Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : Cospedal i Camacho: orgasme al Parlament. Eduard Gràcia entra al Consell d’administració de RENFE. Augmenten les expectatives de vot per Aliança Catalana. Els groenlandesos es preparen per la defensa. El Govern Trump anuncia les seves intencions militars via Signal. Iwao Hakamada, boxejador alliberat després de 46 anys al corredor de la mort. La guerra, l'últim refugi del patriarcat. Hamdan Ballal Guanyador d’un Oscar apallissat pel colons
Següent
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
4 d'abril 2025
DE L’ART DEL FINGIMENT
Cospedal i Camacho: orgasme al Parlament
Van anar a declarar a la Comissió del Parlament pel cas Catalunya que tracta de l’espionatge i fabricació de notícies falses contra independentistes catalans. A l'operació Catalunya hi està implicada fins al coll la cúpula del P.P. Precisament un dia abans de la compareixença de les dues dives, filtracions d’àudio constataven per enèsima vegada la seva implicació en l'Operació emparades a més pel President del Govern i el Ministre d’Interior. Com si diguéssim, una violació a ple dia a la Plaça Major de qualsevol ciutat. Evidentment les dues eminències van negar amb gran professionalitat la seva participació en els fets. Però més enllà de mentir –recurrent violació de la veritat des de Sant Pere– el que va meravellar a l’audiència de la Comissió Parlamentària, va ser el pretès domini escènic de les protagonistes. Tanmateix podies imaginar a la Cospedal i la Camacho com actrius de llarga trajectòria protagonitzant papers de prostitutes que fingeixen gaudir d’un orgasme mentre es pinten les ungles. A vegades, segons el to de la peli, aquest fingiment dóna peu a la rialla, a vegades però provoca tristesa pel mascle enganyat i tot sovint també esdevé com una mena de fàstic per les pupil·les perquè apart de falses, resulten intèrprets lamentables. Aquesta va ser la impressió que van donar les dues presumptes actrius a l’hora de defensar la seva relació amb el client de torn. Una mentida grollera, matussera, orgullosa, com defensant que les putes el que han de fer només és fingir i cobrar la sessió com si fos de veritat. Un fàstic.
La prostitució, com a tota activitat humana té els seus rancs. Des de la més miserable i bruta, passant per la Feliniana i acabant en la reial. A mesura que augmenta la classe social la seva pràctica es va convertint en un fet gairebé delicat. Els casos més distingits acaben a les revistes del cor i aleshores més que perdonables resulten fins i tot admirables per part del poble ras. La mentida hi és sempre, l’orgasme femení pràcticament sempre serà fingit quan hi hagi comerç per entre mig. La diferència rau, bàsicament, en la intel·ligència de la consentida (la puta en barri baix). La Cospedal i la Camacho durant la Comissió d’Investigació del Parlament, varen fer cantonades.
SEGONA PÀGINA
TERCERA PÀGINA
K.MEO
INFILTRAT A LA CATALANA
Eduard Gràcia entra al Consell d’administració de RENFE
De porc i de senyor se n’ha de venir de mena. Les policies del món sencer entrenen als seus elements perquè es fiquin en punts de conflicte, una màfia, grups revolucionaris, colles castelleres... Allà aprenen a mentir, fingir, embrutar-se les mans, renegar dels propi pare. Catalunya és diferent, per això ens tenen mania. Nosaltres tenim problemes amb la RENFE per exemple, doncs enlloc d’entrenar a un grup de sabotejadors de vies i catenàries, agafem a un economista reconegut i impulsor d’una campanya anti RENFE i el posem al Consell d’administració de la mateixa empresa. A cara descoberta. La carambola ha estat possible gràcies a la necessitat de Sánchez per lligar amb JUNTS. El PSOE fa el que pot per JUNTS a hores d’ara i JUNTS ho ha aprofitat per filtrar a l’economista Gràcia a la RENFE. Fins aquí tot bé.
Opcions a futurs problemes: El Sr Gràcia veu una de les mil falles que arrossega la RENFE i ho explica a JUNTS. JUNTS que està en converses amb Sánchez li diu que “vale” però que calli i el Sr Gràcia s’emprenya i abandona el Consell. Un altre. El Sr Gràcia es troba bé dins el Consell i comença a justificar les mancances de l’empresa estatal. I ja en tenim un altre barrejant la crema.
Un amic del Sr Gràcia.
LA GARSA PROSTÀTICA
SÓN FATXES, SÓN D’AQUÍ
Augmenten les expectatives de vot per Aliança Catalana
El Sr Esteve mai no podrà agrair prou a Silvia Orriols la creació d’Aliança Catalana. La burgesia catalana necessitava d’Aliança com necessita una caseta d’estiueig amb garatge. Ara, gràcies a Orriols, ja són a casa. La dreta, la seva dreta com més extrema millor.
El P.P. va errar en la seva política lingüística, en parlar només d’Espanya i a més, de fer-ho en castellà al Parlament. Això el burgés català no ho accepta. On anirem a parar? Desde luegu...
