Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : Pandèmia. Monarquia d’Espanya. Trapero. Jordi Pujol. Especulació. Lobbys Parlament Europeu. Jorge Fernàndez Diaz. Justícia. Allò que el vent s’endugué. Racisme. George Floyd
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
19 de juny 2020
LA NOVA NORMALITAT
Desenganyeu-vos. La nova normalitat és la merda de sempre. Aquest estatus aparentment innovador, significarà pel ciutadà normal, portar mascareta, desinfectar-se les mans, mantenir la distància terapèutica i morir sol i en la puta misèria afectiva, quan vingui un segon rebrot de la pandèmia.
La figura retòrica de “nova normalitat”, vol dir, senzillament, que els racistes poden obrir la veda contra les ètnies que odien, que els jutjats recuperaran els casos que els exciten i que el poder, o si voleu ser més exactes en el cas d’Espanya, la monarquia, seguirà vivint com a reis malgrat la merda que amaguen sota la capa de lleopard, mentre els fills de puta seguirem sent fills de puta obligats a desinfectar-nos i el poder seguirà vivint joiosament entre la corrupció, la mentida i la mala llet.
El món és això fins que un dia, la massa es converteixi en poder i el poder en massa. Aleshores, desenganyem-nos una altra vegada el nou poder es farà elitista i corrupte, amagarà la seva merda sota la catifa i obligarà als que fins ara manaven, a portar mascareta i guardar les distàncies. Sobre tot a guardar les distàncies.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
TOT ANIRÀ BÉ, TORNA LA NORMALITAT
Comença a aclarir-se el panorama, tot just comença l’estiu. Ens diuen que s’albira el final de la sortida del túnel, però callen tots els milions i milions de persones que han quedat atrapats, possiblement per sempre, en la foscor del túnel. Es comença a veure el retorn inapel·lable a l’especulació més bèstia que arruïna les nostres vides. I també els nous desnonaments i desallotjaments que en els darrers anys sumen ja gairebé un milió a l’estat espanyol.
Als Estats Units també tot és normal, la policia segueix matant negres. D’altra banda es reprenen els judicis a Espanya. S’obre una investigació per un possible judici al Tribunal Suprem per corrupció a Juan Carlos “El Campechano” que quan era rei era inviolable. I ara sembla que es troba gaudint de la vida per terres i platges del Carib. També estan a punt de dictar sentència al gran policia professional Trapero per no hostiar la gent que votava l’1 d’octubre. Serà encara considerat heroi nacional després de manifestar obediència als que manen de debò i de confessar que estava disposat a detenir el govern independentista?
Hem de felicitar al gran patriarca i gran pare de la Pàtria Jordi Pujol en el seu norantè aniversari, home que pels seus mèrits indiscutibles va ser triat com a “español del año” i que durant el seu mandat va purgar dins Convergència tot aquell que es manifestava independentista i encara avui és ben present la seva política de peix al cove.
Tinc una anècdota. Cap a l’any 1990, durant la primera guerra del Golf, els nord-americans van abandonar i trair els kurds que morien per desenes de milers per la guerra d’extermini i pel cru hivern a les muntanyes. Va ser així que el President ens concedí una audiència, jo formava part d’una comissió en solidaritat amb el poble kurd, al Palau de la Generalitat. Va ser incapaç de mostrar una mínima empatia vers els kurds i a l’hora del comiat es va quedar amb la mà estesa mentre jo li la retirava per dignitat.
Ciutadans de Catalunya, feu bondat, porteu-vos bé, obeïu les autoritats i als dirigents polítics, no goseu pensar per vosaltres mateixos, el lliure pensament és perillós i porta males conseqüències; us podrien titllar d’antipatriotes, antidemocràtics i fins i tot de terroristes i anarquistes. Feu bondat i tot anirà bé.
LA KINTA FORKA
OPORTUNISME SINÒNIM DE PROSPERITAT!!!
Aprofitant la situació provocada per la pandèmia els lobbys han assaltat el Parlament Europeu amb un cinisme descarat. Aquests professionals reconeixen que mai han tingut tants resultats aconseguits en tan poc temps i que el Govern i el Parlament Europeu hagin legislat sense posar-los traves ni noses.
Els lobbys de pressió, en 100 dies de confinament, han fet aprovar 60 decrets sobre la crisi sanitària però sempre amagant les decisions als ciutadans europeus.
