29 de novembre 2024

RECERCA I CAPTURA
El CPI ordena l’arrest de Netanhiayu
I finalment un senyal de coherència dins la política internacional. La Cort Penal Internacional ordena l’arrest del President d’Israel Netanhiayu i la del seu ex Ministre de Defensa Gallant per crims de guerra i crims contra la humanitat. L’ordre, a la pràctica serà paper mullat. Els aliats d’Israel com els Estats Units que ja han considerat com escandalosa la decisió de la Cort, seguiran recolzant a Netanahiyu perquè forma part del seu món. Amb tot no deixa de ser una coça a la cara del mandatari com demostra la seva visceral reacció desacreditant la CPI i tots aquells que li facin costat.

Des del seu naixement a l’estable, Netanhiayu es va saber Déu i com a bona deïtat tenia clar que no hi hauria paradís pel seu poble sense l’aniquilació del món àrab. Totes les excuses que durant anys ha anat donat al llarg de les seves agressions, no han estat més que això, excuses per aconseguir el suport internacional que s’ha agenciat sense gaire esforç. Al cap i a la fi, Israel és la banca del món i el món occidental en sap molt de finances.

L’inacceptable atac de Hamàs a la festa jueva, va ser l’excusa perfecte perquè el govern israelià es cregués amb la raó definitiva per acabar la feina, arrasar Palestina i el món àrab en general.

La reacció armada jueva ha estat monstruosa però més encara ho ha estat el sentiment en que el poble jueu en la seva gran majoria, s’ha llençat a la sangria. Per molt que es vulgui justificar no és comparable l’atac de Hamàs amb el genocidi dissenyat per Netanahiyu.

Israel, com la bona banca es creu encara amb deutes pendents i lluita per recuperar-los a costa de diàspores i holocaustos anteriors. No hi ha més crèdit. S’ha acabat la venjança. No han estat ells les úniques víctimes de la història. Com qualsevol altre poble víctima de la barbàrie Israel ha de tancar la seva creuada assassina.

Digui el que digui el poder convencional, és una bona notícia que en algun lloc s’alci la veu per condemnar la destrucció massiva de Palestina, la guerra de fam, els trasllats forçats a zones bombardejades, les bombes a hospitals i escoles... Això és un crim i d’això el CPI acusa al seu màxim responsable. És bo i just que ho facin i denunciïn el genocidi, encara que a la pràctica només servirà per donar més força a Netanihayu. Ara ja té una altra excusa.


SEGONA PÀGINA


K.MEO
EL DEFENSOR MAS ACUSADO
Yo, Boyer
Servidor de ustedes quería ser ornitólogo pero nací chileno y eso complica mucho las cosas así que me licencié en ciencias políticas y economía. ¿Por qué razón? preguntarán ustedes. Ni puñetera idea les respondo con máxima sinceridad. Recuerdo que de pequeño yo quería ser alguien, pero era muy bajito. Fui a España, los chilenos cuando no saben qué hacer se van a España y allí, reconozco, encontré mi patria o para ser más concretos, pasé de señorito bajito a abogado revolucionario. Vivo de esto.

La suerte, el horóscopo o vayan ustedes a saber, me alinearon sin casi yo saberlo con la izquierda. Yo no sabía lo que era la izquierda aparte de que en mi país a la izquierda la fusilaban. Lo que fuere sucedió y al poco de llegar a la madre patria, ya me consideraron un etarra peligroso. Fue la suerte de mi vida. Me detuvieron, me largaron, volvieron a detenerme. Al menos no gastaba en hierba mate, el único invento sud americano que ha tenido éxito. A la segunda detención me tuvieron seis años arrestado y como no podía jugar a básquet por estatura ni a futbol por pericia, me hice abogado como el Lute. A la puerta del penal, justo el día que salía estaba como quien dice toda la izquierda reunida pidiéndome que la defendiese. Lo hice y la izquierda me hizo famoso.

