Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Political/satiric republican weekly of Catalonia
29 april 2022
AND THE WINNER IS... MÉLENCHON
Eleccions franceses
Per aquestes eleccions, la majoria de francesos havien apostat a guanyador i col·locat que és una bona manera de mirar-se les curses de cavalls des de la barrera (en aquests cas tribuna) sense masses sorpreses ni ensurts.
A l’hora de la veritat, ha guanyat Macron i segona ha estat Le Pen però el que alguns francesos no saben és que la seva butlleta no tindrà cap valor d’aquí a pocs mesos perquè el que de veritat ha guanyat la cursa és Mélenchon.
Bona jugada la del líder insubmís. Deixa que el centre dreta i l’extrema dreta (per molt que vulgui despistar la senyora Le Pen), s’estomaquin entre ells, i que menteixin als francesos prometent allò que mai no faran.
Deixa que els votants vagin a les urnes de mala gana (excepte la dreta més rància) i que doni a Macron un marge de confiança que no li tenen. Permet que la joventut s’allunyi de l’anomenada democràcia i que cada dia opti més per la protesta que per la papereta. Mélenchon, mentre, s’ho mira.
Que es guanyi la Presidència francesa el qui pugui. Mélenchon no donarà suport a cap d’ells. Quedarà net i polit com tots els polítics que han de mantenir-se fora del poder, en una còmoda oposició perquè no són ni alternativa.
Però els fulls del calendari cauen i ben aviat arriba juny i unes noves eleccions que, de fet, poden modificar els resultats d’ara. Això és el que espera Mélenchon. Arribar verge a les legislatives per poder perdre la virginitat bé amb Macron, be amb Le Pen.
D’això se’n diu cohabitació i tots sabem què vol dir cohabitar. Perdre part de la teva força però alhora disminuir les de l’altre i poder seguir dient que tu ets l’home de la casa.
Mélenchon, busca ser l’home de la casa.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
PUES VALE HASTA LUEGU
Grup d’independentistes catalans contra TV3
RECLAMEN: el tancament de tots els canals de la CCMA, retreuen a TV3 la castellanització creixent dels seus continguts així com el GENOCIDI cultural sota la falsa bandera del bilingüisme.
No ho diu Vox. Ho diu un grup auto denominat “unitat per la independència”. L’exageració i la inutilitat màxima com a forma de lluita casolana.
Naturalment van de clandestins, però la passió els pot i una barretina amb les seves sigles els delatarien si algú els cerqués per híper revolucionaris. Parlem amb ells a través d’un telèfon indetectable de Pegasus.
Vostès són catalans?
Pues cla.
No creuen que abans de demanar el tancament de TV3, hi ha altres feines més urgents i serioses a fer a Catalunya?
Pues cla. Ja farem, ja.
I això de Genocidi, no els sona una mica fatxa?
Pues cla. Es per fer força. Nosaltres no andem amb brometes, a nosaltres no ens dolen prendres. Si s’ha de ser fatxa, pues buenu. Lo important és la meta que és que Catalunya sigui com nosaltres volem que sigui i s’acabat la conya.
I són molts?
Tres però ara un té el covid, este engany burgés i tota la merda. Però estem creixen eh? Amb el virus i tot, estem creixent i tenim moltes simpaties per part del poble.
Em farà el favor d’avisar-me quan arribin a mitja dotzena de simpatitzants? És per fotre el camp d’aquest país.
Pues buenu. No s’ha vol apuntar?
Ara no. Es que tinc feina.
LA GARSA PROSTÀTICA
FEIJÓO VA AMB L’INSERSO A ALACANT
Govern de coalició P.P. Vox
Doncs ja ho han fet. El P.P. ha pactat amb el diable. No han tingut de vendre’s l’ànima perquè no en tenen.
De moment, Vox té una vicepresidència i tres consellers més, la promesa de revisar les lleis de memòria històrica i violència familiar. No és mal botí quan a sobre se’ls concedeix una certa legalitat democràtica. Impossible esperar menys dels electors de Castella Lleó. Uns cracs.
A la resta del món però, l’acord no ha agradat gaire. Europa porta mitja vida respectant un cordó sanitari per allunyar a l’extrema dreta i aquí, a la primera de canvi, ens el saltem a la torera. Espanya és diferent, Espanya és fatxa i inculta.
Curiosament, o no, el nou President del P.P. encara no s’ha donat per al·ludit. L’entesa entre PP i Vox, per ell no existeix. No n’ha dit ni una paraula, no ha anat a cap festa commemorativa ni a cap presa de possessió. Feijóo està de vacances a Alacant. Un respir pel nou líder, un relaxament que l’ajudarà a mantenir la figura recta i serena. “Jo no estaba” dirà Feijóo quan Vox acabi la feina franquista.
