Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Political/satiric republican weekly of Catalonia
27 september 2024
QUI POSA EL CASCAVELL AL GAT?
Confirmat: Terrorisme d’Estat
Ni la Volkswagen planifica amb tanta antelació. Molt abans de l’atac islamista de l’octubre del 2023, Israel, en teòrica etapa de pau, va iniciar una llarga estratègia per construir, vendre a detall i posteriorment a l’engròs “busques” i telefonia mòbil en general com a arma destructiva contra els seus rivals. No va ser la iniciativa d’un petit empresari el que va configurar la tàctica. La idea, construcció i venda es va parir en les cavernes de l’Estat d’Israel amb Netanyahu al capdavant.
De ben segur, el terrorista Netanyahu, ha engreixat la seva vanitat en conèixer els efectes mortífers de l’arma salvatge. La mort i les ferides de milers de civils el farà ser més devot en les seves oracions i més orgullós en el seu govern. En tot cas, es tracta d’un individu suficientment malalt com per esperar-ne qualsevol cosa.
La sorpresa –que no és sorpresa sinó simple constatació– rau en el silenci del món civilitzat. No tenim un estudi exhaustiu de les estratègies terroristes utilitzades en els darrers anys però probablement cap organització de les considerades revolucionàries ha utilitzat un mètode tan indiscriminadament criminal com l’utilitzat per Israel. La ONU i la NATO i la UE i la Mare que els va parir a tots, no han dubtat en considerar terrorista el moviment d’independència catalana però encara no han obert boca contra una acció com la d'Israel que segons el diccionari seria el millor exemple de terrorisme en estat pur. De manual.
La permissivitat mundial envers l’assassí Netanyahu només és comparable a la decadència moral dels líders que ens governen. Els assassinats de Netanyahu són els assassinats de tots els que –en nom de mantenir-se en el poder– callen i giren la cara cap a enemics més febles. Una vergonya internacional.
El criminal Netanyahu morirà algun dia, però que ningú es faci il·lusions, on quedin les seves restes haurà de declarar-se zona volcànica perquè de tots és sabut que els morts, cada cent anys tenen cinc minuts de revifalla. En quan s’adoni que ja no és el líder d’Israel, Netanyahu provocarà a cop d’esquelet un rebombori sísmic que afectarà a tot l’Orient menys, naturalment, a la seva estimada terra promesa.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
OFICINA D’ASSASSINS, DIGUI?
Empresari emprenedor
Non rient de rient, non je ne regrette rient. Ni le bien qu’on m’a fait ni le mal, tout ça m’est bien égal, c’est payé, balayé, oublié, je me fous du passé... Però ull! M’han fet una putada.
Tota la vida he fet el mateix, esperar al costat del telèfon que algú demanés els meus serveis i jo els hi oferia. No em puc queixar, les coses anaven bé però què vols, hom sempre vol prosperar i vaig crear l’agència d’assassins Ghost. Jo feia el mateix, contestar al telèfon i oferir el servei. Escolti que n’estic farta del meu marit... Em donaven l’adreça i un treballador meu –no diré qui– matava al marit. I així. Tot legal i pagat al comptat.
El servei s’ha fet sempre, des dels romans i abans. El que mata al seu enemic és un “pringat”. Els bons criminals mai no s’embruten les mans, és normal, ells tenen feina i pudor o sigui que contracten a un sicari que els fa la feina. I millor per la víctima també, perquè un brètol emprenyat pot utilitzar un ganivet mal esmolat o una destral de fulla gastada i abans no mata a l’enemic li fa passar una mala estona. Nosaltres sempre hem estat ràpids i nets. Professionals vaja.
Però la societat és molt cínica. Amb les desgràcies que passen i van a fixar-se en una empresa, al corrent d’impostos, que mata per encàrrec. No seria pitjor matar per vici potser? Molta gent mata. Cada deu marits maten a tres esposes. Això sí que és una carnisseria!
Però és igual, tal com deia la Piaf, el passat se m'enfot i el futur encara més. Tinc bona cobertura legal. Els advocats m’asseguren que al no tenir antecedents amb una multa me’n puc sortir. D’altra banda seria una flagrant injustícia. Si a mi em demanen presó què no han de demanar a la púrria que corre pel món. Si ells tenen l’excusa de presidir un estat jo presidia una companyia. Estem a la par.
Matar no és de bon cristià, d’acord però consti que la majoria d’assassins estan batejats. Cal esperar el veredicte diví, d’acord també, però mentre no arriba per què no deixen treballar a la gent?
Jay Je Yoon: Creador de l’agència d’assassins detingut el 18 de setembre a Austràlia.
Amb mi han caigut 51 clients meus i no he pogut acabar la feina encomanada pendent. Això és el que em sap més greu... 50 encàrrecs de mort, 50 ànimes que no aniran al cel.
Traducció conjunta del seus advocat i jutge.
LA GARSA PROSTÀTICA
PATI D’ESCOLA
Culebrot hispano-veneçolà
Si el món és tan formós, Senyor... perquè permets que aquests ximples l'habitin?
El President Maduro, que no va participar en els Jocs Paralímpics per sobredosi, és un hiperventilat mòrbid, ignorant fins la medul·la amb pretensions de Redemptor. En general la combinació funciona però no en el seu cas i això li provoca hipertensió cerebral.
Feijoo tampoc va participar als Jocs per causes prou conegudes. Després de dos anys d’entrenament no va poder esperar-se mai al tret de sortida i s’escapava mentre els altres es treien el xandall. Intel·lectualment va aprovar la ESO a Galícia. Per evitar la congestió cerebral s’alimenta només de llet agre que li provoca gasos.
El candidat a President de Veneçuela és un vellet dubitatiu de ment i cames. Va on li diu la senyora que l’acompanya i fa el que li mana la senyora que l’acompanya.
