Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : COVID. Unió Europea. Hegemonia mundial Xina. Regió de Xinjiang. Mamífers salvatges. Negacionisme. SHAW. Ibex. Llibertats personals
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
17 d'abril 2020
ENDERROCS
Moisès va esfondrar les muralles de Jericó.
El Còvid ha esquerdat a la Unió Europea d’un sol cop. Guanya el Covid per golejada.
La manca de solidaritat entre europeus existia des del començament però la hipocresia diplomàtica, maquillava els egoismes nacionals.
Ara, quan Europa s’ha convertit en un Titànic, cada membre de la Unió ha mirat només per ell, deixant a l’estacada als seus aparents companys de viatge.
Europa no te ni orquestra per amenitzar el seu naufragi.
I de la mateixa manera que en el Titànic, els primers en tenir l’aigua al coll van ser els que treballaven a màquines, personal de neteja, cambrers...
El COVID s’ha endut d’una sola passada, tot el que feia olor de cultura.
Al món artístic, que des de sempre han anat a la deriva, ara, les punxes del COVID, els ha rebentat el flotador de plàstic patrocinat on es subjectaven.
D’aquí a poc, qui enyori qualsevol tipus d’art, haurà d’aprendre a bussejar perquè tot estarà al fons del mar i de l’oblit.
I Xerinola científica per acabar, les 5.400 espècies de mamífers que alberguen 460.000 virus, han escollit al seu col·lega Trump, com el Corona més perillós de l’any.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LA OBRA DE FU MANCHÚ S’ESTÉN PER TOT EL PLANETA
Tots els països a hores d’ara estan preocupats per combatre i vèncer el coronavirus. Però un altre virus, més perillós, amenaça la humanitat. L’imperi ianqui ja fa temps que fa aigües i ara mateix és fa evident la seva descomposició alhora que està emergint un nou imperi que, poc a poc, es va fent amb l’hegemonia mundial: la Xina.
Amb 1.400 milions d’habitants, considerada la fàbrica del món, està governada per un estat- partit, que manté el monopoli d’un capitalisme salvatge en un país de cultura mil•lenària i de submissió a les jerarquies imperials dominants. I també amb la revolució maoista es va explicar un marxisme sui generis, que poc te a veure amb el pensament original de Marx.
És notòria la seva expansió actual arreu del planeta . Han esdevingut els creditors del món i la seva presència arriba a tots els continents, portant fins i tot treballadors i exèrcit propi. Al mateix Mèxic l’or extret d’una mina controlada pels narcos és traslladat des de allà mateix a la Xina.
És molt significatiu i deplorable el genocidi al que es veu sotmès el poble uigur, una de les nacions de la branca turca i musulmana, que viuen a la regió de Xinjiang, doncs una bona part d’aquest poble està confinat en camps de concentració, anomenats de rehabilitació per les autoritats xineses, i sotmesos a un impecable control i a un procés de senyalització mitjançant un xip que els hi col•loquen a cada un d’ells per a destruir la seva identitat.
Serà capaç el poble xinès de revoltar-se contra l’elit tot poderosa que els manté en la seva màxima obediència i servitud.
Què passarà a tots els altres països quan s’hagi vençut al coronavirus? Serem capaços d’avançar en els valors humanístics, de justícia social i de llibertats? Creixeran les dissidències i l’expansió del lliure pensament que farà impossible arribar a unes societats menys lliures i governades per poders totalitaris?
Evidentment, tot depèn i dependrà de nosaltres però per si de cas, compte amb la cinquena columna que tenim a casa nostra: quan aneu a botigues, bars o restaurants xinesos deixeu una bona propina i quan entreu digueu hola en xinès:NÎ Hao. I quan marxeu saludeu amigablement amb una reverencia i un moltes gracies, adéu: Zàijiàn, xiè-xie. I si us plau, deixeu d’aprendre anglès, alemany o el rus i comenceu a iniciar-vos en la llengua de Mao i Confuci.
LA KINTA FORKA
HOSTES VINGUEREN I DE CASA ENS TRAGUEREN
La pandèmia Covid-19 era inimaginable però ara els grans laboratoris estan dedicant els seus esforços a la comprensió de la dinàmica de noves malalties infeccioses com el Covid-19. Perquè? Senzill! Per la certesa que hi haurà altres pandèmies.
