Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
2 d'abril 2021
ARBEIT MACHT FREI
El treball allibera, posava a la porta d’Auschwitz, el rètol de benvinguda als presoners. Abans els havien detingut, identificat, interrogat i estomacat.
El treball allibera, diuen ara els poders a la població mundial. Abans ens han, identificat, algunes vegades detingut, constantment interrogat, d’una o altra manera estomacat i, sistemàticament, ens tenen controlats. El poder ho sap tot dels qui no som poder. DNI, tarja de crèdit, mòbil, Hisenda, policia... Però no en tenen prou. Malgrat poder-nos localitzar en qualsevol moment, necessiten més informació i per això rastregen ordinadors i missatges i quan no responen al que esperen de nosaltres, s’inventen aquests missatges.
Per dir-ho de manera fina. El poder, en el fons del seu obscur cor, enveja els camps de concentració amb torres, focus i filferrades electrificades. Allí ens voldria tenir a tots. Això sí amb un super al centre de la Plaça i uns grans magatzems.
La Covid els ha donat la coartada gairebé perfecte. Igual que fan els pares amargant la vida dels seus fills amb una sobreprotecció innecessària, el poder ens tanca a casa pel nostre bé, perquè no prenguem mal.
De l’expectativa del nou nat que té com a opció el món sencer, ens han anat reduint l’espai de moviment, de creació, de relació fins quedar-nos tancats dins una bombolla, una asfixiant bombolla de sofà i tele. Ja ens tenen quiets, espantats, deprimits. Ja ens malfiem dels nostres familiars i amics. Alguns ja s’han confabulat amb el poder i des dels balcons espien els moviments dels seus veïns. I per posar la cirereta, han implantat el tele treball, això que no falti, encara que sigui en la misèria moral, l’home ha de treballar per evitar la misèria material del poder. El Treball, ja ho deien els nazis, allibera.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
ARA SÍ
Hem guanyat. La revolució feminista és aquí. Som peritaries a governs, parlaments i fàbriques del tèxtil. Potser guanyem una mica menys que els homes, però és cosa de quatre dies. Ho arreglarem.
Cada vegada que veig el triomf del feminisme penso en la mamà. Pobre mamà. Va tenir dotze fills amb tres homes diferents. Se n’hi moria un i ja estava embarassada de l’altre. Semblava com si fessin cua esperant la seva viudetat. Apart la dotzena de fills, la mamà cuidava els seus sogres i una tieta soltera. Rentava la roba, cuinava, netejava la casa... i mai ni una sola queixa. El dia del seu aniversari sempre deia que era feliç, però jo sé que era per no fer-nos patir.
Quina diferència en tants pocs anys. Jo ara, per exemple, tinc un pis que és una monada, ampli, lluminós, amb un balconet. Setanta metres per nosaltres sols. El meu marit i els tres fillets. Gràcies a la Covid ja no he ni de sortir de casa per treballar i com que les escoles només obren a estones, tampoc els he de portar i em queda un munt de temps per a mi. A primera hora faig l’esmorçar del Paco que és servei públic essencial, (taxista) després desperto als nens i quan els tinc arregladets anem al parc. Els torno a pujar a casa, els deixo amb la veïna i vaig a comprar. Faig el dinar ràpid, dono de menjar als nens abans que arribi el pare perquè amb els nervis de la circulació no està com per aguantar la canalla. El Paco dina de pressa mentre jo faig un mos a la cuina i rento els plats. Una vegada ha fet la migdiada, el Paco torna a marxar i aleshores jo desperto als nens. De tant dormir estan una mica inflats així que els torno a baixar al parc i allí juguem. Al tornar a casa els dono el berenar i fem una mica de deures, o els ajudo amb una classe virtual i això. Com que donen poca feina jo puc aprofitar per treballar una altra estona. A la feina n’estan molt de mi.
Al vespre, sopem tots junts (menys el Paco que arriba més tard) veiem una estoneta la tele, fico als nens al llit i l’espero a ell perquè no li agrada sopar sol. No parla gaire però m’explica alguna cosa i generalment com que ha passat el dia dins el cotxe i porta l’entrecuix calent, fem l’amor. Res, un plis plas i a dormir.
L’últim pensament és sempre per la mamà. Pobre mamà. Com va patir.