La missió prioritària dels lobbyistes és aconseguir grans subvencions i eliminar càrregues fiscals i socials als empresaris. A les cadenes de TV els han concedit crèdits destinats als publicistes generalitzant ajornaments i la cancel·lació de càrregues tributàries i socials.
Aquests professionals del cinisme saben molt bé com defensar els interessos de les empreses. L'asseguradora Groupama no pagarà pel que ha assegurat sinó per l’haver en caixa; així totes les trampes comptables són permeses. Per les agències de viatge i els operadors turístics els han aconseguit no haver de pagar els viatges cancel·lats a causa del confinament malgrat ho estipuli el codi turístic. Als clients se’ls ha enganyat amb una formula imprecisa que diu que potser podran cobrar al cap de divuit mesos.
Altres decrets, més subtils, els han permès fer aprovar mesures desitjades des de feia temps. Per exemple, pels venedors de tiquets restaurant, com Edenred o Sodexo, els han aconseguit augmentar el límit de 19 a 38 € per repàs i així poder cobrar comissions superiors als dels distribuïdors d’aliments. Per la seva banda, els òptics, com l'òptica 2000 o la Krys, obtenen una prolongació de la durada de les prescripcions mèdiques de cinc a set anys. Una manera clara de prescindir d'oftalmòlegs. No cal dir que aquestes mesures esdevindran permanents a la llarga.
El "cop d'estat" més sorprenent l’han aconseguit les indústries Retail i Agroalimentària. A finals de 2018, Carrefour, Danone i consorts havien aconseguit un increment provisional del 10% sobre el preu què els distribuïdors venien els seus productes alimentaris. Una mesura enganyosa però que pressuposava pagar millor als agricultors. Però l’efecte ha estat pervers i amplament utilitzat al seu favor per fabricants i distribuïdors. Malgrat l’escàndol, ara han aconseguir una pròrroga, de 14 mesos, per fer front a les conseqüències de l'epidèmia i tot això amb un plis-plas i sense un veritable debat parlamentari.
Més cinisme burgès i antidemocràtic dels lobbys impossible.
EL CONVIDAT
L’ÀNGEL DE LA GUARDA, MARCELO
Es diu Jorge Fernàndez Diaz, és membre supernumerari de l’Opus Dei (una mena de màfia amb rosari), i ex Ministre d’Assumptes Exteriors. Ministre a Espanya, clar. A la resta d’Europa no hauria passat d’escolà.
Jo volia entrevistar-lo però va dir-me que m’havia vist per la tele portant una faldilla massa curta i que no estava per temptacions. I el Marcelo, no l’ajudarà a contenir-se? Vaig preguntar. El Marcelo, és el seu àngel de la guarda, especialitzat sobre tot en l’àrea de transit ja que el va salvar d’un accident quan era petitet i ara l’ajuda a aparcar.(sic)
Com a bon cristià el tal Fernàndez te el sentit de l’humor al cul i la mala llet a flor de pell. Total, que va engegar-me a la merda. I ara què? Doncs res. Ben mirat, entrevistar al Sr Fernàndez és com passar-se el dia escoltant al periquito de casa o a l’Esperit Sant.
Estic segura que en tindreu prou amb tres frases fetes d’antics farsants, per fer-vos una idea del tal ministre (creador de la policia patriòtica).
Diu: El Papa emérito Benedicto XVI me dijo que el diablo quiere destruir España. Que El diablo ataca a los mejores y por eso ataca España y que las armas para combatir al demonio son: la unidad, la oración, el sufrimiento y la devoción a la Santísima Virgen.
I pel seu compte afegeix: Cuestionar la monarquía española es más letal que el Coronavirus.
Ben pensat, per què coi volia jo entrevistar a aquest individu que es va trobar amb Déu a las Vegas... i on els dos van perdre?
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL TRENTA-SET... DE LA SÈRIE
CONSCIÈNCIA DE MASCLE
Don Teodoro i Don Nicasio ocupen els sellons principals de la sala. Fa poc que els deixen sortir de la Residència i tenien moltes ganes de tornar al niu dels seus grans amors. Els acompanyen un fill de seixanta tres anys i un nebot de quaranta respectivament. Els quatre formen part del grup més selecte i fidels de la Madame que no para d’oferir-los-hi galetes i vi dolç. Entre ells, assegudes a terra, La Puri, la Sónsoles i la Encarnita fent el que poden.