Feijóo, home de fermes conviccions religioses, ha oblidat que entre la colla de pecats que podem cometre els humans, hi ha el d’omissió. I ell, amb vergonyant reiteració, està ometent la indignitat en la que ha caigut el seu partit. Algú de la bíblia, es va vendre per un plat de llenties. Les llenties, segons testimonis fidedignes, estaven bones, però una vegada acabades i escurades, no li van servir per a res. Exactament el cost que pagarà el P.P. per mantenir-se una temporada manant a Castella i Lleó sota l’atenta mirada de Vox.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
CATALANGATE: FOT-LI CANYA AL MONO CATALÀ QUE SURT GRATIS
Ha esclatat l’anomenat CatalanGate, descobert pel laboratori canadenc Citizen Lab a través de la revista The New Yorker, en el que com a mínim 65 ciutadans catalans, amb els darrers quatre presidents de la Generalitat, advocats, polítics i diputats independentistes al parlament català, espanyol i europeu, han estat espiats junt amb les seves famílies, als anys 2019 i 2020, mitjançant el programari Pegasus, fabricat per Israel i que només ven als estats per combatre el terrorisme.
El govern espanyol, que s’omple sempre la boca que Espanya és una democràcia plena i exemplar, es nega a crear una comissió d’investigació, alhora que el CNI ha declarat que només ha espiat uns quants independentistes sota autorització judicial.
És significatiu que en tertúlies de ràdio Ignasi Guardans, nét de Cambó i antic militant de Convergència, afirmés que aquest espionatge era lícit i normal en defensa de la democràcia d’Espanya, amenaçada pels independentistes, en contra de l’opinió dels altres tres tertulians, que deien que això vulnerava l’estat democràtic i els drets fonamentals i exigien responsabilitats polítiques. Així mateix, en una altre tertúlia, Víctor Amela es manifestà igual que Guardans davant l’estupefacció dels altres tertulians que ho condemnaran sense pal·liatius. Això coincideix amb Felipe González: “el estado se defiende desde los salones y desde las cloacas”. Recentment Fernando Ledesma, magistrat del Tribunal Supremo, afirmava taxativament que: “la unidad de España está por encima del estado de derecho “.
Què passarà a partir d’ara? Val tot, ja sigui legal o il·legal per perseguir i atemorir totes les dissidències ideològiques que no coincideixen amb la de l’estat? A Espanya tot indica que sí, des de que “todo està atado y bien atado”. Fins quan tolerarem que no passi res i tot segueixi igual?
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
ES MEREIXEN AMOR ELS PUTOS NEGRES?
El trio del 10 de Downing Street
Han d’anhelar servir-nos abans que es mereixin amor! Boris Johnson comença la seva pel·lícula amb aquesta milonga, el càmera tremola mentre recula cap el el carrer. L’heroi cerca, a Londres, la casa de la Priti Patel, un lloc on continuar les farres, lluny del 10 Downing Street.
Qui és Priti Patel? És una gran admiradora de Margaret Thatcher. Es manifesta per la seva manca total d'humanisme. Ella és filla d'emigrants indis, però és més papista que el Papa en el tractament de la qüestió migratòria. Ella és l’artífex de l’acord signat a principis d'abril 2022 amb Rwanda per "reubicar" els negres arribats com a il·legals immigrants al Regne Unit. Ella menteix quan presenta l’acord dient que respecta els drets dels negres. La Priti bat records de cinisme. Ella és la ministre de l'Interior.
Seguim! Boris Johnson no és un autèntic tory. Amb les seves constants violacions de la llei, nega un dels fonaments de la doctrina conservadora a l’altre costat del Canal, amplament compartida pels partits, que rau en la profunda afecció al principi de l'estat de dret.
Boris Johnson és un paio que sembla estúpid i poc interessant. És per això que milita amb ell la Pritri Patel o que moltes dones el voten? L'estètica realista amb què es vesteix el cos el fa semblar a un cromo deslluït.
La casa de la Priti Patel, massa aspra, parets massa blanques plenes de marcs bonics i teles lletges, i l’eterna figura del seu millor amic, Dominic Raab. Reconfortant? Bé, i qui és aquest que des de l’abril del 2020, és el successor de Boris Johnson en cas de malaltia?
Dominic Raab és fill d'un txec d'origen jueu refugiat a Anglaterra el 1938 a causa de la política terrorista del Tercer Reich. Educat en l'anglicanisme postula per a l'enfortiment del poder militar del Regne Unit, que ha portat el Govern a augmentar les seves reserves de caps nuclears en un 45% a partir de 2021. Segons ell per la necessitat de "mantenir un nivell mínim i creïble de dissuasió" per fer front a l’amenaça russa.
Estava de festa gran, a Creta, durant la captura de Kabul pels talibans. Acusat d’inacció durant la crisi afganesa es va dedicar a culpar l'exèrcit dels errors comesos durant les evacuacions. Després, Johnson, el va convertir en ministre de Justícia.
La pel·lícula mostra ara quan un cambrer negre, vestit com un espantaocells, desfila per servir-los whisky. Només per això i no obstant, es mereix l’amor aquest puto negre.
