Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Political/satiric republican weekly of Catalonia
5 march 2021
ES LLOGA REFUGI
Des dels principis de la humanitat, els homes han tingut a l’abast un refugi. Una cova pels neandertals, una tenda pels indis, un iglú pels lapons, un monestir per Robin Hood, el país veí pel reis bords, una casa de putes pels gàngsters, un Parlament pels polítics... Cada fugitiu tenia el seu refugi. I la cosa anava relativament equilibrada.
Però ara que la civilització està tan avançada, ens falten refugis. S’ha posat caríssims, de fet no se’n troben. El diner ha acaparat totes les places. Els pocs que encara tenen opcions de burlar les amenaces externes són, com sempre, el poder i la seva cort. Senyors corruptes, senyors lladres, senyors violadors... Els fugitius de sempre, els assaltants de camins, els captaires, o els dissidents s’han quedat sense cau. Ni els marges dels rius poden utilitzar com amagatall perquè estan tots envoltats de tanques electrificades.
Pels dissidents només queda la masmorra, la foguera purificadora o l’expulsió vergonyant del Paradís. Aquest és el pas que han de fer els diputats catalans Puigdemont, Comín i Ponsatí. El Parlament europeu, niu de la fauna més extravagant i no precisament polida, els expulsa del Paradís davant la satisfacció evident de les serps que envolten el gran arbre del mal. Per cert, aquestes serps, venen a passar vacances i caps de setmana a casa seva, Espanya i donen lliçons de moral i d’unitat.
Lluny de refugi on llepar-se les ferides, als tres catalans els posaran en subhasta pública a tots els diaris, teles i xarxes socials. Les tres armes que sempre van voler tenir els germans de la Inquisició i que van compensar amb les execucions públiques. A saber què fa més mal.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
LES LAMENTACIONS DE TEJERO
¡Todos al suelo a rezar! Arrepentíos cabrones.
Així havia de començar Tejero la seva intervenció al Congrés fa quaranta anys. Prou que ho sap i prou que li pesa haver oblidat la lletra amb els nervis.
No lo hice nada bien hermana. Em diu hermana perquè m’he vestit de monja per entrevistar-lo, tot fent-me passar per la Hermana de la Caridad que el va a visitar sovint i a la que he segrestat unes hores. De fet no l’he segrestat, li he tret els hàbits i l’he deixat en un bar de la cantonada. Quan he marxat semblava tenir molt èxit.
La culpa fue de los tiempos. Íbamos apresuraos. Teníamos que salvar la Patria, nos faltaba tiempo y material. Era urgentísimo salvar a la Patria, como ahora.
Bueno ya sabe que el arrepentimiento es muy cristiano, -dic en forma de consol.
Que arrepentimiento, si me arrepiento de algo es de no haber entrado en el Congreso a lomos de un tanque. Si fuera ahora, otro gallo nos cantara. Con el de tiempo que he tenido para estudiar la estrategia buena.
Primeo uno se arma, pero bien armao, no con los puñeteros cetmes que no sirven ni para asustar. Armamento de verdad. Tanques para la caballería, bombas para la aviación, material americano para la infantería y todos a una, entrando en aquella cueva de cobardes traidores.
Como dice mi querido compañero, España no se arregla hasta que no matemos a la mitad de su gente… Y yo no maté ni a uno, joder, ni a uno! Que vergüenza para un Guardia Civil.
¿Le sirvo un té?, pregunto.
Que té ni que hostias. El cognac lo tengo ahí, en el cajon. Ya sabe.
Jo no sabia però el Tejero està tan animat que s’oblida del licor.
Y otra cosa que he pensao, si Dios me diera otra oportunidad, esa vez no mataría ni a un puto catalán, que se jodan y que trabajen para España.
Aquest tampoc sembla haver-se penedit, però està al carrer.
LA KINTA FORKA
HI HA TIRANTS A TOT ARREU
Víctimes sexuals i caça de bruixes? Joan Ollé, actor reconegut acusat d’assetjaments. Un altre cas, un més... Es denuncien violacions, abusos i assetjaments. Sembla que és el camí a l’ordre del dia però no tot és això, en són moltes i molts els que no volen viure així. Que diuen que del que es tracta és de trencar les relacions de poder i alliberar-se del sexisme per emancipar ambdós sexes.
