Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : Netanyahu trenca la treva. Antonio Gómez Mir, mossèn a la dreta del Pare (VOX). Propina als jutges que escriguin les sentències en català. Turquia entre la democràcia i la dicatadura. Illa ven una Catalunya rica i plena a Madrid. Brasil: autopista a través de la selva. La nova Presidenta del COI és dona, atleta i africana. Darreres activitats del President Trump
Següent
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
28 de març 2025
La presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Ayuso denuncia aferrissadament les inculpacions judicials al seu maromo.
SEGONA PÀGINA
LA GUERRA COM A NEGOCI PERSONAL
Netanyahu trenca la treva
“Si desapareguessin tots els palestins, tampoc passaria res”. Qualsevol ciutadà del món que expressés aquesta idea en públic, estaria entre barrots, amb doble reixa, camisa de força ben lligada i els dies de festa amb un embut al cap. L’autor de la frase és Netanyahu cap d’Israel i mig planeta li ret pleitesia. Coses del poder.
Netanyahu ha trencat l’alto el foc perquè l’alto el foc no l’hi interessa. Només per això. Cap raó política especial, menys encara una raó humanitària com podria ser la seguretat dels hostatges jues encara retinguts, res d’això. Netanyahu, apart de per mantenir el seu nivell de psicopatia, necessita guerra perquè els aliats ultres del seu partit demanen més sang (fervents religiosos, aquests aliats) i perquè si la justícia no és torpedinada, l’espera al jutjat. Aquestes són les raons per la que en dos dies han mort set-cents o mil palestins més. Mireu si és fàcil mantenir viva una guerra. Mireu si és demoníac el poder dels dimonis que provoquen la mort de mils d’innocents a canvi de la seva tranquil·litat personal.
Pocs ocupants dels passadissos de la mort serien capaços de matar de manera sistemàtica tot un poble. I no només per la força de les armes, ho fa tancant fronteres per evitar l’entrada a Gaza d’aliments i medecines i aigua. És la tortura cruel sota la pretesa protecció de la kippah.
La vida eterna, amb infern de set cercles incorporat hauria d’existir només per rebre a Netanyahu.
Queda una esperança, la dels jueus que surten al carrer manifestant el seu rebuig a la fera que els presideix. Entre ells, lògicament els que encara tenen a perdre molt en aquesta guerra. Familiars i amics de gent segrestada per Hamàs i que potser no tornaran a casa per la treva trencada, però també gent capaç d’entendre una relació diferent fins i tot amb l’enemic (que potser al cap i a la fi no sigui tant enemic), persones que saben quan la resposta es torna excessiva i cruel, innocents que entenen altres innocències. Una gent a la que, per cert, el seu líder Netanyahu ha ordenat reprimir amb la brutalitat policial. Si no estàs amb Netanyahu, ets un pària que mereix morir. Confiem en els pàries.
TERCERA PÀGINA
K.MEO
GERMANS, DONEU-VOS LES PISTOLES
Antonio Gómez Mir, mossèn a la dreta del Pare (VOX)
Poques coses podrien sembla més incompatibles que la religió i el feixisme, mentre una predica l’amor, l’altra practica l’odi. I malgrat aquesta lògica tant evident, el clero ha estat, és i probablement sia per sempre, la reserva del Judes (el dolent).
Tenen a un barri de Barcelona un tipus amb sotana que enlloc d’oferir el púlpit a germans en el dolor i la pau, l’ofereix a membres de l’extrema dreta perquè des de la trona pugui llençar les seves consignes d’odi. Gran missió evangèlica la seva.
Probablement el mossèn Antonio Gómez Mir, malgrat tenir una enorme col·lecció de despertadors, no està a l’hora i es sent com un cristià primerenc, d’aquells que es menjaven els lleons al circ de Roma. Caldria dir-li que va errat, i caldria dir-li també que les organitzacions en les que s’empara per fer d’un hipotètic Déu, l’excusa de les seves idees, són grups anteriors al mateix naixement del Crist que diu seguir. Els seus patrocinadors no parlen en nom de cap religió, parlen només en nom del seu poder. Són simplement una colla d’histèrics que profanen les creences de la gent de bona fe.
Antonio Gómez Mir en la seva parròquia hauria de tornar a donar la paraula a l’amor, no a l’odi ni a la insensatesa. Amén.
LA GARSA PROSTÀTICA
I AL FINAL ELS REGALARAN UNA BICI
Propina als jutges que escriguin les sentències en català
Els jutges/esses són material sensible, de vestuari ornamental, llenguatge pompós i cerimonial eclesiàstic. Éssers que, vistos de fora, ningú creuria que caguen i pixen com la resta d’humans. Per això, les autoritats civils els mimen com si fossin mainada.
