13 de desembre 2024

UN EGO ANOMENAT MACRON
Cau el govern francès
Des del nomenament de Barnier com a Primer Ministre el futur del nou govern francès era previsible. Barnier no encapçalava una nova proposta (encertada o no) per França, la seva nominació era fruit només del temor de Macron i del seu desig gairebé patològic de mantenir-se presidint la República. Malgrat haver-se agenollat demanant que l’esquerra fes de mur a Le Pen, després del resultat electoral va prioritzar l’acontentament de l’extrema dreta sobre el clam de l’esquerra. Un gir més a la realitat no importa, devia pensar Macron, però sí que ha importat, en especial al poble.

Macron segueix com a President mentre més d’un seixanta per cent dels francesos creu que la solució del país fos la seva marxa. Ara cal esperar quina nova estratègia seguirà per mantenir la presidència i quin preu en pagarà França.

La caiguda de Barnier ha tingut conseqüències immediates. El bloc de l’esquerra ja s’ha llençat a la autodestrucció. Abans que desqualificar al President han preferit atacar-se entre ells, reivindicar-se cada grup com l’hereu legítim de les passades eleccions. Mélenchon ha tret l’artilleria de l’armari i només els grups més petits, amb pocs vots al darrera, parlen encara d’unió.

Le Pen, ha sortit més beneficiada. A la ultra dreta sempre li van bé els escenaris revoltats. De moment ha superat el cordó sanitari imposat al feixisme. Un petit pas per un home però transcendent per la dreta. A partir d’ara serà difícil apel·lar al bloqueig del ultres si els ultres han format part del batalló d’execució de Barnier. Amb un aval democràtic com aquest, el treball de gota malaia de Le Pen augmentarà en intensitat i, possiblement, en resultats.

En tot cas, el gran perill de França en aquests moments rau en la presidència. En un Macron decidit per sobre qualsevol circumstància a mantenir-se en el poder sigui quin sigui l’home escollit com a Primer Ministre i sigui quina sigui la ideologia que imposi. Macron només li demanarà equilibri, que les dretes no assaltin l’Elysée i les esquerres es matin entre ells. La resta de França a Macron l’importa exactament un rave.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
ADIÓS MUCHACHOS COMPAÑEROS DE MI VIDA…
Marchena es jubila com a President del Tribunal Suprem
Yo, Manuel Marchena Gómez, juez truhan y señor, lego mi puesto como Presidente de la sala de lo penal en el Tribunal Supremo con la convicción de haber sido útil a España a la que he servido con entrega absoluta e íntima convicción. Nunca creí en la idea de las dos Españas. De España solo hay una, la mía. Una nación unida, soberana, imperial, elegida por nuestro creador como crisol de la fe y la justicia.

Recibí por primera vez a mi Dios y Señor en tierras de lo que ahora se llama África (pero que es territorio español) arrodillado junto a mi padre capitán de la Legión. La ceremonia sacra me dio carácter y sigo teniéndolo.

Mi carrera ha sido ardua. No son pocos los enemigos de la Madre Patria, comunistas y masones, como decía nuestro guía y maestro el Generalísimo Franco, que han intentado socavar nuestras raíces más profundas apelando al libertinaje en forma de depravaciones sexuales, igualdades enfermizas, independencias, ateísmo y otras lacras. Desde mi tribuna del Supremo he intentado atajar cuantos problemas he podido. Mi guía moral siempre ha sido Dios y mi guía legal, Manos Unidas.

Las parciales denuncias que he recibido de las lejanas tierras europeas (Tribunal Europeo para ser exactos) no hacen sino demostrar mi integridad como sucediera en el caso Atutxa o en el más reciente y peligrosísimo juicio contra los separatistas catalanes, verdadero tumor maligno de la santa unidad española.

Las supuestas irregularidades en el caso Garzón o en el acceso de mi hija a la fiscalía (un embrollo que confieso sigo sin entender) fueron utilizados por los enemigos de la Patria para cuestionar mi imparcialidad. Nada más lejos de la verdad. Soy absolutamente transparente. La razón la tiene mi España, la mentira sus enemigos y a partir de ahí, dicto sentencia.

