1 d'octubre 2021

PORTADA
PAÍS CADUCAT
Vivim, és un dir, en un país que repapieja. Les idees, els costums, la reialesa, la cort, els sindicats...
Les vacunes del Covid se’ns han caducat a les neveres (tanta falta que ens feien fa una temporada). El Codi penal porta segles florit i les togues encara més. Els jutges (caducats en un organisme caducat) intoxiquen les sentències.
En un país com aquest, no sorprèn doncs que el Ministeri de l’Interior dediqui una part de la seva plantilla no pas a investigar delictes comesos sinó a buscar possibles proves que podessin implicar als ciutadans que els fan nosa, com per exemple el cinquanta per cent dels catalans. Això, que dit així pot semblar un acudit, és en la pràctica dels serveis d’informació espanyol, el pa nostre de cada dia. Un pa podrit que passeja per la taula empès pels cucs que l’habiten. Dit d’una altra manera, els delictes comencen a Comissaria on es decideix a qui cal engarjolar. Després un brigada d’experts comença la teoria de la suposició i quan ja s’han inventat sis o set possibles delictes, es llencen a reunir les peces que puguin donar versemblança a la acusació imaginaria. Per exemple, Puigdemont podria tenir contactes amb Rússia. Per què no? Dos països dolents sempre acaben entenent-se. Doncs una vegada feta l’acusació, els serveis policials van buscant possibles raons que puguin demostrar-la. Posem per cas, Puigdemont trafica amb petroli rus. I ja està. Ja podem llençar-li els gossos. No cal demostrar l’acusació. Per què? Som a Espanya.
Seria de riure si no fos que l’arma utilitzada per aquests serveis de seguretat nacional, són un veritable atemptat en qualsevol estat de dret. Una fantasia i una maldat absolutament demoníaca.

Segona pàgina
EL CONVIDAT
AL FONS, A LA DRETA, HI HA EL LAVABO
Els ossos bruns, hivernen, quan surten a l’exterior porten molta gana acumulada, malgrat el règim (l’alimentari) semblen un armari mirall de tres cossos. Molt de pel, molt de muscle, molta força, molt d’instint i un cervell petitó, petitó. Els zoòlegs els coneixen com a carnívors fissípedes de la família dels úrsids, el ciutadà normal els anomena fatxes.
Malgrat intentar-ho reiteradament la ciència ha estat incapaç de determinar el coeficient intel•lectual de la espècie. Cert que també saben manipular pals i garrots, (com els monos) però serien incapaços de treure mel del cau d’un formiguer utilitzant una palleta si la seva mare no els hi donés a culleradetes. Una vegada crescuts, maten a la mare i compren la mel als Supers.
Darrerament, igual que els porc senglars, es veuen moltes manades de la espècie deambulant amb pals pels voltants de la ciutat. Alguns fins i tot s’atreveixen a endinsar-se a la zona poblada i es mengen el que troben a les papereres.
En teoria, si no t’hi enfrontes no ataquen però el problema és que tenen un olfacte extraordinàriament fi i només notar la flaire (feromones es diuen) d’un emigrant o un homosexual o un socialista o qualsevol altre que no els agradi, ataquen en manada.
Alguns científics il•luminats, tipus Victor Frankenstein, estan treballant amb la espècie citada, com d’altres ho fan amb els robots, a fi d’aconseguir conductes mitjanament identificables amb la raça humana. Els experiments avancen lentament però no perden la fe. Una de les darreres proves, la van fer al barri madrileny de Chueca i els ha donat grans esperances. Van aconseguir, per exemple, que la manada toques el bombo seguint un mateix ritme, agafessin un pal amb un drap dalt de tot sense que els hi caigués a terra i fins i tot van vocalitzar algunes consignes senzilles. Potser aviat els podrem veure en una manifestació legalment organitzada... però queda un temps. De moment són tan bèsties que la mateixa organització de VOX es desmarca d’ells.
Si en voleu veure alguna espècimen, podeu anar a qualsevol bar i demanar per la comuna. Mengen allí.

HUMANOTEKA
ELS TALIBANS AMB LA DONA
Què és un Ministeri de la dona?.- Un miratge, una excusa per fer creure a la ciutadania que el seu govern es preocupa pel desenvolupament i atenció al cinquanta per cent dels seus votants.
Què és un Ministeri pel desenvolupament i promoció de la virtut i la prevenció del vici?.- Aparentment, l’excusa per fer creure a Occident que els talibans respecten l’esser femení. En realitat, una aberració des d’on reforçar la seva idea que les dones existeixen però no són. Idea bastant raonable ja que els talibans només necessiten a les dones per fer el dinar i rentar la roba, les altres coses ja se les fan ells mateixos.
Els Ministeris de la dona, normalment no serveixen per res. El Ministeri de la virtut te policia pròpia que castiga a la dona segons vesteixi, digui, pensi o s’atreveixi, la molt descarada, a sortir de casa sense el seu mascle (normalment un cabró de quatre potes cua i banyes).
Què son les Institucions internacionals tipus ONU, UNICEF i altres?.- Refugi d’eunucs incapaços d’enfrontar-se amb la realitat del món talibà, que es mostren molt preocupats pel futur de les dones però satisfets i contents de que els nens puguin tornar a les escoles.