Creo recordar que no he ganado ni un solo caso, pero se me aprecia mucho. La estrategia consiste en aceptar hechos dictaminados de antemano por el poder del Estado. Ni Dios salva a un acusado por el Estado pero eso al abogado le permite mostrarse valiente, aguerrido, sin pelos en la lengua y es lo que hago. La cumbre la logré defendiendo a la “colla” catalana, Puigdemont y compañía. Buena gente, como niños pero mal vistos por España. No tengo posibilidad alguna de vencer al Tribunal Supremo y menos al Constitucional pero yo voy poniendo recursos a quien interese y me gano bien la vida.

Ahora mismo, el Estado, o sea la derecha, me acusa de nuevo por no sé yo qué, ni me importa. Lo serio es que con el nuevo acusatorio me llego yo a la jubilación y como acusan a ciegas, llego más limpio que la Inmaculada Concepción. Luego me volveré a Chile y probablemente reemprenda un juicio contra los que mataron a Allende. Voy a perderlo también pero un monumento no hay quien me lo quite.


LA GARSA PROSTÀTICA
EL SUPERVIVENT
Sánchez envoltat de crítiques i denuncies
M’encanten els documentals de natura. Veus un cérvol envoltat de hienes i quan penses el pitjor amb quatre coces i una carrera el cérvol s’allibera del cercle infernal... Ara no sé per què dic això, jo volia parlar del President Sánchez. Tornem a començar.

A Sánchez l’acusen de frau i corrupció, Aldama jura coses molt lletges contra ell a canvi de sortir de presó i anar a dormir a casa, Feijóo el responsabilitza de les inundacions valencianes, de desgovern i desvergonya, la Ayuso li mossega la cama, Manos Limpias, una sucursal de Vox de tenir les mans brutes, li acusen a la dona, als seus ministres, i al sastre de la família. L’oposició li nega el pa i la sal, els partits de coalició li fan pagar la sal i el pa a preu d’or. Està sol al mig del cercle... i el govern aprova La Llei Fiscal.

Com s’ho fa? L’interès no és polític, és pura ciència. Màgia, li dóna classes aquell Mag que fa aparèixer un helicòpter a l’escenari? Cames llargues que el permeten fugir?, instint de supervivència com els mosquits a les nits d’estiu? Què té aquest home?

Tornant a l’espècie animal (potser per això havia començat parlant del cérvol) moltes bèsties (rèptils especialment) tenen un olfacte que els fa amagar mitja hora abans que arribi l’enemic. Potser serà això. Nas, en Sánchez en té, però ell no es guarda, queda allà, palplantat com un torero en tardes de glòria i quan enlloc d’un toro li deixen anar tota la manada, la toreja amb vergonya torera i d’algun cornúpeta se n’endú l’orella. Potra? (un altre terme força salvatge).

No parlarem de miracles, els socialistes –encara que siguin de dretes– ho tenen fatal amb l’església.

I aleshores, pensant, pensant, et va venint una nova idea. El Sánchez aguanta gràcies a l’estupidesa dels altres, a la seva tonteria però també a les seves mentides, als seus somriures que semblen ganyotes, a la seva manca absoluta d’empatia. La declaració d'Aldana davant el jutge per exemple, és un exemple absolut d’ineptitud, de mala praxis, de mala sintaxis, de covardia que li asseca la boca. Sí, segur que és això. La permanència en el càrrec de Sánchez no hem de buscar-la en la seva persona sinó en la neciesa del grup que l’envolta ensenyant les dents brutes.


TERCERA PÀGINA


LA REALITAT OCULTA
CENT ANYS DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Retorna la reivindicació de la plaça Virrei Amat pel nostre poeta
Enguany es commemora el centenari de la mort de Joan Salvat-Papasseit, poeta obrer i llibertari, avantguardista, vital i entusiasta, enamorat de la vida i cantor de la vida quotidiana.

La seva obra ha tingut i té una gran transcendència en la literatura catalana contemporània. El poeta, malalt de tuberculosi, ens va deixar als 30 anys, el 1924.

Les seves poesies han estat musicades i donades a conèixer al gran públic, per molts cantautors com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner, Joan Manuel Serrat, entre d’altres.

