31 de març 2023

UN ACTE D’AMOR
Rússia segresta infants ucraïnesos
Tot va començar per la denuncia d’una ONG ucraïnesa pel segrest de milers de nens a terres Russes. No havia de ser fàcil. Si veiem com està Ucraïna resultarà fàcil intuir la situació d’una ONG però van tenir força suficient per recopilar informació i redactar una denuncia que van trametre al Tribunal Penal Internacional.

I vet aquí que la Haia parla i condemna a Putin per crims de guerra.

D’immediat, Rússia va negar els fets. Les pantalles van omplir-se de nens nets, planxats i amb olor a colònia que baixaven d’un tren i els militars russos els besaven i els regalaven un osset. Maria Lvova-Belova, comissionada pels drets dels infants a Rússia va dir que Rússia estava fent un acte d’amor amb els nens... Grotesc.

L’endemà, veient que les excuses no colaven, Medvedev va suggerir la possibilitat de que el Tribunal de la Haia fos bombardejat. Tot un detall diplomàtic. Unes hores després una dotzena mal comptada de nens tornaven cap a Ucraïna.

La notícia ens porta però a dos fets importants. Primer la força dels que no tenen força. Una ONG sempre és David i malgrat les escriptures, David acostuma a desaparèixer sota la sola de Goliat. Puta vida. Però a vegades, si insisteix, si s’esforça, si té sort potser aconsegueix el que els polítics del seus països mai no aconseguirien. Raons d’estat.

La segona situació important és la possibilitat de veure en directe l’enfonsament d’un tirà. Poc a Poc, dia a dia la musculatura de Putin es desinfla, dóna un pas endavant i un altre enrere, dubta, es veu cada vegada més sol, com tots els tirans ja busca els traïdors del Cèsar.

Potser d’aquí a un temps, gràcies a una ONG gairebé anònima, aprendrem a no tenir por dels tirans que poc a poc es desinflen. I això sí serà un acte d’amor.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
LA POLICIA BRITÀNICA ASSOLEIX NIVELL MUNDIAL
Draps bruts a Scotland Yard
Seré racista perquè he matat a bastants negres però mascliste no ho sóc, a les negres me les follo que és el que volen aquestes marranes. S.K. Sheriff de Texas.

La culpa és del vodka, si no bec no maltracto a ningú però com que bec cada dia... A.V. Capità de Policia. Moscou.

Els negres fan pudor i la meva dona és molt neta. R.W. Sargent (negre) de la Policia de Nigèria.

Yo es que veo a un comunista y la metralleta se me dispara sola. Los rojos mataron a mi abuelo y eso no lo perdono. Bueno murió de viruela pero en zona roja. G.G. Comandant caserna Guardia Civil. Espanya.

A mi les dones me la porten fluixa fins que les veig. K.V. Inspector policia d’Atenes.

D’acord, els lavabos de la caserna estan fets una merda, però els de casa que m’he comprat amb el pressupost estatal, són magnífics. H.M. Director de pressupostos de la policia romanesa.

Com em poden dir que jo sigui masclistes si tinc una dona i tres filles... tancades a casa. H W Autoanomenat cap de policia del Zaire.

Les dones han de ser pures com la meva però moltes han sortit putes. Per això les ajudem a tornar al bon camí. J. H. Cap policia moral d’Afganistan.

Lamenten profundament comunicar la descoberta que a l’interior d’Scotland Yard, hi ha indicis d’Homofòbia, masclisme, racisme, prevaricació, malversació, pedofília i addiccions varies. G L. Director General de la Policia anglesa.

Coneguda la notícia, el govern anglès juntament amb la Interpol, van enviar comunicats de suport a Scotland Yard. Ja era hora que fossin com les altres policies.


LA GARSA PROSTÀTICA
QUE BONICA ÉS TARRAGONA
Tarragona la segona ciutat europea consumidora de cocaïna
Lo Ramón Muntaner, cavaller, aventurer, guerrer i escriptor nat al 1265, estimava Catalunya i en un moment d’èxtasi patriòtic afirmà amb vehemència que tots els peixos de la Mediterrània duien en el seu llom les quatre barres. Cagada pastoret. Van drogats. Per això el peix va tan car, perquè en fas una salsa o una cassolada i vas col·locat tota la setmana.

Ja fa temps es deia que pel Serrallo (barri tarragoní) en passava alguna. La cosa anava massa bé, ni la crisi, ni la sequera ni la divisió del catalanisme, res semblava afectar-los. Seran tots autistes? es va preguntar Salut. No.