La superioritat històrica del principi masculí sobre el principi femení es perpetua en la manera en com els homes és socialitzen i creen una ideologia “natural” d’inferioritat de la dona i d’opressió d’homes que no entrin en aquest marc normatiu.
El marc és una societat fascinada per les relacions de poder i de dominació i el pitjor és que sempre dóna la raó als dominants. Malvivim en una societat patriarcal que venera la omnipotència generadora de tota mena de privilegis i d'explotació sexual.
Què les dones denunciïn trencant una llarga tradició d’ocultació provoca tensió entre els masculinistes, com també en algunes dones, que es perden en una amalgama entre seducció, dret a ser molestada i assetjament.
Què cal trencar per començar?
L’invariant de la negació, de la llei del silenci, de la cultura de la violació que ha emmordassat les víctimes i els ha impedit parlar. L'invariant és la gravetat de les conseqüències psicotraumàtiques.
L' invariant de la relació de dominació de l'agressor que crea una situació totalment jeràrquica, tirànica en certa manera, i que recluta còmplices i que fa referència a les víctimes que no valen res, que no són res i que la seva paraula no és legítima.
I l'últim invariant que cal trencar és el temps que triguen les víctimes en poder denunciar els fets, parlar, ser escoltades. Perquè sovint ho han fet però han rebut una puntada a la boca del seu entorn, de la justícia i de la societat.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
El RIF, UN POBLE REBEL EN LLUITA PER LA LLIBERTAT
En aquests darrers anys més de 10.000 joves han abandonat per mar el Rif fugint de la misèria i de la repressió política, morint ofegats desenes d’ells. Molts han dement asil polític a les autoritats espanyoles sense èxit, com és el cas de 18 rifenys arribats al gener a les costes andaluses i reclosos al CIE a Murcia, en perill de ser retornats al Marroc.
El Rif es una antiga nació d’ètnia Amazic, colonitzada per Espanya fins al 1921, que aconseguí la independència fins 1926 amb la República del Rif, encapçalada pel seu president Abdelkrim. En aquells anys l’aviació espanyola va llençar sobre la població civil rifenya varies tones de gas mostassa, encara avui pateix malalties cancerígenes.
El nou règim alauita prosseguí el genocidi del Rif al 1958 amb milers de morts. Al 1984 el rei Hasan II, els militaritzà i els condemnà a la màxima misèria. Al 2016 esclatà una darrera revolta sorgida en les assemblees a pobles i ciutats que donà lloc al moviment popular del Rif, amb manifestacions multitudinàries demanant justícia social i llibertats, reprimides brutalment pel règim amb nombrosos detinguts torturats.
A hores d’ara, el territori rifenc està sotmès a una marginació, discriminació i vulneració sistemàtica dels drets humans. Els rifenys malviuen humiliats en una terrible opressió. És un poble ocupat i negat fins i tot en el mapa del regne del Marroc. Actualment només els hi queda el silenci, la presó o l’exili.
És paradoxal que els rifenys cerquin asil polític en un país en el que el seu govern condecora Abdellatif Hammouchi, màxim repressor del Rif, amb la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil a l’igual que, fa poc, el PP i el PSOE van negar un ajut econòmic i sanitari pel Rif en compensació pels atacs soferts als anys 20.
QUARTA PÀGINA
HUMANOTECA
ALGUNA COSA FALLA
INDEPENDIENTE.- Dícese de la persona que obra con arreglo a la justicia sin que la doblen halagos ni amenazas. (DICCIONARIO IDEOLÓGICO)
PAÍS INDEPENDENTISTA. Dícese del jaleo que se monta entre un pedazo de tierra y otro (éste ya independiente) que suele acabar con los contenedores en llamas. (DICCIONARIO PRÁCTICO)
PARTIDOS INDEPENDENTISTAS.- Dícese de diversos grupos de siglas muy parecidas que pasan la vida reclamando la unidad de las fuerzas del mismo signo mientras boicotean cualquier iniciativa de un parido hermano.