Per entretenir-se –ja que el COVID 19- els hi ha deixat els collons al coll, miren una peli de moda: “Allò que el vent s’endugué”, clàssic inqüestionable fins que algun sociòleg va descobrir una filosofia racista en el seu guió. I serem el que voldreu, però ara, aquí i durant quinze dies com a mínim, NO HI HA NINGÚ RACISTA.
És el que comenta el nebot de don Nicasio, realmente esta escena es fuerte eh?, el plano del culo de la negra... en el fondo, para demostrar que los negros no vivían tan mal, si tenían ese culo es que comían.
Coño es que comían, confirma l’oncle.
Pero solo mazurcas, tío y de postre algodón.
Que más querían, al precio que va el algodón…
El fill de don Teodoro, puntualitza: hay que contar con la época también. Que entonces los negros eran muy negros y muy bestias.
Una fortuna se gastó mi abuelo, tercia don Teodoro, enviando a los hijos de esos salvajes al convento que había fundado... De todas formas, reconozco que cortarles las manos es feo, sobre todo porque luego ya no sirven para trabajar.
Nicasio va xarrupant del rec pitral de la Madame que es va tirant poquet a poquet, el vi dolç per sobre. Yo lo que me pregunto si se deben mostrar esa imágenes, porque una cosa es castigar al malo y otra enseñarlo por la tele... la gente no está preparada. Visto así, es verdad que parece racismo pero coño, no lo enseñes y ya está.
El fill del Teodoro, apropa amb la cama a la Puri cap al seu pare. Hazle a papá lo que ya sabes, anda...
Ya lo he probado es queixa la Puri pero no responde. El Fill amorra a la noia a l’entrecuix del vell. ¡Y para que están las buenas profesionales, coño! No ves que lleva días sin salir... ¡Ostia!... Eso si que es feo, diu mirant fixament a la tele on una de les senyoretes de la casa acaba de donar una bufetada a una negra. A mi que digan lo que quieran, pero esto es tan racismo como lo del pobre americano aquel que ahogaron en el suelo. Y a mi eso no me gusta. No señor.
A ver si todavía te volverás un liberal, protesta el pare.
Esto jamás, pero los tiempos cambian. Joder, que la despidan sin indemnizar ni nada, pero pegarle una bofetada eso, no.
La Puri aixeca el ulls cap a l’antiracista. No diu res perquè te la boca ocupada.
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
DE LA JUSTÍCIA I ALTRES MENTIDES
La justícia humana, en el millor dels casos, evita que un innocent pagui per un pecador... Karlitus.
Jo declaro que la justícia no és altra cosa que la conveniència del més fort. PLATON.
La justícia divina, obliga a l’innocent a acceptar la seva situació a canvi d’una futura recompensa inexistent... Karlitus.
Perquè Déu pagarà a cadascú, el que mereixin les seves obres. Romans 2-6. (font d’inspiració dels creatius publicitaris de la Caixa)
La Declaració de drets humans, sanciona el delicte de genocidi, qualsevol forma de discriminació racial i de sexe.
Què és la justícia? La justícia ets tu.
LA LLUFA
HONORABLES EXPLOTADORS
George Floyd és una víctima més. Diàriament moren milers de pobres desgraciats de gana, de violència, per ser negres o blancs o grocs. No ho sabíem? La virtut de Floyd és ser una víctima mediàtica. L’hem vist ajagut a terra, l’hem vist suplicar al policia que l’ofegava i al final, gran final, l’hem vist morir. Fantàstic. Ara, tots som Floyd!
En vint-i quatre hores, el món recupera la memòria. Suma la vergonyant xifra de morts per qüestions de raça, de religió, de sexe.... Els més espavilats, recorden que segles abans va existir un fabulós negoci de tràfic humà. Empresaris que comerciaven amb esclaus, com ara, els seus besnéts, obliguen a jornades de vint hores a la misèrrima població asiàtica o sud americana. Grans prohoms de la humanitat. Beneïts pel poder, del que en formen part i per l’església que mantenen amb generoses almoines. I ara, les consciències es remouen i la progressia social, la mateixa que fa un mes sortia als balcons per aplaudir al personal sanitari, decideix que cal destruir, cremar, llançar al riu, tots els símbols de la oligarquia racista.
D’aquí a una setmana, si és que el boig Trump no s’entesta en acabar amb qualsevol negre que visqui a EEUU, la progressia tornarà a casa, comprarà roba barata perquè està feta per gent explotada, donarà un quilo d’arròs pels pobres desnonats i es sentirà com Déu.