Tercera pàgina
REALITAT OCULTA
ELS REGNES D’ESPANYA I EL MARROC UNITS PER L’AMOR
Els problemes entre Espanya i el Marroc sembla que desapareixeran. Tot va començar aquest estiu en un viatge dels reis d’Espanya a Marrakech invitats pel monarca alauita. Al Palau reial on residien es van conèixer la princesa Leonor i el fill del rei Mohamed VI, futur rei del Marroc, Hassan III. Els dos adolescents, de seguida, van simpatitzar fins arribar a enamorar-se follament. Ella va quedar admirada per l’eina de guerra del Hassan, i per tenir més intimitat es van tancar al lavabo del qual no podien sortir, sent necessària la intervenció dels servents. Aquest fet va posar en coneixement dels seus pares l’amor que sentien tots dos.
Això ha estat utilitzat per les dues famílies per millorar les relacions. Tant és així que es prepara un casament sonat que unirà els dos regnes en un, i en el que Felipe González farà de padrí de la núvia. La princesa Leonor estudia àrab i manté unes relacions fluides amb el seu promès: ja a la Zarzuela està reclutant genets per crear una nova guàrdia mora per les visites d’en Hassan.
Ara que les dues monarquies es troben en dificultats per la seva corrupció endèmica, han vist així la manera de reforçar els seus regnes amb més suport popular. És així que s’ha encarregat a eminents arquitectes la construcció d’un gran pont sobre el mar (“de l’ Amor Fratern”), que uneixi Espanya i el Marroc, i també un pas subterrani, com el de Calais-Dover, que unirà Tarifa i Alcazarseguir.
Assessors del Felip VI aconsellen al rei Mohamed que doni al Sahara una autonomia plena d’autogovern i una descentralització i reconeixement de la idiosincràsia del Rif a fi d’assegurar el futur del seu regnat. Per la seva banda, Mohamed, per solucionar el problema de Catalunya, ha ofert tots els seus serveis d’intel•ligència i les presons per tancar-hi els més rebels.

Cinquena pàgina
QUINTA FORCA
TINTA XINA I PÀGINA ROJA
Xi Jinping salvarà el món?
“Sóc un promotor radicalment independent, autogestionat, autosuficient, auto-moto-bici-iot-avió... Jo mateix ho produeixo tot, edifico, compro terrenys, m'ocupo de la meva economia de la A a la Z.”
De tant en tant col•laboro amb el partit però em represento jo i funciona molt bé. No entenc per què un empresari ha de demanar diners a l'Estat. Soc marginat, solitari, bàsic; ser autosuficient i marginal és la naturalesa mateixa dels promotors immobiliaris.
L’únic dilema és el de guardar o no el capell metre follo, un dilema de la nostra turmentada època en que podria esclatar una segona crisi mundial. Espero que el Partit actuï abans que els diaris anuncien la meva mort. A Espanya, perfils exactament iguals n’hem conegut força i tots han acabat fatal.
Mentre, les accions d'Evergrande continuen en caiguda lliure i el seu fundador, Hui Ka Yan, segueix dient voler fer front a l’endeutament astronòmic.
Alhora Pekín i els governs de mig món –els rics- analitzen la jugada de suport multimilionari rebut d'altres gegants immobiliaris. Tot gràcies als magnats amb els quals Hui Ka Yan jugava al "Big Two", el "pòquer xinès", en el qual s'han de fer combinacions per desfer-se de les cartes.
Cadascun dels membres del joc és notable per a si mateix. El primer és Henry Chen. Amb la seva família acumulen un dels imperis immobiliaris, de joieria i de venda més grans de la Xina. I Cheng Jr. forma part de la Conferència Consultiva Política Popular de la Xina.
El segon és Joseph Lau, conegut pels seus negocis immobiliaris situats principalment a Hong Kong i per posseir una col•lecció d'art valorada en 850 milions d'euros. El 2014 va ser jutjat a Macau per suborn i blanqueig de capitals. Actualment segueix sent un fugitiu…
El tercer és Cheun, famós per les milionàries inversions immobiliàries a la Xina i el Regne Unit i per posseir un dels edificis més emblemàtics de Londres, el Leadenhall i una mansió de 46 habitacions al districte de Knightbridge de 214 milions d'euros.
El negoci entre els amics del joc va consistir, anys durant, en la compra d'accions i bons de les seves diferents empreses, amb l'objectiu de proporcionar liquiditat i suport mutu. Era la redescoberta de les famoses Lletres de Canvi espanyoles en versió xinesa.
El 2020 l’empresari va afrontar una altra crisi, els seus amics el van tornar ajudar però aquesta vegada les accions de la companyia van començar a caure en picat i ara el seu destí rau a les mans de Pekín si es vol evitar un altre escenari Lehman Brothers. Si allà va ser una estafa aquí son jugades de risc amb el capital de petits inversors però que fan treballar 200.000 assalariats directes i indirectament 4 milions de persones.
A Pekín, el president Xi Jinping té por del risc d’una explosió social.