Sánchez és Sánchez. El Superman d’Espanya a falta d’adversari. Una mena de Reial Madrid a la Copa de Europa que juga de mala manera però guanya a l’últim minut.
Amagats darrera aquests personatges hi ha la CIA, el CNI, els serveis d’intel·ligència russos (FSB, SUR, GRU, i FSO) i el Vaticà però cap d’aquests surt al pati a jugar, es queden darrera la finestra prenen apunts. També han emmerdat a un parell de bascos que feien extraescolars però no hi tenen res a veure.
Doncs bé, resulta que un dia els nens Madurito, Feijóocito, Sanchito i el Gonzalito, van sortir al pati i es van enfadar. Ni els mestres els van fer cas, però ells es van queixar als pares i ara hi ha un bon embolic. Europa passa, Amèrica se’n enfot, Àsia és groga i Àfrica negra però els nanos segueixen en guerra. Com és normal en els infants, ja no recorden la causa de l’enrenou però es mantenen ferms en les seves posicions que tampoc saben ben bé quines són. Els diaris viuran d’això una bona temporada i el món, mica en mica, s’anirà fent petit i desolat i cada vegada menys formós. Fot cullerada Senyor!
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ELS TUAREG, UN POBLE EN LLUITA PER LA SUPERVIVÈNCIA
Encara existeixen malgrat la indiferència del món
El tuareg és un poble nòmada amazigh del desert del Sàhara, que compta amb l’alfabet tifinagh i amb 2.300 anys d’antiguitat.
El formen uns 4 milions, que comparteixen un extens territori, actualment dividit entre Algèria, Mali, Níger, Líbia i Burkina Faso, estats creats pel colonialisme europeu, sobre tot francès. Aquests nous estats independents neocolonials, d’ençà la seva creació, anorreen i reprimeixen cada cop més aquest poble mil·lenari, amenaçant amb un genocidi que ja fa anys que ha començat, davant la indiferència i el silenci de les nacions.
Així, han estat continuades les revoltes dels tuareg, sobre tot en la regió de l’Azawad (al nord de Mali i Níger), en contra dels règims militaristes d’ambdós estats: les del 1963, 1990 i 2008. La situació de repressió s’ha agreujat a partir del 2006 amb la descoberta de petroli.
A fi d’intensificar la lluita contra els tuareg, el 22 de març del 2012 una junta militar efectuà un cop d’estat a Mali. Com a resposta per mantenir el control i autodeterminació del seu territori, el 6 d’abril del 2012, els tuareg van proclamar la independència de l’Azawad, que comprenia les ciutats de Tombuctú, Kidal i Mao, situades al nord de Mali.
Tots els acords de pau establerts amb el govern de Bamako mai s’han respectat, fins i tot el darrer del 2015. Així, s’han accentuat cada cop més les massacres exercides per l’exèrcit de Mali i les milícies russes de Wagner sobre la població civil, que han utilitzat fins i tot drons, que estenen la mortaldat entre els poblats tuareg.
Tanmateix, aquest estiu, tot plegat ha fet reaccionar els tuareg que han unit les seves forces, derrotant el 25 de juliol el combinat de l’exèrcit de Mali amb les milícies russes de Wagner. Però malgrat això, quin futur els espera ara?
Els tuareg, els homes i dones lliures del desert del Sàhara, coneguts pels homes blaus del desert, cada cop més, esdevenen vermells per la sang vessada en defensa de la seva llibertat, davant la indiferència i el silenci del món.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
L'ACULTURA-CULTURA DE LA VIOLACIÓ
«Es diria que la teva dona està morta»
És curiós que quasi sempre el processat busca la manera de dir “quita bicho” com el “yo no he sido”. El procés contra els violadors de Mazan ho il·lustra molt bé. A quasi tots els acusats els costa moltíssim d’acceptar que són violadors. I esfereeix pensar que són un panell ampli del comú dels homes.
Dels 12 acusats havent reconegut els fets concernint Gisèle Pelicot, a qui el seu marit drogava i oferia –via internet– a qui volgués follar-se-la –utilitzen, a la seva manera, la noció d'intencionalitat per minimitzar la seva responsabilitat en els fets. Encara falta afegir els 35 acusats negant els fets retrets entre els 51 perseguits per violacions agreujades. Negacions malgrat existir gravació de cadascun d’ells. Tot és molt sòrdid. Tot és com inconcebible però per si algú ho dubtés, el marit va prendre-ho tot en imatges...
Els acusats, davant la Cort criminal departamental per violació agreujada, solen dir que no accepten que se’ls tracti de violadors. Duran el seu interrogatori, Husamettin D. vol justificar la seva vestimenta... ulleres fosques, gorra... queixant-se de la mediatització. De fet la vergonya el persegueix com una fura. En aquest sentit, el procés ha fet canviar la vergonya de camp. Fins ara, sempre eren les dones qui en tenien a l’hora d’explicar una violació. Aquí són els homes qui tenen vergonya del que van fer. I n'hi ha de totes les edats, joves, madurs i grans... i alhora són incapaços d’acceptar que se’ls tracti com a violadors. Val a dir la poca consciència del mascle en ple segle XXI.
Potser alguns els tremoli la veu però cap d’ells gossa mirar a la víctima que se’ls mira amb ulls consternats. Fins tal punt son grotesques les declaracions dels homes que fan esclatar Gisèle Pelicot: "Què es busca en aquesta sala? A que la culpable sigui jo?"
El marit, Dominique Pelicot, escolta com els acusats descriuen els consells que ell els donava i com van desmuntant l’arquitectura d'aquest sistema de violència consistent a violar i fer violar la seva dona per desconeguts reclutats en línia.
Confrontats a proves aclaparants sobre l'estat de letargia de Gisèle Pelicot, aquests homes, proven de no acceptar els fets filmats. No reconeixen haver estat conscients que aquesta senyora estava drogada... malgrat haver pensat que “semblava que estava morta”.
