Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Political/satiric republican weekly of Catalonia
22 october 2023
HO VOLEN ELS DÉUS? ELS POLÍTICS, SÍ
Més sobre Israel i Palestina
Guerra sorprenent, cruel, on la ràbia supera qualsevol ètica. Guerra, a més, incòmoda perquè no pots recolzar a un bàndol ni a l’altre. Gairebé sempre, els conflictes tenen una part agressora i una víctima. Encara que no sigui veritat, el moment et fa donar la raó a un dels dos combatents. Aquí no. Aquesta és una guerra covada en el just odi vers un món que t’ha agredit fins l’ofec. L’Holocaust potser només és comparable amb la situació d’un poble com el palestí obligat a abandonar la seva terra, acorralat entre murs de ciment i filferro, condemnat per la força de les armes. Poden els jues oblidar l’Holocaust? Poden els palestins aguantar més pressió?
Les imatges tampoc ens ajuden. La imatge està en mans del poder. Injustificable la barbàrie que hem vist en les actuacions de Hamas. Potser tan injustificables com la sistemàtica destrossa de les cases palestines en teòrics temps de pau?
Davant aquest conflicte no tens on agafar-te, ni la raó ni les notícies, ni les imatges... La capacitat de buscar justificacions a l’enfrontament actual es bloqueja. No saps què dir, ni què fer, ni a qui justificar encara que sigui una mica. Els polítics sí poden fer-ho. Les seves interessades raons econòmiques i geopolítiques els permeten decantar-se per uns o altres sense pudor i la coral que acompanya als estats, justifica la massacre per diferències religioses o socials. En realitat qui s’enfronta en terres palestina-israelianes són els estats de la zona. Aràbia d’una banda, Iran de l’altra que alhora representen a la comunitat occidental o a Rússia respectivament.
Els déus són l’excusa, la coartada. Deixem per una vegada als déus en pau. L’odi és més humà, la gran matança és humana i fruit d’una desesperació que les divinitats no sentiran mai.
Potser per primera vegada en la història, la mort es fa indesxifrable. La qual cosa voldria dir que l’odi generat per l’home és superior al mateix home.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
UNA JUTGESSA MODEL
Carmen García Martínez, jutgessa, no accepta el cas Vallejo
¿Y por qué narices tendría que aceptarlo? El caso está cerrado y prescrito y si la presunta víctima sigue viva, es su problema. No serían para tanto las torturas si sigue vivo. O sea, lo primero coherencia. Si te crujen a hostias, te mueres y santas pascuas.
Me hice jueza porque ya de pequeñita me gustaba romper las muñecas y mi padre dijo que serviría para el cargo. Y aquí estoy. En el juzgado 18 de Barcelona. El terror de los malos en Barcelona. Todo el mundo sabe que si caes en el 18, no te levantas en la calle. Me los quedo a todos. A ver, algo habrán hecho. Yo investigo hasta que encuentro algo porque imparcial sí que lo soy, pero siempre se encuentra algo.
Mi especialidad son los catalanes. Me encanta joderlos (en sentido figurado) tengo una lista de putadas que les he hecho que ni el cabrón de Villarejo. Los tengo fichados desde que nacen. Catalán que pasa por el registro de nacimiento, catalán al que abro expediente. Algo hará el muy cabrón.
¿Se han fijado los que buscan mi historial en la Wikipedia que no consta ni lugar ni fecha de nacimiento? No es por nada. Vigilada estoy. Es sólo para que se jodan los muy cabrones. Me pone llamar a los catalanes cabrones, bueno a casi todo el mundo porque el mundo es muy cabrón.
Como el Vallejo ese. Que si se ha abierto la memoria histórica y tiene derechos, ¿pero qué coño de derechos tiene ese cabrón? Comunista, catalán, pistolero y a saber qué más será.
Siento en el alma que todos los españoles no puedan ser jueces, los cabrones de los catalanes estarían todos en Ceuta, con los monos… me parece que es Ceuta que hay monos… o Gibraltar, que se yo.
Cada domingo después de la comunión doy gracias a Dios por haber llegado a la magistratura para impartir justicia. Que mira que nos falta justicia en este país cabrón.
¡Puta Catalunya!
LA GARSA PROSTÀTICA
PRESENTACIÓ I COMIAT
L’aigua puja fins el coll dels usuaris
Sé que tindré una carrera curta, però com a mínim honesta. No tots els periodistes poden dir el mateix.
Tinc dinou anys, estudiant de periodisme en pràctiques i substitueixo per urgència prostàtica a l’autor habitual de la secció. Un oncle va parlar de mi i aquí estic.
Tema que m’han donat: la pujada de l’aigua. I què? El tema, apart d’àrid és indesxifrable. Què va ser abans l’ou o la gallina? I a mi què se’m enfot! Amb el preu de l’aigua passa el mateix.
L’aigua és cara perquè no hi ha aigua? Perquè no hi ha vent que mogui les aspes? Perquè no hi ha gasolina, perquè no hi ha electricitat? No hi ha electricitat perquè la falta d’aigua a extingit als cargols? Perquè no tenim vent, ni aigua, ni petroli? Què és primer l’aigua o l’energia? L’empresa o la Màfia?
Senyores i senyors, la meva àvia que va morir als cent quatre anys, mai no va tenir aigua. Segur que va patir sequeres i riuades però cada matí anava a l’hort i agafava les mongetes per dinar i el que sobrava ho venia al mateix preu de sempre. Com s’ho feia?
He promès que el meu escrit seria agosarat. Som-hi.
