Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : Cavalcada de reines busca poble. El tabac mata a menys de deu metres. Ucraïna incrementa el seu número de turistes. Les tribulacions del gegant xinès BYD al Brasil. Nadal a la flota fantasma russa però ensopegada amb Finlàndia. La nit de Cap d’Any cremen 984 cotxes a França. Malestar entre els cristians de mala fe per la festa de Cap d’Any. Les obres de reconstrucció a València multipliquen per vuit el seu cost
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
10 de gener 2024
INICIATIVES PEL PROGRÉS
Cavalcada de reines busca poble
Per la zona valenciana unes senyores volen ser reines i protagonitzar així la cavalcada –en altres temps– dels reis. De moment els Ajuntaments es desmarquen de la iniciativa i l’esdeveniment es va traslladant d’un municipi a l’altre. Algun problema? Doncs no. Els nens i nenes que esperen als reis se'ls enfot el sexe que hi ha sota les capes però segons les aspirants monàrquiques la negativa d’alguns ajuntaments a permetre la seva comitiva “perjudicarà molt a les criatures i és un atac al foment del pensament crític i els valors democràtics” (???). De veritat?
El món no està per bajanades i menys encara per reivindicacions de pa sucat amb oli. Quin avenç pot haver-hi en que tres senyores es disfressin de reis d’alt d’una carrossa? Una cosa és lluitar dins una confraria de pescadors (posem pel cas) perquè les dones tinguin els mateixos drets de pesca que els homes, l’altra és suplantar a un rei perquè sí. (Els borbons els hi podrien tallar el cap per un acudit com aquest). Les aparences no canvien la realitat i el món no serà millor si enlloc d’homes disfressats de reis llençant caramels se n’encarreguen de fer-ho les dones.
La misogínia és prou greu per encarar-la seriosament. Cada dia més joves (aquells que havien d’arreglar les coses) defensen la superioritat del mascle, la dreta, a l’empara de Trump, és pura misogínia. Entre els sectors aparentment més progressistes es descobreixen més i més atacs de masclisme, assetjaments, abusos...
Què pretenen aquestes candidates a reines? Si és sortir a la premsa, ja ho han aconseguit, si és lluitar realment pel dret de la meitat de la població, que ho facin de debò.
Recordant el meu passat, crec que no m’hauria afectat gens que el meu Melcior preferit fos mascle, femella o barreja. Potser hagués trobat a faltar les barbes dels personatges però sense amoïnar-me massa. El que m’amoïna ara, després de veure les fotografies de les candidates amb els seus nassos de pallasso i les pitreres exuberants és que la corrua no es confongui amb el dia de carnaval i que els pares no deixin a les criatures a casa per veure millor els pits de les dames.
Juro, en nom de Déu, que la negativa d’Alfafar a deixar la cavalcada en mans d’aquestes senyores, afectarà molt poc a les criatures. Elles i el seu ego exhibicionista no sé com quedaran, però tampoc m’importa gens.
PS: Amén!, va dir el nen Jesuset. Potser si aquest fos una nena, no hauria calgut que la mare de Déu fos verge i potser Maria Magdalena seria una apòstol
SEGONA PÀGINA
K.MEO
EL TABAC MATA A MENYS DE DEU METRES
Jo
En la seva aferrissada lluita per millorar la salut dels conciutadans, el govern estudia una nova i –sembla– efectiva lluita. No treballar menys hores, no estalviar-nos disgustos esperant a l’andana d’una estació ferroviària, no netejant l’atmosfera, no agilitzant les llistes d’espera hospitalària, no. La solució és no fumar a l’aire lliure a menys de deu metres d’un altre ciutadà. Una mesura plena de bona voluntat, controls estrictes, certificacions científiques i mala folla.
Com a fumador actiu, passiu i reflexiu acato disciplinàriament la proposta-llei però demanaria amb humilitat petits aclariments a fi i efecte de poder-la complir com Déu mana.
Tindrem els fumadors un GPS per poder analitzar en directe les diferents distàncies que ens separen de les víctimes innocents que s’apropen?
És la cigarreta el punt zero a partir de la qual mesurar distàncies?
Si en una cruïlla el fumador A, es veu en l'obligació de fer un gir per proximitat de víctima B i al fer-ho es troba amb un avançament per la dreta de vianant C per l’esquena, què cal fer. Llençar la cigarreta a l’aire amb el perill d’afectar al ciutadà D que pren el sol al balcó del principal primera? Buscar un refugi antiaeri i amagar-se o menjar-se la cigarreta?
Altrament un dubte. Les sancions s’imposaran segons distància no respectada o a l’engròs? No és el mateix fer una calada a nou metres quaranta tres centímetres d’una potencial víctima que buidar els pulmons dins un cotxet amb bessonada.
I encara, pot denunciar-te qualsevol ciutadà encara que sigui fumador empedreït o cal certificat de salut pública amb carnet de neteja bucal vigent? Val que un tio es guanyi la vida cobrant comissions de les multes aplicades a fumadors si passen el dia amagats dins un portal i surten quan et veuen passar i te’ls trobes de sorpresa a un pam?
Francament, llegida la proposta només veig en la llei una avantatge; que el personal que va per les cantonades demanant una cigarreta a qualsevol fumador, s’hauran de fer fotre perquè la llei no els permetrà apropar-se.
LA GARSA PROSTÀTICA
TURISME DE GUERRA
Ucraïna incrementa el seu número de turistes
De cent cinquanta a tres mil euros costa un viatge de turisme a Ucraïna. Els més baratets es limiten a fer una passejada pel centre de Kiev i després de dinar s’ensenyen unes bales enemigues i les restes d’un tanc rus. Si pagues tres mil euros tens dret a anar a primera línia i si hi ha sort matar a un rus. Amb un petit extra s’inclou una ruta amb vistes a morts. Els turistes ho passen teta. Un imbècil que va perdre una cama només sortir de l’hospital va demanar un préstec i va tornar al camp de batalla a perdre l’altra.
