10 de setembre 2021

TALIBÀ
No conec cap talibà, -identifico, això sí, a fatxes, seguidors de Trump, jutges, lladres i serenos, reis de coll blanc, Papes amb família nombrosa, però de talibà, ni un. Ni tinc interès de conèixer-lo. No m’importa el que pensen, el que creuen ni els costums que tenen. Només veure’ls ensumo ferum a semen agre i a sida nacional i ja en tinc prou. Me’n foten.
Algú va dir fa molt de temps que als homes els coneixeràs per les seves obres. Doncs això. M’importarien una punyetera merda els talibans... si no fos que la seva presència és sinònim de mala sang, estupidesa primitiva, menyspreu per la vida i pels vius, fins i tot si són els seus vius, les seves dones, les seves filles, les seves mares. Tan mala llet no hi ha idea ni religió que la suporti.
Veure com l’entrada al que se suposa que és casa teva, provoca la fugida de milers d’afganesos, el recolliment a casa de milers de dones, la suspensió del drets humans més elementals, faria caure la cara de vergonya –amb turbant i barba incorporada- a qualsevol i el faria pensar un moment. Però pensar què? Què coi poden pensar aquesta colla de bàrbars amb un cervell tret del primer motor Ford d’explosió?
L’únic mèrit que tenen els talibans és que van armats gràcies a potències mundials a la recerca de bauxita, coure, ferro i liti (bàsic per emmagatzemar i transportar electricitat). És a dir, la seva subsistència a Afganistan te un origen tan espuri com les seves conductes. Però la civilització seguirà condemnant als talibans alhora que els donen armament i fan veure que no veuen el seu espoli humà. “Bueno, pues vale, pues hola...” diu occident.
I el poble d’Afganistan seguirà morint en nom de la fe del poder. Com a càstig per la victòria, el talibà només es veurà obligat a tornar a casa amb la seva dona, enlloc d’anar violant altres espècies per aquests mons de....


SEGONA PÀGINA

EL CONVIDAT
NEGRE SOBRE NEGRE
Va sortir un dia per la tele i va anunciar que com Alcalde deixava de pagar la factura de la llum del municipi. Quan vàrem arribar tots els periodistes al poble de Batres, l’alcalde estava fugit i la seva filla petita, de cinc anys, ens deia amb un somriure simpàtic: “papa no està, papa escondido”
¿Dónde està escondido, bonita? Ve preguntar el periodista del Mundo.
A ti te lo voy a decir, cabrón, va respondre la nena que és molt espavilada.
La qüestió és que Batres (província de Madrid) ja ve tocada de fa temps. A l’agost va patir un incendi que va arrasar dues-centes hectàrees de terreny més l’entrada del poble i altres instal•lacions. D’altra banda, els poders han decidit, en contra de la opinió de l’alcalde, planificar el segon aeroport de Madrid a tocar del poble que es convertiria en zona de serveis de la capital, amb més problemes que avantatges. I finalment, sempre finalment, els habitants del poble que no poden pagar els constants increments de les tarifes elèctriques es lamenten i es veuen obligats a deixar feines i negocis.
Davant el panorama hi ha dues respostes: dir amén i accedir a un càrrec dins el primer partit que t’ho demani, o dir: a la merda, seguir independent al servei de la comunitat i haver-te d’amagar en alguna cova de la serra més propera i esperar que la teva filla de cinc anys et porti una pastanaga per anar tirant.
Aquest senyor alcalde, que es diu Victor Manuel però no canta, continua al costat del poble i a contra pèl del poder. Per no ser, no és de cap partit. Rara avis que, difícilment farà carrera política ni social. Se’l carregaran pel camí. No cal que el matin, per favor, aquí som molt cristians. N’hi ha prou en fer-li la vida impossible, i li faran. I el proper Ajuntament pagarà la llum a la gran empresa nacional de la energia i el segon aeroport de Madrid passarà per Batres i, probablement, les restes de l’incendi d’aquests any no provocarà una campanya de neteja dels boscos ni de les valls. Tot seguiràs igual, com ha de ser. Tot menys un tal Victor Manuel que un dia va creure que la seva feina com alcalde era estar al costat dels seus veïns. Ingenu.
HUMANOTECA
NON STOP
PEAGE.- (CASTELLÀ) Paraula desconeguda en les terres espanyoles, que fa referència al pagament d’una via pública, i que s’aplica només per enfotre-se’n dels catalans.
PEATGE.- (CATALUNYA) Cost que, des de fa cinquanta anys, els catalans han de pagar cada vegada que surten del centre de la ciutat per anar a un barri on encara fan pa de llenya.
MIRACLE.- Des del passat 1 de setembre del 2021, els catalans no han de pagar sis de les autopistes.
INGRESOS HOSPITALARIS (NO PROVOCATS PER COVID) Reaccions varies de conductors catalans, des de infarts fins al•lèrgies, en veure com podien passar pels peatges sense aturar-se a pagar.
TRAMPA.- Està per veure però els diferents governs ja anuncien algunes sorpreses.
PREMONICIONS.- Els més pessimistes pensen que les autopistes, a partir del no pagament dels catalans, poden provocar una segona guerra civil. “la curpa e de lo catalanes” seria la consigna per aixecar-se en armes. Els optimistes creuen quer el manteniment de la vies ràpides, recuperarà els peons de senderons (peones camineros), la copla i les famílies nombroses... i potser també els sots que van provocar a l’Espanya dels cinquanta moltes ereccions acabades en matrimoni cristià.

