Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Political/satiric republican weekly of Catalonia
18 june 2021
L’ASSOCIACIONISME A L’ALÇA
Diego “el Cigala” (el nom ja paga) ha estat la gota que ha fet vessar el got. Els maltractadors d’Espanya, tips de rebre crítiques del tot infundades, han decidit la creació a nivell nacional de L’associació de Maltractadors Espanyols (l’AME) (amb exclusió dels habitant de Ceuta i Melilla que són molt negres i se’n pot esperar qualsevol cosa).
El projecte compta amb el suport de Vox i Ciutadans i la possible adhesió del P.P. que darrerament vol nedar i guardar la roba però que al final cau al pou i queda xop amarat.
Els estatuts s’estan redactant, però se sap de bona font que el gruix del projecte va encaminat a defensar l’essència racial del mascle. El Preàmbul diu així: “quan un home no es sent l’amo de la dona, ni és home, ni és mascle, ni mereix la nacionalitat espanyola”.
Com adjunt han redactar un “Manual del Bon Maltractador”, que es repartirà gratuïtament a tots els que es facin socis de l’Agrupació i que és una llarga i detallada explicació tant de les maneres de reforçar el poder de l’home sobre la dona com les subtilitats que es necessiten per sortir-ne indemne. Sortosament, l’Associació ja compte amb el Ministeri de Justícia, jutges, fiscals i personal de neteja.
La iniciativa –donat el seu valor cívic– rebrà totes les subvencions que havia demanat (cultura, benestar social, sanitat etc...).
També s’ha confirmat el suport reial. El rei no pot signar papers que comportin una traïció a la pàtria tipus indults, però tot el que suposa una millora social, compte amb la seva signatura segura.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
PETIT GRAN HOME
Ximo és un bon nom per transitar en el món de la política. Un nom simpàtic, innocent que transporta sempre a la infantesa del protagonista. Ximo Puig, ja té una mica cara de nen i porta ulleres que sempre donen confiança i aparença de fragilitat. També és veritat que jo tenia un company com Ximo a segon i va estar a punt de cremar l’escola però això ja és un accident.
En tot cas, el nostre protagonista, el President de la Comunitat Valenciana Ximo Puig, poquet a poquet, sense fer massa soroll, està governant la zona peninsular amb més fatxes per metre quadrat. I de moment, se’n surt. No fa grans brindis al sol. Ni promet arcàdies independents, té un discurs discret com la seva signatura i una mica ambigu també com la signatura, però a la base s’hi nota una inqüestionable seguretat (com a la seva signatura).
València, com diu un company, té un problema de proporcions, ho fa tot massa gran. Exagera per costum racial. Fa una paella i l’omple d’animals, vegetals i minerals. Dins la paella valenciana t’hi pots trobar des d’una xirimoia fins a una aleta de tauró, una mena de mar i muntanya a lo bèstia. Organitzen una festa Major i enlloc de llençar coets, fa una mascletà o una falla de vint metres. Nomenen una reina de les festes i la vesteixen com a les nines russes amb tres faldilles i set enagos. Un Guardia Civil desenfunda i València treu els tancs al carrer i acolloneix a mitja Espanya. I quan neix un fatxa ja surt amb la creu gamada gravada al front. Desproporcionats sí que ho són els valencians. Per això potser, en Ximo els té desconcertats i no saben per on enganxar-lo, com fotre-li mà als collons, com dirien a la terra dels sinònims sexuals.
Per això, quan el Consell del poder judicial espanyol, considera que fer apologia del franquisme s’inclou en la llibertat d’expressió sempre que no hi hagi humiliació a les víctimes (que és com aconseguir la quadratura del cercle) el govern del Ximo denuncia a grups feixistes i malgrat la negativa dels jutjats a fer-ho, aconsegueix finalment, que una de les denuncies prosperi.
Què faria Ximo Puig com a President de la Generalitat Catalana? I no és enveja, és curiositat.