La moda ve de lluny. Fa temps que les desgràcies resulten més atractives que els monuments. A Txernòbil s’hi han infectat ja un fotimer d’occidentals amants de l’aventura. Van fins les restes de la Central Nuclear, es treuen la mascareta, esnifen aire contaminat mentre es fan una selfie i tornen a casa veritablement excitats amb l’experiència a l’espera de la mort.
A Israel, la terra promesa, tenen reserves per tres anys amb hotels i tours plens per anar a Gaza tot just s’aixequi la prohibició de volar per allí. L’expectació és tanta que el gremi d’hotelers està pressionant a Netanyahu perquè acabi la guerra d’una puta vegada i els turistes puguin gaudir de l'olor fresca a explosius i morts. Serà magnífic asseguren els experts.
Trump, per la seva banda, apart d’acabar el mur de separació amb Mèxic construeix alhora dues autopistes que facilitin el viatge als seus votants perquè des d’una tribuna refrigerada puguin veure com l’exèrcit americà abat als mexicans. Millor que Disney World, segur.
La societat moderna és així, hipocondríaca mentre està a casa envoltat d’hospitals i família, però amb una necessitat inefable d’amarar-se amb el sofriment dels altres. Sortosament, la societat moderna també és hipòcrita i el desig de veure sang queda emmascarat amb la paraula solidaritat. Tots els turistes que van a Ucraïna i el proper any a Gaza, quan posen el motiu del viatge escriuen: solidaritat. Van a recolzar a les víctimes, sí senyor. Doncs què us pensàveu. I entre necessitat necròfila i justificacions diplomàtiques, la gent ben estant deixaran en pau al Carib i enlloc de palmeres retrataran fosses comunes.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LES TRIBULACIONS DEL GEGANT XINÈS BYD AL BRASIL
Fer cotxes barats a canvi d’esclavitzar la mà d’obra
El fabricant d'automòbils xinès està en ple desgavell després de les revelacions sobre les condicions laborals dels treballadors d'un dels seus socis que construeix la seva planta al Brasil.
L’escàndol ha esclatat, amb fotos de suport com a prova formal d'un tracte proper a l'esclavitud, per a empleats que treballen fins a vint-i-cinc dies seguits sense descans. Els calendaris dels fabricants d'automòbils poden ser ajustats i els riscos de no complir molt grans, per a les marques disposades a fer qualsevol cosa el 2024-25 per reduir costos i produir allà on serà més barat construir cotxes. Al Brasil, al lloc de la futura fàbrica del gegant xinès BYD, les autoritats van revelar que havien rescatat 163 treballadors d'origen xinès, empleats per l'empresa Jinjiang Construction Brazil Ltd. Per una raó evident: condicions de treball properes a l'esclavitud, amb drets molt limitats, salaris morosos i instal·lacions de descans lluny de l'alçada de qualsevol forma de dignitat humana.
Després de la intervenció de les autoritats brasileres a l'estat de Bahia, al nord-est del país, BYD s'ha sotmès a obligacions que inclouen el cessament total de les obres. BYD va dir que havia finalitzat la seva relació amb el seu soci Jinjiang Construction Brazil Ltd. i que el projecte de la planta al Brasil està en suspens. Per la seva banda, el subcontractista xinès s'ha compromès a complir i protegir els drets dels seus empleats i traslladar els seus treballadors a hotels.
Alexandre Baldy, vicepresident sènior de BYD Brasil, va intentar salvar la imatge de la marca: "BYD Auto do Brasil reitera el seu compromís de complir plenament la legislació brasilera, especialment pel que fa a la protecció dels drets dels treballadors i la dignitat humana".
Però la realitat és molt diferent. Entre les condicions catastròfiques en què van viure els treballadors, podem destacar l'habitatge que no tenia matalassos als llits, i un bany compartit per 31 treballadors. A causa dels seus horaris, havien d'aixecar-se a les 4 del matí per estar a punt a les 5:30 del matí. Per mantenir-los, l'empresa que treballava amb BYD es va quedar amb els seus passaports i qualsevol treballador que intentés marxar abans dels sis mesos no cobrava.
No sabem si a partir d’ara la gent no voldrà comprar cotxes xinesos o el contrari... comparar-ne encara més amb l’esperança que siguin més barats.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
TIRO LA PEDRA I AMAGO LA MÀ
Nadal a la flota fantasma russa però ensopegada amb Finlàndia
No és una gran història, ni una batalla entre gegants... però us la vull explicar...
Era Nadal, feia prou bo i havien mamat unes quantes ampolles de vodka. Els marins esperaven la trucada de Moscou... i d’una banda un cable submarí tallat al mar Bàltic. De l’altra el l'Eagle S, un petrolier rovellat i mig desballestat, i instrument de sabotatges russos.
El vaixell que acaba de tallar un cable elèctric que uneix Finlàndia amb Estònia enarbora la bandera de les Illes Cook, però se sap que forma part de la flota fantasma russa, que transporta petroli de contraban per escapar a les sancions occidentals. Però clar, els seus mariners són molt espavilats i l'embarcació també està equipada amb dispositius d'escolta per espiar els vaixells de l'OTAN.
Eren les 12:26 del 25 de desembre quan l'Eagle S, pintat de blau i vermell de 228 metres d'eslora, va passar per sobre de l'Estlink 2, un dels cables elèctrics submarins col·locats al fons del mar Bàltic connectant Finlàndia amb Estònia.
En aquell precís minut, el cable es va desactivar. Moments abans, el vaixell havia reduït la seva velocitat de 12 nusos (22 quilòmetres per hora) a 9 (16 quilòmetres per hora). Per tercera vegada en poc més d'un any, una sèrie d'infraestructures submarines han estat danyades en el que cada vegada sembla més una operació de sabotatge sistemàtic en aquest petit mar gairebé tancat vorejat per vuit països membres de l'OTAN... i per Rússia.
