Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Political/satiric republican weekly of Catalonia
5 january 2024
I QUÈ S’ESPERAVEN?
Primera gran manifestació contra Milei
Milei, el nou President argentí, va prendre el comandament i ha fet el que havia promès, arruïnar encara una mica més al país. Si alguna cosa té aquests home és paraula. A diferència de la majoria de polítics, està fent el que havia promès.
El seu Decret de “necessitat i urgència” amb el derivat de la “Llei òmnibus!” de gairebé set-cents articles, és un model de com un tarat com Milei, aconsegueix amb quinze dies arrabassar els drets dels altres i donar-se’ls a ell mateix.
La fureta aquesta, retalla per decret pràcticament tots els drets adquirits dels treballadors per tornar-los, com Déu mana, a la classe alta. Mentre als rics els ofereix una moratòria fiscal, als Instituts del Teatre i Arts o als llibreters o a la mateixa natura, els retalla qualsevol protecció. Cal estalviar diu el tarat.
Mirat de fora, l’arribada al poder de Milei, és per l’Argentina una mena d’erupció volcànica que arrasarà tot el que trobi al seu pas. I això ho sabíem tots, molt abans de les eleccions, tots, menys els argentins.
Milei té cara i maneres de dictador, però ningú l’hi podrà dir que la seva arribada a la Casa Rosada no ha estat absolutament democràtica. Probablement la seva gran ambició sigui perpetuar-se en el poder, però Milei va passar primer per les urnes.
Els sindicats que ara esgargamellen crits de protesta, què van fer el dia de les votacions? On eren els peronistes que tornen a clamar pel retorn de la santa Evita? El poble que ara surt al carrer amb cassoles buides, no s’havia assabentat de qui era el tipus que els amenaçava a cara descoberta?
A Espanya hem tingut una experiència força similar a l’argentina. Per un pèl, Fijóo i Abascal (es necessiten dos espanyols per emular un boig argentí) van estar a punt d’entregar el país a la Inquisició. Algun remot instint de supervivència va fer que no se’ls atorgués majoria, però si alguna vegada passa (que passarà) no ens podrem queixar. Ja sabem qui són. I Argentina també hauria de saber qui és Milei.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
LES DUES MARIES
S’han carregat a Sant Josep. Total per la feina que feia...
Hola, sóc la Maria de Vilavenut, un poble de l’Estany.
Jo també, una mica...
Si parlem les dues alhora no s’entendrà res. Deixa’m, jo m’explico millor. Si no hagués estat per mi, hauries acabat fent de Josep.
A veure, com que som de poble no sabem en quina categoria estem dins els LGTBI, però vivim juntes i alguna cosa voldrà dir. Tampoc ens passem el dia fent bandera de ser parella. Es força natural, un/una/uni, s’agafa al que li agrada, al que estima i després si porta barba Sant Antón i si no la Puríssima Concepció. Cap de les dues em tingut mai barba.
T’estàs perdent...
No em perdo, deia que això de viure juntes ho portem com un fet natural, no com a bandera i per això ens ha fet tanta gràcia que per la conya del Pessebre, tots ens miren diferent, inclús els del poble que ens coneixen de petites. Alguns/es sense dir-ho directament ens han criticat i més encara quan –no sabem qui– va dir que val, que d’acord, que entre nosaltres dues i la burra que teníem allí el nen (que per més INRI era nena) ja tenia prou caliu. Cal dir però que quan la notícia es va escampar i el poble va començar a omplir-se de forasters, els mateixos que ens criticaven, ens venien a oferir pa i formatge al portal. Ens hem engreixat dos quilos cada una. L’experiència ha anat molt bé pel poble. S’ha mogut diner i uns francesos han llogat una caseta pel proper estiu.
Fer de pares/mares/nyunyis o el que sigui del nen Jesús però ha estat un pal. Els visitants passaven de les altres escenes però en quan arribaven al portal, treien la cadira plegables i berenaven davant nostre. I nosaltres sense poder rascar-nos l’esquena. Quina gràcia ha fet als visitants veure a les dues Maries fent de Maries. Sense les túniques no ens feia cas ni Déu, però allà dintre érem una sensació. La gent és una mica estranya.
I ara preguntareu, per què una de les dues no va voler fer de Sant Josep? Doncs per la mateixa raó que un home no hauria volgut fer de Maria.
Al·leluia companys.
LA GARSA PROSTÀTICA
TOTS NO SOM IGUAL
Llei trampa a favor de les empreses energètiques
Per una vegada parlaré amb coneixement de causa. Aquest tema me’l sé.
Vaig heretar de la meva padrina una barraca en algun lloc de la Catalunya seca (que és tota). Només per acceptar el testament vaig haver de vendre’m la bicicleta. L’endemà, l’Ajuntament em va passar l’IBI i una multa perquè la barraca estava en territori inundable. Dos dies més tard vaig rebre un requeriment per extracció il·lícita d’aigua del riu (que fa tres anys que no porta aigua) i un impost de millora de la ret del subministrament elèctric (la barraca no té llum). Passades festes, van passar a cobrar, el gual (????) i l’ús de pas que és un camí estret entre esbarzers inaugurat per un català fugint del rei Felip al 1714. Tres mesos després, als meus pares els van denegar la targeta rosa de mobilitat. Van reclamar i els van insultar. El seu fill era un terratinent i ells tenien la barra de demanar rebaixes al BUS?
El Govern espanyol acaba de “renovar” el decret d’anticrisi i demostrant un parell de nassos, ha assegurat que mantindrà els impostos extraordinaris a institucions bancàries i empreses energètiques.
A veure, misèria aquestes empreses no en passaran. Una sola companyia elèctrica ha guanyat –segons confessió pròpia– en els sis primers mesos del 23, més de mil milions d’euros i la resta no els desmereixen gaire. No, no passaran misèria, però els empresaris estan intranquils. Per això Sánchez els ha donat al mateix temps que l’impost, la finestra per on saltar-se’l. Els impostos extraordinaris podran rebaixar-se si l’empresa en qüestió dedica una part del benefici a la millora ecològica. Us jugueu alguna cosa que cada directiu de les empreses energètiques, aquest any plantarà un arbre?