A poc a poc entenem que, en aquesta primera pel·lícula, el gran actor Johnson vol tocar el més viu, és a dir, el desordre de l'amor i sobretot la relació gairebé patològica que manté amb l'estat de dret. Argumentant una legitimitat derivada d'un poble la unitat del qual és qüestionable, i creient poder abstreure's de les normes, incloses les més fonamentals.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
RECALCITRANT AYUSO
Ayuso dóna suport a les teràpies homosexuals
No us vindrà de nou, fins i tot a nosaltres ens fa vergonya insistir una i altra vegada amb la Sra. Ayuso, però tampoc podem oblidar una espècie que, si fos vegetal, seria carnívora.
La Ayuso, va buscant agulles en pallers aliens i les troba. Ara mateix, a falta de dos dies sense portada, ha trobat el fil de les teràpies que el bisbat d’Alcalà organitza per curar la homosexualitat. A la Sra. Ayuso li ha faltat temps per recolzar-les, beneir-les i suposem que subvencionar-les.
Deixant apart la antropofàgia de la presidenta madrilenya, quina necessitat té l’església d’organitzar una teràpia semblant. De què anem?
L’Església, condemna la homosexualitat en nom d’una idea religiosa o senzillament d’uns interessos de poder? En la idea religiosa, ja són pocs els que hi creuen i la majoria d’ells han acceptat de fa temps l’homosexualitat i la masturbació i no fer l’abstinència. Per què l’església s’hi aferra amb aquesta vehemència còmica?
Algú es creu que uns personatges capaços de violar infants, tinguin tanta necessitat de salvar ànimes. A l’església se n’hi enfot la salvació de l’ànima perquè no hi creu. Però l’utilitza i no precisament a favor dels seus fidels sinó de la seva permanència. L’església sense el pecat és una societat anònima arruïnada. Per això insisteix. Bé, d’acord, al cap i a la fi és la seva feina com ho és per qualsevol treballador de la Seat vetllar pels seus interessos. El que no tenim tan clar és el paper de l’Ayuso en aquesta farsa. No té cap necessitat, ni personal, ni política de donar suport a la lluita contra l’homosexualitat. És pur instint. Pura necessitat de provocar. Mala llet no ecològica que ha d’expulsar per anar-se realimentant. Una veritable nafra.
LLUFA VITALICIA PER ELLA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
SISPLI, US PODRIEU CAMBIAR EL NOM... JUNTS?
Desacord en la llei de reforma política del català
Aquesta vegada s’havien posat d’acord! Independentistes i alguns companys improvisats de viatge, havien formulat la resposta al Govern espanyol per defensar i reforçar la llei del català. PERÒ... A vint-i-quatre hores de fer front comú, JUNTS va demanar una estoneta més per pensar-s’ho. No els socialistes, no ciutadans, no vox... JUNTS.
Sembla que la raó d’aquests coitus interruptus es deu a que dins de JUNTS, ric en opinions vàries, algunes veus qüestionaven l’esperit, o les paraules de l’acord i han demanat en ple exercici democràtic intern, fotre a tot el país una vegada més.
La complexitat, per dir una paraula educada, de JUNTS ha fet estranyar, somriure, riure, emprenyar i estem arribant al punt on ni tan sols importa. Ja se sap. JUNTS estan separats inclús entre ells. Cadascú s’ha fet una capelleta i adora al seu déu, i no hi ha Déu que els tregui d’aquí.
La patrulla de JUNTS, es reuneix cada diumenge al voltant dels canalons de l’àvia i el pastí de nata i en família, decideixen el rumb que ha de prendre Catalunya. En nom de què? Doncs perquè un nebot vol entrar a agricultura i una tieta que es jubila vol deixar el lloc a la seva neboda o senzillament per fer la punyeta als altres partits que no són prou catalans.
Arribats a aquest punt i veient que fins i tot els socialistes estaven d’acord en el text, cal dir que probablement no s’ha perdut res en aturar aquest acord, però fos el que fos i només per un mínim sentit del ridícul, els de JUNTS haurien pogut respectar el pacte.
Diuen JUNTS després de trencar la paraula donada: des d’avui mateix ens posem a treballar per abastir aquest consens indispensable per avançar en la tramitació de la proposició parlamentaria...
No us feu vergonya, nois?
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
CIUTADÀ VÍCTIMA
Vagues de neteja, fallides de serveis...
En un dia de diferència, el servei de rodalies de RENFE, deixa a l’estacada a varis milers d’usuaris. No hi ha autobusos per traslladar als passatgers afectats. Des de RENFE se’ls dóna un suggeriment, que avisin algun amic que tingui cotxe i els vagi a buscar. Collonut.
Davant l’anunci de vaga dels serveis de neteja, l’Ajuntament de Barcelona demana als ciutadans que no treguin la brossa al carrer. Que se la mengin si és possible i si no, que l’ensumin al passadís. Collonut també.
D’on es dedueix que empreses i ajuntaments han perdut ja la resta de vergonya que els quedava i diuen, clarament, que és el ciutadà el que ha d’esmenar les errades que ells cometen. És una manera, si senyor, però potser no la millor manera.
Alguna revolució hauria de començar a posar ordre en aquests context descontetixat perquè entre tants disbarats, aviat la població acabarà en un centre de salut o a la presó. El nivell de resistència ciutadana comença a fer-se feixuc, és com una gran favada feta d’absurditats que costa de pair i al final acaba amb cagarrines.