PERSONAS INDEPENDENTISTAS.- Dícese de individuos que no pueden aguantar ni a su padre, ni a sus parejas, ni al resto de la familia (en especial a los que también son independentistas). Muy aficionados a las largas marchas, a las banderas y accesorios de vestuario. Normalmente padres de familia numerosa (que no soportan). En algunos casos extremos, llegan a ser bipolares, porque no se aguantan a sí mismos ni veinticuatro horas.
Mala cosa.
P.D. El texto está escrito en castellano porque del independentismo sólo entienden los independentistas españoles. Va por ellos.
ÚLTIMA HORA
ENTRA PER VIA 4
COVID Exprés, procedent de Honolulu, amb destinació Hostia Sur Mer, farà la seva entrada en breus moments per la via 4, via 4. Para en totes les estacions i baixadors.
Val, ho estan dient oi? Doncs segur que enganxa a algú al mig de la via. No hi ha qui ens escarmenti. I després ja amb les cames tallades a ran de genoll i una orella aixafada, l’imprudent encara es queixarà i dirà que els amplificadors de l’estació no funcionen correctament, i que el tren ha arribat per una vegada sense demora i que ell, és clar, ja contava amb la demora perquè té l’experiència d’agafar cada dia els trens de rodalies...
I el pitjor encara no ha acabat, perquè a l’imprudent se l’enduran a coll i be amb els monyons sangonejant i a l’arribar al Dispensari de l’estació se’l trobaran tancat perquè el responsable està esmorzant i un parell de voluntaris hauran de forçar la porta i deixar a l’imprudent a la llitera que, naturalment està ocupada pel cap d’estació que està fent una becaina perquè s’ha aixecat a les sis del matí.
I el pitjor encara no ha acabat, perquè quan el personal mèdic (l’infermer en pràctiques) ja estigui arremangat per començar la feina, descobrirà que no hi ha xeringues, i que l’alcohol s’ha esbravat i haurà de taponar les ferides obertes amb la bandera del cap d’estació i una pila de bitllets gastats tot ben lligat amb el cordó del que penja el pito del mateix cap d’estació que ja se sent com despullat (li deixen la gorra) I després han d’agafar un carretó d’equipatges perquè els taxis fan vaga i les ambulàncies estan ocupades transportant avis a les residències...
I això no és el pitjor, el pitjor és que això, passa aquí. Sort que superat el mal moment, les autoritats diran que tot està controlat i que la falla ha estat en l’Exprés que ha entrar a l’estació quan ningú se l’esperava. Però si ho han dit tres vegades! Si però, fins que no està al sac i ben lligat...
Quin mal que fa el Covid dels trons.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL ÚLTIMO DE MELILLA
A Francisco Franco Bahamonte, se’l coneix especialment per haver estat el guionista de “Los últimos de Filipinas”. Gran pel·lícula, gran lliçó històrica, gran patriotisme i sobre tot, gran guió. No és habitual que a un guionista se l’hi presentin armes i honors, però el senyor Franco és una altra cosa i en memòria del seu treball, va ser condecorat i enaltit en estàtues viàries, esglésies monumentals i menjadors particulars. Les imatges del menjador han desaparegut fa temps, a les esglésies descansen a la rectoria darrera de la tovallola de la santa Verònica que tota església conserva i al carrer, per causes purament circulatòries, només en quedava una a Melilla que ve a ser com l’inici de la carrera de guionista i altres coses del Sr. Franco.
Melancòlics, en especial de l’art urbà i de l’estètica en general, han lamentat profundament la baixada de columna que ha fet la figura (probablement de mida natural perquè era molt baixeta) del Sr Franco. És comprensible. Fa bonic veure una escultura de bellesa indiscutible tot tombar un carrer i més encara si en aquella figura hi reconeixes un defensor de les lletres i de les armes, com el Sr Cervantes. Respectant el que faci falta el sentiment d’aquesta gent, volem donar-los alhora una raó que pot justificar el desnonament i un bri d’esperança.
