Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Download in PDF 
Political/satiric republican weekly of Catalonia
16 february 2024
DEL “MANANTIAL DE LA DONCELLA” A LA VAGINA DE LA DONZELLA
Premis Gaudí
Dona, de no més de trenta cinc anys, ex estudiant a l’Escac (escola de cinematografia catalana), preocupada i ocupada en la història del feminisme. Futur: Premi Gaudí.
Cronologia. Cal ser jove, una mica tímida i tenir una experiència personal o estudiada del paper de la dona al llarg de la història. Futur: Premi Gaudí.
Els gremis es protegeixen. L’actual gremi del cinema català està format per moltes dones joves, honestes, reivindicatives però no agressives, més poetesses que lluitadores de trinxera. Futur: Premi Gaudí.
Temàtica. Naturalment la dona, però especialment el sexe de la dona. La repressió femenina, diuen, és sobre tot sexual. La marginació social, marital, el jou de la maternitat, el destí com a infermera dels vells, víctima de l’engany del marit, la prohibició de ser el que somnia ser... tot això queda una mica de costat. No és cinematogràfic. La pantalla el que retrata bé, és la repressió sexual. Molta mà a l’entrecuix, mugrons excitats, molts crits ofegats de plaer onanista. Imatge clara i concisa de la necessitat femenina. Futur: Premi Gaudí.
Què serà dels Premi Gaudí el dia que passi la moda de la vagina tremolosa? Quan es trobin altres maneres d’explicar la insatisfacció de la dona i de l’home i dels infants davant aquesta vida?
Arribarà el dia (en altres països ja ha arribat) en que la masturbació femenina deixarà de ser símbol d’opressió perquè la opressió serà (ja és) tan universal i absoluta que la gent necessitarà uns altres camins per fugir de la realitat. En les múltiples subdivisions de tendències sexuals ja s’ha inclòs el de la gent que passa de sexe, que potser un dia s’anima manipulant-se però que això no fa més que endarrerir per una estona el malestar com a ésser humà.
Futur dels Premis Gaudí? Abandonar la moda del moment. L’art mai no perdura com a moda. I buscar una manera d’expressar sentiment més enllà de la vagina. Perdrem aquesta visió del món com en el seu moment vàrem perdre la de l’home que estava obsessionat amb la “Vecina del quinto”, no serà cap desgràcia. Com no ho va ser deixar de mentir dient que ens encantava el “Manantial de la Doncella”.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
SURO O M’ENFONSO?
Els dubtes de Zelenski
No recordo exactament el nom. Feijóo no era, potser Messi o Hamlet, què sé jo... però hi havia un personatge que malgrat el seu poder, dubtava. Benaurat. A mi em passa el mateix.
Fa temps, que Rússia ens va envair. Seré sincer, em van agafar cagarrines però algun dels assessors que ja he acomiadat, em va dir que potser caldria demanar ajuda a Europa. Europa! Imagineu, un continent que viu només per les seves balances de pagaments. Però vaig fer-ho. I oh sorpresa! Em van escoltar i ajudar.
Primer dubte. Van ajudar a Ucraïna perquè teníem la raó o perquè els convenia enfrontar-se una miqueta amb Putin? Sigui com sigui, hem tingut fins ara tanta ajuda militar que fins i tot vàrem prometre una ofensiva. Per tirar endavant la gesta vaig nominar al cap de l’exercit i heroi de Kiiv, Zalujini.
Segon dubte. Zalujini és un bon militar o un traïdor? En sis mesos no ha avançat ni un pam. Ell diu que el material enviat pels aliats és una merda de material, però és cert? Davant el dubte el vaig destituir. Que es foti! Però la seva excusa em planteja un...
Tercer dubte. Son els meus aliats, aliats? Com si diguéssim Europa i els EEUU volen la nostra victòria o ens envien material caducat i mentre, intenten fer-se amics altra vegada amb Putin? Aquest constant joc de dir que ens enviaran més suport i després retenir-lo i encara més després enviar-lo, forma part d’una necessitat real dels estats, és una enganyifa o el que volen és que em torni boig. Començo a tenir les meves sospites.
Putin és molt puta però la majoria dels meus teòrics aliats també i no deixa de ser curiós que mentre els aliats m’apressen demanant-me guanyar d’un dia per l’altre a la gran mare Russa, als russos no els demanin ni una vegada una retiradeta més o menys estratègica a canvi de petroli o del que sigui. Rússia hi guanyaria i un servidor podria lluir d’haver reconquerit alguna cosa, encara que fossin un parell d’alzines.
No voldria cansar-los, però tot això em fa pensar i tenir un quart dubte. Algú juga net en aquest conflicte? I encara un cinquè dubte. Jugo jo net?
LA GARSA PROSTÀTICA
GERMANOR SENEGAL - ESPANYA
Retràs en les eleccions
El Senegal, és de lo milloret d’Àfrica com Espanya ho és de l’univers però amb les seves coses també. Per exemple els retards, com Espanya en el sistema ferroviari. Ara mateix, les eleccions al Senegal estaven convocades pel febrer però alguna averia a les catenàries ha posposat el plebiscit fins el novembre. Gairebé un any.
L’averia, sembla greu i no va de catenàries. Va de poder. El país el mana un tal Sall que porta dues legislatures al capdavant de l’estat i probablement li ha agafat el gust. En teoria no pot presentar-se per un tercer mandat i alguna cosa ha de fer l’home, així que de moment, s’ha donat un any més suspenent les eleccions previstes. Bona estratègia. Una mica cutre però d’entrada, efectiva. A ben segur, la mateixa estratègia que utilitzarà la dreta espanyola el dia que aconsegueixi governar via vots o tancs. Una vegada al poder, segur que troba un munt d’excuses per no deixar la presidència.