L'Orriols parla un català que enamora, encisador, poètic i fatxa, sí, però captivador. La burgesia catalana, la de sempre, la que abans votava Convergència i Unió, ja en té prou. És això el que vol. Un bon fatxa català.
Les darreres enquestes ho diuen molt clar. Aliança pujarà en les properes eleccions i en detriment, precisament, de JUNTS (els de la CiU d’abans).
Al burgés català li cal protecció. Que li guardin els diners a la Caixa, l’ànima a l’església, la llengua en algun Institut de Gramàtica i la cultura en una col·lecció de literatura catalana. I ja està bé. Què més volem? Bé, sí, que ens netegin els carrers de negres, moros i aquells dels ulls tancats. I no és per racisme, ben al contrari, és per puta seguretat. L'Orriols, ho sap. És catalana, és d’aquí.
QUARTA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ELS GROENLANDESOS ES PREPAREN PER LA DEFENSA
La primer ministra de Dinamarca, Frederiksen, acaba de visitar Groenlàndia per donar total suport a la sobirania dels groenlandesos davant l’amenaça dels EUA, una setmana després que el vicepresident americà J. D. Vance s’hi presentés, tot afirmant que Groenlàndia serà annexionada als Estats Units, ja sigui voluntàriament o per la força.
Ja en el seu primer mandat, Trump va voler comprar l’illa, inútilment. Groenlàndia, illa de l’àrtic descoberta pels vikings i pertanyent en l’actualitat a Dinamarca, està poblada per uns 80.000 inuits, esquimals, que gaudeixen d’una autonomia plena, governada per un partit independentista. És una illa d’un gran valor geoestratègic i una notable riquesa de minerals per explotar, imprescindibles per les noves tecnologies.
El bo d’en Trump, defensor del benestar dels pobles i dels pobres, ja fa temps que es preocupa pels groenlandesos. Sap de la gelor amb què viuen a Groenlàndia, alimentats només per peixos, i vol que visquin més calents i millor alimentats, i és per això que els vol integrar com sigui dins de la gran Amèrica que ell presideix.
Aquestes bones intencions, tanmateix, no són compartides pels groenlandesos i el govern de Dinamarca, que han començat a reforçar les defenses de l’illa, davant d’una invasió o agressió yankee. Així, la base americana de Pittufik, ha estat assetjada pels inuit, els quals han construït milers de pous trampa a la costa per un possible desembarcament dels marines. Igualment, han arribat a l’illa milers de gossos pitbull, una raça molt violenta i agressiva, ensinistrada per atacar els nous invasors.
Però els groenlandesos no estan sols, els inuits de Nonabut, al Canadà, i la confederació de les nacions índies dels Estats Units enviaran el millor dels seus homes per la defensa de l’illa. I des de Catalunya, milers d’independentistes decebuts, aniran a crear la nova Catalunya en un territori despoblat, previstos d’abrics siberians i d’un diccionari sota el braç acabat de publicar català – kalaallisut, kalaallisut – català per poder dominar la llengua dels groenlandesos i donar-los suport.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
INEPTES NOMÉS?
El Govern Trump anuncia les seves intencions militars via Signal
La colla de Trump és tant maldestre i impresentable que tendim a minimitzar-ne les seves intencions i conseqüències. La invitació a un periodista per formar part d’un Txat del canal Signal (la via més insegura de totes les xarxes socials) i la posterior comunicació de l’atac al Iemen, n’és la darrera prova. La notícia és tan inversemblant que ens hem limitat a parlar de l’anècdota oblidant la importància no només de la notícia sinó també la transcendència del text farcit d’insults a Europa.
I arribats a aquest punt, podríem preguntar-nos: si són veritablement tan ineptes com semblen o si darrera aquesta potineria de l’administració Trump no hi haurà una estratègia preconcebuda per anar anunciant al món les seves veritables intencions.
Fins ara la política ens tenia acostumats a parlar poc i actuar secretament i contundent. Quan es llencen idees per avançat s’acostuma a desestimar-les i quan aquestes idees són veritable follia (com en qualsevol secretaria americana actual) encara més. Fins que un dia es posen en marxa i et quedes amb la boca oberta, sense poder dir que no t’havien avisat. No recorda tot això una mica la política hitleriana?
LA LLUFA
VICTÒRIA ALS PUNTS
Iwao Hakamada, boxejador alliberat després de 46 anys al corredor de la mort
Té vuitanta nou anys i després d’estar acusat de l’assassinat de quatre persones, s’ha descobert que havien falsificat algunes proves. Ara, després de passar-se 46 anys esperant la mort, l’han deixat lliure i el govern l’indemnitzarà amb 1’3 milions d’euros. Setanta vuit euros per cada dia des que va estar declarat culpable. Un bon pla de pensions. Una vellesa sense estretors econòmiques. Segur que el tal Iwao Hakamada està d’allò més content.
I després de la feliç notícia, un recordatori pels que van inventar les proves que involucraren al pobre i innocent boxejador. Què han pensat durant tots aquests anys? Recordaven al vell falsament condemnat? Cap remordiment? No han estat en cap moment temptats a dir la veritat encara que fos de manera anònima?
