Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Political/satiric republican weekly of Catalonia
1 july 2022
LA SOLEDAT DEL CORREDOR DE FONS
Eleccions a França
La dreta, és per on circulen els cotxes, l’esquerra és per on circulen els cotxes, en direcció contrària. Avui per avui, aquesta és la màxima diferència que es pot trobar entre dretes i esquerres.
En política, la ideologia ha mort. Les diferències es centren només en l’avortament i el tracte que es dóna a les diferents sexualitats. Pel demés, tots pendents del Banc Europeu. Però la política és mentida, i els diferents partits s’autoanomenen encara de dretes o d’esquerres per si cola.
Macron, ignorant encara a quin costat de la balança es troba, ha fet veure que era de centre. I l’ha cagat. En Centre, en general, fa servir de gregaris als parits dretans o esquerrans, però aquesta vegada l’han deixat sol al capdavant del pilot. Es senten prou forts per iniciar un espring a la darrera recta i Macron es troba a plena pujada sense suports. Difícil que arribi primer al coll de categoria especial i si hi arriba, serà tan asfixiat que no podrà dir fava.
Macron hauria de saber que sense una ideologia, cal tenir altres mèrits, per exemple dir bestieses molt grosses i molt ofensives (la dreta) o repetir les utopies de la Rússia revolucionaria (esquerres). Ja no val dir que governaràs per tots el francesos, perquè els francesos saben que cap polític governarà per ells, com a molt intentarà ajudar a algun amic.
La ideologia ha mort, visca el màrqueting... Excepte a la Catalunya Nord on, no se sap si per influència de la llengua catalana, s’ha convertit en el reducte dels que no volen ni l’avortament ni la homosexualitat ni als immigrants, ni res que no faci olor de Chanel.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
PER UNA QUE FUNCIONAVA...
Abandona Mònica Oltra
Igual que un davanter centre ha de deixar el partit a causa de les reiterades pontades rebudes pel central contrari, així ha deixat Mònica Oltra el seu lloc a l’equip de Compromís.
Adolorida?
Home sí, estava en bona forma. Jugava bé, marcant gols...
Potser per això el defensa central li ha trencat la cama.
Home jo no voldria mal pensar però la veritat és que en els dos últims partits que hem jugat ja m’havia fet unes faltes esgarrifoses però jo saltava a temps i me’n sortia.
Aquesta vegada no. La selecció de P.P. i Vox, han aconseguit treure-la del partit.
A la selecció PP, VOX només els interessa guanyar. I ho faran. Ja tenen la tàctica: joc ras i puntada al ventre.
I vostè no podria haver fet alguna cosa? Denunciar-ho potser.
No, que va, si ho denuncio em cau un paquet. Potser la meva culpa sigui no haver estat prou pel meu marit. Ell no té equip, sap? I aleshores se li acumula la testosterona i jo no m’hi vaig fixar. Deia que anava a meditar….. i la veritat és que tornava més relaxat.
Pensa tornar a jugar?
Perquè em trenquin l’altra cama? No senyor, gràcies. Jo començo una nova vida, sense compromís, sap... i en els dos sentits, ni marit ni partit.
Però una dona amb la seva empenta...
Colliré floretes, escriuré un llibre de memòries i me’n tornaré al Tirol. Allò sí que és vida.
Voldria adreçar-li unes paraules al central de la selecció que li ha arruïnat la carrera?
Ja li vaig. És un fill de puta. I ara si em disculpa, he de fer-me el sopar.
LA GARSA PROSTÀTICA
GENT MOLT AGRAÏDA
El P.P. arrasa a Andalusia
Tothom ho sap i és profecia, Andalusia és una terra molt agraïda.
Ja hem dit en un altre article que és difícil diferenciar entre dretes i esquerres, però una cosa és segura, els “señoritos” són de dretes. De dretes en el sentit de tenir molta terra i no treballar-la i on les parcel·les que es cultiven les laboren pagesos amb sous de fam i molt paternalisme. De dretes en el sentit cristià de pecar i comprar al capellà. De la dreta que viola i regala una moneda al pare de la noia.
Contradicció històrica; Andalusia, aquesta terra mal tractada, a qui el señorito els nega menjar i dignitat, alimenten als amos dels cortijos posant el seu vot a la urna. Sembla que val més la moneda que la virginitat de la noia. Molt pocs, només els més atrevits, només als que li han matat la seva “milana bonita”, es rebelen.
No és un cas únic el d’Andalusia, passa en molts països, sobre tot en els més miserables. Hi ha gent que prefereix que els afluixin el jou que no pas treure-se’l i anar amb el cap alt. És la llei de la supervivència, dels que rumien què podran menjar l’endemà, dels que recorden aquell dia dels anys seixanta on el Reis d’Orient els van deixar dues ametlles garapinyades mentre els niños señoritos i las niñas señoritas necessiten l’ajuda dels criats per obrir tots els regals reials.