L'epidèmia actual pertany al grup de zoonosis o malalties que passen de la fauna salvatge, els animals domèstics i els humans. La destrucció continua del medi ambient ha provocat més zoonosi. Ara, la humanitat s’enfronta a espècies virals parasitàries contra les quals està desarmada. Hem afrontat el VIH, l’ebola, el dengue, el Zika, la Chikungunya, la febre de lassa, el Sars, el H5N1, l'H1N1, i moltes altres malalties en l'últim mig segle i els episodis epidèmics són cada vegada més freqüents.
Les 5.400 espècies de mamífers existents són la llar d'unes 460.000 espècies de virus, en gran majoria no descrits. Com tots els patògens, els virus formen part del funcionament ecològic controlant el creixement de la seva espècie hoste. Els mamífers salvatges representen només el 4% de la biomassa dels mamífers terrestres, els humans i els seus animals domèstics comptabilitzem el 96% restant. L'amenaça disminuiria amb la seva extinció? Doncs és el contrari! L'Artificialització de més del 80% de la terra de conreu, l'extensió de l'agricultura industrial de monocultiu i la distribució mundial faciliten l’expansió dels virus.
És així com el virus que encara estava duent a terme el seu cicle de vida en una població de ratpenats en algun lloc d'Àsia a la tardor de 2019, emergeix en un mercat xinès al desembre de 2019 i es propaga a tota la terra en tres mesos. Pandèmies, alteracions climàtiques causades per les emissions de gasos d'efecte hivernacle i extinció massiva d'espècies confronta la humanitat amb les conseqüències de les seves destruccions fruit d’una elecció econòmica i política.
La supervivència de la nostra espècie i la preservació dels entorns naturals només s’aconseguiran seguint altres vies però el primer gran pas és apartar els negacionistes de les amenaces globals provocades per l’activitat humana.
EL CONVIDAT
UN HOME FELIÇ!!!
Vaig escapar del confinament. La dona està embarassada i li va agafar un desig. Tenint present que els tres nens que tenim, estan plens de pigues. Vaig córrer a satisfer el seu desig. Els espàrrecs de marge, no es comercialitzen i cal buscar-los al camp.
En aquestes estava, quan vaig relliscar i tot culejant per la pendent em va aturar un peu humà del 47 però sense sabates.
Al principi no li sortia la veu (feia vint anys que no parlava) però somreia beatíficament. Vestia branques, fulles i pells d’animal. Qui sou? Vaig preguntar.-Heu vist un cotxe espatarrat a mitja baixada? Doncs era el meu. Un dia de pluja, vaig patinar, el cotxe va anar barranc avall i jo, em vaig quedar aquí. -Esperant ajuda? -Al contrari. Esperant que ningú em trobés com així ha estat fins ara mateix. N’estava tip d’allò. Feina, dona, fills, preocupacions... A la merda tot. Aquí s’hi està de collons. Si vol quedar-se, a uns quilòmetres hi ha una altra cova.
La idea no era tan dolenta, però el sentit del deure, em va reprimir: Es que tinc a la dona embarassada! Raó de més!
Interessant, el tipus. -I què menja? -De tot, plantes animalets, peixets... tot molt petitet. -I està al corrent del que passa al món? -Absolutament. Surt el sol i es pon. A vegades fa fred i a vegades calor. Ho sé tot.
I del covid?
L’ermità es va convertit tot ell en un interrogant. Per no fer-lo patir vaig deixar el tema. -Val, val. M’ajuda a pujar? -No vol quedar-se una estona, avui tinc caragols i amb els espàrrecs que porta vostè, faríem una festassa.
Vostè es feliç, oi? Vaig preguntar.
Del tot, si senyor. Mentre no vinguin a emprenyar-me, molt feliç.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL VINT-I-VUIT...DE LA SÈRIE
LA MADAME SE’NS INFECTA
Que mala pata...
cuarenta años de exitosa profesión sin unas putas ladillas y ahora que sólo estoy de refuerzo, me coge el Coronavirus.
Y mira que no paraba eh?
A veces, en según que fiestas...