Els camins de l’acusat d’Husamettin D. i de Dominique Pelicot es van creuar per primera vegada el juny del 2019, a la xarxa Coco. El marit li va dir que estava buscant un home per participar en una escena on la seva dona faria semblant de dormir.
El mateix vespre acudeix al domicili dels Pelicot. L’home va remodelant les seves declaracions: “Em vaig despullar i vaig entrar a la cambra. Em vaig estirar al seu costat. Vaig fer els preliminars però ella no reaccionava... llavors el marit la va violar per convèncer-me de fer el mateix". Encara ara, diu que era una comèdia i que ella feia semblant. El següent pas és el de queixar-se del tracte indigne i humiliant que li ha fet la policia, el fiscal i etc... I llavors arriba la traca final quan diu que es considera una víctima més...
Caldrà la intervenció d’una magistrada que li recorda que la policia judicial ja li va explicar el que és una violació: Que no són només actes com la penetració amb violència, a cops de puny, sinó que també és violació si es fa per sorpresa. La sessió es va acabar amb una veu tímida per part de l’acusat dient: «Ara, reconec que ha estat una violació.»
Tot es va destapar quan van atrapar Dominique Pelicot en un supermercat mentre estava filmant d’amagat les cuixes de les dones i quan la policia va trobar els discs durs amb les gravacions dels 51 violadors. Cap d’ells no va dubtar a ser un violador.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL DIFÍCIL ART DE LA SUBTILESA
Canvis aparentment estètics darrera la figura d’Illa
La gent de dretes acollonida acostuma a definir-se com apolític. Els polítics d’esquerres acollonits diuen que busquen el consens amb totes les forces socials. Aquest és Illa. Traumatitzat de petit perquè se’l coneixia com el filaberquí (veure foto on sortia com a membre de les JONS amb uns genolls que feien patir) traumatitzat per dur ulleres de got, traumatitzat per ser un nen mimat i intentant superar els traumes sortint a corre de matinada. Com la majoria de traumatitzats, Illa no va superar el trauma fins entrar en un col·lectiu. Els dèbils sempre han necessitat el suport d’un grup i Illa va trobar als socialistes. Ara ja és un homenet però en el fons conserva alguna cosa de nen trencadís que li facilita la comprensió de la societat. Amb l’armari d’Abascal o hi combregues com feixista o notes un cert rebuig per prepotència física, amb Illa malgrat no combregar en la seva religió, et queda un puntet de misericòrdia a l’hora de jutjar-lo. Error.
Mai no us fieu d’una imatge escardalenca (tampoc d’un tipus baixet i de panxa flonja, de fet mai no us fieu de ningú) però els escardalencs són molt perillosos. Ells saben que abans no els coneguis del tot, et deixaràs endur per la seva imatge minvant i li donaràs una treva de confiança... pobret li queden quatre dies pensa la gent en veure al nou President. Potser sí, però en aquests quatre dies pot fer moltes coses.
Per exemple: més enllà del seu discurs de concòrdia i de defensa de la realitat catalana, el xiquet ja ens ha incorporat la bandera espanyola en les seves entrevistes televisades. Normal diran els seus, estem a Espanya. Sí però... Per exemple, misteriosament el bust de l’ex President Macià, ha desaparegut del despatx presidencial d’Illa. L’estan restaurant? Potser sí, però no deixa de ser curiós. Per exemple, a quatre dies de ser nomenat, Illa ja ha mantingut una trobada amb la reialesa borbònica. Que també serà molt coherent però que als catalans no els fas cap gràcia. I arriba el punt en que hom pensa: no serà el tal Illa un encant de persona que ens vol donar pel cul?
LLUFA condicionada.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
SECRET DE CONFESSIÓ
Les parròquies guarden en secret casos d’abusos sexuals
De tan emparentada com ha estat sempre amb el poder, l’església viu la mateixa decadència moral que els parlaments. Resulta que han descobert que les parròquies guardaven ben amagadets papers, informes i proves que certifiquen la multitud d’abusos que el clergat ha infringit als seus feligresos, en especial en el sector dels més joves i que fins ara van negant.
O sigui, els grans recaptadors de secrets via confessionari, fan caixa apart per amagar els seus pecats. O són molt astuts o la pràctica secular els ha donat la pràctica del frau. No fa pas gaire, per dur a la cartera un calendari amb una model en bikini, aquests mateixos que amaguen els seus pecats t’enviaven directament a l’infern. Mira tu quines coses passen.
Si el clergat enlloc de tants juraments estúpids s’hagués compromès a tenir una mica de vergonya, tots plegats haurien de penjar els hàbits abans de celebrar la propera missa.
Fa pena que organitzacions teòricament dedicades al triomf de l’esperit, s’assemblin tant a les institucions governamentals abocades en exclusiva als bens materials. Més que probable seria que esperit i carn, en aquest món de mones, busquin el mateix benefici i que els seus representants –amb o sense mitra– siguin simples vividors a costa del poble ignorant. Els creients de qualsevol de les religions vigents, haurien de posar fre a la disbauxa i demanar responsabilitats als que els porten enganyant durant segles. La carn és feble i hom pot comprendre perfectament que un home obligat a la castedat es salti la regla, però que ho accepti amb la honestedat d’un pare de família que reconeix haver robat una barra de pa, i amb les seves conseqüències legals quant el pecat sigui delicte. El poder, senyores i senyors, no és bo ni en mans de Déu.
Dit això i amb la consciència neta, una confessió: no seria bonic saber els pecats que han confessat alguns personatges?
Per exemple: Padre, me quiero confessar.
A sus órdenes mi Generalísimo.
A que seria maco?
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LA GRUTA DEL NO RES
JUNTS busca pis
Kafka va escriure “El castell”. Kadare “El palau dels somnis”. JUNTS busca autor per redactar “La cova del no res”. Tot molt de ciència ficció. I després d’aquest inici tan intel·lectual, anirem per feina. JUNTS ha perdut el Nord. Van bé fins a Brussel·les però una vegada allí ja no sabem cap a on tirar.
