Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Political/satiric republican weekly of Catalonia
2 june 2023
VIVA LA DERECHA... POR SI ACASO
Eleccions
Reunió fins altes hores de la matinada a la redacció intentant donar una explicació als primers resultats de les eleccions a Espanya i a Catalunya. Llargs silencis, llargs badalls, col·lecció de cerveses buides fins que el Director pren la paraula i malgrat ser Director, no parla malament.
Primer diferencia Espanya de Catalunya. Això també ho sabíem nosaltres però mira... A Espanya –diu– l’esquerra s’ha quedat sense discurs. No parlen com la societat necessita que els parlin. La seva preocupació s’ha traslladat a les minories (desnonats, lgtbi, racisme...) i les minories no guanyen eleccions. Per això són minories. Per això i perquè una vegada aconseguida la vivenda de protecció, ja no van a votar. Moltes vegades perquè no poden.
La dreta, en canvi s’ha adaptat al llenguatge de la societat, parlen d’obvietats, critiquen obvietats, prometen obvietats. Escoltar a Feijóo és com escoltar al veí del segon tercera. D’això se’n diu tenir discurs polític. I per això guanyen.
A Catalunya, els que tenen discurs són els que no voten. L’abstenció, el vot en blanc, el nul. Aquí la població té discurs, però no troba el lloc on dipositar-lo. Els polítics no recullen el seu discurs i en conseqüència es queden a casa. La gent d’ordre còmoda, ja té a Trias o Collboni per votar, no cal esmerçar-s’hi gaire.
La política, com el mateix món, gira lentament però inexorable. Fa temps que s’ensumen olors de brillantina. La dreta està al caure perquè la societat comença a estar madura per a la collita. El problema és saber a qui agafarà a sota la caiguda de la fruita.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
FORMENTERA?... PASO PALABRA
José A. Rebollo alcaldable per Formentera, no sap on cau Formentera
Bueno, se acabo el cachondeo! A mi me aprovaron la geografia ya des de pequeño, cuando iva a los curas. Y me se muy bien dónde cae cada peazo de suelo espanyol. Y si Mahón ahora no està en Formentor serà por culpa de los rojos durante la Crusada, pero Mahón és y será Mahon y encima español y además de alpargatas hacen queserías.
Las derechas no necesitemos hacernos ver como de la intel·ligència, nosotros somos gente del pueblo (mezcla de señorito y criada) y ya nos entendemos. Nosotros vamos avanzaos al mundo y lo savemo y ya nos importa un carajo lo que digan, pero todo tiene un limitrofe.
Por ejemplo, se me criticó que cuando me biajé hasta las colonias Africanas, me compré un impermeable. Muchas risas, vale, pero dos años después ubo unas inundaciones que no veas. Es lo que tiene hir avanzao.
-¿Pero usted se presenta por VOX en Formentera o en Menorca?
Pa dónde sea, cojones que yo estoy al serbicio de la Patría. Eso es lo que quería hacerle entender, coño, que to el territorio es nuestro, para que vamo a hacer diferencias. Eso se lo han implantado los nacionalistas que esos sí van a correr por Mahón un día de estos.
A ver, ¿qué dijo el otro dia mi amigo del P.P. el Feijóooo? Pues que Extrremadura era Andalucia y todo de risas y es la verdad joder. Todos somos españoles. Que más da dónde eres, a no ser que seas catalán que eso ya…
-Es verdad que usted ejerció como Director de Formación en el Ayuntamiento de Granada.
Pues claro, y por eso nos han dao las olimpiadas de tierra mar y aire.
-No sabía yo…
Eso es lo que les pasa a ustedes que creen saber y no saben na.
-Por cierto, he de visitar al señor Santiago de Compostela, podría indicarme si es mejor ir hacia el norte o hacia el sur?
Es talla la comunicació.
Ha parlat el Sr Rebollo, candidat de VOX per alguna part d’Espanya.
LA GARSA PROSTÀTICA
RENFE NOMENADA CAPITANA GENERAL CONTRA CATALUNYA
Les averies de Renfe costen 60 mil jornades laborals
Reconeixem que som pesats. Cada setmana parlem de Renfe com fa un parell de mesos parlàvem de la Guàrdia Civil. Ho sentim però les notícies van a tongades. Aquesta vegada però filarem més prim, que vol dir posant el dit a la llaga. Tal com dèiem l’altre dia, els passatgers que es fotin... però i l’economia?
El lamentable servei de Rodalies ha representat per Catalunya 471.343 hores laborals perdudes que equivalen aproximadament a 60.000 jornades laborals.
Actualment un país no es pot permetre aquesta minva productora. Cada festa, cada vaga, cada baixa, significa un pes per un PIB que les nacions tenen a la corda fluixa. També és cert que tot depèn del país. Els trens japonesos provoquen una fallida laboral com la de Rodalies i la illa sencera es posa a treballar dissabtes, diumenges i dies de guardar. A Espanya naturalment això no passa. Hora perduda, hora perduda.
Talment la reincidència de Renfe en fer les coses malament fa sospitar a vegades que es degui a la premeditació. Potser interessa –ves a saber a qui– demostrar que Catalunya no funciona, que els catalans no treballen que les empreses estrangeres no haurien de fiar-se’n. Però per què? El diner que es fa aquí, ja marxa via impostos cap a Madrid i a més, l’Espanya Imperial coneix positivament que en cap altra zona de la corona, aconseguiran produir el que aquí es produeix. Espanya és una mina per la festa i el quejío, pel vinillo i la borratxera, per la tapa i la gana, per la gràcia i la penitència, però com a pencaires, no destaquen especialment. La seva especialitat és la baixa per mals d’esquena.