L’aigua és un negoci. Tan se val si n’hi ha o escasseja. Emparats per un poder que els va beneir amb el nom d’empreses públiques, les societats anònimes fan el que volen amb l’aigua, la desplacen, la retenen, li fan donar saltirons, la passen per turbines, la netegen, la dessalinitzen, la canalitzen, foraden les canonades... i al final passen factura al pobre ciutadà que s’ha de dutxar de tant en tant. Amb o sense pluja hi ha aigua com per un segon diluvi. Només cal deixar-la corre per les seves lleres, no embrutar-la, deixar que vagi a l’hort i que regui les mongetes de l’àvia. La resta és negoci per les empreses i un mal negoci per nosaltres . Sé que la meva teoria és infantil, ingènua i probablement falsa, però he començat dient que tenia 19 anys. Si no puc ser innocent ara, per quan ho deixo? Això és el que he entès de tot aquest rotllo de la pujada de l’aigua. I que m’acomiadin, si volen. Jo tinc la consciència tranquil·la.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
SOM VUIT MILIONS I BEN RODONS
Catalunya arriba als vuit milions d’habitants
Catalunya és capdavantera al món en població estrangera. Ja fa anys del “Som sis milions” de Jordi Pujol, ara tot just Catalunya ha culminat un altre cim: ara ja som vuit milions! És clar que el nostre país exerceix una gran seducció a la resta del món. Per què serà? Uns diuen que és per la nostra excel·lent gastronomia en cargols i bolets, d’altres pensen que és perquè els catalans som més europeus que els europeus, també pot ser que sigui per l’erotisme de la sardana o pels deliciosos panellets. En canvi, els mossos creuen que aquest interès és degut a que Catalunya és la fàbrica de marihuana d’Europa.
Tanmateix, molts són els avantatges de ser vuit milions, ara ja no ens cal viatjar pel món per practicar altres llengües i conèixer altres cultures. Dels vuit milions, n’hi ha un 20% nascuts a l’estranger, i un 15% a la resta de l’Estat. Davant d’aquesta allau migratòria, qui són els que s’han d’integrar?: els migrants a Catalunya o els catalans dissoldre’s dins la massa migrant?
Hi ha també 125.000 dones més que homes, pel qual Xina ha fet una promoció per atraure-les al seu país. Davant de la crisi de natalitat autòctona, i per tal de superar-la, diverses organitzacions catalanistes de la flamarada convoquen mensualment uns aplecs a la natura per practicar sexe a dojo entre la nostra gent.
Amb aquesta dèria de viure a Barcelona i prop del mar i preveient un futur col·lapse, la naviliera “Narcís Monturiol” està construint un centenar de vaixells, que estaran ancorats a tocar de la costa, per encabir-hi els centenars de milers de migrants. Per altra banda, VOX, si arriba al govern, té projectat construir una illa artificial on tancar-hi tots els catalans independentistes que encara gosen parlar en català.
Amb tot, l’eufòria s’estén i les administracions de loteria ja han esgotat tots els dècims acabats en vuit.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
EL TRENCACLOSQUES DEL CONSELL DE SEGURETAT DE LA ONU A HAITÍ
El CAOS degut als col·lapses social, la inseguretat i la ruïna econòmica
La ONU vota l’enviament d’una Missió Multinacional de Recolzament a la Seguretat a Haití sota el comandament de Kenia. Es tracta d’enfortir la capacitat policial amb la realització d'operacions conjuntes per combatre les xarxes criminals armades que impunes cometen segrestos sexuals o per motius de gènere, violència, tracta de persones, tràfic de migrants, tràfic d'armes, homicidis, execucions extrajudicials i reclutament d’infants.
Els països que enviaran policies a Haití son Guyana, Jamaica, Surinam, Barbados, Bahames i Kènia que liderarà la missió amb uns mil agents donant suport a la Policia Nacional d'Haití i garantir la seguretat de les infraestructures essencials i llocs com l' aeroport, els ports, les escoles, els hospitals... Fins aquí les bones intencions.
A Haití, entre l'1 de gener i el 9 de setembre de 2023 es van registrar tres mil homicidis, més de 1.500 víctimes de segrestos amb demanda de rescat i unes 200.000 persones desplaçades a causa de la violència. Primer problema, els agents kenyans estan entrenats per a fer front a un altre tipus de comportaments criminals i és molt dubtós que puguin enfrontar-se a les més de 200 bandes armades que controlen Port Príncep, la capital i la resta del petit país.
Les bandes armades van calar foc, el 4 d'octubre, a una comissaria de policia al nord-est de la capital, una més de les dotzenes destruïdes. Els policies adscrits a la comissaria van haver de sortir cames ajudeu-me per evitar convertir-se en víctimes. Aquests repetits atacs de les bandes contra comissaries confirmen la incapacitat de la Policia Nacional d'Haití (PNH) a posar fi al regne del terror i impunitat.
No serà gens fàcil que les forces policials conjuntes compleixin amb la intervenció resolta per Nacions Unides i demanada pel mateix govern d’Haití.
No és la primera vegada que Haití ha demanat una intervenció estrangera com la d’ara i com que no és la primera vegada els haitians tenen la mosca al nas. Molts reneguen contra l'ONU dient que és una veritable eina a la mà de l'imperialisme internacional i que desplegar tropes estrangeres al país sempre ha estat el gran desig dels Estats Units per protegir l'equip de lladres, bandits i delinqüents que estan al poder des de fa 2 anys. Govern que ha dilapidat, robat i desviat més de deu mil milions de dòlars de les ajudes internacionals.
L'esquerra Haitiana i alguns sectors populars proclamen una resistència contra les tropes que es desplegaran al país destinada a impedir una nova força d'ocupació militar estrangera.