La Generalitat, coneixedora de tanta tendresa judicial, conrea la judicatura amb aigua de garrafa i els jutges s’hi acostumen, igual que els nens malcriats. El resultat final no podia pas ser un altre que mantenir a una colla de cretins mimats que no foten brot tot esperant -com en tota bona família- que el progenitor es mori i ells puguin quedar-se la herència. Mentre això no passa, la canalla malcriada va demanant coses i els papes les hi donen. Molts nens de família bona es treuen sobre sou de moto, barca i esquís per haver suspès només tres assignatures d’un curs de quatre. La Generalitat pensant en que és millor això que un insuficient general, ha decidit obsequiar als jutges/esses si són capaços de redactar una sentència en català. No importa que facin faltes d’ortografia, el que importa és la voluntat.
Dit segons va sortir al Diari Oficial: Els jutges/esses que redactin les sentències en català cobraran un extra que els permetrà a finals de curs comprar-se una bici i fer-se una palla amb la bandera catalana. Felicitats!
QUARTA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
TURQUIA ENTRE LA DEMOCRÀCIA I LA DICTADURA
El poble surt al carrer exigint la llibertat dels detinguts
Fa pocs dies l’alcalde de la ciutat d’Istanbul, de 16 milions d’habitants, Ekrem Imamoglu ha estat detingut juntament amb 99 càrrecs electes més, acusats de corrupció i de mantenir vincles amb els kurds del PKK, acusació que utilitza sovint Erdogan per eliminar tota dissidència i oposició.
Aquesta detenció ha fet que surtin als carrers de les ciutats turques milions de manifestants, reprimits brutalment per les forces policials, amb 1.400 detinguts i 10 periodistes empresonats.
D’ençà que Erdogan és al poder, ara fa 22 anys, ha anat reprimint drets i tota dissidència, fins arribar ara a prohibir manifestacions i reunions. Erdogan, amb el Partit de la Justícia i Desenvolupament, de caire fonamentalista islamista, té com a principal opositor el partit laic i socialdemòcrata, el Partit Republicà del Poble, que encapçalaria l’alcalde empresonat, i que representa una amenaça per l’actual govern de cara les properes eleccions.
Fa poques setmanes el PKK kurd va abandonar la lluita armada i els 20 milions de kurds de Turquia podrien donar suport a Imamoglu perquè governés Turquia a canvi de concessions culturals i d’autonomia pel poble kurd. Turquia es caracteritza per un nacionalisme exacerbat, negador de l’existència de la nació kurda. Tant és així, que el 1915 van assassinar 1,5 milions d’armenis i el 1920 no van respectar el tractat de Sèvres, un cop acabada la 1a guerra mundial, pel qual els kurds havien de gaudir d’una independència nacional.
El nacionalisme turc enyora l’imperi otomà i emergeix la zona amb aires imperials. Ocupa un lloc geoestratègic molt important i té el segon exèrcit més gran de l’OTAN després dels EUA, una indústria de defensa avançada -capaç de subministrar armament d’alta tecnologia i drons- i els seus vaixells de guerra voregen ja les nostres costes.
Els pobles turc i kurd de Turquia i les entitats democràtiques pateixen una dura repressió governamental d’un règim autoritari, cada cop més a prop de la dictadura.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
ILLA VEN UNA CATALUNYA RICA I PLENA A MADRID
Cataluña está de vuelta y quiere liderar España sin privilegios
El nostrat president planta cara al model d'Ayuso i li diu que "Cataluña no le tiene miedo a Madrid” mentre, les borrasques desbocaven el Manzanares. Illa però parlava de calma amb el seu to avorrit que el caracteritza per fer oblidar la tempesta de deu anys o més d'independentisme, en què Catalunya va posar les energies a anar-se'n d'Espanya.
I això ho deia en una conferència amb una concurrència més nombrosa que molts plens del Congrés. Segons Illa, Catalunya vol tornar a liderar Espanya. Quin públic tenia, us preguntareu. Doncs el que li escau, l'empresariat espanyol content d’haver recuperat un territori per seguir amb els seus negocis milionaris. Illa, no té complexos, és el gos del seu amo –llegir Sánchez– i posa el seu país sota el control dels principals poders econòmics madrilenys.
Els empresaris però, esquiven la proposta d'Illa d'un salari mínim català que segurament mai no veurem. Va viatjar a Madrid per deixar constància de com ell ha canviat les coses a Catalunya, de com ha tornat la seguretat jurídica a l'autonomia i la voluntat de baixar el cap i fer treballar els catalans en un moment en que l'economia catalana va créixer un "considerable" 3,6% en termes reals el 2024, per sobre del PIB d'Espanya (3,2%) i de la Unió Europea (0,8%). Així mateix, va superar per primera vegada els 300.000 milions d'euros de PIB, que es proposa incrementar amb la sempre beneïda col·laboració pública-privada.
El pla "Catalunya lidera" és el brogit del nou missatge capitalista institucional.
LA LLUFA
LA LLUITA PER L’ESTABILITAT DEL CLIMA I LA BUTXACA
Brasil: autopista a través de la selva
La ciutat brasilera de Belén do Parà serà la seu de la propera cimera del Clima. Han començat els preparatius. S’està construint una autopista de 13 quilòmetres a través de la selva amazònica per facilitar l’accés a la ciutat. A l’autopista se la batejarà amb el nom de Avinguda de la Llibertat.