A Llotja es disparaven els preus però ningú no es queixava perquè no repercutien gaire en les peixateries. Seran tots bojos? es va preguntar Salut. No.

El cas va solucionar-se el dia que un representant de salut, seriós com una mala cosa, que no bevia ni fumava ni tot lo altre, va fer una capbussada al mar. Feia calor. Al sortir semblava marejat però el més curiós es que portava una gamba a la boca. La xumava i la xumava amb delit i la seva dona que no l’havia vist mai tan excitat, es va espantar i el va portar al Laboratori Municipal. L’analítica era clara, ni quatre barres ni hòsties, Ketamina o Cocaïna, el que preferiu. La Mediterrània tarragonina està plena d’orina que porta més droga que aigua salada. A mesura que van fer-se analítiques va poder comprovar-se que per cada sardina (sobre tot crueta) l’efecte al·lucinogen et durava un dia, una cassolada una setmana, el romesco segons anés de carregada servia per una família i les cigales mantenien la seva erecció encara que les xuclessis tot el dia –que és el que li passava a la gamba-.

Salut va proposar tancar la platja com en la peli, però Turisme va preferir fer pública la llista. No sé si s’entén que la droga no es pot separar de l’orina, però ja no ve d’una merda.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
UN SHOW CIRCENSE ENGALANA LES CORTS
Don Ramon Tamames, als seus 89 anys, va saber concloure amb èxit la seva trajectòria vital amb un eloqüent discurs a les corts fruit del seu gran protagonisme i amor que es professa a si mateix. Poc importa que no vagi llegir tot el seu discurs de moció de censura i que vagi demanar, com estava previst, la dimissió del govern amb noves eleccions al parlament ni presentat cap alternativa, ja que a tota hora ha brillat impregnat del seu gran patriotisme la defensa a ultrança d’Espanya com a pàtria comuna i indivisible.

Don Ramon, economista, polític i historiador amb una extensa obra publicada i exdiputat del PCE i d’Esquerra Unida; i després militant del CDS, ha utilitzat Vox per expressar amb claredat, en 55 minuts d’exposició, tot el seu pensament crític de l’obra del govern espanyol. Durant 8 hores els seus oponents polítics l’han titllat de revisionista de la guerra civil, antieuropeista, antifeminista i d’estar al servei del totalitarisme. En definitiva: defensor de polítiques reaccionaries i “sandeces”.

De fet, però, és un home exemplar de gran eloqüència i passió per servir Espanya com deixa ben clar en els seus llibres d’història com: “Hernán Cortés, gigante de la historia”, “La mitat del mundo que fue de España” i “A dónde vas Catalunya?”, a part dels seus grans elogis a Isabel la Católica. Un exemple per a tota la gent gran jubilada com ell perquè aportin, sense por de la seva gran experiència vital, nous consells i opinions i noves glories a Espanya, una Espanya prudent, que s’esquerda.

Finalment, la moció de censura va ser rebutjada amb 201 votacions en contra 52 a favor i 91 abstencions. La veu de Vox per dos dies a les corts espanyoles va sortir contenta i satisfeta d’haver acomplert amb la seva missió històrica que ve de lluny, d’aportar el seu gra de sorra en el salvament de la pàtria en perill.


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
UN PRESIDENT DEL QUAL NINGÚ ESPERA RES MÉS
Tres legitimitats confrontades. El carrer tindrà guany de causa?!
A hores d’ara el conflicte entre Macron, el seu govern i la dreta que el recolza, davant una majoria del 70% de la societat en contra del projecte de reforma de l’edat de jubilació, sembla molt llunyà. Els esdeveniments auguren una situació que alguns ja anomenen pre-revolucionària. Potser per això també és el moment de tornar unes setmanes enrere per copsar-ne la gestació.

Primer pols. D’entrada, en el conflicte entre el president i el Parlament, la superioritat del cap de l'Estat li va permetre de tenir l'última paraula. Però no va calcular que a partir d’aquí hauria de tenir en compte la tercera entitat: el carrer. Un carrer mobilitzat pels sindicats des de feia setmanes.

Segon pols. Macron, va decidir, en contra de l'Assemblea, imposar el procediment 49.3 per adoptar la reforma. Des d’aquell moment les manifestacions no van afeblir. Comencen les violències policials.