Entre els greuges hi ha la intervenció de l’ONU, després del gran terratrèmol que va ser ineficaç, no va portar l’estabilitat, i el còlera va arribar des d’una base de les forces de pau nepaleses. Fins al 2019, la malaltia va provocar més de 10.000 morts i més de 820.000 contagis. Després de reconèixer, el 2017, la seva implicació en la propagació de l'epidèmia, l'ONU no ha pagat cap indemnització a les víctimes. A gat escaldat amb aigua tèbia en té prou.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EN UN PAÍS IMAGINARI ANOMENAT ESPANYA
Curiositats nacionals
Fa tres anys un jove motorista català va ser envestit per un cotxe en una carretera gallega i va resultar mort. El noi no va ser el culpable de l’accident, el responsable va ser el conductor de l’automòbil que va envair la seva via quan anava a més de cent setze quilòmetres hora. El conductor no va entrar a presó ni va pagar cap multa perquè no tenia antecedents. Es d’imaginar que la família ha anat passant el seu dol i recupera el ritme de la vida malgrat el detall macabre que acaben de rebre de part de les autoritats, una multa a nom del seu fill mort per la neteja que van haver de fer en el lloc del sinistre. Quatre-cents vuitanta-cinc euros amb cinquanta.
Després de la denuncia de la mare de la víctima, sembla que retiraran la multa. Tard, massa tard per amagar la falta absoluta d’organització i escrúpols del remitent de la carta.
Un altre fet, malauradament molt típic del país, però per sort sense víctimes és la multa que ha rebut el propietari d’un cotxe per excés de velocitat. Home, clar si és un eixelebrat, si és un suïcida, aquesta gent els hi haurien de treure el carnet. No. Ni eixelebrat ni suïcida. Quan va ser multat, el seu cotxe estava avariat i anava a lloms d'una grua municipal. Oi que sembla impossible? Doncs a Espanya aquestes coses passen.
Fa bastanta vergonya viure en un país com aquest. Preu per preu gairebé és millor fer-te andorrà i dedicar-te a vendre electrodomèstics.
No fa gaire, una setmana com a molt, un diari va fer públics els resultats d’una enquesta on es preguntava als ciutadans el grau de satisfacció que tenien pel fet de viure a Espanya. Més d’un setanta per cent es manifestaven contents o molt contents. En especial, la satisfacció venia dels ciutadans que voten dreta. Deducció fàcil i gens ideològica. A Espanya hi ha més d’un setanta per cent de ciutadans que no tenen vergonya. Allà ells i per ells LA LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
NO CAL QUE BUSQUIN, LA GUERRA ÉS EL CRIM DE GUERRA
S’investiguen crims de guerra a Ucraïna
La ONG Truth Hounds, amb la col·laboració de voluntaris, recorre Ucraïna a la recerca de crims de guerra comesos per les tropes russes. I n’ha trobat, clar que sí. També en trobarien si inspeccionessin el comportament de les tropes ucraïneses.
Segons l’organització els crims perpetrats pels russos són la regla general de la invasió, no pas l’excepció. Hi ha mostres de barbàrie a cada poble, cada ciutat, cada racó de país. Des dels atacs dirigits directa i voluntàriament contra objectius civils fins la utilització d’armes il·legals, passant per grups de civils metrallats a l’interior de les cases.
I doncs, què es pensaven, algú creu encara en les batalles de capa i espasa? La civilització actual, viu amb una mica d’aigua i molt odi acumulat. No cal participar en una guerra per treure l’odi, n’hi ha prou de trobar-te atrapat en un embús a l’autopista tornant de vacances. Destil·lem odi i rancor. La guerra és simplement la justificació per deixar-la aflorar. Per matar sota la supervisió de les Nacions Unides.
És molt possible que els membres de l’exercit rus, no tinguin res especial en contra dels ucraïnesos, potser preferirien tallar-li les cames a un veí del seu bloc de pisos, però els hi han dit que els ucraïnesos són l’enemic, l’excusa per desfogar-se d’aquest mal estar que oprimeix el pit i fa que et llencis en busca de vodka. Clar que hi ha crims de guerra. La mateixa guerra ja és un crim. Recordem encara el descobriment dels mals tractes en massa comesos pels soldats de les Nacions Unides? Aquests no tenien ni guerra, en tot cas havien de protegir a la població però l’atonyinaven i violaven. Només el fet de vestir un uniforme, et fa sentir impune i davant la impunitat, traiem el que portem amagant a casa nostra... fins que, un dia, matem a la parella.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
ABANS DE TRUCAR PENSA SI PAGA LA PENA
Només hi ha cinc telèfons d’emergències gratuïts
Informació de servei: 112, emergències.- 088, Policia autonòmica.- 085, Bombers.- 1006, Protecció civil.- 016, Violència de gènere.
Qualsevol altre servei, el pagareu. Policia Municipal, informació general, assistència als suïcides... pagareu. O sigui, que abans de trucar tingueu molt clar si realment teniu ganes de llençar-vos pel balcó o amb un Valium podeu passar, perquè del que no passareu serà de la factura telefònica.
Recordeu els telèfons d’assistència per electrodomèstics que les empreses ofereixen gratuïtament? Doncs no. Recordeu la de música que us heu d’empassar abans les línies deixin d’estar ocupades?, doncs el comptador compta i acabeu pagant la trucada i el concert.
Si la intel·ligència que s’ha infiltrat en les companyies de telèfon s’hagués dedicat per exemple a curar galindons, no hi hauria un punyetero galindó en tot el món... però el galindó dóna feina als metges i a les farmàcies i als tallers d’estris quirúrgics... o sigui, que seguim amb el galindó i la factura telefònica.
