Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : Emergència climàtica. Homo sapiens. Orfeó Català de Mèxic. Evo Morales. Pedro Sánchez. Catalunya. Foc d’Austràlia. James Joyce. Donald Trump
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
17 de gener 2020
CURIOSES GENIALITATS
Ara resulta que la ignorància d’un país te relació amb la partida pressupostària que el seu govern dedica a cultura. I no només això, queda demostrar també, que a més cultura, els ciutadans són més alts. Davant aquesta ofensa la judicatura espanyola ha tramés queixa oficial a Brussel·les. Genial.
Al mateix temps, s’està desvetllant un misteri fins ara inescrutable. El gran moment de la humanitat, no va arribar amb la revolució industrial, sinó precisament quan no hi havia revolució industrial ni gairebé humans. Sembla doncs, que la degradació del planeta no pertany a un cicle evolutiu natural, sinó a l’afany d’una colla de bandarres interessats només en que les seves filles puguin posar-se de llarg. Genial.
En conseqüència, el resultat de bandarres i incultes baixets i amb cara de mala llet que omplen la terra, és el principal motiu per canviar el nom de planeta blau pel de planeta vermell com es mostra clarament en el nostre gràfic. Genial... i desolador.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
CIMERA DE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
La jove activista ecologista Greta S. Després de passar uns dies a la bella ciutat de Lisboa, es dirigeix a Madrid per participar en la cimera de l’emergència climàtica, junt amb els representants de la majoria de països del món, per a ratificar els acords de París de fa poc contra la crisi climàtica. Encara que no hi participen estats tan importants i decisius com la Xina, la Índia i els Estats Units, arribaran a temps? Podran frenar el deteriorament continu del planeta? Cada cop els desastres ecològics i la contaminació són més palpables i evidents tant per mar, terra i aire.
A la mateixa ciutat de Barcelona van morir l’any 2018, 2700 persones per la contaminació atmosfèrica segons un informe de l’hospital de la vall d’Hebron; quanta gent haurà de morir enguany? La dinàmica mateixa de producció i explotació del capitalisme depredador i cada cop més salvatge i destructiu fa molt difícil de poder aturar el procés d’escalfament global; caldria un canvi radical que les elits que manen i controlen el món no estan disposades a fer, en defensa dels seus interessos materials i de poder. Així ens anem apropant a futures catàstrofes, tsunamis i augment de la mort i la pobresa.
Si no s’actua ràpidament i canviant els models econòmics i de vida, l’ésser humà finalment desapareixerà degut a la seva inèrcia autodestructiva. Es així que alguns científics i historiadors comencen a parlar de l’homo depravatus en comptes d’homo sapiens. Sabem per informacions fidedignes que des de fa molts anys, i en l’actualitat, nombrosos extraterrestres d’altres galàxies ens visiten, però, a causa del depriment panorama humà que troben no volen saber res de nosaltres i esperen que els humans o que l’homo depravatus s’extingeixin.
Mentrestant els amos poderosos de la terra deixen que les multituds es manifestin per l’emergència climàtica tot dient amb un somriure hipòcrita i fastigós: ”ja poden dir allò que vulguin i manifestar-se, nosaltres farem com sempre, augmentar el negoci i omplir cada cop més la bossa, i si venen catàstrofes i col·lapses, nosaltres ja estem protegits i els pobres desgraciats que es fotin pel bé de l’humanitat.”
LA KINTA FORKA
DES DE MÈXIC AMB AMOR
El nostre enviat especial en missió secreta a Mèxic ens acaba d’enviar l’escrit que publiquem íntegrament malgrat els dubtes i desprès d’una llarga reunió de la resta de la redacció.
Ja fa unes setmanes que soc a Mèxic i de moment he fracassat en la primera missió. Es tractava d'entrevistar a Evo Morales però el dia abans es va fer escàpol cap ha l'Argentina. La segona missió era la de contactar amb l’Orfeó Català de Mèxic. I si, mirat de totes les maneres possibles, he estat acollit amb gran amor i escalf humà per la gent de l’Orfeó. Recordem que va ser fundat el 1906 per uns obrers catalans exiliats que fugien de la repressió però sempre ha tingut un sòlid contacte amb els mexicans que hi participen guanyats per la gran feina cultural duta a terme i les múltiples accions solidàries.
