338337336
335334333
332331330
329328327
326325324
323322321
320319318
317316315
314313312
311310309
308307306
305304303
302301300
299298297
296295294
293292291
290289288
287286285
284283282
281280279
278277276
275274273
272271270
269268267
266265264
263262261
260259258
257256255
254253252
251250249
248247246
245244243
242241240
239238237
236235234
233232231
230229228
227226225
224223222
221220219
218217216
215214213
212211210
209208207
206205204
203202201
200199198
197196195
194193192
191190189
188187186
185184183
182181180
179178177
176175174
173172171
170169168
167166165
164163162
161160159
158157156
155154153
152151150
149148147
146145144
143142141
140139138
137136135
134133132
131130129
128127126
125124123
122121120
119118117
116115114
113112111
110109108
107106105
104103102
10110099
989796
959493
929190
898887
868584
838281
807978
777675
747372
717069
686766
656463
626160
595857
565554
535251
504948
474645
444342
414039
383736
353433
323130
292827
262524
232221
201918
171615
141312
11109
876
543
21




Licence Creative Commons
 Descarregar en Pdf 

 Descarregar en Pdf 

Mots Clau : Eleccions. Zarzuela. Vox. Reis d’Espanya. Prèdica dels polítics. 69. Mites religiosos, patriòtics, sexuals. Somniar en un món millor
   

Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya

21 de maig 2019

1.- Geogràficament la Zarzuela és una finca als afores de Madrid envoltat per bells i tranquils jardins. Políticament es un búnquer, gris plom, atapeït de vanitat.

2.- Consell del pare del redactor en cap. No feu broma amb Vox, és com enfotre-s’en del càncer.

3.- El Rei ofereix una paellada al 73% del cens de la Zarzuela. S’ignora el criteri de selecció.

1 a 12.- EXTRA SEIXANTA NOU
Per una revista polític satírica, arribar a 69 números, és un èxit. Per a una persona, un 69, és un esdeveniment que no oblidarà. I l’atzar ha volgut que nosaltres puguem celebrar ambdues conquestes en un mateix dia gràcies a l’esforç col·lectiu, i pel mèrit d’un dels redactors que ha aconseguit coronar l’empresa. (Tenim foto que ho certifica).
Alguns sexòlegs opinen que el 69 és una excusa tàcitament acceptada per les parelles. És una manera de dir que sí, que hi ha bona fe, bona intenció, dedicació i ganes, però alhora permet (sempre que els pesos corporals siguin mínimament equilibrats), un cert relaxament, un anar fent sense matar-s’hi i si algú descobreix que jugues a poques revolucions, sempre es pot dir que ho fas per l’altre, perquè necessita un ritme lent. És a dir, el 69, permet mentir.
I parlant de mentir és fa inevitable la correspondència política. Efectivament, el 69, s’assembla molt a la prèdica dels polítics. Teòrica bona fe, dedicació, esforç, estima sobre tot, però sense matar-s’hi, adoptant una postura còmoda i sobre tot, lenta. La promesa de l’amor queda lluny, la seva culminació, es fa esperar i mentre, vas ofegant lentament al que tens a sota (el ciutadà), que de bona fe t’infla... de diners mentre el polític en prou feines endreça el pati.
El món està ple de mites. Mites religiosos, patriòtics, sexuals... Tot fals però el més emprenyador és que són precisament aquests mites els que més marquen i condicionen el destí de les persones. Els nens/nenes traumatitzats per tocar-se, els nens/nenes, amb els genolls esconyats de tant confessar mentides. Els joves amb les esperances escapçades pel poder, obligats a no somniar en un món millor. Joves morts defensant una terra que és la granja del poder... Embarassos obligats, divorcis prohibits, abusos físics psíquics... Tot això l’home i la dona ho pateixen per fer cas dels mites. Paraula d’honor.
Acabem la celebració aprofitant que la taxa alcoholèmia puja, i deixem de preocupar-nos pel 69. Total, res.