Tercer pols. Uns dies desprès s’adreça als francesos explicant-los-hi que volia que la llei que ajorna l'edat de jubilació als 64 anys, "pugui arribar al final del seu camí democràtic amb respecte a tothom".

Quart pols. Els opositors a la reforma de les pensions perden dues mocions de censura a l'Assemblea Nacional. Les vagues multitudinàries augmenten exponencialment després de cada fracàs amb bloquejos de carreteres, ferrocarrils i edificis públics a tot França. A continuació son les refineries i dipòsits de carburant.

Cinquè pols. Els escombriaires als quals la policia els havia requisat els camions endureixen la seva protesta ajudats pels treballadors de l’ensenyament.

Sisè pols. Macron, intenta enganyar a la gent: "Evidentment, no hem aconseguit compartir els mèrits d'aquesta reforma"; "les forces polítiques i socials amb les quals podia parlar l'executiu no han fet contrapropostes". En resum, tot és culpa de l'esquerra i dels sindicats.

Vuitè pols. Els manifestants, davant de moltes comissaries, demanen l'alliberament dels "detinguts arbitràriament" en els últims dies durant els enfrontaments amb la policia. "No hi ha detencions injustificades" respon el prefecte de la policia de París malgrat parlar de centenars de detencions. La gran majoria de les quals no van derivat en cap acusació.

Novè pols. El ministre de l’interior Gérald Darmanin malgrat els vídeos a les xarxes que mostren la violència policial desfermada, els felicita. Centenars de punts de bloqueig floreixen per tot el territori. Mentrestant la líder del RN d’extrema dreta, Marine Le Pen, fa callar als seus seguint una covarda estratègia per guanyar vots a les properes eleccions presidencials.

Desè pols. És l'aberració d’un govern en tota la seva glòria, el menyspreu al parlament, la repressió, les requises... Han arrossegat el país a una ira sense precedents. Pensant que aturarien la mobilització només han creat odi imposant una reforma de les pensions purament financera i totalment injusta.

Onzè pols. Macron pot encara salvar el seu segon quinquenni tan mal iniciat?

Hauria de demostrar i demostrar que no està impulsat únicament per la lògica financera i el full de ruta de la dreta. Hi ha el medi ambient i els serveis públics. Dos projectes urgentíssims, la degradació i importància dels quals determinaran les condicions de vida futures de la societat.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
VUELVA USTED MAÑANA
A la Comissió europea Pegasus no la rep ni Déu
Mal m’està el dir-ho però soc una petita personalitat mundial. Tinc una al·lèrgia molt molesta i em van dir que el millor lloc per curar-la era a un centre espanyol. A l’aeroport no m’esperava ningú. Vaig agafar un taxi i vint minuts abans de l’hora ja estava a lloc. Em van fer agafar un número de torn, el trenta-sis em va tocar i vaig esperar-me a la saleta.

Dues hores després, quan a la sala només hi havia una dona de la neteja que passava l’escombra, va sortit un jovenet que va dir-me que el doctor no hi era, que estava enfeinat. Amb diplomàcia vaig respondre que jo també ho estava, que Europa m’esperava amb un informe sobre el cas Pegasus. Sí, miri, va com va, va respondre el jove. Provi demà.

M’havien de fer la prova en dejú i eren les sis de la tarda. Vaig preguntar on podia prendre un mos. El jove, solidari, em va portar fins la cuina del centre i allí em va donar una mica de pa i pernil i la resta d’una ampolla de Rioja. A la sortida del Centre, m’esperaven una colla de periodistes que preguntaven pel resultat de la visita. Quina visita? El jove, a cau d’orella va dir que em preguntaven pel pernil i jo vaig dir que estava molt bo. Abans de lloar la mica del Rioja que havia pres, els periodistes ja havien fofut el camp.

Aleshores, un taxista va fer-me senyals amb la mà i es va comprometre a portar-me on calgués, per la meitat de preu. Vaig donar l’adreça de la meva casa a Brussel·les. S’ho va rumiar i va dir: D’acord, el portaré fins l’aeroport. Durant el viatge, en Pere –que era el xofer– va explicar-me que la teràpia espanyola contra l’al·lèrgia era una merda i que si volia curar-me anés a Barcelona.

A l’avió vaig retrobar a uns altres enviats europeus per esbrinar el cas Pegasus. Tots estaven d’allò més contents. Tampoc els havien rebut però els van regalar a cadascú dues ampolles de Xarel.lo.
LLUFA DIPLOMÀTICA.