Diuen que Hakamada està molt deteriorat mentalment. Segons sembla no és ell sinó la seva germana que ha lluitat tot aquest temps per alliberar-lo la que s’ha mostrat feliç. A ell no li queden forces. Al o als qui van manegar les proves falses segur que no els hi falten. La maldat dóna molta vida.
Segur que no els afectarà massa que els regalem una LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
ELS COLONS TOQUEN ELS COLLONS
Hamdan Ballal Guanyador d’un Oscar apallissat pel colons
Ballal, cineasta, treballa de bona fe. Colons, ganduls, resen de mala fe. Guanyen els colons seguint la lògica que s’ha imposat entre nosaltres. Els colons no estan d’acord en intents pacificadors, odien la pau i al tenir la veritat absoluta tenen també el dret a matar. Bé, ells no perquè són sagrats, ells només poden arribar a la pallissa, a la destrucció de cases o a la crema de ramats i conreus. Feina fina com la que han fet amb Ballal, segrestar-lo unes hores, aprofitar per apallissar-lo i seguidament entregar-lo a l’exèrcit israelià. Segons la Bíblia aquesta que tenen, tot correcte.
Desconec si passa en general però jo he començat a desenvolupar una al·lèrgia en forma de grans purulents cada vegada que veig a un colon. Si en surten tres o més com acostuma a succeir perquè els covards sempre van en grup, aleshores he d’anar a Urgències.
La revolta demana el seu uniforme. La vestimenta dels colons és camuflatge. Només la negror de pantalons i levita es correspon amb la seva ànima però les cuetes, la kipa, i els llibres que solen dur sota el braç, és pura enganyifa. Una manera d’enganyar al seu Déu impecable. Un paral·lelisme coincident amb la negror dels treballadors del cristianisme que no augura res de bo per cap de les dues fes.
En un viatge a Nova York en l'obligada cita amb el barri jueu, una criatura ens va veure pujar en un taxi i com en plena il·luminació va seguir-nos com esperitada fins perdre-la de vista. Mai no he oblidat la mirada d’aquella criatura disfressada ja com els seus pares. Els seus ulls eren un desesperat crit d’ajuda. Volia sortir d’aquell barri. Ho necessitava, necessitava aire. Els colons no respiren, xuclen l’aire per la pell.
Quan entre matança i persecució els colons resen, s’inclinen rítmicament al compàs de les garrotades que desitgen pels infidels, segons la freqüència i angle utilitzat en les jaculatòries, ordenen a l’exèrcit la següent pallissa. Només a Cisjordània s’han implantat 700.000 colons suplint la llei per la força de les rogatives. Per això resen tant.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LA GUERRA, L’ÚLTIM REFUGI DEL PATRIARCAT
Per què encara és legitima només la meitat de la humanitat?
El retorn de la guerra reactiva un vell reflex "viril" que retorna el poder als homes i el confisca a les dones. Des que la guerra ha tornat a les nostres ments admetem les imatges de caps d'estat amb mirades severes, estrategs i experts en geopolítica dibuixant fletxes als mapes, quan el món es crispa són les cares masculines les que s'imposen. La dramatúrgia de la guerra torna a escenificar figures virils, històries de conquesta i defensa, la guerra torna i amb ella, la idea que els homes estan fets per liderar-la.
La guerra torna a ser el teatre on la masculinitat se sent com a casa. La guerra anima a la meitat de la humanitat a reprendre el que imagina que és el seu paper històric: protegir, decidir, atacar, matar si cal. La guerra retorna el poder als homes, o més aviat permet la restauració dels codis del patriarcat, que, sota l'aparença d'una emergència troba una nova forma.
La guerra restaura una verticalitat, una jerarquia, una autoritat, reviu els codis de comandament i fabrica inhumanitat. La pau ha prescrit, i el caos ofereix a l’home la venjança com si la guerra fos un objectiu que permetés recuperar un poder que es creu emmordassat pel feminisme.
Des de l'inici de la guerra a Ucraïna, un fet sense precedents: la cooperació entre la Xina, Rússia i l'Iran alineats en l'escenari internacional contra un enemic comú: Occident. Aquests tres règims autocràtics tenen un full de ruta comú: posar fi a l'hegemonia occidental i restaurar les seves respectives zones d'influència, especialment a l'Orient Mitjà, Euràsia i el sud d'Àsia. També volen imposar una visió del món que qüestioni el sistema de dret internacional de la darrera postguerra mundial, començant pels drets humans i l'universalisme que rebutgen. És hora de preguntar-se si han aconseguit un aliat amb un Trump que es complau –com ells mateixos– en l’esquivada de sancions internacionals, en l'obstrucció dins dels organismes mundials, en ingerències en les democràcies europees... per desestabilitzar l'opinió pública. Entre tots, el tret comú és que ens lliuren una confrontació híbrida, alhora militar, tecnològica, comercial, geoestratègica, informativa i civilitzacional, aquesta aliança amenaça de portar el món a una era d'inestabilitat.