Darrerament, el 2019, es va gravar un disc amb la participació de seixanta músics i grups com Gossos, Aspencat, Blaumut, Sabor de Gràcia i Txarango, que van cantar els seus poemes.

El 1933, amb la República, va ser inaugurada una plaça amb el seu nom: Joan Salvat-Papasseit, plaça que la dictadura franquista va canviar l’any 1941 amb el nom vigent actual de Virrei Amat. Va ser l’any 1979, a l’arribada del primer alcalde democràtic, Narcís Serra, que es va demanar a l’Ajuntament -amb l’enganxada de cartells a la plaça amb el nom de Joan Salvat-Papasseit- a fi de què fos restituït el nom original, però fou inútil: els nous demòcrates pro-monàrquics es veu que es veien en l’obligació servil de no molestar al rei ni al virrei.

Passats 45 anys ens trobem dins de la celebració del centenari, amb nombrosos actes i nous llibres sobre el poeta, i torna de bell nou la vella reivindicació: que la plaça de Virrei Amat es digui Joan Salvat-Papasseit, com el 1933 i no com va ordenar la dictadura.

La reivindicació va culminar dissabte 16 de novembre en un gran acte multitudinari a la plaça impulsat per la plataforma Restituïm, amb la participació d’escriptors i historiadors, i d’actors que van recitar els seus poemes. Avui, el 2024, i després de 45 anys, el nou alcalde socialista, Jaume Collboni, seguirà respectant el virrei franquistes o retornarà el nom de la plaça al nostre estimat poeta?


CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


KINTA KOLUMNA
+ 1,5 °C, I CONTINUEN NEGANT
Fòssils gegants emergeixen dels rius secs a l’Amazones
És gairebé segur que el 2024 serà l'any en què, per primera vegada, el planeta s'haurà escalfat 1,5 °C respecte al període preindustrial.

Ens hem acostat a la marca d'1,5 °C més ràpid del que s'esperava, i aquesta tendència continuarà creixent a mesura que les emissions de gasos d'efecte hivernacle continuïn augmentant. No obstant això, a la COP29, tothom parla d'1,5 °C, xifra encara figurant en els cartells malgrat que ja no té cap sentit.

Hauríem d'apuntar ara a 1,6 °C? O 1,7 °C, sabent que cada dècima de grau addicional ens acosta al punt d'inflexió en què la màquina climàtica es posarà en marxa?

No i no, perquè una renúncia seria un insult als països més pobres, especialment vulnerables al canvi climàtic i és una palanca clau per donar suport a les seves sol·licituds de suport financer i instar les principals economies a comprometre's més fermament a reduir les seves emissions. A més a més, la recerca d'aquest objectiu ha tingut un efecte realment positiu en l'acció climàtica, en particular en les inversions en energies renovables.

En definitiva, no hi ha una fórmula màgica per mantenir-nos per sota del llindar d'1,5 °C, però s’ha de continuar fent tot el possible per aconseguir-ho.

El Brasil s'enfronta actualment a la pitjor sequera de la seva història. L'estació seca és l'estació de les expedicions científiques a l'Amazònia brasilera: el nivell dels rius baixa i apareixen fòssils a les ribes. Una benedicció per als paleontòlegs. Aquesta vegada han trobat vèrtebres de Purussaurus, el cocodril més gran que va viure a la Terra, a l'Amazones, fa més de 10 milions d'anys.

Però aquest any, el nivell del riu Purus està molt per sota de la mitjana de la temporada. Els caimans moren, els peixos moren, els dofins... L'hivern passat, el Rin va trencar les seves ribes. L'aigua inundava els camps a quilòmetres de distància i, en alguns llocs, només es veien les copes dels arbres. La sembra era impossible. Només una granja no es va veure afectada. Una que practica mètodes d'agricultura ecològica utilitzant mitjans naturals per esmenar el sòl permetent que els seus camps retinguin més aigua quan plou i l'alliberin gradualment, i en conseqüència resisteixin millor les inundacions i les sequeres.

A la granja, sota el sol d'estiu, les abelles brunzeixen i l'aire s'omple d'insectes que s'alimenten de les flors que esquitxen els seus camps de llegums i cereals, amb el cant dels ocells de fons.

