Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : Maragall accepta el pressupost municipal. Les policies i la llei mordassa. Nou govern de coalició a Alemanya. Consell de la República. Dictadura del semiconfinament. Casado va a missa en record de Franco, sense saber-ho. Augmenta el flux migratori entre França i Anglaterra. Escollit com a cap d’Interpol, un torturador. Dia contra la violència a la dona
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
3 de desembre 2021
FOC AMIC
Maragall accepta el pressupost municipal
Diuen que la política és això. Deixar els principis per aconseguir les millores que la societat necessita. D’entrada, podríem fer-nos dues preguntes: una, hi han principis en política?, i la segona, les necessitats que obliguen a pactes contra natura són socials o només partidistes?
Ernest Maragall, que apart d’historial, té una edat per conèixer el que són les misèries humanes, es nega a pactar els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona. Poques hores després, el seu partit li posa una pistola a la nuca i el fa acceptar el que abans rebutjava. Per què? Res a veure amb Barcelona. Ajuntament i Generalitat no tenen precisament les mateixes funcions però les raons governamentals diuen que cal salvar els pressupostos del Sr Aragonés i que si per aconseguir-ho s’ha de sacrificar al Sr Maragall, què així sia.
Maragall ha obeït al seu partit. No volem ni imaginar les hores que va passar abans de fer pública l’abdicació als seus principis que ell mateix va considerar d’incoherència. Sap que de possible alcalde ha passat –fins i tot pels seus mateixos partidaris–, a fantasma polític. Ja no té futur. Potser ni el vol ni el desitja. Masses trets a l’esquena per seguit volent mirar de cara.
Com a personatge honorable que ha intentat ser, en la tempesta programàtica d’un país sense programa, ha fet una defensa més adreçada al seu partit que l’ha posat a la picota, que per ell mateix.
Un final digne, per una persona que ha intentat mantenir-se digne però que els seus companys mai no li han perdonat fins a convertir-lo en una nova víctima de foc amic. El pitjor de tots els focs.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
LA POLICIA UNIDA MAI NO SERÀ VENÇUDA
Les policies i la llei mordassa
Els cossos i forces de seguretat de l’Estat diuen que: estan tips de patir, de cobrar poc, de tenir horaris infernals, que els manca material de protecció i d’atac, que els seus atestats podrien ser qüestionats si no son coherents i realistes i a sobre que ara es vol permetre que la ciutadania els fotografiï quan estan en plena feina.
Els cossos exigeixen que: se’ls augmenti el sou igual que als Mossos d’Esquadra.
Els cossos amenacen de no permetre “la inseguridad ciutadana” que traduït vol dir la seva inseguretat.
Els cossos no diuen, que volen ser com els Mossos en nòmina però no permeten que els Mossos es jubilin als seixanta anys com ells.
Els cossos no diuen per què tenen por de ser fotografiats. No fan la seva feina? No la fan amb respecte màxim a la Constitució? Per què temen no poder entrar ni ells ni les seves famílies als Supers si allí només hi van els ciutadans que ells defensen?
Els Cossos tampoc diuen que la democràcia els ve una mica a contrapèl i que es senten més emparats per Vox que per les urnes.
Els cossos no diuen que la seva sensibilitat extrema, ve derivada de les instruccions rebudes abans del Judici contra els polítics catalans, on se’ls va alliçonar i es van entrenar a dir que una mirada podia amagar odi. Ho ignoraven, ells mai no miren els ulls.
Els cossos es manifesten al carrer provocant més aldarulls dels que provoquen els ciutadans que ells detenen i apallissen.
Els cossos no diuen que, en el fons, reivindiquen el dret a cuixa.
Tot això no ho diuen, però se’ls hi entén.
Un –diguem-ne– sindicalista policial va afirmar enèrgic que “la intimidad de un policía no se toca”. Una pena que ells puguin tocar la intimitat dels ciutadans.
HUMANOTECA
ALEMANYA ÉS DIFERENT
Nou govern de coalició a Alemanya
Alemanya.- País centre europeu. Després de la Covid Hitler, convertit en país democràtic.
Coalició.- Forma de govern entre dos, tres o més partits a fi i efecte de governar un país. Cal cultura democràtica. A vegades, com és el cas actual, es forcen coalicions per evitar que al govern hi entrin hereus o enyorats de Hitler.
Exemple coalició.- A Alemanya guanya les eleccions un representant del SPD. Necessita una majoria. La forma amb Verds i Liberals. Una de les carteres més importants es concedeix a Verds i comencen a governar. Encara ningú no ha considerat que el govern sigui inconstitucional.
Espanya. País mediterrani. Després de la Covid Franco, segueix manipulat pels franquistes.
Coalició.- Forma de govern ignorada per Espanya a no ser que els col·ligats siguin de dretes incloent la extrema dreta.
Exemple de coalició.- PSOE necessita de Podem i temporalment d’algun partit autonòmic. La dreta porta als tribunals qualsevol resolució d’aquesta coalició alhora que reclama la seva inconstitucionalitat.
Cultura de coalicions. La diferència que hi ha entre un país civilitzat, amb les seves debilitats, i un país analfabet amb les seves virtuts.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL CONSELL DE LA REPÚBLICA PASSA A L’ACCIÓ
Feia ja temps que diversa gent treballava en silenci, a l’ombra, farts i emprenyats amb la indolència i el col·laboracionisme del govern de la Generalitat amb l’estat espanyol, de la retòrica continuada i buida dels seus dirigents, complaents amb els opressors dels anhels alliberadors del seu poble.