LA KINTA FORKA
PASSAPORT PER FOTRE EL CAMP
Amiga o amic, el dia que aconsegueixis agafar un avió o un tren i passar una frontera amb el Passaport Sanitari europeu tindràs una emoció que recordaràs tota la teva vida. Sentiràs que viatges amb el teu millor amic o amb la teva o el teu confident, amb aquell que ho sap tot de tu.
En aquell futur precís moment, de sobte t’adonaràs que en realitat és molt més que un passaport per marxar de vacances. De fet és la font d’amistats noves, les que tens a la pell, com la rossa que somniaves i a qui podries demanar la mà. O aquell cambrer que trobaves boníssim, i amb qui faries un casament brindant amb cervesa de llúpol.
I això no ho és tot. Ben aviat t’oferiran passaports sanitaris Amazon, que alhora t’immortalitzaran en un vídeo que podràs retrobar en una increïble llista de reproducció quan tinguis 55 anys i et fotin fora de la feina in eternum.
En una atmosfera de foc de Déu o d’infern, Microsoft també t’oferirà una ampla gama de Passaports perquè puguis celebrar la Setmana Santa a Sevilla o el carnaval a Cadis, i menjar sipions a la planxa a tot hora. Fins i tot podràs fer solitaris balls frenètics farcits d’alcohol en que l’Anne, una turista inofensiva, t’intentarà despullar però ves a saber si de la roba o de la cartera.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ESCLATA AMB FORÇA EL CORPUS DE LLUM A CATALUNYA
Després d’aquests darreres anys de retòriques inconseqüents, i de desobediències mai practicades contra les injustícies, de passivitat i de servitud; ara per fi, recobrant energies i dignitats perdudes, esclata amb ràbia i fermesa una revolta contra la tirania i contra el terrorisme de les elèctriques, sota el nom de Corpus de Llum.
L’augment del 42% del preu de la llum ha estat l’espurna que ha fet, amb l’arribada de la calor, que el país s’encengui de dalt a baix, tocat per un profund malestar. Així, diversos col·lectius han declarat vaga general contra el consum de la llum:
Els d’Arran fan cursets ràpids i didàctics arreu de com punxar la llum; els pagesos han arreplegat milions de cuques de llum per repartir per les cases; la flama del Canigó s’ha multiplicat en milers de flames que il·luminen places i carrers; han tornat a les cases les piles per utilitzar els diversos aparells com per exemple carregadors de mòbils, ventiladors, etc. i s’ha tornat a utilitzar el gasoil com a energia domèstica; les fàbriques de gel no aturen la seva producció per a omplir les neveres i, fins i tot, l’església, sempre preocupada per la gent i a fi d’enriquir el seu minse patrimoni, està fent un bon negoci amb la venda de tot tipus d’espelmes i ciris; les dones – i ara també els homes -, han retornat a rentar la roba a mà, una pràctica que aconsellen els metges i els fisioterapeutes.
Tot va començar en un dia de passar sense electricitat i la gent s’ha anat engrescant i diuen que no s’acabarà fins que abaixin el preu. Barcelona i les ciutats i pobles de Catalunya estan pràcticament a les fosques però, amb el seu exemple, mostren el camí i il·luminen de dignitat i valentia a d’altres ciutats i pobles germans.
La Rosa de Foc enlluerna de nou el món, ara a les fosques.
QUARTA PÀGINA
HUMANOTECA
COLÓN SORDEJA
Colón. (Pels Catalans COLOM, nascut al carrer Fontanella). Mariner desorientat que volent arribar a les Índies, va fer cap a un altre lloc.
Primer proveïdor de la casa reial espanyola que després de cristianitzar als que pasturaven per allí, els va demostrar que la vida era dura i que calia patir a canvi d’aconseguir el cel.
Sordesa.- Malaltia que afecta als sords. Moltes vegades provocada per excés de decibels o de vergonya.
Plaça Colón de Madrid.- Centre neuràlgic de la Espanya de sempre. Patriotes fatxes, antiavortistes, anticatalanistes, anticomunistes, antiecologistes, i anti tot el que no siguin ells i les seves taules de la llei.