Sánchez ha demostrat una bonica combinació entre força i sensibilitat. Es mostra sever, però com Déu, no ofega.
I pensar que en tot el recorregut de la barraca de la padrina no vaig trobar ni un funcionari sensible... Serà mala sort o que no sóc energètic?
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
DOS IL·LUMINATS EMPRESONATS O LA REVOLTA DEL SENY
L’Equip de rescat que mai no va triomfar
El primer està empresonat al Regne Unit des del 2019 per una demanada d’extradició demanada pels EUA acusat d’espionatge. Li demanen 175 anys de presó. Es diu Julian Assange.
El segon és opositor rus, empresonat des del gener del 2021. Aleksei Navalni va ser detingut el dia del seu retorn a Rússia, després de ser tractat a Alemanya per un intent d'enverinament a Sibèria.
Com a Bona Obra de final d’any hem enviat uns dels nostres espies-redactors a la freda estepa russa passant abans per la presó de Londres. El nostre home tenia la missió d’entrevistar els empresonats i deixar-los les eines adients per aconseguir una sonada evasió.
Anem a pams. Per Aleksei Navalni la seva desaparició és un fals misteri que convé bé a Vladímir Putin. De fet, m’han traslladat d'una colònia penal a una altra. La meva família però les ha passat magres. En canvi Putin acaba de llançar la campanya per a la seva reelecció i jo li molestava.
A Londres, un Julian Assange en mala forma ens explica: Els meus objectius són simples. El primer és de protegir les informacions personals encriptant-les i putejant el control que exerceixen els estats sobre els ciutadans. El segon, i per això la CIA em té ràbia, és divulgar sistemàticament les informacions de què disposen els estats i els dirigents per aconseguir minimitzar el seu Poder-Estàtic. La meva acció és bàsicament antiautoritària. Vols un exemple? Em baso en les guerres del segle XX, la majoria van començar amb una informació controlada pels líders que volien la guerra. I a la gent ni els agraden les guerres ni que se’ls menteixi. En definitiva, la veritat ens pot portar la pau.
Sortint de la visita cal dir que Assange ha rebutjat l’ajuda del nostre espia-redactor dient-li que dels catalans no se’n fia massa. Tenen molt bones idees, això sí! Però les acaben amb el cul, i això a ell no li convé malgrat haver ajudat moltíssim durant el Procés per la independència. Ho ha sentenciat dient que: primer feu-ho bé a casa vostra i després envieu-me l’ajuda...
En tot cas ha acceptat els torrons i les neules que li havíem comprat.
Després d’uns quants avions i unes quantes presons visitades, el nostre espia-redactor ha pogut parlar amb el cèlebre oposat rus Alexeï Navalny en un penal “especial” que no té res a envejar als de l’època de Stalin i del KGB.
Mira xiquet, havia d’anar a judici el 18 de desembre, un altre encara, però em van pujar a un tren i els meus amics i familiars han hagut de telefonar a més de 200 centres de detenció abans de trobar-me. De fet, no m’agradaria formar part d’aquells presoners que a Rússia desapareixen per sempre més. Sort que l’ONU, Amnistia Internacional, i els meus amics s’han preocupat de mi.
I no et podries evadir, nosaltres t’ajudaríem? Li ha preguntat el nostre espia-redactor.
La resposta no pot ser més concisa: Estic condemnat a 19+19 anys de presó. Però continuo sent un dels pocs detractors públics de Putin i del sistema penitenciari que tritura els drets humans. Encara m’han de jutjar per set sumaris més i si m’han portat aquí és per impedir tota comunicació amb la família i els meus advocats.
Però des de Barcelona també podries oposar-te a Putin, no?
M’agrada Barcelona, és molt interessant com a societat, però la meva lluita és aquí i des d’aquí.
Inclús aconsegueixo divulgar vídeos dient als russos que votin qui vulguin menys a Putin.
Té portat torrons i neules... ho vols? I tant que sí! Me’ls fotré a la salut dels catalans i dels russos.
I amb una abraçada i un petó a la boca molt rus va fotre fora de la visita al nostre espia-redactor.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
GENEBA, LA MONEDA DE LA REPÚBLICA CATALANA
El Comandante, els seu espies, i els espiats del Visca Catalunya Lliure
El Comandante de la Guàrdia Civil amb codi L-04282-W és un trapella que portat per l’alta estima que el seu càrrec li dóna té molt de temps per escriure uns informes que cada vegada s’assemblen més al CODI DA VINCI a la catalana. Fins ara ha escrit un centenar de pàgines, ha espiat uns centenars de mòbils i altres coses com les que fan els espies de veritat per fer-nos creure que els dirigents del Procés eren tant intel·ligents que va optar per crear una criptomoneda per als catalans, fora de la jurisdicció de cap entitat bancària i de l’estat espanyol.
En definitiva, el Comandante raona que aquesta moneda seria una eina clau per fer de “palanca de la revolució democràtica i pedra angular per fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre”. Ho sigui, ens diu que els nostres dirigents són encara més rucs del que ens pensàvem? Ho és una faula que ell ha inventat per poder acusar-los de terrorisme caigui qui caigui?
El Comandante té la ploma àgil i no s’està de fer carantoines als espiats: la intenció dels independentistes és crear una “legislació cripto que avançaria les de Suïssa, Singapur, Hong Kong o Estònia”. Bufa que fa fort ja que ara ve el capítol dels espies de la causa judicial contra el Tsunami. Són tres persones amb un gran pla per bastir un sistema financer català.
Tres protagonistes en el sumari del Tsunami Democràtic. Un protagonista financer. Un protagonista fabricant i un protagonista d’idees. Segons el Comandante, els impulsors del Tsunami Democràtic preparaven una fàbrica de moneda de cara a la independència. El seu nom era “Geneba” o sigui “la moneda de la república catalana”.