Arreu dels paisatges mexicans brolla un sol ardent i un amor manifestat des de la senzillesa dels gestos de la seva gent. Aquí, igual que a Catalunya, els agents de la classe política son uns enganya-pobles i uns especialistes en retòrica sense cap contingut. Però en canvi la llibertat i la dignitat es manifesten sovint en audaces accions guerrilleres en zones muntanyenques que recorden el maquis rural i urbà dels anys 1940 i 1950 a Catalunya.
A Mèxic són els pobles indígenes els qui mantenen una resistència i la lluita per la seva supervivència en front d’un estat neocolonial i explotador que els nega de ser i de viure com ells són. Tot caminant he anat fins el territori purépetxa a l'estat de Michoacán. Secularment aquest poble manté una lluita i s’ha alçat sovint en armes en pro de la seva independència comunitària. A causa del seu amor a la terra i a la seva vida, en moltes poblacions han expulsat els representants del govern central i s’han constituït en entitats independents coordinades per un consell superem que governa seguint els antics criteris d’amor i respecte per la natura i pels altres.
Tant és així que ahir em van acollir entre ells mostrant-me gran amor i gran cura tot vetllant el gran cansament i patiments acumulats a través dels anys. I encara més excel·lència quan una bella dona indígena –una tarasca- d'ulls grans i negres, de somriure alegre i plàcid em va agafar de la mà i portar ha casa seva dient-me: " manito el amor que tu precisas está ahora contigo". Als lectors de veure tota la profunditat del gest!
Avui ja estic aprenent la llengua purépetxa mentre que ella ja diu paraules dolces i “cariñosas” en la meva llengua.
Amigues i amics algun dia, sí, algun dia, tornaré a Catalunya... però no se quant ja que l'amor em té corprès.
EL CONVIDAT
ASSESSOR LINGÜÍSTIC A POLÍTICS
L’anomenaré XxXx com a homenatge al cromosoma masculí i tenir pit i collons per treballar a Madrid com a lingüístic malgrat els seus orígens murcians i haver viscut a Catalunya fins que el president Pedro Sánchez el va telefonar directament i contractar en secret.
Els amics polítics del President estan encantats amb ell. Una de les raons de pes és que XxXx els acompanya al bar del Congrés i els assessora de com s’han de demanar les coses a la perifèria espanyola. Als territoris que ells anomenen “en provincias”. De fet l’assessor els fa practicar amb els pobres “camareros” de la concessionària que regenta el bar dels diputats.
XxXx entra al bar dient-los “Buenos días” i això ja els comença a revolucionar els ànims i la feina. Estan acostumats a la lingüística madrilenya. Un diputat entra al bar i diu: Uno de calamares! Amb veu potent i viril. Els “camareros” que guanyen el poc que solen guanyar els empleats de les concessionàries espanyoles solen respondre: Uno de calamares para Pepito. La norma es que ells han de cridar més alt i fort sinó són tatxats de “maricas impotents”.
D’aquesta manera l’assessor paga els plats trencats que consisteix en pagar de la seva butxaca les consumicions i emportar-se a casa tota la caterva d’insults que s’endú diàriament per part de tothom.
En aquest panorama l’assessor calma els nervis de la política espanyola i la dels sindicats d’obrers. I els polítics encantats en trobar algú que ho paga tot sense demanar res a canvi i encara els mostra el seu agraïment.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL QUINZÈ... DE LA SÈRIE
SI HOY ES MARTES, NO TOCA
Eche más agua!
No que esa es de garrafa.
Será tacaña... Se le chamusca toda la cocina y no quiere gastar agua...
Purita agafa la garrafa i apaga les darreres flames que sortien del forn. En veure que no hi ha cap altre punt de foc, les dones es relaxen.
Creo que me va a coger algo... es lamenta la Madame plorant de fum.
La culpa de todo la tiene el Rizos, asegura la Puri aferrada encara a la garrafa. A quién se le ocurre tirar los papeles del Maño a los fogones...
