22 d'octubre 2021

PORTADA
AVIS PER A NAVEGANTS I FEMINISTES
De bon rotllo. Els Premis Nobel d’aquest anys els han atorgat a 11 homes i mig i a mitja dona. No volem fer bugada. Ens declarem fervorosos partidaris de la igualtat. Però hi ha diferències, que consti.
Els Premis Nobel, joia de la ciència, l’humanisme i el progrés, en tota la seva història només han trobat una seixantena de dones dignes de rebre el premi. Las resta, gairebé nou-cents, son homes. Alguna cosa voldran dir aquestes dades. Sobre tot si pensem que de la seixantena de dones, apart la Curie que s’ho va copiar tot del marit, la resta són o Premis de la Pau o de Literatura que, com tothom sap, són els menys importants.
La dona, és de justícia reconèixer-ho, s’esforça. Fa les seves coses, com els catalans segons Rajoy, però els falta alguna cosa. És com en el món de la religió, on resen de bona fe i fan novenes, però no poden consagrar, com a molt llegeixen l’epístola. I el mateix passa amb el sexe, han trencat barreres, cert, s’han preocupat d’orgasmar, veritat també, però la iniciativa segueix sent dels homes. Ells són els que decideixen postures, moments i durada. I no parlem ja de la política on les dones poden arribar a la paritat però mai a la igualtat.
La masculinitat avançada, ha inventat al llarg dels segles frases que puguin apaivagar el neguit femení d’arribar a ser com l’home. Una de les més boniques és que darrera de cada gran home i a una gran dona. Val, si però tampoc ens passem. En realitat, com a en el cas recent del Premi Planeta de Literatura, darrera de cada nom femení, hi ha tres mascles.
Si malgrat tot, les dones segueixen reivindicant més proporcionalitat en els Nobel, a nosaltres només se’ns acut proposar a la secció de futbol femení del Barça. Son bones i podrien guanyar onze Nobels de cop.
P.D. Aquests article és anònim a tots els efectes.

Pàgina 2
EL CONVIDAT
PRESIDENT COMPANYS
Molt honorable President Companys, avui, com cada any des de fa un munt d’anys, commemorem el dia en que bales espanyoles traspassaven el vostre cor català. Vos President, sou màrtir de i per Catalunya. Poca gent pot lluir tanta catalanitat.
Rellegint els homenatges que us fan cada quinze d’octubre, conec una mica la vostra agitada vida política. La vostra constant activitat entre diaris, grups i fulls parroquials intentant aconseguir alguna cosa que no sé si teníeu prou clara. El vostre pas de partit a partit d’aliança en aliança, de presó en presó i de decepció en decepció. En tot cas, com dic, això ja ho sabem gràcies als parlaments anuals que es fan en la vostra memòria.
Aleshores, si ja ho sabem tot, o tot el que interessa mínimament al ciutadà actual, home de Twitter poc interessat en vides alienes, per què escric aquesta nota mortuòria? Perquè toca. Perquè s’ha de fer si vols passar per bon català. I, sincerament, benvolgut President, perquè no teníem res més on agafar-nos. És una mica trist, però també és una mica trista Catalunya, i ens aguantem.
No anem sobrats d’herois però la veritat és que tampoc ens fan falta. La nostra vida està feta d’actualitat i vos només sou actual el quinze d’octubre. La resta de l’any, Catalunya passa del vostre martiri. Ho sento, però és així.
En tot cas, per alegrar-vos una mica la diada, he trobat un detall que us pot ser d’utilitat i recompensa. Apart de ser el President més engarjolat de la història, sou també President, el català més florejat. Entre vos i l’heroi Casanova heu mantingut l’empresa de la floristeria a Catalunya. Gràcies. Esperem que el Maresme us dediqui un monument.
Un darrer consell: quan l’eternitat us pesi, quan la poca memòria catalana us neguitegi i quan ni Lerroux sigui capaç de distreure el vostre pensament i dibuixar un somriure en el vostre rostre (no recordo cap foto vostre somrient), recordeu què seria de vos si enlloc d’afusellar-vos us haguessin deixat viure uns anys més a la presó. Vàreu passar un mal moment, d’acord, va ser una injustícia, d’acord, però encara us porten flors.