I per si mancava alguna cosa a la novel·la del Comandante, els seus acòlits també afegeixen al paquet el “Token”, és a dir, una “unitat de valor” que emetria la Generalitat de Catalunya per finançar-se en els mercats mundials un cop s’assolís la independència. El toc amb més gràcia és que el Comandante afirma, convençut, que Tsunami es finançava amb mascaretes per a la Covid.
La capacitat d’investigar el moviment independentista de la Guàrdia Civil amb l’empara de l’Audiència Nacional no ha tingut cap límit. Fins i tot, per intentar descobrir el Fons Republicà d’Acció Solidària (FARS). Aquesta entitat, que cosia bates i feia mascaretes durant les primeres etapes de la Covid-19 hauria servit, segons el Comandante, per sufragar les despeses generades a la plataforma independentista amb els seus actes de “terrorisme i sedició”.
Posem-nos seriosos! Això ho afirmen els analistes de la poderosa Unitat Central Especial 3 de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil en un atestat del sis d’abril de 2020. Un informe aportat al jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en les diligències d’investigació 85/19, en mans del jutge Manuel García Castellón per instruir la causa del Tsunami Democràtic.
Potser el Comandante acabarà per donar idees als nostres dirigents? Bon Any Nou 2024, l’any que ens faran rics de genebas!
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
PACTES AMB EL DIABLE
EEUU i Espanya pacten sobre la migració llatinoamericana
No serà per espai, ni per riquesa, ni per la distància que separarà al migrant de casa seva... aleshores que coi pacten?
En teoria Amèrica acollirà temporalment a emigrants sud-americans, els lliurarà a una institució americana i després els enviarà còmodament instal·lats en algun avió d’una ala a Espanya. I aquí què en farem?
La única cosa que sembla clara és que els EEUU guanyen altra vegada. Es treuen migrants i problemes i els endeguen a Espanya. Ja ens ajudaran en altres temes.
El propòsit del despropòsit, diuen, és garantir el tracte just als emigrants, tornar-los la dignitat i assecar-los les esquenes. A Espanya s’asseca el que faci falta, però donar dignitat a l’immigrant, no sap fer-ho, ni una mica.
Des de Melilla fins a Canàries passant per tota la Mediterrània, els immigrants s’amunteguen en instal·lacions insalubres, se’ls manté a dietes hambrunes, se’ls neguen papers i quan no se n’adonen se’ls torna als seus orígens. Aquesta no és la dignitat que busquen i necessiten i mereixen.
Tan bonic que seria conèixer el fons del pacte. Llegir-ne la lletra petita. Saber a canvi de què, el govern espanyol accepta noves remeses de gent desesperada buscant una mica de vida. Què ens hem venut o que hem comprat a canvi de muntar un circ de carn humana.
Cap país es mou per interessos humanitaris allunyats de les seves fronteres. Per descomptat no Espanya i menys encara EEUU. Se’ls enfot a uns i altres el destí dels refugiats sud-americans. Només saben que fan nosa i el ric se’ls treu de sobre comprant al pobre. Igual passava amb els fills de rics i minyones, que tots acabaven en un reformatori.
No sóc ningú per donar consells però si ho fos, diria als propers desplaçats americans, que abandonin la senda del nord, que vagin cap el sud, sud avall, fins el final i que quan trobin aigua, s’hi fotin de cap i esperin una nova vida. Ja que no la vida, com a mínim tenir una mort digne.
LLUFA PEL PACTE
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
FUM FUM FUM
Conflicte franc andorrà pel tabac
Fumar és dolent, sobre tot pels francesos que el paguen el doble que els espanyols. França però està estratègicament situada (Andorra, Espanya i Luxemburg) entre països fumadors i d’aquí plora la criatura o el govern francès que ve a ser el mateix.
Ara França reclamarà als seus veïns que també deixin de fumar, sobre tot si fumen barat. L’excusa que dóna el govern és gairebé per plorar de tant infantil. Diuen que volen evitar que els francesos fumin i que es facin mal als pulmons. Seran cretins! I la solució que donen és gairebé tant cínica com la queixa. Demanen que els productors exteriors només comercialitzin el volum de tabac que es consumeix en els seus països. Senyors del govern de la França: demanar això equival a demanar-los a vostès que només facin les Torres Eiffel en petitó que poden comprar els parisencs de tota la vida.
Un innocent (de qui no se’n té més noticia) manifestava de bo de bo que l’interessant seria que els francesos fumessin tabac francès. Ara t’escolto. No és la salut el que fot al govern, és la butxaca. Que fumin, que es matin tots d’emfisema, però amb productes de proximitat francesa.
De moment Andorra no fa massa cas a les reclamacions franceses, que sí, que ja vigilen les muntanyes, que tenen a la policia treballant a tota màquina per evitar el contraban... Uns altres cínics. Andorra ha viscut, viu i viurà del contraban. És el seu senyal d’identitat, ho tenen gravat a l’escut i a la sang. Per això estan on estan, al mig de la muntanya entre dos països. Què haurien de fer?
La vida és la que és i s’ha de deixar fer a la vida. Per Andorra el contraban és vida, doncs fot-li contraban...
Amb el bonic que és fer contraban. El farcell carregat a l’espatlla, la neu colgant al transportista, les aus sobrevolant-lo per si li cau un cartró de Winston. Aquests costums, no es poden perdre i els francesos, amb tots els respectes, que es fotin.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
REVENJA SALVATGE
Mort a Gaza
Fa molts anys -potser mai- havíem vist imatges com les que ens arriben des de Gaza. Fins ara les guerres tenien dos estats en disputa. La tragèdia hitleriana tenia enfront els estats més poderosos d’Europa i Amèrica. Era, per dir-ho d’alguna manera, una lluita entre forces paral·lels. Quan no hi ha estats, són tribus (com ara a l’Àfrica) sense país ni parlament que els representi, que es massacren des de la ignorància. A Gaza no. Gaza és una zona –gairebé sense pàtria– triturada per un país democràtic, representat a les més altes institucions mundials i recolzat pel poder econòmic mundial.
Les imatges que veiem amb certa naturalitat des de casa sobre la destrucció de Gaza representen l’Apocalipsi humana. Un Goliat contra David sense miracles. Un sistemàtic assassinat d’innocents.