Sisena pàgina
LA LLUFA
UNA FESTASSA, DUES, TRES... ÉS LA MERCÈ
Dos dies abans ja teníem l’envelat muntat i la gent durant el passeig de tarda passejava pels seus voltants tocant les pilastres, la tela, l’escenari on havia de tocar l’orquestra amb vocalista. En general s’estava satisfet de la feina feta.
Després de la missa on l’alcalde va haver de fer d’escola per falta d’assistència, les campanes van bategar. La festa quedava inaugurada. L’inici va ser un èxit. Xocolatada per la canalla i pels pares farts. Després concurs de dibuix (infantil) i un grup d’ecologistes tocant cançons tradicionals. La botifarrada també va anar molt be. Però a la nit la cosa es va emmerdar. La culpa, tota, va ser dels forasters. Ja ho veia venir la gent del poble. Massa gent. On van tots aquests?
Dues hores després, mentre l’orquestra feia proves de so, un dos, un dos siiii, siiii, tres cotxes del Mossos donaven to psicodèlic a l’envelat. (No sé per què mai no apaguen les llums els cotxes policials). Una nena s’havia perdut i ja tothom pensava en una agressió sexual. Una dotzena de torrats s’havien muntat la seva festa i ballaven al so dels seus aparells musicals molt més grans que els de la orquestra. De mascaretes ni una, clar i quan un home del poble (no pas l’alcalde que s’havia retirat a descansar) es va enfrontar amb el grup rebel, un segons grup, va baixar d’una camioneta i va començar a repartí hosties. Engrescats davant la retirada dels estiuejants, els adolescents mentals van començar a llençar pedres contra finestrers i balcons i un subgrup, va aprofitar per calar foc a la lona de l’envelat. Els Mossos van dir que hauríem d’avisar a la Policia i van marxar corrent deixant-se els cotxes amb les llums enceses i els ecologistes del cant popular van aprofitar els vehicles per calar-hi foc perquè així no contaminarien. A l’estona el poble estava envoltat de flames i les collites socarrimades.
Això va passar el dia de la Verge al meu poble que a ple estiu acull a unes cent trenta persones. Ara, si no teniu res millor a fer, imagineu com va anar la festa de la Mercè a Barcelona, que és més gran, te més joves anònims, més botigues i la governa la senyora Colau, orgullosíssima de fer de Barcelona la capital dels antisistema. Una festassa.

Setena pàgina
ÚLTIMA HORA
ENS FALTA EL BAR
Després de comprar-nos ordinadors de darrera generació per poder-se connectar amb la oficina central de l’empresa corresponent.
Després d’augurar un nou sistema social gràcies al tele treball, ara resulta, segons bones estadístiques, que a molt estirar, només segueixen a casa seva amb pijama i bata, uns sis-cents mil treballadors i cada dia van a la baixa.
O sigui, que el treball a l’empresa no s’acaba.
En tot cas, el que s’acabarà serà el treball, així, en general.
I doncs què ens pensàvem?
Apart dels miners i víctimes de les empreses automobilístiques, aquí ningú no treballa més de cinc hores.
La resta de l’horari ens fuig d’entre els dits amb el bocata, el cafè, el cigarret, la xerradeta entre passadissos, les reunions per decidir on va a sopar la secció de decessos...
Només a casa es treballen set i vuit hores i a vegades més i a sobre sol com un mussol.
I al final les sabatilles tan còmodes del primer dia estan suades i la bata pica i fer-se el cafè és una putada perquè cal escalfar l’aigua.
A nosaltres, (els que encara tenim feina remunerada) ens va el treball en llibertat. Aquell que es relaxa a principis de juny i no torna a recuperar el seu ritme fins a meitat d’octubre.
El que dona desembre com a mes de festa i que fa de la Setmana Santa, la quinzena més laica.
Això és treballar a la espanyola i els invents que se’ls facin ells, els civilitzats.
Em jugo una pela de les d’abans que d’aquests sis-cents mil individus que segueixen treballant a casa, la meitat acabaran de baixa per estrès laboral.
Que vagin fent.