Així el Consell de la República ha passat a actuar clandestinament a tot Catalunya, recuperant als lluitadors, àvids de llibertat i de justícia, disposats a plantar cara a l’estat des de tots els indrets del país, començant així una efectiva desobediència i insurgència pacífica popular.
Amb la recuperació històrica de les banderes negres, s’han creat germandats de pagesos, estudiants, treballadors de tota mena i comunitats veïnals, alhora que milers de joves s’entrenen a tot arreu, per a poder defensar quan calgui la seva gent. L’espia Andreu, que ve del fred, ha creat una difosa xarxa d’intel·ligència, equipada amb mòbils xifrats incontrolables, tot creant confusió a les forces repressives espanyoles.
Després de molts intents s’ha pogut engegar una potent emissora clandestina, anomenada ”Som i Serem”, que emet des de un vaixell en aigües internacionals. Tant a l’exili com a l’interior s’ha vist que la lluita s’havia de mantenir dins de Catalunya, confrontant-se a totes les opressions i injustícies.
Per començar es prepara l’acte “Desperta Catalunya”, que tindrà lloc al migdia del primer dia de l’any. Amb el retoc de les campanes i el brogit de les sirenes de vaixells i fàbriques, sortirà la població arreu del país ocupant carreteres i carrers de pobles i ciutats fins a l’arribada de la nit, alhora que davant de les ambaixades espanyoles d’arreu del món, l’ONU i la seu de la EU a Brussel·les, es manifestaran els catalans de la diàspora al crit de: “ja ni hi ha prou, llibertat per Catalunya”.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
DICTADURA DEL SEMICONFINAMENT
Sembla que pocs dics queden per impedir que l’extrema dreta imposi la seva visió del món en aquesta vella Europa.
Ho veus? Bertolt Brecht tenia raó... Els alemanys mai podran fer una revolució, perquè no poden prendre una estació si no tenen el seu bitllet d'andana.
Aquesta cita d’en Raúl Argemí sembla que no val pels Països Baixos. Les protestes contra el restabliment de les restriccions sanitàries davant la cinquena onada de la pandèmia han esclatat i es van convertir en revolta durant dues nits seguides malgrat el toc de queda de 21.00 a 4.30. Botigues saquejades, cotxes i centres sanitaris antiCovid cremats i un clima tens després de les dues nits d’aldarulls. Un toc de queda imposat per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial no ha impedit els enfrontaments entre multitud i la policia utilitzant canons d'aigua, més de 400 detencions... aquestes imatges d'Amsterdam, Rotterdam, Eindhoven i moltes altres ciutats són el detonant d’altres situacions. Són també la revolta contra el govern del liberal Mark Rutte (dimitint per un escàndol econòmic) i que demana la fi de la "violència criminal" i apel·la a la responsabilitat individual mentre està prenent mesures més restrictives contra els no vacunats.
Les manifestacions a Dinamarca, un país més aviat liberal i reticent a les restriccions, vilipendiaven les mesures anti-Covid-19 com una nova "dictadura del semiconfinament". En tot cas el terme està ben trobat.
Per altra banda la temperatura del termòmetre social també puja a Espanya. És una explosió de ira que vol escombrar les noves mesures anti-Covid-19 percebudes com una enganyifa. Una manifestació poc divertida on una multitud va protestar tant contra les restriccions de moviment com contra una xacra, el coronavirus, que "no existeix" segons els participants. Ho sorpresa però, eren manifestants lligats a d’ideologia dretana que s’estén des del PP, passa per Ciutadans i VOX i es fa desbordar pels grups radicals feixistes i neonazis.
En paral·lel, el preu dels aliments està augmentant. Per primera vegada des de febrer de 2019, els béns de consum han incrementat les taxes. El cost dels articles de primer preu puja més ràpid que el dels productes de marca.
De fet, cinc països europeus han decidit aplicar mesures restrictives contra la Covid-19: Àustria, Alemanya, Països Baixos, Croàcia i Noruega. Mentre Àustria aplica un confinament per a les persones no vacunades majors de 12 anys, el seu veí alemany implementa mesures regionals. A Berlín, el certificat de vacunació és ara obligatori per accedir a gimnasos, restaurants i llocs culturals. El teletreball torna a ser el motor del confinament a domicili.
Noruega també ha pres mesures de xoc, com el toc de queda a les 20.00 hores per a bars i restaurants i el retorn de les portes tancades als estadis. El passi sanitari torna després que el país aixequés totes les restriccions el setembre passat i s'està estudiant una tercera dosi de vacuna per a menors de 18 anys.
Croàcia imposa la targeta sanitària als empleats del sector públic. Tot això a les portes de les festes nadalenques que feien frisar de plaer als comerciants i fabricants i ara frisen de ira. VENI, VIDI, REFLECHI
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
MISSES NEGRES
Casado va a missa en record de Franco, sense saber-ho
Rogad por el alma de nuestro hermano guía y caudillo Francisco. Diu el mossèn.
I quién será ese Francisco, pregunta Casado a la seva senyora en sortir de l’ofici. Es Franco, Pablito, FRANCO, FRANCO, FRANCO.
No ho sabia. Va massa atabalat. El Casado ha de torejar sis mihures cada dia. El Sánchez i el seu govern maoista, Abascal i el seu grup liberal, regionalistes, catalanistes, juristes i, el pitjor de tot, la seva companya Ayuso que té les armes més esmolades que els segadors.