Déu me’n guard de saber massa de política i de les raons econòmiques que les justifiquen. M’agradaria arribar a la mort amb un punt d’innocència, sense haver compartit interessos com els que segur que mantenen Israel i molts dels països “democràtics” mundials. Sense haver aprofundit massa en la misèria dels rics països però, la repressió de Netanyahu contra Gaza, és pura i miserable revenja salvatge. Ni Déu no pot justificar aquesta carnisseria.
El sistemàtic bombardeig contra la població civil, indefensa i innocent, sota l’excusa de buscar guerrillers enemics de Hamàs, és una ofensa a la humanitat. Només una personalitat absolutament embogida pot manifestar-se satisfet de la barbàrie que ha iniciat. I, lamentant molt dir-ho, només una població igualment embogida pot donar suport a aquests assassinats. No la totalitat de jueus està d’acord amb l’holocaust que el seu país està infringint a Gaza, però sí una part massa important de la població. Quan la revenja ha de buscar-se en la Llei del Talió, l’home està condemnat a que li tallin una mà o a tallar-la. Mala perspectiva en qualsevol cas.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
COHERÈNCIA CASTELLANA
El corredor ferroviari del mediterrani, passarà per Madrid
Estrangers i espanyols en general, pregunten sovint als catalans per quina raó volen la independència. Per què són tant pesats volent-se allunyar d’Espanya. No hi ha temps per donar respostes però un bon exemple seria que després d’anys i panys de mantenir aturat el corredor del mediterrani, finalment s’hi ha donat llum verda. La raó és que finalment, pobles, ciutats i comunitats mediterrànies, han acceptat que el tren passi per Madrid (situat al centre de la península). I tant que sí! per on havia de passar doncs? A Espanya la línia recta és la que passa per Madrid.
CALDRÀ DESTRUIR LA SAGRADA FAMÍLIA?
El Telegraaf considera la Sagrada Família un bunyol
De tots és coneguda la por dels catalans a la crítica estrangera. No ho podem aguantar. Ens ataquen al·lèrgies, dolors estomacals i inseguretat mental. Des de fa uns dies, els catalans ni ens atrevim a passar per davant la Sagrada Família perquè un diari diu que és una caca de monument i la pitjor catedral mundial (no han visitat l'Almudena de Madrid). A veure, la hòstia no ho és. I a cada peça que incorporen, el temple es va convertint en un collage més inversemblant, però temps se n’hi ha esmerçat i diners i vocacions i si hom s’atreveix a entrar-hi, el joc de llums fa patxoca. Què més volem? També la resta d’Espanya està plena de Places de Braus i el Telegraaf ni mú.
BAIXA EL SHARE
Els discursos oficials no venen una fava
Que bonic era veure a la família davant la tele escoltant el missatge del Caudillo d’Espanya. Allò sí que era Espanya. Tot ha canviat. Des que l’Emèrit va parlar de Tejero, els missatges polítics han anat de baixa. El que diuen els caps d’Estat, siguin d’un Estat o de Catalunya, importen una bleda. Si algú veu la tele mentre els màxims representants polítics diuen les seves bajanades anuals, és el nen a qui li han deixat la tele encesa perquè no emprenyi metre la mama prepara el sopar. Encara que només sigui una mica, avancem.
LA SANITAT CATALANA A PUNT D’IMPLOSIÓ
Tècnics sanitaris en vaga: “Sense nosaltres s’atura tot”
Els encarregats de les proves diagnòstiques reclamen un augment salarial, avisen que sense ells ningú es pot operar, ni rebre tractament contra el càncer, ni ser diagnosticat de malalties greus.
Calia arribar a un punt de no-retorn causat per la ceguera del govern català. Ja fa massa anys que tothom els diu mentides. Les del govern des que es tracta de diners o de contractació. Les del mateix sistema sanitari que funciona més malament que mai i no sempre per culpa de la manca de mitjans.
En tot cas els Tècnics sanitaris són els professionals del sistema de salut menys reconeguts socialment i administrativament. També són els que fins ara han causat menys ressò mediàtic. Reclamen un repartiment més proporcional dels recursos disponibles. Els han apujat nou euros al mes, mentre que als metges els han augmentat mil euros al mes amb complements a part i les infermeres han tingut un increment d’un 10%. Sense comentaris.
MADURO EN GUERRA I LA SEVA ACCIÓ DEFENSIVA
Els anglesos envien la Navy a la Guaiana
El president Maduro va ordenar dijous una acció defensiva a l'oceà Atlàntic en resposta a l'arribada d'un vaixell de guerra britànic a les costes de Guaiana, que el Govern veneçolà va qualificar d’amenaçant.
Maduro havia de treure pit mentre es cagava a les calces. Mira que tothom l’havia advertit: No juguis amb els anglesos que aquests sí que tornen en un tres i no res. Ara ja comença a dir que no hi ha conflicte entre Veneçuela i la Guaiana i que els dos estats són independents, però per si de cas els anglesos ja han enviat un altre vaixell de guerra.
Senyor Maduro, per arribar a on està ara no valia més deixar-ho córrer abans?
EL SEGREST EXPRÉS ARRIBA A CATALUNYA
Home segrestat a Portugal i aparegut en un bosc de Collbató
Els Mossos d'Esquadra i l'Europol han detingut nou persones vinculades a una banda internacional especialitzada en segrest llampec. En aquest cas va segrestar un home a Almancil (Portugal). Els segrestadors el van assaltar i el van ficar per la força en un cotxe. Durant el trajecte fins a Collbató, de 1.200 kilòmetres en unes 20 hores, el van colpejar i amenaçar per aconseguir els codis dels seus comptes bancaris. En total, li haurien robat més de 100.000 euros fent diverses transferències a comptes falsos.
En compensació l’home ha fet una mica de turisme local i ha visitat Montserrat.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
FANS
TENEN UN NIVELL D’ADMIRACIÓ ASCÈTIC I BULÍMIC
S’IMPREGNEN D’ESTILS DE VIDA I DE VESTIMENTA
OBSESSIUS, FINS PERDRE LA IDENTITAT?