La guerra d'Ucraïna ha trencat les promeses de pau i prosperitat sobre les quals es va construir l'Europa dels tractats de Maastricht (1992) i Lisboa (2009). També ha tret a la llum les greus contradiccions del nostre "progressisme" (pacifisme a tota costa, indiferenciació dels sexes, abolició de les fronteres, desconstrucció de la novel·la nacional tan preuada per les extremes dretes, etc.).
El punt d’inflexió va ser quan es va revelar la massacre de Bucha, al nord de Kíev. El president Biden va qualificar el president Putin de "carnisser" i va prometre al president Zelenski totes les armes que calguessin per reconquerir el Donbass i Crimea. El 26 d'abril de 2022, a Kíev, el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, va expressar els seus objectius de guerra: "Volem veure Rússia debilitada, incapaç de dur a terme el tipus d'accions que ha llançat contra Ucraïna" i la guerra va continuar amb els seus horrors i crims.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
DIA VINDRÀ...
Bolsonaro processat
Si algú tenia el destí marcat era el tal Bolsonaro. Difícil de trobar un individu on totes les característiques físiques, psíquiques i morals porten a una mateixa conclusió. Un fatxenda de llibre. O dit d’altra manera un fill de Trump. El problema de Bolsonaro però és que Brasil no és Amèrica, ni el seu pèl blanquinós pot emular al panotxa de Trump. Per això a Bolsonaro el jutjaran per intentar atacar el seu Parlament mentre que Trump passarà a la història com el millor President del Estats Units d’Amèrica després d’haver intentat entrar al Capitoli. Ara, parlant en confiança, els dos estan tocats de l’olla.
AIGÜES PROFUNDES
Un submarí pel Guadalquivir
La Guàrdia Civil ha pescat un submarí de fabricació colombiana –els bojos també poden fer bitlles– carregat amb un fotimer de droga. La missió està considerada un gran èxit policial. Nosaltres també felicitem a les forces de seguretat però hem de puntualitzar un parell de coses. Primer, l’origen colombià de l’artefacte submarí no és una notícia supèrflua. De la mateixa manera que Espanya va construir-ne un que després d’enfonsar-se no va tornar a surar, els submarins colombians tenen la mania de no enfonsar-se del tot de la qual manera se’ls hi veu el periscopi a simple vista. Segon, l'operació policial en combinació amb d’altres estaments d’altres països, no va ser la que va descobrir l’intent mafiós. L’èxit es deu a F.J.G, Guàrdia Civil fora de servei que passejava per la vora del riu amb la novieta i va veure el periscopi. En algunes parròquies es fan novenes per tornar a la sequera i fer del Guadalquivir un toll no navegable.
UNA JOVENTUT SANA
Maltractes a un noi discapacitat
Les autoritats educatives treballen esforçadament per reduir l’ús de mòbils i aparells estranys dins les escoles. El lema de la campanya és: "PER UNA JOVENTUT SANA". A Santander ho estan aconseguint i el Ministeri vol donar una medalla de reconeixement als responsables d’un centre on els nois han decidit deixar les xarxes per unanimitat. També els hi volien donar una medalla però ara s’ha sabut que per entretenir-se una mica durant les hores d’esbarjo es dedicaven a maltractar a un noi amb paràlisi cerebral. Decididament per aquesta joventut sana resulta més excitant pegar en directe que a través de pantalla.
DE VALLE DE LOS CAÍDOS A CUELGAMUROS
El govern espanyol, el vaticà i trenta milions per canviar què?
La patata sempre ha estat calenta des que es tracta d’aquest monumental mamotreto franquista del qual Espanya no se’n sap passar. La pedra a la sabata és la basílica i els seus monjos benedictins.
Segons ens diuen, ara es tracta de crear una triple dimensió, artística, arquitectònica i paisatgística per donar una mirada plural, inclusiva i contemporània amb una intervenció respectuosa amb qui allà està inhumat. En definitiva, l'imaginen com un lloc de turisme petrificat.
ELS ANGLESOS SÓN MOLT CAXONDOS
Una petició a UK demanant no anar a Mallorca
No se sap de qui és la idea. No se saps el resultat. Ni tan sols si mai sabrem com ha anat. Però en definitiva, els anglesos que han gentrificat com ningú Mallorca ara es queixen de què hi va massa gent i que si ells no hi van potser les coses milloraran.
Això s’assembla als pecats confessats al rector. Mossèn: me la vaig pelar dues vegades la setmana passada, però no ho tornaré a fer mai més. Au, fill meu, resa i procura no caure en la temptació.
IRPF REBAIXAT A LA CATALUNYA D’ILLA
Reducció de l'IRPF de rendes baixes i deduccions pel lloguer
De fet, és més soroll que foc, ja que a tot estirar els més afavorits pagaran 100 € menys anuals.