O se calla o le retiro el respirador.
Que mala leche, hija, encima que te aplauden cada dia.
L’infermera somriu. De fet es porta molt bé amb la Madame des que aquesta va entrar a l’Hospital, però no sap com fer-la callar i a vegades s’ha de posar dura.
Ahora sí que la casa se va a hacer puñetas. Una se ha ido, la otra se me embaraza y ahora yo...
La pobre Puri no va a poder mantenir el ritmo...
Oye, no te gustaria hacer unes horas, eres muy monina y servicial cuando quieres... Tenemos una clientela estupenda
A cuanto sale por dia, pregunta l’infermera
La Madame sorpresa, De verdad te gustaria? Oh que ilusión.
Mejor que esto serà, digo yo, y mas descansado. Basta con fingir, no?
Bueno, sí, però algo hay que hacer. Tampoco sirve cualquiera.
Yo, mas que nada es por quitarme este uniforme, parecemos enucos y alguna vez me gustaria enseñar las tetas.
Pues claro. Sabes que la última vez que fui a un Hospital todavía habían monjas. Que sádicas eran las tias, y cuando supieron a qué me dedicaba, me ponían las inyecciones de tres en tres.
A mi me parió una monja.
No me digas?!
Era la comadrona, no malpiense, que tiene usted una obsesión con los líos...
Ay Dios, cómo me habré contagiado si llevo dias sin menear una picha?
Señora en este país casi nadie menea nada y mire como estamos de llenos.
¿Y tu sabes si esto es grave?
No ve la televisión, señora?
Me refiero que si el virus deja impotente, porque entonces si que la hemos cagao.
Es a la único que no afecta.
Entonces he de ponerme buena, cuando salgan seguro que van a casa y la Puri sola, pobre.
La Madame es posa bé els llençols, com qui ha de rebre una visita.
Un cigarrito no me lo podries traer?
Cállese un rato y me descansa, luego vuelvo.
Decías en serio lo de pasarte de profesión, es tan humanitària como la tuya, no creas.
No me tiente!
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
TOTAL, RES
L’home en les arts de viure, no ha inventat res, però en les arts de matar supera a la natura i provoca amb la química i la maquinària, totes les matances, les plagues i la fam. B. SHAW.
Morts a la Bíblia: el deu Yahvé va matar a 2.270.365 de persones sense incloure les víctimes de Sodoma i Gomorra, del diluvi de Noé i de les múltiples plagues perquè no s’especifiquen dades concretes. El dimoni en va matar a 10. R. DAWKINS.
Potser això explica la passivitat de l’Ibex i de l’Església davant el coronavirus. Poca cosa per ells?
LA LLUFA
SOCIETAT LIMITADA
Encefalograma pla i de sobte, quan ja dones al pacient per mort, un repunt, un estímul que reviu el cervell del ciutadà. És el coronavirus.
La societat ja no respon a cap altre motivació. No hi ha tema, no hi ha pensament, no hi ha vida que no giri entorn del COVID. Tot és por.
Probablement, passat el pic de la pandèmia, els ciutadans tornaran a una certa normalitat. Se’ls acudiran altres temes, pensaran més enllà, veuran que viure no és exactament respirar a través d’un màscara. Recordaran que es pot tocar a la parella, fer sexe, abraçar als amics i pujar al metro sense sentir-te al corredor de la mort.
Es tornaran a sentir vius, importants i, el que més els importa, segurs. Tornaran a pensar que són immortals, deixaran que la parella faci la seva sempre que no els emprenyi gaire, lliuraran els nens a l’escola perquè els eduquin i es quedaran dins el cotxe satisfets i alliberats veient-los en mans del mestre. Pensaran en la feina, la secretària, en Hisenda i en com defraudar-la. Tornaran a ser homes de bé.
Però segurament, oblidaran que durant aquests temps de confinament, han perdut més coses, moltes altres coses. No notaran que durant aquesta pandèmia, el cervell s’ha anat assecant, fent-se erm i esquarterat. I de ben segur que no entendran que, malgrat estar lliures del virus, el poder haurà aprofitat el COVID per retallar una mica més les seves llibertats personals, deixant-los un marge de vida més trist, més estret i més reprimit.