La raó, es clara. El barret que llueix el Sr Franco, és d’ala ample i corbada de tal manera que els coloms havien fet allí primer els seus nius i, una vegada canviats de casa, els seu lavabo de passeig. La veritat, segons els tècnics és que el capell amenaçava derruir-se tot sol i francament la figura no s’ho mereix.
L’esperança també és clara i contundent. VOX està a la cantonada. Estem segurs que una formació amb l’esperit artístic que caracteritza a VOX no deixarà passar ni quinze dies per restituir l’estàtua. Costi el que costi, i si la circulació se’n ressent, és fa Melilla zona per vianants i punt.
AH! I LLUFA PELS QUE NO ESTIMEN L’ART URBÀ.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
COVID VERSUS MART
És la millor solució que se’ls hi va acudir. Ni idea del virus, ni un dolar per reforçar investigacions ni pagar subsidis dels que queden sense feina i sense esperances. Solució: anem a Mart, ho endrecem una miqueta i d’aquí a quatre dies, tots els infectats cap amunt. Gran inversió econòmica i humana.
FRONTERES VOLUBLES
França passa a Espanya però Espanya no passa a Anglaterra que alhora es desmarca de Bèlgica, els noruecs però creuen tot el que volen i Rússia fa veure que no però envia als seus ciutadans via Turquia que està lliure de tot compromís. Algú que treballa a la Unió Europea ha pensat: però això no és una unió? Com els nostres membres poden foradar les fronteres per on els roti? I la Unió Europea s’ha enfadat amb la Unió Europea. I segueixen les excepcions.
AGUIRRE ES QUERELLA CONTRA BÁRCENAS
L’aixecada de catifa de Bárcenas, ha provocat tanta polseguera que la justícia espanyola ha hagut de comprar dues remeses d’aspiradors. És el que passa quan un amic, descobreix la infidelitat de l’altre. Aguirre ho diu molt clar. “A mi lo del sobre, pase, el dinero que lo mande como quiera, pero que me dé sesenta mil euros, cuando a otros pringaos del partido les daba el doble, eso si que no”. Aguirre defensant sempre la honestedat.
A 3 MORTS PER JUGADOR
Catar, país privilegiat per practicar l’esport, serà seu d’un mundial de futbol. Ha estat difícil perquè han hagut de començar per inventar la gespa i també perquè construït, construït, només tenien els palaus reials i uns quants galliners. Tampoc tenien carreteres. Les autoritats van a comprar tabac en helicòpter i els altres, s’empassaven la sorra.
El preu aproximadament el dia de la inauguració haurà estat de tres morts de la construcció (tots estrangers) per cada jugador. Els cadàvers serviran de saó per la gespa dels estadis.
TEXAS PASSA FRED
Durant l’onada de fred polar que ha patit Texas, milions de persones han estat sense llum ni calefacció durant mols dies. Hi ha hagut moltes víctimes en l’estat més ric en petroli i gas dels EUA. Molts texans encara no han entès que això sigui possible perquè continuen creient en l’àngel de la guarda amb barret, xapa al pit i pistoles.
AMB HASSAN II NO SI JUGA
Una caricatura del rei del Marroc a la televisió algeriana ha estat a punt de provocar una guerra de veritat entre els uns i els altres. Vaja, no com a Espanya que per una acció similar amb el rei Felipe VI només van a la presó dibuixants, músics i familiars de mal viure. És molt més just.
PRINCESA SEGRESTADA
«Vull ser lliure» reclama Latifa al-Maktoum, filla de Mohammed ben Rachid al-Maktoum, émir de Dubai, vicepresident i Primer ministre dels Emirats Àrabs Units, quan s’auto filmat d’amagat en una sala de bany en marbre blau i blanc però és que fa quasi tres anys que la princesa està segrestada en el palau del seu papi reconvertit en presó. És un dels homes més rics del món però en privat és un gran repressor.
AMBAIXADORA PRINGADA
L’ambaixadora de la UE a Veneçuela ha pagat els plats trencats pels seus col·legues de Brucel·les. Aquests s’han atrevit a bloquejar els havers a l’estranger dels amos del règim per causa de les seves pràctiques dictatorials. Això és molt lleig, li han dit a l’ambaixadora per Whatsapp. Amb els diners dels rics no s’hi juga. Estàs expulsada!