LA KINTA FORKA
AMB GRÀCIA, MALPARITS
Si ens referim a les bones regles catalanes del saber comportar-se, el Teletreball ho està esguerrant tot. Per això avui us volem recordar les bones maneres d’estar.
Davant de la pantalla no ens hem d’inclinar per menjar, ni hem de menjar amb el plat damunt els genolls i, sobretot, no aguantar el plat amb les dues mans, la càmera ens veu sempre.
Una cosa més? Ha sí! Mantenim l'esquena recta per llegir el Mail del cap de torn és digui Johan o Garcia. Diem "hola" i "gràcies" al nostre cap quan ens connectem per reunir-nos i escoltar el seu nou videoclip sobre el rendiment del teletreball malgrat no ens podem treure del damunt la sensació i el mal gust de boca de que avui la jornada s’allargarà dues hores més. No ens hem de rascar el cap quan s’enrotlla sobre la situació pandèmica mundial o lloa a la Fàtima Segura –la seva secretària o amant- i el rei d’Espanya, i fins i tot si toca el tema del sou. Sempre però podem tenir la forquilla a la mà esquerra mentre somniem clavar-la a la seva mà dreta.
Fins i tot quan se’ns diu que estem de sort de poder teletreballar sense haver d’utilitzar guants i mascareta, sí, fins i tot quan som dones i ens hem alliberat dels sostenidors mai podem caure en la gran temptació de pensar que tenim dret a que les factures del consum elèctric, de l’aigua, del paper de wàter i un munt de coses més ens les pagaran com a extra del sou. Una mica de modals, per l'amor de Déu.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL FUTUR DEL TELETREBALL
Una de les benediccions que ens ha portat aquesta pandèmia ha estat, sens dubte, el teletreball. Què bonic restar sempre a casa per treballar i gaudir de la pau de la llar! Què magnànims i complaents que són els empresaris que ens lliuren de la presència dels caps, controladors i encarregats i de la disciplina dels llocs de feina! Però està clar que no tot són alegries ja que els metros i autobusos els agafa cada vegada menys gent i això suposa l’acomiadament de nombrosos treballadors del TMB. En canvi, però, ha significat un gran augment de guanys pels oftalmòlegs que han fet la bossa ben grossa.
Després de tants mesos asseguts, a moltes i a molts se’ls han escaldat i llagat els culs, alhora que han aparegut noves malalties circulatòries, d’obesitat, mal d’ossos, estrès i problemes psicològics. Provinents de l’aïllament social. També s’han trencat parelles per sempre que, a causa de la convivència continua, no s’han suportat més.
Tots aquest problemes derivats del teletreball ben aviat quedaran resolts atès el desenvolupament d’aquest capitalisme tant humà i benefactor per a la societat i per a tots els seus assalariats. Es tracta de l’avanç rotund i imparable de la robòtica que aviat substituirà els teletreballadors per robots que faran tota la feina a casa seva, i així ells disposaran de moltes hores lliures per relacionar-se amb el món; podran fer esport i comunicar-se amb la natura i disposar de temps per dedicar-se a la cultura, a posar el seu gra de sorra en la recuperació de la natalitat, a l’esbarjo i en suma, a ser més lliures i feliços.
Per tant, no cal patir més ja que aviat, mercès a la revolució tecnològica al servei de l’economia capitalista, als treballadors i a totes i tots els éssers humans d’aquest món, els depara un futur de joia i plenitud en total llibertat.
QUARTA PÀGINA
HUMANOTECA
TELETREBALL, SUMA I SIGUE
Tele: caixa a través la qual pots veure el que està passant a la quinta forca. Prevista per entretenir i afavorir que la cultura arribés a totes les llars i famílies. A la pràctica un xafardeig amb la portera com invitada especial que és el que el poble vol. Aparell molt utilitzat també per fer venir son sempre que davant la tele hi hagi un sofà.
Treball: càstig diví que obliga a la humanitat a fer una sèrie d’exercicis físics o intel·lectuals per guanyar-se el pa de cada dia. Pels més gilipolles un camp de realització personal i/o espiritual. Base a partir de la que les diferències socials han pogut desenvolupar-se fins aconseguir tenir a dos continents afamats.