Cinquè viatge de Colón.- El que s’està preparant –en espera de tenir el passaport sanitari- el descobridor accidental, per abandonar Plaça i pedestal madrileny. Ha argumentat a les autoritats que no aguanta més crits i més himnes, que ell va descobrir Amèrica (accidentalment) però que en veure a tanta gent despilotada i cridant i sense la Bíblia a les mans, va tornar a marxar i que ara se’ls troba cada dos per tres a peu de monument i que se n’entorna a descobrir alguna cosa més tranquil·la.
BOOOOMM.- Explosió que, accidentalment, va produir-se a peu d’estàtua de Colón, quan algú va descobrir els seus plans de fuga.
ÚLTIMA HORA
CARTA DE JUNQUERES ALS REPUBLICANS
En una breu però densa carta, el Sr Junqueres s’ha mostrar amb la nuesa i el fort caràcter d’un nou nat.
Mai no aconseguiríem amb les nostres paraules, transmetre la profunditat de la carta. Intentem doncs ser humils com ell i limitar-nos a encapçalar cada paràgraf.
Diu el Jonqueres polític/transcendental: Les estridències, les proclames brandades i buides, els discursos nacionalistes excloents són el camí més ràpid per tornar a ser una minoria sorollosa per tornar a l’autonomisme.
Diu el Jonqueres cristià (adreçant-se als seus seguidors): Som la llavor de totes les victòries. Som humils i tenim molt a aprendre, però us ho dic clar i alt (versió moderna de: en veritat en veritat us dic) cap lliçó de dignitat i patriotisme. Cap.
Diu el Jonqueres didàctic: El millor foc no és una flamarada i tampoc és el que s’encén ràpidament. És el caliu el que agermana.
Dites les tals paraules, el Sr Junqueres es retirà a la seva cel·la.
Els partidaris d’altres partits van llençar-se contra la carta molt abans de llegir-la. Total, per què?
Els republicans en feren un minuciós estudi, buscant totes i cadascuna de les interpretacions possibles. Hi segueixen treballant perquè alguns republicans tampoc ho tenen clar del tot.
Dit ras i català. En política no és bo despullar-se i encara menys fer-ho des de la presó i en plena calorada.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EXAMEN DISCRECIONAL
Com que el virus del Covid ha abandonat la península deixant només uns batallons de reserva tècnicament controlables, molta gent no sap què fer. Sense anar més lluny, “l’Associació per l’Escola Bilingüe”, ha quedat com una mena de grup de caçadors en temps de veda. Decidits però com són, infatigables com són i espanyolistes com són, han iniciat una nova creuada per la salvació de la mare pàtria. Dit d’una altra manera, tornen a emprenyar adduint, una vegada més, el maltractament de la Generalitat cap els catalans (i sobre tot espanyols) que no són separatistes.
Per començar, han anat a casa del seu germà gran (el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) i li han preguntat com podien tocar els collons d’una manera ràpida. Després d’una llarga reunió, han decidit conjuntament, que denunciarien el sistema d’exàmens de Selectivitat. Una prova que començava vint-i-quatre hores després del contuberni.
La falta anticonstitucional era que als alumnes se’ls donaven els exàmens en català i, si ho preferien fer en castellà o aranès (una coartada que ajuda molt a la equanimitat del grup) també se’ls hi donava... però una mica més tard, el temps que el profe necessitava per anar a la taula i buscar-lo o potser el temps de remoure el feix d’exàmens i treure el castellà de sota del paquet.
I ja tenim el conflicte que enfronta famílies com ells denuncien i feliços i cofois, van a casa a telefonar als diaris de Madrid i el Tribunal fa una redacció-pamflet.
La rucada més gran, és la justificació que donen al preguntar-los el per què d’una demanada que només fa malgastar paper. Diuen que haver de demanar un examen en castellà assenyala i discrimina al noi/a. Tenen vergonya de ser castellans?