Per què collons doncs, la Renfe està decidida a fer-nos arribar tard a la feina? Perquè tenen la cara més dura que una locomotora de mercaderies.
Com entendre d’altra manera que Renfe tingui la gosadia d’anunciar els seus trens perquè els catalanes vagin de vacances?
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
TIMBALS DE GUERRA
Ucraïna
Els darrers mesos no han passat envà per l’espia Andreu, des de la seva datxa de Velyka Walka han anat arribant molts joves provinents de Catalunya i d’altres països del món per rebre formació militar en els camps d’entrenament a Velyka Valka i d’Usatove. Tots ells ja fa temps que veuen esgotada la via pacífica, electoral i falsament democràtica per alliberar el seus país, alhora que se senten totalment decebuts per la claudicació i submissió dels polítics i creuen que cal preparar-se de debò per defensar la llibertat sotmesa per l’estat espanyol.
Aquests 3000 voluntaris aproximadament, s’han constituït com a Milícies Catalanes per la llibertat i s’han organitzat en diverses brigades. Les dones combatents formen la Brigada Maria Nikifora i els homes s’enquadren en la Nèstor Makhno. Ambdues de caire anarquista. Hi ha també dues brigades anomenades Francesc Macià i Terra Llibertat formada per defensors de la independència.
Aquest, cal recordar-ho, no és un fenomen nou, ja que durant la Primera Guerra Mundial, molts joves catalans s’allistaren a la Legió Francesa per aconseguir la llibertat del seu país. Llavors lluitaven sota la bandera francesa mentre ara ho fan sota la bandera ucraïnesa, l’estelada i la bandera negra.
També a Odessa s’ha format una brigada sanitària anomenada Moisés Broggi formada per dos centenars d’infermeres i metges catalans que ja fa setmanes tenen cura dels ferits del front. Aquesta brigada aprenen ucraïnès en el temps d’esbarjo i publiquen un butlletí en català “la trinxera catalana” que redacten tot bevent Ratafia.
Tots ells es preparen per participar en la propera ofensiva de primavera-estiu-tardor ucraïnesa. També hi ha escamots sabotejant les línies enemigues.
L’espia Andreu s’ha convertit en l’ànima dels voluntaris assegurant que aquest aprenentatge els servirà, i molt, per quan sigui necessari lluitar en la defensa del seu país.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
ESPANYA MAI ENS FALLA! EUROPA TAMPOC!
Cap al control total de les persones
Per què l'extrema dreta és més perillosa que l'extrema esquerra? Diaris i ideòlegs de tota mena ens volen fer creure que l'extrema esquerra és tan perillosa com l'extrema dreta. Els atacs a estudiants, persones LGBT o persones que ajuden els refugiats demostren el contrari. El mateix passa amb els governs que prediquen la protecció als seus ciutadans però els putegen i controlen.
Una consulta del Consell de la Unió Europea, a 20 estats membres, mostra quins països voldrien qüestionar l'encriptació d'extrem a extrem i exigir a plataformes com WhatsApp o Signal que escanegin tots els missatges. L'excusa: detectar continguts de pornografia infantil. No cal dir que Espanya va respondre amb entusiasme dient que era "imprescindible tenir accés a les dades". Això va passar el 12 d'abril passat.
Aquest és un nou intent de carregar-se el sacrosant xifratge d'extrem a extrem (E2EE), aquesta tecnologia que permet assegurar una discussió, evitant fins i tot que l'actor que ofereix el servei tingui coneixement dels missatges i continguts intercanviats.
Espanya, la poderosa, fins i tot ha demanat la prohibició del xifratge per a tots els ciutadans europeus. I no és l'únic estat, de la vintena de consultats, quinze hi estan a favor com Irlanda, Bèlgica o Alemanya.
Entre les veus discrepants: Itàlia, que considera que exigir la verificació de missatges representaria un control generalitzat sobre els intercanvis xifrats a la web. Una flor no fa estiu però aviat s’apuntaran al carro totalitari.
No és la primera vegada que els governs de la UE es plantegen trencar el xifratge de missatges per combatre el terrorisme o la pornografia infantil. Durant anys, els legisladors europeus han estat dividits: s'ha de mantenir els drets de privadesa, no tocar el xifratge de missatges, fins i tot quan els utilitzen el crim organitzat o grups terroristes? O, en canvi, s’hauria de privilegiar l'ordre públic amb l'objectiu d’evitar que els delinqüents es comuniquessin de manera segura, sense que les forces de l'ordre poguessin accedir als seus missatges?
Amb l’accés a la informació per part de les forces de l’ordre, tècnicament, seria una porta del darrere, una tècnica que comprometria l'eficàcia del xifratge en conjunt, incloent ser una porta d'entrada per als pirates informàtics. Per la seva part, Meta, l'empresa matriu de WhatsApp, va respondre que era impossible controlar els missatges sense comprometre l'encriptació d'extrem a extrem i que trencar l'encriptació per a tothom no només seria desproporcionat, sinó també ineficaç per assolir l'objectiu de protegir els infants.
De fet, des de les revelacions d'Edward Snowden sobre l'ajuda donada per les principals empreses tecnològiques nord-americanes a l'aparell de vigilància massiva de la NSA (l'Agència de Seguretat Nacional), els governs europeus voldrien accedir al mateix poder de control.