Ahora me voy, cierto, pero seguiré atento al devenir justiciero de España desde la sala de lo penal como uno de sus magistrados. ¡Y que magistrado!

No hace mucho hablé con el Generalísimo y me juró que Dios me tiene una parcela reservada en el paraíso, pero que no me preocupe, que tengo vida para largo. ¡Viva España y su santa justicia!

P.D. No em traduït el text per no perdre la seva essència racial.


LA GARSA PROSTÀTICA
ELS NENS TORNEN A CASA
Ciments Molins torna a Catalunya després de fugir per l’1-0
Patriotes. Això és el que són els membres del Consell d’Administració de l’Empresa Ciments Molins o, si més no, així els ha rebut el President Illa i Foment del Treball que els han donat una entusiasta benvinguda. Sembla que per les autoritats, val més el retorn d’una colla d’accionistes covards que un mínim compromís amb la societat a la que pertanyen.

Amb les empreses passa com amb les criatures. Com més de casa bona, més gallines. Estan massa acostumats a tenir-ho tot, a sentir-se segurs i calentons, a demanar i ser satisfets. Per això quan veuen encara que sigui de lluny qualsevol amenaça imaginària, s’aferren a les faldilles de la cangur (la mare està en una inauguració) i tremolen. Les petites empreses van quedar a Catalunya quan el procés d’Independència, les de casa bona, van optar per fugir.

Dues mil cinc-centes empreses, patrons i consells d’administració es van desentendre de les garrotades físiques, polítiques i jurídiques que patia Catalunya mentre reivindicava la seva independència. Ni tan sols van tenir la valentia de manifestar-se en contra. Van fugir i prou. Com les rates.

Ara, sembla que tornen. Poquet a poquet, passet a passet, agafats encara a la faldilla de seguretat que els dóna la cangur (la mare segueix inaugurant coses). És un procés normal en la canalla esquifida. No es desenganxen del poder (la cangur) fins que no es senten segurs del tot, emparats de confort i adults que facin foragitar el seu temor. La veritat és que són una caca de nens com ho són les empreses que ara tornen.

Malauradament les autoritats del país els reben com a fills pròdigs. Celebren el seu retorn i els donen les gràcies. Potser econòmicament és el que cal fer, però un país, al que no el deixen ser país, hauria de tenir uns altres interessos. La dignitat no cotitza a Borsa però sí podria fer-ho entre la societat. Entitats com La Caixa o el Banc de Sabadell, reticents encara a retornar, seran rebuts amb fanfàrries oficials quan tornin cap el que era casa seva però la població els podria demostrar que Catalunya ja no és casa seva, que ells són fills del món de les finances, del podrit món de les finances. Segur que el poble no ho farà, però serà una llàstima.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
ELS KURDS, EN PERILL A SÍRIA
Els islamistes enderroquen la dictadura síria
Cau la dictadura de Bashar Al-Assad, sostinguda per Rússia i Iran, després de 54 anys de terror, amb l’ocupació de Damasc per les tropes islamistes i jihadistes, compostes per milícies sunnites amb suport de Turquia i una branca d’Al Qaeda, liderades per Hayat Tahrir al-Sham, nou president provisional de Síria, mentre que Al-Assad es refugia a Moscou.

Les forces triomfants islamistes controlen pràcticament tot el país, després de conquerir Àlep, llevat de dos barris controlats pels kurds, Hama, Homs i Damasc en 11 dies. Però tanmateix, hi ha una extensa zona al nord-est de Síria, poblada per més de 5 milions de persones, anomenada AANES (Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria), coneguda com Rajava, en la què els kurds mantenen una societat confederal radicalment democràtica, una societat igualitària i alliberada, defensada per unes milícies anomenades Unitats de Protecció Popular, en què les dones juguen un paper fonamental.

Què passarà en aquesta illa kurda de llibertat? Sobreviurà el nou règim islamista sirià? De moment, tropes islamistes equipades per Turquia estan ja atacant territori kurd, conquerint la ciutat de Manbij. Per altra banda, l’enclau kurd de Kobane està sent atacat per tropes turques que segons Erdogan vol ocupar i destruir aquesta experiència de llibertat kurda. Turquia està darrere d’aquest nou règim islamista i mou totes les seves fitxes imperialistes pel control d’aquesta regió estratègica.