Un amic, o amiga, ara no recordo, viu en zona turística de primera categoria. Es va passar tres mesos trucant a la Policia Municipal per mirar de fer callar a la gamberrada internacional. Quan li va arribar la factura de telèfon, no va poder pagar i ara no te telèfon, ni llum, ni aigua. Per ruc. Això sí, els crits de la borratxera l’acompanyen cada nit... fins que el desnonin.
No sóc partidària de la vida espartana, si té un euro, gaudeixi’l, però no el doni a Ali Baba. Sap greu.
Si hem de ser sincers, la notícia no té volada. Tal com pinta el món per què hem de preocupar-nos per un robatori low cost? Doncs perquè sumant dineret amb dineret acabes tenint una pessetona i si no te la gastes, en tindràs dues i així... Em nego a viure aquesta merda de vida que em recomanava el meu oncle, però em nego també a que un Bultó esgarrapi a un nadó.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
62 GRAFITEROS A LA LÍNIA 5 DEL METRO
L’atac més gran dels grafiters en la historia de TMB
Els Mossos s’han fet un fart de córrer darrere els autors de les pintades matutines que van enfonsar la porta de l’estació de la Vall d’Hebron i trencant càmeres de seguretat van arribar a l’andana, van neutralitzar un segurata i pintar quatre trens-metros i l’estació mateixa.
Els Mossos han detingut 14 dels 62 grafiters. Els trens pintats no han pogut circular. Un petit caos en la línia 5 durant tot un matí. La companyia reclama 50.000 euros en danys. L’ajuntament ho aprofita per decretar que el càstig pels que pixen al carrer augmenta de 200 a 300 EUROS, pels autors de grafitis al carrer de 300 a 600 euros, i qui consumeixi alcohol i afecti a la convivència (soroll) serà multat amb 600 euros. Ja, ja ja!
SENSE LLÚPOL LA CERVESA ENS ABANDONA
Catalunya es refeia i quasi va esdevenir gran productora de llúpol
Del llúpol o boca de llop, millor dit, de les seves flors convenientment assecades s’extreu la lupulina, un element essencial que aporta el sabor amarg i l'aroma característics de la cervesa.
Amb el canvi climàtic la collita d’enguany està fotuda. Cada vegada hi ha menys esperança pels catalans. El llúpol té propietats adequades per augmentar els estrògens i hormones femenines; quan hi ha manca de desig sexual en la dona, l’augmenta i pot inhibir el creixement de les cèl·lules canceroses del càncer de mama. A les criatures els ajuda a eliminar els cucs intestinals. I als pobres catalans l'excés de desig sexual i l'ejaculació precoç. En definitiva és una catàstrofe nacional.
GIR DEL GOVERN CENTRAL A CATALUNYA?
Raquel Sánchez, ministra, sense criteri
Miri Sra. ministra, vostè potser coneix els extractes bancaris dels diners que el seu ministeri ha enviat a Catalunya. Potser sigui veritat que aquests diners els ha gastat en els trens de Rodalies.
A mi m’ha semblat, escoltant-la, que vostè ha invertit com una boja i m’agradaria poder felicitar-la. Però no ho puc fer. Un dia si i l’altre també els trens de rodalies no funcionen. La gent perd hores de son, perden diners de treball assalariat i perden temps de vida ...
Davant això, la seva xuleria i vostè mateixa... Ai, ai són com un pou ple de merda davant vostè.
ELS TOROS NO VOLEN
Viatge d’anada a l’espai del primer coet espanyol. No ha tornat
Aquí, les coses importants es celebren amb raça. El primer coet el van batejar com a Miura, igual que l’afamada ramaderia de toros braus. Està bé, però no n’hi ha prou. També calen fils i rosques i endolls i instruments no aproximatius sinó de precisió. La qüestió és que el Miura es va enlairar, com si tres picadors alhora li haguessin clavat la pulla, però no ha tornat. Potser durant el viatge d’anada s’hi va repensar i ha decidit emigrar.
Sense defallir, Espanya prepara el Miura 2.
LA ROSA DE FOC FA LLUFA
Enxampen a tres anarquistes que jugaven amb foc
Detinguts tres anarquistes que es dedicaven a posar artefactes explosius en centres comercials i bancaris. Se suposa que volien emular els actes de la setmana tràgica i cremar la ciutat (rosa de foc en deien de l’exercici) però la rosa no ha cremat. Als anarquistes els treus el foc i no saben com revolucionar-se i clar, cada vegada que crema alguna cosa, la policia ja sap que l’autor és un anarquista... o el que queda d’ells.
Pel bé de l’anarquisme, caldria canviar el sistema de protesta. Per exemple, enlloc de cremar una sucursal bancaria, inundar-la. Despistaria a la policia i podria aprofitar-se l’aigua. Ara, que facin el que vulguin, escolti.
HO CELEBREN ELS INDIS
Dia de la Hispanitat
Nova manifestació espanyolista a Barcelona en una setmana. Aquesta vegada eren pocs, uns nou-cents (es va notar molt l’absència dels ciutadans de Palos de la Frontera). Però quan la cosa semblava superada i la espanyolitat tornava a casa i guardava la bandera a l’armari, van sortir els sud americans. Aquests sí que celebren la Hispanitat. Desfilades, música, color i alegria. Celebren, sembla, la llegenda negra dels colonitzadors, quan els hi van pispar tot (fins la vida sovint) a canvi d’una Creu, però n’estan contents i ho celebren. En el fons, és una mena d’Onze de Setembre, a la índia.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ISRAEL-PALESTINA / PALESTINA-ISRAEL
POBLES ASSEGUTS A LES TENEBRES
AMB LA LLUM DE LES BOMBES
VIUEN A L’OMBRA DE LA MORT
The translation in English will be soon available
HO VOLEN ELS DÉUS? ELS POLÍTICS, SÍ
Més sobre Israel i Palestina
Guerra sorprenent, cruel, on la ràbia supera qualsevol ètica. Guerra, a més, incòmoda perquè no pots recolzar a un bàndol ni a l’altre. Gairebé sempre, els conflictes tenen una part agressora i una víctima. Encara que no sigui veritat, el moment et fa donar la raó a un dels dos combatents. Aquí no. Aquesta és una guerra covada en el just odi vers un món que t’ha agredit fins l’ofec. L’Holocaust potser només és comparable amb la situació d’un poble com el palestí obligat a abandonar la seva terra, acorralat entre murs de ciment i filferro, condemnat per la força de les armes. Poden els jues oblidar l’Holocaust? Poden els palestins aguantar més pressió?