LLUFA per la misericòrdia, LLUFA per la falsa indignació, LLUFA pels creients que a hores d’ara resen al seu Déu per Floyd. LLUFA pels qui no volen entendre que tota la vida és una LLUFA.
LA NOVA NORMALITAT
Desenganyeu-vos. La nova normalitat és la merda de sempre. Aquest estatus aparentment innovador, significarà pel ciutadà normal, portar mascareta, desinfectar-se les mans, mantenir la distància terapèutica i morir sol i en la puta misèria afectiva, quan vingui un segon rebrot de la pandèmia.
La figura retòrica de “nova normalitat”, vol dir, senzillament, que els racistes poden obrir la veda contra les ètnies que odien, que els jutjats recuperaran els casos que els exciten i que el poder, o si voleu ser més exactes en el cas d’Espanya, la monarquia, seguirà vivint com a reis malgrat la merda que amaguen sota la capa de lleopard, mentre els fills de puta seguirem sent fills de puta obligats a desinfectar-nos i el poder seguirà vivint joiosament entre la corrupció, la mentida i la mala llet.
El món és això fins que un dia, la massa es converteixi en poder i el poder en massa. Aleshores, desenganyem-nos una altra vegada el nou poder es farà elitista i corrupte, amagarà la seva merda sota la catifa i obligarà als que fins ara manaven, a portar mascareta i guardar les distàncies. Sobre tot a guardar les distàncies.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
TOT ANIRÀ BÉ, TORNA LA NORMALITAT
Comença a aclarir-se el panorama, tot just comença l’estiu. Ens diuen que s’albira el final de la sortida del túnel, però callen tots els milions i milions de persones que han quedat atrapats, possiblement per sempre, en la foscor del túnel. Es comença a veure el retorn inapel·lable a l’especulació més bèstia que arruïna les nostres vides. I també els nous desnonaments i desallotjaments que en els darrers anys sumen ja gairebé un milió a l’estat espanyol.
Als Estats Units també tot és normal, la policia segueix matant negres. D’altra banda es reprenen els judicis a Espanya. S’obre una investigació per un possible judici al Tribunal Suprem per corrupció a Juan Carlos “El Campechano” que quan era rei era inviolable. I ara sembla que es troba gaudint de la vida per terres i platges del Carib. També estan a punt de dictar sentència al gran policia professional Trapero per no hostiar la gent que votava l’1 d’octubre. Serà encara considerat heroi nacional després de manifestar obediència als que manen de debò i de confessar que estava disposat a detenir el govern independentista?
Hem de felicitar al gran patriarca i gran pare de la Pàtria Jordi Pujol en el seu norantè aniversari, home que pels seus mèrits indiscutibles va ser triat com a “español del año” i que durant el seu mandat va purgar dins Convergència tot aquell que es manifestava independentista i encara avui és ben present la seva política de peix al cove.
Tinc una anècdota. Cap a l’any 1990, durant la primera guerra del Golf, els nord-americans van abandonar i trair els kurds que morien per desenes de milers per la guerra d’extermini i pel cru hivern a les muntanyes. Va ser així que el President ens concedí una audiència, jo formava part d’una comissió en solidaritat amb el poble kurd, al Palau de la Generalitat. Va ser incapaç de mostrar una mínima empatia vers els kurds i a l’hora del comiat es va quedar amb la mà estesa mentre jo li la retirava per dignitat.
Ciutadans de Catalunya, feu bondat, porteu-vos bé, obeïu les autoritats i als dirigents polítics, no goseu pensar per vosaltres mateixos, el lliure pensament és perillós i porta males conseqüències; us podrien titllar d’antipatriotes, antidemocràtics i fins i tot de terroristes i anarquistes. Feu bondat i tot anirà bé.
LA KINTA FORKA
OPORTUNISME SINÒNIM DE PROSPERITAT!!!
Aprofitant la situació provocada per la pandèmia els lobbys han assaltat el Parlament Europeu amb un cinisme descarat. Aquests professionals reconeixen que mai han tingut tants resultats aconseguits en tan poc temps i que el Govern i el Parlament Europeu hagin legislat sense posar-los traves ni noses.
Els lobbys de pressió, en 100 dies de confinament, han fet aprovar 60 decrets sobre la crisi sanitària però sempre amagant les decisions als ciutadans europeus.
La missió prioritària dels lobbyistes és aconseguir grans subvencions i eliminar càrregues fiscals i socials als empresaris. A les cadenes de TV els han concedit crèdits destinats als publicistes generalitzant ajornaments i la cancel·lació de càrregues tributàries i socials.