The translation in English will be soon available
ES LLOGA REFUGI
Des dels principis de la humanitat, els homes han tingut a l’abast un refugi. Una cova pels neandertals, una tenda pels indis, un iglú pels lapons, un monestir per Robin Hood, el país veí pel reis bords, una casa de putes pels gàngsters, un Parlament pels polítics... Cada fugitiu tenia el seu refugi. I la cosa anava relativament equilibrada.
Però ara que la civilització està tan avançada, ens falten refugis. S’ha posat caríssims, de fet no se’n troben. El diner ha acaparat totes les places. Els pocs que encara tenen opcions de burlar les amenaces externes són, com sempre, el poder i la seva cort. Senyors corruptes, senyors lladres, senyors violadors... Els fugitius de sempre, els assaltants de camins, els captaires, o els dissidents s’han quedat sense cau. Ni els marges dels rius poden utilitzar com amagatall perquè estan tots envoltats de tanques electrificades.
Pels dissidents només queda la masmorra, la foguera purificadora o l’expulsió vergonyant del Paradís. Aquest és el pas que han de fer els diputats catalans Puigdemont, Comín i Ponsatí. El Parlament europeu, niu de la fauna més extravagant i no precisament polida, els expulsa del Paradís davant la satisfacció evident de les serps que envolten el gran arbre del mal. Per cert, aquestes serps, venen a passar vacances i caps de setmana a casa seva, Espanya i donen lliçons de moral i d’unitat.
Lluny de refugi on llepar-se les ferides, als tres catalans els posaran en subhasta pública a tots els diaris, teles i xarxes socials. Les tres armes que sempre van voler tenir els germans de la Inquisició i que van compensar amb les execucions públiques. A saber què fa més mal.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
LES LAMENTACIONS DE TEJERO
¡Todos al suelo a rezar! Arrepentíos cabrones.
Així havia de començar Tejero la seva intervenció al Congrés fa quaranta anys. Prou que ho sap i prou que li pesa haver oblidat la lletra amb els nervis.
No lo hice nada bien hermana. Em diu hermana perquè m’he vestit de monja per entrevistar-lo, tot fent-me passar per la Hermana de la Caridad que el va a visitar sovint i a la que he segrestat unes hores. De fet no l’he segrestat, li he tret els hàbits i l’he deixat en un bar de la cantonada. Quan he marxat semblava tenir molt èxit.
La culpa fue de los tiempos. Íbamos apresuraos. Teníamos que salvar la Patria, nos faltaba tiempo y material. Era urgentísimo salvar a la Patria, como ahora.
Bueno ya sabe que el arrepentimiento es muy cristiano, -dic en forma de consol.
Que arrepentimiento, si me arrepiento de algo es de no haber entrado en el Congreso a lomos de un tanque. Si fuera ahora, otro gallo nos cantara. Con el de tiempo que he tenido para estudiar la estrategia buena.
Primeo uno se arma, pero bien armao, no con los puñeteros cetmes que no sirven ni para asustar. Armamento de verdad. Tanques para la caballería, bombas para la aviación, material americano para la infantería y todos a una, entrando en aquella cueva de cobardes traidores.
Como dice mi querido compañero, España no se arregla hasta que no matemos a la mitad de su gente… Y yo no maté ni a uno, joder, ni a uno! Que vergüenza para un Guardia Civil.
¿Le sirvo un té?, pregunto.
Que té ni que hostias. El cognac lo tengo ahí, en el cajon. Ya sabe.
Jo no sabia però el Tejero està tan animat que s’oblida del licor.
Y otra cosa que he pensao, si Dios me diera otra oportunidad, esa vez no mataría ni a un puto catalán, que se jodan y que trabajen para España.
Aquest tampoc sembla haver-se penedit, però està al carrer.
LA KINTA FORKA
HI HA TIRANTS A TOT ARREU
Víctimes sexuals i caça de bruixes? Joan Ollé, actor reconegut acusat d’assetjaments. Un altre cas, un més... Es denuncien violacions, abusos i assetjaments. Sembla que és el camí a l’ordre del dia però no tot és això, en són moltes i molts els que no volen viure així. Que diuen que del que es tracta és de trencar les relacions de poder i alliberar-se del sexisme per emancipar ambdós sexes.