Fer el mec és una pena, fer el ridícul és una llàstima. Fer el mec i el ridícul tot d’una peça només per emprenyar és L’associació per l’Escola Bilingüe i el Tribunal Superior de Justícia.
LLUFA MAJÚSCULA (en català, castellà i aranès)
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
FALTA UNA GALTA
Macron surt per apropar-se al poble i un noi, vegetarià i amant del Zen, li clava una bufeta. (Acostuma a passar als polítics que es volen apropar massa al poble). En vint-i-quatre hores, el noi va ser arrestat, interrogat, jutjat i condemnat. Amb la mateixa velocitat l’advocat del jove va presentar recurs. La Justícia francesa li ha dit que tranquil, va per llarg, que pràcticament estan saturats de feina. Fer per fer, no podia donar-li una bufetada a cada galta?
OJO CON VARGAS, CARAJO
Eleccions al Perú. S’han presentat deu candidatures amb els seus corresponents caps de llista. El món, dels deu, només coneix a la Fujimori perquè un parent seu ja havia robat fa un temps. Com és tradició a l’Amèrica Llatina, no hi ha Déu que accepti el resultat de les eleccions excepte el que les ha guanyat (Pedro Castillo). La situació és complicada i s’ha demanat la mediació de Vargas Llosa. Si el Sr Llosa –que ja ni recorda que es peruà– accepta, és molt possible que Perú quedi arrasat com l’Amazona.
UN MIRACLE A L’ANY NO FA MAL
Una empresa, només una, va provocar la caiguda de les xarxes socials a tot el món... o casi. Va durar poc, però durant aquesta estona, una hora aproximadament, la humanitat es va salvar de milions d’especulacions fraudulentes, d’informacions falses i/o estúpides, d’animalades que nens adolescents madurs i vells es passen entre ells, d’assetjaments sexuals, escolars i racials... El món va estar gairebé una hora mirant a l’altre perquè la pantalla estava a negre. Falla tècnica o gràcia divina?
Ai, Ai, Ai
Que poc durarà la Ione Belarra de ministra. És el bonic que tenen els de Podemos. Com que no són de l’ofici (encara que ho intenten desesperadament) se’ls hi nota i deixen anar les paraules com si el vent se l’és endugués. Des que té una cartereta d’assumptes socials, la Ione ha dit la meitat de les coses que un ministre no ha de dir mai. Coses inútils a més perquè l’executiu no les posarà mai en marxa. I com a postres la Ione diu que està a favor del retorn de Puigdemont a Espanya. On vas nena? Ens fas patir, de veritat.
EL SEXE HO ESPATLLA TOT
El moviment anti-feminicida implosa gràcies a unes declaracions de l'activista feminista Marguerite Stern a Twitter on ha lamentat que el moviment que ella mateixa va crear estava segrestat per dones transsexuals. No cal ni dir que aquesta declaració ha provocat també el seu ostracisme.
Marguerite ha començat una nova etapa en la que la ex-líder mundial diu que no pretén fer obligatori els canvis de sexe però que es planteja animar la població a fer-ho sovint.
TRANSIT SENSE ERECCIÓ
A partir d’ara, als carrers de l’alcaldessa Colau, de fet tots els de Barcelona, es podrà circular a 20, o a 30, o a 50 quilometres per hora. Els milers de càmeres instal·lades durant la pandèmia multaran automàticament els vehicles infractors: Què són tots!
Però això a la Colau li rellisca. En una declaració davant el mirall a dit: A menys cotxes més terrasses; millor vianants borratxos que conductors borratxos. Quina grandesa, em recorda a Felip II.
GOVERN A L’OMBRA
Seguint amb la pràctica ancestral catalano-espanyola de seguir manant... es guanyin o perdin les eleccions... Salvador Illa ha format un govern a l’ombra... ja se sap que estem en plena canícula. No sabem si ho ha dit però segurament de cara a l’hivern proper formarà un govern al sol. Fins aquí tot és normal.
Però si quan governen de veritat no foten res, fotran quelcom a l’ombra o al sol? Estic molt preocupat!