HUMANOTECA
TORNA LA CABRA
COVID.- Malaltia imposada per la Xina a fi i efecte de que Espanya no pugues organitzar la desfilada del dia de la Hispanitat.
REI.- Marit de la reina. Fill d’un rei anterior amb característiques genètiques semblants. Acostuma a presidir actes innecessaris, a vestir-se de maneres innecessàries i a ser en el millor dels casos, innecessari.
TRIBUNA D’HONOR. Construcció provisional que ocupen els que viuen del Rei, diguem-ne cort, o simplement llepaculs. Se’ls coneix també com a paràsits reials.
PARAXOTISTA. Individu neurotitzat que passa l’any resant a la Verge del Pilar per no caure sobre la reina el dia de la Hispanitat. Si aterren on han d’aterrar, se’ls ascendeix directament a General però per si de cas, la majoria acaba suïcidant-se abans del salt.
CABRA. Animal més o menys domèstic, a vegades de dos colors i sempre banyes. Quan l’expulsió d’Adan i Eva del paradís, Deu va condemnar-la, juntament amb la serp, per error. Ara ho paga desfilant. La serp sempre se n’enfot.
PÚBLIC ENTUSIASTA. Grup de figurants o extres, la majoria descendents d’una nissaga franquista, dirigits per fer animar una festa. Especialitzats en temes folklòrics i/o patriòtics. A vegades també participen en altres pel•lícules més serioses com “La Noche de los muertos vivientes”.

Pàgina 3
REALITAT OCULTA
EL POBLE MAPUCHE, UN EXEMPLE DE LLUITA I RESISTÈNCIA
La nació maputxe, amb 2 milions d’habitants entre Xile i l’Argentina, ha mantingut sempre una aferrissada lluita contra els exèrcits de la corona espanyola, que en no poder-los vèncer, reconegué la seva independència a través de tractats bilaterals. No va ser fins a final del XIX que els nous estats colonials de Xile i L’Argentina els van sotmetre després d’una brutal guerra genocida. En els darrers anys continua viva la lluita pel seu territori i la seva autodeterminació en contra dels interessos de les multinacionals.
El Consell de Tores les Terres, òrgan de govern de la nació maputxe, regit per democràcia directe, dirigí la carta al rei Juan Carlos, que visitava Xile en 1989:
“És del nostre coneixement la responsabilitat que té Espanya, i específicament la Corona, amb el nostre poble i la resta de nacions originaries que van ser conquistades per Europa (...). Mitjançant les nostres autoritats li manifestem a vostè la disposició de generar una relació de poble a poble de manera directe, sota el respecte recíproc, sense que això signifiqui la subordinació ni atempti contra la nostra integritat física , cultural i política. El nostre objectiu és produir una nova relació amb els següents punts principals:
1 - Reconèixer de manera pública el mal causat durant la conquesta al nostre poble, de la qual es deriva la nostra condició de poble oprimit, marginat i negat tant jurídicament com constitucionalment.
2 - Ratificar els tractats que van convenir el nostre poble amb la Corona espanyola, on es reconegui el nostre territori des de Bío Bío cap el sud.
3 - Reparar el dany causat durant l’anomenada conquesta en un Projecte Integral Maputxe, on s’estableixin les necessitats i drets del nostre poble, que ens permetin proporcionar i adquirir els mitjans per a un desenvolupament que prengui en consideració la nostra identitat.”
Una carta sense resposta i una lluita que segueix contra l’estat neocolonial xilè.