Mentrestant, proven de fer por a Meta, l'empresa de Mark Zuckerberg, propietària de WhatsApp, Facebook i Instagram, condemnant-la a una multa rècord d'1,2 bilions d'euros per transferir dades personals d’utilitzadors de l’espai econòmic europeu cap els Estats Units.
El gegant americà es nega a pagar i a respost que hi ha un conflicte de dret fonamental entre les regles del govern americà sobre accés a dades i els drets europeus en matèria de confidencialitat.
En definitiva, la UE aviat s’alinearà amb els -no-drets- dels americans. No hi ha un pam de net en tot això del “Gran Hermano”.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
REBAIXES AL CORTE INGLÉS
Dos mil treballadors obligats a canviar d’activitat
Li va resultar més fàcil a Franco entrar a Barcelona que al Corte Inglés. No se sap per què però només anunciar-se les obres dels magatzems, una campanya catalanista va aconseguir que la gent entrés d’incògnit a les seves instal·lacions com si anessin a una casa de putes i jurant davant els seus mort que havien anat al Tall Britànic. Un tipus de protesta molt catalana.
La qüestió és que dos anys després de la inauguració tot Déu comprava al Corte Inglés però abans l’empresa va haver de fer-se amb el Costumari Amades per patrocinar qualsevol activitat més o menys catalana. Els catalans van aprendre gràcies al Corte Inglés, a ballar sardanes, a fer canalons i crema catalana, conèixer rondalles, fabricar gegants i els caps grossos, el ball de bastons, organitza curses populars i a demanar la independència. Sense el Corte Inglés seriem una cultura morta.
I quan comencem a estimar la cadena, quan tots els seus treballadors han fet tres cursets de català i et reben amb barretina, l’empresa abandona la lògica regional i es passa a la Internacional Mercantilista i llença per la finestra a dos mil empleats. De fet, no els llença, els rebaixa com en la marca és costum. Els agafa els dóna una feina inferior i en conseqüència els paga menys. És com un dos per tres. Te’n quedes tres i en pagues a dos.
Sincerament creiem que el Corte Inglés ha errat en la seva estratègia. La Generalitat tenia previst demanar per aquests estiu, unes aportacions comercials a l’empresa per poder pagar vacances als jubilats i fer la variant de la Nacional II. De seguir sent el far comercial de Catalunya el Corte podia fer-se amb els ministeris d’Economia, Turisme i Cultura d’una tacada, però és clar, ara amb això dels dependents, igual els sindicats s’hi oposen.
Pobra gent, tan que s’havien esforçat en ser catalans i ara resulta que de sobte s’hi tornen i ja només pensen en la pela.
LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
GRAN RESERVA DE CONFIANÇA
Frau de milions d’ampolles de vi amb D.O. Priorat i Montsant
“Reserva de la Tierra”, empresa de les Borges del Camp és de confiança, és d’aquí, però resulta que fa sis o set anys que distribueix milions d’ampolles de vi que no corresponent a la zona que ells denominen. Una mostra més d’honestedat empresarial catalana.
El frau estava ben plantejat, amb la implicació dels treballadors i personal d’oficina des d’on sortien les instruccions necessàries per no ser enxampats. Horari i naus d’embotellament, vigilància d’etiquetat, espai per amagar vins d’altres zones...
No només això, l’empresa “Reserva de la Tierra”, tenia el detall d’envellir els vins però no a base de guardar-los en les botes durant anys sinó foten dins el vi, serradures i trossets de palets de roure (per allò del gust a fusta).
Apart de poca vergonya, cal tenir un punt d’enginy per organitzar el frau. Cal tenir a molta gent implicada, dominar les mesures de les barreges falsificades, no posar masses serradures a una ampolla... i probablement tenir algun amic a l’administració. “Reserva de la Tierra” un nom que ens porta a les més altes esferes de la ecologia, tenia totes aquestes virtuts.
La idea és bona perquè fa quedar com el que són a la ciutadania que li ha donat per fer de sommeliers de vins de garrafa, però és una conducta lletja pels qui realment estimen el vi. (jo)
L’ensenyança més profitosa del succés però, està en l’origen de l’estafa. Catalunya. Borges del Camp. Vàrem dir-ho ja una vegada. Ser d’aquí no és cap garantia –com no ho era la D.O. d’aquests vins–. Caldria deixa de jugar a ser els millors, els més honestos i els que mereixem més confiança.
Aquesta empresa està aquí. Les serradures també eren d’aquí i els palets de roure també. Aneu amb compte, xiquets.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
EXECUCIONS EN HORARI FAMILIAR
Execucions públiques a l’Iran
Només els assassins de professió i alts estudis poden entendre la mort de l’enemic com el refinament de la venjança de despatx, freda, calculada, cínica, amb tocs divins i excrements humans.
La raó de les morts sempre serà la mateixa, el desacord amb el poder, però les formes a Iran aconsegueixen un entorn operístic wagnerià.
Les víctimes són acusades de “fer la guerra a Déu” o de “corrupció a la terra”. Motius difícils d’explicar però amb connotacions apocalíptiques.
La justícia islàmica és un gran compendi de sadisme. No n’hi ha prou en castigar, cal escarmentar, necessiten el dolor de la víctima i del seu entorn. La justícia islàmica, busca cremar l’ànima del dissident. El càstig etern.