The translation in English will be soon available
L’ASSOCIACIONISME A L’ALÇA
Diego “el Cigala” (el nom ja paga) ha estat la gota que ha fet vessar el got. Els maltractadors d’Espanya, tips de rebre crítiques del tot infundades, han decidit la creació a nivell nacional de L’associació de Maltractadors Espanyols (l’AME) (amb exclusió dels habitant de Ceuta i Melilla que són molt negres i se’n pot esperar qualsevol cosa).
El projecte compta amb el suport de Vox i Ciutadans i la possible adhesió del P.P. que darrerament vol nedar i guardar la roba però que al final cau al pou i queda xop amarat.
Els estatuts s’estan redactant, però se sap de bona font que el gruix del projecte va encaminat a defensar l’essència racial del mascle. El Preàmbul diu així: “quan un home no es sent l’amo de la dona, ni és home, ni és mascle, ni mereix la nacionalitat espanyola”.
Com adjunt han redactar un “Manual del Bon Maltractador”, que es repartirà gratuïtament a tots els que es facin socis de l’Agrupació i que és una llarga i detallada explicació tant de les maneres de reforçar el poder de l’home sobre la dona com les subtilitats que es necessiten per sortir-ne indemne. Sortosament, l’Associació ja compte amb el Ministeri de Justícia, jutges, fiscals i personal de neteja.
La iniciativa –donat el seu valor cívic– rebrà totes les subvencions que havia demanat (cultura, benestar social, sanitat etc...).
També s’ha confirmat el suport reial. El rei no pot signar papers que comportin una traïció a la pàtria tipus indults, però tot el que suposa una millora social, compte amb la seva signatura segura.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
PETIT GRAN HOME
Ximo és un bon nom per transitar en el món de la política. Un nom simpàtic, innocent que transporta sempre a la infantesa del protagonista. Ximo Puig, ja té una mica cara de nen i porta ulleres que sempre donen confiança i aparença de fragilitat. També és veritat que jo tenia un company com Ximo a segon i va estar a punt de cremar l’escola però això ja és un accident.
En tot cas, el nostre protagonista, el President de la Comunitat Valenciana Ximo Puig, poquet a poquet, sense fer massa soroll, està governant la zona peninsular amb més fatxes per metre quadrat. I de moment, se’n surt. No fa grans brindis al sol. Ni promet arcàdies independents, té un discurs discret com la seva signatura i una mica ambigu també com la signatura, però a la base s’hi nota una inqüestionable seguretat (com a la seva signatura).
València, com diu un company, té un problema de proporcions, ho fa tot massa gran. Exagera per costum racial. Fa una paella i l’omple d’animals, vegetals i minerals. Dins la paella valenciana t’hi pots trobar des d’una xirimoia fins a una aleta de tauró, una mena de mar i muntanya a lo bèstia. Organitzen una festa Major i enlloc de llençar coets, fa una mascletà o una falla de vint metres. Nomenen una reina de les festes i la vesteixen com a les nines russes amb tres faldilles i set enagos. Un Guardia Civil desenfunda i València treu els tancs al carrer i acolloneix a mitja Espanya. I quan neix un fatxa ja surt amb la creu gamada gravada al front. Desproporcionats sí que ho són els valencians. Per això potser, en Ximo els té desconcertats i no saben per on enganxar-lo, com fotre-li mà als collons, com dirien a la terra dels sinònims sexuals.
Per això, quan el Consell del poder judicial espanyol, considera que fer apologia del franquisme s’inclou en la llibertat d’expressió sempre que no hi hagi humiliació a les víctimes (que és com aconseguir la quadratura del cercle) el govern del Ximo denuncia a grups feixistes i malgrat la negativa dels jutjats a fer-ho, aconsegueix finalment, que una de les denuncies prosperi.
Què faria Ximo Puig com a President de la Generalitat Catalana? I no és enveja, és curiositat.