Sall ha donat les excuses que sempre es donen en aquests casos. Naturalment, ell l’únic que desitja és salvaguardar la democràcia al Senegal i per això acusa als opositors de tota mena de disbarats. N’hi ha un munt d’opositors, però a Sall “no le duelen prendas” i se’ls carrega d’una sola tacada. Rose Wandi i Wade, líders amb possibilitats, han estat apartats de les llistes per tenir dos passaports (el passaport també va ser una arma molt utilitzada a l’Espanya franquista) en aquests cas el senegalès i el francès. Greu falta com tothom pot entendre. Aquests líders junt a Mustapha Mamba pensen recorre a totes les institucions legals (si es que en queda alguna) però segur que el procés de denuncia serà més llarg que l’any de retard manat per Sall. Una mica també com passa amb les denúncies interposades als tribunals espanyols que surten i s’amaguen segons calgui... a qui calgui.
Molt possiblement aviat es firmarà un tractat de germanor entre els dos països.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
IRLANDA DEL NORD ESDEVÉ REPUBLICANA!
Per primera vegada una dona del Sinn Féin, primera ministra
Després de segles de colonització d’Irlanda per part del Regne Unit, i seguit d’una lluita aferrissada per la independència, Irlanda aconseguí independitzar-se el 1921, llevat del nord-est de l’illa, que va romandre sota domini britànic.
No fou fins al 1998, en l’acord del Divendres Sant, que es posà fi a la guerra entre l’IRA i els partidaris republicans d’una Irlanda unida per una banda, i les forces unionistes dels voluntaris de l’Ulster i de l’exèrcit britànic per l’altra.
Aquest acord establia un govern dual entre republicans i unionistes, i reconeixia el dret del poble nord-irlandès a decidir el seu futur polític. Fins aleshores, els unionistes havien guanyat les eleccions al parlament autonòmic. El 2022, per primera vegada els republicans irlandesos del Sinn Féin van assolir el primer lloc amb un 29% dels vots, seguits pel 21,3% del Partit Unionista Democràtic, i no ha estat fins al febrer d’enguany que els republicans han accedit al govern per mitjà de Michelle O’Neill com a primera ministra. És la primera dona a ocupar aquest càrrec, té 47 anys i és vicepresidenta del partit.
Malgrat que les decisions polítiques de la primera ministre han de comptar amb l’acord del viceprimer ministre, del Partit Unionista Democràtic, els republicans d’esquerra volen realitzar diverses avenços socials en favor de les classes populars, promoure la llengua irlandesa en l’ensenyament i la vida pública, i alhora fer un referèndum el 2030 per la reunificació d’Irlanda.
Els nord-irlandesos, que van votar majoritàriament en contra de sortir de la UE, poden accedir també a la nacionalitat irlandesa, i gaudeixen de moltes avantatges comercials amb la UE, mentre pel contrari, ara tenen noves barreres duaneres amb el Regne Unit.
Cada cop més els partidaris de la reunificació amb la República d’Irlanda van guanyant terreny, i per fi s’albira el final del domini colonial anglès de l’illa, després de tants segles.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
NEUMÀTICS, LA ÚLTIMA MÀFIA A DESTAPAR
De la revolució del neumàtic d'aire al càrtel actual
Un veterinari escocès, John Boyd Dunlop, va inventar el pneumàtic de goma per a les rodes del tricicle del seu fill. Dunlop, que treballava làmines de goma per fer guants, va idear fer rodar aquestes làmines al voltant d'un eix per formar un cilindre elàstic amb els dos extrems enganxats de manera que es pogués omplir d'aire. De les dues idees conjuntades va néixer el neumàtic... La invenció del neumàtic d'aire va ser una revolució a la qual van enganxant-se els francesos André i Édouard Michelin i conèixer una expansió fulgurant.
Actualment la Comissió Europea investiga el càrtel dels neumàtics. En total secret van preparar unes inspeccions sorpresa als fabricants de pneumàtics, Michelin, Bridgestone, Continental, Nokian i Goodyear. Per què?
La Comissió Europea, que supervisa la competència a la UE, sospita que s'hagi produït un "acord secret sobre els preus" entre les diverses empreses del sector. En definitiva, hi ha un càrtel de preus dels diversos fabricants europeus de neumàtics. Tot i que encara no es coneix el resultat de les inspeccions sembla que han provat el delicte de manca d’obediència a la competència.
Michelin, el primer que està en el punt de mira, nega l'existència de pràctiques anticompetitives. El grup francès esmentat per la Comissió Europea en el seus comunicats, nega a fortiori qualsevol pràctica de coordinació sobre els preus i diu que aplica escrupolosament les regles de la competència en tots els països en els quals opera.
Al seu torn el fabricant alemany de neumàtics Continental va confirmar que estava sent investigat en diversos estats de la UE. Nokian de Finlàndia i Goodyear dels Estats Units han comunicat que estan cooperant plenament amb les autoritats.
Clar que en aquest tipus de delictes sobre competició de mercat, una empresa declarada culpable pot ser multada amb fins a un 10% de la seva facturació mundial anual i no hi ha un termini legal per dur a terme aquest tipus d'investigacions.
Del liberalisme com a sistema als càrtels només hi ha una distància molt curta.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
LES AVANTATGES DE LA DRETA
Bukele arrasa a El Salvador
Nayib Bukele. Quaranta dos anys. Empresari i polític. Biografia apart, és pura dreta malgrat que ha batejat al seu grup com a Partit de les Noves Idees. De noves res. Pura Bíblia. Ull per ull. Crueltat per crueltat.