La Inquisició amb el temps va modernitzar-se. Segueix existint i segueix matant, però ha variat el manual de tortures. L’islamisme, potser perquè segueixen vivint en el passat amb una certesa espiritual molt poc recomanable i menys raonable encara, es manté ferm i orgullós en la barbàrie.
Ja fa temps, arran la mort de Mahsa Amini en mans de la Policia Moral (un detall més de sadisme) Iran es va aixecar en protesta i el poder va comença a detenir i executar a alguns dels manifestant. No n’hi havia prou. La gent seguia protestant. La darrera mort ja s’ha fet de dia, en una plaça pública obligant que les famílies –amb els seus infants– assistissin a l’acte.
En nom de Déu, un veritable espectacle que parla prou clarament dels mossens/governants del país.
Ha estat un detall, les protestes del món civilitzat. Amb tota l’energia de la que són capaços han dit als iranians que potser haurien de fer la caca a casa.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
EPIDÈMIA
Jutges de baixa
Ens ho veiem a venir. Massa feina, massa estrès, massa responsabilitat. El Reverend Cos de la Judicatura espanyola, farà figa. I ja la tenim aquí. Aquest allau de baixes no ha de perjudicar els sistema jurídic. De la mateixa manera que com més vagues de metges hi ha menys gent es mora, amb les sentències passa el mateix. El problema en aquest cas serà quan Sanitat els doni l’alta. Pensin que els diagnòstics més freqüents entre els jutges són els de: addiccions i salut mental. El que ens faltava. Apart de fatxes, tocats.
AMICS PER SEMPRE
Companys de partit intenten segrestar a una companya
Vanesa Romero és actriu i, pel que sigui, es va fer del PSOE i li van donar un lloc a l’Ajuntament de Maracena (Granada). Sembla que entre rodatge i rodatge la Vanesa va passar un dia per l’Ajuntament i va sentir molta olor a merda i innocent ella i actriu, va dir als seus companys que “algo huele mal en Maracena”.
Sembla també, que els companys de la Vanesa decidiren resoldre el cas i van intentar segrestar-la perquè no especifiqués el que feia pudor. A veure, segrestar a una actriu fins i tot pot ser saludable, però què pensaven fer amb ella? Tenir-la tota la vida fent sèries a Antena 3?
A mi, personalment no m’agradaria viure a Maracena, no perquè sigui un poble lleig, però es que tires un paper a terra i igual l’Ajuntament t’aplica la llei de fugues.
AI VERGE!
A judici per un esquetx
Els advocats cristians tenen poca feina. Ells han de defensar a les dretes i les dretes mai no fa res malament. Ho saben i els hi tenen confiança... i per no perdre el temps han decidit espiar el que fan malament les esquerres. Així es distreuen una mica i creuen que donen un servei. El que no se sap és a qui fan el servei. O sí? Ara ha tocat a un programa de tele on va aparèixer la Verge del Rocío (no la real) fent un parell de conyes. Caldria explicar que... però francament fa molta mandra parlar dels advocats cristians. És com parlar de Judes.
EL COP D’ESTAT A L’AMERICANA ES VA CASTIGANT
De primer, neutralitzar Trump, FET. Ara és el torn dels seus seguidors
Stewart Rhodes, condemnat a 18 anys de presó. Hòstia nen!
És una condemna record el que li ha caigut al líder dels “Oath Keepers” per l’atac al Capitoli, símbol i temple del poder ianqui que estava acusat de ser un dels «generals de la temptativa de cop d’Estat del 6 de gener del 2021».
Ell mateix diu que no es penedeix de res i que ho tornaria a fer a la primera ocasió. I perquè no la tingui li han caigut els 18 anys. Santa Amèrica mare del món.
AMSTERDAM ES RENTA LA CARA
Els defraudats viatgen a Barcelona nova capital del tràfic d’herbes
Des del dia 25 de maig ja no és pot fumar herba i altres substàncies semblants al barri més calent de la capital on la prostitució ha conviscut durant molts anys amb fumetes i traficants de tot tipus.
La batllessa, ecologista convençuda ho ha fet prohibir per fer evolucionar el turisme que omplia fins ara la capital. El relleu l’ha pres Catalunya, després de les crisis polítiques i econòmiques dels darrers 15 anys s’ha convertit en el primer productor de marihuana i altres derivats i també en les bases dels narcotraficants que abans operaven a Galícia.
Ja se sap que quan una província és rebel la cal destruir com sigui.
PSOE= 6, CONTRA PP= 1, PER ARA!
Compra de vots i derrota electoral, què rucs!
Per golejada guanya el PSOE en la compra de vots a les darreres eleccions municipals i autonòmiques. Molt malament s’ho veien venir per atrevir-se a fer frau electoral. El detonador va ser a Melilla on els serveis secrets marroquins van mig muntar l’operació de 1 VOT = 100 € cosa que va alertar la policia espanyola.
Després va caure Mojacar, seguit de la Gomera a les Canaries, i encara Albuito i quan els del PP es feien la foto dels innocents també els va caure al damunt el seu frau a Alacant.
Bíblia en mà: Qui està brut de pecat que no tiri la primera pedra o la cagarà.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
QUAN VAN MAL DADES - ELECCIONS GENERALS
EL PSOE DIU QUE NO HI HA AUTODETERMINACIÓ,
EL PSOE ATACA LA LLENGUA,
ES QUEDEN ELS DINERS DELS FONS EUROPEUS
I ENS DEMANEN VOTAR UN PRESIDENT DEL PSOE
The translation in English will be soon available
VIVA LA DERECHA... POR SI ACASO
Eleccions
Reunió fins altes hores de la matinada a la redacció intentant donar una explicació als primers resultats de les eleccions a Espanya i a Catalunya. Llargs silencis, llargs badalls, col·lecció de cerveses buides fins que el Director pren la paraula i malgrat ser Director, no parla malament.