TERCERA PÀGINA

LA REALITAT OCULTA
ESMOLANT LES EINES DE CARA A L’11 DSE SETEMBRE
Uns dies abans de la Diada l’independentisme assaja noves estratègies. Òmnium Cultural emulant els antics Cors de Clavé, ha dissenyat un nou camí per arribar a la independència a través del cant reivindicatiu. Així, ha creat corals patriòtiques per la República a diferents pobles i a barris de les ciutats amb noves cançons creades per Oriol Jonqueres i Jordi Cuixart, com “L’amor ens farà lliures”, “Dialoguem, dialoguem que al final guanyarem”, “Som gent de pau i visca la República”...

L’ANC ha fet una gran exposició de les seves samarretes a la Fira de Montjuïc per aconseguir diners per combatre la repressió, amb grans rebaixes si es compra més d’una dotzena. Els polítics han constatat que les manifestacions milionàries han servit de ben poca cosa i així, els 74 diputats independentistes han llogat un gran globus aerostàtic que recorre Catalunya. Ara sí que en el cel són transparents i eixamplen la base, llençant milions de paperasses amb retrats de Puigdemont i proclames patriòtiques enceses.
El Govern ha donat una medalla d’or als represaliats de el u d’octubre, que han rebutjat emprenyats. Els polítics han reaccionat i han fet 3300 medalles més de llauna, de manera simbòlica, amb la inscripció 1 d’octubre 2017 i quatre barres. També, per premiar als manifestants que han perdut un ull els darrers anys, han estat citats pel conseller d’Interior i el major Trapero per donar -los en persona un ull d’or de 24 quilats. Així mateix, ha arribat al Museu de Catalunya, provisionalment, una urna d’or gegantina que males llengües diuen que prové de Rússia i que el Govern vol col•locar en una plaça en homenatge al referèndum.
Aquests nous fets han desconcertat per complet al govern espanyol i al CNI, que no ho preveia, i no saben com reaccionar, alhora que enguany, eminents psiquiatres assistiran a la Diada per analitzar l’anomenat “síndrome del homo catalanus”.