Vuitena pàgina
TELEGRAM
OPORTUNITAT ÚNICA
El volcà de Cumbre Vieja a la Palma, fa una setmana que està en erupció. Centenars de cases engolides per la lava, de homes i dones sense lloc on anar, alarmes enceses per alts índex de contaminació...
La Senyora Ministra de Industria Comerç i Turisme, ha qualificat el tràgic succés com la gran oportunitat de veure un espectacle meravellós que ha de potenciar el turisme a l’illa. Reyes Maroto és economista i professora de la Universitat. Un dels valors segurs del Govern actual.

ALICIA SEGUEIX EN EL PAÍS DE LA IGNORÀNCIA
Feia temps que estava calladeta i sembla que no però es notava. Havia baixat la contaminació acústica i Espanya en general semblava més llegida. Però ha tornat a venir, ha tornar a parlar i l’ha tornat a cagar. Una mena de Veni, loquebatur et cacas romà però amb menys glamur.
No tinc punyetera idea del que ha estat fent la senyora Alicia durant aquests temps de silenci però entre tots hauríem de pregar-li que passi per l’escola, encara que sigui nocturna, de tant en tant. I si no, que calli per sempre. Ja està bé de patir vergonya aliena.

UN “RUEDO” DE PREMSA
El Barça viu en la misèria. Fins ara era un llastre intel•lectual el que afectava a la institució. Ara també, però a més ha quedat sense un cèntim. El Barça juga amb l’equip infantil més el reforç de grans talents com Coutinho o Umtiti. El Barça, no va primer enlloc, ni per la cua i la Junta presidida pel President, ha decidit que el problema es Koeman.
Koeman ja te les espatlles prou encongides. No aguanta ni un sol cop més i fa un ruedo de premsa. I diu el que passa.
El Barça és més que un club, segur... el Barça és també... i Koeman va estar a punt de dir-ho.

LA PATUM ESTRENA TEMPORADA
Ningú no els veu mai en una òpera, ni una obra teatral, menys en un recital a no ser que sigui de música molt moderna (que és quan es treuen la corbata) No tenen temps. Però vatua, a l’estrena de la temporada liceista hi són tots. Llavors, sí que tenen temps. Jo passo pena pensant en els nostres polítics al Liceu. Estan visiblement incòmodes. Les butaques són incòmodes, les sabates noves són incòmodes, el veí és incòmoda i a sobre els fan escoltar música de la clàssica. Pobres nanos, amb la feina que tenen. I tot per sortir a la foto.

ENRIC MILLO. “TONTO DESCANSA”
El famós i mentider delegat del govern del PP a Catalunya durant les glorioses jornades de l’1 d’octubre 2017 que se ser desterrat a Andalusia pels seus propis companys dona per acabades les seves vacances.
Algú del PP la enredat perquè presenti recurs contra els indults als politics presos catalans. L’home no n’estava massa convençut però la promesa de que algun dia li atorgaran un altre càrrec la fet trempar prou amb l’assumpte.
Ara està repassant el manual del mentider polític del PP.

NIVELLS DE CONTAMINACIÓ MUNDIALS
La OMS s’ha posat els guants de feina i ha rebaixat l’índex de contaminació tolerat posat fa quinze anys després de comptabilitzar més de set milions de morts anuals.
Siguem comprensibles amb ells. Han trigat molt de temps fins a poder comptar els morts any rere any, recomptar-los per estar-ne segurs i comprovar que tots, absolutament tots, han mort degut a la contaminació.
Siguin benvinguts els nous nivells, el malson dels alcaldes de totes les grans ciutats.

COWBOYS CONTRA IMMIGRANTS
Els cowboys texans, avorrits de la suspensió dels “rodeos” degut al Coronavirus i altres causes van decidir galopar seguint la frontera amb Mèxic i caçar quatre perdius amb els seus rifles. Els de totes les pelis del Far West.
Però quan van trobar-se amb centenars de negres fugits d’Haiti travessant el rio Grande va ser una festa major. En poques hores van poder reconstituir la caça d’esclaus fugitius, la anexió de Texas, les batalles indies...
Al vespre van degustar el cervell d’un toro com Déu mana!

BOLSONARO NO ÉS EL QUE ERA
Pobre home aquest fatxorro, res li surt bé. Mentre assegura a la ONU que és el primer ecologista-protector del planeta els seus empresaris cremen la selva amazònica per més indrets que mai.
Quan el seu ministre va a la ONU per explicar que Bolsonaro, malgrat negar la existència del virus de la Covid19, ja ha vacunat tothom i caimans inclosos... el troben infectat i sense vacunar... malgrat els milers de morts...
I ara Lula comença a poder guanyar per fotre’l fora. Pobre!

Novena pàgina
MONTSERRAT
EL PASSAT ÉS MIL•LENARI
EL PRESENT BOIRÓS
EL FUTUR INCERTESA