L'escenari és el mateix cada vegada tot i no ser cada dia Nadal. Un cable (elèctric, Internet i fins i tot un gasoducte) col·locat al fons marí es trenca just en el moment en què un vaixell, visitant freqüent dels ports russos, passa directament per damunt. I zas, deixen caure l’àncora i la van arrossegant i arrossegant fins que una segona trucada de Moscou els diu que recullin la peça de ferro ja que pot fer malbé el fons marí.
Però els finlandesos són uns desconfiats i estaven a l’aguait i de mala bava sense poder celebrar el Nadal en llurs cases. Agafen el primer guardacostes que troben i assalten el petrolier com a vulgars pirates de mar. Tracten els tripulants de sospitosos de sabotejar el cable submarí que connecta Finlàndia amb Estònia, i per si fos poc la nit en un dia com aquest. Els mariners diuen que ells no en saben res de res...
La policia finlandesa s’enfada, i no són els únics ja que Moscou també. El vaixell és requisat i després remolcat sota escorta al port de Kilpilahti, a 40 quilòmetres a l'est d'Hèlsinki. Allà els investigadors l'estan inspeccionant i interrogant la seva tripulació d'uns 20 membres. Sembla que set membres de la tripulació del petrolier son acusats de sabotatge i tenen prohibit abandonar el país. Moscou està que trina però calla per si de cas... ja prendrà la revenja quan pugui!
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
NOVA MODALITAT DE VENDA
La nit de Cap d’Any cremen 984 cotxes a França
La indústria automobilística no està per punyetes. Si els usuaris no canvien de cotxe, se’ls hi crema i per nassos han de comprar-ne un de nou. No falla.
Les darreres inundacions de la DANA a València han acabat d’obrir els ulls als departaments de vendes automobilístiques, cent mil vehicles convertits en ferralla és un bon negoci pels concessionaris que venen compungits per la desgràcia dels seus veïns però que venen més que mai. En qualsevol cas l'estratègia empresarial fa temps que anava per aquí. A França, sense anar més lluny, una comissió de festes del sector va iniciar fa uns anys la tradició d’aprofitar el darrer dia de l’any per cremar cotxes aparcats als carrers. Aquest any gairebé mil, al 24 una mica menys però al 23 un fotimer. Per què no? Any nou cotxe nou! I pels carrers una festa i pels incendiaris una paga extra d’allò més.
La idea és bona. Legalment qüestionable potser però qui qüestiona ara les coses per la seva vessant moral o jurídica? El que cal és vendre. Caldria tenir present que la indústria de l’automòbil gasta una pasta en promocionar els seus nous models. Anticontaminants, nets, segurs, fiables, ecològics, còmodes, font de somnis de tota mena, familiars si cal o singles si convé. Una fortuna es gasta aquesta gent ensenyant-nos els resultats del seu treball dedicat exclusivament al nostre benestar. I què fa el potencial client? Res. Estalviar. A la merda l’estalvi diuen les multinacionals, si volen estalviar que vagin a Gaza.
Certament la població del segle XXI ha d’oblidar d’una vegada per totes les cartilles de racionament. La vida torna a ser la follia dels anys vint. Xampany per avui i cianuro per demà. I abans, comprar-se alguna cosa, és clar.
No podem ser egoistes, hem de pensar en les empreses que han fet de la societat actual el paradís de les coses noves, brillants i inútils. Què més bonic que gastar-se els diners en una cosa ben inútil? Quina imatge més bonica dilapidar a tort i a dret les tres monedes que ens queden. Hauríem d’aprendre molt de les empreses, de l’automòbil o de la moda o del que sigui. Si vols ser feliç, compra i si no ja et cremarem el que calgui. LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
DE COM FER LA PUNYETA
Malestar entre els cristians de mala fe per la festa de Cap d’Any
Si algun dia fullegeu el diari podreu trobar paraules com guerra, fam, Gaza, Ucraïna, Netanyahu, Putin, Trump, Vinicius Jr o el mateix Feijóo i si no esteu en plena levitació mística, probablement concloureu que el món està per enterrar. Doncs bé, amb la que cau en aquest penós panorama, una colla d’advocats cristians amb el suport moral de la Conferència Episcopal Espanyola estan absolutament trasbalsats perquè una presentadora va mostrar una mena d’estampeta amb la imatge d’una vaca que fa anys identifica un concurs televisiu. Els cristianíssims advocats han denunciat el fet i acusat a la presentadora de “delicte d’odi i contra els sentiments religiosos”.
En un paral·lelisme fàcil, seria com després de veure un documental sobre la fam al món, una congregació mariana es cagués en Déu perquè se’ls ha cremat el sucre del flam.
No passa res. Una anècdota innocent que fa somriure... però potser també que fa emprenyar de tanta societat cristiana dictatorial que t’envia a l’infern i als jutjats si no t’agenolles davant els seus ídols.
Hi ha masses cristians amb mala llet dins aquest catecisme que estem vivint de violacions sistemàtiques dels drets humans.
Cap ciència podrà mai endevinar que hi ha al darrera d’aquests creients que obliguen a creure, d’aquests apòstols que t’envien sense recança a les flames eternes, a la necessitat que tenen d’arruïnar-te la vida. Que no estan contents amb el seu Déu? Que no es prou bonic saber que passaran tota la santa eternitat adorant al nen Jesús? Què més volen si tenen un pare tan savi?
El cristianisme és un invent meravellós, que ha estat bressol de la cultura que encara mamem. El cristianisme és meravellós, però dins l’església. Quan surt al carrer fa el ridícul... com a mínim els que diuen que el representen amb tanta fe i bona voluntat com per acusar a una presentadora per una conya. Hi ha molt que redimir al món, caldria que s’afanyessin si no volen passar la vida en va (que és un pecat).