Es que era la lista de Secretarios Generales del Nuevo Gobierno.
Si al menos no hubieran dejado llamar a los bomberos... deixa anar Sónsoles.
¿Habéis visto como se ha puesto el Rizos? ¡No! ¡A los bomberos no, que son de izquierdas!
Yo siempre he dicho que está muy p’allá, el Rizos, confessa Encarna. No es que me caiga mal. A mi me trata con señorío. Con su permiso voy a joderla, me dice siempre, pero está p’allá, seguro.
Nenas, diu la Madame, es la segunda pelea en tres días. Si seguimos así se me cargan la nevera nueva y el ajuar de mi madre.
¿Pero la democracia no era sin tiros...? pregunta la Sónsoles.
Hasta que llegaron esos, remarca la Purita, que saben de democracia lo que yo de Catecismo.
La Madame, inevitablement, i sense saber-ho, amb inclinacions dretanes... Hija es que no les dejan mandar… A mi si no fuera por la nevera... pero es que cada vez que se encuentran se lían a hostias.
Y si diéramos horas? Como en las peluquerías...
La idea de Sónsoles, potser per ser la primera que ha tingut des que va entrar a Ca la Meuca i per no deixar de ser assenyada, deixa mudes a les altres.
Lo que pasa es que a lo largo del día se va acumulando retraso y al final siempre se encontrarán.
Pues por días.
¿Cómo por días? Pregunta la Madame.
Lunes, miércoles y viernes, la derecha, martes y jueves los del gobierno.
Vale y el sábado los del grupo mixto.
¿Y el personal civil...?
Los domingos, ya casi ninguno va a misa...
Pues no está tan mal, pensa en veu alta la Madame.
Y nosotras cuando libramos, reivindica la Purita.
Podemos cerrar por semana santa... y ya son tres días. Siete... Cinco.... Vale. Bingo!
HUMANOTECA
EL FOC QUE FOU PURIFICADOR
Temps era temps en que els apòstols reberen una llengua de foc, símbol de la capacitat per fer conèixer les benaurances. Alguns van quedar socarrimats, però a fe que van escampar el missatge del bon Déu... i encara en patim les conseqüències.
Deia James Joyce: “El foc de la terra ha estat creat per Déu per a benefici dels homes, però el foc de l’infern ha estat creat per a torturar i castigar al pecador impenitent.”
Només cal donar un cop d’ull a Austràlia per comprendre que, ara per ara, el foc ha passat a ser patrimoni de l’infern i els dimonis de la especulació. Pecadors impenitents a qui l’església regala aigua beneïda contra cremades.
LA LLUFA
EL PRESIDENT MÉS ACTIU EN CULTURA
Trump mai no ens deixa de sorprendre amb la seva capacitat imaginativa i les seves interpretacions culturals. És força innovadora val a dir.
Com que passa molt de temps als vídeojocs i ja li avorreix matar soldats i destruir cases dels dolents iranians i altres àrabs dolents i marrans, l’altre dia va descobrir com enviar uns quants míssils especialment dissenyats per destruir monuments únics al món. No deixa de ser una gran innovació del segle XXI. El segle passat l’aviació americana també va provar de divertir-se i veure que passava quan deixaven caure bombes atòmiques i altres enginys destructius sobre ciutats densament poblades. El problema es que els presidents no en podien gaudir prou...
Per això Trump va més enllà a l’hora dels plaers íntims i ho fa veient-ho en directe ben assegut en una butaca de disseny especialment concebuda pels seus plaers més amagats.
Per altra banda, Trump no vol matances col·lectives. Això ja que no està de moda i només ho practiquen els dictadors dels països bananers. Però en canvi la mort selectiva i poder-ho veure, el fan trempar molt... cosa que fa que tremolin les prostitutes de servei a la Casa Blanca. Tenen molta por que un dia siguin elles mateixes les que siguin objectiu mortal i no només objectiu sexual. Pobres dones, des d’aquí els donem ànims i enviem diners solidaris per si volen demanar asil polític a la Generalitat de Catalunya o també ho poden fer a Karlitus si ho prefereixen.