És possible que alguns animals que vivien per la selva quedin una mica afectats i alguns pobles també però la cimera és la cimera.
Belén do Parà és una mica més gran que el pessebre on va néixer el Nen Jesús però no massa més. Es comptabilitzen uns dos-cents llits entre tots els establiments hotelers però s’esperen seixanta mil visitant la qual cosa obligarà a fer unes quantes obres. Des de ja, els terrenys han pujat com si la selva l’hagués comprat Trump i els paletes ja estan invertint en petroli esperant els beneficis que obtindran. Gran notícia pel gremi però no tant per la població en general.
Tothom assegura que la Cimera serà un gran èxit internacional pel Brasil en general i la flora i a fauna en particular. No és parla de les conseqüències medi ambientals de la zona i per si de cas el govern de Lula ja ha dit que ell no té res a veure amb la puta autopista.
LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
MEDALLA D’OR PER A ZIMBÀBUE
La nova Presidenta del COI és dona, atleta i africana
A vegades la vida té aquestes coses. Sembla predeterminada però de sobte salta la sorpresa. El Comitè Olímpic Internacional, una de les institucions més lligades al passat, blanca, masculina i hipersensibilitzada al joc de les influències, ha escollit una nova presidència femenina i africana. Per què? Ni ells ho saben.
Tallarà aquesta elecció la corruptela olímpica? En absolut. Les denominacions de les futures seus olímpiques continuaran sent el resultat de negociacions geopolítiques extra esportives, les estafes seguiran sent milionàries durant la construcció de les seus, els dòpings dels atletes seran jutjats en el temps i mesura que convingui als Estats implicats i cada membre del Comitè tindrà tantes prebendes com qualsevol cap de govern.
Què canvia aleshores? Res. Res i molt. En essència, canviaran les castes. Els Samaranch per exemple, família nascuda a l’ombra del franquisme que va buscar la seva redempció a partir de l’olimpisme, haurà de tornar a les casernes d’hivern i treballar d’alguna cosa. La màfia d’antics atletes perdrà influència i sopars de gala. L’entorn periodístic dels homes clau del COI hauran de buscar nous contactes per seguir a l’ombra del poder. Reputades cases de prostitució tancaran portes i inauguraran altres locals i contractaran noves pupil·les. La base però seguirà sent la mateixa. Una vida de luxe per mantenir la il·lusió dels esportistes, sovint sense cap tipus de suport que deixaran la vida per millorar una marca. En castellà, “una merienda de negros”. En català, a can Garlanda.
Si estem d’humor però, podríem dir quatre paraules a favor de la nova Presidenta Kirsty Coventry. Primer, és dona la qual cosa no representa un mèrit en sí mateix però sí una novetat. Segon, és atleta (nadadora) i sap el que vol dir sacrificar-se per una medalla. Tercer és relativament jove, no com els Coe de torn que volen viure de l’olimpisme quaranta anys després de la seva proesa. Quart, és africana que tampoc representa un mèrit en sí mateix però que és una altra novetat i que, mentre duri, blanqueja al COI. I cinquè. No la coneix ni Déu la qual cosa ens dóna un petit marge de confiança, d’esperança, fins que la pràctica ens demostri que malgrat les diferències sexuals, atlètiques i ètniques és igual que tots els altre. Com els polítics segons diu la dreta.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
L’AGENDA DEL BOIG
Darreres activitats del President Trump
Impossible redactar un article, es necessita massa lletra. Ho farem estil agenda.
Trump parla amb el seu amic Putin i amb l’enemic Zelenski i diu que els dos estan molt contents i molt predisposats a signar la pau o la treva però que de moment no. S’apunta l’èxit.
Trump tanca la caixa per educació i sanitat i diu que els malalts estan tan contents que ja s’han curat sols i que els que moren és perquè no són bons americans. També diu que els governadors estaran molt contents de fer-se càrrec de la merda que deixa empantanegada.
Trump amenaça amb una neteja ètnica contra els –fins ara– representants de la justícia americana. Diu que són dimonis comunistes i que no saben llegir ni escriure. Junt amb el seu assessor Musk estudia la possibilitat d’enviar com a conillets d’índies al cos de jurisprudència americana a Mart. No s’ha atrevit ha dir que els jutges estan molts contents però ha donat a entendre que ja ho comprendran.
Musk presenta a Trump una nova llei que els ha de servir per carregar-se als immigrants. Es descobreix poc després que la llei és d’abans de la creació dels EEUU. A Trump li fa molta gràcia la broma de Musk i com a premi li confia alguns secrets del Pentàgon.
Per desena vegada Trump ha anunciat la implantació d’aranzels contra el món i per desena vegada ha ajornat l’execució de la llei. Diu que tots els països li han donat les gràcies.
Trump ha mostrat en conferència de premsa el jersei de llana que li ha fet la Melani. L’estrenarà el dia que prengui possessió de Groenlàndia. Diu que els esquimals estan molt contents i tots aprenen a cantar l’himne americà. No parla de la manca d’ous que Dinamarca s’ha negat a vendre als americans. A la pregunta sobre els ous, ha dit que a ell li fan fàstic.
