Madrid, encara podríem buscar alguna excusa. Molta gent, molta ideologia de partit, els líders encapçalant marxes i participant en discursos... Però a Lleida per exemple o a Girona o Tarragona. En total varen participar dues o tres-centes persones calia fer-ho per separat? A aquest pas els propers dia de la Dona, podrà celebrar-se a les terrasses dels bars. Cada grup a una taula diferent i si cal, quan el desacord arribi, es poden tirar les ampolles d’aigua.
Massa important és el tema com per jugar amb diferències gramaticals. Un dels grups escindits, es proclamaven alhora de les consignes anticapitalistes! De conya, siguem anticapitalistes, però una vegada acabada la manifestació en suport de la paritat. Els talibans que tenen a les dones tancades a casa sense deixar-les ni somriure, no són precisament capitalistes. Són monos salvatges guiats per goril·les santificats.
Segur que hi ha raons prou serioses per apuntar divergències entre grups de feministes, però una altra manera de ser seriós seria renunciar un dia a l’any a la divergència i mostrar-se unit. La dona, en aquest sentit, és peça única. Al marge d’ideologia té una problemàtica comuna que l’ha tingut en condicions d’absoluta injustícia des dels temps de la creació. El capitalisme ha ajudat en totes les discriminacions naturalment, però també l’obrer de la construcció que quan arriba a casa li fot tres hòsties a la dona perquè la sopa està freda.
Ja ens dividirem dones, igual que Catalunya té temps de dividir-se una vegada aconseguida la independència. Abans, no.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
ENCERCLATS
Més conflictes entre israelians i palestins
El context ajuda a explicar una situació social però a vegades és el mateix context el que provoca aquesta situació. Israel i Palestina per exemple. Una terra, dues cultures, dues culpes i també dues raons. Situació complexa que potser podria controlar-se a no ser pel context que és el que manté el cercle viciós de l’enfrontament.
Hamás, el teòric defensor dels palestins s’aixeca un dia amb la sang calenta i envia a un nen a tirar un tret a l’atzar o a atacar amb un ganivet de postres al primer israelià que trobi. Un atac inútil, injustificat que Hamás sap implicarà una resposta jueva que costarà la mort de molts palestins, la destrucció de moltes cases i la desesperació de tot un poble. Per què ho fan? Què es pretén amb aquests atacs que més semblen provocacions infantils? Mantenir el poder. Hamás no pensa en el seu poble, en la gent que malgrat el context, intenta treballar, estimar, viure. S’enfoten de la gent que no va armada. No són bons palestins.
Tampoc són bons jueus els que no dobleguen l’espinada davant el mur, els que demanen una pau justa entre ells i els palestins. Per això Netanyahu, els encercla també amb lleis que limiten la llibertat del poble, del seu poble. I per això aquest poble surt al carrer a protestar contra el govern. Tampoc Netanyahu pensa en la seva gent, només en el seu poder.
Si ens deixéssim anar un moment per la ciència ficció podríem imaginar a Palestins i Israelians, sense contextos de poder que els fan bellugar a contra cor, convivint. Potser amb recances, però potser també lliures d’un terror subministrat i alimentat pels governs.
Molt difícil en aquesta situació actual jutjar a uns i altres. Víctimes i botxins alhora. Es pot jutjar, això sí, els que han creat aquest context que ofega per igual als dos pobles.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
LA GUÀRDIA CIVIL TORNA A SER NOTÍCIA
Guàrdia Civil, aparca malament l’helicòpter
Una vegada emporrat, l’home té set i es pren un parell de copes. Veu un helicòpter allà, aparcat, com demanant-li una volada. L’home engresca un parell d’amics de col·locada i tots tres pugen a l’helicòpter. En teoria l’helicòpter ha de fer un servei de vigilància en carretera per enxampar a conductors drogats però té el dia lliure. Els drogats els porta dintre. El viatge dura poc. L’helicòpter va tombant-se incomprensiblement cap a la dreta. Un petit ensurt. Toca terra. Queda de costat però encara servirà per Ucraïna. Al conductor li agafa el canguelo i corre a escapar-se. El troben de seguida.