Casado necessita un balneari. Descansar, banyar-se en piscines calentes i fredes, fer exercicis de concentració. Fa lleig anar a missa a Sevilla i no saber fins que torna a Madrid, que ha anat a un homenatge franquista. Home, pistes n’hi havia. La platea plena de camises blaves, braços alçats, senyores enjoiades plorant “por su Paco”. Lectura de les lleis fonamentals enlloc de l’Evangeli, l’himne nacional tocant a cada pujada d’hòstia. Els fills de tots els procuradors en corts amb franja i medalla, dos senyors vestit d’àrabs amb turbant i tot... Has d’estar molt concentrat en la pròpia fe per no adonar-se de l’escenari on passen totes aquestes coses.
També hi ha la possibilitat, insinuada pels enemics de la pàtria, de que sí, que el Casado sabia que l’ofici es feia en honor al dictador. Ho sap, hi va, compleix amb la dreta més enyorada i després es fa el demòcrata despistat.
Podria ser però aquesta tàctica s’assemblaria molt a una mentida i en Pablo Casado no fa cara de dir mentides. Personalment jo tindria un gran disgust. Confio en aquest home, sobre tot quan no va a missa.
LLUFA EN TOT CAS, PELS QUE SÍ SABIEN ON ANAVEN AQUELL DIUMENGE.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
ÚLTIMA HORA
JUSTÍCIA DE COLL BLANC
Escollit com a cap d’Interpol, un torturador
Ha estat escollit com a cap d’Interpol un senyor que respon al nom de AHMED NASER AL RAISI general dels Emirats Àrabs Units. El cavaller ha estat denunciat en quatre països europeus per tortures i també a Turquia (que ja és com ser condemnat a l’infern).
La democràtica i professional elecció pot tenir el seu origen en la donació per part dels Emirats de cinquanta milions d’Euros a la Fundació Interpol... o no.
Es diu dels cristians que pels seus actes els coneixereu (per això sembla que no quedi un sol cristià) però en aquests cas també podria afegir-se que per la seva cara l’ensumareu. Un prodigi de rostre de la llei té aquest Ahmed.
També diu la Interpol que l’organització mai no serà utilitzada amb finalitats polítiques. O sigui que Interpol és com la policia espanyola, neutral fins a morir i amb un historial que ho certifica.
Si no ens deixem portar per la incredulitat del moment, podríem pensar que és una bona notícia. Un general trempat que agafa la direcció d’una organització sana que només persegueix als malfactors socials tipus narcos o traficants de persones. Sobre tot serà una bona notícia pels dissidents polítics, i pels exiliats i altre personal que fins ara no sabien mai on tenien el cul. Ara, per exemple en Puigdemont ja pot dormir tranquil. La Interpol ni el coneix (a no ser que es faci traficant).
Només queda un dubte. La Interpol redactarà i aprovarà un nou decret segons el qual poden perseguir a opositors pacifistes, o faran com fins ara? Passar-se la llei per l’entrecuix i estar al servei de cinquanta milions d’Euros?
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
REFUGIATS D’ALT ESTANDING
Augmenta el flux migratori entre França i Anglaterra
De porc i de senyor se n’ha de venir de mena. Bonica frase feta, d’origen popular que, de manera inconscient prioritza al marrà de casa bona del porc de masia.
I com totes les dites, frases i modismes antics, manté la seva vigència i raó.
Fa anys que la Mediterrània s’ha convertit en el cementiri de milers d’imigrants africans i d’algun europeu també. Són gent sense recursos que fugen de la misèria per anar a parar al fons d’un mar ple de tresors. El Paradís probablement, que molts d’ells havien somiat.
Fan pena aquesta colla de cadàvers flotant en aigües d’estiueig, però no tanta com per evitar la seva mort. Ja saben a que s’exposen. I a més, a ben segur que ni tenen papers ni passaports Covid, ni un dolar per subornar cap autoritat.
Europa, amb una reunió anual, sense acord pràctic però ben intencionat, deixa per una propera trobada la solució a tanta mort.
No fa gaire, s’ha imposat un altre suïcidi col·lectiu. Es tracta de creuar el pas de Calais. Refugiats que viuen a França volen instal·lar-se a Anglaterra. Un luxe. Fan el tram marítim en millors embarcacions, amb millors condicions i quan són interceptats pels anglesos, pacten amb els pirates francesos i els tornen a terra ferma d’un o altre costat.
França i Anglaterra estan molt enfadats, això sí, però procuren no deixar el pas de Calais bloquejat de cadàvers. Aquests emigrants són una altra cosa, ja porten temps a la democràtica Europa, són gent a respectar, encara que només sigui una miqueta. I els països tan l’exportador com l’importador, són de casa bona. Les millors monarquies històriques malgrat que a Macron no l’hi permeten dur corona.
Ves per on, un imigrant senegalès per exemple, és animal anònim si passa de l’Africa a Cadis, o ésser humà si primer fa una parada a la França.
Una vegada més, gran lliçó d’humanitat.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
DURA MENYS QUE LA REPÚBLICA CATALANA
La primera ministra sueca dimiteix a les set hores de ser escollida
La Sra. Andersson forma govern de coalició i és escollida primera ministra de Suècia. A l’hora de votar els pressupostos, un dels partits que li dóna suport, el retira i s’aproven les comptes de l’oposició.