Ja se saps que el PSC és mestre en l’art de conjugar la cabra i la falç. Les mesures de la rebaixa de l'IRPF per a les rendes de menys de 33.000 € anuals i també les noves deduccions de l'impost per al lloguer d'habitatge afecten només el tram autonòmic per als contribuents, que passa del 10,5% al 9,5%. No cal cridar a sometent!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
LA LLEI
VIOLACIÓ ÉS QUAN UN ACTE DE PENETRACIÓ
ES COMET PER VIOLÈNCIA, AMENAÇA, SORPRESA
NO COBREIX UN GRAN NOMBRE DE CASOS
94% DE DENUNCIES ES CLAUSUREN
DE L’ART DEL FINGIMENT
Cospedal i Camacho: orgasme al Parlament
Van anar a declarar a la Comissió del Parlament pel cas Catalunya que tracta de l’espionatge i fabricació de notícies falses contra independentistes catalans. A l'operació Catalunya hi està implicada fins al coll la cúpula del P.P. Precisament un dia abans de la compareixença de les dues dives, filtracions d’àudio constataven per enèsima vegada la seva implicació en l'Operació emparades a més pel President del Govern i el Ministre d’Interior. Com si diguéssim, una violació a ple dia a la Plaça Major de qualsevol ciutat. Evidentment les dues eminències van negar amb gran professionalitat la seva participació en els fets. Però més enllà de mentir –recurrent violació de la veritat des de Sant Pere– el que va meravellar a l’audiència de la Comissió Parlamentària, va ser el pretès domini escènic de les protagonistes. Tanmateix podies imaginar a la Cospedal i la Camacho com actrius de llarga trajectòria protagonitzant papers de prostitutes que fingeixen gaudir d’un orgasme mentre es pinten les ungles. A vegades, segons el to de la peli, aquest fingiment dóna peu a la rialla, a vegades però provoca tristesa pel mascle enganyat i tot sovint també esdevé com una mena de fàstic per les pupil·les perquè apart de falses, resulten intèrprets lamentables. Aquesta va ser la impressió que van donar les dues presumptes actrius a l’hora de defensar la seva relació amb el client de torn. Una mentida grollera, matussera, orgullosa, com defensant que les putes el que han de fer només és fingir i cobrar la sessió com si fos de veritat. Un fàstic.
La prostitució, com a tota activitat humana té els seus rancs. Des de la més miserable i bruta, passant per la Feliniana i acabant en la reial. A mesura que augmenta la classe social la seva pràctica es va convertint en un fet gairebé delicat. Els casos més distingits acaben a les revistes del cor i aleshores més que perdonables resulten fins i tot admirables per part del poble ras. La mentida hi és sempre, l’orgasme femení pràcticament sempre serà fingit quan hi hagi comerç per entre mig. La diferència rau, bàsicament, en la intel·ligència de la consentida (la puta en barri baix). La Cospedal i la Camacho durant la Comissió d’Investigació del Parlament, varen fer cantonades.
SEGONA PÀGINA
TERCERA PÀGINA
K.MEO
INFILTRAT A LA CATALANA
Eduard Gràcia entra al Consell d’administració de RENFE
De porc i de senyor se n’ha de venir de mena. Les policies del món sencer entrenen als seus elements perquè es fiquin en punts de conflicte, una màfia, grups revolucionaris, colles castelleres... Allà aprenen a mentir, fingir, embrutar-se les mans, renegar dels propi pare. Catalunya és diferent, per això ens tenen mania. Nosaltres tenim problemes amb la RENFE per exemple, doncs enlloc d’entrenar a un grup de sabotejadors de vies i catenàries, agafem a un economista reconegut i impulsor d’una campanya anti RENFE i el posem al Consell d’administració de la mateixa empresa. A cara descoberta. La carambola ha estat possible gràcies a la necessitat de Sánchez per lligar amb JUNTS. El PSOE fa el que pot per JUNTS a hores d’ara i JUNTS ho ha aprofitat per filtrar a l’economista Gràcia a la RENFE. Fins aquí tot bé.
Opcions a futurs problemes: El Sr Gràcia veu una de les mil falles que arrossega la RENFE i ho explica a JUNTS. JUNTS que està en converses amb Sánchez li diu que “vale” però que calli i el Sr Gràcia s’emprenya i abandona el Consell. Un altre. El Sr Gràcia es troba bé dins el Consell i comença a justificar les mancances de l’empresa estatal. I ja en tenim un altre barrejant la crema.
Un amic del Sr Gràcia.
LA GARSA PROSTÀTICA
SÓN FATXES, SÓN D’AQUÍ
Augmenten les expectatives de vot per Aliança Catalana
El Sr Esteve mai no podrà agrair prou a Silvia Orriols la creació d’Aliança Catalana. La burgesia catalana necessitava d’Aliança com necessita una caseta d’estiueig amb garatge. Ara, gràcies a Orriols, ja són a casa. La dreta, la seva dreta com més extrema millor.
El P.P. va errar en la seva política lingüística, en parlar només d’Espanya i a més, de fer-ho en castellà al Parlament. Això el burgés català no ho accepta. On anirem a parar? Desde luegu...
L'Orriols parla un català que enamora, encisador, poètic i fatxa, sí, però captivador. La burgesia catalana, la de sempre, la que abans votava Convergència i Unió, ja en té prou. És això el que vol. Un bon fatxa català.
Les darreres enquestes ho diuen molt clar. Aliança pujarà en les properes eleccions i en detriment, precisament, de JUNTS (els de la CiU d’abans).