L’equip de futuròlegs, astròlegs i pitonisses que ocupen l’ala est de la Casa Blanca viuen com mai ho havien fet però es posen a tremolar cada vegada que algú amb mala intenció els pregunta què passarà si Trump i Putin deixen de ser tan amics. Un tarotista va llençar les cartes i abans de donar cap explicació es va precipitar voluntàriament per la finestra disset del tercer pis de la residència presidencial. Mal senyal.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
HAVIA DE PASSAR
JUNTS vota al costat de P.P. i VOX
Estava escrit en el llibre de les Profecies. “I vindrà dia en que Junts unirà els seus vots a l’extrema dreta espanyola”. Ja ho tenim aquí i ara que tiri la primera pedra el que diu no creure en les premonicions. Són molts els que creuen que la culpa la tenen els musclos. Puigdemont fa massa temps que s’alimenta de musclos perquè són barats i així no ofeguen l'economia de l’exili, però la bona voluntat sembla que li ha afectat el normal desenvolupament del criteri (altrament conegut per seny) i la contaminació musclera l’ha fet germà de sang de la ultra dreta. Cap problema, el que pugui fer JUNTS afecta molt poc a la política catalana. El problema el té la Miriam Nogueras que se li està congelant el somriure.
ARA SÍ QUE SÍ
Hisenda decidida a vigilar els “trens de vida alts”
Els hi van donar a escollir entre vigilar els trens de rodalies de Catalunya o els trens de vida desmesuradament elevats segons les declaracions trimestrals. Van optar pels trens de vida perquè és més fàcil. Hom declara per exemple ingressos anuals de tretze mil euros però se’n gasta vint mil cada mes. Fa anys que Hisenda rumia com poden passar aquestes coses i ara han decidit investigar. Igual hi ha frau en la declaració? Seria fàcil creuar per xarxa declaracions i despeses però volen ser molt curosos i ho faran a mà. Seguiran a la gent que gasta massa en un dinar i que dóna una propina exagerada i si el números no quadren, arxivaran el cas. Hisenda està ficada de ple en la lluita contra el frau.
L’OLI CAU, PERÒ NO CAU
Cau el preu de l’oli en origen però no cau al mercat
L’oli no es barreja amb l’aigua, és tossut com la gasolina, i així els hi va. Per exemple, un dia puja un cèntim el quilo d’olives i l’endemà els mercats han apujat el litre d’oli un vint per cent. Ara bé, si el preu de l’oli cau, set mesos després a les botigues diuen que no poden baixar el preu perquè ells el van comprar quan anava car. Investigat el cas podem afirmar que la culpa de que l’oli segueixi car no és dels productors, ni de les empreses alimentàries ni dels mercats. La culpa la té l’oli perquè no es deixa barrejar entre tota aquesta merda.
EL TSJC CONTRA EL PARLAMENT
El Tribunal manté el 25 % de castellà a classe
Què el Parlament faci lleis és d’allò més normal; com la llei sense quotes sobre l’ensenyament del castellà. Com també és encara més normal que el Tribunal continuï exigint el 25% de castellà en l’ensenyament encara que sigui il·legal segons el tribunal de la UE o que sigui pràcticament impossible d’aplicar sense provocar una mena de segregació lingüística. Però als jutges això els importa dues merdes.
A la generalitat se’ls ha girat feina per empescar-se com NO aplicar una llei que no va enlloc.
JUGAR A SER LLADRE COM A POLICIA PAGA
El capo de la UDEF tenia 20 milions d’€ en una doble paret
L’inspector en cap Óscar Sánchez era ric, tenia comptes a paradisos fiscals i treballava de valent per evitar que els altres policies trobessin contenidors plens de droga del narcotràfic.
Pobret, potser es va confiar massa però en tot cas l’han enxampat de ple i és una llàstima –per a ell clar– tenia un negoci, disposava de les bases del sistema informàtic del Grupo de Análisis y Tratamiento de la Información (GATI). La base de dades dels GATI de la Dirección General de la Policía on hi ha totes les dades de les investigacions en curs. Pobret, ha tingut molta mala pata!
QUATRE POLICIES NACIONALS SENSE AMNISTIA
Nanai als policies que van deixar guerxo a Roger Español el 1-O
L’Audiència de Barcelona ha rebutjat aplicar l’amnistia a quatre polis Nacionals Implicats en els actes del 1-O i que estan sent investigats per rebentar l’ull a un jove ciutadà que anava a votar quan va rebre una bala de goma.
No cal oblidar que la llei només permet disparar bales de goma al cos i mai al cap o als òrgans genitals. Però no cal fer-se il·lusions, quasi tots els polis processats ja han estat amnistiats i aquests trobaran la manera de que uns altres jutges els amnistiïn.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
A ÀFRICA
CONSUMEIXEN MENYS PLÀSTIC PER CÀPITA
ÉS EL SEGON CONTINENT MÉS CONTAMINAT
AMB MALA GESTIÓ DE RESIDUS
ACABEN EN ABOCADORS IL·LEGALS, RIUS I OCEANS
La presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Ayuso denuncia aferrissadament les inculpacions judicials al seu maromo.