Us recorda alguna cosa? Doncs oblideu la comparació. La Sra. Andersson dimiteix immediatament. Els Sr Aragonés pacta amb un altre partit. Coses del nord, coses del sud.
L’ETERNA EMERGÈNCIA
Somàlia, emergència humanitària per la sequera
Si abans hi havia nòmades, era per alguna cosa. Quan un poble patia fred, sequera o fam, desmuntava les tendes, i buscaven calor, aigua o menjar. El món modern va donar a aquests nòmades una terra, una qualsevol, i unes fronteres i uns ministeris i ara, quan fa fred o sequera o fam, aquests pobles es moren. La gàbia mai no ha estat la solució.
BIBA ER TRIBUNÁ
El TSJ exigeix més castellà a Catalunya
El 25% demana (exigeix) el TSJ. Han estudiat el cas i ho tenen clar. A Catalunya el que li falta per retrobar-se a ella mateixa, és que les escoles ensenyin més castellà. Treball de camp no n’han fet, treball social tampoc, treball polític ni idea perquè ells són neutrals. Simplement han dit que sí al que havia demanat VOX i altres contertulians.
Des de la redacció de Karlitus pensem fer una petició –en castellà– perquè el TSJ espanyol sigui declarat patrimoni immaterial de la humanitat. Materialment és indefinible.
BLACK YEAR
Les empreses col·laboren en el banc d’aliments
Vist l’any negre pel que hem passat, els comerços han promocionat un dia de rebaixes d’allò més. La majoria dels clients de Càritas, s’han donat de baixa. Els surt més a compte comprar-se un parell de sabates amb un 50% de descompte que menjar la sopa de la institució. Passades les festes els afortunats, revendran les sabates i en trauran prou benefici com per menjar la resta de l’any. I després diuen que el negoci no té cor.
DRAMA O FARSA
Els llops disfressats d’anyell
El 6 d’octubre estudiants independentistes destrossen una carpa de S’ha Acabat! a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de l’incident, diputats de Ciutadans i Vox es van desplaçar a Bellaterra per mostrar el suport als estudiants de l’entitat atacada, defensora de la unitat d’Espanya i del marc constitucional.
Per defendre la llibertat, els polítics Carlos Carrizosa i Nacho Martín Blanco, de Ciutadans; Alejandro Fernández i Josep Bou, del PP, i Antonio Gallego i Manuel Acosta, de Vox, es van presentar a la UAB. Cap d’ells són estudiants. Estudiants independentistes es van manifestar contra. Que van fer els Mossos per llepar el cul als polítics que assitien a un acte no permès pel rectorat?
“Vergonya em faria ser policia”, cridaven els estudiants antifeixistes entre fum de colors i hòsties a dojo rebudes.
PAÍS DE MERDA
Noves mesures contra la Covid-19
Puto virus. Puto mutacions del virus. Puto vacunes. Puto tercera dosis. Puto preu de la llum. Puto desnonaments. Puto família morta per un curtcircuit. Putos manades violadors. Puto certificat de vacunació COVID. Puto Barça. Puto Procés. Puto govern català. Puto PSOE. Puto P.P. Puto premsa. Putos periodistes. Puto govern de Madrid. Puto llums de Nadal de Barcelona. Puto Mossos agressius. Puto policies nacionals torturadors. Puto Guardia Civil mentiders. Puto llei mordassa. Puto pobresa del 27% a Catalunya.
Discurs del meu veí mentre baixàvem dos pisos en ascensor. Li he encaixat la mà amb fervor.
QUI HA GUANYAT A CADIS?
Contra la patronal i els sindicats
Més de 20.000 metal·lurgistes en vaga salvatge durant nou dies. Són milers de treballadors precaris els que han iniciat un estira-i-arronsa amb els empresaris exigint millors condicions laborals. Per què? Doncs per que els preus mundials dels aliments han augmentat un 33% a l'agost en comparació amb l'any anterior. Calculant segons la inflació, els preus dels aliments estan en el seu nivell més alt en 60 anys. Ja sigui pel pa, l'arròs o la llet, els governs de tot el món saben que l'augment dels preus dels aliments pot tenir un preu polític. El dilema és si poden fer prou per evitar haver de pagar-lo quan totes les altres solucions (renda bàsica, salari universal, etc.) hagin mostrat els seus límits.
En tot cas la vaga salvatge ha demostrat, una vegada més, que és el millor camí per fer cedir els empresaris i pentinar els sindicats.
HO MADURO O IMPERIALISME
La Veneçuela pobre i la dels rics
Gran triomf, bona collita! Així definia el president Maduro els resultats electorals. El país està tocat per la inflació i la pobresa, atacat des de dins i des del Capitoli americà però el règim aguanta gràcies al suport dels pobres que en aquest cas són d’esquerres i de les classes mitjanes que han guanyat molts diners amb el socialisme Chavista.
Ara a Maduro, només li queda aconseguir que li tornin els diners estatals segrestats i que pugui fer funcionar la paralitzada industria per obra i gràcia dels americans.
No hi ha cap possibilitat de frau amb les màquines reconeix l’oposició de dreta però clar, d’amagat pot haver-hi coerció i compra de vots. Com si ells mateixos no haguessin participat en la ruïna del país amb cops d’estat frustrats i acceptant la repressió dels EUA.