I també cal dir-ho són aquelles terres i aquells països, on la cultura es limita a fer una X com a signatura.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
L’ESQUERRA ARRIBA AL GOVERN DE COLÒMBIA
Per primera vegada a Colòmbia accedeix al govern un president d’esquerres, seguint la tendència en aquests anys d’Amèrica llatina a països com Xile, Bolívia, Mèxic, Argentina i probablement seguiran altres països com Brasil, Equador o Uruguai.
Colòmbia, amb 50 milions d’habitants, un 25% de població negra i mulata i un 5% dels pobles originaris, és un país violent amb més de 12 mil homicidis l’any (molts d’ells assassinats polítics), corrupte i amb una gran desigualtat social amb presència del narcotràfic i paramilitars que exerceixen el terror en defensa dels privilegis de l’oligarquia. Malgrat els acords de pau amb la guerrilla de les FARC encara es manté viva la ELN i fraccions dissidents de les FARC.
El nou president, Gustavo Preto, de 62 anys, ex guerriller de l’M19 i exalcalde de Bogotà, ha guanyat les eleccions a la presidència assolint per primera vegada més d’onze milions de vots amb un programa socialdemòcrata i reformista per aconseguir la pau i justícia social. Ja en el govern d’Uribe denuncià escàndols com el vincle entre polítics i paramilitars i la violació de drets humans per part de les forces armades.
Polític pacifista, conciliador i partidari del diàleg vol aconseguir a traves de profundes reformes polítiques, econòmiques i socials, una pau definitiva, avançant en la superació de les desigualtats.
Podrà Gustavo Petro reeixir amb les reformes pendents només amb diàlegs, conciliacions i bona voluntat? En tindrà prou per realitzar el seu somni sense plantar cara i enfrontar-se als poderosos del país i les estructures opressives? S’acabarà amb la violència i amb les profundes iniquitats i s’avançarà cap a una societat més lliure i democràtica? O tots els intents, com tants d’altres a Amèrica llatina seran, desprès de tot, frustrats pels mateixos de sempre?
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
UN CADÀVER EXQUISIT EN VIDA
Inés Arrimadas pren el poder de Ciutadans el 2020. Albert Rivera havia dimitit pels nuls resultats de les eleccions generals del 10-N del 2019 i el partit estava en mans d'una gestora. Tothom sabia que seria ella la substituta d’un projecte en fallida.
S’ha passat dos anys traient cubells d'aigua per mirar de salvar la nau: no ho ha aconseguit. Després de l'última hòstia a les andaluses, ara vol refundar el partit i canviar de marca.
No es planteja dimitir. Ella vol morir al vaixell, a C’S, aquest vaixell fantasma que com més temps passa, més se li veu la seva xuleria heretada de “los camisas azules” de la seva joventut.
Resultat: aquest “Cadaver Exquis" es dedica a l'upcycling polític recuperant, transformant i restaurant la imatge d’un partit de segona mà. I, sobretot, no deixa mai la seva cara de mentidera. Si mai us la trobeu, sobretot, no calleu i canteu, no us expliqueu, no us justifiqueu, no creieu que podeu comunicar-li res amb paraules. Perill! Ella és jove, i cadascuna de les seves paraules us semblarà com un far en la boira o en la grisor del cel.
Proposeu-li, però, que se’n vagi a la regió del Donbass, a la Ucraïna en guerra. Ella és d’aquí, d’aquesta España capritxosa però podria conduir el cap del seu vaixell, carregat de menjar, i distribuir-lo als ucraïnesos, a 1700 quilòmetres de Madrid.
Hi ha altres mars que no siguin la primera línia del front on també podria escapolir-se, com si se n’anés de cap de setmana romàntic, però és a España on ha decidit, més o menys conscientment, experimentar el seu amor a la pàtria. "Anem a Ucraïna?" "No". "Fes-me un té mentre miro per Internet". Res més.
Inés, en privat, es veu que és una dona més contemplativa del que sembla. Però navega amb el GPS espatllat dient-se que la propera vegada tot funcionarà, s’ho xiuxiueja en veu baixa, una última vegada, mentre que el seu esperit es perd al cel on cada vegada esdevé més indistingible. Actualment, deixa anar sospirs memorables però el seu cos va esdevenint un punt llunyà que es fusiona amb els esparracs de velles banderes portadores de guerres i creus plantades en mig del no rés.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
HEIDI I PEDRO. TROBADES A LA TERCERA FASE
Pere Aragonés i Pedro Sánchez, es veuran... un dia
La Heidi és una intel·lectual. Té un llibre, un llapis i un avi savi que es diu Macià. El Pedro és un nano de poble, entremaliat, ignorant però bon nen. La Heidi i el Pedro es troben un dia i allí comença la sèrie.