Al burgés català li cal protecció. Que li guardin els diners a la Caixa, l’ànima a l’església, la llengua en algun Institut de Gramàtica i la cultura en una col·lecció de literatura catalana. I ja està bé. Què més volem? Bé, sí, que ens netegin els carrers de negres, moros i aquells dels ulls tancats. I no és per racisme, ben al contrari, és per puta seguretat. L'Orriols, ho sap. És catalana, és d’aquí.
QUARTA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ELS GROENLANDESOS ES PREPAREN PER LA DEFENSA
La primer ministra de Dinamarca, Frederiksen, acaba de visitar Groenlàndia per donar total suport a la sobirania dels groenlandesos davant l’amenaça dels EUA, una setmana després que el vicepresident americà J. D. Vance s’hi presentés, tot afirmant que Groenlàndia serà annexionada als Estats Units, ja sigui voluntàriament o per la força.
Ja en el seu primer mandat, Trump va voler comprar l’illa, inútilment. Groenlàndia, illa de l’àrtic descoberta pels vikings i pertanyent en l’actualitat a Dinamarca, està poblada per uns 80.000 inuits, esquimals, que gaudeixen d’una autonomia plena, governada per un partit independentista. És una illa d’un gran valor geoestratègic i una notable riquesa de minerals per explotar, imprescindibles per les noves tecnologies.
El bo d’en Trump, defensor del benestar dels pobles i dels pobres, ja fa temps que es preocupa pels groenlandesos. Sap de la gelor amb què viuen a Groenlàndia, alimentats només per peixos, i vol que visquin més calents i millor alimentats, i és per això que els vol integrar com sigui dins de la gran Amèrica que ell presideix.
Aquestes bones intencions, tanmateix, no són compartides pels groenlandesos i el govern de Dinamarca, que han començat a reforçar les defenses de l’illa, davant d’una invasió o agressió yankee. Així, la base americana de Pittufik, ha estat assetjada pels inuit, els quals han construït milers de pous trampa a la costa per un possible desembarcament dels marines. Igualment, han arribat a l’illa milers de gossos pitbull, una raça molt violenta i agressiva, ensinistrada per atacar els nous invasors.
Però els groenlandesos no estan sols, els inuits de Nonabut, al Canadà, i la confederació de les nacions índies dels Estats Units enviaran el millor dels seus homes per la defensa de l’illa. I des de Catalunya, milers d’independentistes decebuts, aniran a crear la nova Catalunya en un territori despoblat, previstos d’abrics siberians i d’un diccionari sota el braç acabat de publicar català – kalaallisut, kalaallisut – català per poder dominar la llengua dels groenlandesos i donar-los suport.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
INEPTES NOMÉS?
El Govern Trump anuncia les seves intencions militars via Signal
La colla de Trump és tant maldestre i impresentable que tendim a minimitzar-ne les seves intencions i conseqüències. La invitació a un periodista per formar part d’un Txat del canal Signal (la via més insegura de totes les xarxes socials) i la posterior comunicació de l’atac al Iemen, n’és la darrera prova. La notícia és tan inversemblant que ens hem limitat a parlar de l’anècdota oblidant la importància no només de la notícia sinó també la transcendència del text farcit d’insults a Europa.
I arribats a aquest punt, podríem preguntar-nos: si són veritablement tan ineptes com semblen o si darrera aquesta potineria de l’administració Trump no hi haurà una estratègia preconcebuda per anar anunciant al món les seves veritables intencions.
Fins ara la política ens tenia acostumats a parlar poc i actuar secretament i contundent. Quan es llencen idees per avançat s’acostuma a desestimar-les i quan aquestes idees són veritable follia (com en qualsevol secretaria americana actual) encara més. Fins que un dia es posen en marxa i et quedes amb la boca oberta, sense poder dir que no t’havien avisat. No recorda tot això una mica la política hitleriana?
LA LLUFA
VICTÒRIA ALS PUNTS
Iwao Hakamada, boxejador alliberat després de 46 anys al corredor de la mort
Té vuitanta nou anys i després d’estar acusat de l’assassinat de quatre persones, s’ha descobert que havien falsificat algunes proves. Ara, després de passar-se 46 anys esperant la mort, l’han deixat lliure i el govern l’indemnitzarà amb 1’3 milions d’euros. Setanta vuit euros per cada dia des que va estar declarat culpable. Un bon pla de pensions. Una vellesa sense estretors econòmiques. Segur que el tal Iwao Hakamada està d’allò més content.
I després de la feliç notícia, un recordatori pels que van inventar les proves que involucraren al pobre i innocent boxejador. Què han pensat durant tots aquests anys? Recordaven al vell falsament condemnat? Cap remordiment? No han estat en cap moment temptats a dir la veritat encara que fos de manera anònima?
Diuen que Hakamada està molt deteriorat mentalment. Segons sembla no és ell sinó la seva germana que ha lluitat tot aquest temps per alliberar-lo la que s’ha mostrat feliç. A ell no li queden forces. Al o als qui van manegar les proves falses segur que no els hi falten. La maldat dóna molta vida.