Pàgina 5
QUINTA FORCA
“PANDORA PAPERS” I DÉUS DE L’OLIMP
Els milers de milions ocults d'una elit desinhibida revelats per "Pandora Papers", una filtració sense precedents de documents financers, obra del consorci periodístic de l'ICIJ.
Pandora posa al descobert una economia offshore paral•lela, utilitzada per personalitats riques per ocultar les seves fortunes. El rei de Jordània, Tony Blair i diversos líders africans i europeus estan implicats.
Aquest és el tipus de "primícia" que requereix revisitar clàssics i mitologies. Quasi 12 milions de pàgines de documents secrets, 2,9 terabytes de correus electrònics, contractes, títols de propietat de l'elit planetària compilats i publicats gràcies a 600 informàtics/periodistes de l'ICIJ, la xarxa global de periodistes d'investigació coordinada per la seva branca de Washington.
Aquests arxius Pandora, han estat transmesos a 150 mitjans de comunicació, inclosos el Washington Post, The Guardian i Le Monde.
De fet podrien ser una versió cibernètica de la gran neteja inscrita en l'obra d'Hèrcules.
El cúmul d’investigacions sobre la impunitat dels governants i els privilegiats conduirà a reformes globals?
En tot cas, els déus de l'Olimp estan una mica preocupats.
Ara fa cinc anys del gran escàndol dels Papers de Panamà, amb 2,6 terabytes d'informació manllevada d'un bufet d'advocats panameny anomenat Mossack Fonseca. Una primera mala nova a l’Olimp. Pandora revela, a través d'una nebulosa de fonts de 117 països i el peeling de 29.000 comptes anònims en 14 paradisos fiscals, les maniobres financeres dubtoses o il•legals de 35 governants estatals i 300 funcionaris d'alt nivell.
Aquí també estem preocupats: Bé, nosaltres no, gràcies a déu som pobres! Però uns quants d’aquest milions són d’en Garcia Albiol amb una societat a Belize i que l’han fet saltar de la cadira d’alcalde de Badalona revolucionant a tots els partits disputant-se la seva herència..
El primer ministre de Txèquia, Andrej Babis, ha perdut les eleccions, segurament al sortir en els Papers de Pandora. Julio Iglesias, Shakira, Miguel Bosé perdran quelcom ells? Ha, i també esmentada en els Papers de Pandora Corinna Larsen, l'antiga amant del rei emèrit protegint el diners del seu amo. Preguem que hisenda no llegeixi els diaris i sigui cega, sorda i muda amb els poderosos.

Pàgina 6
LA LLUFA
JA CASI NI ES ROBA
Des que Felip V es va fer l’amo de Catalunya, Catalunya es va convertir en el cornut d’Espanya. Durant el regnat d’un descendent seu, tan proper en nom i número com en ideologia, seguim pagant el beure dels espanyols.
Farem números de parvulari, a veure si així ho entenem. Catalunya envia a Madrid deu pomes. Madrid diu que en tornarà sis o set. Però a l’hora de la veritat, només n’arriben una o dues (a vegades tres però és la poma podrida). I Espanya segueix emborratxant-se a la salut del Cornut que paga el beure.
Aquest any, necessitats pressupostàries del PSOE, han obligat al Govern Central ha robar una mica menys. Demanaran a Catalunya deu pomes com sempre, però prometen tornar-ne vuit. Tothom sap que pel camí, de les vuit n’arribaran només tres o quatre a molt estirar però ells, d’entrada ja queden com uns senyors.
No és massa donar oi? Pispar dues pomes a alguns els ha costat un any de presó però com que els governs van a l’engròs, robar poc és gairebé com ser massa generosos i tot.
I això és el que ha passat. Les comunitats autònomes, acostumades a beure de l’excedent català, han posat el crit al cel. Com es pot permetre que només robem a Catalunya dues pomes si fins ara li rapinyàvem la collita gairebé completa? De què viurà ara la nostra autonomia si no podem posar ma al cistell català. Encara haurem de treballar o què?
El President gallec, un dels progres del PP, ja clama per una aliança inter-autonòmica per evitar aquests desgavell. La dreta dempeus, denuncia als socialistes per pactar amb l’independentisme català i estar al seu servei, Aznar s’ha posat les dents i fa pràctiques de vocalització per condemnar la conjura, el rei parla amb les forces armades per si de cas cal una resposta democràtica a les prebendes catalanes. Un merder, de veritat.
Espanya es veu venir una llei seca com a Chicago. I tenen raó. Poca gent resistiria viure aquí amb una llei seca vigent. La mateixa por que tenien els traficants durant la pandèmia.
LLUFA PELS QUE VOLEN BEURE DE FRANC.