La gran obra de Bukele ha estat construir una presó amb capacitat per quaranta mil detinguts i omplir-la. Millor ni imaginar les tècniques que ha utilitzat per aconseguir aquesta gran cacera. Ni la pagesia redueix la població de conills amb tanta efectivitat. Un petit exemple però tanmateix significatiu, qualsevol salvadoreny tatuat pot ser privat de llibertat fins que l’autoritat no digui el contrari. La idea molt democràtica no ho sembla. Les formes de detenció tampoc i el règim penitenciari que reben els quaranta mil presoners, menys encara. Cap cot, calçotets per tota vestimenta i la sentència del superior de la presó assegurant que ni un dels encarcerats tornaran a sortir al carrer. Per Déu que d’això se’n diu sentència bíblica.
I, entre tanta demostració dictatorial, resulta que Bukele, empresari i polític, ha guanyat les darreres eleccions democràtiques amb més del vuitanta per cent dels vots escrutats.
Per què? La població salvadorenya és especialment hitleriana? No... probablement no. El que passa és que els salvadorenys han passat anys sota una altra dictadura, la de les bandes que atemorien la població pel sol fet de tenir una arma de repetició i una ànima rossegada. Cada dia nens, adults i ancians patien la impunitat de l’home armat. No tots arribaven a casa, no tots amb la roba amb la que havien sortit, no tots amb el cos lliure de nafres.
Bukele ha aconseguit per mitjans absolutament al marge de tot dret humà, reduir aquestes bandes que actuaven també al lluny de qualsevol dret humà, animal o vegetal. I el poble ha votat a Bukele perquè segueixi ampliant les seves instal·lacions penitenciaries i que les ompli fins a rebentar utilitzant els mitjans que vulgui. La llibertat comença per la nostra llibertat a sortir al carrer pensen els salvadorenys. I això ho sap la dreta. I així ho utilitza i justifica. I així ens la trobarem dins de casa un dia d’aquests. LLUFA GENERALITZADA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
INTEL·LIGÈNCIA HUMANA
El cercle de l’aigua
Diu un anònim internauta: “Solo a los tontos de haba se les ocurre verter el agua dulce del Ebro al mar, cogerla salada en Sagunto y desalarla para Catalunya”. Doncs això. Aquesta és aproximadament la estratègia política per salvar-nos de la sequera. Donem per fet que la versió del poble és absolutament errònia. La gent no sap res de recursos ni solucions ni coses bones. Són els polítics, el poder els que tenen clar el que és millor per nosaltres. Tot i així, la cosa no deixa de ser sorprenent.
Fa anys que la sequera amenaça, que les pluges minven i els pantans baixen. Fa anys que les fuites porten més aigua que els rius de les conques regulades. La saviesa popular avisava però l’interès polític ens mirava amb un somriure paternal. Què sabrà aquesta pobra gent, pensaven.
Una cosa semblant va passar farà ja una dècada i la solució final va ser portar aigua en vaixells. Voleu una imatge més patètica? Una carcassa de ferro travessant l’aigua salada del mar per omplir garrafes aptes pel consum. Doncs repetirem l’espectacle. En tot aquest temps no s’ha treballat en cap solució. Per ateus que diguin ser els polítics tots esperaven que les novenes a les verges tinguessin resposta. No l’han tingut i ara la solució és prohibir al poble dutxar-se.
Teníem per Catalunya -i encara funcionen- un parell de dessaladores d’aigua, però clar, funcionaven a mitja potència, relaxades, treballant el just per no rovellar-se. A tres dies de quedar-nos sense un simple toll on beure les caderneres, l’autoritat ha decidit posar-les ha tota màquina, fins que les turbines rebentin.
Seria massa, prevenir una miqueta? No podríem dedicar una brigada a tapar canonades mentre la sequera no amenaça? No seria bonic dutxar-se sense haver de beure després l’aigua ensabonada?
Les autoritats han decidit ara, com van fer deu anys enrere, posar fil a l’agulla i projecten mesures anti sequera per d’aquí a una altra dècada. Una promesa que es dissoldrà després que caiguin quatre gotes. Decididament la política és tan incomprensible com el cicle de l’aigua.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LA SOCIETAT DE LA NEU ES DESCONGELA
Crisi al sector de la neu
Vaquèira i el Liceu han estat les grans celestines de Catalunya. La de casaments que s’han acordat entre àries wagnerianes i esquís travessats. La de fortunes que s’han consolidat gràcies als xiscles de les sopranos i de les noietes que s’han torçat el turmell.
Però ara no plou, no fa fred i els tractors dels emprenyats pagesos barren el pas a la burgesia catalana camí de la muntanya nevada. Cada dia tenim més fadrines i hereus per casar i en lògica conseqüència, menys hereus per dilapidar el que la neu va iniciar.
No és conya el problema que s’atansa. Les parelletes, tard o d’hora trobaran un altre racó on arraulir-se o renovaran l’abonament pel Liceu però el Pirineu en bloc es pot fondre com un glaçó. Apart de quatre vaques, el Pirineu és turisme. Hotels, apartaments, lloguer de materials per l’esquí, restaurants, bars, visites guiades, metges de pista, monitors de pista, ambulàncies de pista... Tot això, desapareixerà i amb quatre vaques, el Pirineu no tira.
Ni el romànic aguanta la manca de neu. El romànic està fora pista i només passen per allí els esquiadors frustrats per un dia de pluja o boira baixa. No són les mares de Déu els reclams pirinencs, són les celestines i la transacció entre parelles per engreixar el patrimoni.