DESENA PÀGINA
CONTRAPORTADA
DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA A LA DONA
Tot acte de violència sexual o psicològic a la dona, tota amenaça, coacció o privació de llibertat en la vida pública com en la vida privada ha de ser prohibit i reprimit.
FOC AMIC
Maragall accepta el pressupost municipal
Diuen que la política és això. Deixar els principis per aconseguir les millores que la societat necessita. D’entrada, podríem fer-nos dues preguntes: una, hi han principis en política?, i la segona, les necessitats que obliguen a pactes contra natura són socials o només partidistes?
Ernest Maragall, que apart d’historial, té una edat per conèixer el que són les misèries humanes, es nega a pactar els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona. Poques hores després, el seu partit li posa una pistola a la nuca i el fa acceptar el que abans rebutjava. Per què? Res a veure amb Barcelona. Ajuntament i Generalitat no tenen precisament les mateixes funcions però les raons governamentals diuen que cal salvar els pressupostos del Sr Aragonés i que si per aconseguir-ho s’ha de sacrificar al Sr Maragall, què així sia.
Maragall ha obeït al seu partit. No volem ni imaginar les hores que va passar abans de fer pública l’abdicació als seus principis que ell mateix va considerar d’incoherència. Sap que de possible alcalde ha passat –fins i tot pels seus mateixos partidaris–, a fantasma polític. Ja no té futur. Potser ni el vol ni el desitja. Masses trets a l’esquena per seguit volent mirar de cara.
Com a personatge honorable que ha intentat ser, en la tempesta programàtica d’un país sense programa, ha fet una defensa més adreçada al seu partit que l’ha posat a la picota, que per ell mateix.
Un final digne, per una persona que ha intentat mantenir-se digne però que els seus companys mai no li han perdonat fins a convertir-lo en una nova víctima de foc amic. El pitjor de tots els focs.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
LA POLICIA UNIDA MAI NO SERÀ VENÇUDA
Les policies i la llei mordassa
Els cossos i forces de seguretat de l’Estat diuen que: estan tips de patir, de cobrar poc, de tenir horaris infernals, que els manca material de protecció i d’atac, que els seus atestats podrien ser qüestionats si no son coherents i realistes i a sobre que ara es vol permetre que la ciutadania els fotografiï quan estan en plena feina.
Els cossos exigeixen que: se’ls augmenti el sou igual que als Mossos d’Esquadra.
Els cossos amenacen de no permetre “la inseguridad ciutadana” que traduït vol dir la seva inseguretat.
Els cossos no diuen, que volen ser com els Mossos en nòmina però no permeten que els Mossos es jubilin als seixanta anys com ells.
Els cossos no diuen per què tenen por de ser fotografiats. No fan la seva feina? No la fan amb respecte màxim a la Constitució? Per què temen no poder entrar ni ells ni les seves famílies als Supers si allí només hi van els ciutadans que ells defensen?
Els Cossos tampoc diuen que la democràcia els ve una mica a contrapèl i que es senten més emparats per Vox que per les urnes.
Els cossos no diuen que la seva sensibilitat extrema, ve derivada de les instruccions rebudes abans del Judici contra els polítics catalans, on se’ls va alliçonar i es van entrenar a dir que una mirada podia amagar odi. Ho ignoraven, ells mai no miren els ulls.
Els cossos es manifesten al carrer provocant més aldarulls dels que provoquen els ciutadans que ells detenen i apallissen.
Els cossos no diuen que, en el fons, reivindiquen el dret a cuixa.
Tot això no ho diuen, però se’ls hi entén.
Un –diguem-ne– sindicalista policial va afirmar enèrgic que “la intimidad de un policía no se toca”. Una pena que ells puguin tocar la intimitat dels ciutadans.
HUMANOTECA
ALEMANYA ÉS DIFERENT
Nou govern de coalició a Alemanya
Alemanya.- País centre europeu. Després de la Covid Hitler, convertit en país democràtic.
Coalició.- Forma de govern entre dos, tres o més partits a fi i efecte de governar un país. Cal cultura democràtica. A vegades, com és el cas actual, es forcen coalicions per evitar que al govern hi entrin hereus o enyorats de Hitler.
Exemple coalició.- A Alemanya guanya les eleccions un representant del SPD. Necessita una majoria. La forma amb Verds i Liberals. Una de les carteres més importants es concedeix a Verds i comencen a governar. Encara ningú no ha considerat que el govern sigui inconstitucional.
Espanya. País mediterrani. Després de la Covid Franco, segueix manipulat pels franquistes.
Coalició.- Forma de govern ignorada per Espanya a no ser que els col·ligats siguin de dretes incloent la extrema dreta.
Exemple de coalició.- PSOE necessita de Podem i temporalment d’algun partit autonòmic. La dreta porta als tribunals qualsevol resolució d’aquesta coalició alhora que reclama la seva inconstitucionalitat.
Cultura de coalicions. La diferència que hi ha entre un país civilitzat, amb les seves debilitats, i un país analfabet amb les seves virtuts.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL CONSELL DE LA REPÚBLICA PASSA A L’ACCIÓ
Feia ja temps que diversa gent treballava en silenci, a l’ombra, farts i emprenyats amb la indolència i el col·laboracionisme del govern de la Generalitat amb l’estat espanyol, de la retòrica continuada i buida dels seus dirigents, complaents amb els opressors dels anhels alliberadors del seu poble.