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LA INGENT OBRA DE MAZÓN
Les obres de reconstrucció a València multipliquen per vuit el seu cost
Poca gent té un cap més gran que Mazón (cap interior volem dir, com a sinònim de intel·ligència i bondat).
Una zona de València va convertir-se en fangar de mort per culpa de la meteorologia i dels socialistes farà un parell de mesos. No sabeu la feinada que li van deixar al President Mazón però ell va agafar el toro per les banyes des d’un bon començament (més o menys perquè al començament no hi era) i està deixant València més blanca que Washington. Bé, encara està marró, però la deixarà blanca, blanca.
Després de treure fang a pic i pala junt als companys de partit, Mazón va dutxar-se i planificà, la reconstrucció. El primer que va voler arreglar va ser la plaça de toros de València però van avisar-lo que de moment aguantava i va anar per una altra cosa. Desembussar els carrers de cotxes per exemple. Bona idea. Després de dos mesos ja han retirat trenta mil cotxes, només en queden cent mil més.
Una vegada feta la feina bruta, s’iniciaran les obres de remodelació. Mazón com Déu abans de crear el món, ja ho té tot planificat. Tot tampoc és veritat però gairebé. Per exemple, encara no se saben quines obres calen fer-se, per quin poble començar, si es torna a edificar al mig del riu o no, si es canalitza alguna cosa o esperem una nova riuada... detalls en queden, sí però el més important ja està pensat. Mazón sap perfectament les empreses que assumiran els treballs pendents (siguin els que siguin) i sobre tot, en sap les comissions a cobrar. Com que no ho veia gaire clar, fa manar un informe urgent sobre els sobres a rebre i en veure el resultat va decidir una nova línia de treball. A saber: les obres, siguin les que siguin, fetes per empreses, que ja se sap quines són, seran més cares del que es preveia segons preus de mercat. Cada feina multiplicarà el seu preu per vuit de manera que seguint el raonament, els sobres també s’engreixaran de volum. Quina visió de futur que té el President valencià!
També treballen intensament els assessor jurídics del President per donar explicacions una vegada es descobreixi la pasterada de la que, de ben segur, en tindran la culpa les pluges torrencials i els socialistes.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
ENCABRONADA
Li roben les vint cabres que li quedaven
Fa uns dies li van robar tres-centes cabres. La propietària va encaixar el cop amb dignitat majestuosa. Tres dies després tornen els lladres i s’enduen les dotze cabres que s’havien deixat en el primer robatori i la mestressa no ho pot aguantar es desmunta, s’encabrona, toca fons. La depressió més forta de la pagesia catalana en molts anys. Té raó però també podia repartir la baixada entre un robatori i l’altre.
El més feliç de tots, el gos que tenia contracte indefinit i no fa brot.
ENCARA QUEDEN DUES CASES A GAZA
El poder d’Israel i la impotència de la ONU
A primera vista sembla que la ONU sigui més gran que Israel, però guanya Israel. Misteris de la política quàntica. Desolador el paper de les Nacions Unides incapaces per reial veto americà, de posar fre a l'orgia assassina de Netanyahu. Quanta farsa vestida de corbata. Els representants polítics haurien d’entrar a la sala de conferències amb la cara tapada com els delinqüents que no volen ser reconeguts. Amb el seu silenci fan més mal que qualsevol assassí en sèrie.
BARÇA, BARÇA, BARÇA
Decididament el Barça és més que un club, és una merda
Cas Olmo. Tothom el coneix. Vergonya barcelonista, tothom –socis i simpatitzants– la pateix. Difícil arribar a ser tant matussers, tan grollers, tan boca molls, com els membres que al llarg de la història han dirigit aquest club. Gamper apart, que era Suís i això dóna caràcter, la col·lecció de presidents barcelonistes representen la crema del pitjor de cada família. Populistes creguts, lerrouxistes del futbol, burgesia catalana tan si es vol com si no es vol.
L’HOME QUE VOLIA CELEBRAR L’ARRIBADA DE TRUMP AL PODER?
Un pick-up Tesla explota davant un hotel de Trump
Un munt de bidons de gasolina, morters de focs artificials han estat trobats entre les xapes retorçades del vehicle. El conductor, un militar, segurament volia homenatjar al nou president però tot va fer PIM, PAM, PUM abans d’hora.
De primer pànic per si era un atac contra Trump però seguidament silenci sepulcral per part de la policia texana. Segurament mai més en sentirem a parlar.
TÀRREGA I ELS BENEFICIS DEL BON DIA
Recuperar els vells costums està de moda
L’ajuntament promou que els seus administrats vagin pel carrer saludant a tothom. La mesura té els seus avantatges i els seus inconvenients. Ja que esdevé complicat dir bon dia a un paio que et demana la cartera amb un altre bon dia.
Però tot és qüestió d’hàbit i l’alcalde ha declarat que no hi ha excusa per a no ser educat inclús quan el teu veí és un grandíssim fill de la seva mare.
QUAN S’APUJARAN ELS PREU EL 2025?
El govern fa trampes quan informa
És molt senzill, amb el gener arriben les grans pujades. Transports, energia, queviures, bens industrials, habitatge, IVA. El ciutadà no sap molt bé com funciona el cost de la vida tot i sofrir-ne les conseqüències. Però és molt senzill. El govern ens explica les pujades enganyant-nos amb el concepte IPC.
Índex de Preus de Consum (IPC): 1,9%. Inflació subjacent (sense aliments frescos ni energia): 2,2%. Aliments elaborats: 1,9%. Aliments frescos: 2,1%. Béns industrials sense energia: 0,4%. Serveis totals: 3%. Productes energètics: -0,7%. La realitat és que el pagarem fins l’any vinent. I això tothom ho sap!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
JULI CÈSAR VA DECIDIR QUE L’1 DE GENER SERIA EL CAP D’ANY
PELS ROMANS TENIA DUES CARES
LA DEL FUTUR I LA DEL PASSAT
QUANTES NI VEUS TU?