Pels que no la van poder acabar, en el darrera capítol es veu als dos amb més de setanta anys, un cuidant les vaques com sempre (el Pedro) i la Heidi en una geriàtric amb el cap fugit i embenat per la darrera pallissa que li va donar el Pedro. Els seus fills segueixen amb el pare que el veuen més segur i amb vaques de propietat.
Cada vegada que entre un metge o una infermera a l’habitació de la Heidi l’hi claven un calbot per ruc, per deixar-se enganyar i perquè sí. La Heidi segueix sense entendre res, però a vegades en la soledat de la nit, intenta justificar-se amb ella mateixa... però si em va dir que em volia veure, va ser ell qui em va dir que em volia veure.
En el subtex (la sèrie era per nens i no es podia abusar), pot endevinar-se que el Pedro va violar a la Heidi, però el P.P. que aleshores, com ara, era la moral personificada, va assabentar-se’n i va obligar al Pedro a casar-se amb la Heidi. Van tenir una vintena de fills, tants com comunitats autònomes alpines i bessonada per Aragó perquè el senyor Lambán en volia més que els altres i van ser molt desgraciats... Sobre tot la Heidi que no entenia res... i segueix sense entendre.
LLUFA per la Heidi.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
TORNEM-HI
TSJC, no admet com acusació particular a institucions catalanes
Sap greu, i vergonya haver de parlar setmana rere setmana de la justícia espanyola, però és que la institució sembla un diccionari d’antònims de la veritat penal. Igual que si un metge dediqués la seva professió a matar als seus pacients, els jutges d’Espanya van a la descarada cacera dels drets de Catalunya.
La última (que ja no ho serà demà perquè en vindrà una altra), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no accepta com a part interessada en el judici sobre el 25% de la llei de llengua, ni a Omnium ni a Ustec ni a la Plataforma per la llengua (organitzacions totes a favor de la normalització del català). La sàvia justícia diu que cap d’aquestes institucions han estat perjudicades per la proposta. Conclusió treta d’un barret de mag o de la calentor d’alguns cervells que han patit insolació per culpa d’estar cara al sol massa estona. Perquè no quedés dubte, la mateixa institució, sí admet la presència d’un organisme que s’anomena “hablamos español” (veure Dios habla espanyol) que es caracteritza per un nivell intel·lectual engrescador. El TSJC també considera afectat al senyor Rafael Arenas, curiosament jurista, que potser te fills i els vol ben escolaritzats... o senzillament vol fer la punyeta, (després de néixer a Catrillón i estudiar a la universitat autònoma de Catalunya, és el mínim que podia fer).
No insistirem més en el fet. A vegades et venen ganes de fer conya i de interpretar les actuacions de la justícia espanyola, però després t’adones que el que fa riure de debò, son les sentencies del tribunal, les que ells consideren serioses, sense afegir cap comentari.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
UNA VELLA EMPERADORA ROMANA
A Iceta no li correspon mullar-se les calces
Iceta, un ministre que corre per Espanya, és com un Bitcoin, li donen molt valor però no val res. De fet, una estafa legal. No és que sigui dolent, pobret, és poqueta cosa. Segur que no roba com d’altres, segur que s’ha fet la seva cultureta, però és un personatge que emprenya només veure’l. Iceta, per molt que canti i balli, xucla l’energia dels altres. Els veus i et vas deprimint de mica en mica fins que acabes a la puta misèria anímica. És d’aquelles persones que estan al món, només perquè sobra espai.
Iceta recorda molt una vella emperadora (em sembla que la mare o la germana o el cavall de Caligula), que només aparèixer en escena, provoca una desgràcia o una tristesa infinita. Un personatge mitològic de desesperança. La veus i comprens la vida del seu fill. Amb Iceta passa el mateix, el veus i comprens la davallada socialista.
Iceta és la negació del que vol ser. Balla i t’aferres a la cadira, canta i et treus l’audiòfon, parla de donar-te suport i truques a urgències, vol ser graciós i et fa plorar. Cal molt d’esforç per arribar a ser tan poqueta cosa. La prudència està bé però l’hiperacolloniment fa riure. Iceta no es que no es mulli, és que passa pels Monegros amb un salvavides a la cintura.