Així el Consell de la República ha passat a actuar clandestinament a tot Catalunya, recuperant als lluitadors, àvids de llibertat i de justícia, disposats a plantar cara a l’estat des de tots els indrets del país, començant així una efectiva desobediència i insurgència pacífica popular.
Amb la recuperació històrica de les banderes negres, s’han creat germandats de pagesos, estudiants, treballadors de tota mena i comunitats veïnals, alhora que milers de joves s’entrenen a tot arreu, per a poder defensar quan calgui la seva gent. L’espia Andreu, que ve del fred, ha creat una difosa xarxa d’intel·ligència, equipada amb mòbils xifrats incontrolables, tot creant confusió a les forces repressives espanyoles.
Després de molts intents s’ha pogut engegar una potent emissora clandestina, anomenada ”Som i Serem”, que emet des de un vaixell en aigües internacionals. Tant a l’exili com a l’interior s’ha vist que la lluita s’havia de mantenir dins de Catalunya, confrontant-se a totes les opressions i injustícies.
Per començar es prepara l’acte “Desperta Catalunya”, que tindrà lloc al migdia del primer dia de l’any. Amb el retoc de les campanes i el brogit de les sirenes de vaixells i fàbriques, sortirà la població arreu del país ocupant carreteres i carrers de pobles i ciutats fins a l’arribada de la nit, alhora que davant de les ambaixades espanyoles d’arreu del món, l’ONU i la seu de la EU a Brussel·les, es manifestaran els catalans de la diàspora al crit de: “ja ni hi ha prou, llibertat per Catalunya”.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
DICTADURA DEL SEMICONFINAMENT
Sembla que pocs dics queden per impedir que l’extrema dreta imposi la seva visió del món en aquesta vella Europa.
Ho veus? Bertolt Brecht tenia raó... Els alemanys mai podran fer una revolució, perquè no poden prendre una estació si no tenen el seu bitllet d'andana.
Aquesta cita d’en Raúl Argemí sembla que no val pels Països Baixos. Les protestes contra el restabliment de les restriccions sanitàries davant la cinquena onada de la pandèmia han esclatat i es van convertir en revolta durant dues nits seguides malgrat el toc de queda de 21.00 a 4.30. Botigues saquejades, cotxes i centres sanitaris antiCovid cremats i un clima tens després de les dues nits d’aldarulls. Un toc de queda imposat per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial no ha impedit els enfrontaments entre multitud i la policia utilitzant canons d'aigua, més de 400 detencions... aquestes imatges d'Amsterdam, Rotterdam, Eindhoven i moltes altres ciutats són el detonant d’altres situacions. Són també la revolta contra el govern del liberal Mark Rutte (dimitint per un escàndol econòmic) i que demana la fi de la "violència criminal" i apel·la a la responsabilitat individual mentre està prenent mesures més restrictives contra els no vacunats.
Les manifestacions a Dinamarca, un país més aviat liberal i reticent a les restriccions, vilipendiaven les mesures anti-Covid-19 com una nova "dictadura del semiconfinament". En tot cas el terme està ben trobat.
Per altra banda la temperatura del termòmetre social també puja a Espanya. És una explosió de ira que vol escombrar les noves mesures anti-Covid-19 percebudes com una enganyifa. Una manifestació poc divertida on una multitud va protestar tant contra les restriccions de moviment com contra una xacra, el coronavirus, que "no existeix" segons els participants. Ho sorpresa però, eren manifestants lligats a d’ideologia dretana que s’estén des del PP, passa per Ciutadans i VOX i es fa desbordar pels grups radicals feixistes i neonazis.
En paral·lel, el preu dels aliments està augmentant. Per primera vegada des de febrer de 2019, els béns de consum han incrementat les taxes. El cost dels articles de primer preu puja més ràpid que el dels productes de marca.
De fet, cinc països europeus han decidit aplicar mesures restrictives contra la Covid-19: Àustria, Alemanya, Països Baixos, Croàcia i Noruega. Mentre Àustria aplica un confinament per a les persones no vacunades majors de 12 anys, el seu veí alemany implementa mesures regionals. A Berlín, el certificat de vacunació és ara obligatori per accedir a gimnasos, restaurants i llocs culturals. El teletreball torna a ser el motor del confinament a domicili.
Noruega també ha pres mesures de xoc, com el toc de queda a les 20.00 hores per a bars i restaurants i el retorn de les portes tancades als estadis. El passi sanitari torna després que el país aixequés totes les restriccions el setembre passat i s'està estudiant una tercera dosi de vacuna per a menors de 18 anys.
Croàcia imposa la targeta sanitària als empleats del sector públic. Tot això a les portes de les festes nadalenques que feien frisar de plaer als comerciants i fabricants i ara frisen de ira. VENI, VIDI, REFLECHI
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
MISSES NEGRES
Casado va a missa en record de Franco, sense saber-ho
Rogad por el alma de nuestro hermano guía y caudillo Francisco. Diu el mossèn.
I quién será ese Francisco, pregunta Casado a la seva senyora en sortir de l’ofici. Es Franco, Pablito, FRANCO, FRANCO, FRANCO.
No ho sabia. Va massa atabalat. El Casado ha de torejar sis mihures cada dia. El Sánchez i el seu govern maoista, Abascal i el seu grup liberal, regionalistes, catalanistes, juristes i, el pitjor de tot, la seva companya Ayuso que té les armes més esmolades que els segadors.