TeleTreball: El darrer invent del poder per mantenir dins quaranta metres quadrats, una família treballant, educant i passant gana a canvi de no agafar el coronavirus. El problema del TeleTreball és que en el poc temps que s’ha implantat s’ha cobrat més vides que la mateixa pandèmia.
L’excés d‘exposició a la pantalla, sigui per xafardejar, sigui per pencar ha provocat un significatiu augment de suïcidis que sumat a la Llei d’Eutanàsia, ens pot deixar el planeta buit en quatre dies. Per controlar aquests descens de natalitat, el poder estudia obligar a l’enreixat de totes les finestres i balcons.
ÚLTIMA HORA
TELE-ATUR
En el meu poble, queden sis famílies dedicades a l’agricultura, tres tenen botiguetes, un home vidu te un bar (també fa de barber) i dos tenen brigada pròpia i fan de paleta. Extramurs, dues parelletes de capital, s’han instal·lat recentment a dues masies velles per fugir de l’atmosfera i el ritme de la societat actual.
I va arribar el COVID. I els pagesos com sempre, anaven a la deriva perquè la gent no comprava, i les botiguetes estaven tancades i al bar ni Cristu perquè també el tenien clausurat i del barber ni en parlem, qui s’atreveix a intercanviar alè amb el Manolo? I els paletes sense un nyap per arreglar. I el poble s’exclamava. Aquests nous que han vingut sí que tenen sort, deien. Ells treballen des de casa, per una empresa de la capital, repetien.
I el COVID no ha marxat però els pagesos fan la seva, els bars obren pel darrera, el barber s’ha posat una manta que li tapa la boca i els paletes han començat una casa.
I ves quines coses, les dues parelletes de la capital, estan a l’atur. A un l’empresa va acomiadar-lo perquè segons van dir, els missatges no els arribaven a l’hora i les connexions eren massa complicades i a l’altre, que es va gastar una fortuna instal·lant antenes, servidors i ordinadors d’última generació... el primer missatge que va rebre de l’empresa va ser: hem tancat.
Ara les dues parelletes s’ha reestructurat en comuna, s’han comprat una cabra i fan de hippies. Duraran poc al meu poble.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
UN DIA NORMAL
Encara dorm. Ahir va estar fins les tres de la matinada esperant una trucada del Japó. Ara són les vuit trenta i escolta el truc insistent que l’avisa d’una vídeo trucada. La Hòstia, els de Munic!
D’un salt va fins el mòbil que estava carregant-se. La cara més arrugada que els calçotets que porta. No va tenir esma de posar-se el pijama. Contesta a no sap ben bé a qui. Alemanys sí, però hi ha molts alemanys.
Ohhhh, és el primer que pot escoltar en claredat. Per la seva pantalleta, veu una valquíria aparentment sorpresa però amb un somriure de picardia. L’home aixeca el mòbil perquè no se’l vegi de cintura avall. Ara enfoca els sostre i l’inici de la calba. Quan creu haver aconseguit el pla més correcte la imatge de la valquíria desapareix. Hello, hello... Pensa que la dona s’està petant de riure pels calçotets. You hear me?... Silenci. I do not see you... Karen, Karen...
Fa temps que el mòbil li falla. Massa vell. Ja té tres mesos. Es caga amb el servidor, la marca, els inventors i els alemanys en general. Intenta comunicar amb Munic. Inútil. Però quan ho intenta per segona vegada, torna a sonar el mòbil. Hello, I amb sorry Karen...
Sóc el Josep Maria. Tens notícies d’Alemanya?.- Precisament intentava parlar-hi ara però la connexió falla.- Comprat un altre mòbil. És molt important aquest contacte.- Ho sé, ho sé... Mira, penjo, em sembla que torna a trucar.
Falsa alarma. La trucada és de l’escola de la nena que diuen que té unes dècimes de febre i que la passin a buscar. Es caga amb l’escola i amb la nena i amb la mare de la nena, mentre va a fer-se una dutxa ràpida. Quan està de pèl a pèl. Munic truca.
Ohhhhh s’escolta altra vegada i la valquíria ja no pot evitar de picar-li l’ullet i recomanar-li que passi per Munic per arreglar el contracte directament. El mòbil li llisca de les mans, cau dins la banyera. Ara sí que caldrà comprar-ne un altre. Són les nou i cinc minuts. Pensa per un moment en el dia que li espera.