LA KINTA FORKA
PASSAPORT PER FOTRE EL CAMP
Amiga o amic, el dia que aconsegueixis agafar un avió o un tren i passar una frontera amb el Passaport Sanitari europeu tindràs una emoció que recordaràs tota la teva vida. Sentiràs que viatges amb el teu millor amic o amb la teva o el teu confident, amb aquell que ho sap tot de tu.
En aquell futur precís moment, de sobte t’adonaràs que en realitat és molt més que un passaport per marxar de vacances. De fet és la font d’amistats noves, les que tens a la pell, com la rossa que somniaves i a qui podries demanar la mà. O aquell cambrer que trobaves boníssim, i amb qui faries un casament brindant amb cervesa de llúpol.
I això no ho és tot. Ben aviat t’oferiran passaports sanitaris Amazon, que alhora t’immortalitzaran en un vídeo que podràs retrobar en una increïble llista de reproducció quan tinguis 55 anys i et fotin fora de la feina in eternum.
En una atmosfera de foc de Déu o d’infern, Microsoft també t’oferirà una ampla gama de Passaports perquè puguis celebrar la Setmana Santa a Sevilla o el carnaval a Cadis, i menjar sipions a la planxa a tot hora. Fins i tot podràs fer solitaris balls frenètics farcits d’alcohol en que l’Anne, una turista inofensiva, t’intentarà despullar però ves a saber si de la roba o de la cartera.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ESCLATA AMB FORÇA EL CORPUS DE LLUM A CATALUNYA
Després d’aquests darreres anys de retòriques inconseqüents, i de desobediències mai practicades contra les injustícies, de passivitat i de servitud; ara per fi, recobrant energies i dignitats perdudes, esclata amb ràbia i fermesa una revolta contra la tirania i contra el terrorisme de les elèctriques, sota el nom de Corpus de Llum.
L’augment del 42% del preu de la llum ha estat l’espurna que ha fet, amb l’arribada de la calor, que el país s’encengui de dalt a baix, tocat per un profund malestar. Així, diversos col·lectius han declarat vaga general contra el consum de la llum:
Els d’Arran fan cursets ràpids i didàctics arreu de com punxar la llum; els pagesos han arreplegat milions de cuques de llum per repartir per les cases; la flama del Canigó s’ha multiplicat en milers de flames que il·luminen places i carrers; han tornat a les cases les piles per utilitzar els diversos aparells com per exemple carregadors de mòbils, ventiladors, etc. i s’ha tornat a utilitzar el gasoil com a energia domèstica; les fàbriques de gel no aturen la seva producció per a omplir les neveres i, fins i tot, l’església, sempre preocupada per la gent i a fi d’enriquir el seu minse patrimoni, està fent un bon negoci amb la venda de tot tipus d’espelmes i ciris; les dones – i ara també els homes -, han retornat a rentar la roba a mà, una pràctica que aconsellen els metges i els fisioterapeutes.
Tot va començar en un dia de passar sense electricitat i la gent s’ha anat engrescant i diuen que no s’acabarà fins que abaixin el preu. Barcelona i les ciutats i pobles de Catalunya estan pràcticament a les fosques però, amb el seu exemple, mostren el camí i il·luminen de dignitat i valentia a d’altres ciutats i pobles germans.
La Rosa de Foc enlluerna de nou el món, ara a les fosques.
QUARTA PÀGINA
HUMANOTECA
COLÓN SORDEJA
Colón. (Pels Catalans COLOM, nascut al carrer Fontanella). Mariner desorientat que volent arribar a les Índies, va fer cap a un altre lloc.
Primer proveïdor de la casa reial espanyola que després de cristianitzar als que pasturaven per allí, els va demostrar que la vida era dura i que calia patir a canvi d’aconseguir el cel.
Sordesa.- Malaltia que afecta als sords. Moltes vegades provocada per excés de decibels o de vergonya.
Plaça Colón de Madrid.- Centre neuràlgic de la Espanya de sempre. Patriotes fatxes, antiavortistes, anticatalanistes, anticomunistes, antiecologistes, i anti tot el que no siguin ells i les seves taules de la llei.