Segur que no els afectarà massa que els regalem una LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
ELS COLONS TOQUEN ELS COLLONS
Hamdan Ballal Guanyador d’un Oscar apallissat pel colons
Ballal, cineasta, treballa de bona fe. Colons, ganduls, resen de mala fe. Guanyen els colons seguint la lògica que s’ha imposat entre nosaltres. Els colons no estan d’acord en intents pacificadors, odien la pau i al tenir la veritat absoluta tenen també el dret a matar. Bé, ells no perquè són sagrats, ells només poden arribar a la pallissa, a la destrucció de cases o a la crema de ramats i conreus. Feina fina com la que han fet amb Ballal, segrestar-lo unes hores, aprofitar per apallissar-lo i seguidament entregar-lo a l’exèrcit israelià. Segons la Bíblia aquesta que tenen, tot correcte.
Desconec si passa en general però jo he començat a desenvolupar una al·lèrgia en forma de grans purulents cada vegada que veig a un colon. Si en surten tres o més com acostuma a succeir perquè els covards sempre van en grup, aleshores he d’anar a Urgències.
La revolta demana el seu uniforme. La vestimenta dels colons és camuflatge. Només la negror de pantalons i levita es correspon amb la seva ànima però les cuetes, la kipa, i els llibres que solen dur sota el braç, és pura enganyifa. Una manera d’enganyar al seu Déu impecable. Un paral·lelisme coincident amb la negror dels treballadors del cristianisme que no augura res de bo per cap de les dues fes.
En un viatge a Nova York en l'obligada cita amb el barri jueu, una criatura ens va veure pujar en un taxi i com en plena il·luminació va seguir-nos com esperitada fins perdre-la de vista. Mai no he oblidat la mirada d’aquella criatura disfressada ja com els seus pares. Els seus ulls eren un desesperat crit d’ajuda. Volia sortir d’aquell barri. Ho necessitava, necessitava aire. Els colons no respiren, xuclen l’aire per la pell.
Quan entre matança i persecució els colons resen, s’inclinen rítmicament al compàs de les garrotades que desitgen pels infidels, segons la freqüència i angle utilitzat en les jaculatòries, ordenen a l’exèrcit la següent pallissa. Només a Cisjordània s’han implantat 700.000 colons suplint la llei per la força de les rogatives. Per això resen tant.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LA GUERRA, L’ÚLTIM REFUGI DEL PATRIARCAT
Per què encara és legitima només la meitat de la humanitat?
El retorn de la guerra reactiva un vell reflex "viril" que retorna el poder als homes i el confisca a les dones. Des que la guerra ha tornat a les nostres ments admetem les imatges de caps d'estat amb mirades severes, estrategs i experts en geopolítica dibuixant fletxes als mapes, quan el món es crispa són les cares masculines les que s'imposen. La dramatúrgia de la guerra torna a escenificar figures virils, històries de conquesta i defensa, la guerra torna i amb ella, la idea que els homes estan fets per liderar-la.
La guerra torna a ser el teatre on la masculinitat se sent com a casa. La guerra anima a la meitat de la humanitat a reprendre el que imagina que és el seu paper històric: protegir, decidir, atacar, matar si cal. La guerra retorna el poder als homes, o més aviat permet la restauració dels codis del patriarcat, que, sota l'aparença d'una emergència troba una nova forma.
La guerra restaura una verticalitat, una jerarquia, una autoritat, reviu els codis de comandament i fabrica inhumanitat. La pau ha prescrit, i el caos ofereix a l’home la venjança com si la guerra fos un objectiu que permetés recuperar un poder que es creu emmordassat pel feminisme.
Des de l'inici de la guerra a Ucraïna, un fet sense precedents: la cooperació entre la Xina, Rússia i l'Iran alineats en l'escenari internacional contra un enemic comú: Occident. Aquests tres règims autocràtics tenen un full de ruta comú: posar fi a l'hegemonia occidental i restaurar les seves respectives zones d'influència, especialment a l'Orient Mitjà, Euràsia i el sud d'Àsia. També volen imposar una visió del món que qüestioni el sistema de dret internacional de la darrera postguerra mundial, començant pels drets humans i l'universalisme que rebutgen. És hora de preguntar-se si han aconseguit un aliat amb un Trump que es complau –com ells mateixos– en l’esquivada de sancions internacionals, en l'obstrucció dins dels organismes mundials, en ingerències en les democràcies europees... per desestabilitzar l'opinió pública. Entre tots, el tret comú és que ens lliuren una confrontació híbrida, alhora militar, tecnològica, comercial, geoestratègica, informativa i civilitzacional, aquesta aliança amenaça de portar el món a una era d'inestabilitat.
La guerra d'Ucraïna ha trencat les promeses de pau i prosperitat sobre les quals es va construir l'Europa dels tractats de Maastricht (1992) i Lisboa (2009). També ha tret a la llum les greus contradiccions del nostre "progressisme" (pacifisme a tota costa, indiferenciació dels sexes, abolició de les fronteres, desconstrucció de la novel·la nacional tan preuada per les extremes dretes, etc.).