Agafa el telèfon de la dutxa i comença a empassar-se l’aigua que cau a xorro. No pensa parar fins que rebenti.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
PROGRESSISTES FINS EL RIDÍCUL
La Unió General de Treballadors UGT, ha donat un gran pas per la igualtat. Ara les seves sigles són UGTT perquè els treballadors tan poden ser mascles com femelles i la segona T reconeix a les femelles. Aquesta T la pintaran de rosa. Es pot ser progre, fer-ho veure, sentir la igualtat a les entranyes, però no cal caure en el ridícul.
LA COMUNITAT MENDICANT CONTRA EL TELETREBALL
Anaven de taula en taula per les cafeteries, es posaven a les entrades dels cinemes, del forns, de Loewe i demanaven un euro per a menjar. Alguns tenien mecenes propis que esperaven cada dia en un mateix punt. El Covid ho ha engegat tot a la merda. Als mendicants els quedaven només els proveïdors fixes, que els assegurava, com si diguessin, el sou base. Ara els benefactors ja no surten al carrer. Ara treballen a casa. I els pobres han dit prou i han amenaçat en fer saltar totes les xarxes informàtiques.
TELETREBALL I CREACIÓ
Aquest període és un assassinat del desig i de la creació. El creador pateix molt, sent molta pressió, un cansament que mai abans havia sentit. Respondre a encàrrecs obliga a produir, a trobar un ritme intens de treball i a mantenir el cap per sobre de l'aigua. Només manté vincles amb les poques persones que queden actives. D'altra banda, costa llegir ja que la connexió amb els altres és molt important en la creació. I quan es veu a tanta espantada el creador no sap com serà capaç de treure's una angoixa total.
QUAN ELS AVIS SORTIEN
Hi va haver una vegada que els avis, si feia solet i poc vent, sortien a passejar pels carrers. Caminaven poquet a poquet, ben agafats i de tant en tant s’aturaven davant un aparador per descansar les cames. Ara no es veuen avis. N’hi ha que encara són vius, però no se’ls veu. Estan amagats a casa. Els hem aconseguit amagar a casa. El proper pas, serà portar-los al ZOO. A la gàbia que va deixar bacant el Floquet de Neu.
SOM ELS MILLORS
El mite reaccionari del gran seny català exaspera cada vegada més quan una gran part de la massa laboral està teletreballant o tele-consumint-se mentre els polítics provoquen la seva neurosi i el seu orgull de país desclassat i acostumat a sobrevalorar-se en relació a Madrid i a Espanya.
SEX-BOMBOLLA
Les mesures son clares, mascareta i distància. Sexualment això vol dir, abstinència o imaginació. Creatius com som, apostem per la imaginació. La parella a distància reglamentària. Primer joc d’ulls assenyalant les part eròtiques de l’altre, lent tancar de parpelles, baixada ràpida de mascareta i passada de llengua humida pels llavis. Engrescament progressiu, les parts insinuades es queden nues i s’estimulen manualment. Sons guturals profunds com d’assentiment i remenar de cossos al sofà. Quan un crida més que l’altre (sempre serà l’home) s’aixeca, va al lavabo i es fa una palla mentre la dona segueix mirant el Tele Notícies. I qui no es conforma és perquè no vol.
TELETREBALL A L’ADMINISTRACIÓ
Només l’1 % dels webs estatals estan totalment traduïts al català.
Per quart any consecutiu, la Plataforma per la Llengua ha fet un estudi de les pàgines web estatals, que el 2020 s'ha basat en les observacions fetes a quasi 400 portals. El 82,4 % de les pàgines amb algun contingut en català tenen errors lingüístics greus i un 42,9 % diferencien entre "català" i "valencià".
EL TREBALL QUE MATA
Amb el canvi climàtic i la pèrdua d'hàbitat, la introducció d'espècies invasores és una de les principals amenaces per a la biodiversitat. Un estudi estima el seu cost econòmic en 1.288 milers de milions de dòlars per primera vegada des de 1970. Així que potser parlant el llenguatge dels polítics amb una unitat de mesura que els interessi, hi haurà una major consciència d’aquesta catàstrofe humanitària i de les oportunitats econòmiques perdudes.