Els darrers moviments dels hereus de Pujol s’assemblen a una desbandada d’estornells a qui l’abril se’ls ha tirat a sobre i han d’emigrar a corre cuita. JUNTS i estornells tenen altres similituds, com les molèsties que poden causar les seves cagueres però d’això no en parlarem.
L’absència del pare provoca greus trastorns a la canalla però aquesta absència JUNTS la viu amb una angoixant desesperació. No saben què fer, què dir, què pactar i què fer veure que no han pactat. Són un garbuix. Només en la darrera setmana la seva actuació ha resultat tan desconcertant que molts dels seus militants ja no saben a quin partit pertanyen.
Anava l’estol d’estornells volant en aparent harmonia quan de sobte, fan giragonsa i s’apropen al teulat d’Aliança Catalana i com si no fes la cosa, posen quatre palletes per fer niu. JUNTS i ALIANÇA CATALANA? Per què no, diuen els ex convergents, tampoc tenim tantes teulades per escollir.
Sí que en tenen, però no ho recorden. Tenen un pacte amb el PSOE. Ah sí! Diuen. I a les poques hores es carreguen el pacte. Per què? A fe que no en tenen ni idea. Es tractava de facilitar el pas a converses per millorar (o no) però converses en tot cas, la greu situació de l’habitatge a Espanya (Catalunya mentre no es demostri el contrari també hi entra). JUNTS es va llevar decidida a dir “ni fu ni fa” o sigui a abstenir-se, però una horeta després la noieta del somriure que els representa a Madrid, va decidir que no, que JUNTS votava en contra.
La raó és tan simple com vergonyosa, el més infantil desig de fer la punyeta al PSOE però confessar aquest infantilisme és cru i han preferit donar veu al discurs polític, és a dir, a no dir res i si diuen que sigui una mentida. A Brussel·les es va celebrar el salt mortal amb musclos sense adonar-se que un dia hauran de posar un anuncia als diaris anunciant el retorn dels que foren presidents i consellers.
JUNTS a hores d’ara se sent d’allò més lliure.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
FALTA FIL PER RECOSIR TANTES FERIDES
L'orgia d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana és una família nombrosa rural. Entre uns i altres (sumant cunyats i amics de confiança) seran una bona trentena. Per Nadal és una festa però el dia de cada dia és una agonia perquè cap dels trenta es parla amb els altres vint-i-nou. Entre tots ells han format quatre candidatures per decidir qui podrà fer el testament per la posteritat. Això sí, demanen empatia, resiliència, unió i una màquina de cosir per refer les ferides. En un poble veí hi havia una família monoparental que simpatitzava amb Esquerra. Malauradament no podran comptar amb ells per fer inclinar la balança. Estan tots ingressats en un Psiquiàtric.
LA VÍCTIMA TRUMP
Trump acusa Harris dels atemptats soferts
Trump, un dels més recalcitrants promotors de la violència, amb un dels llenguatges més barroers i agressius dins la història abans i després de Darwin, acusa a la seva rival demòcrata a la Presidència de fomentar l’odi contra ell. Desvergonyia comparable a la de Hitler acusant als jueus de la segona guerra mundial (ara ja seria una altra cosa). La impunitat moral és el poder dels malalts. Com a malalts hi tenen dret. El que no poden és pretendre governar un país, encara que també estigui bastant tocat de l’ala.
LA FURETA ES DESPERTA
Alemanya controla les seves fronteres
Els avenços de l’extrema dreta alemanya fan que la dreta alemanya no vulgui perdre pistonada i s’hagi comprat a IKEA quatre barreres frontereres i dues alarmes conta okupes. Això també ho fa Espanya per exemple però la iniciativa queda desactivada en repassar el número d’immigrants que arriben cada dia a Canàries. Alemanya és diferent. El dia que Alemanya decideixi baixar barreres per allí no passa ni Déu. I no volem ser aus de mal parany, però quan Alemanya comença a moure fronteres, algú pren mal.
ELS MOSSOS NO PODEN VIGILAR ESTACIONS NI AEROPORTS
No és feina seva, que ho facin els guardes privats
Mira com és la gent, no vol entendre les dures realitats del país català. A una concentració, per exemple, de l’ANC (a tot comptat menys de mil persones) hi ha de mitjana 400 mossos armats per a la guerra. I clar, ho cal entendre, però alhora és més fàcil del que sembla.
Els Mossos han de controlar el país, els ciutadans, però no cal que es preocupin de delinqüents, això és morralla poc gloriosa. Ells són país... l’autèntic país...
LA VÍCTIMA DEL CUL PUNXAT
Al Raval tot s’hi val
Un aspirant a amant, un acte de bogeria, un entrenament de sicari? No ho sabem, però el pobre home va rebre vuit ganivetades a les natges. Li van quedar, com aquell que diu, fetes una merda.
El més estrany de tot, la suposada víctima no es va queixar, ni va voler declarar si coneixia qui portava la navalla. En definitiva, al Raval pot passar de tot menys anar a parlar amb la policia.
UN ESPARADRAP PER CONTENIR L’HEMORRÀGIA
El linx reintroduït per acabar amb els conills
Els avenços dels buròcrates no tenen aturador. A Lleida, terra de pagès i amb el 66% del territori català, mig despoblat... Allà doncs, els conills s’ho foten tot.
El pagès planta arbres, protegeix els troncs amb plàstic gruixuts. I ca home ca, l’endemà ho troba tot rosegat per aquests animalons indefensos. Hi ha més destrosses que beneficis.
Doncs a Barcelona troben la solució amb el linx. Clar que si la bèstia menja conilla aviat estarà malalta com ells. D’això se’n diu progrés urbà.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ACOSTUMATS A PRESCINDIR DE LES DONES
LES FEM INVISIBLES
The translation in English will be soon available
QUI POSA EL CASCAVELL AL GAT?