La superioritat històrica del principi masculí sobre el principi femení es perpetua en la manera en com els homes és socialitzen i creen una ideologia “natural” d’inferioritat de la dona i d’opressió d’homes que no entrin en aquest marc normatiu.
El marc és una societat fascinada per les relacions de poder i de dominació i el pitjor és que sempre dóna la raó als dominants. Malvivim en una societat patriarcal que venera la omnipotència generadora de tota mena de privilegis i d'explotació sexual.
Què les dones denunciïn trencant una llarga tradició d’ocultació provoca tensió entre els masculinistes, com també en algunes dones, que es perden en una amalgama entre seducció, dret a ser molestada i assetjament.
Què cal trencar per començar?
L’invariant de la negació, de la llei del silenci, de la cultura de la violació que ha emmordassat les víctimes i els ha impedit parlar. L'invariant és la gravetat de les conseqüències psicotraumàtiques.
L' invariant de la relació de dominació de l'agressor que crea una situació totalment jeràrquica, tirànica en certa manera, i que recluta còmplices i que fa referència a les víctimes que no valen res, que no són res i que la seva paraula no és legítima.
I l'últim invariant que cal trencar és el temps que triguen les víctimes en poder denunciar els fets, parlar, ser escoltades. Perquè sovint ho han fet però han rebut una puntada a la boca del seu entorn, de la justícia i de la societat.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
El RIF, UN POBLE REBEL EN LLUITA PER LA LLIBERTAT
En aquests darrers anys més de 10.000 joves han abandonat per mar el Rif fugint de la misèria i de la repressió política, morint ofegats desenes d’ells. Molts han dement asil polític a les autoritats espanyoles sense èxit, com és el cas de 18 rifenys arribats al gener a les costes andaluses i reclosos al CIE a Murcia, en perill de ser retornats al Marroc.
El Rif es una antiga nació d’ètnia Amazic, colonitzada per Espanya fins al 1921, que aconseguí la independència fins 1926 amb la República del Rif, encapçalada pel seu president Abdelkrim. En aquells anys l’aviació espanyola va llençar sobre la població civil rifenya varies tones de gas mostassa, encara avui pateix malalties cancerígenes.
El nou règim alauita prosseguí el genocidi del Rif al 1958 amb milers de morts. Al 1984 el rei Hasan II, els militaritzà i els condemnà a la màxima misèria. Al 2016 esclatà una darrera revolta sorgida en les assemblees a pobles i ciutats que donà lloc al moviment popular del Rif, amb manifestacions multitudinàries demanant justícia social i llibertats, reprimides brutalment pel règim amb nombrosos detinguts torturats.
A hores d’ara, el territori rifenc està sotmès a una marginació, discriminació i vulneració sistemàtica dels drets humans. Els rifenys malviuen humiliats en una terrible opressió. És un poble ocupat i negat fins i tot en el mapa del regne del Marroc. Actualment només els hi queda el silenci, la presó o l’exili.
És paradoxal que els rifenys cerquin asil polític en un país en el que el seu govern condecora Abdellatif Hammouchi, màxim repressor del Rif, amb la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil a l’igual que, fa poc, el PP i el PSOE van negar un ajut econòmic i sanitari pel Rif en compensació pels atacs soferts als anys 20.
QUARTA PÀGINA
HUMANOTECA
ALGUNA COSA FALLA
INDEPENDIENTE.- Dícese de la persona que obra con arreglo a la justicia sin que la doblen halagos ni amenazas. (DICCIONARIO IDEOLÓGICO)
PAÍS INDEPENDENTISTA. Dícese del jaleo que se monta entre un pedazo de tierra y otro (éste ya independiente) que suele acabar con los contenedores en llamas. (DICCIONARIO PRÁCTICO)
PARTIDOS INDEPENDENTISTAS.- Dícese de diversos grupos de siglas muy parecidas que pasan la vida reclamando la unidad de las fuerzas del mismo signo mientras boicotean cualquier iniciativa de un parido hermano.