Primer diferencia Espanya de Catalunya. Això també ho sabíem nosaltres però mira... A Espanya –diu– l’esquerra s’ha quedat sense discurs. No parlen com la societat necessita que els parlin. La seva preocupació s’ha traslladat a les minories (desnonats, lgtbi, racisme...) i les minories no guanyen eleccions. Per això són minories. Per això i perquè una vegada aconseguida la vivenda de protecció, ja no van a votar. Moltes vegades perquè no poden.
La dreta, en canvi s’ha adaptat al llenguatge de la societat, parlen d’obvietats, critiquen obvietats, prometen obvietats. Escoltar a Feijóo és com escoltar al veí del segon tercera. D’això se’n diu tenir discurs polític. I per això guanyen.
A Catalunya, els que tenen discurs són els que no voten. L’abstenció, el vot en blanc, el nul. Aquí la població té discurs, però no troba el lloc on dipositar-lo. Els polítics no recullen el seu discurs i en conseqüència es queden a casa. La gent d’ordre còmoda, ja té a Trias o Collboni per votar, no cal esmerçar-s’hi gaire.
La política, com el mateix món, gira lentament però inexorable. Fa temps que s’ensumen olors de brillantina. La dreta està al caure perquè la societat comença a estar madura per a la collita. El problema és saber a qui agafarà a sota la caiguda de la fruita.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
FORMENTERA?... PASO PALABRA
José A. Rebollo alcaldable per Formentera, no sap on cau Formentera
Bueno, se acabo el cachondeo! A mi me aprovaron la geografia ya des de pequeño, cuando iva a los curas. Y me se muy bien dónde cae cada peazo de suelo espanyol. Y si Mahón ahora no està en Formentor serà por culpa de los rojos durante la Crusada, pero Mahón és y será Mahon y encima español y además de alpargatas hacen queserías.
Las derechas no necesitemos hacernos ver como de la intel·ligència, nosotros somos gente del pueblo (mezcla de señorito y criada) y ya nos entendemos. Nosotros vamos avanzaos al mundo y lo savemo y ya nos importa un carajo lo que digan, pero todo tiene un limitrofe.
Por ejemplo, se me criticó que cuando me biajé hasta las colonias Africanas, me compré un impermeable. Muchas risas, vale, pero dos años después ubo unas inundaciones que no veas. Es lo que tiene hir avanzao.
-¿Pero usted se presenta por VOX en Formentera o en Menorca?
Pa dónde sea, cojones que yo estoy al serbicio de la Patría. Eso es lo que quería hacerle entender, coño, que to el territorio es nuestro, para que vamo a hacer diferencias. Eso se lo han implantado los nacionalistas que esos sí van a correr por Mahón un día de estos.
A ver, ¿qué dijo el otro dia mi amigo del P.P. el Feijóooo? Pues que Extrremadura era Andalucia y todo de risas y es la verdad joder. Todos somos españoles. Que más da dónde eres, a no ser que seas catalán que eso ya…
-Es verdad que usted ejerció como Director de Formación en el Ayuntamiento de Granada.
Pues claro, y por eso nos han dao las olimpiadas de tierra mar y aire.
-No sabía yo…
Eso es lo que les pasa a ustedes que creen saber y no saben na.
-Por cierto, he de visitar al señor Santiago de Compostela, podría indicarme si es mejor ir hacia el norte o hacia el sur?
Es talla la comunicació.
Ha parlat el Sr Rebollo, candidat de VOX per alguna part d’Espanya.
LA GARSA PROSTÀTICA
RENFE NOMENADA CAPITANA GENERAL CONTRA CATALUNYA
Les averies de Renfe costen 60 mil jornades laborals
Reconeixem que som pesats. Cada setmana parlem de Renfe com fa un parell de mesos parlàvem de la Guàrdia Civil. Ho sentim però les notícies van a tongades. Aquesta vegada però filarem més prim, que vol dir posant el dit a la llaga. Tal com dèiem l’altre dia, els passatgers que es fotin... però i l’economia?
El lamentable servei de Rodalies ha representat per Catalunya 471.343 hores laborals perdudes que equivalen aproximadament a 60.000 jornades laborals.
Actualment un país no es pot permetre aquesta minva productora. Cada festa, cada vaga, cada baixa, significa un pes per un PIB que les nacions tenen a la corda fluixa. També és cert que tot depèn del país. Els trens japonesos provoquen una fallida laboral com la de Rodalies i la illa sencera es posa a treballar dissabtes, diumenges i dies de guardar. A Espanya naturalment això no passa. Hora perduda, hora perduda.
Talment la reincidència de Renfe en fer les coses malament fa sospitar a vegades que es degui a la premeditació. Potser interessa –ves a saber a qui– demostrar que Catalunya no funciona, que els catalans no treballen que les empreses estrangeres no haurien de fiar-se’n. Però per què? El diner que es fa aquí, ja marxa via impostos cap a Madrid i a més, l’Espanya Imperial coneix positivament que en cap altra zona de la corona, aconseguiran produir el que aquí es produeix. Espanya és una mina per la festa i el quejío, pel vinillo i la borratxera, per la tapa i la gana, per la gràcia i la penitència, però com a pencaires, no destaquen especialment. La seva especialitat és la baixa per mals d’esquena.