Trump no passarà a la història com un bon cristià.
LLUFA pel President Donald Trump extensible a la primera dama que li ho consenteix tot.
CURIOSES GENIALITATS
Ara resulta que la ignorància d’un país te relació amb la partida pressupostària que el seu govern dedica a cultura. I no només això, queda demostrar també, que a més cultura, els ciutadans són més alts. Davant aquesta ofensa la judicatura espanyola ha tramés queixa oficial a Brussel·les. Genial.
Al mateix temps, s’està desvetllant un misteri fins ara inescrutable. El gran moment de la humanitat, no va arribar amb la revolució industrial, sinó precisament quan no hi havia revolució industrial ni gairebé humans. Sembla doncs, que la degradació del planeta no pertany a un cicle evolutiu natural, sinó a l’afany d’una colla de bandarres interessats només en que les seves filles puguin posar-se de llarg. Genial.
En conseqüència, el resultat de bandarres i incultes baixets i amb cara de mala llet que omplen la terra, és el principal motiu per canviar el nom de planeta blau pel de planeta vermell com es mostra clarament en el nostre gràfic. Genial... i desolador.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
CIMERA DE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
La jove activista ecologista Greta S. Després de passar uns dies a la bella ciutat de Lisboa, es dirigeix a Madrid per participar en la cimera de l’emergència climàtica, junt amb els representants de la majoria de països del món, per a ratificar els acords de París de fa poc contra la crisi climàtica. Encara que no hi participen estats tan importants i decisius com la Xina, la Índia i els Estats Units, arribaran a temps? Podran frenar el deteriorament continu del planeta? Cada cop els desastres ecològics i la contaminació són més palpables i evidents tant per mar, terra i aire.
A la mateixa ciutat de Barcelona van morir l’any 2018, 2700 persones per la contaminació atmosfèrica segons un informe de l’hospital de la vall d’Hebron; quanta gent haurà de morir enguany? La dinàmica mateixa de producció i explotació del capitalisme depredador i cada cop més salvatge i destructiu fa molt difícil de poder aturar el procés d’escalfament global; caldria un canvi radical que les elits que manen i controlen el món no estan disposades a fer, en defensa dels seus interessos materials i de poder. Així ens anem apropant a futures catàstrofes, tsunamis i augment de la mort i la pobresa.
Si no s’actua ràpidament i canviant els models econòmics i de vida, l’ésser humà finalment desapareixerà degut a la seva inèrcia autodestructiva. Es així que alguns científics i historiadors comencen a parlar de l’homo depravatus en comptes d’homo sapiens. Sabem per informacions fidedignes que des de fa molts anys, i en l’actualitat, nombrosos extraterrestres d’altres galàxies ens visiten, però, a causa del depriment panorama humà que troben no volen saber res de nosaltres i esperen que els humans o que l’homo depravatus s’extingeixin.
Mentrestant els amos poderosos de la terra deixen que les multituds es manifestin per l’emergència climàtica tot dient amb un somriure hipòcrita i fastigós: ”ja poden dir allò que vulguin i manifestar-se, nosaltres farem com sempre, augmentar el negoci i omplir cada cop més la bossa, i si venen catàstrofes i col·lapses, nosaltres ja estem protegits i els pobres desgraciats que es fotin pel bé de l’humanitat.”
LA KINTA FORKA
DES DE MÈXIC AMB AMOR
El nostre enviat especial en missió secreta a Mèxic ens acaba d’enviar l’escrit que publiquem íntegrament malgrat els dubtes i desprès d’una llarga reunió de la resta de la redacció.
Ja fa unes setmanes que soc a Mèxic i de moment he fracassat en la primera missió. Es tractava d'entrevistar a Evo Morales però el dia abans es va fer escàpol cap ha l'Argentina. La segona missió era la de contactar amb l’Orfeó Català de Mèxic. I si, mirat de totes les maneres possibles, he estat acollit amb gran amor i escalf humà per la gent de l’Orfeó. Recordem que va ser fundat el 1906 per uns obrers catalans exiliats que fugien de la repressió però sempre ha tingut un sòlid contacte amb els mexicans que hi participen guanyats per la gran feina cultural duta a terme i les múltiples accions solidàries.