Les imatges tampoc ens ajuden. La imatge està en mans del poder. Injustificable la barbàrie que hem vist en les actuacions de Hamas. Potser tan injustificables com la sistemàtica destrossa de les cases palestines en teòrics temps de pau?
Davant aquest conflicte no tens on agafar-te, ni la raó ni les notícies, ni les imatges... La capacitat de buscar justificacions a l’enfrontament actual es bloqueja. No saps què dir, ni què fer, ni a qui justificar encara que sigui una mica. Els polítics sí poden fer-ho. Les seves interessades raons econòmiques i geopolítiques els permeten decantar-se per uns o altres sense pudor i la coral que acompanya als estats, justifica la massacre per diferències religioses o socials. En realitat qui s’enfronta en terres palestina-israelianes són els estats de la zona. Aràbia d’una banda, Iran de l’altra que alhora representen a la comunitat occidental o a Rússia respectivament.
Els déus són l’excusa, la coartada. Deixem per una vegada als déus en pau. L’odi és més humà, la gran matança és humana i fruit d’una desesperació que les divinitats no sentiran mai.
Potser per primera vegada en la història, la mort es fa indesxifrable. La qual cosa voldria dir que l’odi generat per l’home és superior al mateix home.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
UNA JUTGESSA MODEL
Carmen García Martínez, jutgessa, no accepta el cas Vallejo
¿Y por qué narices tendría que aceptarlo? El caso está cerrado y prescrito y si la presunta víctima sigue viva, es su problema. No serían para tanto las torturas si sigue vivo. O sea, lo primero coherencia. Si te crujen a hostias, te mueres y santas pascuas.
Me hice jueza porque ya de pequeñita me gustaba romper las muñecas y mi padre dijo que serviría para el cargo. Y aquí estoy. En el juzgado 18 de Barcelona. El terror de los malos en Barcelona. Todo el mundo sabe que si caes en el 18, no te levantas en la calle. Me los quedo a todos. A ver, algo habrán hecho. Yo investigo hasta que encuentro algo porque imparcial sí que lo soy, pero siempre se encuentra algo.
Mi especialidad son los catalanes. Me encanta joderlos (en sentido figurado) tengo una lista de putadas que les he hecho que ni el cabrón de Villarejo. Los tengo fichados desde que nacen. Catalán que pasa por el registro de nacimiento, catalán al que abro expediente. Algo hará el muy cabrón.
¿Se han fijado los que buscan mi historial en la Wikipedia que no consta ni lugar ni fecha de nacimiento? No es por nada. Vigilada estoy. Es sólo para que se jodan los muy cabrones. Me pone llamar a los catalanes cabrones, bueno a casi todo el mundo porque el mundo es muy cabrón.
Como el Vallejo ese. Que si se ha abierto la memoria histórica y tiene derechos, ¿pero qué coño de derechos tiene ese cabrón? Comunista, catalán, pistolero y a saber qué más será.
Siento en el alma que todos los españoles no puedan ser jueces, los cabrones de los catalanes estarían todos en Ceuta, con los monos… me parece que es Ceuta que hay monos… o Gibraltar, que se yo.
Cada domingo después de la comunión doy gracias a Dios por haber llegado a la magistratura para impartir justicia. Que mira que nos falta justicia en este país cabrón.
¡Puta Catalunya!
LA GARSA PROSTÀTICA
PRESENTACIÓ I COMIAT
L’aigua puja fins el coll dels usuaris
Sé que tindré una carrera curta, però com a mínim honesta. No tots els periodistes poden dir el mateix.
Tinc dinou anys, estudiant de periodisme en pràctiques i substitueixo per urgència prostàtica a l’autor habitual de la secció. Un oncle va parlar de mi i aquí estic.
Tema que m’han donat: la pujada de l’aigua. I què? El tema, apart d’àrid és indesxifrable. Què va ser abans l’ou o la gallina? I a mi què se’m enfot! Amb el preu de l’aigua passa el mateix.
L’aigua és cara perquè no hi ha aigua? Perquè no hi ha vent que mogui les aspes? Perquè no hi ha gasolina, perquè no hi ha electricitat? No hi ha electricitat perquè la falta d’aigua a extingit als cargols? Perquè no tenim vent, ni aigua, ni petroli? Què és primer l’aigua o l’energia? L’empresa o la Màfia?
Senyores i senyors, la meva àvia que va morir als cent quatre anys, mai no va tenir aigua. Segur que va patir sequeres i riuades però cada matí anava a l’hort i agafava les mongetes per dinar i el que sobrava ho venia al mateix preu de sempre. Com s’ho feia?
He promès que el meu escrit seria agosarat. Som-hi.