Pàgina 7
ÚLTIMA HORA
I SI NO L’HI AGRADA, QUE SE’N VAGI
Els treballadors de la llar, segueixen amb els mateixos problemes que quan se’ls coneixia per “senyores de fer feines” o “minyones”. Encara ara es manifesten pel dret a tenir contracte, atur o una baixa per malaltia. Els governs però no els fan ni cas. Quin coi de cas els han de fer? Tenen pocs recursos, la gran majoria són dones i a sobre, ara, moltes d’elles exiliades. Com els farà cas un govern? Tenen mala peça al taler.
La dona de fer feines és l’ase dels cops d’una societat feta de misèries. Ella és la darrera oportunitat que te el pobre ciutadà per sentir-se superior. És el luxe del patró. El sou que cal donar al servei domèstic, és més discutit que el pressupost nacional. Onze euros l’hora! Però què s’ha pensat aquesta?! L’horari no dona temps per una parada, per un esmorzar, Que vingui esmorzada de casa! Si està constipada que es prengui una aspirina i si està massa constipada que no vingui perquè encara ens encomanarà, aquesta. Això sí, el dia que es queda covant la galipàndria, no cobra. Quan el patró llença la vaixella contra la iaia, no passa res, quan una minyona esquerda una espelma s’organitza la de Sant Quintín perquè l’espelma era la del bateig del cosí mort a la guerra. Plors, crits, ràbia. Això era un record, no tenia preu, però li fan pagar l’espelma a la minyona o li descompten de la setmanada.
Jo també tinc dona de fer feines, la meva, la meva dona vull dir i quan vaig comentar la notícia dels darrers moviments del col•lectiu de la neteja per aconseguir algun dret, se’m va quedar mirant molt seriosa. No ho vaig entendre. Ella tampoc te atur, ni baixa per malaltia però em te a mi, que la mantinc a cos de reina.