The translation in English will be soon available
I QUÈ S’ESPERAVEN?
Primera gran manifestació contra Milei
Milei, el nou President argentí, va prendre el comandament i ha fet el que havia promès, arruïnar encara una mica més al país. Si alguna cosa té aquests home és paraula. A diferència de la majoria de polítics, està fent el que havia promès.
El seu Decret de “necessitat i urgència” amb el derivat de la “Llei òmnibus!” de gairebé set-cents articles, és un model de com un tarat com Milei, aconsegueix amb quinze dies arrabassar els drets dels altres i donar-se’ls a ell mateix.
La fureta aquesta, retalla per decret pràcticament tots els drets adquirits dels treballadors per tornar-los, com Déu mana, a la classe alta. Mentre als rics els ofereix una moratòria fiscal, als Instituts del Teatre i Arts o als llibreters o a la mateixa natura, els retalla qualsevol protecció. Cal estalviar diu el tarat.
Mirat de fora, l’arribada al poder de Milei, és per l’Argentina una mena d’erupció volcànica que arrasarà tot el que trobi al seu pas. I això ho sabíem tots, molt abans de les eleccions, tots, menys els argentins.
Milei té cara i maneres de dictador, però ningú l’hi podrà dir que la seva arribada a la Casa Rosada no ha estat absolutament democràtica. Probablement la seva gran ambició sigui perpetuar-se en el poder, però Milei va passar primer per les urnes.
Els sindicats que ara esgargamellen crits de protesta, què van fer el dia de les votacions? On eren els peronistes que tornen a clamar pel retorn de la santa Evita? El poble que ara surt al carrer amb cassoles buides, no s’havia assabentat de qui era el tipus que els amenaçava a cara descoberta?
A Espanya hem tingut una experiència força similar a l’argentina. Per un pèl, Fijóo i Abascal (es necessiten dos espanyols per emular un boig argentí) van estar a punt d’entregar el país a la Inquisició. Algun remot instint de supervivència va fer que no se’ls atorgués majoria, però si alguna vegada passa (que passarà) no ens podrem queixar. Ja sabem qui són. I Argentina també hauria de saber qui és Milei.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
LES DUES MARIES
S’han carregat a Sant Josep. Total per la feina que feia...
Hola, sóc la Maria de Vilavenut, un poble de l’Estany.
Jo també, una mica...
Si parlem les dues alhora no s’entendrà res. Deixa’m, jo m’explico millor. Si no hagués estat per mi, hauries acabat fent de Josep.
A veure, com que som de poble no sabem en quina categoria estem dins els LGTBI, però vivim juntes i alguna cosa voldrà dir. Tampoc ens passem el dia fent bandera de ser parella. Es força natural, un/una/uni, s’agafa al que li agrada, al que estima i després si porta barba Sant Antón i si no la Puríssima Concepció. Cap de les dues em tingut mai barba.
T’estàs perdent...
No em perdo, deia que això de viure juntes ho portem com un fet natural, no com a bandera i per això ens ha fet tanta gràcia que per la conya del Pessebre, tots ens miren diferent, inclús els del poble que ens coneixen de petites. Alguns/es sense dir-ho directament ens han criticat i més encara quan –no sabem qui– va dir que val, que d’acord, que entre nosaltres dues i la burra que teníem allí el nen (que per més INRI era nena) ja tenia prou caliu. Cal dir però que quan la notícia es va escampar i el poble va començar a omplir-se de forasters, els mateixos que ens criticaven, ens venien a oferir pa i formatge al portal. Ens hem engreixat dos quilos cada una. L’experiència ha anat molt bé pel poble. S’ha mogut diner i uns francesos han llogat una caseta pel proper estiu.
Fer de pares/mares/nyunyis o el que sigui del nen Jesús però ha estat un pal. Els visitants passaven de les altres escenes però en quan arribaven al portal, treien la cadira plegables i berenaven davant nostre. I nosaltres sense poder rascar-nos l’esquena. Quina gràcia ha fet als visitants veure a les dues Maries fent de Maries. Sense les túniques no ens feia cas ni Déu, però allà dintre érem una sensació. La gent és una mica estranya.
I ara preguntareu, per què una de les dues no va voler fer de Sant Josep? Doncs per la mateixa raó que un home no hauria volgut fer de Maria.
Al·leluia companys.
LA GARSA PROSTÀTICA
TOTS NO SOM IGUAL
Llei trampa a favor de les empreses energètiques
Per una vegada parlaré amb coneixement de causa. Aquest tema me’l sé.
Vaig heretar de la meva padrina una barraca en algun lloc de la Catalunya seca (que és tota). Només per acceptar el testament vaig haver de vendre’m la bicicleta. L’endemà, l’Ajuntament em va passar l’IBI i una multa perquè la barraca estava en territori inundable. Dos dies més tard vaig rebre un requeriment per extracció il·lícita d’aigua del riu (que fa tres anys que no porta aigua) i un impost de millora de la ret del subministrament elèctric (la barraca no té llum). Passades festes, van passar a cobrar, el gual (????) i l’ús de pas que és un camí estret entre esbarzers inaugurat per un català fugint del rei Felip al 1714. Tres mesos després, als meus pares els van denegar la targeta rosa de mobilitat. Van reclamar i els van insultar. El seu fill era un terratinent i ells tenien la barra de demanar rebaixes al BUS?
El Govern espanyol acaba de “renovar” el decret d’anticrisi i demostrant un parell de nassos, ha assegurat que mantindrà els impostos extraordinaris a institucions bancàries i empreses energètiques.
A veure, misèria aquestes empreses no en passaran. Una sola companyia elèctrica ha guanyat –segons confessió pròpia– en els sis primers mesos del 23, més de mil milions d’euros i la resta no els desmereixen gaire. No, no passaran misèria, però els empresaris estan intranquils. Per això Sánchez els ha donat al mateix temps que l’impost, la finestra per on saltar-se’l. Els impostos extraordinaris podran rebaixar-se si l’empresa en qüestió dedica una part del benefici a la millora ecològica. Us jugueu alguna cosa que cada directiu de les empreses energètiques, aquest any plantarà un arbre?