Confirmat: Terrorisme d’Estat
Ni la Volkswagen planifica amb tanta antelació. Molt abans de l’atac islamista de l’octubre del 2023, Israel, en teòrica etapa de pau, va iniciar una llarga estratègia per construir, vendre a detall i posteriorment a l’engròs “busques” i telefonia mòbil en general com a arma destructiva contra els seus rivals. No va ser la iniciativa d’un petit empresari el que va configurar la tàctica. La idea, construcció i venda es va parir en les cavernes de l’Estat d’Israel amb Netanyahu al capdavant.
De ben segur, el terrorista Netanyahu, ha engreixat la seva vanitat en conèixer els efectes mortífers de l’arma salvatge. La mort i les ferides de milers de civils el farà ser més devot en les seves oracions i més orgullós en el seu govern. En tot cas, es tracta d’un individu suficientment malalt com per esperar-ne qualsevol cosa.
La sorpresa –que no és sorpresa sinó simple constatació– rau en el silenci del món civilitzat. No tenim un estudi exhaustiu de les estratègies terroristes utilitzades en els darrers anys però probablement cap organització de les considerades revolucionàries ha utilitzat un mètode tan indiscriminadament criminal com l’utilitzat per Israel. La ONU i la NATO i la UE i la Mare que els va parir a tots, no han dubtat en considerar terrorista el moviment d’independència catalana però encara no han obert boca contra una acció com la d'Israel que segons el diccionari seria el millor exemple de terrorisme en estat pur. De manual.
La permissivitat mundial envers l’assassí Netanyahu només és comparable a la decadència moral dels líders que ens governen. Els assassinats de Netanyahu són els assassinats de tots els que –en nom de mantenir-se en el poder– callen i giren la cara cap a enemics més febles. Una vergonya internacional.
El criminal Netanyahu morirà algun dia, però que ningú es faci il·lusions, on quedin les seves restes haurà de declarar-se zona volcànica perquè de tots és sabut que els morts, cada cent anys tenen cinc minuts de revifalla. En quan s’adoni que ja no és el líder d’Israel, Netanyahu provocarà a cop d’esquelet un rebombori sísmic que afectarà a tot l’Orient menys, naturalment, a la seva estimada terra promesa.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
OFICINA D’ASSASSINS, DIGUI?
Empresari emprenedor
Non rient de rient, non je ne regrette rient. Ni le bien qu’on m’a fait ni le mal, tout ça m’est bien égal, c’est payé, balayé, oublié, je me fous du passé... Però ull! M’han fet una putada.
Tota la vida he fet el mateix, esperar al costat del telèfon que algú demanés els meus serveis i jo els hi oferia. No em puc queixar, les coses anaven bé però què vols, hom sempre vol prosperar i vaig crear l’agència d’assassins Ghost. Jo feia el mateix, contestar al telèfon i oferir el servei. Escolti que n’estic farta del meu marit... Em donaven l’adreça i un treballador meu –no diré qui– matava al marit. I així. Tot legal i pagat al comptat.
El servei s’ha fet sempre, des dels romans i abans. El que mata al seu enemic és un “pringat”. Els bons criminals mai no s’embruten les mans, és normal, ells tenen feina i pudor o sigui que contracten a un sicari que els fa la feina. I millor per la víctima també, perquè un brètol emprenyat pot utilitzar un ganivet mal esmolat o una destral de fulla gastada i abans no mata a l’enemic li fa passar una mala estona. Nosaltres sempre hem estat ràpids i nets. Professionals vaja.
Però la societat és molt cínica. Amb les desgràcies que passen i van a fixar-se en una empresa, al corrent d’impostos, que mata per encàrrec. No seria pitjor matar per vici potser? Molta gent mata. Cada deu marits maten a tres esposes. Això sí que és una carnisseria!
Però és igual, tal com deia la Piaf, el passat se m'enfot i el futur encara més. Tinc bona cobertura legal. Els advocats m’asseguren que al no tenir antecedents amb una multa me’n puc sortir. D’altra banda seria una flagrant injustícia. Si a mi em demanen presó què no han de demanar a la púrria que corre pel món. Si ells tenen l’excusa de presidir un estat jo presidia una companyia. Estem a la par.
Matar no és de bon cristià, d’acord però consti que la majoria d’assassins estan batejats. Cal esperar el veredicte diví, d’acord també, però mentre no arriba per què no deixen treballar a la gent?
Jay Je Yoon: Creador de l’agència d’assassins detingut el 18 de setembre a Austràlia.
Amb mi han caigut 51 clients meus i no he pogut acabar la feina encomanada pendent. Això és el que em sap més greu... 50 encàrrecs de mort, 50 ànimes que no aniran al cel.
Traducció conjunta del seus advocat i jutge.
LA GARSA PROSTÀTICA
PATI D’ESCOLA
Culebrot hispano-veneçolà
Si el món és tan formós, Senyor... perquè permets que aquests ximples l'habitin?
El President Maduro, que no va participar en els Jocs Paralímpics per sobredosi, és un hiperventilat mòrbid, ignorant fins la medul·la amb pretensions de Redemptor. En general la combinació funciona però no en el seu cas i això li provoca hipertensió cerebral.
Feijoo tampoc va participar als Jocs per causes prou conegudes. Després de dos anys d’entrenament no va poder esperar-se mai al tret de sortida i s’escapava mentre els altres es treien el xandall. Intel·lectualment va aprovar la ESO a Galícia. Per evitar la congestió cerebral s’alimenta només de llet agre que li provoca gasos.
El candidat a President de Veneçuela és un vellet dubitatiu de ment i cames. Va on li diu la senyora que l’acompanya i fa el que li mana la senyora que l’acompanya.