Fa poc, després de la fallida vergonyosa dels jocs olímpics d’hivern. Iceta, Ministre de Cultura i Esports, va dir... Creo que no me corresponde a mi, opinar sobre el asunto... Més o menys com si al Sant Pare li preguntessin sobre l’existència de Déu i digués que no li pertoca opinar. Un Bitcoin de Ministre, el Ministre Iceta.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
QUADRE D’HONOR
Fernàndez Díaz, descobert participant en l’Operació Catalunya
Apart d’espia, mentider i cutre, el Fernàndez Diaz és tonto. Dir al Villarejo per telèfon que ell no sap res de la conversa que està mantenint quan al Comisari li falten orelles per penjar-s’hi els auriculars espies, és de molt tonto. Però mirant-se el currículum deu pensar que ser tonto no és el pitjor que li passa i segueix demostrant la seva tonteria.
La única sort de Diaz és que viu a Espanya. En un país civilitzat, l’ex ministre estaria fent carreteres amb el pic a una mà i el canti a l’altra i en un països menys civilitzat que Espanya (que n’hi ha per molt que costi d’entendre) probablement estaria al fons d’un llac (Déu ens en guard).
Aquest Fernàndez Diaz, és el mateix que de petit sortia a tots els quadres d’honor escolars, que imposa medalles a les verges, i que cada nit es resa un rosari al seu àngel Marcelo que té a sou i que alhora li fa de xofer demanant l’aniquilament dels seus enemics. Amb aquest historial era fàcil sospitar que alguna cosa hi havia dins d’aquest espia, mentider i cutre ex ministre.
I QUÈ?
El Consell de Garanties Estatutàries avala la llei dels català a l’escola
La més alta institució jurídic-consultiva de Catalunya, ha avalat el decret del govern català contra la proposta del 25% de classes en castellà.
Què representa això?
Que el govern espanyol més la resta d’oposició castellana fabricaran una llei, decret llei o empanada constitucional espanyola que declararà sota jurament que el Consell de Garanties és un xiringuito ple de terroristes i independentistes i que no se’l pot fer cas. En conseqüència declararan nul el seu aval i seguiran exigint un 25% de castellà a l’escola perquè si no és així, a VOX, P.P. i el que queda de C’s, els sortirà un herpes Zòster.
FALTA GENT O SOBREN TURISTES
Els aeroports se sumen al desgavell nacional
Es veia venir des de feina mesos. Qualsevol viatger ho podia veure. La cosa no rutllava per falta de polis per controlar, de seguratas per espiar maletes... però la jerarquia que mana als aeroports prefereix mirar cap a una altra direcció.
Davant l’allau de turistes, de denuncies i queixes constants, de nous casos de desatenció, d’avions perduts, la jerarquia que mana als aeroports s’ha dignat a mirar els viatgers i dir-los-hi que no hi ha solució.
Ja sé sap, sempre hi ha algú per damunt seu que és responsable. Aquesta piràmide d’irresponsabilitats és la que ens permet dir algun que altre Cagu’n Déu.
LA CIUTAT NORDISTA MÉS CATALANA
Futbol i basquet de primera divisió
Als catalans sempre els falta un esdeveniment major per sentir orgull patri o del lloc de vida. I bé, els gironins, enguany se senten hiperactivats pels triomfs esportius que eleven la seva ciutat a nivell de primera potència o de primera divisió per ser exactes.
Quina llàstima que aquest allau esportiu no es repeteixi en el camp de la lectura, de la cultura, de la convivència per una banda i per l’altra en el camp de la política, de la repartició equitativa de riquesa i altres collonades d’aquest tipus que no interessen a ningú o com a màxim només a quatre xalats.
ELS ESCOU UN OU O ELS DOS?
Els diplomàtics russos s’esquincen les camises
La guerra a Ucraïna, la cimera de l'OTAN a Madrid, el reforç del seu flanc oriental, la militarització europea. La invasió potencial dels països bàltics al voltant de Kaliningrad, aquest enclavament militaritzat de Rússia, encaixat entre Lituània i Polònia, es troba al cor d'un nou estira-i-arronsa entre el Kremlin i la Unió Europea.
Moscou està rabiosa com els fariseus davant Jesús. Us envairem i us fotrem, els amenacen. Mama por diuen els bàltics.
No temeu al llop ferotge diuen els de la OTAN però per si de cas ja han deixat clar que en cas d’invasió russa no els podran aturar i que com a mínim hauran d’esperar 170 dies a que puguin ser alliberats. Com ho han calculat tant exacte?
Mentrestant l’espectacle corre a càrrec dels diplomàtics russos presentant-se com a víctimes da’llò mateix que estan fent ells mateixos. Puta misèria!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ELS SOCIALISTES
INTOCABLES, IMPERMEABLES A LES COSES DEL CARRER I AL SENTIT COMÚ
ELS MERIDIANS
EUFÒRIA COL·LECTIVA DURAN MÉS 700 DIES, IL·LUSIÓ CADA DIA DE L’ANY
The translation in English will be soon available
LA SOLEDAT DEL CORREDOR DE FONS
Eleccions a França
La dreta, és per on circulen els cotxes, l’esquerra és per on circulen els cotxes, en direcció contrària. Avui per avui, aquesta és la màxima diferència que es pot trobar entre dretes i esquerres.