De nou i ara més que mai, aquesta experiència revolucionària kurda, que alhora els seus protagonistes són considerats per Turquia, la Unió Europea i Estats Units com a terroristes, es troba amenaçada pel nord i pel sud per l’exèrcit turc i les forces islamistes. Aquest episodi és una batalla més entre els dos blocs imperialistes que s’enfronten per l’hegemonia mundial, i si en alguna cosa coincideixen és que no poden tolerar que continuï una experiència realment democràtica i llibertària fora del seu control i domini.

Però Rajava resisteix i segueix i seguirà lluitant com una flama lluminosa i d’esperança en aquest món tenebrós.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
DE MADRID AL “CIELO” DE LA MERDA
“No passaran” en mans de l’extrema dreta
I una; la cimera antiavortament reuneix el feixisme mundial. Celebren una dècada d'acció per la llibertat, la família i la cultura de la vida, amb l'objectiu de revertir el curs dels esdeveniments en l'era actual. Fastigós programa.

I dos; fastigosa declaració de principis signada per més de 300 líders polítics i cívics que han signat el Compromís de Madrid en pro d’expandir el feixisme MÉS REACCIONARI. I tres; a Madrid... però a on? Com és que ningú els atura?

Doncs al cau de les feres, en el prestigiós i gloriós escenari del Senat espanyol. Les desenes de convidats d’arreu del món estan soldats al voltant d'ideologies reaccionàries d'inspiració religiosa, antifeministes, homòfobes i transfòbiques. I això passa només després de vuit mesos, quan Madrid va donar la benvinguda a la flor i nata de l'extrema dreta global al forum Viva 24, en un míting previ a les eleccions europees.

Aquest mes la capital espanyola ha acollit un nou areòpag d'ultraconservadors per a un fòrum antiavortament. L'organitzador d'aquest esdeveniment, anomenat "Cimera Transatlàntica per la Llibertat i la Cultura de la Vida", és la Xarxa Política Valors, una organització feixista que defensa la família i els valors catòlics més reaccionaris, i denuncia les conquestes del feminisme i els drets guanyats per les comunitats LGBTI+. Al capdavant del PNvF hi ha el polític xilè José Antonio Kast, gran admirador de la dictadura de Pinochet i candidat derrotat per Gabriel Boric a les eleccions xilenes presidencials del 2021.

José Antonio Kast, és un notari nostàlgic de la dictadura de Pinochet. Li van les desaparicions, els assassinats, les violacions sistemàtiques... I qui pot acollir a aquesta banda?

El lloc que acollirà els debats és de lo més prestigiós, i de lo més oficial: el Palau del Senat. L’escenari on el Partit Popular (PP o dreta reaccionària) té la majoria absoluta (145 escons de 266) i és pot permetre acollir aquests feixistes que diuen que combaten en DEFENSA DE LA VIDA, DE LA FAMÍLIA i estan organitzats en el si de l’Aliança Global.

En total més de 300 líders polítics i cívics signen el Compromís dels fatxes de Madrid. Entre els participants a la cimera hi havia Nahuel Sotelo, secretari de Culte i Civilització de l'Argentina de Milei; Márton Ugrósdy, subsecretari d'Estat a l'Oficina del Primer Ministre d'Hongria; els eurodiputats Kinga Gal, d'Hongria; Stephen Bartulica, de Croàcia; Nicolas Bay, de França; Paolo Inselvini, d'Itàlia i Serban-Dimitrie Sturdza, de Romania. I així fins a 300 líders polítics i cívics que signen el Compromís de Madrid. Ha, i també hi havia Margarita de la Pisa, d'Espanya.