Sánchez és Sánchez. El Superman d’Espanya a falta d’adversari. Una mena de Reial Madrid a la Copa de Europa que juga de mala manera però guanya a l’últim minut.
Amagats darrera aquests personatges hi ha la CIA, el CNI, els serveis d’intel·ligència russos (FSB, SUR, GRU, i FSO) i el Vaticà però cap d’aquests surt al pati a jugar, es queden darrera la finestra prenen apunts. També han emmerdat a un parell de bascos que feien extraescolars però no hi tenen res a veure.
Doncs bé, resulta que un dia els nens Madurito, Feijóocito, Sanchito i el Gonzalito, van sortir al pati i es van enfadar. Ni els mestres els van fer cas, però ells es van queixar als pares i ara hi ha un bon embolic. Europa passa, Amèrica se’n enfot, Àsia és groga i Àfrica negra però els nanos segueixen en guerra. Com és normal en els infants, ja no recorden la causa de l’enrenou però es mantenen ferms en les seves posicions que tampoc saben ben bé quines són. Els diaris viuran d’això una bona temporada i el món, mica en mica, s’anirà fent petit i desolat i cada vegada menys formós. Fot cullerada Senyor!
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ELS TUAREG, UN POBLE EN LLUITA PER LA SUPERVIVÈNCIA
Encara existeixen malgrat la indiferència del món
El tuareg és un poble nòmada amazigh del desert del Sàhara, que compta amb l’alfabet tifinagh i amb 2.300 anys d’antiguitat.
El formen uns 4 milions, que comparteixen un extens territori, actualment dividit entre Algèria, Mali, Níger, Líbia i Burkina Faso, estats creats pel colonialisme europeu, sobre tot francès. Aquests nous estats independents neocolonials, d’ençà la seva creació, anorreen i reprimeixen cada cop més aquest poble mil·lenari, amenaçant amb un genocidi que ja fa anys que ha començat, davant la indiferència i el silenci de les nacions.
Així, han estat continuades les revoltes dels tuareg, sobre tot en la regió de l’Azawad (al nord de Mali i Níger), en contra dels règims militaristes d’ambdós estats: les del 1963, 1990 i 2008. La situació de repressió s’ha agreujat a partir del 2006 amb la descoberta de petroli.
A fi d’intensificar la lluita contra els tuareg, el 22 de març del 2012 una junta militar efectuà un cop d’estat a Mali. Com a resposta per mantenir el control i autodeterminació del seu territori, el 6 d’abril del 2012, els tuareg van proclamar la independència de l’Azawad, que comprenia les ciutats de Tombuctú, Kidal i Mao, situades al nord de Mali.
Tots els acords de pau establerts amb el govern de Bamako mai s’han respectat, fins i tot el darrer del 2015. Així, s’han accentuat cada cop més les massacres exercides per l’exèrcit de Mali i les milícies russes de Wagner sobre la població civil, que han utilitzat fins i tot drons, que estenen la mortaldat entre els poblats tuareg.
Tanmateix, aquest estiu, tot plegat ha fet reaccionar els tuareg que han unit les seves forces, derrotant el 25 de juliol el combinat de l’exèrcit de Mali amb les milícies russes de Wagner. Però malgrat això, quin futur els espera ara?
Els tuareg, els homes i dones lliures del desert del Sàhara, coneguts pels homes blaus del desert, cada cop més, esdevenen vermells per la sang vessada en defensa de la seva llibertat, davant la indiferència i el silenci del món.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
L'ACULTURA-CULTURA DE LA VIOLACIÓ
«Es diria que la teva dona està morta»
És curiós que quasi sempre el processat busca la manera de dir “quita bicho” com el “yo no he sido”. El procés contra els violadors de Mazan ho il·lustra molt bé. A quasi tots els acusats els costa moltíssim d’acceptar que són violadors. I esfereeix pensar que són un panell ampli del comú dels homes.
Dels 12 acusats havent reconegut els fets concernint Gisèle Pelicot, a qui el seu marit drogava i oferia –via internet– a qui volgués follar-se-la –utilitzen, a la seva manera, la noció d'intencionalitat per minimitzar la seva responsabilitat en els fets. Encara falta afegir els 35 acusats negant els fets retrets entre els 51 perseguits per violacions agreujades. Negacions malgrat existir gravació de cadascun d’ells. Tot és molt sòrdid. Tot és com inconcebible però per si algú ho dubtés, el marit va prendre-ho tot en imatges...
Els acusats, davant la Cort criminal departamental per violació agreujada, solen dir que no accepten que se’ls tracti de violadors. Duran el seu interrogatori, Husamettin D. vol justificar la seva vestimenta... ulleres fosques, gorra... queixant-se de la mediatització. De fet la vergonya el persegueix com una fura. En aquest sentit, el procés ha fet canviar la vergonya de camp. Fins ara, sempre eren les dones qui en tenien a l’hora d’explicar una violació. Aquí són els homes qui tenen vergonya del que van fer. I n'hi ha de totes les edats, joves, madurs i grans... i alhora són incapaços d’acceptar que se’ls tracti com a violadors. Val a dir la poca consciència del mascle en ple segle XXI.
Potser alguns els tremoli la veu però cap d’ells gossa mirar a la víctima que se’ls mira amb ulls consternats. Fins tal punt son grotesques les declaracions dels homes que fan esclatar Gisèle Pelicot: "Què es busca en aquesta sala? A que la culpable sigui jo?"
El marit, Dominique Pelicot, escolta com els acusats descriuen els consells que ell els donava i com van desmuntant l’arquitectura d'aquest sistema de violència consistent a violar i fer violar la seva dona per desconeguts reclutats en línia.
Confrontats a proves aclaparants sobre l'estat de letargia de Gisèle Pelicot, aquests homes, proven de no acceptar els fets filmats. No reconeixen haver estat conscients que aquesta senyora estava drogada... malgrat haver pensat que “semblava que estava morta”.