En política, la ideologia ha mort. Les diferències es centren només en l’avortament i el tracte que es dóna a les diferents sexualitats. Pel demés, tots pendents del Banc Europeu. Però la política és mentida, i els diferents partits s’autoanomenen encara de dretes o d’esquerres per si cola.
Macron, ignorant encara a quin costat de la balança es troba, ha fet veure que era de centre. I l’ha cagat. En Centre, en general, fa servir de gregaris als parits dretans o esquerrans, però aquesta vegada l’han deixat sol al capdavant del pilot. Es senten prou forts per iniciar un espring a la darrera recta i Macron es troba a plena pujada sense suports. Difícil que arribi primer al coll de categoria especial i si hi arriba, serà tan asfixiat que no podrà dir fava.
Macron hauria de saber que sense una ideologia, cal tenir altres mèrits, per exemple dir bestieses molt grosses i molt ofensives (la dreta) o repetir les utopies de la Rússia revolucionaria (esquerres). Ja no val dir que governaràs per tots el francesos, perquè els francesos saben que cap polític governarà per ells, com a molt intentarà ajudar a algun amic.
La ideologia ha mort, visca el màrqueting... Excepte a la Catalunya Nord on, no se sap si per influència de la llengua catalana, s’ha convertit en el reducte dels que no volen ni l’avortament ni la homosexualitat ni als immigrants, ni res que no faci olor de Chanel.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
PER UNA QUE FUNCIONAVA...
Abandona Mònica Oltra
Igual que un davanter centre ha de deixar el partit a causa de les reiterades pontades rebudes pel central contrari, així ha deixat Mònica Oltra el seu lloc a l’equip de Compromís.
Adolorida?
Home sí, estava en bona forma. Jugava bé, marcant gols...
Potser per això el defensa central li ha trencat la cama.
Home jo no voldria mal pensar però la veritat és que en els dos últims partits que hem jugat ja m’havia fet unes faltes esgarrifoses però jo saltava a temps i me’n sortia.
Aquesta vegada no. La selecció de P.P. i Vox, han aconseguit treure-la del partit.
A la selecció PP, VOX només els interessa guanyar. I ho faran. Ja tenen la tàctica: joc ras i puntada al ventre.
I vostè no podria haver fet alguna cosa? Denunciar-ho potser.
No, que va, si ho denuncio em cau un paquet. Potser la meva culpa sigui no haver estat prou pel meu marit. Ell no té equip, sap? I aleshores se li acumula la testosterona i jo no m’hi vaig fixar. Deia que anava a meditar….. i la veritat és que tornava més relaxat.
Pensa tornar a jugar?
Perquè em trenquin l’altra cama? No senyor, gràcies. Jo començo una nova vida, sense compromís, sap... i en els dos sentits, ni marit ni partit.
Però una dona amb la seva empenta...
Colliré floretes, escriuré un llibre de memòries i me’n tornaré al Tirol. Allò sí que és vida.
Voldria adreçar-li unes paraules al central de la selecció que li ha arruïnat la carrera?
Ja li vaig. És un fill de puta. I ara si em disculpa, he de fer-me el sopar.
LA GARSA PROSTÀTICA
GENT MOLT AGRAÏDA
El P.P. arrasa a Andalusia
Tothom ho sap i és profecia, Andalusia és una terra molt agraïda.
Ja hem dit en un altre article que és difícil diferenciar entre dretes i esquerres, però una cosa és segura, els “señoritos” són de dretes. De dretes en el sentit de tenir molta terra i no treballar-la i on les parcel·les que es cultiven les laboren pagesos amb sous de fam i molt paternalisme. De dretes en el sentit cristià de pecar i comprar al capellà. De la dreta que viola i regala una moneda al pare de la noia.
Contradicció històrica; Andalusia, aquesta terra mal tractada, a qui el señorito els nega menjar i dignitat, alimenten als amos dels cortijos posant el seu vot a la urna. Sembla que val més la moneda que la virginitat de la noia. Molt pocs, només els més atrevits, només als que li han matat la seva “milana bonita”, es rebelen.
No és un cas únic el d’Andalusia, passa en molts països, sobre tot en els més miserables. Hi ha gent que prefereix que els afluixin el jou que no pas treure-se’l i anar amb el cap alt. És la llei de la supervivència, dels que rumien què podran menjar l’endemà, dels que recorden aquell dia dels anys seixanta on el Reis d’Orient els van deixar dues ametlles garapinyades mentre els niños señoritos i las niñas señoritas necessiten l’ajuda dels criats per obrir tots els regals reials.