Quan un mecànic posa malament una peça, és ell qui en pateix les conseqüències en forma d’esbroncada o acomiadament però quan l’error arriba de l’empresa o dels estaments públics (votats pels ciutadans) els que ho han d’arreglar són les víctimes de la seva mala gestió. Molt just, no ho sembla, ni molt honest, ni molt honrat, ni molt catòlic ni molt humà... Una revolució, sispli (encara que sigui la dels somriures). Alguna cosa sispli, encara que sigui una queixa formal signada amb notari.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
PERILL
Piqué fa negocis
En Gerard Piqué (jugador del Barça), serveix per tot. Defensa, marca gols, fa emprenyar a la penya contrària, surt ben parat de qualsevol caverna mediàtica... I més coses, és llest i ensuma el negoci. En Piqué és fill de la Bonanova, barri tradicional de les bones finances catalanes i un noi de la Bonanova, amb diners i tot de cara, és perillós. Potser no traspassarà mai la llei, però pot fer mal a moltes coses, entre elles, al seu Barça.
FOC SAGRAT
Els ciris cremen una església
Els excessos, maten. La fe, també. Mireu si no els primers cristians. A la Yesa, van encarregar una muntanya de ciris per encendre el dia de la Mare de Déu dels Àngels i la feligresia es va llençar a comprar i encendre ciris. Hores després part de l’església era en flames. La cosa podia prendre’s com a una imprudència, però les autoritats religioses ho veuen com un miracle. La Verge va fer encara més gran el foc humil que li oferien els seus seguidors. Com si volés dir-los: Ep, tranquis que ja ho veig. Al·leluia.
MASSA PASSIÓ
Les representacions de la Passió, s’escurcen
Quatre i fins a cinc hores duraven abans les representacions de la Passió. Te’n feies un tip de passió. Després de dos anys de Covid, sequera, misèria i guerra, la gent per pietosa que sigui, ja no aguanta més Passió. I l’han escurçat. Si les coses del món han de seguir igual, i això sembla, jo proposaria que apart de reduir les hores d’espectacle, en canviessin també el guió, per exemple treure escenes dures com la crucificació perquè al final el noi es salva i ens estalviem un patiment inútil. Ho deixem com a proposta oberta.
IMPOSTOS EN TEMPS DE GUERRA
Encapsulats a vida
Aquest setmana en que coincideixen tots els perills del món mundial per a un home normal, com són els sermons del Ramadà, els Viacrucis dels cristians i la Pasqua jueva, hi cal afegir un nou perill provinent de l’estat espanyol. Hisenda ha decretat el començament de la tortura anual a les 24 hores de la matinada d’un dia infaust, la DECLARACIÓ DE RENDA 2021.
Els ciutadans pateixen extrema angoixa, els pobres plorant per que no la poden fer per manca d’ingresos; els rics celebrant-t’ho amb xampany ja que un any més tampoc pagaran. La declaració de renda del 2021 és allò dels diners que el vent s’emportarà cap a Madrid.
MĺSTICA REPUBLICANA
Quan queda poca cosa
Fa molt de temps, un dia, un avi molt trempat va proclamar la República catalana des d’un balcó de la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
En poques hores aquella República es va anant espanyolitzant en pro de l’amistat amb els pobles ibèrics. No és que hi hagués íbers, ni poblats ibèrics però calia acontentar el personal, ho sigui els castellans, andalusos, aragonesos i a algun que altre ultra de l’època.
Ara estem vivint el mateix procés. El personal en gran majoria vol la independència de l’estat espanyol i de la monarquia impune. El personal, ho sigui els catalans, ho han manifestat clarament per activa o per passiva.
Dons això, tornen ha governar els que llavors ja van trair la seva causa.
EN NOM DEL POBLE
Dues-centes tones de material militar
Pedro Sánchez, visita Borodianka, a les afores de Kíiv, bombardejat i amb molts civils morts causats pels bombardejos russos.
Aquest home no se què pensa, va dir-se Volodymyr Zelensky. L’exèrcit ucraïnès, amb això que ens vol donar, no en té ni per mig dia de combats.
Bah, té cara de ruc aquest president. En mans dels russos no duraria ni dos segons. Apa, faré el discurset dels dies tontos.
Zelensky: Aquesta visita és un potent signe d’unitat contra la invasió. Sobretot si deixeu de comprar petroli i gas al russos.
Sánchez: Cal pensar en la post guerra, jutjar crims de guerra, genocidi i crims contra la humanitat de la mà dels jutges espanyols. Ja, ja, ja ja, ja, ja, ja, malgrat les bombes els ucraïnesos es van fer un fart de riure.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
AL JAPÓ, ALS CONDEMNATS A MORT NO S’ELS DIU EL DIA DE LA SEVA EXECUCIÓ.
VIUEN ANYS AMB AQUESTA ANGOIXA.
MASSASHI HARA, CONDEMNAT A MORT, DEIXA TESTIMONI D’AQUEST HORROR AMB LA SEVA OBRA.