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
JOSEP COSTA, UN CATALÀ DIFERENT
Costa planta al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Acostumats a Presidents que van reclamant suport pel món amb espardenyes, a líders que es defensen dels tribunals espanyols apel·lant a les seves creences catòliques, a polítics que demanen disculpes abans de parlar, acostumats en fi a la misèria personal dels que ens representen, fa goig, revifa i puja l’autoestima, un personatge com Josep Costa.

Costa, ex membre de la mesa del Parlament, és potser l’únic polític que ha preferit plantar cara i denunciar el desfalc democràtic espanyol que aconseguir un veredicte benèvol que el permeti tornar a casa i oblidar el passat.

No va acceptar el primer judici que se li feia, va denunciar i aconseguir apartar del judici al President del tribunal i un altre dels seus membres, ha estat detingut pels Mossos a petició de la jutgessa Alegret que no tenia feina i a qui també ha presentat denúncia, i ara, per segona vegada fa un discurs impecable en el segon judici que li munten i deixa novament plantat al Tribunal.

Costa és conscient de l’embolic en el que s’ha posat però també ho és de que aquests embolic és una burda estratègia del clavegueram de la justícia espanyola i prefereix denunciar-la que amagar-se. Estrany comportament en un polític català, magnífic exemple pels altres polítics catalans, però al final, serà només una víctima ignorada fins i tot pels propis polítics catalans. La honestedat personal, la coherència, l’afany sincer de justícia no convenen a la nostra classe política.

Malauradament, Costa tampoc serà reconegut pel poble, el poble prefereix senyores que abracen als nens i als vellets i que s’autoproclamen víctimes de persecució. Això és un teatre senyors i el teatre sempre és mentida, com el cinema, com la política.

Per una vegada, la Última Pedrada, va contra els altres.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
SET DIES A BARCELONA PER 200 EUROS
Augmenta un 23% el turisme a Barcelona
Com l’Inserso en versió europea. Des que el sol provoca càncer i els franquistes de la jet han passat a millor vida (?), el turisme s’ha inclinat per Barcelona. Olé! Ja no cal tenir indústria, ni investigació, ni pensament. Només cal tenir cambres. Els diners venen de fóra.

És el mateix que va passar amb Lourdes o Fàtima i ara no saben que fer amb tants capellans en atur.

El turista ve de l’estranger, els productes per alimentar-lo també, la tecnologia per mantenir-lo fresquet a l’estiu i calentó a l’hivern també, els espectacles per entretenir-lo igualment i els sol, què és la nostra joia de la corona, encara arriba de més lluny. Però Barcelona els agrada.

Karlitus ha fet un treball de camp per investigar la inclinació turística per Barcelona. El resultat és poc encoratjador. Els grans atractius de Barcelona pel turisme són, per aquests ordre: el sol (cancerigen), el mar (contaminat), la sangria (amb vi de garrafa), el Bus Turístic (com a solàrium), el Camp Nou, la Sagrada família i les cases Batlló i Pedrera. Els més aventurers arriben fins la Salve de Montserrat.

Si exceptuem el Camp Nou temple del catalanisme, la resta d’interessos turístics són inversament proporcionals als interessos dels ciutadans de Barcelona.

Una de dos, o els turistes arriben enganyats o els barcelonins són uns imbècils. Deixem-ho en empat però no renunciem a una conclusió en profunditat.

Als catalans ens interessen tres coses, ser admirats encara que sigui per guiris amb xancletes, guanyar peles i pensar que Madrid no té mar. Per això estem tan contents que una colla de bàrbars, emprenyadors com ells sols, vinguin a Barcelona, es fotin tancs de cervesa de litre i visitin coses que nosaltres ni coneixem ni ganes.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
LA SEQUERA NEGRA
Els seminaris van quedant sense personal
En paral·lel a la sequera que tan preocupa darrerament, hi ha una segona sequera gravíssima que està passant gairebé inadvertida, la sequera vocacional. No hi ha capellans, no hi ha seminaristes. Aviat no hi haurà la sal de la terra. La llum, l’esperit, la humilitat es perdran i aleshores vindrà el Judici final i els jutges espanyols passaran la llacuna Estígia.
La falta de seminaristes és important i representativa. Els nens estaran més tranquils, d’acord, però i les iaies? Qui les animarà a creure en l’altra vida? Qui les untarà amb els olis sants? Urgeix una campanya pro seminari. Que els joves d’ara, sense feina ni futur, trobin que la sal és bona i que l’espirin sense por. Tornarà la verdor a la terra i l’esperança a les ànimes. Amén.