Casado necessita un balneari. Descansar, banyar-se en piscines calentes i fredes, fer exercicis de concentració. Fa lleig anar a missa a Sevilla i no saber fins que torna a Madrid, que ha anat a un homenatge franquista. Home, pistes n’hi havia. La platea plena de camises blaves, braços alçats, senyores enjoiades plorant “por su Paco”. Lectura de les lleis fonamentals enlloc de l’Evangeli, l’himne nacional tocant a cada pujada d’hòstia. Els fills de tots els procuradors en corts amb franja i medalla, dos senyors vestit d’àrabs amb turbant i tot... Has d’estar molt concentrat en la pròpia fe per no adonar-se de l’escenari on passen totes aquestes coses.
També hi ha la possibilitat, insinuada pels enemics de la pàtria, de que sí, que el Casado sabia que l’ofici es feia en honor al dictador. Ho sap, hi va, compleix amb la dreta més enyorada i després es fa el demòcrata despistat.
Podria ser però aquesta tàctica s’assemblaria molt a una mentida i en Pablo Casado no fa cara de dir mentides. Personalment jo tindria un gran disgust. Confio en aquest home, sobre tot quan no va a missa.
LLUFA EN TOT CAS, PELS QUE SÍ SABIEN ON ANAVEN AQUELL DIUMENGE.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
ÚLTIMA HORA
JUSTÍCIA DE COLL BLANC
Escollit com a cap d’Interpol, un torturador
Ha estat escollit com a cap d’Interpol un senyor que respon al nom de AHMED NASER AL RAISI general dels Emirats Àrabs Units. El cavaller ha estat denunciat en quatre països europeus per tortures i també a Turquia (que ja és com ser condemnat a l’infern).
La democràtica i professional elecció pot tenir el seu origen en la donació per part dels Emirats de cinquanta milions d’Euros a la Fundació Interpol... o no.
Es diu dels cristians que pels seus actes els coneixereu (per això sembla que no quedi un sol cristià) però en aquests cas també podria afegir-se que per la seva cara l’ensumareu. Un prodigi de rostre de la llei té aquest Ahmed.
També diu la Interpol que l’organització mai no serà utilitzada amb finalitats polítiques. O sigui que Interpol és com la policia espanyola, neutral fins a morir i amb un historial que ho certifica.
Si no ens deixem portar per la incredulitat del moment, podríem pensar que és una bona notícia. Un general trempat que agafa la direcció d’una organització sana que només persegueix als malfactors socials tipus narcos o traficants de persones. Sobre tot serà una bona notícia pels dissidents polítics, i pels exiliats i altre personal que fins ara no sabien mai on tenien el cul. Ara, per exemple en Puigdemont ja pot dormir tranquil. La Interpol ni el coneix (a no ser que es faci traficant).
Només queda un dubte. La Interpol redactarà i aprovarà un nou decret segons el qual poden perseguir a opositors pacifistes, o faran com fins ara? Passar-se la llei per l’entrecuix i estar al servei de cinquanta milions d’Euros?
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
REFUGIATS D’ALT ESTANDING
Augmenta el flux migratori entre França i Anglaterra
De porc i de senyor se n’ha de venir de mena. Bonica frase feta, d’origen popular que, de manera inconscient prioritza al marrà de casa bona del porc de masia.
I com totes les dites, frases i modismes antics, manté la seva vigència i raó.
Fa anys que la Mediterrània s’ha convertit en el cementiri de milers d’imigrants africans i d’algun europeu també. Són gent sense recursos que fugen de la misèria per anar a parar al fons d’un mar ple de tresors. El Paradís probablement, que molts d’ells havien somiat.
Fan pena aquesta colla de cadàvers flotant en aigües d’estiueig, però no tanta com per evitar la seva mort. Ja saben a que s’exposen. I a més, a ben segur que ni tenen papers ni passaports Covid, ni un dolar per subornar cap autoritat.
Europa, amb una reunió anual, sense acord pràctic però ben intencionat, deixa per una propera trobada la solució a tanta mort.
No fa gaire, s’ha imposat un altre suïcidi col·lectiu. Es tracta de creuar el pas de Calais. Refugiats que viuen a França volen instal·lar-se a Anglaterra. Un luxe. Fan el tram marítim en millors embarcacions, amb millors condicions i quan són interceptats pels anglesos, pacten amb els pirates francesos i els tornen a terra ferma d’un o altre costat.
França i Anglaterra estan molt enfadats, això sí, però procuren no deixar el pas de Calais bloquejat de cadàvers. Aquests emigrants són una altra cosa, ja porten temps a la democràtica Europa, són gent a respectar, encara que només sigui una miqueta. I els països tan l’exportador com l’importador, són de casa bona. Les millors monarquies històriques malgrat que a Macron no l’hi permeten dur corona.
Ves per on, un imigrant senegalès per exemple, és animal anònim si passa de l’Africa a Cadis, o ésser humà si primer fa una parada a la França.
Una vegada més, gran lliçó d’humanitat.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
DURA MENYS QUE LA REPÚBLICA CATALANA
La primera ministra sueca dimiteix a les set hores de ser escollida
La Sra. Andersson forma govern de coalició i és escollida primera ministra de Suècia. A l’hora de votar els pressupostos, un dels partits que li dóna suport, el retira i s’aproven les comptes de l’oposició.
Us recorda alguna cosa? Doncs oblideu la comparació. La Sra. Andersson dimiteix immediatament. Els Sr Aragonés pacta amb un altre partit. Coses del nord, coses del sud.