UNA CREACIÓ LLIURE, UNA URGÈNCIA VITAL D’EXPRESSAR-SE
The translation in English will be soon available
AND THE WINNER IS... MÉLENCHON
Eleccions franceses
Per aquestes eleccions, la majoria de francesos havien apostat a guanyador i col·locat que és una bona manera de mirar-se les curses de cavalls des de la barrera (en aquests cas tribuna) sense masses sorpreses ni ensurts.
A l’hora de la veritat, ha guanyat Macron i segona ha estat Le Pen però el que alguns francesos no saben és que la seva butlleta no tindrà cap valor d’aquí a pocs mesos perquè el que de veritat ha guanyat la cursa és Mélenchon.
Bona jugada la del líder insubmís. Deixa que el centre dreta i l’extrema dreta (per molt que vulgui despistar la senyora Le Pen), s’estomaquin entre ells, i que menteixin als francesos prometent allò que mai no faran.
Deixa que els votants vagin a les urnes de mala gana (excepte la dreta més rància) i que doni a Macron un marge de confiança que no li tenen. Permet que la joventut s’allunyi de l’anomenada democràcia i que cada dia opti més per la protesta que per la papereta. Mélenchon, mentre, s’ho mira.
Que es guanyi la Presidència francesa el qui pugui. Mélenchon no donarà suport a cap d’ells. Quedarà net i polit com tots els polítics que han de mantenir-se fora del poder, en una còmoda oposició perquè no són ni alternativa.
Però els fulls del calendari cauen i ben aviat arriba juny i unes noves eleccions que, de fet, poden modificar els resultats d’ara. Això és el que espera Mélenchon. Arribar verge a les legislatives per poder perdre la virginitat bé amb Macron, be amb Le Pen.
D’això se’n diu cohabitació i tots sabem què vol dir cohabitar. Perdre part de la teva força però alhora disminuir les de l’altre i poder seguir dient que tu ets l’home de la casa.
Mélenchon, busca ser l’home de la casa.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
PUES VALE HASTA LUEGU
Grup d’independentistes catalans contra TV3
RECLAMEN: el tancament de tots els canals de la CCMA, retreuen a TV3 la castellanització creixent dels seus continguts així com el GENOCIDI cultural sota la falsa bandera del bilingüisme.
No ho diu Vox. Ho diu un grup auto denominat “unitat per la independència”. L’exageració i la inutilitat màxima com a forma de lluita casolana.
Naturalment van de clandestins, però la passió els pot i una barretina amb les seves sigles els delatarien si algú els cerqués per híper revolucionaris. Parlem amb ells a través d’un telèfon indetectable de Pegasus.
Vostès són catalans?
Pues cla.
No creuen que abans de demanar el tancament de TV3, hi ha altres feines més urgents i serioses a fer a Catalunya?
Pues cla. Ja farem, ja.
I això de Genocidi, no els sona una mica fatxa?
Pues cla. Es per fer força. Nosaltres no andem amb brometes, a nosaltres no ens dolen prendres. Si s’ha de ser fatxa, pues buenu. Lo important és la meta que és que Catalunya sigui com nosaltres volem que sigui i s’acabat la conya.
I són molts?
Tres però ara un té el covid, este engany burgés i tota la merda. Però estem creixen eh? Amb el virus i tot, estem creixent i tenim moltes simpaties per part del poble.
Em farà el favor d’avisar-me quan arribin a mitja dotzena de simpatitzants? És per fotre el camp d’aquest país.
Pues buenu. No s’ha vol apuntar?
Ara no. Es que tinc feina.
LA GARSA PROSTÀTICA
FEIJÓO VA AMB L’INSERSO A ALACANT
Govern de coalició P.P. Vox
Doncs ja ho han fet. El P.P. ha pactat amb el diable. No han tingut de vendre’s l’ànima perquè no en tenen.
De moment, Vox té una vicepresidència i tres consellers més, la promesa de revisar les lleis de memòria històrica i violència familiar. No és mal botí quan a sobre se’ls concedeix una certa legalitat democràtica. Impossible esperar menys dels electors de Castella Lleó. Uns cracs.
A la resta del món però, l’acord no ha agradat gaire. Europa porta mitja vida respectant un cordó sanitari per allunyar a l’extrema dreta i aquí, a la primera de canvi, ens el saltem a la torera. Espanya és diferent, Espanya és fatxa i inculta.
Curiosament, o no, el nou President del P.P. encara no s’ha donat per al·ludit. L’entesa entre PP i Vox, per ell no existeix. No n’ha dit ni una paraula, no ha anat a cap festa commemorativa ni a cap presa de possessió. Feijóo està de vacances a Alacant. Un respir pel nou líder, un relaxament que l’ajudarà a mantenir la figura recta i serena. “Jo no estaba” dirà Feijóo quan Vox acabi la feina franquista.