INICIATIVES PEL PROGRÉS
Cavalcada de reines busca poble
Per la zona valenciana unes senyores volen ser reines i protagonitzar així la cavalcada –en altres temps– dels reis. De moment els Ajuntaments es desmarquen de la iniciativa i l’esdeveniment es va traslladant d’un municipi a l’altre. Algun problema? Doncs no. Els nens i nenes que esperen als reis se'ls enfot el sexe que hi ha sota les capes però segons les aspirants monàrquiques la negativa d’alguns ajuntaments a permetre la seva comitiva “perjudicarà molt a les criatures i és un atac al foment del pensament crític i els valors democràtics” (???). De veritat?
El món no està per bajanades i menys encara per reivindicacions de pa sucat amb oli. Quin avenç pot haver-hi en que tres senyores es disfressin de reis d’alt d’una carrossa? Una cosa és lluitar dins una confraria de pescadors (posem pel cas) perquè les dones tinguin els mateixos drets de pesca que els homes, l’altra és suplantar a un rei perquè sí. (Els borbons els hi podrien tallar el cap per un acudit com aquest). Les aparences no canvien la realitat i el món no serà millor si enlloc d’homes disfressats de reis llençant caramels se n’encarreguen de fer-ho les dones.
La misogínia és prou greu per encarar-la seriosament. Cada dia més joves (aquells que havien d’arreglar les coses) defensen la superioritat del mascle, la dreta, a l’empara de Trump, és pura misogínia. Entre els sectors aparentment més progressistes es descobreixen més i més atacs de masclisme, assetjaments, abusos...
Què pretenen aquestes candidates a reines? Si és sortir a la premsa, ja ho han aconseguit, si és lluitar realment pel dret de la meitat de la població, que ho facin de debò.
Recordant el meu passat, crec que no m’hauria afectat gens que el meu Melcior preferit fos mascle, femella o barreja. Potser hagués trobat a faltar les barbes dels personatges però sense amoïnar-me massa. El que m’amoïna ara, després de veure les fotografies de les candidates amb els seus nassos de pallasso i les pitreres exuberants és que la corrua no es confongui amb el dia de carnaval i que els pares no deixin a les criatures a casa per veure millor els pits de les dames.
Juro, en nom de Déu, que la negativa d’Alfafar a deixar la cavalcada en mans d’aquestes senyores, afectarà molt poc a les criatures. Elles i el seu ego exhibicionista no sé com quedaran, però tampoc m’importa gens.
PS: Amén!, va dir el nen Jesuset. Potser si aquest fos una nena, no hauria calgut que la mare de Déu fos verge i potser Maria Magdalena seria una apòstol
SEGONA PÀGINA
K.MEO
EL TABAC MATA A MENYS DE DEU METRES
Jo
En la seva aferrissada lluita per millorar la salut dels conciutadans, el govern estudia una nova i –sembla– efectiva lluita. No treballar menys hores, no estalviar-nos disgustos esperant a l’andana d’una estació ferroviària, no netejant l’atmosfera, no agilitzant les llistes d’espera hospitalària, no. La solució és no fumar a l’aire lliure a menys de deu metres d’un altre ciutadà. Una mesura plena de bona voluntat, controls estrictes, certificacions científiques i mala folla.
Com a fumador actiu, passiu i reflexiu acato disciplinàriament la proposta-llei però demanaria amb humilitat petits aclariments a fi i efecte de poder-la complir com Déu mana.
Tindrem els fumadors un GPS per poder analitzar en directe les diferents distàncies que ens separen de les víctimes innocents que s’apropen?
És la cigarreta el punt zero a partir de la qual mesurar distàncies?
Si en una cruïlla el fumador A, es veu en l'obligació de fer un gir per proximitat de víctima B i al fer-ho es troba amb un avançament per la dreta de vianant C per l’esquena, què cal fer. Llençar la cigarreta a l’aire amb el perill d’afectar al ciutadà D que pren el sol al balcó del principal primera? Buscar un refugi antiaeri i amagar-se o menjar-se la cigarreta?
Altrament un dubte. Les sancions s’imposaran segons distància no respectada o a l’engròs? No és el mateix fer una calada a nou metres quaranta tres centímetres d’una potencial víctima que buidar els pulmons dins un cotxet amb bessonada.
I encara, pot denunciar-te qualsevol ciutadà encara que sigui fumador empedreït o cal certificat de salut pública amb carnet de neteja bucal vigent? Val que un tio es guanyi la vida cobrant comissions de les multes aplicades a fumadors si passen el dia amagats dins un portal i surten quan et veuen passar i te’ls trobes de sorpresa a un pam?
Francament, llegida la proposta només veig en la llei una avantatge; que el personal que va per les cantonades demanant una cigarreta a qualsevol fumador, s’hauran de fer fotre perquè la llei no els permetrà apropar-se.
LA GARSA PROSTÀTICA
TURISME DE GUERRA
Ucraïna incrementa el seu número de turistes
De cent cinquanta a tres mil euros costa un viatge de turisme a Ucraïna. Els més baratets es limiten a fer una passejada pel centre de Kiev i després de dinar s’ensenyen unes bales enemigues i les restes d’un tanc rus. Si pagues tres mil euros tens dret a anar a primera línia i si hi ha sort matar a un rus. Amb un petit extra s’inclou una ruta amb vistes a morts. Els turistes ho passen teta. Un imbècil que va perdre una cama només sortir de l’hospital va demanar un préstec i va tornar al camp de batalla a perdre l’altra.