Aquests professionals del cinisme saben molt bé com defensar els interessos de les empreses. L'asseguradora Groupama no pagarà pel que ha assegurat sinó per l’haver en caixa; així totes les trampes comptables són permeses. Per les agències de viatge i els operadors turístics els han aconseguit no haver de pagar els viatges cancel·lats a causa del confinament malgrat ho estipuli el codi turístic. Als clients se’ls ha enganyat amb una formula imprecisa que diu que potser podran cobrar al cap de divuit mesos.
Altres decrets, més subtils, els han permès fer aprovar mesures desitjades des de feia temps. Per exemple, pels venedors de tiquets restaurant, com Edenred o Sodexo, els han aconseguit augmentar el límit de 19 a 38 € per repàs i així poder cobrar comissions superiors als dels distribuïdors d’aliments. Per la seva banda, els òptics, com l'òptica 2000 o la Krys, obtenen una prolongació de la durada de les prescripcions mèdiques de cinc a set anys. Una manera clara de prescindir d'oftalmòlegs. No cal dir que aquestes mesures esdevindran permanents a la llarga.
El "cop d'estat" més sorprenent l’han aconseguit les indústries Retail i Agroalimentària. A finals de 2018, Carrefour, Danone i consorts havien aconseguit un increment provisional del 10% sobre el preu què els distribuïdors venien els seus productes alimentaris. Una mesura enganyosa però que pressuposava pagar millor als agricultors. Però l’efecte ha estat pervers i amplament utilitzat al seu favor per fabricants i distribuïdors. Malgrat l’escàndol, ara han aconseguir una pròrroga, de 14 mesos, per fer front a les conseqüències de l'epidèmia i tot això amb un plis-plas i sense un veritable debat parlamentari.
Més cinisme burgès i antidemocràtic dels lobbys impossible.
EL CONVIDAT
L’ÀNGEL DE LA GUARDA, MARCELO
Es diu Jorge Fernàndez Diaz, és membre supernumerari de l’Opus Dei (una mena de màfia amb rosari), i ex Ministre d’Assumptes Exteriors. Ministre a Espanya, clar. A la resta d’Europa no hauria passat d’escolà.
Jo volia entrevistar-lo però va dir-me que m’havia vist per la tele portant una faldilla massa curta i que no estava per temptacions. I el Marcelo, no l’ajudarà a contenir-se? Vaig preguntar. El Marcelo, és el seu àngel de la guarda, especialitzat sobre tot en l’àrea de transit ja que el va salvar d’un accident quan era petitet i ara l’ajuda a aparcar.(sic)
Com a bon cristià el tal Fernàndez te el sentit de l’humor al cul i la mala llet a flor de pell. Total, que va engegar-me a la merda. I ara què? Doncs res. Ben mirat, entrevistar al Sr Fernàndez és com passar-se el dia escoltant al periquito de casa o a l’Esperit Sant.
Estic segura que en tindreu prou amb tres frases fetes d’antics farsants, per fer-vos una idea del tal ministre (creador de la policia patriòtica).
Diu: El Papa emérito Benedicto XVI me dijo que el diablo quiere destruir España. Que El diablo ataca a los mejores y por eso ataca España y que las armas para combatir al demonio son: la unidad, la oración, el sufrimiento y la devoción a la Santísima Virgen.
I pel seu compte afegeix: Cuestionar la monarquía española es más letal que el Coronavirus.
Ben pensat, per què coi volia jo entrevistar a aquest individu que es va trobar amb Déu a las Vegas... i on els dos van perdre?
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL TRENTA-SET... DE LA SÈRIE
CONSCIÈNCIA DE MASCLE
Don Teodoro i Don Nicasio ocupen els sellons principals de la sala. Fa poc que els deixen sortir de la Residència i tenien moltes ganes de tornar al niu dels seus grans amors. Els acompanyen un fill de seixanta tres anys i un nebot de quaranta respectivament. Els quatre formen part del grup més selecte i fidels de la Madame que no para d’oferir-los-hi galetes i vi dolç. Entre ells, assegudes a terra, La Puri, la Sónsoles i la Encarnita fent el que poden.
Per entretenir-se –ja que el COVID 19- els hi ha deixat els collons al coll, miren una peli de moda: “Allò que el vent s’endugué”, clàssic inqüestionable fins que algun sociòleg va descobrir una filosofia racista en el seu guió. I serem el que voldreu, però ara, aquí i durant quinze dies com a mínim, NO HI HA NINGÚ RACISTA.