Des de principis de la dècada del 2000, els canvis posats en marxa per la Unió Europea en les pràctiques agrícoles i el sistema de subvencions –la Política Agrícola Comuna (PAC)– tenen com a objectiu explícit protegir el medi ambient, així com donar suport als agricultors i a la producció d'aliments. La PAC representa un terç del pressupost de la UE, o uns 55.000 milions d'euros anuals. A canvi d'aquesta generositat, els agricultors han de prendre un mínim de mesures per protegir el medi ambient. Inclús es concedeix ajuda addicional a aquells que van més enllà plantant arbres o preservant els aiguamolls. Boniques paraules, però no és veritat, ja que la PAC afavoreix l’agricultura intensiva i el canvi climàtic i per tan els països rics han de pagar als pobres.


SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA LLUFA
MAZÓN EL CAMPEADOR
Darrers moviments tàctics de Mazón en favor de València
Mazón cavalca pel fang de València més dret i lluent que mai. Arriba a l’estable, també conegut per les Corts Valencianes i descavalca sense una taca de fang. Milagro! clama la bancada dretana. No senyors, es que fa disset dies de la riuada.

Puja a la trona, agafa l’arpa i canta la seva proesa. El Cantar de Mazón se’n dirà a partir d’ara. La rapsòdia explica com Mazón és l’heroi en el desastre de l’aigua i que la culpa la tenen els altres, els moros (que en versió actualitzada vol dir el Govern socialista de Sánchez).

Mazón no ha estat només el mur contra el que les aigües van separar-se i impediren que la capital valenciana quedés negada, serà també els fonaments de ciment armat sobre els quals s’aixecarà la nova comunitat valenciana. Amén.

Per començar, els primers treballs de neteja i apuntalament de les estructures afectades, les faran empreses de tota solvència i confiança que, curiosament coincideixen amb antigues empreses on el President Mazón havia treballat i d’on era o n’és soci. Curiosament també els caps d’alguna d’aquestes empreses han estat investigats per casos de corrupció.

Amb les bases fermes, el Campeador Mazón ha cessat a un parell de senyoretes autonòmiques que van cagar-la especialment els primers dies d’humitats. Una no sabia que hi havia servei d’emergència i l’altra amenaçava als familiars de les víctimes si molestaven anant a veure als familiars difunts. No satisfet encara, l’energia creativa de Mazón s’ha traslladat a crear una nova entitat destinada a liderar la reconstrucció econòmica i social del país. El Departament serà dirigit pel Tinent General Pampols i com a número dos tindrà al també militar General de Brigada Venancio Aguado (esperem no sigui pel cognom).

Ràpida i contundent la resposta de Mazón. Ambiciosa i gloriosa rèplica a la pertinaç sequera i als infidels socialistes que la van permetre. En quatre dies Mazón farà de la Comunitat Valenciana la millor terreta del món. I dit això, baixa de la trona, agafa el cavall i torna a cavalcar. Malauradament, Mazón no sap que cavalca mort. LLUFA Campeador!


SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


LA ÚLTIMA PEDRADA
VOLEM UNA MÀFIA CATALANA
Les màfies mundials obren Oficines Consulars a Catalunya
Hi són totes. Italianes, mexicanes, romaneses, albaneses, marselleses, colombianes, els salesians, l’Opus, totes les màfies les tenim a casa. Són tantes i tan populars que algunes d’elles ja estableixen oficines permanents segons països d’origen a fi de facilitar la tasca de la policia local. Els que treballen a les oficines tenen les mans netes i no es juguen ni tres dies de presó, ni una hora, només una conversa periòdica amb la força policial.

Raons d’aquesta invasió, les que vulgueu. Catalunya és –com diu la Generalitat– terra d’acollida, tenim bon clima, som fronterers amb França, la policia despistada, jurisprudència laxa i uns jutges especialitzats només en il·legalitat catalana. O sigui que ells campen.

La branca mafiosa del narcotràfic té a més altres avantatges. Costes amb petites cales, propers al nord d’Àfrica, la Guàrdia Civil amb llanxes de rems, controls insuficients, suborns a totes les esferes... O sigui que ells campen.