SEGONA PÀGINA
LA GUERRA COM A NEGOCI PERSONAL
Netanyahu trenca la treva
“Si desapareguessin tots els palestins, tampoc passaria res”. Qualsevol ciutadà del món que expressés aquesta idea en públic, estaria entre barrots, amb doble reixa, camisa de força ben lligada i els dies de festa amb un embut al cap. L’autor de la frase és Netanyahu cap d’Israel i mig planeta li ret pleitesia. Coses del poder.
Netanyahu ha trencat l’alto el foc perquè l’alto el foc no l’hi interessa. Només per això. Cap raó política especial, menys encara una raó humanitària com podria ser la seguretat dels hostatges jues encara retinguts, res d’això. Netanyahu, apart de per mantenir el seu nivell de psicopatia, necessita guerra perquè els aliats ultres del seu partit demanen més sang (fervents religiosos, aquests aliats) i perquè si la justícia no és torpedinada, l’espera al jutjat. Aquestes són les raons per la que en dos dies han mort set-cents o mil palestins més. Mireu si és fàcil mantenir viva una guerra. Mireu si és demoníac el poder dels dimonis que provoquen la mort de mils d’innocents a canvi de la seva tranquil·litat personal.
Pocs ocupants dels passadissos de la mort serien capaços de matar de manera sistemàtica tot un poble. I no només per la força de les armes, ho fa tancant fronteres per evitar l’entrada a Gaza d’aliments i medecines i aigua. És la tortura cruel sota la pretesa protecció de la kippah.
La vida eterna, amb infern de set cercles incorporat hauria d’existir només per rebre a Netanyahu.
Queda una esperança, la dels jueus que surten al carrer manifestant el seu rebuig a la fera que els presideix. Entre ells, lògicament els que encara tenen a perdre molt en aquesta guerra. Familiars i amics de gent segrestada per Hamàs i que potser no tornaran a casa per la treva trencada, però també gent capaç d’entendre una relació diferent fins i tot amb l’enemic (que potser al cap i a la fi no sigui tant enemic), persones que saben quan la resposta es torna excessiva i cruel, innocents que entenen altres innocències. Una gent a la que, per cert, el seu líder Netanyahu ha ordenat reprimir amb la brutalitat policial. Si no estàs amb Netanyahu, ets un pària que mereix morir. Confiem en els pàries.
TERCERA PÀGINA
K.MEO
GERMANS, DONEU-VOS LES PISTOLES
Antonio Gómez Mir, mossèn a la dreta del Pare (VOX)
Poques coses podrien sembla més incompatibles que la religió i el feixisme, mentre una predica l’amor, l’altra practica l’odi. I malgrat aquesta lògica tant evident, el clero ha estat, és i probablement sia per sempre, la reserva del Judes (el dolent).
Tenen a un barri de Barcelona un tipus amb sotana que enlloc d’oferir el púlpit a germans en el dolor i la pau, l’ofereix a membres de l’extrema dreta perquè des de la trona pugui llençar les seves consignes d’odi. Gran missió evangèlica la seva.
Probablement el mossèn Antonio Gómez Mir, malgrat tenir una enorme col·lecció de despertadors, no està a l’hora i es sent com un cristià primerenc, d’aquells que es menjaven els lleons al circ de Roma. Caldria dir-li que va errat, i caldria dir-li també que les organitzacions en les que s’empara per fer d’un hipotètic Déu, l’excusa de les seves idees, són grups anteriors al mateix naixement del Crist que diu seguir. Els seus patrocinadors no parlen en nom de cap religió, parlen només en nom del seu poder. Són simplement una colla d’histèrics que profanen les creences de la gent de bona fe.
Antonio Gómez Mir en la seva parròquia hauria de tornar a donar la paraula a l’amor, no a l’odi ni a la insensatesa. Amén.
LA GARSA PROSTÀTICA
I AL FINAL ELS REGALARAN UNA BICI
Propina als jutges que escriguin les sentències en català
Els jutges/esses són material sensible, de vestuari ornamental, llenguatge pompós i cerimonial eclesiàstic. Éssers que, vistos de fora, ningú creuria que caguen i pixen com la resta d’humans. Per això, les autoritats civils els mimen com si fossin mainada.
La Generalitat, coneixedora de tanta tendresa judicial, conrea la judicatura amb aigua de garrafa i els jutges s’hi acostumen, igual que els nens malcriats. El resultat final no podia pas ser un altre que mantenir a una colla de cretins mimats que no foten brot tot esperant -com en tota bona família- que el progenitor es mori i ells puguin quedar-se la herència. Mentre això no passa, la canalla malcriada va demanant coses i els papes les hi donen. Molts nens de família bona es treuen sobre sou de moto, barca i esquís per haver suspès només tres assignatures d’un curs de quatre. La Generalitat pensant en que és millor això que un insuficient general, ha decidit obsequiar als jutges/esses si són capaços de redactar una sentència en català. No importa que facin faltes d’ortografia, el que importa és la voluntat.