L’ETERNA EMERGÈNCIA
Somàlia, emergència humanitària per la sequera
Si abans hi havia nòmades, era per alguna cosa. Quan un poble patia fred, sequera o fam, desmuntava les tendes, i buscaven calor, aigua o menjar. El món modern va donar a aquests nòmades una terra, una qualsevol, i unes fronteres i uns ministeris i ara, quan fa fred o sequera o fam, aquests pobles es moren. La gàbia mai no ha estat la solució.
BIBA ER TRIBUNÁ
El TSJ exigeix més castellà a Catalunya
El 25% demana (exigeix) el TSJ. Han estudiat el cas i ho tenen clar. A Catalunya el que li falta per retrobar-se a ella mateixa, és que les escoles ensenyin més castellà. Treball de camp no n’han fet, treball social tampoc, treball polític ni idea perquè ells són neutrals. Simplement han dit que sí al que havia demanat VOX i altres contertulians.
Des de la redacció de Karlitus pensem fer una petició –en castellà– perquè el TSJ espanyol sigui declarat patrimoni immaterial de la humanitat. Materialment és indefinible.
BLACK YEAR
Les empreses col·laboren en el banc d’aliments
Vist l’any negre pel que hem passat, els comerços han promocionat un dia de rebaixes d’allò més. La majoria dels clients de Càritas, s’han donat de baixa. Els surt més a compte comprar-se un parell de sabates amb un 50% de descompte que menjar la sopa de la institució. Passades les festes els afortunats, revendran les sabates i en trauran prou benefici com per menjar la resta de l’any. I després diuen que el negoci no té cor.
DRAMA O FARSA
Els llops disfressats d’anyell
El 6 d’octubre estudiants independentistes destrossen una carpa de S’ha Acabat! a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de l’incident, diputats de Ciutadans i Vox es van desplaçar a Bellaterra per mostrar el suport als estudiants de l’entitat atacada, defensora de la unitat d’Espanya i del marc constitucional.
Per defendre la llibertat, els polítics Carlos Carrizosa i Nacho Martín Blanco, de Ciutadans; Alejandro Fernández i Josep Bou, del PP, i Antonio Gallego i Manuel Acosta, de Vox, es van presentar a la UAB. Cap d’ells són estudiants. Estudiants independentistes es van manifestar contra. Que van fer els Mossos per llepar el cul als polítics que assitien a un acte no permès pel rectorat?
“Vergonya em faria ser policia”, cridaven els estudiants antifeixistes entre fum de colors i hòsties a dojo rebudes.
PAÍS DE MERDA
Noves mesures contra la Covid-19
Puto virus. Puto mutacions del virus. Puto vacunes. Puto tercera dosis. Puto preu de la llum. Puto desnonaments. Puto família morta per un curtcircuit. Putos manades violadors. Puto certificat de vacunació COVID. Puto Barça. Puto Procés. Puto govern català. Puto PSOE. Puto P.P. Puto premsa. Putos periodistes. Puto govern de Madrid. Puto llums de Nadal de Barcelona. Puto Mossos agressius. Puto policies nacionals torturadors. Puto Guardia Civil mentiders. Puto llei mordassa. Puto pobresa del 27% a Catalunya.
Discurs del meu veí mentre baixàvem dos pisos en ascensor. Li he encaixat la mà amb fervor.
QUI HA GUANYAT A CADIS?
Contra la patronal i els sindicats
Més de 20.000 metal·lurgistes en vaga salvatge durant nou dies. Són milers de treballadors precaris els que han iniciat un estira-i-arronsa amb els empresaris exigint millors condicions laborals. Per què? Doncs per que els preus mundials dels aliments han augmentat un 33% a l'agost en comparació amb l'any anterior. Calculant segons la inflació, els preus dels aliments estan en el seu nivell més alt en 60 anys. Ja sigui pel pa, l'arròs o la llet, els governs de tot el món saben que l'augment dels preus dels aliments pot tenir un preu polític. El dilema és si poden fer prou per evitar haver de pagar-lo quan totes les altres solucions (renda bàsica, salari universal, etc.) hagin mostrat els seus límits.
En tot cas la vaga salvatge ha demostrat, una vegada més, que és el millor camí per fer cedir els empresaris i pentinar els sindicats.
HO MADURO O IMPERIALISME
La Veneçuela pobre i la dels rics
Gran triomf, bona collita! Així definia el president Maduro els resultats electorals. El país està tocat per la inflació i la pobresa, atacat des de dins i des del Capitoli americà però el règim aguanta gràcies al suport dels pobres que en aquest cas són d’esquerres i de les classes mitjanes que han guanyat molts diners amb el socialisme Chavista.
Ara a Maduro, només li queda aconseguir que li tornin els diners estatals segrestats i que pugui fer funcionar la paralitzada industria per obra i gràcia dels americans.
No hi ha cap possibilitat de frau amb les màquines reconeix l’oposició de dreta però clar, d’amagat pot haver-hi coerció i compra de vots. Com si ells mateixos no haguessin participat en la ruïna del país amb cops d’estat frustrats i acceptant la repressió dels EUA.
DESENA PÀGINA
CONTRAPORTADA
DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA A LA DONA
Tot acte de violència sexual o psicològic a la dona, tota amenaça, coacció o privació de llibertat en la vida pública com en la vida privada ha de ser prohibit i reprimit.