CINQUENA PÀGINA

LA QUINTA FORCA
VIDEOJOCS AMB OPI
Jugar compulsivament amb els videojocs ara es qualifica com una nova malaltia mental segons l'Organització Mundial de la Salut. Mentre els experts occidentals segueixen discutint de si és o no veritat, des de fa deu dies Pequín ha prohibit als menors jugar jocs en línia durant més de tres hores a la setmana, la restricció més severa imposada fins ara a una pròspera indústria xinesa.
L'anterior restricció, establerta el 2019, permetia als menors jugar jocs en línia durant una hora i mitja al dia i tres hores en dies festius.
La base de tot plegat podria raure en que els dirigents comunistes volen controlar les empreses tecnològiques més grans de la Xina, incloent el gegant Tencent, el del joc rei multijugador en línia, Honor of Kings, extremadament popular a tot el món. Segons les males llengües dels joves xinesos les restriccions sobre els jocs són part d'una repressió constant contra les empreses tecnològiques, les quals també proporcionen serveis de missatgeria, per evitar que aconsegueixin tenir una influència més gran que el Partit Comunista.
En definitiva, si la religió és l’Opi del poble els videojocs son l’Opi de l’esperit. I d’això en saben molt els dirigents del Partit Únic que considera que la masculinitat tòxica projectada en el joc enverina el planeta i el cost de la virilitat també té efectes tangibles sobre el medi ambient. Segons estudis els homes causen un 16% més d'emissions responsables del canvi climàtic que les dones.
Els estudis suggereixen que quan un individu és absorbit en els jocs en línia, certes porcions del seu cervell s'activen de la mateixa manera directa i intensa que el cervell d'un addicte es veu afectat per una substància tòxica.
El joc provoca una resposta neurològica que influeix en els sentiments de plaer i recompensa, i el resultat, en l'extrem, es manifesta en comportament addictiu. Encara un altre record xinès per fugir de la monotonia!!!

SISENA PÀGINA

LA LLUFA
I DE QUÈ RIUEN AQUESTS?
Servidora va tenir un oncle de llarga durada. Fins tocar els cent, no va decidir fer mutis i desaparèixer discretament. Una sort (per ell). L’ancià oncle però portava una creu al damunt des que va fer vuitanta anys. Això ja no pot durar gaire, va dir, (“això” volia dir la vida perquè de la mort no en va parlar mai). A partir d’aquell moment es va deprimir com una mula, anava sempre amb els ulls tancats i només els obria una mica quan sentia una rialla. No sé de què collons riu aquesta gent, tot els fa gràcia!. Aclucava altra vegada l’ull i fins la propera rialla.
Això és exactament el que està passant amb el negoci de l’oci nocturn d’ençà que la pandèmia va ser declarada oficialment pels jutges espanyols.
Aquí no riu ni Deu i si riuen és que estan sonats. Els amos a la ruïna (això diuen), els treballadors a l’atur, els distribuïdors amb els magatzems a rebentar, els taxistes lliures la nit sencera, els addictes d’excursió al Matagalls per trobar aliment... Les úniques beneficiades pel Covid i els seus tancaments, són les masses d’imbècils que, emparats per l’edat i sobre tot per la ignorància, es llencen cada nit als carrers de pobles i ciutats per demostrar que tenen uns cossos fantàstics i uns cervells lamentables. És digne de veure la necessitat ferotge que te el jovent de sortir cada nit a entrompar-se, fer-se el guapo i pessigar alguna cuixa o alguna altra cosa més sucosa. Com diria el meu oncle, cal tanta suor d’aixella?, la felicitat és anar de tort i passar-se la nit cridant? El plaer és, potser saber que toques els nassos als veïns? Provocar el Covid?
Tancats, el jovent impetuós, fa menys soroll, és cert. Abans hi havia edificis en els que les nits se’ls feien insuportables però ara són barris sencers. Les autoritats, pendents de les corbes de contagi no tenen , com és costum en ells, ni punyetera idea de que cal fer. Un dia obren i l’endemà tanquen. Immunitat del poder se’n diu. Per una vegada però, no aniré contra el poder ni contra els empresaris, per una vegada em donaré el gust de dir el que penso del jovent que és el futur del nostre poble: Imbècils! I consti que ja no sóc verge.
LLUFA pels qui encara no saben que tenen moltes coses a fer, apart de queixar-se.