Dit segons va sortir al Diari Oficial: Els jutges/esses que redactin les sentències en català cobraran un extra que els permetrà a finals de curs comprar-se una bici i fer-se una palla amb la bandera catalana. Felicitats!
QUARTA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
TURQUIA ENTRE LA DEMOCRÀCIA I LA DICTADURA
El poble surt al carrer exigint la llibertat dels detinguts
Fa pocs dies l’alcalde de la ciutat d’Istanbul, de 16 milions d’habitants, Ekrem Imamoglu ha estat detingut juntament amb 99 càrrecs electes més, acusats de corrupció i de mantenir vincles amb els kurds del PKK, acusació que utilitza sovint Erdogan per eliminar tota dissidència i oposició.
Aquesta detenció ha fet que surtin als carrers de les ciutats turques milions de manifestants, reprimits brutalment per les forces policials, amb 1.400 detinguts i 10 periodistes empresonats.
D’ençà que Erdogan és al poder, ara fa 22 anys, ha anat reprimint drets i tota dissidència, fins arribar ara a prohibir manifestacions i reunions. Erdogan, amb el Partit de la Justícia i Desenvolupament, de caire fonamentalista islamista, té com a principal opositor el partit laic i socialdemòcrata, el Partit Republicà del Poble, que encapçalaria l’alcalde empresonat, i que representa una amenaça per l’actual govern de cara les properes eleccions.
Fa poques setmanes el PKK kurd va abandonar la lluita armada i els 20 milions de kurds de Turquia podrien donar suport a Imamoglu perquè governés Turquia a canvi de concessions culturals i d’autonomia pel poble kurd. Turquia es caracteritza per un nacionalisme exacerbat, negador de l’existència de la nació kurda. Tant és així, que el 1915 van assassinar 1,5 milions d’armenis i el 1920 no van respectar el tractat de Sèvres, un cop acabada la 1a guerra mundial, pel qual els kurds havien de gaudir d’una independència nacional.
El nacionalisme turc enyora l’imperi otomà i emergeix la zona amb aires imperials. Ocupa un lloc geoestratègic molt important i té el segon exèrcit més gran de l’OTAN després dels EUA, una indústria de defensa avançada -capaç de subministrar armament d’alta tecnologia i drons- i els seus vaixells de guerra voregen ja les nostres costes.
Els pobles turc i kurd de Turquia i les entitats democràtiques pateixen una dura repressió governamental d’un règim autoritari, cada cop més a prop de la dictadura.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
ILLA VEN UNA CATALUNYA RICA I PLENA A MADRID
Cataluña está de vuelta y quiere liderar España sin privilegios
El nostrat president planta cara al model d'Ayuso i li diu que "Cataluña no le tiene miedo a Madrid” mentre, les borrasques desbocaven el Manzanares. Illa però parlava de calma amb el seu to avorrit que el caracteritza per fer oblidar la tempesta de deu anys o més d'independentisme, en què Catalunya va posar les energies a anar-se'n d'Espanya.
I això ho deia en una conferència amb una concurrència més nombrosa que molts plens del Congrés. Segons Illa, Catalunya vol tornar a liderar Espanya. Quin públic tenia, us preguntareu. Doncs el que li escau, l'empresariat espanyol content d’haver recuperat un territori per seguir amb els seus negocis milionaris. Illa, no té complexos, és el gos del seu amo –llegir Sánchez– i posa el seu país sota el control dels principals poders econòmics madrilenys.
Els empresaris però, esquiven la proposta d'Illa d'un salari mínim català que segurament mai no veurem. Va viatjar a Madrid per deixar constància de com ell ha canviat les coses a Catalunya, de com ha tornat la seguretat jurídica a l'autonomia i la voluntat de baixar el cap i fer treballar els catalans en un moment en que l'economia catalana va créixer un "considerable" 3,6% en termes reals el 2024, per sobre del PIB d'Espanya (3,2%) i de la Unió Europea (0,8%). Així mateix, va superar per primera vegada els 300.000 milions d'euros de PIB, que es proposa incrementar amb la sempre beneïda col·laboració pública-privada.
El pla "Catalunya lidera" és el brogit del nou missatge capitalista institucional.
LA LLUFA
LA LLUITA PER L’ESTABILITAT DEL CLIMA I LA BUTXACA
Brasil: autopista a través de la selva
La ciutat brasilera de Belén do Parà serà la seu de la propera cimera del Clima. Han començat els preparatius. S’està construint una autopista de 13 quilòmetres a través de la selva amazònica per facilitar l’accés a la ciutat. A l’autopista se la batejarà amb el nom de Avinguda de la Llibertat.
És possible que alguns animals que vivien per la selva quedin una mica afectats i alguns pobles també però la cimera és la cimera.