Cinquè viatge de Colón.- El que s’està preparant –en espera de tenir el passaport sanitari- el descobridor accidental, per abandonar Plaça i pedestal madrileny. Ha argumentat a les autoritats que no aguanta més crits i més himnes, que ell va descobrir Amèrica (accidentalment) però que en veure a tanta gent despilotada i cridant i sense la Bíblia a les mans, va tornar a marxar i que ara se’ls troba cada dos per tres a peu de monument i que se n’entorna a descobrir alguna cosa més tranquil·la.
BOOOOMM.- Explosió que, accidentalment, va produir-se a peu d’estàtua de Colón, quan algú va descobrir els seus plans de fuga.
ÚLTIMA HORA
CARTA DE JUNQUERES ALS REPUBLICANS
En una breu però densa carta, el Sr Junqueres s’ha mostrar amb la nuesa i el fort caràcter d’un nou nat.
Mai no aconseguiríem amb les nostres paraules, transmetre la profunditat de la carta. Intentem doncs ser humils com ell i limitar-nos a encapçalar cada paràgraf.
Diu el Jonqueres polític/transcendental: Les estridències, les proclames brandades i buides, els discursos nacionalistes excloents són el camí més ràpid per tornar a ser una minoria sorollosa per tornar a l’autonomisme.
Diu el Jonqueres cristià (adreçant-se als seus seguidors): Som la llavor de totes les victòries. Som humils i tenim molt a aprendre, però us ho dic clar i alt (versió moderna de: en veritat en veritat us dic) cap lliçó de dignitat i patriotisme. Cap.
Diu el Jonqueres didàctic: El millor foc no és una flamarada i tampoc és el que s’encén ràpidament. És el caliu el que agermana.
Dites les tals paraules, el Sr Junqueres es retirà a la seva cel·la.
Els partidaris d’altres partits van llençar-se contra la carta molt abans de llegir-la. Total, per què?
Els republicans en feren un minuciós estudi, buscant totes i cadascuna de les interpretacions possibles. Hi segueixen treballant perquè alguns republicans tampoc ho tenen clar del tot.
Dit ras i català. En política no és bo despullar-se i encara menys fer-ho des de la presó i en plena calorada.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EXAMEN DISCRECIONAL
Com que el virus del Covid ha abandonat la península deixant només uns batallons de reserva tècnicament controlables, molta gent no sap què fer. Sense anar més lluny, “l’Associació per l’Escola Bilingüe”, ha quedat com una mena de grup de caçadors en temps de veda. Decidits però com són, infatigables com són i espanyolistes com són, han iniciat una nova creuada per la salvació de la mare pàtria. Dit d’una altra manera, tornen a emprenyar adduint, una vegada més, el maltractament de la Generalitat cap els catalans (i sobre tot espanyols) que no són separatistes.
Per començar, han anat a casa del seu germà gran (el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) i li han preguntat com podien tocar els collons d’una manera ràpida. Després d’una llarga reunió, han decidit conjuntament, que denunciarien el sistema d’exàmens de Selectivitat. Una prova que començava vint-i-quatre hores després del contuberni.
La falta anticonstitucional era que als alumnes se’ls donaven els exàmens en català i, si ho preferien fer en castellà o aranès (una coartada que ajuda molt a la equanimitat del grup) també se’ls hi donava... però una mica més tard, el temps que el profe necessitava per anar a la taula i buscar-lo o potser el temps de remoure el feix d’exàmens i treure el castellà de sota del paquet.
I ja tenim el conflicte que enfronta famílies com ells denuncien i feliços i cofois, van a casa a telefonar als diaris de Madrid i el Tribunal fa una redacció-pamflet.
La rucada més gran, és la justificació que donen al preguntar-los el per què d’una demanada que només fa malgastar paper. Diuen que haver de demanar un examen en castellà assenyala i discrimina al noi/a. Tenen vergonya de ser castellans?