POQUETA COSA
Declaracions de Casado en la querella de la Generalitat
Havia dit que als nens que parlaven castellà a l’escola catalana no se’ls deixava anar al lavabo i que els hi posaven pedres a la motxilla. També podia dir que a l’hora de dinar s’agafa un nen castellà se’l feia a la brasa i els nens catalans se’l fotien. Potser no s’ho creuran però aquestes afirmacions són falses. L’únic que és veritat és la capacitat intel·lectual de Casado.
A l’hora de declarar, Casado va acceptar que no havia contrastat aquestes notícies. El més bonic de tot però va venir a continuació quan, demostrant que a un castellà no el trepitja ni Déu, Casado va afirmar que si calgués tornaria a acusar de tortura a l’escola catalana. Pur patriotisme.
A Karlitus iniciarem un concurs entre els lectors per trobar la paraula que millor expliqui la conducta del que va ser líder del P.P. Començo jo: invertebrat.

NOU CAPÍTOL DE TODO POR LA PATRIA
Dimiteix el Cap de la Guàrdia Civil
I aquesta setmana en l’emocionant sèrie sobre la Guàrdia Civil, la dimissió del seu Cap Maria Gámez. Aquesta santa dona, que l’únic embolic que se li coneix és una compra de drons per espantar als ramaders andalusos, ha vist truncada la seva brillant carrera per culpa del seu marit implicat en algunes coses que anomenem corrupció. D’això nosaltres en diríem violència masclista institucionalitzada.
Un cas de decència i honestedat ha dit el Sr Marlaska al explicar la dimissió de la Directora i ha marxat corrent abans no li fessin la segona pregunta. Decididament, la Guàrdia Civil passa per una mala temporada. I no s’ho mereixen, coi.

L’ESPECTACLE CONTINUA
Llarena manté processat Puigdemont, Ponsatí se la juga
En aquest duel entre el justicier patri i els acèrrims independentistes exiliats l’esgrima canvia de forma però no de fons. Llarena els vol a la presó i els acusa de malversació i desobediència i els treu els càrrecs de desordres públics seguint la reforma de la llei.
Llavors Ponsatí entra al duel fent una aparició estel·lar a Barcelona amb la seva identificació com a eurodiputada per passaport. Els mossos la detenen al carrer, davant de tothom. Unes hores després el jutge la deixa en llibertat provisional. El duel segueix... Propera escomesa?

VUELING NO S’HA POSAT LES PILES
Al segle XXI ja no val la imatge sexuada de les hostesses
Doncs sí, Vueling pot ser multada amb 30.000€ per obligar les hostesses a dur maquillatge i talons. Una de les pedres angulars de les companyies aèries ha estat la imatge de la hostessa. Aquella dona que et diu bon dia amb un somriure de plàstic, que et demana que et cordis el cinturo de seguretat i que deixis d’emprenyar amb el seient amunt i avall amb veu impertinent.
Tot això amb pulcritud i pinta de model de passarel·la. I de temps en temps canvi de luk a càrrec dels millors dissenyadors de moda.
Estic neguitós veient que ens trauran el poc que ens queda del segle XX. Amb 89 anys a l’esquena deixaré d’agafar l’avió. Què es fotin les empreses.

SALVAREM EL CINEMA DE SALA DE LA MORT ANUNCIADA?
Cinesa ofereix un abonament mensual de 15’99€
Sí, és un anunci de publicitat, ho sabem. El Karlitus viu sense aports de diners de la vilipendiada publicitat enganyosa. Però aquesta oferta ens ha arribat al cor. Un dels meus mestres, ara jubilat, diu que es passarà la vida que li resta als cinemes. I que quan la peli sigui una merda hi farà la becaina. Diu que cal aprofitar l’accés il·limitat a les 4 sales barcelonines.
Per altra banda, les dones del cinema català i del teatre han unit forces per salvar el cinema TEXAS. La Issona Passola i l’Àngels Gonyalons en volen fer un espai de cinema i teatre.
Ja han llençat la demanda de diners als amateurs de les coses antigues.
Des d’aquí els desitgem molta sort i la redacció sencera ja s’ha rascat la butxaca en solidaritat. Com podeu veure la vida és cinema però també què el cinema no és la vida.


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
MANTINGUEU-VOS FERMS CAMARADES
LA SOLIDARITAT FINANCERA
DURARÀ FINS QUE EL GOVERN CEDEIXI