Coses així ens poden passar a tots, però quan li passa a un Guàrdia Civil, fa més gràcia.
LA POLÍTICA CADA VEGADA MÉS NETA
Campanya contra l’Alzheimer
D’aquí a pocs mesos es celebrarà la gran gala de la publicitat organitzada per la premsa espanyola. El jurat està format, el veredicte decidit i el discurs, escrit. Per la seva subtilitat, creativitat i per transmetre els valors socials, el guanyador serà la campanya organitzada per un grup desconegut, en contra de l’Alzheimer a Barcelona on figura en primeríssim pla, la cara de l’Ex President de la Generalitat Pascual Maragall. Certament una gran campanya que –és veritat– transmet tots els valors dels que van crear-la. La púrria més carronyera. Indignes absolutament d’aconseguir categoria humana.
MENSTRUACIONS GRATUÏTES
La Generalitat ofereix gratuïtament productes menstruals reutilitzables
La dona arrasa. Aconsegueix tot el que vol i tot el que demana. Jo vull ser dona... amb regla.
La Generalitat s’avança una vegada més als pobles veïns de la península fent gratuïts els productes menstruals. Només una pregunta. Què vol dir reutilitzables? No farem acudits fàcils (potser ja l’hem fet) però en un país com el nostre cal ser molt curós a l’hora d’utilitzar les paraules. Només voldria saber si la Generalitat considera reutilitzable una compresa, per exemple. Amb això en tinc prou.
EL GOVERN DEL REGNE UNIT ES COBREIX DE GLÒRIA
Expulsió immediata dels il·legals cap a Ruanda
No hi ha com ser de dretes o d’esquerres al Regne Unit per expulsar de manera immediata a tota persona que arribi al país de manera il·legal.
I què en faran? Doncs els enviaran a Ruanda, principalment. I a més a més pagaran al govern francès perquè aquest també els expulsi. Fins i tot els pagaran els sous del 500 polis que patrullaran dia i nit les costes de Calais i Normandia.
Així de senzilla és la solució que els cervells pensants del govern han aconseguit trobar després d’unes quantes ampolles de whisky que l’anterior Premier es va oblidar de buidar abans de dimitir.
LA ONU VA DE REBAIXES
La guerra del Iemen i els danys col·laterals
No sé per què la critiquem i taxem d’inútil!
La ONU, en bancarrota des de fa anys, s’ha rascat el fons de la butxaca per compra un vaixell i poder buidar El Safer, un altre vaixell petrolier abandonat al Mar Roig amb 1,4 milions de barrils de petroli.
De primer va ser reconvertit en una instal·lació d'emmagatzematge flotant el 1987 degut als problemes que tenia un vaixell construït el 1976. A l’inici de la guerra del Iemen va ser abandonat.
Amb gran perill de vessament per falta de manteniment, aquest vaixell podria ser el final de la història, cruel i infeliç, de la guerra del Iemen.
En cas de marea negra seria la més gran de la història. El que és més estrany es que els pirates no s’hagin emportat el carregament. Oju doncs!
LA HISTÒRIA D’ESPANYA PER A TONTOS
Pluja de milions pel corredor ferroviari de l’Atlàntic
Madrid ha tornat a alterar la proposta d’un corredor europeu per centralitzar més encara les infraestructures de transport de l’estat espanyol. Més enllà de Bilbao, no passarà per cap ciutat atlàntica i no tocarà Galícia i per tant no empalmarà amb el nord de Portugal.
Aquesta vegada em sembla que el govern té raó d’obrar així. La Meseta, aquest altiplà que envolta Madrid, és la segona zona més despoblada de la Unió Europea, darrere de Lapònia.
I clar, es tracta de repoblar aquest immens territori abans que el canvi climàtic ho faci del tot impossible i sigui irreversible fer allò de DELENDA MADRID EST.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
SÍMBOL RELIGIÓS I ALIMENT BÀSIC
DURANT LA II GUERRA MUNDIAL
VA SER AL CENTRE DE LES ESTRATÈGIES MILITARS
QUIN PAPER TÉ ACTUALMENT?