Per què collons doncs, la Renfe està decidida a fer-nos arribar tard a la feina? Perquè tenen la cara més dura que una locomotora de mercaderies.
Com entendre d’altra manera que Renfe tingui la gosadia d’anunciar els seus trens perquè els catalanes vagin de vacances?
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
TIMBALS DE GUERRA
Ucraïna
Els darrers mesos no han passat envà per l’espia Andreu, des de la seva datxa de Velyka Walka han anat arribant molts joves provinents de Catalunya i d’altres països del món per rebre formació militar en els camps d’entrenament a Velyka Valka i d’Usatove. Tots ells ja fa temps que veuen esgotada la via pacífica, electoral i falsament democràtica per alliberar el seus país, alhora que se senten totalment decebuts per la claudicació i submissió dels polítics i creuen que cal preparar-se de debò per defensar la llibertat sotmesa per l’estat espanyol.
Aquests 3000 voluntaris aproximadament, s’han constituït com a Milícies Catalanes per la llibertat i s’han organitzat en diverses brigades. Les dones combatents formen la Brigada Maria Nikifora i els homes s’enquadren en la Nèstor Makhno. Ambdues de caire anarquista. Hi ha també dues brigades anomenades Francesc Macià i Terra Llibertat formada per defensors de la independència.
Aquest, cal recordar-ho, no és un fenomen nou, ja que durant la Primera Guerra Mundial, molts joves catalans s’allistaren a la Legió Francesa per aconseguir la llibertat del seu país. Llavors lluitaven sota la bandera francesa mentre ara ho fan sota la bandera ucraïnesa, l’estelada i la bandera negra.
També a Odessa s’ha format una brigada sanitària anomenada Moisés Broggi formada per dos centenars d’infermeres i metges catalans que ja fa setmanes tenen cura dels ferits del front. Aquesta brigada aprenen ucraïnès en el temps d’esbarjo i publiquen un butlletí en català “la trinxera catalana” que redacten tot bevent Ratafia.
Tots ells es preparen per participar en la propera ofensiva de primavera-estiu-tardor ucraïnesa. També hi ha escamots sabotejant les línies enemigues.
L’espia Andreu s’ha convertit en l’ànima dels voluntaris assegurant que aquest aprenentatge els servirà, i molt, per quan sigui necessari lluitar en la defensa del seu país.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
ESPANYA MAI ENS FALLA! EUROPA TAMPOC!
Cap al control total de les persones
Per què l'extrema dreta és més perillosa que l'extrema esquerra? Diaris i ideòlegs de tota mena ens volen fer creure que l'extrema esquerra és tan perillosa com l'extrema dreta. Els atacs a estudiants, persones LGBT o persones que ajuden els refugiats demostren el contrari. El mateix passa amb els governs que prediquen la protecció als seus ciutadans però els putegen i controlen.
Una consulta del Consell de la Unió Europea, a 20 estats membres, mostra quins països voldrien qüestionar l'encriptació d'extrem a extrem i exigir a plataformes com WhatsApp o Signal que escanegin tots els missatges. L'excusa: detectar continguts de pornografia infantil. No cal dir que Espanya va respondre amb entusiasme dient que era "imprescindible tenir accés a les dades". Això va passar el 12 d'abril passat.
Aquest és un nou intent de carregar-se el sacrosant xifratge d'extrem a extrem (E2EE), aquesta tecnologia que permet assegurar una discussió, evitant fins i tot que l'actor que ofereix el servei tingui coneixement dels missatges i continguts intercanviats.
Espanya, la poderosa, fins i tot ha demanat la prohibició del xifratge per a tots els ciutadans europeus. I no és l'únic estat, de la vintena de consultats, quinze hi estan a favor com Irlanda, Bèlgica o Alemanya.
Entre les veus discrepants: Itàlia, que considera que exigir la verificació de missatges representaria un control generalitzat sobre els intercanvis xifrats a la web. Una flor no fa estiu però aviat s’apuntaran al carro totalitari.
No és la primera vegada que els governs de la UE es plantegen trencar el xifratge de missatges per combatre el terrorisme o la pornografia infantil. Durant anys, els legisladors europeus han estat dividits: s'ha de mantenir els drets de privadesa, no tocar el xifratge de missatges, fins i tot quan els utilitzen el crim organitzat o grups terroristes? O, en canvi, s’hauria de privilegiar l'ordre públic amb l'objectiu d’evitar que els delinqüents es comuniquessin de manera segura, sense que les forces de l'ordre poguessin accedir als seus missatges?
Amb l’accés a la informació per part de les forces de l’ordre, tècnicament, seria una porta del darrere, una tècnica que comprometria l'eficàcia del xifratge en conjunt, incloent ser una porta d'entrada per als pirates informàtics. Per la seva part, Meta, l'empresa matriu de WhatsApp, va respondre que era impossible controlar els missatges sense comprometre l'encriptació d'extrem a extrem i que trencar l'encriptació per a tothom no només seria desproporcionat, sinó també ineficaç per assolir l'objectiu de protegir els infants.
De fet, des de les revelacions d'Edward Snowden sobre l'ajuda donada per les principals empreses tecnològiques nord-americanes a l'aparell de vigilància massiva de la NSA (l'Agència de Seguretat Nacional), els governs europeus voldrien accedir al mateix poder de control.