Per tots aquells ciutadans que prefereixen les reixes al risc, una gran LLUFA.
ENDERROCS
Moisès va esfondrar les muralles de Jericó.
El Còvid ha esquerdat a la Unió Europea d’un sol cop. Guanya el Covid per golejada.
La manca de solidaritat entre europeus existia des del començament però la hipocresia diplomàtica, maquillava els egoismes nacionals.
Ara, quan Europa s’ha convertit en un Titànic, cada membre de la Unió ha mirat només per ell, deixant a l’estacada als seus aparents companys de viatge.
Europa no te ni orquestra per amenitzar el seu naufragi.
I de la mateixa manera que en el Titànic, els primers en tenir l’aigua al coll van ser els que treballaven a màquines, personal de neteja, cambrers...
El COVID s’ha endut d’una sola passada, tot el que feia olor de cultura.
Al món artístic, que des de sempre han anat a la deriva, ara, les punxes del COVID, els ha rebentat el flotador de plàstic patrocinat on es subjectaven.
D’aquí a poc, qui enyori qualsevol tipus d’art, haurà d’aprendre a bussejar perquè tot estarà al fons del mar i de l’oblit.
I Xerinola científica per acabar, les 5.400 espècies de mamífers que alberguen 460.000 virus, han escollit al seu col·lega Trump, com el Corona més perillós de l’any.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
LA OBRA DE FU MANCHÚ S’ESTÉN PER TOT EL PLANETA
Tots els països a hores d’ara estan preocupats per combatre i vèncer el coronavirus. Però un altre virus, més perillós, amenaça la humanitat. L’imperi ianqui ja fa temps que fa aigües i ara mateix és fa evident la seva descomposició alhora que està emergint un nou imperi que, poc a poc, es va fent amb l’hegemonia mundial: la Xina.
Amb 1.400 milions d’habitants, considerada la fàbrica del món, està governada per un estat- partit, que manté el monopoli d’un capitalisme salvatge en un país de cultura mil•lenària i de submissió a les jerarquies imperials dominants. I també amb la revolució maoista es va explicar un marxisme sui generis, que poc te a veure amb el pensament original de Marx.
És notòria la seva expansió actual arreu del planeta . Han esdevingut els creditors del món i la seva presència arriba a tots els continents, portant fins i tot treballadors i exèrcit propi. Al mateix Mèxic l’or extret d’una mina controlada pels narcos és traslladat des de allà mateix a la Xina.
És molt significatiu i deplorable el genocidi al que es veu sotmès el poble uigur, una de les nacions de la branca turca i musulmana, que viuen a la regió de Xinjiang, doncs una bona part d’aquest poble està confinat en camps de concentració, anomenats de rehabilitació per les autoritats xineses, i sotmesos a un impecable control i a un procés de senyalització mitjançant un xip que els hi col•loquen a cada un d’ells per a destruir la seva identitat.
Serà capaç el poble xinès de revoltar-se contra l’elit tot poderosa que els manté en la seva màxima obediència i servitud.
Què passarà a tots els altres països quan s’hagi vençut al coronavirus? Serem capaços d’avançar en els valors humanístics, de justícia social i de llibertats? Creixeran les dissidències i l’expansió del lliure pensament que farà impossible arribar a unes societats menys lliures i governades per poders totalitaris?
Evidentment, tot depèn i dependrà de nosaltres però per si de cas, compte amb la cinquena columna que tenim a casa nostra: quan aneu a botigues, bars o restaurants xinesos deixeu una bona propina i quan entreu digueu hola en xinès:NÎ Hao. I quan marxeu saludeu amigablement amb una reverencia i un moltes gracies, adéu: Zàijiàn, xiè-xie. I si us plau, deixeu d’aprendre anglès, alemany o el rus i comenceu a iniciar-vos en la llengua de Mao i Confuci.
LA KINTA FORKA
HOSTES VINGUEREN I DE CASA ENS TRAGUEREN
La pandèmia Covid-19 era inimaginable però ara els grans laboratoris estan dedicant els seus esforços a la comprensió de la dinàmica de noves malalties infeccioses com el Covid-19. Perquè? Senzill! Per la certesa que hi haurà altres pandèmies.