L’aigua és un negoci. Tan se val si n’hi ha o escasseja. Emparats per un poder que els va beneir amb el nom d’empreses públiques, les societats anònimes fan el que volen amb l’aigua, la desplacen, la retenen, li fan donar saltirons, la passen per turbines, la netegen, la dessalinitzen, la canalitzen, foraden les canonades... i al final passen factura al pobre ciutadà que s’ha de dutxar de tant en tant. Amb o sense pluja hi ha aigua com per un segon diluvi. Només cal deixar-la corre per les seves lleres, no embrutar-la, deixar que vagi a l’hort i que regui les mongetes de l’àvia. La resta és negoci per les empreses i un mal negoci per nosaltres . Sé que la meva teoria és infantil, ingènua i probablement falsa, però he començat dient que tenia 19 anys. Si no puc ser innocent ara, per quan ho deixo? Això és el que he entès de tot aquest rotllo de la pujada de l’aigua. I que m’acomiadin, si volen. Jo tinc la consciència tranquil·la.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
SOM VUIT MILIONS I BEN RODONS
Catalunya arriba als vuit milions d’habitants
Catalunya és capdavantera al món en població estrangera. Ja fa anys del “Som sis milions” de Jordi Pujol, ara tot just Catalunya ha culminat un altre cim: ara ja som vuit milions! És clar que el nostre país exerceix una gran seducció a la resta del món. Per què serà? Uns diuen que és per la nostra excel·lent gastronomia en cargols i bolets, d’altres pensen que és perquè els catalans som més europeus que els europeus, també pot ser que sigui per l’erotisme de la sardana o pels deliciosos panellets. En canvi, els mossos creuen que aquest interès és degut a que Catalunya és la fàbrica de marihuana d’Europa.
Tanmateix, molts són els avantatges de ser vuit milions, ara ja no ens cal viatjar pel món per practicar altres llengües i conèixer altres cultures. Dels vuit milions, n’hi ha un 20% nascuts a l’estranger, i un 15% a la resta de l’Estat. Davant d’aquesta allau migratòria, qui són els que s’han d’integrar?: els migrants a Catalunya o els catalans dissoldre’s dins la massa migrant?
Hi ha també 125.000 dones més que homes, pel qual Xina ha fet una promoció per atraure-les al seu país. Davant de la crisi de natalitat autòctona, i per tal de superar-la, diverses organitzacions catalanistes de la flamarada convoquen mensualment uns aplecs a la natura per practicar sexe a dojo entre la nostra gent.
Amb aquesta dèria de viure a Barcelona i prop del mar i preveient un futur col·lapse, la naviliera “Narcís Monturiol” està construint un centenar de vaixells, que estaran ancorats a tocar de la costa, per encabir-hi els centenars de milers de migrants. Per altra banda, VOX, si arriba al govern, té projectat construir una illa artificial on tancar-hi tots els catalans independentistes que encara gosen parlar en català.
Amb tot, l’eufòria s’estén i les administracions de loteria ja han esgotat tots els dècims acabats en vuit.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
EL TRENCACLOSQUES DEL CONSELL DE SEGURETAT DE LA ONU A HAITÍ
El CAOS degut als col·lapses social, la inseguretat i la ruïna econòmica
La ONU vota l’enviament d’una Missió Multinacional de Recolzament a la Seguretat a Haití sota el comandament de Kenia. Es tracta d’enfortir la capacitat policial amb la realització d'operacions conjuntes per combatre les xarxes criminals armades que impunes cometen segrestos sexuals o per motius de gènere, violència, tracta de persones, tràfic de migrants, tràfic d'armes, homicidis, execucions extrajudicials i reclutament d’infants.
Els països que enviaran policies a Haití son Guyana, Jamaica, Surinam, Barbados, Bahames i Kènia que liderarà la missió amb uns mil agents donant suport a la Policia Nacional d'Haití i garantir la seguretat de les infraestructures essencials i llocs com l' aeroport, els ports, les escoles, els hospitals... Fins aquí les bones intencions.
A Haití, entre l'1 de gener i el 9 de setembre de 2023 es van registrar tres mil homicidis, més de 1.500 víctimes de segrestos amb demanda de rescat i unes 200.000 persones desplaçades a causa de la violència. Primer problema, els agents kenyans estan entrenats per a fer front a un altre tipus de comportaments criminals i és molt dubtós que puguin enfrontar-se a les més de 200 bandes armades que controlen Port Príncep, la capital i la resta del petit país.
Les bandes armades van calar foc, el 4 d'octubre, a una comissaria de policia al nord-est de la capital, una més de les dotzenes destruïdes. Els policies adscrits a la comissaria van haver de sortir cames ajudeu-me per evitar convertir-se en víctimes. Aquests repetits atacs de les bandes contra comissaries confirmen la incapacitat de la Policia Nacional d'Haití (PNH) a posar fi al regne del terror i impunitat.
No serà gens fàcil que les forces policials conjuntes compleixin amb la intervenció resolta per Nacions Unides i demanada pel mateix govern d’Haití.
No és la primera vegada que Haití ha demanat una intervenció estrangera com la d’ara i com que no és la primera vegada els haitians tenen la mosca al nas. Molts reneguen contra l'ONU dient que és una veritable eina a la mà de l'imperialisme internacional i que desplegar tropes estrangeres al país sempre ha estat el gran desig dels Estats Units per protegir l'equip de lladres, bandits i delinqüents que estan al poder des de fa 2 anys. Govern que ha dilapidat, robat i desviat més de deu mil milions de dòlars de les ajudes internacionals.
L'esquerra Haitiana i alguns sectors populars proclamen una resistència contra les tropes que es desplegaran al país destinada a impedir una nova força d'ocupació militar estrangera.