La moda ve de lluny. Fa temps que les desgràcies resulten més atractives que els monuments. A Txernòbil s’hi han infectat ja un fotimer d’occidentals amants de l’aventura. Van fins les restes de la Central Nuclear, es treuen la mascareta, esnifen aire contaminat mentre es fan una selfie i tornen a casa veritablement excitats amb l’experiència a l’espera de la mort.
A Israel, la terra promesa, tenen reserves per tres anys amb hotels i tours plens per anar a Gaza tot just s’aixequi la prohibició de volar per allí. L’expectació és tanta que el gremi d’hotelers està pressionant a Netanyahu perquè acabi la guerra d’una puta vegada i els turistes puguin gaudir de l'olor fresca a explosius i morts. Serà magnífic asseguren els experts.
Trump, per la seva banda, apart d’acabar el mur de separació amb Mèxic construeix alhora dues autopistes que facilitin el viatge als seus votants perquè des d’una tribuna refrigerada puguin veure com l’exèrcit americà abat als mexicans. Millor que Disney World, segur.
La societat moderna és així, hipocondríaca mentre està a casa envoltat d’hospitals i família, però amb una necessitat inefable d’amarar-se amb el sofriment dels altres. Sortosament, la societat moderna també és hipòcrita i el desig de veure sang queda emmascarat amb la paraula solidaritat. Tots els turistes que van a Ucraïna i el proper any a Gaza, quan posen el motiu del viatge escriuen: solidaritat. Van a recolzar a les víctimes, sí senyor. Doncs què us pensàveu. I entre necessitat necròfila i justificacions diplomàtiques, la gent ben estant deixaran en pau al Carib i enlloc de palmeres retrataran fosses comunes.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LES TRIBULACIONS DEL GEGANT XINÈS BYD AL BRASIL
Fer cotxes barats a canvi d’esclavitzar la mà d’obra
El fabricant d'automòbils xinès està en ple desgavell després de les revelacions sobre les condicions laborals dels treballadors d'un dels seus socis que construeix la seva planta al Brasil.
L’escàndol ha esclatat, amb fotos de suport com a prova formal d'un tracte proper a l'esclavitud, per a empleats que treballen fins a vint-i-cinc dies seguits sense descans. Els calendaris dels fabricants d'automòbils poden ser ajustats i els riscos de no complir molt grans, per a les marques disposades a fer qualsevol cosa el 2024-25 per reduir costos i produir allà on serà més barat construir cotxes. Al Brasil, al lloc de la futura fàbrica del gegant xinès BYD, les autoritats van revelar que havien rescatat 163 treballadors d'origen xinès, empleats per l'empresa Jinjiang Construction Brazil Ltd. Per una raó evident: condicions de treball properes a l'esclavitud, amb drets molt limitats, salaris morosos i instal·lacions de descans lluny de l'alçada de qualsevol forma de dignitat humana.
Després de la intervenció de les autoritats brasileres a l'estat de Bahia, al nord-est del país, BYD s'ha sotmès a obligacions que inclouen el cessament total de les obres. BYD va dir que havia finalitzat la seva relació amb el seu soci Jinjiang Construction Brazil Ltd. i que el projecte de la planta al Brasil està en suspens. Per la seva banda, el subcontractista xinès s'ha compromès a complir i protegir els drets dels seus empleats i traslladar els seus treballadors a hotels.
Alexandre Baldy, vicepresident sènior de BYD Brasil, va intentar salvar la imatge de la marca: "BYD Auto do Brasil reitera el seu compromís de complir plenament la legislació brasilera, especialment pel que fa a la protecció dels drets dels treballadors i la dignitat humana".
Però la realitat és molt diferent. Entre les condicions catastròfiques en què van viure els treballadors, podem destacar l'habitatge que no tenia matalassos als llits, i un bany compartit per 31 treballadors. A causa dels seus horaris, havien d'aixecar-se a les 4 del matí per estar a punt a les 5:30 del matí. Per mantenir-los, l'empresa que treballava amb BYD es va quedar amb els seus passaports i qualsevol treballador que intentés marxar abans dels sis mesos no cobrava.
No sabem si a partir d’ara la gent no voldrà comprar cotxes xinesos o el contrari... comparar-ne encara més amb l’esperança que siguin més barats.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
TIRO LA PEDRA I AMAGO LA MÀ
Nadal a la flota fantasma russa però ensopegada amb Finlàndia
No és una gran història, ni una batalla entre gegants... però us la vull explicar...
Era Nadal, feia prou bo i havien mamat unes quantes ampolles de vodka. Els marins esperaven la trucada de Moscou... i d’una banda un cable submarí tallat al mar Bàltic. De l’altra el l'Eagle S, un petrolier rovellat i mig desballestat, i instrument de sabotatges russos.
El vaixell que acaba de tallar un cable elèctric que uneix Finlàndia amb Estònia enarbora la bandera de les Illes Cook, però se sap que forma part de la flota fantasma russa, que transporta petroli de contraban per escapar a les sancions occidentals. Però clar, els seus mariners són molt espavilats i l'embarcació també està equipada amb dispositius d'escolta per espiar els vaixells de l'OTAN.
Eren les 12:26 del 25 de desembre quan l'Eagle S, pintat de blau i vermell de 228 metres d'eslora, va passar per sobre de l'Estlink 2, un dels cables elèctrics submarins col·locats al fons del mar Bàltic connectant Finlàndia amb Estònia.
En aquell precís minut, el cable es va desactivar. Moments abans, el vaixell havia reduït la seva velocitat de 12 nusos (22 quilòmetres per hora) a 9 (16 quilòmetres per hora). Per tercera vegada en poc més d'un any, una sèrie d'infraestructures submarines han estat danyades en el que cada vegada sembla més una operació de sabotatge sistemàtic en aquest petit mar gairebé tancat vorejat per vuit països membres de l'OTAN... i per Rússia.