I també cal dir-ho són aquelles terres i aquells països, on la cultura es limita a fer una X com a signatura.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
L’ESQUERRA ARRIBA AL GOVERN DE COLÒMBIA
Per primera vegada a Colòmbia accedeix al govern un president d’esquerres, seguint la tendència en aquests anys d’Amèrica llatina a països com Xile, Bolívia, Mèxic, Argentina i probablement seguiran altres països com Brasil, Equador o Uruguai.
Colòmbia, amb 50 milions d’habitants, un 25% de població negra i mulata i un 5% dels pobles originaris, és un país violent amb més de 12 mil homicidis l’any (molts d’ells assassinats polítics), corrupte i amb una gran desigualtat social amb presència del narcotràfic i paramilitars que exerceixen el terror en defensa dels privilegis de l’oligarquia. Malgrat els acords de pau amb la guerrilla de les FARC encara es manté viva la ELN i fraccions dissidents de les FARC.
El nou president, Gustavo Preto, de 62 anys, ex guerriller de l’M19 i exalcalde de Bogotà, ha guanyat les eleccions a la presidència assolint per primera vegada més d’onze milions de vots amb un programa socialdemòcrata i reformista per aconseguir la pau i justícia social. Ja en el govern d’Uribe denuncià escàndols com el vincle entre polítics i paramilitars i la violació de drets humans per part de les forces armades.
Polític pacifista, conciliador i partidari del diàleg vol aconseguir a traves de profundes reformes polítiques, econòmiques i socials, una pau definitiva, avançant en la superació de les desigualtats.
Podrà Gustavo Petro reeixir amb les reformes pendents només amb diàlegs, conciliacions i bona voluntat? En tindrà prou per realitzar el seu somni sense plantar cara i enfrontar-se als poderosos del país i les estructures opressives? S’acabarà amb la violència i amb les profundes iniquitats i s’avançarà cap a una societat més lliure i democràtica? O tots els intents, com tants d’altres a Amèrica llatina seran, desprès de tot, frustrats pels mateixos de sempre?
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
UN CADÀVER EXQUISIT EN VIDA
Inés Arrimadas pren el poder de Ciutadans el 2020. Albert Rivera havia dimitit pels nuls resultats de les eleccions generals del 10-N del 2019 i el partit estava en mans d'una gestora. Tothom sabia que seria ella la substituta d’un projecte en fallida.
S’ha passat dos anys traient cubells d'aigua per mirar de salvar la nau: no ho ha aconseguit. Després de l'última hòstia a les andaluses, ara vol refundar el partit i canviar de marca.
No es planteja dimitir. Ella vol morir al vaixell, a C’S, aquest vaixell fantasma que com més temps passa, més se li veu la seva xuleria heretada de “los camisas azules” de la seva joventut.
Resultat: aquest “Cadaver Exquis" es dedica a l'upcycling polític recuperant, transformant i restaurant la imatge d’un partit de segona mà. I, sobretot, no deixa mai la seva cara de mentidera. Si mai us la trobeu, sobretot, no calleu i canteu, no us expliqueu, no us justifiqueu, no creieu que podeu comunicar-li res amb paraules. Perill! Ella és jove, i cadascuna de les seves paraules us semblarà com un far en la boira o en la grisor del cel.
Proposeu-li, però, que se’n vagi a la regió del Donbass, a la Ucraïna en guerra. Ella és d’aquí, d’aquesta España capritxosa però podria conduir el cap del seu vaixell, carregat de menjar, i distribuir-lo als ucraïnesos, a 1700 quilòmetres de Madrid.
Hi ha altres mars que no siguin la primera línia del front on també podria escapolir-se, com si se n’anés de cap de setmana romàntic, però és a España on ha decidit, més o menys conscientment, experimentar el seu amor a la pàtria. "Anem a Ucraïna?" "No". "Fes-me un té mentre miro per Internet". Res més.
Inés, en privat, es veu que és una dona més contemplativa del que sembla. Però navega amb el GPS espatllat dient-se que la propera vegada tot funcionarà, s’ho xiuxiueja en veu baixa, una última vegada, mentre que el seu esperit es perd al cel on cada vegada esdevé més indistingible. Actualment, deixa anar sospirs memorables però el seu cos va esdevenint un punt llunyà que es fusiona amb els esparracs de velles banderes portadores de guerres i creus plantades en mig del no rés.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
HEIDI I PEDRO. TROBADES A LA TERCERA FASE
Pere Aragonés i Pedro Sánchez, es veuran... un dia
La Heidi és una intel·lectual. Té un llibre, un llapis i un avi savi que es diu Macià. El Pedro és un nano de poble, entremaliat, ignorant però bon nen. La Heidi i el Pedro es troben un dia i allí comença la sèrie.