Feijóo, home de fermes conviccions religioses, ha oblidat que entre la colla de pecats que podem cometre els humans, hi ha el d’omissió. I ell, amb vergonyant reiteració, està ometent la indignitat en la que ha caigut el seu partit. Algú de la bíblia, es va vendre per un plat de llenties. Les llenties, segons testimonis fidedignes, estaven bones, però una vegada acabades i escurades, no li van servir per a res. Exactament el cost que pagarà el P.P. per mantenir-se una temporada manant a Castella i Lleó sota l’atenta mirada de Vox.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
CATALANGATE: FOT-LI CANYA AL MONO CATALÀ QUE SURT GRATIS
Ha esclatat l’anomenat CatalanGate, descobert pel laboratori canadenc Citizen Lab a través de la revista The New Yorker, en el que com a mínim 65 ciutadans catalans, amb els darrers quatre presidents de la Generalitat, advocats, polítics i diputats independentistes al parlament català, espanyol i europeu, han estat espiats junt amb les seves famílies, als anys 2019 i 2020, mitjançant el programari Pegasus, fabricat per Israel i que només ven als estats per combatre el terrorisme.
El govern espanyol, que s’omple sempre la boca que Espanya és una democràcia plena i exemplar, es nega a crear una comissió d’investigació, alhora que el CNI ha declarat que només ha espiat uns quants independentistes sota autorització judicial.
És significatiu que en tertúlies de ràdio Ignasi Guardans, nét de Cambó i antic militant de Convergència, afirmés que aquest espionatge era lícit i normal en defensa de la democràcia d’Espanya, amenaçada pels independentistes, en contra de l’opinió dels altres tres tertulians, que deien que això vulnerava l’estat democràtic i els drets fonamentals i exigien responsabilitats polítiques. Així mateix, en una altre tertúlia, Víctor Amela es manifestà igual que Guardans davant l’estupefacció dels altres tertulians que ho condemnaran sense pal·liatius. Això coincideix amb Felipe González: “el estado se defiende desde los salones y desde las cloacas”. Recentment Fernando Ledesma, magistrat del Tribunal Supremo, afirmava taxativament que: “la unidad de España está por encima del estado de derecho “.
Què passarà a partir d’ara? Val tot, ja sigui legal o il·legal per perseguir i atemorir totes les dissidències ideològiques que no coincideixen amb la de l’estat? A Espanya tot indica que sí, des de que “todo està atado y bien atado”. Fins quan tolerarem que no passi res i tot segueixi igual?
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
ES MEREIXEN AMOR ELS PUTOS NEGRES?
El trio del 10 de Downing Street
Han d’anhelar servir-nos abans que es mereixin amor! Boris Johnson comença la seva pel·lícula amb aquesta milonga, el càmera tremola mentre recula cap el el carrer. L’heroi cerca, a Londres, la casa de la Priti Patel, un lloc on continuar les farres, lluny del 10 Downing Street.
Qui és Priti Patel? És una gran admiradora de Margaret Thatcher. Es manifesta per la seva manca total d'humanisme. Ella és filla d'emigrants indis, però és més papista que el Papa en el tractament de la qüestió migratòria. Ella és l’artífex de l’acord signat a principis d'abril 2022 amb Rwanda per "reubicar" els negres arribats com a il·legals immigrants al Regne Unit. Ella menteix quan presenta l’acord dient que respecta els drets dels negres. La Priti bat records de cinisme. Ella és la ministre de l'Interior.
Seguim! Boris Johnson no és un autèntic tory. Amb les seves constants violacions de la llei, nega un dels fonaments de la doctrina conservadora a l’altre costat del Canal, amplament compartida pels partits, que rau en la profunda afecció al principi de l'estat de dret.
Boris Johnson és un paio que sembla estúpid i poc interessant. És per això que milita amb ell la Pritri Patel o que moltes dones el voten? L'estètica realista amb què es vesteix el cos el fa semblar a un cromo deslluït.
La casa de la Priti Patel, massa aspra, parets massa blanques plenes de marcs bonics i teles lletges, i l’eterna figura del seu millor amic, Dominic Raab. Reconfortant? Bé, i qui és aquest que des de l’abril del 2020, és el successor de Boris Johnson en cas de malaltia?
Dominic Raab és fill d'un txec d'origen jueu refugiat a Anglaterra el 1938 a causa de la política terrorista del Tercer Reich. Educat en l'anglicanisme postula per a l'enfortiment del poder militar del Regne Unit, que ha portat el Govern a augmentar les seves reserves de caps nuclears en un 45% a partir de 2021. Segons ell per la necessitat de "mantenir un nivell mínim i creïble de dissuasió" per fer front a l’amenaça russa.
Estava de festa gran, a Creta, durant la captura de Kabul pels talibans. Acusat d’inacció durant la crisi afganesa es va dedicar a culpar l'exèrcit dels errors comesos durant les evacuacions. Després, Johnson, el va convertir en ministre de Justícia.
La pel·lícula mostra ara quan un cambrer negre, vestit com un espantaocells, desfila per servir-los whisky. Només per això i no obstant, es mereix l’amor aquest puto negre.
A poc a poc entenem que, en aquesta primera pel·lícula, el gran actor Johnson vol tocar el més viu, és a dir, el desordre de l'amor i sobretot la relació gairebé patològica que manté amb l'estat de dret. Argumentant una legitimitat derivada d'un poble la unitat del qual és qüestionable, i creient poder abstreure's de les normes, incloses les més fonamentals.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
RECALCITRANT AYUSO
Ayuso dóna suport a les teràpies homosexuals
No us vindrà de nou, fins i tot a nosaltres ens fa vergonya insistir una i altra vegada amb la Sra. Ayuso, però tampoc podem oblidar una espècie que, si fos vegetal, seria carnívora.