No és enveja, com a català em fa cofoi veure com Catalunya es fa un lloc en el món, encara que sigui el món dels càrtels i que la costa catalana serveixi no només per desembarcar material dubtós sinó també com a lloc de vacances pels capós o pels fugits d’altres justícies. Ara bé, també m’agradaria que una part d’aquesta màfia fos catalana. També seria bonic poder campar per casa nostra amb màfia pròpia.

D’altra banda hi ha la part econòmica. Desconsola veure com el negoci de l'herba queda lluny de Catalunya. Nosaltres posem la terra, l’aigua pel rec, l’electre que punxen, i ells no paguen ni un lloguer decent. La cosa hauria d’estar més repartida. Si més no, caldria tenir un comitè mafiós català de benvinguda als companys d’altres esferes. Donar-los consells, mapes, subministraments i ells a canvi podrien deixar-nos alguna cosa.

També seria bo, donat el caràcter firal de les ciutats catalanes, tenir recintes propis dedicats a les cimeres mafioses. Primer perquè és quan els Caps més gasten i segon per donar renom al Principat.

I amb el temps, per què no?, anar construint una màfia nostra, amb gent nostra, pistoles nostres... màfies, en fi de confiança perquè serien màfies d’aquí.


VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTEXT
LA TRACA FINAL
La defensa ucraïnesa s’apaga
El que va començar com una de les habituals infraccions de Rússia al dret internacional, va convertir-se per culpa de la tossuderia del poble ucraïnès, en una guerra que fa masses dies que perdura. Sovint la tenacitat de la raó fa variar les previsions de les coses, però més sovint encara, la força acaba amb tota tenacitat.

Del conflicte, diguem-ne local, s’està passant en els darrers temps en un assumpte de govern mundial. Fins ara, les potències feien discursos, donaven suports, prometien ajudes i es manteníem a casa seva a l’espera de notícies. Aquella guerra no anava amb ells. Ara sí. Europa i el món sencer (excepte l’Àfrica que potser ni forma part del món) saben que el resultat de l’enfrontament els afectarà i més del que en principi pensaven i comencen a moure fitxes cara a posicionar-se.

Les darreres resolucions americanes de permetre a Ucraïna utilitzar armes contra territori rus, no són tan transparents com semblen. És un sí però. Un sí molt condicionat i igual passa amb l’armament del Regne Unit i les declaracions d’altres països europeus. Rússia, com era de preveure, entra en el joc. Li convé. Accepta a soldats coreans però deixa que desertin com a mosques, inaugura satèl·lits de llarg abastament però previ avís al seu enemic de l’ànima, la Casa Blanca.

En plena comèdia o per estratègia cara a la galeria, algunes nacions retiren als seus ambaixadors de la capital ucraïnesa. Els ambaixadors sempre han estat un símbol, una representació innecessària que solament intenta donar minuts de temps mort als jugadors de la mort. Retirar-los ara d’Ucraïna té doble lectura, una per Rússia (estem contra la teva possible resposta armada) però una altra i encara més clara a Zelenski. Això s’acaba li diuen els seus tímids aliats al President Ucraïnès. I és que això, realment s’acaba. Europa ha perdut interès en aquesta guerra, Rússia no n’ha tingut mai cap, l’únic que vol és terra i poder i el poble d’Ucraïna, només és un poble. Carn de canó.

I si algú encara no té prou clar que estem al final de la comèdia, que busqui pis a Europa. L’habitatge torna a pujar des d'Alemanya fins el Vaticà. Tornem a la normalitat dels que manen. Els morts russos, ucraïnesos i coreans, tindran el seu monument, no us preocupeu.


NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


TELEGRAM
PROBLEMA RESOLT
Confiscats pisos de narcotraficants
Catalunya és incapaç d’allotjar als seus ciutadans. Hi ha pocs pisos i els que queden, costen un ronyó. Però no hi ha mal que duri cent anys i alguna ment preclara ha pensat que si es desallotgen els pisos ocupats pels narcos l’administració podria tenir una bona reserva d’habitatges on enquibir als que intenten viure del seu modest treball. De posar en marxa la norma, Catalunya passaria a ser un dels països amb més habitatges per habitant. El problema és que la iniciativa no prosperarà i si alguna vegada s’arriba a complir, els bancs, l’empresariat, els consellers i la santa església ja s’hauran ficat pel mig tornant a fer inviable el dret a tenir un sostre sense haver-se de vendre l’ànima o fer-ser traficant.

JO CONFESSO
Daniel Alonso reconeix l'operació Catalunya
Daniel Alonso: jutge. De professió conspirador. Va perpetrà conjuntament amb el Ministre d’Interior Jorge Fernàndez Diaz, l'Operació Catalunya dedicada a acusar amb falsos escàndols a polítics catalanistes, en especial del CDC i ERC. Fins ara havia negat l’existència d’aquesta trama. Ara, tocat potser per algun deteriorament mental o el foc de l’esperit sant, ha acabat reconeixent la veritat que tots sabíem. La vellesa té les seves coses bones. Ja només falta que es tanqui en algun convent a l’espera del ben morir, comparteixi cel·la amb l’ex ministre i ens deixi tranquils d’una punyetera vegada. Ja ha fet prou mal.

LA QÜESTIÓ ÉS FER LA PUNYETA
Tallen dos cables submarins al nord d’Europa
Els dies de festa Putin no sap què fer, s’avorreix, maquina i sospita. La paranoia és una característica molt pròpia dels dictadors russos. Aleshores, agafa el telèfon i ordena alguna operació estúpida. Pot ser cremar els seus propis boscos per culpabilitzar a occident o tallar els cables que uneixen països i tecnologia europea. No guanya cap guerra amb això, ni provoca crisis apocalíptiques però fa la punyeta que és el que a ell el fa trempar. Segur que una bona erecció val una tallada de cables, el que emprenya és que si ho fa Putin prevalgui la impunitat mentre que ho fa un submarinista sense voler i no el deixen tornar a surar.

GEÒRGIA, EL PARTIT “SOMNI GEORGIÀ” I LA DERIVA PRORUSSA
Violacions generalitzades del vot i el secret de la papereta
El partit va obtenir el 53,93% dels vots, l'oposició les denuncia com les eleccions robades, mentre que Occident expressa dubtes sobre la seva regularitat.
La presidenta de Geòrgia, Salomé Zourabichvili, que ha trencat amb el govern, denuncia un sofisticat sistema de frau seguint una "metodologia russa", abans de negar-se a respondre a una citació de la fiscalia per detallar les seves acusacions. Finalment el tribunal superior ordena el recompte dels vots mentre milers de manifestants denuncien la polèmica victòria. Sainet en Re major!

ANY 2024, ANNUS HORRIBILIS PER A LA CORONA SUECA
Un quasi príncep de vida dissoluta
Marius Borg Høiby, fill gran de la princesa noruega Mette-Marit. Home de 27 anys, va ser arrestat el dilluns 18 de novembre, acusat de violació per una dona d'uns vint anys. Quatre dones més també l’han denunciat.
Quan no estava de parranda es dedicava a robar objectes preciosos de la reialesa per a ser venuts a internet. Sense comentaris.

HAITÍ DE MAL EN PITJOR
Escalada d'assassinats, linxaments i guanys territorials
Les bandes consoliden el seu control sobre la capital. Port-au-Prince és el caos malgrat el desplegament d'una Missió Multinacional de Suport a la Seguretat (MSS), amb el suport del Consell de Seguretat de l'ONU, responsable de donar suport a la policia nacional completament desbordada.
20.000 persones desplaçades en quatre dies, 4.000 assassinats el 2024 i unes 700.000 persones ja estan desplaçades internament. Voleu dir que se’n sortiran?


DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE


CONTRAPORTADA
PELS CATALANS SIMBOLITZA LA PACIÈNCIA I LA FORÇA
DES D’UNA PERSPECTIVA ONÍRICA
L’ASE ÉS PORTADOR DE DESTRUCCIÓ I MORT