A no tardar, el Pirineu serà un altre. Rústic, amb restes d’instal·lacions i ferralla. Emigració de petits mercaders a la Costa Brava. Pisos a manta que es llogaran a preu de saldo. I un dia a l’any, la festa major d’estiu ennuvolada com una mala cosa.
Mal futur. No fa gràcia veure l’empobriment del que fou reducte de luxe i diner. La pobresa, si és històrica es porta millor però les runes d’un antic imperi entristeix.
Els quimèrics diuen que encara hi som a temps, que si el Pirineu torna a l’essència del pagès i la vaca, pot refer-se i fins i tot millorar-se. Que no gastar tot el pressupost en el turisme pot ser una forma de mantenir una vida sostenible. Però caldria començar ara i ara no es començarà perquè fins que no portem cinc anys de sequera i calor asfixiant, la industria del turisme seguirà allà a base de rebaixes i subvencions que mai no arribaran a la puta vaca que pastura per les muntanyes.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
PER UNA VEGADA, SÍ SENYORA
Natàlia Mas, consellera d’Economia i Hisenda
Per una vegada hi ha un pla, per una vegada hi ha una estratègia i per una vegada sembla coherent i ben explicada. El relat de Natàlia Mas sobre el recursos europeus “Next Generation” és senzill però amb grans possibilitats. L’atenció a la nova industria estratègica, com la fabricació de xips, pot donar un altre caire a la nostra economia. Només cal que des de la Generalitat l’escoltin i la recolzin perquè al final, tot depèn de Madrid i Madrid és picar en ferro fred.
EL NEGOCI DE LES DEIXALLES
El poder d’emmerdar les coses
La deixalleria a primer cop d’ull, no sembla tenir masses secrets. Tens una sogra que t’emprenya a casa, la fots a la deixalleria i se l’enduen. Fàcil. Però la ment humana és capaç de complicar les coses més senzilles. Per exemple: ets cuidador de gossos (tres al dia). Vas fent. Passeges, t’ajups a recollir la merda i el tornes a l’amo. Fàcil també. Però un dia ve l’administració i et diu que allò no funciona, que és massa senzill i t’obliga a crear una societat anònima per entretenir als tres gossos. Doncs això ha passat amb les deixalleries. D’un negoci normal, administrat generalment per gent jubilada, s’ha passat a l’empresa privada i ara ja a les empreses multinacionals que alhora subroguen el servei. Calia? Més paper, més negoci, més merder... per treure la merda.
SERAN TERRORISTES PERÒ EN SABEN UN OU
Els hutí i el Mar Roig
Els veus i ningú no ho diria però els hutís dominen el tema marítim. Amb quatre accions han deixat el Mar Roig més perillós que quan la cosa del Moisès. I ara se’ls ha passat pel cap una nova estratègia, tallar el cablejat submarí d’internet. Difícil d’imaginar com compliran l’amenaça però si ho aconsegueixen tindran al món als seus peus. Podem viure en guerra, sense pa ni formatge, però si ens tallen internet la civilització haurà de tallar-se una altra cosa.
ISABEL AYUSO NO TREMOLA MAI O QUASI
Milers de sèniors abandonats durant la pandèmia de COVID
La Pasionaria de la dreta que es mostra com una Mater dolorosa d’un retaule religiós amb una gran dosi d’erotisme és una adepte de la mentida ja que havent fet de periodista i experta en comunicació política no té por a la incoherència. D’un costat acusa Pedro Sánchez de dictador d’esquerra que tindria milers de morts sobre la consciència i de l’altre amaga el cap sota l’ala ja que la regió madrilenya, en matèria de sanitat té les pitjors estadístiques de l’estat amb 29% de contagis, 33% de morts entre els quals 17.500 sèniors morts en les residències de la comunitat.
Però ella se’n fot com de la gent que la vota. Pobrets!
LA MARE CONDEMNADA PER SER MÉS RUC QUE EL PEBRE
Dotze jutges d’un jutjat condemnen la mare d’un adolescent penjat
Jennifer Crumbley va declarar en el judici que el seu marit va comprar una pistola Sig Sauer de 9 mm com a regal de Nadal uns dies abans del tiroteig i va entrenar el seu fill en un camp de tir.
Ara l’adolescent nord-americana compleix cadena perpètua per matar quatre estudiants del seu institut el 2021. Sembla ser que va insistir en que no li duguessin l’arma… però sa mare va insistir i guanyar.
Els 12 membres del jurat, a Pontiac, Michigan, van deliberar... el seu veredicte: “Amb 45 anys, ets una mala mare, culpable d’homicidi involuntari Jennifer Crumbley. L’acte final és dir-li quants anys es passarà a la presó.
LES FUTURES BOMBERES DE CATALUNYA TREUEN PIT
“Necessitem bomberes com tu”
Es veu que el facultatiu responsable de fer l'electrocardiograma a les dones aspirants a Bomberes va interpretar al peu de la lletra l’eslògan per atreure aspirants. A la prova mèdica de les oposicions al cos de Bombers, a les dones els hi van fer treure els sostenidors i no els hi van donar detalls del perquè.
Sembla estrany que a hores d’ara encara passin coses com aquesta. Com a mínim hi ha queixa i denuncia anònima de més de 50 dones, impossible reaccionar in situ. Per ara, la Conselleria d’Interior, estudia, investiga i demana responsabilitats al facultatiu i l'empresa externa encarregada de les proves.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
CARNAVAL
UN MOMENT DE LLIBERTAT
ALEGRIA
I MISSATGE POLÍTIC
PERQUÈ TOT SEGUEIXI IGUAL
ALEKSEI NOVALNI HA MORT EN UNA PRESÓ DE PUTIN
The translation in English will be soon available
DEL “MANANTIAL DE LA DONCELLA” A LA VAGINA DE LA DONZELLA
Premis Gaudí
Dona, de no més de trenta cinc anys, ex estudiant a l’Escac (escola de cinematografia catalana), preocupada i ocupada en la història del feminisme. Futur: Premi Gaudí.