Mentrestant, proven de fer por a Meta, l'empresa de Mark Zuckerberg, propietària de WhatsApp, Facebook i Instagram, condemnant-la a una multa rècord d'1,2 bilions d'euros per transferir dades personals d’utilitzadors de l’espai econòmic europeu cap els Estats Units.
El gegant americà es nega a pagar i a respost que hi ha un conflicte de dret fonamental entre les regles del govern americà sobre accés a dades i els drets europeus en matèria de confidencialitat.
En definitiva, la UE aviat s’alinearà amb els -no-drets- dels americans. No hi ha un pam de net en tot això del “Gran Hermano”.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
REBAIXES AL CORTE INGLÉS
Dos mil treballadors obligats a canviar d’activitat
Li va resultar més fàcil a Franco entrar a Barcelona que al Corte Inglés. No se sap per què però només anunciar-se les obres dels magatzems, una campanya catalanista va aconseguir que la gent entrés d’incògnit a les seves instal·lacions com si anessin a una casa de putes i jurant davant els seus mort que havien anat al Tall Britànic. Un tipus de protesta molt catalana.
La qüestió és que dos anys després de la inauguració tot Déu comprava al Corte Inglés però abans l’empresa va haver de fer-se amb el Costumari Amades per patrocinar qualsevol activitat més o menys catalana. Els catalans van aprendre gràcies al Corte Inglés, a ballar sardanes, a fer canalons i crema catalana, conèixer rondalles, fabricar gegants i els caps grossos, el ball de bastons, organitza curses populars i a demanar la independència. Sense el Corte Inglés seriem una cultura morta.
I quan comencem a estimar la cadena, quan tots els seus treballadors han fet tres cursets de català i et reben amb barretina, l’empresa abandona la lògica regional i es passa a la Internacional Mercantilista i llença per la finestra a dos mil empleats. De fet, no els llença, els rebaixa com en la marca és costum. Els agafa els dóna una feina inferior i en conseqüència els paga menys. És com un dos per tres. Te’n quedes tres i en pagues a dos.
Sincerament creiem que el Corte Inglés ha errat en la seva estratègia. La Generalitat tenia previst demanar per aquests estiu, unes aportacions comercials a l’empresa per poder pagar vacances als jubilats i fer la variant de la Nacional II. De seguir sent el far comercial de Catalunya el Corte podia fer-se amb els ministeris d’Economia, Turisme i Cultura d’una tacada, però és clar, ara amb això dels dependents, igual els sindicats s’hi oposen.
Pobra gent, tan que s’havien esforçat en ser catalans i ara resulta que de sobte s’hi tornen i ja només pensen en la pela.
LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
GRAN RESERVA DE CONFIANÇA
Frau de milions d’ampolles de vi amb D.O. Priorat i Montsant
“Reserva de la Tierra”, empresa de les Borges del Camp és de confiança, és d’aquí, però resulta que fa sis o set anys que distribueix milions d’ampolles de vi que no corresponent a la zona que ells denominen. Una mostra més d’honestedat empresarial catalana.
El frau estava ben plantejat, amb la implicació dels treballadors i personal d’oficina des d’on sortien les instruccions necessàries per no ser enxampats. Horari i naus d’embotellament, vigilància d’etiquetat, espai per amagar vins d’altres zones...
No només això, l’empresa “Reserva de la Tierra”, tenia el detall d’envellir els vins però no a base de guardar-los en les botes durant anys sinó foten dins el vi, serradures i trossets de palets de roure (per allò del gust a fusta).
Apart de poca vergonya, cal tenir un punt d’enginy per organitzar el frau. Cal tenir a molta gent implicada, dominar les mesures de les barreges falsificades, no posar masses serradures a una ampolla... i probablement tenir algun amic a l’administració. “Reserva de la Tierra” un nom que ens porta a les més altes esferes de la ecologia, tenia totes aquestes virtuts.
La idea és bona perquè fa quedar com el que són a la ciutadania que li ha donat per fer de sommeliers de vins de garrafa, però és una conducta lletja pels qui realment estimen el vi. (jo)
L’ensenyança més profitosa del succés però, està en l’origen de l’estafa. Catalunya. Borges del Camp. Vàrem dir-ho ja una vegada. Ser d’aquí no és cap garantia –com no ho era la D.O. d’aquests vins–. Caldria deixa de jugar a ser els millors, els més honestos i els que mereixem més confiança.
Aquesta empresa està aquí. Les serradures també eren d’aquí i els palets de roure també. Aneu amb compte, xiquets.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
EXECUCIONS EN HORARI FAMILIAR
Execucions públiques a l’Iran
Només els assassins de professió i alts estudis poden entendre la mort de l’enemic com el refinament de la venjança de despatx, freda, calculada, cínica, amb tocs divins i excrements humans.
La raó de les morts sempre serà la mateixa, el desacord amb el poder, però les formes a Iran aconsegueixen un entorn operístic wagnerià.
Les víctimes són acusades de “fer la guerra a Déu” o de “corrupció a la terra”. Motius difícils d’explicar però amb connotacions apocalíptiques.
La justícia islàmica és un gran compendi de sadisme. No n’hi ha prou en castigar, cal escarmentar, necessiten el dolor de la víctima i del seu entorn. La justícia islàmica, busca cremar l’ànima del dissident. El càstig etern.