L'escenari és el mateix cada vegada tot i no ser cada dia Nadal. Un cable (elèctric, Internet i fins i tot un gasoducte) col·locat al fons marí es trenca just en el moment en què un vaixell, visitant freqüent dels ports russos, passa directament per damunt. I zas, deixen caure l’àncora i la van arrossegant i arrossegant fins que una segona trucada de Moscou els diu que recullin la peça de ferro ja que pot fer malbé el fons marí.
Però els finlandesos són uns desconfiats i estaven a l’aguait i de mala bava sense poder celebrar el Nadal en llurs cases. Agafen el primer guardacostes que troben i assalten el petrolier com a vulgars pirates de mar. Tracten els tripulants de sospitosos de sabotejar el cable submarí que connecta Finlàndia amb Estònia, i per si fos poc la nit en un dia com aquest. Els mariners diuen que ells no en saben res de res...
La policia finlandesa s’enfada, i no són els únics ja que Moscou també. El vaixell és requisat i després remolcat sota escorta al port de Kilpilahti, a 40 quilòmetres a l'est d'Hèlsinki. Allà els investigadors l'estan inspeccionant i interrogant la seva tripulació d'uns 20 membres. Sembla que set membres de la tripulació del petrolier son acusats de sabotatge i tenen prohibit abandonar el país. Moscou està que trina però calla per si de cas... ja prendrà la revenja quan pugui!
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
NOVA MODALITAT DE VENDA
La nit de Cap d’Any cremen 984 cotxes a França
La indústria automobilística no està per punyetes. Si els usuaris no canvien de cotxe, se’ls hi crema i per nassos han de comprar-ne un de nou. No falla.
Les darreres inundacions de la DANA a València han acabat d’obrir els ulls als departaments de vendes automobilístiques, cent mil vehicles convertits en ferralla és un bon negoci pels concessionaris que venen compungits per la desgràcia dels seus veïns però que venen més que mai. En qualsevol cas l'estratègia empresarial fa temps que anava per aquí. A França, sense anar més lluny, una comissió de festes del sector va iniciar fa uns anys la tradició d’aprofitar el darrer dia de l’any per cremar cotxes aparcats als carrers. Aquest any gairebé mil, al 24 una mica menys però al 23 un fotimer. Per què no? Any nou cotxe nou! I pels carrers una festa i pels incendiaris una paga extra d’allò més.
La idea és bona. Legalment qüestionable potser però qui qüestiona ara les coses per la seva vessant moral o jurídica? El que cal és vendre. Caldria tenir present que la indústria de l’automòbil gasta una pasta en promocionar els seus nous models. Anticontaminants, nets, segurs, fiables, ecològics, còmodes, font de somnis de tota mena, familiars si cal o singles si convé. Una fortuna es gasta aquesta gent ensenyant-nos els resultats del seu treball dedicat exclusivament al nostre benestar. I què fa el potencial client? Res. Estalviar. A la merda l’estalvi diuen les multinacionals, si volen estalviar que vagin a Gaza.
Certament la població del segle XXI ha d’oblidar d’una vegada per totes les cartilles de racionament. La vida torna a ser la follia dels anys vint. Xampany per avui i cianuro per demà. I abans, comprar-se alguna cosa, és clar.
No podem ser egoistes, hem de pensar en les empreses que han fet de la societat actual el paradís de les coses noves, brillants i inútils. Què més bonic que gastar-se els diners en una cosa ben inútil? Quina imatge més bonica dilapidar a tort i a dret les tres monedes que ens queden. Hauríem d’aprendre molt de les empreses, de l’automòbil o de la moda o del que sigui. Si vols ser feliç, compra i si no ja et cremarem el que calgui. LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
DE COM FER LA PUNYETA
Malestar entre els cristians de mala fe per la festa de Cap d’Any
Si algun dia fullegeu el diari podreu trobar paraules com guerra, fam, Gaza, Ucraïna, Netanyahu, Putin, Trump, Vinicius Jr o el mateix Feijóo i si no esteu en plena levitació mística, probablement concloureu que el món està per enterrar. Doncs bé, amb la que cau en aquest penós panorama, una colla d’advocats cristians amb el suport moral de la Conferència Episcopal Espanyola estan absolutament trasbalsats perquè una presentadora va mostrar una mena d’estampeta amb la imatge d’una vaca que fa anys identifica un concurs televisiu. Els cristianíssims advocats han denunciat el fet i acusat a la presentadora de “delicte d’odi i contra els sentiments religiosos”.
En un paral·lelisme fàcil, seria com després de veure un documental sobre la fam al món, una congregació mariana es cagués en Déu perquè se’ls ha cremat el sucre del flam.
No passa res. Una anècdota innocent que fa somriure... però potser també que fa emprenyar de tanta societat cristiana dictatorial que t’envia a l’infern i als jutjats si no t’agenolles davant els seus ídols.
Hi ha masses cristians amb mala llet dins aquest catecisme que estem vivint de violacions sistemàtiques dels drets humans.
Cap ciència podrà mai endevinar que hi ha al darrera d’aquests creients que obliguen a creure, d’aquests apòstols que t’envien sense recança a les flames eternes, a la necessitat que tenen d’arruïnar-te la vida. Que no estan contents amb el seu Déu? Que no es prou bonic saber que passaran tota la santa eternitat adorant al nen Jesús? Què més volen si tenen un pare tan savi?
El cristianisme és un invent meravellós, que ha estat bressol de la cultura que encara mamem. El cristianisme és meravellós, però dins l’església. Quan surt al carrer fa el ridícul... com a mínim els que diuen que el representen amb tanta fe i bona voluntat com per acusar a una presentadora per una conya. Hi ha molt que redimir al món, caldria que s’afanyessin si no volen passar la vida en va (que és un pecat).
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LA INGENT OBRA DE MAZÓN
Les obres de reconstrucció a València multipliquen per vuit el seu cost
Poca gent té un cap més gran que Mazón (cap interior volem dir, com a sinònim de intel·ligència i bondat).