Sánchez ha demostrat una bonica combinació entre força i sensibilitat. Es mostra sever, però com Déu, no ofega.
I pensar que en tot el recorregut de la barraca de la padrina no vaig trobar ni un funcionari sensible... Serà mala sort o que no sóc energètic?
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
DOS IL·LUMINATS EMPRESONATS O LA REVOLTA DEL SENY
L’Equip de rescat que mai no va triomfar
El primer està empresonat al Regne Unit des del 2019 per una demanada d’extradició demanada pels EUA acusat d’espionatge. Li demanen 175 anys de presó. Es diu Julian Assange.
El segon és opositor rus, empresonat des del gener del 2021. Aleksei Navalni va ser detingut el dia del seu retorn a Rússia, després de ser tractat a Alemanya per un intent d'enverinament a Sibèria.
Com a Bona Obra de final d’any hem enviat uns dels nostres espies-redactors a la freda estepa russa passant abans per la presó de Londres. El nostre home tenia la missió d’entrevistar els empresonats i deixar-los les eines adients per aconseguir una sonada evasió.
Anem a pams. Per Aleksei Navalni la seva desaparició és un fals misteri que convé bé a Vladímir Putin. De fet, m’han traslladat d'una colònia penal a una altra. La meva família però les ha passat magres. En canvi Putin acaba de llançar la campanya per a la seva reelecció i jo li molestava.
A Londres, un Julian Assange en mala forma ens explica: Els meus objectius són simples. El primer és de protegir les informacions personals encriptant-les i putejant el control que exerceixen els estats sobre els ciutadans. El segon, i per això la CIA em té ràbia, és divulgar sistemàticament les informacions de què disposen els estats i els dirigents per aconseguir minimitzar el seu Poder-Estàtic. La meva acció és bàsicament antiautoritària. Vols un exemple? Em baso en les guerres del segle XX, la majoria van començar amb una informació controlada pels líders que volien la guerra. I a la gent ni els agraden les guerres ni que se’ls menteixi. En definitiva, la veritat ens pot portar la pau.
Sortint de la visita cal dir que Assange ha rebutjat l’ajuda del nostre espia-redactor dient-li que dels catalans no se’n fia massa. Tenen molt bones idees, això sí! Però les acaben amb el cul, i això a ell no li convé malgrat haver ajudat moltíssim durant el Procés per la independència. Ho ha sentenciat dient que: primer feu-ho bé a casa vostra i després envieu-me l’ajuda...
En tot cas ha acceptat els torrons i les neules que li havíem comprat.
Després d’uns quants avions i unes quantes presons visitades, el nostre espia-redactor ha pogut parlar amb el cèlebre oposat rus Alexeï Navalny en un penal “especial” que no té res a envejar als de l’època de Stalin i del KGB.
Mira xiquet, havia d’anar a judici el 18 de desembre, un altre encara, però em van pujar a un tren i els meus amics i familiars han hagut de telefonar a més de 200 centres de detenció abans de trobar-me. De fet, no m’agradaria formar part d’aquells presoners que a Rússia desapareixen per sempre més. Sort que l’ONU, Amnistia Internacional, i els meus amics s’han preocupat de mi.
I no et podries evadir, nosaltres t’ajudaríem? Li ha preguntat el nostre espia-redactor.
La resposta no pot ser més concisa: Estic condemnat a 19+19 anys de presó. Però continuo sent un dels pocs detractors públics de Putin i del sistema penitenciari que tritura els drets humans. Encara m’han de jutjar per set sumaris més i si m’han portat aquí és per impedir tota comunicació amb la família i els meus advocats.
Però des de Barcelona també podries oposar-te a Putin, no?
M’agrada Barcelona, és molt interessant com a societat, però la meva lluita és aquí i des d’aquí.
Inclús aconsegueixo divulgar vídeos dient als russos que votin qui vulguin menys a Putin.
Té portat torrons i neules... ho vols? I tant que sí! Me’ls fotré a la salut dels catalans i dels russos.
I amb una abraçada i un petó a la boca molt rus va fotre fora de la visita al nostre espia-redactor.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
GENEBA, LA MONEDA DE LA REPÚBLICA CATALANA
El Comandante, els seu espies, i els espiats del Visca Catalunya Lliure
El Comandante de la Guàrdia Civil amb codi L-04282-W és un trapella que portat per l’alta estima que el seu càrrec li dóna té molt de temps per escriure uns informes que cada vegada s’assemblen més al CODI DA VINCI a la catalana. Fins ara ha escrit un centenar de pàgines, ha espiat uns centenars de mòbils i altres coses com les que fan els espies de veritat per fer-nos creure que els dirigents del Procés eren tant intel·ligents que va optar per crear una criptomoneda per als catalans, fora de la jurisdicció de cap entitat bancària i de l’estat espanyol.
En definitiva, el Comandante raona que aquesta moneda seria una eina clau per fer de “palanca de la revolució democràtica i pedra angular per fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre”. Ho sigui, ens diu que els nostres dirigents són encara més rucs del que ens pensàvem? Ho és una faula que ell ha inventat per poder acusar-los de terrorisme caigui qui caigui?
El Comandante té la ploma àgil i no s’està de fer carantoines als espiats: la intenció dels independentistes és crear una “legislació cripto que avançaria les de Suïssa, Singapur, Hong Kong o Estònia”. Bufa que fa fort ja que ara ve el capítol dels espies de la causa judicial contra el Tsunami. Són tres persones amb un gran pla per bastir un sistema financer català.
Tres protagonistes en el sumari del Tsunami Democràtic. Un protagonista financer. Un protagonista fabricant i un protagonista d’idees. Segons el Comandante, els impulsors del Tsunami Democràtic preparaven una fàbrica de moneda de cara a la independència. El seu nom era “Geneba” o sigui “la moneda de la república catalana”.
I per si mancava alguna cosa a la novel·la del Comandante, els seus acòlits també afegeixen al paquet el “Token”, és a dir, una “unitat de valor” que emetria la Generalitat de Catalunya per finançar-se en els mercats mundials un cop s’assolís la independència. El toc amb més gràcia és que el Comandante afirma, convençut, que Tsunami es finançava amb mascaretes per a la Covid.