Els camins de l’acusat d’Husamettin D. i de Dominique Pelicot es van creuar per primera vegada el juny del 2019, a la xarxa Coco. El marit li va dir que estava buscant un home per participar en una escena on la seva dona faria semblant de dormir.
El mateix vespre acudeix al domicili dels Pelicot. L’home va remodelant les seves declaracions: “Em vaig despullar i vaig entrar a la cambra. Em vaig estirar al seu costat. Vaig fer els preliminars però ella no reaccionava... llavors el marit la va violar per convèncer-me de fer el mateix". Encara ara, diu que era una comèdia i que ella feia semblant. El següent pas és el de queixar-se del tracte indigne i humiliant que li ha fet la policia, el fiscal i etc... I llavors arriba la traca final quan diu que es considera una víctima més...
Caldrà la intervenció d’una magistrada que li recorda que la policia judicial ja li va explicar el que és una violació: Que no són només actes com la penetració amb violència, a cops de puny, sinó que també és violació si es fa per sorpresa. La sessió es va acabar amb una veu tímida per part de l’acusat dient: «Ara, reconec que ha estat una violació.»
Tot es va destapar quan van atrapar Dominique Pelicot en un supermercat mentre estava filmant d’amagat les cuixes de les dones i quan la policia va trobar els discs durs amb les gravacions dels 51 violadors. Cap d’ells no va dubtar a ser un violador.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL DIFÍCIL ART DE LA SUBTILESA
Canvis aparentment estètics darrera la figura d’Illa
La gent de dretes acollonida acostuma a definir-se com apolític. Els polítics d’esquerres acollonits diuen que busquen el consens amb totes les forces socials. Aquest és Illa. Traumatitzat de petit perquè se’l coneixia com el filaberquí (veure foto on sortia com a membre de les JONS amb uns genolls que feien patir) traumatitzat per dur ulleres de got, traumatitzat per ser un nen mimat i intentant superar els traumes sortint a corre de matinada. Com la majoria de traumatitzats, Illa no va superar el trauma fins entrar en un col·lectiu. Els dèbils sempre han necessitat el suport d’un grup i Illa va trobar als socialistes. Ara ja és un homenet però en el fons conserva alguna cosa de nen trencadís que li facilita la comprensió de la societat. Amb l’armari d’Abascal o hi combregues com feixista o notes un cert rebuig per prepotència física, amb Illa malgrat no combregar en la seva religió, et queda un puntet de misericòrdia a l’hora de jutjar-lo. Error.
Mai no us fieu d’una imatge escardalenca (tampoc d’un tipus baixet i de panxa flonja, de fet mai no us fieu de ningú) però els escardalencs són molt perillosos. Ells saben que abans no els coneguis del tot, et deixaràs endur per la seva imatge minvant i li donaràs una treva de confiança... pobret li queden quatre dies pensa la gent en veure al nou President. Potser sí, però en aquests quatre dies pot fer moltes coses.
Per exemple: més enllà del seu discurs de concòrdia i de defensa de la realitat catalana, el xiquet ja ens ha incorporat la bandera espanyola en les seves entrevistes televisades. Normal diran els seus, estem a Espanya. Sí però... Per exemple, misteriosament el bust de l’ex President Macià, ha desaparegut del despatx presidencial d’Illa. L’estan restaurant? Potser sí, però no deixa de ser curiós. Per exemple, a quatre dies de ser nomenat, Illa ja ha mantingut una trobada amb la reialesa borbònica. Que també serà molt coherent però que als catalans no els fas cap gràcia. I arriba el punt en que hom pensa: no serà el tal Illa un encant de persona que ens vol donar pel cul?
LLUFA condicionada.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
SECRET DE CONFESSIÓ
Les parròquies guarden en secret casos d’abusos sexuals
De tan emparentada com ha estat sempre amb el poder, l’església viu la mateixa decadència moral que els parlaments. Resulta que han descobert que les parròquies guardaven ben amagadets papers, informes i proves que certifiquen la multitud d’abusos que el clergat ha infringit als seus feligresos, en especial en el sector dels més joves i que fins ara van negant.
O sigui, els grans recaptadors de secrets via confessionari, fan caixa apart per amagar els seus pecats. O són molt astuts o la pràctica secular els ha donat la pràctica del frau. No fa pas gaire, per dur a la cartera un calendari amb una model en bikini, aquests mateixos que amaguen els seus pecats t’enviaven directament a l’infern. Mira tu quines coses passen.
Si el clergat enlloc de tants juraments estúpids s’hagués compromès a tenir una mica de vergonya, tots plegats haurien de penjar els hàbits abans de celebrar la propera missa.
Fa pena que organitzacions teòricament dedicades al triomf de l’esperit, s’assemblin tant a les institucions governamentals abocades en exclusiva als bens materials. Més que probable seria que esperit i carn, en aquest món de mones, busquin el mateix benefici i que els seus representants –amb o sense mitra– siguin simples vividors a costa del poble ignorant. Els creients de qualsevol de les religions vigents, haurien de posar fre a la disbauxa i demanar responsabilitats als que els porten enganyant durant segles. La carn és feble i hom pot comprendre perfectament que un home obligat a la castedat es salti la regla, però que ho accepti amb la honestedat d’un pare de família que reconeix haver robat una barra de pa, i amb les seves conseqüències legals quant el pecat sigui delicte. El poder, senyores i senyors, no és bo ni en mans de Déu.
Dit això i amb la consciència neta, una confessió: no seria bonic saber els pecats que han confessat alguns personatges?
Per exemple: Padre, me quiero confessar.
A sus órdenes mi Generalísimo.
A que seria maco?
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LA GRUTA DEL NO RES
JUNTS busca pis
Kafka va escriure “El castell”. Kadare “El palau dels somnis”. JUNTS busca autor per redactar “La cova del no res”. Tot molt de ciència ficció. I després d’aquest inici tan intel·lectual, anirem per feina. JUNTS ha perdut el Nord. Van bé fins a Brussel·les però una vegada allí ja no sabem cap a on tirar.