La Inquisició amb el temps va modernitzar-se. Segueix existint i segueix matant, però ha variat el manual de tortures. L’islamisme, potser perquè segueixen vivint en el passat amb una certesa espiritual molt poc recomanable i menys raonable encara, es manté ferm i orgullós en la barbàrie.
Ja fa temps, arran la mort de Mahsa Amini en mans de la Policia Moral (un detall més de sadisme) Iran es va aixecar en protesta i el poder va comença a detenir i executar a alguns dels manifestant. No n’hi havia prou. La gent seguia protestant. La darrera mort ja s’ha fet de dia, en una plaça pública obligant que les famílies –amb els seus infants– assistissin a l’acte.
En nom de Déu, un veritable espectacle que parla prou clarament dels mossens/governants del país.
Ha estat un detall, les protestes del món civilitzat. Amb tota l’energia de la que són capaços han dit als iranians que potser haurien de fer la caca a casa.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
EPIDÈMIA
Jutges de baixa
Ens ho veiem a venir. Massa feina, massa estrès, massa responsabilitat. El Reverend Cos de la Judicatura espanyola, farà figa. I ja la tenim aquí. Aquest allau de baixes no ha de perjudicar els sistema jurídic. De la mateixa manera que com més vagues de metges hi ha menys gent es mora, amb les sentències passa el mateix. El problema en aquest cas serà quan Sanitat els doni l’alta. Pensin que els diagnòstics més freqüents entre els jutges són els de: addiccions i salut mental. El que ens faltava. Apart de fatxes, tocats.
AMICS PER SEMPRE
Companys de partit intenten segrestar a una companya
Vanesa Romero és actriu i, pel que sigui, es va fer del PSOE i li van donar un lloc a l’Ajuntament de Maracena (Granada). Sembla que entre rodatge i rodatge la Vanesa va passar un dia per l’Ajuntament i va sentir molta olor a merda i innocent ella i actriu, va dir als seus companys que “algo huele mal en Maracena”.
Sembla també, que els companys de la Vanesa decidiren resoldre el cas i van intentar segrestar-la perquè no especifiqués el que feia pudor. A veure, segrestar a una actriu fins i tot pot ser saludable, però què pensaven fer amb ella? Tenir-la tota la vida fent sèries a Antena 3?
A mi, personalment no m’agradaria viure a Maracena, no perquè sigui un poble lleig, però es que tires un paper a terra i igual l’Ajuntament t’aplica la llei de fugues.
AI VERGE!
A judici per un esquetx
Els advocats cristians tenen poca feina. Ells han de defensar a les dretes i les dretes mai no fa res malament. Ho saben i els hi tenen confiança... i per no perdre el temps han decidit espiar el que fan malament les esquerres. Així es distreuen una mica i creuen que donen un servei. El que no se sap és a qui fan el servei. O sí? Ara ha tocat a un programa de tele on va aparèixer la Verge del Rocío (no la real) fent un parell de conyes. Caldria explicar que... però francament fa molta mandra parlar dels advocats cristians. És com parlar de Judes.
EL COP D’ESTAT A L’AMERICANA ES VA CASTIGANT
De primer, neutralitzar Trump, FET. Ara és el torn dels seus seguidors
Stewart Rhodes, condemnat a 18 anys de presó. Hòstia nen!
És una condemna record el que li ha caigut al líder dels “Oath Keepers” per l’atac al Capitoli, símbol i temple del poder ianqui que estava acusat de ser un dels «generals de la temptativa de cop d’Estat del 6 de gener del 2021».
Ell mateix diu que no es penedeix de res i que ho tornaria a fer a la primera ocasió. I perquè no la tingui li han caigut els 18 anys. Santa Amèrica mare del món.
AMSTERDAM ES RENTA LA CARA
Els defraudats viatgen a Barcelona nova capital del tràfic d’herbes
Des del dia 25 de maig ja no és pot fumar herba i altres substàncies semblants al barri més calent de la capital on la prostitució ha conviscut durant molts anys amb fumetes i traficants de tot tipus.
La batllessa, ecologista convençuda ho ha fet prohibir per fer evolucionar el turisme que omplia fins ara la capital. El relleu l’ha pres Catalunya, després de les crisis polítiques i econòmiques dels darrers 15 anys s’ha convertit en el primer productor de marihuana i altres derivats i també en les bases dels narcotraficants que abans operaven a Galícia.
Ja se sap que quan una província és rebel la cal destruir com sigui.
PSOE= 6, CONTRA PP= 1, PER ARA!
Compra de vots i derrota electoral, què rucs!
Per golejada guanya el PSOE en la compra de vots a les darreres eleccions municipals i autonòmiques. Molt malament s’ho veien venir per atrevir-se a fer frau electoral. El detonador va ser a Melilla on els serveis secrets marroquins van mig muntar l’operació de 1 VOT = 100 € cosa que va alertar la policia espanyola.
Després va caure Mojacar, seguit de la Gomera a les Canaries, i encara Albuito i quan els del PP es feien la foto dels innocents també els va caure al damunt el seu frau a Alacant.
Bíblia en mà: Qui està brut de pecat que no tiri la primera pedra o la cagarà.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
QUAN VAN MAL DADES - ELECCIONS GENERALS
EL PSOE DIU QUE NO HI HA AUTODETERMINACIÓ,
EL PSOE ATACA LA LLENGUA,
ES QUEDEN ELS DINERS DELS FONS EUROPEUS
I ENS DEMANEN VOTAR UN PRESIDENT DEL PSOE