Pagina 8
CONTEXT
MERIDIANIX, 530 DIES DE TALL
Uns vells cronistes, els Trincus Diabólicus, van estudiar que hi ha una tribu d'indis a l'Oest americà, que té alguna retirada amb la tribu Catalàs.
Molt a prop, a la Hispanicux dominada pels romans en tenim una bona representació, els Meridianix.
I els Meridianix volem seguir reivindicant l'amnistia dels nostres presos i exiliats polítics que, seguint els nostres desitjos, van fer possible el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
I, també volem seguir ferms amb el nostre crit d'independència, ja que no hi ha tribu més ufana sota la capa del sol, “sóm i serem gent Meridianix tant si és vol com si no és vol”.
I per a això, tenim la nostra poció màgica, formada per diversos ingredients: la democràcia, la llibertat d'expressió, i altres “muérdagos” i llagostes (la llagosta no és imprescindible, però li dóna bon gust), tots ells prohibits pels romans.
La nostra tribu, els Meridianix resistim, envoltats per legions de brimos, blaus i secretes, que poden segrestar als nostres druides Panoramixs i al nostre cap de tribu Abracúrcixs Puigdemonixs, però no saben que nosaltres tenim el nostre guerrer, Astérixs, el nostre repartidor de menhirs i marxandatge sediciós, Obélixs, el nostre bard Asurancetúrixs.
Els romans ja poden tenir els seus centurions Caius Sanzchestein, als seus segons caps Marcus Sacapus, Paulus Casadus, els seus legionaris Calígulas, Minus, Voxis, i el seu dictador romà el borbó Filipus Uve Palitus.
Sabem que, com els Apatxes, hem rebut de totes bandes (...) i doncs sabem, segons diu la història, que les nostres tribus, pobretes, quan és rifen garrotades, tenim tots els bitllets. I hem decidit deixar de ser “el pupes dels Hispanicucx”. Hem ampliat la nostra cultura i llenguatge: brimo, arro, encapsular, identificar, comunicar, etc. i això ens ha fet forts, com la poció màgica.
Hem patit contínuament invasions de tota mena, però una de les més sonades l'hem tingut darrerament: la del General Frankuster i un grapat de capsigranys, representats, ara, per Caius Sanzchestein, Lesmestein, Marchenstein, i molts més Sacapuces i Calígulas, comandats pel borbó Filipus Uve Palitus.
La tribu dels Meridianix hem patit tot tipus d'inclemències, des de les meteorològiques (Glòries, Filomenas, etc.), les romanes (brimo, arro, secretes, Calígulas Minus, disfressats de Caligulaminixs, etc.) i també els insultadors i ofensius Voxcinorix o Alienigenorix.
Sabem que, emulant Caius Capitopus, el borbó Filipus Uve Palitus, hereu del general Frankhuster, va tocar a sometent, i l’1 d'octubre 2017 va fer sonar les tubes romanes, i els policies innacionals i guàrdies incivils, en formació de tortuga ninja desenfrenada, no van tenir cap tipus de mirament; i ara tenen als nostres druides capturats, i Panoràmix exiliat per culpa de Tulius Octopus Marchenus.
Després d'un judici farsa i infame, amb la presència dels còmics testimonis, des de M Punt Rajoyus, els Danielus Baenus, els Diegus Perezus dels Cobus, i, com no, Federicus Trillus i la seva arma letal Fayrenicus, el negre 14 d'octubre de 2019, Tulius Octopus Marchenus, Juanus Ramonus Berdugo i altres confrares, van llegir el seu veredicte condemnatori i, espontàniament, es van produir diverses manifestacions, sent la dels Meridianix la més persistent, ja que avui complim els 530 dies.
Els Meridianix hem anat suportant totes les seves males arts, organitzant paellades, botifarrades, cremats, sardanes, música, i tot tipus de marxandatge sediciós, per intentar omplir la caixa de resistència. I també hem tingut molts suports d'amics i convidats solidaris: músics, artistes, polítics, etc. Fins i tot vam anar a Perpinyà, per donar suport al nostre gran cap de tribu Abracúrcix Puigdemonix
I tot i que la Covid ens va fer confinar, i ens va privar de poder seguir manifestant-nos, sóm persistents i resilients, i vam reaparèixer amb renovades forces.
I així seguirem fins que l'emperador Filipus Uve Palitus, fumi la pipa de la pau republicana amb nosaltres.

Pàgina 9
TELEGRAM
SANCHEZ VOL UN MILIÓ D’AMICS
Per això va fer servir el Congrés Socialista. Sánchez manava però com a home sensible, necessitava d’amics, de suport i escalfor. Va invitar a l’oncle Felipe, se li va abraçar i per demostrar-li que de veritat volia ser un nen bo, va rebutjar els referèndums en general i els catalans en particular, ni per canviar el nom d’un poble valen els referèndums. El PSOE, torna a estar unit, i el que és millor, torna a estar unit contra les aspiracions catalanes.

POLÍTICA FICCIÓ A ÀUSTRIA
El canceller austríac Sebastian Kurz, ha dimitit dels seu càrrec. Quan es va saber la notícia el Congrés de parlamentaris espanyoles va fer una pausa per refer-se de l’estupor que els va envair i després relaxar-se fent conyes sobre el polític dimitit.
El Sr Kurz va dimitir per una notícia segons la qual havia afavorit amb diner públic una cobertura mediàtica que afavorís la seva imatges. Notícia no certificada, encara. Realment és fàcil de comprendre les rialles i l’estupor dels nostres polítics. S’imaginen quants haurien de plegar per haver subornat a algun medi de comunicació per parlar bé d’ell i del seu partit?