La Ayuso, va buscant agulles en pallers aliens i les troba. Ara mateix, a falta de dos dies sense portada, ha trobat el fil de les teràpies que el bisbat d’Alcalà organitza per curar la homosexualitat. A la Sra. Ayuso li ha faltat temps per recolzar-les, beneir-les i suposem que subvencionar-les.
Deixant apart la antropofàgia de la presidenta madrilenya, quina necessitat té l’església d’organitzar una teràpia semblant. De què anem?
L’Església, condemna la homosexualitat en nom d’una idea religiosa o senzillament d’uns interessos de poder? En la idea religiosa, ja són pocs els que hi creuen i la majoria d’ells han acceptat de fa temps l’homosexualitat i la masturbació i no fer l’abstinència. Per què l’església s’hi aferra amb aquesta vehemència còmica?
Algú es creu que uns personatges capaços de violar infants, tinguin tanta necessitat de salvar ànimes. A l’església se n’hi enfot la salvació de l’ànima perquè no hi creu. Però l’utilitza i no precisament a favor dels seus fidels sinó de la seva permanència. L’església sense el pecat és una societat anònima arruïnada. Per això insisteix. Bé, d’acord, al cap i a la fi és la seva feina com ho és per qualsevol treballador de la Seat vetllar pels seus interessos. El que no tenim tan clar és el paper de l’Ayuso en aquesta farsa. No té cap necessitat, ni personal, ni política de donar suport a la lluita contra l’homosexualitat. És pur instint. Pura necessitat de provocar. Mala llet no ecològica que ha d’expulsar per anar-se realimentant. Una veritable nafra.
LLUFA VITALICIA PER ELLA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
SISPLI, US PODRIEU CAMBIAR EL NOM... JUNTS?
Desacord en la llei de reforma política del català
Aquesta vegada s’havien posat d’acord! Independentistes i alguns companys improvisats de viatge, havien formulat la resposta al Govern espanyol per defensar i reforçar la llei del català. PERÒ... A vint-i-quatre hores de fer front comú, JUNTS va demanar una estoneta més per pensar-s’ho. No els socialistes, no ciutadans, no vox... JUNTS.
Sembla que la raó d’aquests coitus interruptus es deu a que dins de JUNTS, ric en opinions vàries, algunes veus qüestionaven l’esperit, o les paraules de l’acord i han demanat en ple exercici democràtic intern, fotre a tot el país una vegada més.
La complexitat, per dir una paraula educada, de JUNTS ha fet estranyar, somriure, riure, emprenyar i estem arribant al punt on ni tan sols importa. Ja se sap. JUNTS estan separats inclús entre ells. Cadascú s’ha fet una capelleta i adora al seu déu, i no hi ha Déu que els tregui d’aquí.
La patrulla de JUNTS, es reuneix cada diumenge al voltant dels canalons de l’àvia i el pastí de nata i en família, decideixen el rumb que ha de prendre Catalunya. En nom de què? Doncs perquè un nebot vol entrar a agricultura i una tieta que es jubila vol deixar el lloc a la seva neboda o senzillament per fer la punyeta als altres partits que no són prou catalans.
Arribats a aquest punt i veient que fins i tot els socialistes estaven d’acord en el text, cal dir que probablement no s’ha perdut res en aturar aquest acord, però fos el que fos i només per un mínim sentit del ridícul, els de JUNTS haurien pogut respectar el pacte.
Diuen JUNTS després de trencar la paraula donada: des d’avui mateix ens posem a treballar per abastir aquest consens indispensable per avançar en la tramitació de la proposició parlamentaria...
No us feu vergonya, nois?
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
CIUTADÀ VÍCTIMA
Vagues de neteja, fallides de serveis...
En un dia de diferència, el servei de rodalies de RENFE, deixa a l’estacada a varis milers d’usuaris. No hi ha autobusos per traslladar als passatgers afectats. Des de RENFE se’ls dóna un suggeriment, que avisin algun amic que tingui cotxe i els vagi a buscar. Collonut.
Davant l’anunci de vaga dels serveis de neteja, l’Ajuntament de Barcelona demana als ciutadans que no treguin la brossa al carrer. Que se la mengin si és possible i si no, que l’ensumin al passadís. Collonut també.
D’on es dedueix que empreses i ajuntaments han perdut ja la resta de vergonya que els quedava i diuen, clarament, que és el ciutadà el que ha d’esmenar les errades que ells cometen. És una manera, si senyor, però potser no la millor manera.
Alguna revolució hauria de començar a posar ordre en aquests context descontetixat perquè entre tants disbarats, aviat la població acabarà en un centre de salut o a la presó. El nivell de resistència ciutadana comença a fer-se feixuc, és com una gran favada feta d’absurditats que costa de pair i al final acaba amb cagarrines.