Cronologia. Cal ser jove, una mica tímida i tenir una experiència personal o estudiada del paper de la dona al llarg de la història. Futur: Premi Gaudí.
Els gremis es protegeixen. L’actual gremi del cinema català està format per moltes dones joves, honestes, reivindicatives però no agressives, més poetesses que lluitadores de trinxera. Futur: Premi Gaudí.
Temàtica. Naturalment la dona, però especialment el sexe de la dona. La repressió femenina, diuen, és sobre tot sexual. La marginació social, marital, el jou de la maternitat, el destí com a infermera dels vells, víctima de l’engany del marit, la prohibició de ser el que somnia ser... tot això queda una mica de costat. No és cinematogràfic. La pantalla el que retrata bé, és la repressió sexual. Molta mà a l’entrecuix, mugrons excitats, molts crits ofegats de plaer onanista. Imatge clara i concisa de la necessitat femenina. Futur: Premi Gaudí.
Què serà dels Premi Gaudí el dia que passi la moda de la vagina tremolosa? Quan es trobin altres maneres d’explicar la insatisfacció de la dona i de l’home i dels infants davant aquesta vida?
Arribarà el dia (en altres països ja ha arribat) en que la masturbació femenina deixarà de ser símbol d’opressió perquè la opressió serà (ja és) tan universal i absoluta que la gent necessitarà uns altres camins per fugir de la realitat. En les múltiples subdivisions de tendències sexuals ja s’ha inclòs el de la gent que passa de sexe, que potser un dia s’anima manipulant-se però que això no fa més que endarrerir per una estona el malestar com a ésser humà.
Futur dels Premis Gaudí? Abandonar la moda del moment. L’art mai no perdura com a moda. I buscar una manera d’expressar sentiment més enllà de la vagina. Perdrem aquesta visió del món com en el seu moment vàrem perdre la de l’home que estava obsessionat amb la “Vecina del quinto”, no serà cap desgràcia. Com no ho va ser deixar de mentir dient que ens encantava el “Manantial de la Doncella”.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
SURO O M’ENFONSO?
Els dubtes de Zelenski
No recordo exactament el nom. Feijóo no era, potser Messi o Hamlet, què sé jo... però hi havia un personatge que malgrat el seu poder, dubtava. Benaurat. A mi em passa el mateix.
Fa temps, que Rússia ens va envair. Seré sincer, em van agafar cagarrines però algun dels assessors que ja he acomiadat, em va dir que potser caldria demanar ajuda a Europa. Europa! Imagineu, un continent que viu només per les seves balances de pagaments. Però vaig fer-ho. I oh sorpresa! Em van escoltar i ajudar.
Primer dubte. Van ajudar a Ucraïna perquè teníem la raó o perquè els convenia enfrontar-se una miqueta amb Putin? Sigui com sigui, hem tingut fins ara tanta ajuda militar que fins i tot vàrem prometre una ofensiva. Per tirar endavant la gesta vaig nominar al cap de l’exercit i heroi de Kiiv, Zalujini.
Segon dubte. Zalujini és un bon militar o un traïdor? En sis mesos no ha avançat ni un pam. Ell diu que el material enviat pels aliats és una merda de material, però és cert? Davant el dubte el vaig destituir. Que es foti! Però la seva excusa em planteja un...
Tercer dubte. Son els meus aliats, aliats? Com si diguéssim Europa i els EEUU volen la nostra victòria o ens envien material caducat i mentre, intenten fer-se amics altra vegada amb Putin? Aquest constant joc de dir que ens enviaran més suport i després retenir-lo i encara més després enviar-lo, forma part d’una necessitat real dels estats, és una enganyifa o el que volen és que em torni boig. Començo a tenir les meves sospites.
Putin és molt puta però la majoria dels meus teòrics aliats també i no deixa de ser curiós que mentre els aliats m’apressen demanant-me guanyar d’un dia per l’altre a la gran mare Russa, als russos no els demanin ni una vegada una retiradeta més o menys estratègica a canvi de petroli o del que sigui. Rússia hi guanyaria i un servidor podria lluir d’haver reconquerit alguna cosa, encara que fossin un parell d’alzines.
No voldria cansar-los, però tot això em fa pensar i tenir un quart dubte. Algú juga net en aquest conflicte? I encara un cinquè dubte. Jugo jo net?
LA GARSA PROSTÀTICA
GERMANOR SENEGAL - ESPANYA
Retràs en les eleccions
El Senegal, és de lo milloret d’Àfrica com Espanya ho és de l’univers però amb les seves coses també. Per exemple els retards, com Espanya en el sistema ferroviari. Ara mateix, les eleccions al Senegal estaven convocades pel febrer però alguna averia a les catenàries ha posposat el plebiscit fins el novembre. Gairebé un any.
L’averia, sembla greu i no va de catenàries. Va de poder. El país el mana un tal Sall que porta dues legislatures al capdavant de l’estat i probablement li ha agafat el gust. En teoria no pot presentar-se per un tercer mandat i alguna cosa ha de fer l’home, així que de moment, s’ha donat un any més suspenent les eleccions previstes. Bona estratègia. Una mica cutre però d’entrada, efectiva. A ben segur, la mateixa estratègia que utilitzarà la dreta espanyola el dia que aconsegueixi governar via vots o tancs. Una vegada al poder, segur que troba un munt d’excuses per no deixar la presidència.