Pels que no la van poder acabar, en el darrera capítol es veu als dos amb més de setanta anys, un cuidant les vaques com sempre (el Pedro) i la Heidi en una geriàtric amb el cap fugit i embenat per la darrera pallissa que li va donar el Pedro. Els seus fills segueixen amb el pare que el veuen més segur i amb vaques de propietat.
Cada vegada que entre un metge o una infermera a l’habitació de la Heidi l’hi claven un calbot per ruc, per deixar-se enganyar i perquè sí. La Heidi segueix sense entendre res, però a vegades en la soledat de la nit, intenta justificar-se amb ella mateixa... però si em va dir que em volia veure, va ser ell qui em va dir que em volia veure.
En el subtex (la sèrie era per nens i no es podia abusar), pot endevinar-se que el Pedro va violar a la Heidi, però el P.P. que aleshores, com ara, era la moral personificada, va assabentar-se’n i va obligar al Pedro a casar-se amb la Heidi. Van tenir una vintena de fills, tants com comunitats autònomes alpines i bessonada per Aragó perquè el senyor Lambán en volia més que els altres i van ser molt desgraciats... Sobre tot la Heidi que no entenia res... i segueix sense entendre.
LLUFA per la Heidi.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
TORNEM-HI
TSJC, no admet com acusació particular a institucions catalanes
Sap greu, i vergonya haver de parlar setmana rere setmana de la justícia espanyola, però és que la institució sembla un diccionari d’antònims de la veritat penal. Igual que si un metge dediqués la seva professió a matar als seus pacients, els jutges d’Espanya van a la descarada cacera dels drets de Catalunya.
La última (que ja no ho serà demà perquè en vindrà una altra), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no accepta com a part interessada en el judici sobre el 25% de la llei de llengua, ni a Omnium ni a Ustec ni a la Plataforma per la llengua (organitzacions totes a favor de la normalització del català). La sàvia justícia diu que cap d’aquestes institucions han estat perjudicades per la proposta. Conclusió treta d’un barret de mag o de la calentor d’alguns cervells que han patit insolació per culpa d’estar cara al sol massa estona. Perquè no quedés dubte, la mateixa institució, sí admet la presència d’un organisme que s’anomena “hablamos español” (veure Dios habla espanyol) que es caracteritza per un nivell intel·lectual engrescador. El TSJC també considera afectat al senyor Rafael Arenas, curiosament jurista, que potser te fills i els vol ben escolaritzats... o senzillament vol fer la punyeta, (després de néixer a Catrillón i estudiar a la universitat autònoma de Catalunya, és el mínim que podia fer).
No insistirem més en el fet. A vegades et venen ganes de fer conya i de interpretar les actuacions de la justícia espanyola, però després t’adones que el que fa riure de debò, son les sentencies del tribunal, les que ells consideren serioses, sense afegir cap comentari.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
UNA VELLA EMPERADORA ROMANA
A Iceta no li correspon mullar-se les calces
Iceta, un ministre que corre per Espanya, és com un Bitcoin, li donen molt valor però no val res. De fet, una estafa legal. No és que sigui dolent, pobret, és poqueta cosa. Segur que no roba com d’altres, segur que s’ha fet la seva cultureta, però és un personatge que emprenya només veure’l. Iceta, per molt que canti i balli, xucla l’energia dels altres. Els veus i et vas deprimint de mica en mica fins que acabes a la puta misèria anímica. És d’aquelles persones que estan al món, només perquè sobra espai.
Iceta recorda molt una vella emperadora (em sembla que la mare o la germana o el cavall de Caligula), que només aparèixer en escena, provoca una desgràcia o una tristesa infinita. Un personatge mitològic de desesperança. La veus i comprens la vida del seu fill. Amb Iceta passa el mateix, el veus i comprens la davallada socialista.
Iceta és la negació del que vol ser. Balla i t’aferres a la cadira, canta i et treus l’audiòfon, parla de donar-te suport i truques a urgències, vol ser graciós i et fa plorar. Cal molt d’esforç per arribar a ser tan poqueta cosa. La prudència està bé però l’hiperacolloniment fa riure. Iceta no es que no es mulli, és que passa pels Monegros amb un salvavides a la cintura.