El punt d’inflexió va ser quan es va revelar la massacre de Bucha, al nord de Kíev. El president Biden va qualificar el president Putin de "carnisser" i va prometre al president Zelenski totes les armes que calguessin per reconquerir el Donbass i Crimea. El 26 d'abril de 2022, a Kíev, el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, va expressar els seus objectius de guerra: "Volem veure Rússia debilitada, incapaç de dur a terme el tipus d'accions que ha llançat contra Ucraïna" i la guerra va continuar amb els seus horrors i crims.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
DIA VINDRÀ...
Bolsonaro processat
Si algú tenia el destí marcat era el tal Bolsonaro. Difícil de trobar un individu on totes les característiques físiques, psíquiques i morals porten a una mateixa conclusió. Un fatxenda de llibre. O dit d’altra manera un fill de Trump. El problema de Bolsonaro però és que Brasil no és Amèrica, ni el seu pèl blanquinós pot emular al panotxa de Trump. Per això a Bolsonaro el jutjaran per intentar atacar el seu Parlament mentre que Trump passarà a la història com el millor President del Estats Units d’Amèrica després d’haver intentat entrar al Capitoli. Ara, parlant en confiança, els dos estan tocats de l’olla.
AIGÜES PROFUNDES
Un submarí pel Guadalquivir
La Guàrdia Civil ha pescat un submarí de fabricació colombiana –els bojos també poden fer bitlles– carregat amb un fotimer de droga. La missió està considerada un gran èxit policial. Nosaltres també felicitem a les forces de seguretat però hem de puntualitzar un parell de coses. Primer, l’origen colombià de l’artefacte submarí no és una notícia supèrflua. De la mateixa manera que Espanya va construir-ne un que després d’enfonsar-se no va tornar a surar, els submarins colombians tenen la mania de no enfonsar-se del tot de la qual manera se’ls hi veu el periscopi a simple vista. Segon, l'operació policial en combinació amb d’altres estaments d’altres països, no va ser la que va descobrir l’intent mafiós. L’èxit es deu a F.J.G, Guàrdia Civil fora de servei que passejava per la vora del riu amb la novieta i va veure el periscopi. En algunes parròquies es fan novenes per tornar a la sequera i fer del Guadalquivir un toll no navegable.
UNA JOVENTUT SANA
Maltractes a un noi discapacitat
Les autoritats educatives treballen esforçadament per reduir l’ús de mòbils i aparells estranys dins les escoles. El lema de la campanya és: "PER UNA JOVENTUT SANA". A Santander ho estan aconseguint i el Ministeri vol donar una medalla de reconeixement als responsables d’un centre on els nois han decidit deixar les xarxes per unanimitat. També els hi volien donar una medalla però ara s’ha sabut que per entretenir-se una mica durant les hores d’esbarjo es dedicaven a maltractar a un noi amb paràlisi cerebral. Decididament per aquesta joventut sana resulta més excitant pegar en directe que a través de pantalla.
DE VALLE DE LOS CAÍDOS A CUELGAMUROS
El govern espanyol, el vaticà i trenta milions per canviar què?
La patata sempre ha estat calenta des que es tracta d’aquest monumental mamotreto franquista del qual Espanya no se’n sap passar. La pedra a la sabata és la basílica i els seus monjos benedictins.
Segons ens diuen, ara es tracta de crear una triple dimensió, artística, arquitectònica i paisatgística per donar una mirada plural, inclusiva i contemporània amb una intervenció respectuosa amb qui allà està inhumat. En definitiva, l'imaginen com un lloc de turisme petrificat.
ELS ANGLESOS SÓN MOLT CAXONDOS
Una petició a UK demanant no anar a Mallorca
No se sap de qui és la idea. No se saps el resultat. Ni tan sols si mai sabrem com ha anat. Però en definitiva, els anglesos que han gentrificat com ningú Mallorca ara es queixen de què hi va massa gent i que si ells no hi van potser les coses milloraran.
Això s’assembla als pecats confessats al rector. Mossèn: me la vaig pelar dues vegades la setmana passada, però no ho tornaré a fer mai més. Au, fill meu, resa i procura no caure en la temptació.
IRPF REBAIXAT A LA CATALUNYA D’ILLA
Reducció de l'IRPF de rendes baixes i deduccions pel lloguer
De fet, és més soroll que foc, ja que a tot estirar els més afavorits pagaran 100 € menys anuals.
Ja se saps que el PSC és mestre en l’art de conjugar la cabra i la falç. Les mesures de la rebaixa de l'IRPF per a les rendes de menys de 33.000 € anuals i també les noves deduccions de l'impost per al lloguer d'habitatge afecten només el tram autonòmic per als contribuents, que passa del 10,5% al 9,5%. No cal cridar a sometent!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
LA LLEI
VIOLACIÓ ÉS QUAN UN ACTE DE PENETRACIÓ
ES COMET PER VIOLÈNCIA, AMENAÇA, SORPRESA
NO COBREIX UN GRAN NOMBRE DE CASOS
94% DE DENUNCIES ES CLAUSUREN