Entre els greuges hi ha la intervenció de l’ONU, després del gran terratrèmol que va ser ineficaç, no va portar l’estabilitat, i el còlera va arribar des d’una base de les forces de pau nepaleses. Fins al 2019, la malaltia va provocar més de 10.000 morts i més de 820.000 contagis. Després de reconèixer, el 2017, la seva implicació en la propagació de l'epidèmia, l'ONU no ha pagat cap indemnització a les víctimes. A gat escaldat amb aigua tèbia en té prou.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EN UN PAÍS IMAGINARI ANOMENAT ESPANYA
Curiositats nacionals
Fa tres anys un jove motorista català va ser envestit per un cotxe en una carretera gallega i va resultar mort. El noi no va ser el culpable de l’accident, el responsable va ser el conductor de l’automòbil que va envair la seva via quan anava a més de cent setze quilòmetres hora. El conductor no va entrar a presó ni va pagar cap multa perquè no tenia antecedents. Es d’imaginar que la família ha anat passant el seu dol i recupera el ritme de la vida malgrat el detall macabre que acaben de rebre de part de les autoritats, una multa a nom del seu fill mort per la neteja que van haver de fer en el lloc del sinistre. Quatre-cents vuitanta-cinc euros amb cinquanta.
Després de la denuncia de la mare de la víctima, sembla que retiraran la multa. Tard, massa tard per amagar la falta absoluta d’organització i escrúpols del remitent de la carta.
Un altre fet, malauradament molt típic del país, però per sort sense víctimes és la multa que ha rebut el propietari d’un cotxe per excés de velocitat. Home, clar si és un eixelebrat, si és un suïcida, aquesta gent els hi haurien de treure el carnet. No. Ni eixelebrat ni suïcida. Quan va ser multat, el seu cotxe estava avariat i anava a lloms d'una grua municipal. Oi que sembla impossible? Doncs a Espanya aquestes coses passen.
Fa bastanta vergonya viure en un país com aquest. Preu per preu gairebé és millor fer-te andorrà i dedicar-te a vendre electrodomèstics.
No fa gaire, una setmana com a molt, un diari va fer públics els resultats d’una enquesta on es preguntava als ciutadans el grau de satisfacció que tenien pel fet de viure a Espanya. Més d’un setanta per cent es manifestaven contents o molt contents. En especial, la satisfacció venia dels ciutadans que voten dreta. Deducció fàcil i gens ideològica. A Espanya hi ha més d’un setanta per cent de ciutadans que no tenen vergonya. Allà ells i per ells LA LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
NO CAL QUE BUSQUIN, LA GUERRA ÉS EL CRIM DE GUERRA
S’investiguen crims de guerra a Ucraïna
La ONG Truth Hounds, amb la col·laboració de voluntaris, recorre Ucraïna a la recerca de crims de guerra comesos per les tropes russes. I n’ha trobat, clar que sí. També en trobarien si inspeccionessin el comportament de les tropes ucraïneses.
Segons l’organització els crims perpetrats pels russos són la regla general de la invasió, no pas l’excepció. Hi ha mostres de barbàrie a cada poble, cada ciutat, cada racó de país. Des dels atacs dirigits directa i voluntàriament contra objectius civils fins la utilització d’armes il·legals, passant per grups de civils metrallats a l’interior de les cases.
I doncs, què es pensaven, algú creu encara en les batalles de capa i espasa? La civilització actual, viu amb una mica d’aigua i molt odi acumulat. No cal participar en una guerra per treure l’odi, n’hi ha prou de trobar-te atrapat en un embús a l’autopista tornant de vacances. Destil·lem odi i rancor. La guerra és simplement la justificació per deixar-la aflorar. Per matar sota la supervisió de les Nacions Unides.
És molt possible que els membres de l’exercit rus, no tinguin res especial en contra dels ucraïnesos, potser preferirien tallar-li les cames a un veí del seu bloc de pisos, però els hi han dit que els ucraïnesos són l’enemic, l’excusa per desfogar-se d’aquest mal estar que oprimeix el pit i fa que et llencis en busca de vodka. Clar que hi ha crims de guerra. La mateixa guerra ja és un crim. Recordem encara el descobriment dels mals tractes en massa comesos pels soldats de les Nacions Unides? Aquests no tenien ni guerra, en tot cas havien de protegir a la població però l’atonyinaven i violaven. Només el fet de vestir un uniforme, et fa sentir impune i davant la impunitat, traiem el que portem amagant a casa nostra... fins que, un dia, matem a la parella.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
ABANS DE TRUCAR PENSA SI PAGA LA PENA
Només hi ha cinc telèfons d’emergències gratuïts
Informació de servei: 112, emergències.- 088, Policia autonòmica.- 085, Bombers.- 1006, Protecció civil.- 016, Violència de gènere.
Qualsevol altre servei, el pagareu. Policia Municipal, informació general, assistència als suïcides... pagareu. O sigui, que abans de trucar tingueu molt clar si realment teniu ganes de llençar-vos pel balcó o amb un Valium podeu passar, perquè del que no passareu serà de la factura telefònica.
Recordeu els telèfons d’assistència per electrodomèstics que les empreses ofereixen gratuïtament? Doncs no. Recordeu la de música que us heu d’empassar abans les línies deixin d’estar ocupades?, doncs el comptador compta i acabeu pagant la trucada i el concert.
Si la intel·ligència que s’ha infiltrat en les companyies de telèfon s’hagués dedicat per exemple a curar galindons, no hi hauria un punyetero galindó en tot el món... però el galindó dóna feina als metges i a les farmàcies i als tallers d’estris quirúrgics... o sigui, que seguim amb el galindó i la factura telefònica.