Fa poc, després de la fallida vergonyosa dels jocs olímpics d’hivern. Iceta, Ministre de Cultura i Esports, va dir... Creo que no me corresponde a mi, opinar sobre el asunto... Més o menys com si al Sant Pare li preguntessin sobre l’existència de Déu i digués que no li pertoca opinar. Un Bitcoin de Ministre, el Ministre Iceta.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
QUADRE D’HONOR
Fernàndez Díaz, descobert participant en l’Operació Catalunya
Apart d’espia, mentider i cutre, el Fernàndez Diaz és tonto. Dir al Villarejo per telèfon que ell no sap res de la conversa que està mantenint quan al Comisari li falten orelles per penjar-s’hi els auriculars espies, és de molt tonto. Però mirant-se el currículum deu pensar que ser tonto no és el pitjor que li passa i segueix demostrant la seva tonteria.
La única sort de Diaz és que viu a Espanya. En un país civilitzat, l’ex ministre estaria fent carreteres amb el pic a una mà i el canti a l’altra i en un països menys civilitzat que Espanya (que n’hi ha per molt que costi d’entendre) probablement estaria al fons d’un llac (Déu ens en guard).
Aquest Fernàndez Diaz, és el mateix que de petit sortia a tots els quadres d’honor escolars, que imposa medalles a les verges, i que cada nit es resa un rosari al seu àngel Marcelo que té a sou i que alhora li fa de xofer demanant l’aniquilament dels seus enemics. Amb aquest historial era fàcil sospitar que alguna cosa hi havia dins d’aquest espia, mentider i cutre ex ministre.
I QUÈ?
El Consell de Garanties Estatutàries avala la llei dels català a l’escola
La més alta institució jurídic-consultiva de Catalunya, ha avalat el decret del govern català contra la proposta del 25% de classes en castellà.
Què representa això?
Que el govern espanyol més la resta d’oposició castellana fabricaran una llei, decret llei o empanada constitucional espanyola que declararà sota jurament que el Consell de Garanties és un xiringuito ple de terroristes i independentistes i que no se’l pot fer cas. En conseqüència declararan nul el seu aval i seguiran exigint un 25% de castellà a l’escola perquè si no és així, a VOX, P.P. i el que queda de C’s, els sortirà un herpes Zòster.
FALTA GENT O SOBREN TURISTES
Els aeroports se sumen al desgavell nacional
Es veia venir des de feina mesos. Qualsevol viatger ho podia veure. La cosa no rutllava per falta de polis per controlar, de seguratas per espiar maletes... però la jerarquia que mana als aeroports prefereix mirar cap a una altra direcció.
Davant l’allau de turistes, de denuncies i queixes constants, de nous casos de desatenció, d’avions perduts, la jerarquia que mana als aeroports s’ha dignat a mirar els viatgers i dir-los-hi que no hi ha solució.
Ja sé sap, sempre hi ha algú per damunt seu que és responsable. Aquesta piràmide d’irresponsabilitats és la que ens permet dir algun que altre Cagu’n Déu.
LA CIUTAT NORDISTA MÉS CATALANA
Futbol i basquet de primera divisió
Als catalans sempre els falta un esdeveniment major per sentir orgull patri o del lloc de vida. I bé, els gironins, enguany se senten hiperactivats pels triomfs esportius que eleven la seva ciutat a nivell de primera potència o de primera divisió per ser exactes.
Quina llàstima que aquest allau esportiu no es repeteixi en el camp de la lectura, de la cultura, de la convivència per una banda i per l’altra en el camp de la política, de la repartició equitativa de riquesa i altres collonades d’aquest tipus que no interessen a ningú o com a màxim només a quatre xalats.
ELS ESCOU UN OU O ELS DOS?
Els diplomàtics russos s’esquincen les camises
La guerra a Ucraïna, la cimera de l'OTAN a Madrid, el reforç del seu flanc oriental, la militarització europea. La invasió potencial dels països bàltics al voltant de Kaliningrad, aquest enclavament militaritzat de Rússia, encaixat entre Lituània i Polònia, es troba al cor d'un nou estira-i-arronsa entre el Kremlin i la Unió Europea.
Moscou està rabiosa com els fariseus davant Jesús. Us envairem i us fotrem, els amenacen. Mama por diuen els bàltics.
No temeu al llop ferotge diuen els de la OTAN però per si de cas ja han deixat clar que en cas d’invasió russa no els podran aturar i que com a mínim hauran d’esperar 170 dies a que puguin ser alliberats. Com ho han calculat tant exacte?
Mentrestant l’espectacle corre a càrrec dels diplomàtics russos presentant-se com a víctimes da’llò mateix que estan fent ells mateixos. Puta misèria!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ELS SOCIALISTES
INTOCABLES, IMPERMEABLES A LES COSES DEL CARRER I AL SENTIT COMÚ
ELS MERIDIANS
EUFÒRIA COL·LECTIVA DURAN MÉS 700 DIES, IL·LUSIÓ CADA DIA DE L’ANY