Un servidor la va entrevistar. Vet aquí les respostes... Soy Margarita de la Pisa, eurodiputada de VOX en Europa. Mi padre és general. Mi misión consiste en servir e inspirar las políticas de la UE y a los ciudadanos. Soy madre de 8 hijos. Desde VOX, abogamos por una Ley de Violencia Intrafamiliar que amplíe la protección especial a cualquier agresión cometida dentro del núcleo familiar. El concepto de “violencia de género”, como el de “violencia machista”, sirven para criminalizar al varón haciéndole sospechoso de ser un maltratador y un violento por el hecho de ser hombre. Esto busca la guerra de sexos, crea confrontación y una brecha entre los hombres y mujeres.

España és una dictadura marxista. No existe ninguna ley tan radical en Europa ni en ningún país democrático como la que hay en estos momentos en España. Nadie en Europa se ha atrevido a imitar esta ley, a pesar de que en nuestro país está en vigor desde hace 15 años. Esta ley establece tribunales especiales para hombres. Los juzgados de violencia de género son tribunales de excepción, expresamente prohibidos por la Constitución y el Estado de derecho y propios de otros régimenes. Un servidor va aixecar un dit i llavors va ser acompanyat a la porta per dos energúmens.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
NO ESTÀ TAN GAGA COM SEMBLA
Biden indulta al seu fill de pecats presents, passats i futurs
Durant quatre anys Trump ha estat acusant al President, al Senat, al Congrés i a la justícia americana de prevaricació, corrupció i falsedat cada vegada que li queia un nou presumpte delicte per prevaricació, corrupció i falsedat. Durant el mateix temps, Biden somreia –no se sap si paternalment o perquè se li escapaven els pets– i denunciava el cinisme de l’ex President. Paral·lelament durant els mateixos quatre anys, el fill del President Biden –una joia de nom Hunter– es carregava totes les lleis vigents a qualsevol dels estats americans. Es drogava, tenia la casa plena d’armament pesat, cometia frau fiscal, posava banyes a les dones amb les que s’havia casat i presumptament, feia trampes al pòquer.

Cada vegada que podia, Biden oposava als crits histèrics de Trumps, el seu compromís i confiança en els estaments de justícia americans i negava que pensés indultar al seu fillet Hunter. La moral i el respecte per la llei de Biden versus la immoralitat de Trump. Un gran exemple (molt americà tanmateix).

A Biden li queden dos telenotícies. Les evidents limitacions físiques i mentals han evitat que es presentés a un nou mandat. Imatge patètica la que transmetia els darrers temps mirant a l’oblit i fingint un pas lleuger però a moments també una imatge tendra, que inclinava a una compassió que mai no provocarà Trump un dels sonats més importants de l’univers polític.

I justament ara, quan el tarannà de Biden podia oferir un últim servei a l’esperança de fer política, quan començàvem a preferir un lapsus de memòria que els insults i les mentides del que serà futur President, Biden recupera el gust del poder i per reial decret absolt de tota culpa al bandarra del seu fill Hunter. Una última decisió que serveix per posar en una única olla a tots els polítics i totes les tendències.

Segur que com a pare, Biden té raons més que justificables per perdonar al seu fill, més segur encara el flac favor que ha fet als ciutadans de bona fe, que es sentien orgullosos de que el seu candidat podia ser vell i una mica trastocat, però honest. No, diran ara, és com l’altre. I més o menys, tindran raó. LLUFA.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
ALLAU DE GENIS INFORMÀTICS
Tres-cents fraus diaris a Barcelona
S’ha aturat la fuita de genis cap a l’estranger. Es queden aquí perquè aquí hi ha mercat. El que podia ser una bona notícia però s’esvaeix en comprovar la utilització que aquests professionals fan de la seva capacitat: explotar als altres, estafar als altres, desplomar als altres. Com si diguessin, genis al servei de la misèria humana. Les bones notícies, com la sort, dura poc a casa dels pobres.

Fa mal als ulls veure com gent brillant, ben preparada i amb futur professional assegurat, dediquen el seu saber per fotre als altres. Si el treball d’aquests pèrits s’hagués dedicat a la millora de serveix públics, sanitaris o pedagògics, la societat podria desempallegar-se de molts petits problemes que llastren la seva vida quotidiana. Poca cosa potser, però en positiu.