SETENA PÀGINA

TELEGRAM KARLITUS
DIVENTO PROTESTANTE
Les màximes entitats espanyoles preparen un Reial Decret per declarat l’Estat hispà de confessió Protestant sotmès a la disciplina anglicana. La raó és clara i rotunda. Els Sant Pare de Roma va dir que no estaria malament que Espanya dialogués amb Catalunya per tal d’arribar a un acord sobre el sobiranisme. Imperdonable. Europa pot parlar amb els talibans (submissions de mercat), però seria indigne i immoral que Espanya dialogués amb Catalunya. Salut!

PUTIN HA OBERT DUES PARADETES DE CALÇOTS
L’oficina d’espionatge espanyol ha descobert a tres russos a Catalunya. Dos eren una parella que s’ha saltat la Covid i anava comprant roba d’abrigar al Passeig de Gràcia de Barcelona. Com que portaven mil euros gastats els han deixat anar. L’altre un xicot com un armari que porta quinze anys a Catalunya ha estat acusat de ser peça clau del Soviet rus cara a la independència de Catalunya. Encara no se’n saben els motius però els agents hi treballen amb la col•laboració de Vargas Llosa.

TORNA LA SANTA INQUISICIÓ
Vista la mala premsa (premsa canalla d’extrema esquerra, clar) que últimament aculava la Inquisició a la seu de cada poble i ciutat del món, ha decidit substituir les seves fogueres tradicionals (poc productives) per la crema mundial de boscos, matolls i conreus. Aquests any han aconseguit provocar 1.500 incendis entre els quals, segur que han cremat més d’un infidel. Dos dels focs es van apagar incidentalment quan els membres de la Confraria, es van córrer de gust davant les flames.

EL PREU DE LA LLUM
No en puc dir res més perquè l’ordinador gasta un ou.

L’ÚLTIM HEROI GREC
Si hi ha un grec la vida del qual sembla haver-se fusionat amb la història del seu país, és Míkis Theodorákis. Cap manifestació de l'esquerra grega té lloc sense que s’escoltin les seves composicions. Músic de renom internacional amb 1.000 melodies que ens roben el cor.
El seu sirtaki, ha conquistat el món i els actes de resistència d’aquest home d'esquerra, membre del Partit de l'Esquerra Europea, el van portar a lluitar per la democràcia a Grècia, alhora que denunciava en l'escena internacional els horrors comesos repetidament en aquest petit tros d'Europa. Bona arribada a l’Olimp Mikis!

MESI DÉU CAIGUT?
Encara no sabem si Mesi és a compadir o a glorificar. Des de París ens arriba que s’enyora moltíssim. A Barcelona, el president del Barça, en privat diu que el va fotre fora mentre somriu beatíficament. Els culers però estan a l’aguait del que passarà a partir d’ara. Si l’home al PSG fa més gols que amb el Barça serà dinamita pura ens mans dels més exaltats i el president serà penjat. En canvi si deixa de fer gols, si a Mesi se li acaba el magnetisme entre ell i la pilota llavors el president serà portat als altars futboleros.
Coses del déus, no?

AVIAT MANCARAN DONES!
L’any 2030 i basant-se en les tendències actuals, a nivell mundial podria haver-hi més homes que dones. No ho sentim pels depredadors i pels masclistes que hauran de canviar de víctimes. En els últims quaranta anys, la discriminació sexual prenatal orientada cap el sexe masculí a fet que hi hagi menys dones del que s'esperava. Aquesta manca de dones podria conduir a alts nivells de comportament antisocial i de violència. En última instància podria afectar l'estabilitat mundial a llarg termini i el desenvolupament social sostenible.
Potser que aviat els Talibans exportin dones afganes a més a més de droga? Total, elles els fan nosa!

DEPRIMEIX-TE. TENS RAONS!
La xifra de morts a tot el món per la pandèmia de Covid-19 ha matat almenys 4.539.397 persones a tot el món des de finals de desembre de 2019, segons una avaluació de fonts oficials. Els Estats Units són el país més afectat del món amb 643.669 morts, per davant del Brasil (581.914), l'Índia (439.895), Mèxic (261.496) i el Perú (198.364).
L'OMS estima, tenint en compte l'excés de mortalitat directament i indirectament relacionat amb la Covid-19, que el peatge de la pandèmia podria ser de dues a tres vegades superior als càlculs oficials.