És el que comenta el nebot de don Nicasio, realmente esta escena es fuerte eh?, el plano del culo de la negra... en el fondo, para demostrar que los negros no vivían tan mal, si tenían ese culo es que comían.
Coño es que comían, confirma l’oncle.
Pero solo mazurcas, tío y de postre algodón.
Que más querían, al precio que va el algodón…
El fill de don Teodoro, puntualitza: hay que contar con la época también. Que entonces los negros eran muy negros y muy bestias.
Una fortuna se gastó mi abuelo, tercia don Teodoro, enviando a los hijos de esos salvajes al convento que había fundado... De todas formas, reconozco que cortarles las manos es feo, sobre todo porque luego ya no sirven para trabajar.
Nicasio va xarrupant del rec pitral de la Madame que es va tirant poquet a poquet, el vi dolç per sobre. Yo lo que me pregunto si se deben mostrar esa imágenes, porque una cosa es castigar al malo y otra enseñarlo por la tele... la gente no está preparada. Visto así, es verdad que parece racismo pero coño, no lo enseñes y ya está.
El fill del Teodoro, apropa amb la cama a la Puri cap al seu pare. Hazle a papá lo que ya sabes, anda...
Ya lo he probado es queixa la Puri pero no responde. El Fill amorra a la noia a l’entrecuix del vell. ¡Y para que están las buenas profesionales, coño! No ves que lleva días sin salir... ¡Ostia!... Eso si que es feo, diu mirant fixament a la tele on una de les senyoretes de la casa acaba de donar una bufetada a una negra. A mi que digan lo que quieran, pero esto es tan racismo como lo del pobre americano aquel que ahogaron en el suelo. Y a mi eso no me gusta. No señor.
A ver si todavía te volverás un liberal, protesta el pare.
Esto jamás, pero los tiempos cambian. Joder, que la despidan sin indemnizar ni nada, pero pegarle una bofetada eso, no.
La Puri aixeca el ulls cap a l’antiracista. No diu res perquè te la boca ocupada.
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
DE LA JUSTÍCIA I ALTRES MENTIDES
La justícia humana, en el millor dels casos, evita que un innocent pagui per un pecador... Karlitus.
Jo declaro que la justícia no és altra cosa que la conveniència del més fort. PLATON.
La justícia divina, obliga a l’innocent a acceptar la seva situació a canvi d’una futura recompensa inexistent... Karlitus.
Perquè Déu pagarà a cadascú, el que mereixin les seves obres. Romans 2-6. (font d’inspiració dels creatius publicitaris de la Caixa)
La Declaració de drets humans, sanciona el delicte de genocidi, qualsevol forma de discriminació racial i de sexe.
Què és la justícia? La justícia ets tu.
LA LLUFA
HONORABLES EXPLOTADORS
George Floyd és una víctima més. Diàriament moren milers de pobres desgraciats de gana, de violència, per ser negres o blancs o grocs. No ho sabíem? La virtut de Floyd és ser una víctima mediàtica. L’hem vist ajagut a terra, l’hem vist suplicar al policia que l’ofegava i al final, gran final, l’hem vist morir. Fantàstic. Ara, tots som Floyd!
En vint-i quatre hores, el món recupera la memòria. Suma la vergonyant xifra de morts per qüestions de raça, de religió, de sexe.... Els més espavilats, recorden que segles abans va existir un fabulós negoci de tràfic humà. Empresaris que comerciaven amb esclaus, com ara, els seus besnéts, obliguen a jornades de vint hores a la misèrrima població asiàtica o sud americana. Grans prohoms de la humanitat. Beneïts pel poder, del que en formen part i per l’església que mantenen amb generoses almoines. I ara, les consciències es remouen i la progressia social, la mateixa que fa un mes sortia als balcons per aplaudir al personal sanitari, decideix que cal destruir, cremar, llançar al riu, tots els símbols de la oligarquia racista.
D’aquí a una setmana, si és que el boig Trump no s’entesta en acabar amb qualsevol negre que visqui a EEUU, la progressia tornarà a casa, comprarà roba barata perquè està feta per gent explotada, donarà un quilo d’arròs pels pobres desnonats i es sentirà com Déu.
LLUFA per la misericòrdia, LLUFA per la falsa indignació, LLUFA pels creients que a hores d’ara resen al seu Déu per Floyd. LLUFA pels qui no volen entendre que tota la vida és una LLUFA.