Arreu dels paisatges mexicans brolla un sol ardent i un amor manifestat des de la senzillesa dels gestos de la seva gent. Aquí, igual que a Catalunya, els agents de la classe política son uns enganya-pobles i uns especialistes en retòrica sense cap contingut. Però en canvi la llibertat i la dignitat es manifesten sovint en audaces accions guerrilleres en zones muntanyenques que recorden el maquis rural i urbà dels anys 1940 i 1950 a Catalunya.
A Mèxic són els pobles indígenes els qui mantenen una resistència i la lluita per la seva supervivència en front d’un estat neocolonial i explotador que els nega de ser i de viure com ells són. Tot caminant he anat fins el territori purépetxa a l'estat de Michoacán. Secularment aquest poble manté una lluita i s’ha alçat sovint en armes en pro de la seva independència comunitària. A causa del seu amor a la terra i a la seva vida, en moltes poblacions han expulsat els representants del govern central i s’han constituït en entitats independents coordinades per un consell superem que governa seguint els antics criteris d’amor i respecte per la natura i pels altres.
Tant és així que ahir em van acollir entre ells mostrant-me gran amor i gran cura tot vetllant el gran cansament i patiments acumulats a través dels anys. I encara més excel·lència quan una bella dona indígena –una tarasca- d'ulls grans i negres, de somriure alegre i plàcid em va agafar de la mà i portar ha casa seva dient-me: " manito el amor que tu precisas está ahora contigo". Als lectors de veure tota la profunditat del gest!
Avui ja estic aprenent la llengua purépetxa mentre que ella ja diu paraules dolces i “cariñosas” en la meva llengua.
Amigues i amics algun dia, sí, algun dia, tornaré a Catalunya... però no se quant ja que l'amor em té corprès.
EL CONVIDAT
ASSESSOR LINGÜÍSTIC A POLÍTICS
L’anomenaré XxXx com a homenatge al cromosoma masculí i tenir pit i collons per treballar a Madrid com a lingüístic malgrat els seus orígens murcians i haver viscut a Catalunya fins que el president Pedro Sánchez el va telefonar directament i contractar en secret.
Els amics polítics del President estan encantats amb ell. Una de les raons de pes és que XxXx els acompanya al bar del Congrés i els assessora de com s’han de demanar les coses a la perifèria espanyola. Als territoris que ells anomenen “en provincias”. De fet l’assessor els fa practicar amb els pobres “camareros” de la concessionària que regenta el bar dels diputats.
XxXx entra al bar dient-los “Buenos días” i això ja els comença a revolucionar els ànims i la feina. Estan acostumats a la lingüística madrilenya. Un diputat entra al bar i diu: Uno de calamares! Amb veu potent i viril. Els “camareros” que guanyen el poc que solen guanyar els empleats de les concessionàries espanyoles solen respondre: Uno de calamares para Pepito. La norma es que ells han de cridar més alt i fort sinó són tatxats de “maricas impotents”.
D’aquesta manera l’assessor paga els plats trencats que consisteix en pagar de la seva butxaca les consumicions i emportar-se a casa tota la caterva d’insults que s’endú diàriament per part de tothom.
En aquest panorama l’assessor calma els nervis de la política espanyola i la dels sindicats d’obrers. I els polítics encantats en trobar algú que ho paga tot sense demanar res a canvi i encara els mostra el seu agraïment.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL QUINZÈ... DE LA SÈRIE
SI HOY ES MARTES, NO TOCA
Eche más agua!
No que esa es de garrafa.
Será tacaña... Se le chamusca toda la cocina y no quiere gastar agua...
Purita agafa la garrafa i apaga les darreres flames que sortien del forn. En veure que no hi ha cap altre punt de foc, les dones es relaxen.
Creo que me va a coger algo... es lamenta la Madame plorant de fum.
La culpa de todo la tiene el Rizos, asegura la Puri aferrada encara a la garrafa. A quién se le ocurre tirar los papeles del Maño a los fogones...
Es que era la lista de Secretarios Generales del Nuevo Gobierno.