Sall ha donat les excuses que sempre es donen en aquests casos. Naturalment, ell l’únic que desitja és salvaguardar la democràcia al Senegal i per això acusa als opositors de tota mena de disbarats. N’hi ha un munt d’opositors, però a Sall “no le duelen prendas” i se’ls carrega d’una sola tacada. Rose Wandi i Wade, líders amb possibilitats, han estat apartats de les llistes per tenir dos passaports (el passaport també va ser una arma molt utilitzada a l’Espanya franquista) en aquests cas el senegalès i el francès. Greu falta com tothom pot entendre. Aquests líders junt a Mustapha Mamba pensen recorre a totes les institucions legals (si es que en queda alguna) però segur que el procés de denuncia serà més llarg que l’any de retard manat per Sall. Una mica també com passa amb les denúncies interposades als tribunals espanyols que surten i s’amaguen segons calgui... a qui calgui.
Molt possiblement aviat es firmarà un tractat de germanor entre els dos països.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
IRLANDA DEL NORD ESDEVÉ REPUBLICANA!
Per primera vegada una dona del Sinn Féin, primera ministra
Després de segles de colonització d’Irlanda per part del Regne Unit, i seguit d’una lluita aferrissada per la independència, Irlanda aconseguí independitzar-se el 1921, llevat del nord-est de l’illa, que va romandre sota domini britànic.
No fou fins al 1998, en l’acord del Divendres Sant, que es posà fi a la guerra entre l’IRA i els partidaris republicans d’una Irlanda unida per una banda, i les forces unionistes dels voluntaris de l’Ulster i de l’exèrcit britànic per l’altra.
Aquest acord establia un govern dual entre republicans i unionistes, i reconeixia el dret del poble nord-irlandès a decidir el seu futur polític. Fins aleshores, els unionistes havien guanyat les eleccions al parlament autonòmic. El 2022, per primera vegada els republicans irlandesos del Sinn Féin van assolir el primer lloc amb un 29% dels vots, seguits pel 21,3% del Partit Unionista Democràtic, i no ha estat fins al febrer d’enguany que els republicans han accedit al govern per mitjà de Michelle O’Neill com a primera ministra. És la primera dona a ocupar aquest càrrec, té 47 anys i és vicepresidenta del partit.
Malgrat que les decisions polítiques de la primera ministre han de comptar amb l’acord del viceprimer ministre, del Partit Unionista Democràtic, els republicans d’esquerra volen realitzar diverses avenços socials en favor de les classes populars, promoure la llengua irlandesa en l’ensenyament i la vida pública, i alhora fer un referèndum el 2030 per la reunificació d’Irlanda.
Els nord-irlandesos, que van votar majoritàriament en contra de sortir de la UE, poden accedir també a la nacionalitat irlandesa, i gaudeixen de moltes avantatges comercials amb la UE, mentre pel contrari, ara tenen noves barreres duaneres amb el Regne Unit.
Cada cop més els partidaris de la reunificació amb la República d’Irlanda van guanyant terreny, i per fi s’albira el final del domini colonial anglès de l’illa, després de tants segles.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
NEUMÀTICS, LA ÚLTIMA MÀFIA A DESTAPAR
De la revolució del neumàtic d'aire al càrtel actual
Un veterinari escocès, John Boyd Dunlop, va inventar el pneumàtic de goma per a les rodes del tricicle del seu fill. Dunlop, que treballava làmines de goma per fer guants, va idear fer rodar aquestes làmines al voltant d'un eix per formar un cilindre elàstic amb els dos extrems enganxats de manera que es pogués omplir d'aire. De les dues idees conjuntades va néixer el neumàtic... La invenció del neumàtic d'aire va ser una revolució a la qual van enganxant-se els francesos André i Édouard Michelin i conèixer una expansió fulgurant.
Actualment la Comissió Europea investiga el càrtel dels neumàtics. En total secret van preparar unes inspeccions sorpresa als fabricants de pneumàtics, Michelin, Bridgestone, Continental, Nokian i Goodyear. Per què?
La Comissió Europea, que supervisa la competència a la UE, sospita que s'hagi produït un "acord secret sobre els preus" entre les diverses empreses del sector. En definitiva, hi ha un càrtel de preus dels diversos fabricants europeus de neumàtics. Tot i que encara no es coneix el resultat de les inspeccions sembla que han provat el delicte de manca d’obediència a la competència.
Michelin, el primer que està en el punt de mira, nega l'existència de pràctiques anticompetitives. El grup francès esmentat per la Comissió Europea en el seus comunicats, nega a fortiori qualsevol pràctica de coordinació sobre els preus i diu que aplica escrupolosament les regles de la competència en tots els països en els quals opera.
Al seu torn el fabricant alemany de neumàtics Continental va confirmar que estava sent investigat en diversos estats de la UE. Nokian de Finlàndia i Goodyear dels Estats Units han comunicat que estan cooperant plenament amb les autoritats.
Clar que en aquest tipus de delictes sobre competició de mercat, una empresa declarada culpable pot ser multada amb fins a un 10% de la seva facturació mundial anual i no hi ha un termini legal per dur a terme aquest tipus d'investigacions.
Del liberalisme com a sistema als càrtels només hi ha una distància molt curta.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
LES AVANTATGES DE LA DRETA
Bukele arrasa a El Salvador
Nayib Bukele. Quaranta dos anys. Empresari i polític. Biografia apart, és pura dreta malgrat que ha batejat al seu grup com a Partit de les Noves Idees. De noves res. Pura Bíblia. Ull per ull. Crueltat per crueltat.