Belén do Parà és una mica més gran que el pessebre on va néixer el Nen Jesús però no massa més. Es comptabilitzen uns dos-cents llits entre tots els establiments hotelers però s’esperen seixanta mil visitant la qual cosa obligarà a fer unes quantes obres. Des de ja, els terrenys han pujat com si la selva l’hagués comprat Trump i els paletes ja estan invertint en petroli esperant els beneficis que obtindran. Gran notícia pel gremi però no tant per la població en general.
Tothom assegura que la Cimera serà un gran èxit internacional pel Brasil en general i la flora i a fauna en particular. No és parla de les conseqüències medi ambientals de la zona i per si de cas el govern de Lula ja ha dit que ell no té res a veure amb la puta autopista.
LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
MEDALLA D’OR PER A ZIMBÀBUE
La nova Presidenta del COI és dona, atleta i africana
A vegades la vida té aquestes coses. Sembla predeterminada però de sobte salta la sorpresa. El Comitè Olímpic Internacional, una de les institucions més lligades al passat, blanca, masculina i hipersensibilitzada al joc de les influències, ha escollit una nova presidència femenina i africana. Per què? Ni ells ho saben.
Tallarà aquesta elecció la corruptela olímpica? En absolut. Les denominacions de les futures seus olímpiques continuaran sent el resultat de negociacions geopolítiques extra esportives, les estafes seguiran sent milionàries durant la construcció de les seus, els dòpings dels atletes seran jutjats en el temps i mesura que convingui als Estats implicats i cada membre del Comitè tindrà tantes prebendes com qualsevol cap de govern.
Què canvia aleshores? Res. Res i molt. En essència, canviaran les castes. Els Samaranch per exemple, família nascuda a l’ombra del franquisme que va buscar la seva redempció a partir de l’olimpisme, haurà de tornar a les casernes d’hivern i treballar d’alguna cosa. La màfia d’antics atletes perdrà influència i sopars de gala. L’entorn periodístic dels homes clau del COI hauran de buscar nous contactes per seguir a l’ombra del poder. Reputades cases de prostitució tancaran portes i inauguraran altres locals i contractaran noves pupil·les. La base però seguirà sent la mateixa. Una vida de luxe per mantenir la il·lusió dels esportistes, sovint sense cap tipus de suport que deixaran la vida per millorar una marca. En castellà, “una merienda de negros”. En català, a can Garlanda.
Si estem d’humor però, podríem dir quatre paraules a favor de la nova Presidenta Kirsty Coventry. Primer, és dona la qual cosa no representa un mèrit en sí mateix però sí una novetat. Segon, és atleta (nadadora) i sap el que vol dir sacrificar-se per una medalla. Tercer és relativament jove, no com els Coe de torn que volen viure de l’olimpisme quaranta anys després de la seva proesa. Quart, és africana que tampoc representa un mèrit en sí mateix però que és una altra novetat i que, mentre duri, blanqueja al COI. I cinquè. No la coneix ni Déu la qual cosa ens dóna un petit marge de confiança, d’esperança, fins que la pràctica ens demostri que malgrat les diferències sexuals, atlètiques i ètniques és igual que tots els altre. Com els polítics segons diu la dreta.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
L’AGENDA DEL BOIG
Darreres activitats del President Trump
Impossible redactar un article, es necessita massa lletra. Ho farem estil agenda.
Trump parla amb el seu amic Putin i amb l’enemic Zelenski i diu que els dos estan molt contents i molt predisposats a signar la pau o la treva però que de moment no. S’apunta l’èxit.
Trump tanca la caixa per educació i sanitat i diu que els malalts estan tan contents que ja s’han curat sols i que els que moren és perquè no són bons americans. També diu que els governadors estaran molt contents de fer-se càrrec de la merda que deixa empantanegada.
Trump amenaça amb una neteja ètnica contra els –fins ara– representants de la justícia americana. Diu que són dimonis comunistes i que no saben llegir ni escriure. Junt amb el seu assessor Musk estudia la possibilitat d’enviar com a conillets d’índies al cos de jurisprudència americana a Mart. No s’ha atrevit ha dir que els jutges estan molts contents però ha donat a entendre que ja ho comprendran.
Musk presenta a Trump una nova llei que els ha de servir per carregar-se als immigrants. Es descobreix poc després que la llei és d’abans de la creació dels EEUU. A Trump li fa molta gràcia la broma de Musk i com a premi li confia alguns secrets del Pentàgon.
Per desena vegada Trump ha anunciat la implantació d’aranzels contra el món i per desena vegada ha ajornat l’execució de la llei. Diu que tots els països li han donat les gràcies.
Trump ha mostrat en conferència de premsa el jersei de llana que li ha fet la Melani. L’estrenarà el dia que prengui possessió de Groenlàndia. Diu que els esquimals estan molt contents i tots aprenen a cantar l’himne americà. No parla de la manca d’ous que Dinamarca s’ha negat a vendre als americans. A la pregunta sobre els ous, ha dit que a ell li fan fàstic.