Per desgràcia aquests individus no estan per la labor. Davant l'opció del progrés col·lectiu, prefereixen el seu progrés personal. No és una notícia nova. Com més avancem en el temps, l’home/dona, més van a la seva, més insolidaris es tornen, menys vergonya tenen, cap remordiment els atura. El gremi de delinqüents que utilitzen les xarxes per enriquir-se ataquen al dèbil, a la gent gran que en prou feines manipula un telèfon mòbil sense l’ajuda d’un familiar jove, a les famílies o individus amb menys recursos que significa amb menys suports també, als que han quedat al marge de la interacció amb màquines. Aquesta màfia no només estafa, ho fan amb traïdoria.

Davant aquesta plaga és inevitable recordar amb enyorança els fraus d’èpoques passades on es jugava cara a cara. Estafador i estafat tenien les seves armes. Ara lluites contra fantasmes, amb afany il·limitat que perpetua el delicte fins que la víctima, amb els estalvis perduts, tira la tovallola i a vegades es tira ell mateix al buit de la desesperació. Qui ha de protegir al ciutadà va enrere, molt enrere de les màfies. Ells no són genis, són funcionaris i quan arriben a una descoberta, el niu el troben follat.

Tres-cents fraus diaris a Barcelona, necessita una industria de l’engany organitzada. Cervells que treballen vuit hores al dia per fer mal als altres. Són professionals del crim i com a tals es mereixerien un tipus de càstig molt professional també i sever.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
SERÀ EL CLIMA
Corea del Sud decreta una llei marcial molt poc marcial
La Xina a dalt, a baix Japó i penjant com un apèndix d’aquell que només serveix perquè s’infecti i et porti a quiròfan, Corea, la del Nord i la del Sud. Als de dalt els mana un tal Kim Jong-un, a baix un altre tal Yoon Suk-yeol. Al del nord el coneixem de fa temps i el diagnòstic resulta tan coincident com rotund: està tocat de les bombes (està boig). Al del sud, més anònim el suposàvem relativament centrat, buscant l’equilibri que necessita qualsevol veí de Kim Jong-un, però se li han creuat els cables i se’ns ha revelat tan desequilibrat com el col·lega del nord.

Probablement ni ell mateix coneix els motius pels que un dia, acabat d’esmorzar, el líder sud coreà va decidir decretar la llei marcial. Per què? Corea del Sud pot lluir, i ho fa, d’un desenvolupament tècnic i econòmic més que considerable. És cert que el Parlament sovint proporciona imatges tercermundistes amb polítics atacant-se a cops de puny, però en el fons es manté un respecte força unànime al sistema democràtic i això encara els dóna més força quan es comparen amb el seu veí del nord. Qualsevol que sigui equiparat amb Corea del Nord ha de sortir-ne reforçat encara que no vulgui. Aleshores per què trencar l'harmonia i provocar un daltabaix innecessari?

Decreta la Llei marcial, fa sortir a l’exercit al carrer, el torna a les casernes, culpa a l'oposició, es disculpa pel que ha fet, accepta una moció de censura i a l’hora de votar els membres del seu partit boicotegen l’acte i abandonen el Parlament. Tot això en poc més de vint-i-quatre hores. Estem bojos Yoon Sukyeol o què? Els experts polítics han fet jornada extra per intentar esbrinar les raons del President sense èxit. Només la psiquiatria aconseguirà algun dia explicar la dinàmica política coreana. Un cap boig al nord i un cap boig al sud, són masses caps bojos, però Karlitus ha aprofundit en la recerca i a manca de demostració científica, estem en condicions d’afirmar que el problema de Corea, és el clima. Massa confluència de mars, corrents i illes. La Xina té un clima, el Japó un altre, Corea té l’aiguabarreig, les espurnes extremes que no afecten als altres i que cauen directament sobre els mandataris coreans. Mala sort. Ells no en tenen cap culpa, però a base de repetir aquests trastorns de conducta i de provocar embolics que acabem pagant els occidentals, no podem per menys de pensar:
Com pot fer tanta nosa un penjoll de terra?