La gran obra de Bukele ha estat construir una presó amb capacitat per quaranta mil detinguts i omplir-la. Millor ni imaginar les tècniques que ha utilitzat per aconseguir aquesta gran cacera. Ni la pagesia redueix la població de conills amb tanta efectivitat. Un petit exemple però tanmateix significatiu, qualsevol salvadoreny tatuat pot ser privat de llibertat fins que l’autoritat no digui el contrari. La idea molt democràtica no ho sembla. Les formes de detenció tampoc i el règim penitenciari que reben els quaranta mil presoners, menys encara. Cap cot, calçotets per tota vestimenta i la sentència del superior de la presó assegurant que ni un dels encarcerats tornaran a sortir al carrer. Per Déu que d’això se’n diu sentència bíblica.
I, entre tanta demostració dictatorial, resulta que Bukele, empresari i polític, ha guanyat les darreres eleccions democràtiques amb més del vuitanta per cent dels vots escrutats.
Per què? La població salvadorenya és especialment hitleriana? No... probablement no. El que passa és que els salvadorenys han passat anys sota una altra dictadura, la de les bandes que atemorien la població pel sol fet de tenir una arma de repetició i una ànima rossegada. Cada dia nens, adults i ancians patien la impunitat de l’home armat. No tots arribaven a casa, no tots amb la roba amb la que havien sortit, no tots amb el cos lliure de nafres.
Bukele ha aconseguit per mitjans absolutament al marge de tot dret humà, reduir aquestes bandes que actuaven també al lluny de qualsevol dret humà, animal o vegetal. I el poble ha votat a Bukele perquè segueixi ampliant les seves instal·lacions penitenciaries i que les ompli fins a rebentar utilitzant els mitjans que vulgui. La llibertat comença per la nostra llibertat a sortir al carrer pensen els salvadorenys. I això ho sap la dreta. I així ho utilitza i justifica. I així ens la trobarem dins de casa un dia d’aquests. LLUFA GENERALITZADA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
INTEL·LIGÈNCIA HUMANA
El cercle de l’aigua
Diu un anònim internauta: “Solo a los tontos de haba se les ocurre verter el agua dulce del Ebro al mar, cogerla salada en Sagunto y desalarla para Catalunya”. Doncs això. Aquesta és aproximadament la estratègia política per salvar-nos de la sequera. Donem per fet que la versió del poble és absolutament errònia. La gent no sap res de recursos ni solucions ni coses bones. Són els polítics, el poder els que tenen clar el que és millor per nosaltres. Tot i així, la cosa no deixa de ser sorprenent.
Fa anys que la sequera amenaça, que les pluges minven i els pantans baixen. Fa anys que les fuites porten més aigua que els rius de les conques regulades. La saviesa popular avisava però l’interès polític ens mirava amb un somriure paternal. Què sabrà aquesta pobra gent, pensaven.
Una cosa semblant va passar farà ja una dècada i la solució final va ser portar aigua en vaixells. Voleu una imatge més patètica? Una carcassa de ferro travessant l’aigua salada del mar per omplir garrafes aptes pel consum. Doncs repetirem l’espectacle. En tot aquest temps no s’ha treballat en cap solució. Per ateus que diguin ser els polítics tots esperaven que les novenes a les verges tinguessin resposta. No l’han tingut i ara la solució és prohibir al poble dutxar-se.
Teníem per Catalunya -i encara funcionen- un parell de dessaladores d’aigua, però clar, funcionaven a mitja potència, relaxades, treballant el just per no rovellar-se. A tres dies de quedar-nos sense un simple toll on beure les caderneres, l’autoritat ha decidit posar-les ha tota màquina, fins que les turbines rebentin.
Seria massa, prevenir una miqueta? No podríem dedicar una brigada a tapar canonades mentre la sequera no amenaça? No seria bonic dutxar-se sense haver de beure després l’aigua ensabonada?
Les autoritats han decidit ara, com van fer deu anys enrere, posar fil a l’agulla i projecten mesures anti sequera per d’aquí a una altra dècada. Una promesa que es dissoldrà després que caiguin quatre gotes. Decididament la política és tan incomprensible com el cicle de l’aigua.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LA SOCIETAT DE LA NEU ES DESCONGELA
Crisi al sector de la neu
Vaquèira i el Liceu han estat les grans celestines de Catalunya. La de casaments que s’han acordat entre àries wagnerianes i esquís travessats. La de fortunes que s’han consolidat gràcies als xiscles de les sopranos i de les noietes que s’han torçat el turmell.
Però ara no plou, no fa fred i els tractors dels emprenyats pagesos barren el pas a la burgesia catalana camí de la muntanya nevada. Cada dia tenim més fadrines i hereus per casar i en lògica conseqüència, menys hereus per dilapidar el que la neu va iniciar.
No és conya el problema que s’atansa. Les parelletes, tard o d’hora trobaran un altre racó on arraulir-se o renovaran l’abonament pel Liceu però el Pirineu en bloc es pot fondre com un glaçó. Apart de quatre vaques, el Pirineu és turisme. Hotels, apartaments, lloguer de materials per l’esquí, restaurants, bars, visites guiades, metges de pista, monitors de pista, ambulàncies de pista... Tot això, desapareixerà i amb quatre vaques, el Pirineu no tira.
Ni el romànic aguanta la manca de neu. El romànic està fora pista i només passen per allí els esquiadors frustrats per un dia de pluja o boira baixa. No són les mares de Déu els reclams pirinencs, són les celestines i la transacció entre parelles per engreixar el patrimoni.