TRIBUNAL DE COMPTES PENDENTS
Si Espanya hagués utilitzat tanta energia i tenacitat en treballar, com ho fan els seus jutges perseguint als polítics catalans relacionats en la preparació del referèndum d’autodeterminació, el Japó ens compraria arròs, Rússia gas, la Xina fotocopiadores i els EEUU blats de moro.
La fe del gremi judicial és digne d’alabança. Mai tant pocs havien fet tant per emmerdar la troca. Només caldria ara, per deixar un país amb la justícia com una patena, que estudiessin també els casos que no fan referència a Catalunya. I sobre tot, que no hi posessin tanta mala llet persecutòria. Amb justícia en tenim prou.

LA TINTA DEL CALAMAR
No he vist, ni una escena del “joc del calamar”. La vocació periodística no dona per tant. Alguns, molts, alaben la sèrie a la que fins i tot se la declara obertament antimilitarista. Potser sí. La pregunta podria ser: aquest missatge tan lloable d’antiviolència, és el que entenen els nens? És el que entenen les manades que no entren ni al lavabo si no van armats? Un militar entendrà que allò va contra ells o es sentirà protagonista de la història. Cal anar amb molt de conte a l’hora d’enviar missatges massa subtils a una humanitat que se’n va a dormir amb el fusell sota el coixí. No era més clar el missatge dels hippies?

TÀNDEM VILLAREJO I AUDIÈNCIA NACIONAL
Un jubilat, una Audiència Nacional gandula en aquest tema s’han trobat cara a cara en el primer judici a José Manuel Villarejo per tres acusacions d’espionatge. El ex-comissari i trenta mes comparteixen el banquillo acusats d’un conjunt d’enregistraments clandestins a personalitats i negocis il•lícits que han arribat a esquitxar ex alts càrrecs d'empreses de l'IBEX i fins a la cúpula del ministeri de l'Interior del 2013, dirigit per Jorge Fernández Díaz (PP), processada per la trama Kitchen. Però els amateurs de sensacions fortes hauran d’esperar el novembre per escoltar els interrogatoris. I sobretot si el que pregunten ho fan amb ganes i si els que responen també.

UN CASORI PEL CIVIL
L’exbisbe de Solsona Xavier Novell entra a l’infern del quotidià de la majoria dels seus antics feligresos. S’ha casat, ha llogat un pis, s’ha de guanyar la vida i tot això per culpa de l’amor carno-espiritual.
Pobre home, si fins ara totes li ponien. Tenia riquesa, palau, dones (la prova!!!) i vivia com un cardenal malgrat ser només bisbe. Ara en canvi li imposen el silenci vaticà sota pena de ser excomunicat. I com a bon cristià sap molt bé el que els passa als que són esborrats de la llista dels catòlics.
En fi, amen i ves en pau, pobret!

ELS COREANS SÓN UN MALSON
Els coreans haurien d’obtenir el Nobel de tocar els pebrots a la resta del món. Ara, la Corea del Nord llança un nou míssil balístic, la dictadura comunista ha fet un nou salt tecnològic operant des d'un submarí.
Val a dir que és la seva resposta a Seül (Corea del Sud), que va disparar el seu primer míssil submarí al setembre. Tots dos marquen el pas de l’oca i tiren perquè els toca convertint-los en els pocs països que tenen aquesta tecnologia avançada. Així la Xina i els EU poden cridar Perill, que ve el llop!

EFECTE DOMINO MUNDIAL
Tant la ira social com l'escassetat de mà d'obra s'estenen més enllà de les fronteres dels Estats Units. A Europa, Anglaterra manca de xofers i carnissers, Alemanya necessita 400.000 treballadors qualificats, mentre que la Xina, al seu torn, s'enfronta a dimissions massives de treballadors. Per la seva banda, França porta diversos mesos lluitant per reclutar en el sector de la restauració. Espanya tampoc de cambrers ni peons. Anem cap a una vaga global per aconseguir l’ aspiració a millors condicions de treball i de salari? Déu ho vulgui!!!

Pàgina 10
CONTRAPORTADA
SEGLE XXI, EPIDÈMIES, POBRESA, I EL MÒBIL OMNIPRESENT
L’ESCARNI PINTAT A LES PARETS RECORDA ALS HUMANS LA SEVA FRAGILITAT.