Fer el mec és una pena, fer el ridícul és una llàstima. Fer el mec i el ridícul tot d’una peça només per emprenyar és L’associació per l’Escola Bilingüe i el Tribunal Superior de Justícia.
LLUFA MAJÚSCULA (en català, castellà i aranès)
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
FALTA UNA GALTA
Macron surt per apropar-se al poble i un noi, vegetarià i amant del Zen, li clava una bufeta. (Acostuma a passar als polítics que es volen apropar massa al poble). En vint-i-quatre hores, el noi va ser arrestat, interrogat, jutjat i condemnat. Amb la mateixa velocitat l’advocat del jove va presentar recurs. La Justícia francesa li ha dit que tranquil, va per llarg, que pràcticament estan saturats de feina. Fer per fer, no podia donar-li una bufetada a cada galta?
OJO CON VARGAS, CARAJO
Eleccions al Perú. S’han presentat deu candidatures amb els seus corresponents caps de llista. El món, dels deu, només coneix a la Fujimori perquè un parent seu ja havia robat fa un temps. Com és tradició a l’Amèrica Llatina, no hi ha Déu que accepti el resultat de les eleccions excepte el que les ha guanyat (Pedro Castillo). La situació és complicada i s’ha demanat la mediació de Vargas Llosa. Si el Sr Llosa –que ja ni recorda que es peruà– accepta, és molt possible que Perú quedi arrasat com l’Amazona.
UN MIRACLE A L’ANY NO FA MAL
Una empresa, només una, va provocar la caiguda de les xarxes socials a tot el món... o casi. Va durar poc, però durant aquesta estona, una hora aproximadament, la humanitat es va salvar de milions d’especulacions fraudulentes, d’informacions falses i/o estúpides, d’animalades que nens adolescents madurs i vells es passen entre ells, d’assetjaments sexuals, escolars i racials... El món va estar gairebé una hora mirant a l’altre perquè la pantalla estava a negre. Falla tècnica o gràcia divina?
Ai, Ai, Ai
Que poc durarà la Ione Belarra de ministra. És el bonic que tenen els de Podemos. Com que no són de l’ofici (encara que ho intenten desesperadament) se’ls hi nota i deixen anar les paraules com si el vent se l’és endugués. Des que té una cartereta d’assumptes socials, la Ione ha dit la meitat de les coses que un ministre no ha de dir mai. Coses inútils a més perquè l’executiu no les posarà mai en marxa. I com a postres la Ione diu que està a favor del retorn de Puigdemont a Espanya. On vas nena? Ens fas patir, de veritat.
EL SEXE HO ESPATLLA TOT
El moviment anti-feminicida implosa gràcies a unes declaracions de l'activista feminista Marguerite Stern a Twitter on ha lamentat que el moviment que ella mateixa va crear estava segrestat per dones transsexuals. No cal ni dir que aquesta declaració ha provocat també el seu ostracisme.
Marguerite ha començat una nova etapa en la que la ex-líder mundial diu que no pretén fer obligatori els canvis de sexe però que es planteja animar la població a fer-ho sovint.
TRANSIT SENSE ERECCIÓ
A partir d’ara, als carrers de l’alcaldessa Colau, de fet tots els de Barcelona, es podrà circular a 20, o a 30, o a 50 quilometres per hora. Els milers de càmeres instal·lades durant la pandèmia multaran automàticament els vehicles infractors: Què són tots!
Però això a la Colau li rellisca. En una declaració davant el mirall a dit: A menys cotxes més terrasses; millor vianants borratxos que conductors borratxos. Quina grandesa, em recorda a Felip II.
GOVERN A L’OMBRA
Seguint amb la pràctica ancestral catalano-espanyola de seguir manant... es guanyin o perdin les eleccions... Salvador Illa ha format un govern a l’ombra... ja se sap que estem en plena canícula. No sabem si ho ha dit però segurament de cara a l’hivern proper formarà un govern al sol. Fins aquí tot és normal.
Però si quan governen de veritat no foten res, fotran quelcom a l’ombra o al sol? Estic molt preocupat!