Els darrers moviments dels hereus de Pujol s’assemblen a una desbandada d’estornells a qui l’abril se’ls ha tirat a sobre i han d’emigrar a corre cuita. JUNTS i estornells tenen altres similituds, com les molèsties que poden causar les seves cagueres però d’això no en parlarem.
L’absència del pare provoca greus trastorns a la canalla però aquesta absència JUNTS la viu amb una angoixant desesperació. No saben què fer, què dir, què pactar i què fer veure que no han pactat. Són un garbuix. Només en la darrera setmana la seva actuació ha resultat tan desconcertant que molts dels seus militants ja no saben a quin partit pertanyen.
Anava l’estol d’estornells volant en aparent harmonia quan de sobte, fan giragonsa i s’apropen al teulat d’Aliança Catalana i com si no fes la cosa, posen quatre palletes per fer niu. JUNTS i ALIANÇA CATALANA? Per què no, diuen els ex convergents, tampoc tenim tantes teulades per escollir.
Sí que en tenen, però no ho recorden. Tenen un pacte amb el PSOE. Ah sí! Diuen. I a les poques hores es carreguen el pacte. Per què? A fe que no en tenen ni idea. Es tractava de facilitar el pas a converses per millorar (o no) però converses en tot cas, la greu situació de l’habitatge a Espanya (Catalunya mentre no es demostri el contrari també hi entra). JUNTS es va llevar decidida a dir “ni fu ni fa” o sigui a abstenir-se, però una horeta després la noieta del somriure que els representa a Madrid, va decidir que no, que JUNTS votava en contra.
La raó és tan simple com vergonyosa, el més infantil desig de fer la punyeta al PSOE però confessar aquest infantilisme és cru i han preferit donar veu al discurs polític, és a dir, a no dir res i si diuen que sigui una mentida. A Brussel·les es va celebrar el salt mortal amb musclos sense adonar-se que un dia hauran de posar un anuncia als diaris anunciant el retorn dels que foren presidents i consellers.
JUNTS a hores d’ara se sent d’allò més lliure.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
FALTA FIL PER RECOSIR TANTES FERIDES
L'orgia d’Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana és una família nombrosa rural. Entre uns i altres (sumant cunyats i amics de confiança) seran una bona trentena. Per Nadal és una festa però el dia de cada dia és una agonia perquè cap dels trenta es parla amb els altres vint-i-nou. Entre tots ells han format quatre candidatures per decidir qui podrà fer el testament per la posteritat. Això sí, demanen empatia, resiliència, unió i una màquina de cosir per refer les ferides. En un poble veí hi havia una família monoparental que simpatitzava amb Esquerra. Malauradament no podran comptar amb ells per fer inclinar la balança. Estan tots ingressats en un Psiquiàtric.
LA VÍCTIMA TRUMP
Trump acusa Harris dels atemptats soferts
Trump, un dels més recalcitrants promotors de la violència, amb un dels llenguatges més barroers i agressius dins la història abans i després de Darwin, acusa a la seva rival demòcrata a la Presidència de fomentar l’odi contra ell. Desvergonyia comparable a la de Hitler acusant als jueus de la segona guerra mundial (ara ja seria una altra cosa). La impunitat moral és el poder dels malalts. Com a malalts hi tenen dret. El que no poden és pretendre governar un país, encara que també estigui bastant tocat de l’ala.
LA FURETA ES DESPERTA
Alemanya controla les seves fronteres
Els avenços de l’extrema dreta alemanya fan que la dreta alemanya no vulgui perdre pistonada i s’hagi comprat a IKEA quatre barreres frontereres i dues alarmes conta okupes. Això també ho fa Espanya per exemple però la iniciativa queda desactivada en repassar el número d’immigrants que arriben cada dia a Canàries. Alemanya és diferent. El dia que Alemanya decideixi baixar barreres per allí no passa ni Déu. I no volem ser aus de mal parany, però quan Alemanya comença a moure fronteres, algú pren mal.
ELS MOSSOS NO PODEN VIGILAR ESTACIONS NI AEROPORTS
No és feina seva, que ho facin els guardes privats
Mira com és la gent, no vol entendre les dures realitats del país català. A una concentració, per exemple, de l’ANC (a tot comptat menys de mil persones) hi ha de mitjana 400 mossos armats per a la guerra. I clar, ho cal entendre, però alhora és més fàcil del que sembla.
Els Mossos han de controlar el país, els ciutadans, però no cal que es preocupin de delinqüents, això és morralla poc gloriosa. Ells són país... l’autèntic país...
LA VÍCTIMA DEL CUL PUNXAT
Al Raval tot s’hi val
Un aspirant a amant, un acte de bogeria, un entrenament de sicari? No ho sabem, però el pobre home va rebre vuit ganivetades a les natges. Li van quedar, com aquell que diu, fetes una merda.
El més estrany de tot, la suposada víctima no es va queixar, ni va voler declarar si coneixia qui portava la navalla. En definitiva, al Raval pot passar de tot menys anar a parlar amb la policia.
UN ESPARADRAP PER CONTENIR L’HEMORRÀGIA
El linx reintroduït per acabar amb els conills
Els avenços dels buròcrates no tenen aturador. A Lleida, terra de pagès i amb el 66% del territori català, mig despoblat... Allà doncs, els conills s’ho foten tot.
El pagès planta arbres, protegeix els troncs amb plàstic gruixuts. I ca home ca, l’endemà ho troba tot rosegat per aquests animalons indefensos. Hi ha més destrosses que beneficis.
Doncs a Barcelona troben la solució amb el linx. Clar que si la bèstia menja conilla aviat estarà malalta com ells. D’això se’n diu progrés urbà.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ACOSTUMATS A PRESCINDIR DE LES DONES
LES FEM INVISIBLES