L’equip de futuròlegs, astròlegs i pitonisses que ocupen l’ala est de la Casa Blanca viuen com mai ho havien fet però es posen a tremolar cada vegada que algú amb mala intenció els pregunta què passarà si Trump i Putin deixen de ser tan amics. Un tarotista va llençar les cartes i abans de donar cap explicació es va precipitar voluntàriament per la finestra disset del tercer pis de la residència presidencial. Mal senyal.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
HAVIA DE PASSAR
JUNTS vota al costat de P.P. i VOX
Estava escrit en el llibre de les Profecies. “I vindrà dia en que Junts unirà els seus vots a l’extrema dreta espanyola”. Ja ho tenim aquí i ara que tiri la primera pedra el que diu no creure en les premonicions. Són molts els que creuen que la culpa la tenen els musclos. Puigdemont fa massa temps que s’alimenta de musclos perquè són barats i així no ofeguen l'economia de l’exili, però la bona voluntat sembla que li ha afectat el normal desenvolupament del criteri (altrament conegut per seny) i la contaminació musclera l’ha fet germà de sang de la ultra dreta. Cap problema, el que pugui fer JUNTS afecta molt poc a la política catalana. El problema el té la Miriam Nogueras que se li està congelant el somriure.
ARA SÍ QUE SÍ
Hisenda decidida a vigilar els “trens de vida alts”
Els hi van donar a escollir entre vigilar els trens de rodalies de Catalunya o els trens de vida desmesuradament elevats segons les declaracions trimestrals. Van optar pels trens de vida perquè és més fàcil. Hom declara per exemple ingressos anuals de tretze mil euros però se’n gasta vint mil cada mes. Fa anys que Hisenda rumia com poden passar aquestes coses i ara han decidit investigar. Igual hi ha frau en la declaració? Seria fàcil creuar per xarxa declaracions i despeses però volen ser molt curosos i ho faran a mà. Seguiran a la gent que gasta massa en un dinar i que dóna una propina exagerada i si el números no quadren, arxivaran el cas. Hisenda està ficada de ple en la lluita contra el frau.
L’OLI CAU, PERÒ NO CAU
Cau el preu de l’oli en origen però no cau al mercat
L’oli no es barreja amb l’aigua, és tossut com la gasolina, i així els hi va. Per exemple, un dia puja un cèntim el quilo d’olives i l’endemà els mercats han apujat el litre d’oli un vint per cent. Ara bé, si el preu de l’oli cau, set mesos després a les botigues diuen que no poden baixar el preu perquè ells el van comprar quan anava car. Investigat el cas podem afirmar que la culpa de que l’oli segueixi car no és dels productors, ni de les empreses alimentàries ni dels mercats. La culpa la té l’oli perquè no es deixa barrejar entre tota aquesta merda.
EL TSJC CONTRA EL PARLAMENT
El Tribunal manté el 25 % de castellà a classe
Què el Parlament faci lleis és d’allò més normal; com la llei sense quotes sobre l’ensenyament del castellà. Com també és encara més normal que el Tribunal continuï exigint el 25% de castellà en l’ensenyament encara que sigui il·legal segons el tribunal de la UE o que sigui pràcticament impossible d’aplicar sense provocar una mena de segregació lingüística. Però als jutges això els importa dues merdes.
A la generalitat se’ls ha girat feina per empescar-se com NO aplicar una llei que no va enlloc.
JUGAR A SER LLADRE COM A POLICIA PAGA
El capo de la UDEF tenia 20 milions d’€ en una doble paret
L’inspector en cap Óscar Sánchez era ric, tenia comptes a paradisos fiscals i treballava de valent per evitar que els altres policies trobessin contenidors plens de droga del narcotràfic.
Pobret, potser es va confiar massa però en tot cas l’han enxampat de ple i és una llàstima –per a ell clar– tenia un negoci, disposava de les bases del sistema informàtic del Grupo de Análisis y Tratamiento de la Información (GATI). La base de dades dels GATI de la Dirección General de la Policía on hi ha totes les dades de les investigacions en curs. Pobret, ha tingut molta mala pata!
QUATRE POLICIES NACIONALS SENSE AMNISTIA
Nanai als policies que van deixar guerxo a Roger Español el 1-O
L’Audiència de Barcelona ha rebutjat aplicar l’amnistia a quatre polis Nacionals Implicats en els actes del 1-O i que estan sent investigats per rebentar l’ull a un jove ciutadà que anava a votar quan va rebre una bala de goma.
No cal oblidar que la llei només permet disparar bales de goma al cos i mai al cap o als òrgans genitals. Però no cal fer-se il·lusions, quasi tots els polis processats ja han estat amnistiats i aquests trobaran la manera de que uns altres jutges els amnistiïn.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
A ÀFRICA
CONSUMEIXEN MENYS PLÀSTIC PER CÀPITA
ÉS EL SEGON CONTINENT MÉS CONTAMINAT
AMB MALA GESTIÓ DE RESIDUS
ACABEN EN ABOCADORS IL·LEGALS, RIUS I OCEANS