Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : Més escissions a la ANC. Tamames, es passa a VOX. Sánchez visita a Zelenski. El Barça de nou a la picota. La plaça Sant Felip Neri es tanca als turistes durant l’horari escolar. La Legió d’Honor francesa per Amazon. Propaganda en català. El Sahel amenaçat
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
3 de març 2023
NO HI HA MANERA
Més escissions a la ANC
Igual que tots naixem amb el pecat original marcat al llom, les associacions ciutadanes porten d’origen una pífia que costa més d’arrencar que un codi de barres, la dependència política.
No és mala intenció la que tenen aquests grups, és fatalisme. Busquen mobilitzar la societat en favor de qualsevol idea i per mostrar la seva bona fe es declaren independents de qualsevol partit polític. El problema és que la societat i en especial els que es mobilitzen, tenen idees polítiques i sovint també carnets polítics i interessos polítics. Aleshores comença la batalla. A partir dels interessos polítics inconfessos dels membres de la Organització, la idea inicial es va abandonant a favor de raons interessades. Les reunions en altra hora homogènies i ben intencionades es van convertint en combats particulars, en camps de batalla estratègics.
L’ANC, n’és un bon exemple. Té –o tenia– una idea comuna i una militància teòricament no militant, és a dir, al marge de partits polítics. La veritat però és que a hores d’ara, allò és un galliner d’individus amb carnet amagat. Més que la independència acaba interessant desbancar la posició de l’altre, de l’amic que alhora és enemic. Independentista també, o no, però sobre tot d’un altre partit. El resultat final i fatal és que els ciutadans veritablement apartats de la militància política abandonen l’ANC i el ring queda obert pels que es consideren protagonistes amb pedigrí.
I així, altre cop, reiniciem el procés d’autodestrucció que d’aquí a uns anys ens portarà paradoxalment, a la renaixença. La idea Fènix que ressorgeix de les cendres que ella mateixa va provocar.
Catalunya porta en aquest dia de la marmota, des que un espanyol va passar l’Ebre en barca. Fa anys, però seguim igual.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
EVOLUCIÓ NATURAL
Tamames, es passa a VOX
Les Comissaries de Policia estan plenes de dossiers inculpant a joves comunistes dels anys seixanta que ara ocupen càrrecs de responsabilitat a les files del PSOE o del PP. Quan et fas gran et talles els cabells, obres un compte a la Caixa et comences a fer de dretes i acabes on has d’acabar, al poder. S’explica Tamames:
A los que tengan cojones para escuchar la verdad: Soy, sigo siendo el mejor ideólogo de la izquierda, por eso me alejé de la izquierda. Soy todavía el que más verdades ha dicho de la España nuestra y el mayor crítico de Franco.
Mi evolución es simplemente intelectual, lógica y meditada. La izquierda ya no me hace ni caso, pues me voy a la derecha. ¿Qué pasa? Además les he dado muchas oportunidades. He ido despacito, derivando de la izquierda rusa a la europea, de ahí a la izquierda democrática, al centro, al centro derecha. No me digan que no les di tiempo. O sea que ahora no me jodan con que si no me funcionan las células capilares si me salto un par de pasos y me lío con la extrema derecha. Muy pocas luces tienen quienes me acusan de ser un viejo chocho. Y una mierda. Estoy estupendamente. Veo mejor que antes, me expreso mejor y ligo como un toro.
Fui, soy y seguiré siendo muy consciente… de todo. Sé que esos niños con los que ahora quieren hacerme no sé qué, son los hijos de los que me perseguían cuando Franco. ¿Y qué? Vuelvo a preguntar. A todo Dios le han perseguido alguna vez, aunque sea una amante celosa.
Y bueno, ya está bien que eso parece una excusa y yo no tengo de qué justificarme. Ah, perdón, me dicen que grite bien alto a la mierda Cataluña. Y eso tampoco es nuevo, ya lo decía yo antes.
LA GARSA PROSTÀTICA
EMPENTA DECISIVA A UCRAÏNA
Sánchez visita a Zelenski
El President espanyol, va aprofitar el dia d’audiències sorpresa que s’ha muntat el President Zelenski per presentar els seus respectes en nom propi i del poble espanyol, i animar-lo en la dura experiència que està vivint Ucraïna. Tot anava bé, s’havien intercanviat obsequis, (Sànchez un mapa de Madrid a Zelenski i aquest, com fa sempre als seus invitats, un rosari) quan de sobte, els observadors oficials van notar un lleuger malestar en el President Ucraïnès. El final de l’entrevista es va precipitar i cadascú va tornar a casa seva.
No va ser fins trepitjar terra santa, que Sánchez va desvelar el misteri sense adonar-se’n. “Le he prometido a Zelenski el envio de no cuatro, no. No seis, no. ¡De doce tanques espanyoles!... para cuando esten listos. Dentro de unas semanas o unos meses. El Presidente ha quedado muy ilusionado”.
En realitat Zelenski no va quedar impressionat, va quedar astorat i preocupat. La guerra va per llarg, “vale”, però un termini de mesos és molt termini per preparar una ofensiva. El que més va preocupar a Zelenski però era on podrien deixar tota la ferralla espanyola. La guerra ocupa molt de lloc i no és fàcil encabir una dotzena de tancs espanyols que, per no funcionar, no poden ni tan sols pujar a un avió (veieu la tele).