PERSONAS INDEPENDENTISTAS.- Dícese de individuos que no pueden aguantar ni a su padre, ni a sus parejas, ni al resto de la familia (en especial a los que también son independentistas). Muy aficionados a las largas marchas, a las banderas y accesorios de vestuario. Normalmente padres de familia numerosa (que no soportan). En algunos casos extremos, llegan a ser bipolares, porque no se aguantan a sí mismos ni veinticuatro horas.
Mala cosa.
P.D. El texto está escrito en castellano porque del independentismo sólo entienden los independentistas españoles. Va por ellos.
ÚLTIMA HORA
ENTRA PER VIA 4
COVID Exprés, procedent de Honolulu, amb destinació Hostia Sur Mer, farà la seva entrada en breus moments per la via 4, via 4. Para en totes les estacions i baixadors.
Val, ho estan dient oi? Doncs segur que enganxa a algú al mig de la via. No hi ha qui ens escarmenti. I després ja amb les cames tallades a ran de genoll i una orella aixafada, l’imprudent encara es queixarà i dirà que els amplificadors de l’estació no funcionen correctament, i que el tren ha arribat per una vegada sense demora i que ell, és clar, ja contava amb la demora perquè té l’experiència d’agafar cada dia els trens de rodalies...
I el pitjor encara no ha acabat, perquè a l’imprudent se l’enduran a coll i be amb els monyons sangonejant i a l’arribar al Dispensari de l’estació se’l trobaran tancat perquè el responsable està esmorzant i un parell de voluntaris hauran de forçar la porta i deixar a l’imprudent a la llitera que, naturalment està ocupada pel cap d’estació que està fent una becaina perquè s’ha aixecat a les sis del matí.
I el pitjor encara no ha acabat, perquè quan el personal mèdic (l’infermer en pràctiques) ja estigui arremangat per començar la feina, descobrirà que no hi ha xeringues, i que l’alcohol s’ha esbravat i haurà de taponar les ferides obertes amb la bandera del cap d’estació i una pila de bitllets gastats tot ben lligat amb el cordó del que penja el pito del mateix cap d’estació que ja se sent com despullat (li deixen la gorra) I després han d’agafar un carretó d’equipatges perquè els taxis fan vaga i les ambulàncies estan ocupades transportant avis a les residències...
I això no és el pitjor, el pitjor és que això, passa aquí. Sort que superat el mal moment, les autoritats diran que tot està controlat i que la falla ha estat en l’Exprés que ha entrar a l’estació quan ningú se l’esperava. Però si ho han dit tres vegades! Si però, fins que no està al sac i ben lligat...
Quin mal que fa el Covid dels trons.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL ÚLTIMO DE MELILLA
A Francisco Franco Bahamonte, se’l coneix especialment per haver estat el guionista de “Los últimos de Filipinas”. Gran pel·lícula, gran lliçó històrica, gran patriotisme i sobre tot, gran guió. No és habitual que a un guionista se l’hi presentin armes i honors, però el senyor Franco és una altra cosa i en memòria del seu treball, va ser condecorat i enaltit en estàtues viàries, esglésies monumentals i menjadors particulars. Les imatges del menjador han desaparegut fa temps, a les esglésies descansen a la rectoria darrera de la tovallola de la santa Verònica que tota església conserva i al carrer, per causes purament circulatòries, només en quedava una a Melilla que ve a ser com l’inici de la carrera de guionista i altres coses del Sr. Franco.
Melancòlics, en especial de l’art urbà i de l’estètica en general, han lamentat profundament la baixada de columna que ha fet la figura (probablement de mida natural perquè era molt baixeta) del Sr Franco. És comprensible. Fa bonic veure una escultura de bellesa indiscutible tot tombar un carrer i més encara si en aquella figura hi reconeixes un defensor de les lletres i de les armes, com el Sr Cervantes. Respectant el que faci falta el sentiment d’aquesta gent, volem donar-los alhora una raó que pot justificar el desnonament i un bri d’esperança.
La raó, es clara. El barret que llueix el Sr Franco, és d’ala ample i corbada de tal manera que els coloms havien fet allí primer els seus nius i, una vegada canviats de casa, els seu lavabo de passeig. La veritat, segons els tècnics és que el capell amenaçava derruir-se tot sol i francament la figura no s’ho mereix.