Si al menos no hubieran dejado llamar a los bomberos... deixa anar Sónsoles.
¿Habéis visto como se ha puesto el Rizos? ¡No! ¡A los bomberos no, que son de izquierdas!
Yo siempre he dicho que está muy p’allá, el Rizos, confessa Encarna. No es que me caiga mal. A mi me trata con señorío. Con su permiso voy a joderla, me dice siempre, pero está p’allá, seguro.
Nenas, diu la Madame, es la segunda pelea en tres días. Si seguimos así se me cargan la nevera nueva y el ajuar de mi madre.
¿Pero la democracia no era sin tiros...? pregunta la Sónsoles.
Hasta que llegaron esos, remarca la Purita, que saben de democracia lo que yo de Catecismo.
La Madame, inevitablement, i sense saber-ho, amb inclinacions dretanes... Hija es que no les dejan mandar… A mi si no fuera por la nevera... pero es que cada vez que se encuentran se lían a hostias.
Y si diéramos horas? Como en las peluquerías...
La idea de Sónsoles, potser per ser la primera que ha tingut des que va entrar a Ca la Meuca i per no deixar de ser assenyada, deixa mudes a les altres.
Lo que pasa es que a lo largo del día se va acumulando retraso y al final siempre se encontrarán.
Pues por días.
¿Cómo por días? Pregunta la Madame.
Lunes, miércoles y viernes, la derecha, martes y jueves los del gobierno.
Vale y el sábado los del grupo mixto.
¿Y el personal civil...?
Los domingos, ya casi ninguno va a misa...
Pues no está tan mal, pensa en veu alta la Madame.
Y nosotras cuando libramos, reivindica la Purita.
Podemos cerrar por semana santa... y ya son tres días. Siete... Cinco.... Vale. Bingo!
HUMANOTECA
EL FOC QUE FOU PURIFICADOR
Temps era temps en que els apòstols reberen una llengua de foc, símbol de la capacitat per fer conèixer les benaurances. Alguns van quedar socarrimats, però a fe que van escampar el missatge del bon Déu... i encara en patim les conseqüències.
Deia James Joyce: “El foc de la terra ha estat creat per Déu per a benefici dels homes, però el foc de l’infern ha estat creat per a torturar i castigar al pecador impenitent.”
Només cal donar un cop d’ull a Austràlia per comprendre que, ara per ara, el foc ha passat a ser patrimoni de l’infern i els dimonis de la especulació. Pecadors impenitents a qui l’església regala aigua beneïda contra cremades.
LA LLUFA
EL PRESIDENT MÉS ACTIU EN CULTURA
Trump mai no ens deixa de sorprendre amb la seva capacitat imaginativa i les seves interpretacions culturals. És força innovadora val a dir.
Com que passa molt de temps als vídeojocs i ja li avorreix matar soldats i destruir cases dels dolents iranians i altres àrabs dolents i marrans, l’altre dia va descobrir com enviar uns quants míssils especialment dissenyats per destruir monuments únics al món. No deixa de ser una gran innovació del segle XXI. El segle passat l’aviació americana també va provar de divertir-se i veure que passava quan deixaven caure bombes atòmiques i altres enginys destructius sobre ciutats densament poblades. El problema es que els presidents no en podien gaudir prou...
Per això Trump va més enllà a l’hora dels plaers íntims i ho fa veient-ho en directe ben assegut en una butaca de disseny especialment concebuda pels seus plaers més amagats.
Per altra banda, Trump no vol matances col·lectives. Això ja que no està de moda i només ho practiquen els dictadors dels països bananers. Però en canvi la mort selectiva i poder-ho veure, el fan trempar molt... cosa que fa que tremolin les prostitutes de servei a la Casa Blanca. Tenen molta por que un dia siguin elles mateixes les que siguin objectiu mortal i no només objectiu sexual. Pobres dones, des d’aquí els donem ànims i enviem diners solidaris per si volen demanar asil polític a la Generalitat de Catalunya o també ho poden fer a Karlitus si ho prefereixen.
Trump no passarà a la història com un bon cristià.
LLUFA pel President Donald Trump extensible a la primera dama que li ho consenteix tot.