L'epidèmia actual pertany al grup de zoonosis o malalties que passen de la fauna salvatge, els animals domèstics i els humans. La destrucció continua del medi ambient ha provocat més zoonosi. Ara, la humanitat s’enfronta a espècies virals parasitàries contra les quals està desarmada. Hem afrontat el VIH, l’ebola, el dengue, el Zika, la Chikungunya, la febre de lassa, el Sars, el H5N1, l'H1N1, i moltes altres malalties en l'últim mig segle i els episodis epidèmics són cada vegada més freqüents.
Les 5.400 espècies de mamífers existents són la llar d'unes 460.000 espècies de virus, en gran majoria no descrits. Com tots els patògens, els virus formen part del funcionament ecològic controlant el creixement de la seva espècie hoste. Els mamífers salvatges representen només el 4% de la biomassa dels mamífers terrestres, els humans i els seus animals domèstics comptabilitzem el 96% restant. L'amenaça disminuiria amb la seva extinció? Doncs és el contrari! L'Artificialització de més del 80% de la terra de conreu, l'extensió de l'agricultura industrial de monocultiu i la distribució mundial faciliten l’expansió dels virus.
És així com el virus que encara estava duent a terme el seu cicle de vida en una població de ratpenats en algun lloc d'Àsia a la tardor de 2019, emergeix en un mercat xinès al desembre de 2019 i es propaga a tota la terra en tres mesos. Pandèmies, alteracions climàtiques causades per les emissions de gasos d'efecte hivernacle i extinció massiva d'espècies confronta la humanitat amb les conseqüències de les seves destruccions fruit d’una elecció econòmica i política.
La supervivència de la nostra espècie i la preservació dels entorns naturals només s’aconseguiran seguint altres vies però el primer gran pas és apartar els negacionistes de les amenaces globals provocades per l’activitat humana.
EL CONVIDAT
UN HOME FELIÇ!!!
Vaig escapar del confinament. La dona està embarassada i li va agafar un desig. Tenint present que els tres nens que tenim, estan plens de pigues. Vaig córrer a satisfer el seu desig. Els espàrrecs de marge, no es comercialitzen i cal buscar-los al camp.
En aquestes estava, quan vaig relliscar i tot culejant per la pendent em va aturar un peu humà del 47 però sense sabates.
Al principi no li sortia la veu (feia vint anys que no parlava) però somreia beatíficament. Vestia branques, fulles i pells d’animal. Qui sou? Vaig preguntar.-Heu vist un cotxe espatarrat a mitja baixada? Doncs era el meu. Un dia de pluja, vaig patinar, el cotxe va anar barranc avall i jo, em vaig quedar aquí. -Esperant ajuda? -Al contrari. Esperant que ningú em trobés com així ha estat fins ara mateix. N’estava tip d’allò. Feina, dona, fills, preocupacions... A la merda tot. Aquí s’hi està de collons. Si vol quedar-se, a uns quilòmetres hi ha una altra cova.
La idea no era tan dolenta, però el sentit del deure, em va reprimir: Es que tinc a la dona embarassada! Raó de més!
Interessant, el tipus. -I què menja? -De tot, plantes animalets, peixets... tot molt petitet. -I està al corrent del que passa al món? -Absolutament. Surt el sol i es pon. A vegades fa fred i a vegades calor. Ho sé tot.
I del covid?
L’ermità es va convertit tot ell en un interrogant. Per no fer-lo patir vaig deixar el tema. -Val, val. M’ajuda a pujar? -No vol quedar-se una estona, avui tinc caragols i amb els espàrrecs que porta vostè, faríem una festassa.
Vostè es feliç, oi? Vaig preguntar.
Del tot, si senyor. Mentre no vinguin a emprenyar-me, molt feliç.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL VINT-I-VUIT...DE LA SÈRIE
LA MADAME SE’NS INFECTA
Que mala pata...
cuarenta años de exitosa profesión sin unas putas ladillas y ahora que sólo estoy de refuerzo, me coge el Coronavirus.
Y mira que no paraba eh?
A veces, en según que fiestas...
O se calla o le retiro el respirador.
Que mala leche, hija, encima que te aplauden cada dia.