L’esperança també és clara i contundent. VOX està a la cantonada. Estem segurs que una formació amb l’esperit artístic que caracteritza a VOX no deixarà passar ni quinze dies per restituir l’estàtua. Costi el que costi, i si la circulació se’n ressent, és fa Melilla zona per vianants i punt.
AH! I LLUFA PELS QUE NO ESTIMEN L’ART URBÀ.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
COVID VERSUS MART
És la millor solució que se’ls hi va acudir. Ni idea del virus, ni un dolar per reforçar investigacions ni pagar subsidis dels que queden sense feina i sense esperances. Solució: anem a Mart, ho endrecem una miqueta i d’aquí a quatre dies, tots els infectats cap amunt. Gran inversió econòmica i humana.
FRONTERES VOLUBLES
França passa a Espanya però Espanya no passa a Anglaterra que alhora es desmarca de Bèlgica, els noruecs però creuen tot el que volen i Rússia fa veure que no però envia als seus ciutadans via Turquia que està lliure de tot compromís. Algú que treballa a la Unió Europea ha pensat: però això no és una unió? Com els nostres membres poden foradar les fronteres per on els roti? I la Unió Europea s’ha enfadat amb la Unió Europea. I segueixen les excepcions.
AGUIRRE ES QUERELLA CONTRA BÁRCENAS
L’aixecada de catifa de Bárcenas, ha provocat tanta polseguera que la justícia espanyola ha hagut de comprar dues remeses d’aspiradors. És el que passa quan un amic, descobreix la infidelitat de l’altre. Aguirre ho diu molt clar. “A mi lo del sobre, pase, el dinero que lo mande como quiera, pero que me dé sesenta mil euros, cuando a otros pringaos del partido les daba el doble, eso si que no”. Aguirre defensant sempre la honestedat.
A 3 MORTS PER JUGADOR
Catar, país privilegiat per practicar l’esport, serà seu d’un mundial de futbol. Ha estat difícil perquè han hagut de començar per inventar la gespa i també perquè construït, construït, només tenien els palaus reials i uns quants galliners. Tampoc tenien carreteres. Les autoritats van a comprar tabac en helicòpter i els altres, s’empassaven la sorra.
El preu aproximadament el dia de la inauguració haurà estat de tres morts de la construcció (tots estrangers) per cada jugador. Els cadàvers serviran de saó per la gespa dels estadis.
TEXAS PASSA FRED
Durant l’onada de fred polar que ha patit Texas, milions de persones han estat sense llum ni calefacció durant mols dies. Hi ha hagut moltes víctimes en l’estat més ric en petroli i gas dels EUA. Molts texans encara no han entès que això sigui possible perquè continuen creient en l’àngel de la guarda amb barret, xapa al pit i pistoles.
AMB HASSAN II NO SI JUGA
Una caricatura del rei del Marroc a la televisió algeriana ha estat a punt de provocar una guerra de veritat entre els uns i els altres. Vaja, no com a Espanya que per una acció similar amb el rei Felipe VI només van a la presó dibuixants, músics i familiars de mal viure. És molt més just.
PRINCESA SEGRESTADA
«Vull ser lliure» reclama Latifa al-Maktoum, filla de Mohammed ben Rachid al-Maktoum, émir de Dubai, vicepresident i Primer ministre dels Emirats Àrabs Units, quan s’auto filmat d’amagat en una sala de bany en marbre blau i blanc però és que fa quasi tres anys que la princesa està segrestada en el palau del seu papi reconvertit en presó. És un dels homes més rics del món però en privat és un gran repressor.
AMBAIXADORA PRINGADA
L’ambaixadora de la UE a Veneçuela ha pagat els plats trencats pels seus col·legues de Brucel·les. Aquests s’han atrevit a bloquejar els havers a l’estranger dels amos del règim per causa de les seves pràctiques dictatorials. Això és molt lleig, li han dit a l’ambaixadora per Whatsapp. Amb els diners dels rics no s’hi juga. Estàs expulsada!