La capacitat d’investigar el moviment independentista de la Guàrdia Civil amb l’empara de l’Audiència Nacional no ha tingut cap límit. Fins i tot, per intentar descobrir el Fons Republicà d’Acció Solidària (FARS). Aquesta entitat, que cosia bates i feia mascaretes durant les primeres etapes de la Covid-19 hauria servit, segons el Comandante, per sufragar les despeses generades a la plataforma independentista amb els seus actes de “terrorisme i sedició”.
Posem-nos seriosos! Això ho afirmen els analistes de la poderosa Unitat Central Especial 3 de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil en un atestat del sis d’abril de 2020. Un informe aportat al jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, en les diligències d’investigació 85/19, en mans del jutge Manuel García Castellón per instruir la causa del Tsunami Democràtic.
Potser el Comandante acabarà per donar idees als nostres dirigents? Bon Any Nou 2024, l’any que ens faran rics de genebas!
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
PACTES AMB EL DIABLE
EEUU i Espanya pacten sobre la migració llatinoamericana
No serà per espai, ni per riquesa, ni per la distància que separarà al migrant de casa seva... aleshores que coi pacten?
En teoria Amèrica acollirà temporalment a emigrants sud-americans, els lliurarà a una institució americana i després els enviarà còmodament instal·lats en algun avió d’una ala a Espanya. I aquí què en farem?
La única cosa que sembla clara és que els EEUU guanyen altra vegada. Es treuen migrants i problemes i els endeguen a Espanya. Ja ens ajudaran en altres temes.
El propòsit del despropòsit, diuen, és garantir el tracte just als emigrants, tornar-los la dignitat i assecar-los les esquenes. A Espanya s’asseca el que faci falta, però donar dignitat a l’immigrant, no sap fer-ho, ni una mica.
Des de Melilla fins a Canàries passant per tota la Mediterrània, els immigrants s’amunteguen en instal·lacions insalubres, se’ls manté a dietes hambrunes, se’ls neguen papers i quan no se n’adonen se’ls torna als seus orígens. Aquesta no és la dignitat que busquen i necessiten i mereixen.
Tan bonic que seria conèixer el fons del pacte. Llegir-ne la lletra petita. Saber a canvi de què, el govern espanyol accepta noves remeses de gent desesperada buscant una mica de vida. Què ens hem venut o que hem comprat a canvi de muntar un circ de carn humana.
Cap país es mou per interessos humanitaris allunyats de les seves fronteres. Per descomptat no Espanya i menys encara EEUU. Se’ls enfot a uns i altres el destí dels refugiats sud-americans. Només saben que fan nosa i el ric se’ls treu de sobre comprant al pobre. Igual passava amb els fills de rics i minyones, que tots acabaven en un reformatori.
No sóc ningú per donar consells però si ho fos, diria als propers desplaçats americans, que abandonin la senda del nord, que vagin cap el sud, sud avall, fins el final i que quan trobin aigua, s’hi fotin de cap i esperin una nova vida. Ja que no la vida, com a mínim tenir una mort digne.
LLUFA PEL PACTE
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
FUM FUM FUM
Conflicte franc andorrà pel tabac
Fumar és dolent, sobre tot pels francesos que el paguen el doble que els espanyols. França però està estratègicament situada (Andorra, Espanya i Luxemburg) entre països fumadors i d’aquí plora la criatura o el govern francès que ve a ser el mateix.
Ara França reclamarà als seus veïns que també deixin de fumar, sobre tot si fumen barat. L’excusa que dóna el govern és gairebé per plorar de tant infantil. Diuen que volen evitar que els francesos fumin i que es facin mal als pulmons. Seran cretins! I la solució que donen és gairebé tant cínica com la queixa. Demanen que els productors exteriors només comercialitzin el volum de tabac que es consumeix en els seus països. Senyors del govern de la França: demanar això equival a demanar-los a vostès que només facin les Torres Eiffel en petitó que poden comprar els parisencs de tota la vida.
Un innocent (de qui no se’n té més noticia) manifestava de bo de bo que l’interessant seria que els francesos fumessin tabac francès. Ara t’escolto. No és la salut el que fot al govern, és la butxaca. Que fumin, que es matin tots d’emfisema, però amb productes de proximitat francesa.
De moment Andorra no fa massa cas a les reclamacions franceses, que sí, que ja vigilen les muntanyes, que tenen a la policia treballant a tota màquina per evitar el contraban... Uns altres cínics. Andorra ha viscut, viu i viurà del contraban. És el seu senyal d’identitat, ho tenen gravat a l’escut i a la sang. Per això estan on estan, al mig de la muntanya entre dos països. Què haurien de fer?
La vida és la que és i s’ha de deixar fer a la vida. Per Andorra el contraban és vida, doncs fot-li contraban...
Amb el bonic que és fer contraban. El farcell carregat a l’espatlla, la neu colgant al transportista, les aus sobrevolant-lo per si li cau un cartró de Winston. Aquests costums, no es poden perdre i els francesos, amb tots els respectes, que es fotin.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
REVENJA SALVATGE
Mort a Gaza
Fa molts anys -potser mai- havíem vist imatges com les que ens arriben des de Gaza. Fins ara les guerres tenien dos estats en disputa. La tragèdia hitleriana tenia enfront els estats més poderosos d’Europa i Amèrica. Era, per dir-ho d’alguna manera, una lluita entre forces paral·lels. Quan no hi ha estats, són tribus (com ara a l’Àfrica) sense país ni parlament que els representi, que es massacren des de la ignorància. A Gaza no. Gaza és una zona –gairebé sense pàtria– triturada per un país democràtic, representat a les més altes institucions mundials i recolzat pel poder econòmic mundial.
Les imatges que veiem amb certa naturalitat des de casa sobre la destrucció de Gaza representen l’Apocalipsi humana. Un Goliat contra David sense miracles. Un sistemàtic assassinat d’innocents.