Quan un mecànic posa malament una peça, és ell qui en pateix les conseqüències en forma d’esbroncada o acomiadament però quan l’error arriba de l’empresa o dels estaments públics (votats pels ciutadans) els que ho han d’arreglar són les víctimes de la seva mala gestió. Molt just, no ho sembla, ni molt honest, ni molt honrat, ni molt catòlic ni molt humà... Una revolució, sispli (encara que sigui la dels somriures). Alguna cosa sispli, encara que sigui una queixa formal signada amb notari.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
PERILL
Piqué fa negocis
En Gerard Piqué (jugador del Barça), serveix per tot. Defensa, marca gols, fa emprenyar a la penya contrària, surt ben parat de qualsevol caverna mediàtica... I més coses, és llest i ensuma el negoci. En Piqué és fill de la Bonanova, barri tradicional de les bones finances catalanes i un noi de la Bonanova, amb diners i tot de cara, és perillós. Potser no traspassarà mai la llei, però pot fer mal a moltes coses, entre elles, al seu Barça.
FOC SAGRAT
Els ciris cremen una església
Els excessos, maten. La fe, també. Mireu si no els primers cristians. A la Yesa, van encarregar una muntanya de ciris per encendre el dia de la Mare de Déu dels Àngels i la feligresia es va llençar a comprar i encendre ciris. Hores després part de l’església era en flames. La cosa podia prendre’s com a una imprudència, però les autoritats religioses ho veuen com un miracle. La Verge va fer encara més gran el foc humil que li oferien els seus seguidors. Com si volés dir-los: Ep, tranquis que ja ho veig. Al·leluia.
MASSA PASSIÓ
Les representacions de la Passió, s’escurcen
Quatre i fins a cinc hores duraven abans les representacions de la Passió. Te’n feies un tip de passió. Després de dos anys de Covid, sequera, misèria i guerra, la gent per pietosa que sigui, ja no aguanta més Passió. I l’han escurçat. Si les coses del món han de seguir igual, i això sembla, jo proposaria que apart de reduir les hores d’espectacle, en canviessin també el guió, per exemple treure escenes dures com la crucificació perquè al final el noi es salva i ens estalviem un patiment inútil. Ho deixem com a proposta oberta.
IMPOSTOS EN TEMPS DE GUERRA
Encapsulats a vida
Aquest setmana en que coincideixen tots els perills del món mundial per a un home normal, com són els sermons del Ramadà, els Viacrucis dels cristians i la Pasqua jueva, hi cal afegir un nou perill provinent de l’estat espanyol. Hisenda ha decretat el començament de la tortura anual a les 24 hores de la matinada d’un dia infaust, la DECLARACIÓ DE RENDA 2021.
Els ciutadans pateixen extrema angoixa, els pobres plorant per que no la poden fer per manca d’ingresos; els rics celebrant-t’ho amb xampany ja que un any més tampoc pagaran. La declaració de renda del 2021 és allò dels diners que el vent s’emportarà cap a Madrid.
MĺSTICA REPUBLICANA
Quan queda poca cosa
Fa molt de temps, un dia, un avi molt trempat va proclamar la República catalana des d’un balcó de la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
En poques hores aquella República es va anant espanyolitzant en pro de l’amistat amb els pobles ibèrics. No és que hi hagués íbers, ni poblats ibèrics però calia acontentar el personal, ho sigui els castellans, andalusos, aragonesos i a algun que altre ultra de l’època.
Ara estem vivint el mateix procés. El personal en gran majoria vol la independència de l’estat espanyol i de la monarquia impune. El personal, ho sigui els catalans, ho han manifestat clarament per activa o per passiva.
Dons això, tornen ha governar els que llavors ja van trair la seva causa.
EN NOM DEL POBLE
Dues-centes tones de material militar
Pedro Sánchez, visita Borodianka, a les afores de Kíiv, bombardejat i amb molts civils morts causats pels bombardejos russos.
Aquest home no se què pensa, va dir-se Volodymyr Zelensky. L’exèrcit ucraïnès, amb això que ens vol donar, no en té ni per mig dia de combats.
Bah, té cara de ruc aquest president. En mans dels russos no duraria ni dos segons. Apa, faré el discurset dels dies tontos.
Zelensky: Aquesta visita és un potent signe d’unitat contra la invasió. Sobretot si deixeu de comprar petroli i gas al russos.
Sánchez: Cal pensar en la post guerra, jutjar crims de guerra, genocidi i crims contra la humanitat de la mà dels jutges espanyols. Ja, ja, ja ja, ja, ja, ja, malgrat les bombes els ucraïnesos es van fer un fart de riure.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
AL JAPÓ, ALS CONDEMNATS A MORT NO S’ELS DIU EL DIA DE LA SEVA EXECUCIÓ.
VIUEN ANYS AMB AQUESTA ANGOIXA.
MASSASHI HARA, CONDEMNAT A MORT, DEIXA TESTIMONI D’AQUEST HORROR AMB LA SEVA OBRA.
UNA CREACIÓ LLIURE, UNA URGÈNCIA VITAL D’EXPRESSAR-SE