Una zona de València va convertir-se en fangar de mort per culpa de la meteorologia i dels socialistes farà un parell de mesos. No sabeu la feinada que li van deixar al President Mazón però ell va agafar el toro per les banyes des d’un bon començament (més o menys perquè al començament no hi era) i està deixant València més blanca que Washington. Bé, encara està marró, però la deixarà blanca, blanca.
Després de treure fang a pic i pala junt als companys de partit, Mazón va dutxar-se i planificà, la reconstrucció. El primer que va voler arreglar va ser la plaça de toros de València però van avisar-lo que de moment aguantava i va anar per una altra cosa. Desembussar els carrers de cotxes per exemple. Bona idea. Després de dos mesos ja han retirat trenta mil cotxes, només en queden cent mil més.
Una vegada feta la feina bruta, s’iniciaran les obres de remodelació. Mazón com Déu abans de crear el món, ja ho té tot planificat. Tot tampoc és veritat però gairebé. Per exemple, encara no se saben quines obres calen fer-se, per quin poble començar, si es torna a edificar al mig del riu o no, si es canalitza alguna cosa o esperem una nova riuada... detalls en queden, sí però el més important ja està pensat. Mazón sap perfectament les empreses que assumiran els treballs pendents (siguin els que siguin) i sobre tot, en sap les comissions a cobrar. Com que no ho veia gaire clar, fa manar un informe urgent sobre els sobres a rebre i en veure el resultat va decidir una nova línia de treball. A saber: les obres, siguin les que siguin, fetes per empreses, que ja se sap quines són, seran més cares del que es preveia segons preus de mercat. Cada feina multiplicarà el seu preu per vuit de manera que seguint el raonament, els sobres també s’engreixaran de volum. Quina visió de futur que té el President valencià!
També treballen intensament els assessor jurídics del President per donar explicacions una vegada es descobreixi la pasterada de la que, de ben segur, en tindran la culpa les pluges torrencials i els socialistes.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
ENCABRONADA
Li roben les vint cabres que li quedaven
Fa uns dies li van robar tres-centes cabres. La propietària va encaixar el cop amb dignitat majestuosa. Tres dies després tornen els lladres i s’enduen les dotze cabres que s’havien deixat en el primer robatori i la mestressa no ho pot aguantar es desmunta, s’encabrona, toca fons. La depressió més forta de la pagesia catalana en molts anys. Té raó però també podia repartir la baixada entre un robatori i l’altre.
El més feliç de tots, el gos que tenia contracte indefinit i no fa brot.
ENCARA QUEDEN DUES CASES A GAZA
El poder d’Israel i la impotència de la ONU
A primera vista sembla que la ONU sigui més gran que Israel, però guanya Israel. Misteris de la política quàntica. Desolador el paper de les Nacions Unides incapaces per reial veto americà, de posar fre a l'orgia assassina de Netanyahu. Quanta farsa vestida de corbata. Els representants polítics haurien d’entrar a la sala de conferències amb la cara tapada com els delinqüents que no volen ser reconeguts. Amb el seu silenci fan més mal que qualsevol assassí en sèrie.
BARÇA, BARÇA, BARÇA
Decididament el Barça és més que un club, és una merda
Cas Olmo. Tothom el coneix. Vergonya barcelonista, tothom –socis i simpatitzants– la pateix. Difícil arribar a ser tant matussers, tan grollers, tan boca molls, com els membres que al llarg de la història han dirigit aquest club. Gamper apart, que era Suís i això dóna caràcter, la col·lecció de presidents barcelonistes representen la crema del pitjor de cada família. Populistes creguts, lerrouxistes del futbol, burgesia catalana tan si es vol com si no es vol.
L’HOME QUE VOLIA CELEBRAR L’ARRIBADA DE TRUMP AL PODER?
Un pick-up Tesla explota davant un hotel de Trump
Un munt de bidons de gasolina, morters de focs artificials han estat trobats entre les xapes retorçades del vehicle. El conductor, un militar, segurament volia homenatjar al nou president però tot va fer PIM, PAM, PUM abans d’hora.
De primer pànic per si era un atac contra Trump però seguidament silenci sepulcral per part de la policia texana. Segurament mai més en sentirem a parlar.
TÀRREGA I ELS BENEFICIS DEL BON DIA
Recuperar els vells costums està de moda
L’ajuntament promou que els seus administrats vagin pel carrer saludant a tothom. La mesura té els seus avantatges i els seus inconvenients. Ja que esdevé complicat dir bon dia a un paio que et demana la cartera amb un altre bon dia.
Però tot és qüestió d’hàbit i l’alcalde ha declarat que no hi ha excusa per a no ser educat inclús quan el teu veí és un grandíssim fill de la seva mare.
QUAN S’APUJARAN ELS PREU EL 2025?
El govern fa trampes quan informa
És molt senzill, amb el gener arriben les grans pujades. Transports, energia, queviures, bens industrials, habitatge, IVA. El ciutadà no sap molt bé com funciona el cost de la vida tot i sofrir-ne les conseqüències. Però és molt senzill. El govern ens explica les pujades enganyant-nos amb el concepte IPC.
Índex de Preus de Consum (IPC): 1,9%. Inflació subjacent (sense aliments frescos ni energia): 2,2%. Aliments elaborats: 1,9%. Aliments frescos: 2,1%. Béns industrials sense energia: 0,4%. Serveis totals: 3%. Productes energètics: -0,7%. La realitat és que el pagarem fins l’any vinent. I això tothom ho sap!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
JULI CÈSAR VA DECIDIR QUE L’1 DE GENER SERIA EL CAP D’ANY
PELS ROMANS TENIA DUES CARES
LA DEL FUTUR I LA DEL PASSAT
QUANTES NI VEUS TU?