A no tardar, el Pirineu serà un altre. Rústic, amb restes d’instal·lacions i ferralla. Emigració de petits mercaders a la Costa Brava. Pisos a manta que es llogaran a preu de saldo. I un dia a l’any, la festa major d’estiu ennuvolada com una mala cosa.
Mal futur. No fa gràcia veure l’empobriment del que fou reducte de luxe i diner. La pobresa, si és històrica es porta millor però les runes d’un antic imperi entristeix.
Els quimèrics diuen que encara hi som a temps, que si el Pirineu torna a l’essència del pagès i la vaca, pot refer-se i fins i tot millorar-se. Que no gastar tot el pressupost en el turisme pot ser una forma de mantenir una vida sostenible. Però caldria començar ara i ara no es començarà perquè fins que no portem cinc anys de sequera i calor asfixiant, la industria del turisme seguirà allà a base de rebaixes i subvencions que mai no arribaran a la puta vaca que pastura per les muntanyes.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
PER UNA VEGADA, SÍ SENYORA
Natàlia Mas, consellera d’Economia i Hisenda
Per una vegada hi ha un pla, per una vegada hi ha una estratègia i per una vegada sembla coherent i ben explicada. El relat de Natàlia Mas sobre el recursos europeus “Next Generation” és senzill però amb grans possibilitats. L’atenció a la nova industria estratègica, com la fabricació de xips, pot donar un altre caire a la nostra economia. Només cal que des de la Generalitat l’escoltin i la recolzin perquè al final, tot depèn de Madrid i Madrid és picar en ferro fred.
EL NEGOCI DE LES DEIXALLES
El poder d’emmerdar les coses
La deixalleria a primer cop d’ull, no sembla tenir masses secrets. Tens una sogra que t’emprenya a casa, la fots a la deixalleria i se l’enduen. Fàcil. Però la ment humana és capaç de complicar les coses més senzilles. Per exemple: ets cuidador de gossos (tres al dia). Vas fent. Passeges, t’ajups a recollir la merda i el tornes a l’amo. Fàcil també. Però un dia ve l’administració i et diu que allò no funciona, que és massa senzill i t’obliga a crear una societat anònima per entretenir als tres gossos. Doncs això ha passat amb les deixalleries. D’un negoci normal, administrat generalment per gent jubilada, s’ha passat a l’empresa privada i ara ja a les empreses multinacionals que alhora subroguen el servei. Calia? Més paper, més negoci, més merder... per treure la merda.
SERAN TERRORISTES PERÒ EN SABEN UN OU
Els hutí i el Mar Roig
Els veus i ningú no ho diria però els hutís dominen el tema marítim. Amb quatre accions han deixat el Mar Roig més perillós que quan la cosa del Moisès. I ara se’ls ha passat pel cap una nova estratègia, tallar el cablejat submarí d’internet. Difícil d’imaginar com compliran l’amenaça però si ho aconsegueixen tindran al món als seus peus. Podem viure en guerra, sense pa ni formatge, però si ens tallen internet la civilització haurà de tallar-se una altra cosa.
ISABEL AYUSO NO TREMOLA MAI O QUASI
Milers de sèniors abandonats durant la pandèmia de COVID
La Pasionaria de la dreta que es mostra com una Mater dolorosa d’un retaule religiós amb una gran dosi d’erotisme és una adepte de la mentida ja que havent fet de periodista i experta en comunicació política no té por a la incoherència. D’un costat acusa Pedro Sánchez de dictador d’esquerra que tindria milers de morts sobre la consciència i de l’altre amaga el cap sota l’ala ja que la regió madrilenya, en matèria de sanitat té les pitjors estadístiques de l’estat amb 29% de contagis, 33% de morts entre els quals 17.500 sèniors morts en les residències de la comunitat.
Però ella se’n fot com de la gent que la vota. Pobrets!
LA MARE CONDEMNADA PER SER MÉS RUC QUE EL PEBRE
Dotze jutges d’un jutjat condemnen la mare d’un adolescent penjat
Jennifer Crumbley va declarar en el judici que el seu marit va comprar una pistola Sig Sauer de 9 mm com a regal de Nadal uns dies abans del tiroteig i va entrenar el seu fill en un camp de tir.
Ara l’adolescent nord-americana compleix cadena perpètua per matar quatre estudiants del seu institut el 2021. Sembla ser que va insistir en que no li duguessin l’arma… però sa mare va insistir i guanyar.
Els 12 membres del jurat, a Pontiac, Michigan, van deliberar... el seu veredicte: “Amb 45 anys, ets una mala mare, culpable d’homicidi involuntari Jennifer Crumbley. L’acte final és dir-li quants anys es passarà a la presó.
LES FUTURES BOMBERES DE CATALUNYA TREUEN PIT
“Necessitem bomberes com tu”
Es veu que el facultatiu responsable de fer l'electrocardiograma a les dones aspirants a Bomberes va interpretar al peu de la lletra l’eslògan per atreure aspirants. A la prova mèdica de les oposicions al cos de Bombers, a les dones els hi van fer treure els sostenidors i no els hi van donar detalls del perquè.
Sembla estrany que a hores d’ara encara passin coses com aquesta. Com a mínim hi ha queixa i denuncia anònima de més de 50 dones, impossible reaccionar in situ. Per ara, la Conselleria d’Interior, estudia, investiga i demana responsabilitats al facultatiu i l'empresa externa encarregada de les proves.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
CARNAVAL
UN MOMENT DE LLIBERTAT
ALEGRIA
I MISSATGE POLÍTIC
PERQUÈ TOT SEGUEIXI IGUAL
ALEKSEI NOVALNI HA MORT EN UNA PRESÓ DE PUTIN