Un amic, o amiga, ara no recordo, viu en zona turística de primera categoria. Es va passar tres mesos trucant a la Policia Municipal per mirar de fer callar a la gamberrada internacional. Quan li va arribar la factura de telèfon, no va poder pagar i ara no te telèfon, ni llum, ni aigua. Per ruc. Això sí, els crits de la borratxera l’acompanyen cada nit... fins que el desnonin.
No sóc partidària de la vida espartana, si té un euro, gaudeixi’l, però no el doni a Ali Baba. Sap greu.
Si hem de ser sincers, la notícia no té volada. Tal com pinta el món per què hem de preocupar-nos per un robatori low cost? Doncs perquè sumant dineret amb dineret acabes tenint una pessetona i si no te la gastes, en tindràs dues i així... Em nego a viure aquesta merda de vida que em recomanava el meu oncle, però em nego també a que un Bultó esgarrapi a un nadó.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
62 GRAFITEROS A LA LÍNIA 5 DEL METRO
L’atac més gran dels grafiters en la historia de TMB
Els Mossos s’han fet un fart de córrer darrere els autors de les pintades matutines que van enfonsar la porta de l’estació de la Vall d’Hebron i trencant càmeres de seguretat van arribar a l’andana, van neutralitzar un segurata i pintar quatre trens-metros i l’estació mateixa.
Els Mossos han detingut 14 dels 62 grafiters. Els trens pintats no han pogut circular. Un petit caos en la línia 5 durant tot un matí. La companyia reclama 50.000 euros en danys. L’ajuntament ho aprofita per decretar que el càstig pels que pixen al carrer augmenta de 200 a 300 EUROS, pels autors de grafitis al carrer de 300 a 600 euros, i qui consumeixi alcohol i afecti a la convivència (soroll) serà multat amb 600 euros. Ja, ja ja!
SENSE LLÚPOL LA CERVESA ENS ABANDONA
Catalunya es refeia i quasi va esdevenir gran productora de llúpol
Del llúpol o boca de llop, millor dit, de les seves flors convenientment assecades s’extreu la lupulina, un element essencial que aporta el sabor amarg i l'aroma característics de la cervesa.
Amb el canvi climàtic la collita d’enguany està fotuda. Cada vegada hi ha menys esperança pels catalans. El llúpol té propietats adequades per augmentar els estrògens i hormones femenines; quan hi ha manca de desig sexual en la dona, l’augmenta i pot inhibir el creixement de les cèl·lules canceroses del càncer de mama. A les criatures els ajuda a eliminar els cucs intestinals. I als pobres catalans l'excés de desig sexual i l'ejaculació precoç. En definitiva és una catàstrofe nacional.
GIR DEL GOVERN CENTRAL A CATALUNYA?
Raquel Sánchez, ministra, sense criteri
Miri Sra. ministra, vostè potser coneix els extractes bancaris dels diners que el seu ministeri ha enviat a Catalunya. Potser sigui veritat que aquests diners els ha gastat en els trens de Rodalies.
A mi m’ha semblat, escoltant-la, que vostè ha invertit com una boja i m’agradaria poder felicitar-la. Però no ho puc fer. Un dia si i l’altre també els trens de rodalies no funcionen. La gent perd hores de son, perden diners de treball assalariat i perden temps de vida ...
Davant això, la seva xuleria i vostè mateixa... Ai, ai són com un pou ple de merda davant vostè.
ELS TOROS NO VOLEN
Viatge d’anada a l’espai del primer coet espanyol. No ha tornat
Aquí, les coses importants es celebren amb raça. El primer coet el van batejar com a Miura, igual que l’afamada ramaderia de toros braus. Està bé, però no n’hi ha prou. També calen fils i rosques i endolls i instruments no aproximatius sinó de precisió. La qüestió és que el Miura es va enlairar, com si tres picadors alhora li haguessin clavat la pulla, però no ha tornat. Potser durant el viatge d’anada s’hi va repensar i ha decidit emigrar.
Sense defallir, Espanya prepara el Miura 2.
LA ROSA DE FOC FA LLUFA
Enxampen a tres anarquistes que jugaven amb foc
Detinguts tres anarquistes que es dedicaven a posar artefactes explosius en centres comercials i bancaris. Se suposa que volien emular els actes de la setmana tràgica i cremar la ciutat (rosa de foc en deien de l’exercici) però la rosa no ha cremat. Als anarquistes els treus el foc i no saben com revolucionar-se i clar, cada vegada que crema alguna cosa, la policia ja sap que l’autor és un anarquista... o el que queda d’ells.
Pel bé de l’anarquisme, caldria canviar el sistema de protesta. Per exemple, enlloc de cremar una sucursal bancaria, inundar-la. Despistaria a la policia i podria aprofitar-se l’aigua. Ara, que facin el que vulguin, escolti.
HO CELEBREN ELS INDIS
Dia de la Hispanitat
Nova manifestació espanyolista a Barcelona en una setmana. Aquesta vegada eren pocs, uns nou-cents (es va notar molt l’absència dels ciutadans de Palos de la Frontera). Però quan la cosa semblava superada i la espanyolitat tornava a casa i guardava la bandera a l’armari, van sortir els sud americans. Aquests sí que celebren la Hispanitat. Desfilades, música, color i alegria. Celebren, sembla, la llegenda negra dels colonitzadors, quan els hi van pispar tot (fins la vida sovint) a canvi d’una Creu, però n’estan contents i ho celebren. En el fons, és una mena d’Onze de Setembre, a la índia.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ISRAEL-PALESTINA / PALESTINA-ISRAEL
POBLES ASSEGUTS A LES TENEBRES
AMB LA LLUM DE LES BOMBES
VIUEN A L’OMBRA DE LA MORT