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
LA VERGE VIATGERA
La Verge de Lourdes, visita Collserola
Com si fos ahir, però ja fa cinquanta anys que la Verge de Lourdes es va presentar a Collserola (espai natural a tocar de Barcelona) i més en concret a la Sra. Pepita Pugès. Segons aquesta senyora, la Verge estava visitant diferents llocs del món per instal·lar la seva cova, tipa, va dir la Verge, de la humitat de Lourdes. Durant un grapat de temps, Collserola va despertar l’interès i la vocació mariana. El temps però no passa en va i al complir-se l’aniversari, els marians que queden han pogut comprovar que l’espai visitat per la verge francesa està feta un fàstic. Un altre problema a afegir a la conflictivitat mundial dels nostres dies.

GRÀCIES SENYORA BARONESSA
Barcelona tindrà el seu Museu Thissen
Més que baronessa, Carmen Cervera hauria de ser princesa perquè així és la seva història personal. De bressol humil a propietària d’una de les col·leccions privades d’art més importants. És tot un salt. L’encarregada de premsa del cor de Karlitus està de vacances, i no podem explicar aquest pas, però llegiu qualsevol conte i més o menys us en assabentareu. No volem espantar ningú però corren veus que la Thyssen té problemes econòmics i tot i així (o precisament per això), ha cedit part de la seva col·lecció a Barcelona que s’ubicarà en un antic teatre i cinema. Perquè després diguin que la noblesa no serveix per a rés.

ELS BELGUES ARA VAN DE SENYORES
Bèlgica dóna permís de maternitat i pensió a les treballadores sexuals
Excepte el Consell de Dones francòfones de Bèlgica que considera catastròfic assumir l'existència de la prostitució (fins ara es veu que era secreta) la resta del país està encantat amb la decisió governamental. Entre els especialment satisfets hi ha els clients que a partir d’ara ja no aniran de putes sinó de senyores.

UNA DEFENSA AFERRISSADA
Polònia protegeix la seva frontera amb Rússia
Com a catalans mai no gosaríem criticar als polonesos però, amb tot el respecte, sembla que l’han espifiat una mica. La defensa fronterera contra Rússia consta d’uns pilonets de ciment ben ordenats i en filera d’uns cinquanta centímetres d’alçada aproximadament. Home, aturar, atura però poca estona. Te’ls mires, fas la foto i segueixes endavant. Tampoc som ningú per aconsellar en matèria bèl·lica però tots sabem que la guerra avança que és una barbaritat. Hi ha coets, míssils, tancs i escales per superar la defensa polonesa sense gaire esforç. Un consell si podem donar-los, que repassin una mica allò de la línia Maginot.

UNA GRAN EMPRESÀRIA
Truong My Lan, defrauda 40.000 milions d’euros
Un prodigi és aquesta dona. A Espanya seria Presidenta de govern i Secretària reial però al Vietnam tenen aquestes coses i la jutgen. Ganes de prendre mal. Truong My Lan és una joia, un exemple pel jovent, una garantia per l’inversor. Com s’atreveixen a jutjar-la? En nom de què? Sortosament els mateixos jutges es van adonar del que representaria pel Vietnam la mort per sentència d’aquesta dona i li han donat una alternativa. Li perdonen la pena de mort si torna 8.500 milions d’euros. És bastant probable que la senyora accepti el tracte i també ho és que el govern vietnamita, una vegada lliure, la contracti com assessora econòmica.

LES CLARORS DEL NADAL
Els serveis de neteja de Barcelona amenacen amb vaga pel Nadal
No tot és llum i xerinola. Mentre el món es diverteix, una petita part de la humanitat treballa, pateix, passa gana i fred (rima com una nadala). A vegades però el miracle és fa veritat i els esforçats treballadors poden menjar torró a l’escalfor del radiador (també rima). Sense anar més lluny, aquestes properes festes el servei de neteja de Barcelona podrà cantar nadales envoltat de tota la família. Faran vaga! Ja era hora. El Nadal és per a tots i la merda acumulada també. Jo, si tingués poder, ordenaria vaga general. Començant pels metges, naturalment. Ens faríem un tip de riure.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
ESPIONITIS
A
ESQUERRA
REPUBLICANA