L’infermera somriu. De fet es porta molt bé amb la Madame des que aquesta va entrar a l’Hospital, però no sap com fer-la callar i a vegades s’ha de posar dura.
Ahora sí que la casa se va a hacer puñetas. Una se ha ido, la otra se me embaraza y ahora yo...
La pobre Puri no va a poder mantenir el ritmo...
Oye, no te gustaria hacer unes horas, eres muy monina y servicial cuando quieres... Tenemos una clientela estupenda
A cuanto sale por dia, pregunta l’infermera
La Madame sorpresa, De verdad te gustaria? Oh que ilusión.
Mejor que esto serà, digo yo, y mas descansado. Basta con fingir, no?
Bueno, sí, però algo hay que hacer. Tampoco sirve cualquiera.
Yo, mas que nada es por quitarme este uniforme, parecemos enucos y alguna vez me gustaria enseñar las tetas.
Pues claro. Sabes que la última vez que fui a un Hospital todavía habían monjas. Que sádicas eran las tias, y cuando supieron a qué me dedicaba, me ponían las inyecciones de tres en tres.
A mi me parió una monja.
No me digas?!
Era la comadrona, no malpiense, que tiene usted una obsesión con los líos...
Ay Dios, cómo me habré contagiado si llevo dias sin menear una picha?
Señora en este país casi nadie menea nada y mire como estamos de llenos.
¿Y tu sabes si esto es grave?
No ve la televisión, señora?
Me refiero que si el virus deja impotente, porque entonces si que la hemos cagao.
Es a la único que no afecta.
Entonces he de ponerme buena, cuando salgan seguro que van a casa y la Puri sola, pobre.
La Madame es posa bé els llençols, com qui ha de rebre una visita.
Un cigarrito no me lo podries traer?
Cállese un rato y me descansa, luego vuelvo.
Decías en serio lo de pasarte de profesión, es tan humanitària como la tuya, no creas.
No me tiente!
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
TOTAL, RES
L’home en les arts de viure, no ha inventat res, però en les arts de matar supera a la natura i provoca amb la química i la maquinària, totes les matances, les plagues i la fam. B. SHAW.
Morts a la Bíblia: el deu Yahvé va matar a 2.270.365 de persones sense incloure les víctimes de Sodoma i Gomorra, del diluvi de Noé i de les múltiples plagues perquè no s’especifiquen dades concretes. El dimoni en va matar a 10. R. DAWKINS.
Potser això explica la passivitat de l’Ibex i de l’Església davant el coronavirus. Poca cosa per ells?
LA LLUFA
SOCIETAT LIMITADA
Encefalograma pla i de sobte, quan ja dones al pacient per mort, un repunt, un estímul que reviu el cervell del ciutadà. És el coronavirus.
La societat ja no respon a cap altre motivació. No hi ha tema, no hi ha pensament, no hi ha vida que no giri entorn del COVID. Tot és por.
Probablement, passat el pic de la pandèmia, els ciutadans tornaran a una certa normalitat. Se’ls acudiran altres temes, pensaran més enllà, veuran que viure no és exactament respirar a través d’un màscara. Recordaran que es pot tocar a la parella, fer sexe, abraçar als amics i pujar al metro sense sentir-te al corredor de la mort.
Es tornaran a sentir vius, importants i, el que més els importa, segurs. Tornaran a pensar que són immortals, deixaran que la parella faci la seva sempre que no els emprenyi gaire, lliuraran els nens a l’escola perquè els eduquin i es quedaran dins el cotxe satisfets i alliberats veient-los en mans del mestre. Pensaran en la feina, la secretària, en Hisenda i en com defraudar-la. Tornaran a ser homes de bé.
Però segurament, oblidaran que durant aquests temps de confinament, han perdut més coses, moltes altres coses. No notaran que durant aquesta pandèmia, el cervell s’ha anat assecant, fent-se erm i esquarterat. I de ben segur que no entendran que, malgrat estar lliures del virus, el poder haurà aprofitat el COVID per retallar una mica més les seves llibertats personals, deixant-los un marge de vida més trist, més estret i més reprimit.
Per tots aquells ciutadans que prefereixen les reixes al risc, una gran LLUFA.