Déu me’n guard de saber massa de política i de les raons econòmiques que les justifiquen. M’agradaria arribar a la mort amb un punt d’innocència, sense haver compartit interessos com els que segur que mantenen Israel i molts dels països “democràtics” mundials. Sense haver aprofundit massa en la misèria dels rics països però, la repressió de Netanyahu contra Gaza, és pura i miserable revenja salvatge. Ni Déu no pot justificar aquesta carnisseria.
El sistemàtic bombardeig contra la població civil, indefensa i innocent, sota l’excusa de buscar guerrillers enemics de Hamàs, és una ofensa a la humanitat. Només una personalitat absolutament embogida pot manifestar-se satisfet de la barbàrie que ha iniciat. I, lamentant molt dir-ho, només una població igualment embogida pot donar suport a aquests assassinats. No la totalitat de jueus està d’acord amb l’holocaust que el seu país està infringint a Gaza, però sí una part massa important de la població. Quan la revenja ha de buscar-se en la Llei del Talió, l’home està condemnat a que li tallin una mà o a tallar-la. Mala perspectiva en qualsevol cas.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
COHERÈNCIA CASTELLANA
El corredor ferroviari del mediterrani, passarà per Madrid
Estrangers i espanyols en general, pregunten sovint als catalans per quina raó volen la independència. Per què són tant pesats volent-se allunyar d’Espanya. No hi ha temps per donar respostes però un bon exemple seria que després d’anys i panys de mantenir aturat el corredor del mediterrani, finalment s’hi ha donat llum verda. La raó és que finalment, pobles, ciutats i comunitats mediterrànies, han acceptat que el tren passi per Madrid (situat al centre de la península). I tant que sí! per on havia de passar doncs? A Espanya la línia recta és la que passa per Madrid.
CALDRÀ DESTRUIR LA SAGRADA FAMÍLIA?
El Telegraaf considera la Sagrada Família un bunyol
De tots és coneguda la por dels catalans a la crítica estrangera. No ho podem aguantar. Ens ataquen al·lèrgies, dolors estomacals i inseguretat mental. Des de fa uns dies, els catalans ni ens atrevim a passar per davant la Sagrada Família perquè un diari diu que és una caca de monument i la pitjor catedral mundial (no han visitat l'Almudena de Madrid). A veure, la hòstia no ho és. I a cada peça que incorporen, el temple es va convertint en un collage més inversemblant, però temps se n’hi ha esmerçat i diners i vocacions i si hom s’atreveix a entrar-hi, el joc de llums fa patxoca. Què més volem? També la resta d’Espanya està plena de Places de Braus i el Telegraaf ni mú.
BAIXA EL SHARE
Els discursos oficials no venen una fava
Que bonic era veure a la família davant la tele escoltant el missatge del Caudillo d’Espanya. Allò sí que era Espanya. Tot ha canviat. Des que l’Emèrit va parlar de Tejero, els missatges polítics han anat de baixa. El que diuen els caps d’Estat, siguin d’un Estat o de Catalunya, importen una bleda. Si algú veu la tele mentre els màxims representants polítics diuen les seves bajanades anuals, és el nen a qui li han deixat la tele encesa perquè no emprenyi metre la mama prepara el sopar. Encara que només sigui una mica, avancem.
LA SANITAT CATALANA A PUNT D’IMPLOSIÓ
Tècnics sanitaris en vaga: “Sense nosaltres s’atura tot”
Els encarregats de les proves diagnòstiques reclamen un augment salarial, avisen que sense ells ningú es pot operar, ni rebre tractament contra el càncer, ni ser diagnosticat de malalties greus.
Calia arribar a un punt de no-retorn causat per la ceguera del govern català. Ja fa massa anys que tothom els diu mentides. Les del govern des que es tracta de diners o de contractació. Les del mateix sistema sanitari que funciona més malament que mai i no sempre per culpa de la manca de mitjans.
En tot cas els Tècnics sanitaris són els professionals del sistema de salut menys reconeguts socialment i administrativament. També són els que fins ara han causat menys ressò mediàtic. Reclamen un repartiment més proporcional dels recursos disponibles. Els han apujat nou euros al mes, mentre que als metges els han augmentat mil euros al mes amb complements a part i les infermeres han tingut un increment d’un 10%. Sense comentaris.
MADURO EN GUERRA I LA SEVA ACCIÓ DEFENSIVA
Els anglesos envien la Navy a la Guaiana
El president Maduro va ordenar dijous una acció defensiva a l'oceà Atlàntic en resposta a l'arribada d'un vaixell de guerra britànic a les costes de Guaiana, que el Govern veneçolà va qualificar d’amenaçant.
Maduro havia de treure pit mentre es cagava a les calces. Mira que tothom l’havia advertit: No juguis amb els anglesos que aquests sí que tornen en un tres i no res. Ara ja comença a dir que no hi ha conflicte entre Veneçuela i la Guaiana i que els dos estats són independents, però per si de cas els anglesos ja han enviat un altre vaixell de guerra.
Senyor Maduro, per arribar a on està ara no valia més deixar-ho córrer abans?
EL SEGREST EXPRÉS ARRIBA A CATALUNYA
Home segrestat a Portugal i aparegut en un bosc de Collbató
Els Mossos d'Esquadra i l'Europol han detingut nou persones vinculades a una banda internacional especialitzada en segrest llampec. En aquest cas va segrestar un home a Almancil (Portugal). Els segrestadors el van assaltar i el van ficar per la força en un cotxe. Durant el trajecte fins a Collbató, de 1.200 kilòmetres en unes 20 hores, el van colpejar i amenaçar per aconseguir els codis dels seus comptes bancaris. En total, li haurien robat més de 100.000 euros fent diverses transferències a comptes falsos.
En compensació l’home ha fet una mica de turisme local i ha visitat Montserrat.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
FANS
TENEN UN NIVELL D’ADMIRACIÓ ASCÈTIC I BULÍMIC
S’IMPREGNEN D’ESTILS DE VIDA I DE VESTIMENTA
OBSESSIUS, FINS PERDRE LA IDENTITAT?