Espanya no és terra d’armes. En comprem només per tenir contents als militars que les utilitzen per anar de cap de setmana. Espanya el que té és força moral i espiritual i coses així. El millor regal que se l’hi podria fer a Zelenski és enviar les bandes musicals de l’exèrcit espanyol i els escolanets de l’Escorial per cantar al poble Ucraïnès, melodies patriòtiques i religioses, una barreja que mai no ha fallat. El poble estaria content, en Zelenski tindria espai per fer la guerra i Espanya podria rebre el Premi Plus Ultra.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL BARÇA DE NOU A LA PICOTA
El Barça, es troba de nou amb un escàndol després del Barçagate, encara per jutjar. Ara, els mitjans de comunicació s’han fet ressò d’un nou cas sortit a la llum a través d’una investigació fiscal a una empresa d’Enrique Negreira, vicepresident del comitè tècnic d’àrbitres del 1994 al 2018, en els mateixos anys que va estar lligat amb el Barça amb un contracte en concepte d’assessories verbals; “gravació de vídeos i serveis educatius – esportius” al llarg de cinc mandats presidencials. Pels serveis prestats del 2001 al 2018 el club li va pagar uns set milions d’euros, augmentant-li el 2003 els honoraris amb el president Laporta i, del 2016 al 2018, se li va retribuir 1,4 milions, dels quals la meitat se’ls quedava com a comissió el directiu Josep Contreras a través de l’empresa Tresep.
Va ser el 2018, casualment, quan el president Bartomeu li va deixar de pagar, fet que va fer reaccionar Negreira amenaçant de denunciar el club per totes les irregularitats comeses si no continuava cobrant.
Tebas, president de la Liga, demana la dimissió de Laporta si no dóna explicacions satisfactòries, cosa que ell encara no ha fet tot replicant que el Barça és dels socis i les sòcies. Pobres culers que han de suportar el desprestigi del seu club i tota mena d’especulacions davant el silenci còmplice del seu president!
S’ha beneficiat el Barça dels arbitratges d’aquests darrers anys? Deia el president Tarradellas que el pitjor que pot fer un polític és el ridícul. El Barça, l’exèrcit desarmat de Catalunya, com deia Vázquez Montalban, amb les accions destraleres dels seus generals, deixa els seus seguidors i al seu país sense aixopluc a la sort dels vents gèlids de Ponent.
Sort en tenim que Barcelona no és una zona sísmica i podem respirar tranquils malgrat que la constructora del Camp Nou sigui una empresa turca. Però compte, que el barat, sovint, resulta molt car.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
EL PATI D’UNA ESCOLA QUE ERA PARTICULAR
La plaça Sant Felip Neri es tanca als turistes durant l’horari escolar
A l’engròs, sembla una bona nova i potser que realment ho sigui. Potser que el nostre cap de redacció sigui més espavilat que els seus redactors. Ves a saber!
Anem a pams, l’Escola Sant Felip Neri, del barri Gòtic, ha passat a ser un centre públic el curs 2023-2024. Una nova que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, van fer pública amb molt de soroll. Per què?
Perquè feia anys que els pares ho demanaven? Ca home ca! Passa que estem entrant en època electoral i cal acontentar els votants. Feia mesos que, pares i mestres, havien engegat la lluita amb l’objectiu de preservar una escola històrica en perill de tancar per motius econòmics.
Sembla ser que amb una inversió d’1,5 milions d’euros, pagats a mitges per la Generalitat i l’Ajuntament de la ciutat, ara estarà fora de perill. L'escola es va inaugurar el 1959 i des del 1982 estava gestionada per la Fundació Torras i Bages.
I ara anem al moll de l’os. El principal problema ha estat la negativa a negociar un lloguer just amb els propietaris de la finca, que és de l’ordre religiós dels felipons.
Poc els importa als monjos el paper de cohesió social que fa l’escola en un barri on la gentrificació ha expulsat gran part del veïnat. L’escola, amb 450 alumnes, és un dels pocs pivots que mantenen l’esperit del barri gòtic. Ja quan els monjos la van obrir, fa sis dècades, només era apta per a nens. Va caldre esperar quasi 20 anys per poder escolaritzar-hi les nenes del barri.
Ara anem al detall! L’escola no té pati. Els infants sempre han jugat a la plaça mateixa. Però amb la massificació turística és una de les més visitades de Barcelona. Tant pel seu atractiu, un racó fora del tempo de la ciutat, com perquè el 30 de gener de 1938, durant la guerra civil, una bomba llençada per un avió de l’exèrcit franquista va caure damunt la plaça i destruir l’església i les cases del seu entorn.
Una explosió que va causar la mort de quaranta-dues persones del barri. La majoria infants que s’havien refugiat al subterrani de l’església. Ara els turistes hi van per fotografiar els impactes a la façana de pedra de l’església. Són centenars de forats fets per la metralla i que els veïns del barri sempre han aconseguit conservar malgrat alguns intents d’esborrar-los amb ciment i així enterrar-hi també la memòria històrica de moltes famílies del barri i de la ciutat mateixa.
En aquesta plaça va succeir i succeeix el contrari. La bomba aquella també va desenterrar moltes restes de quan era l’antic emplaçament del cementiri de la Catedral i va fer conscients als veïns de la seva importància. Bon dia i en bona hora.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
MERDER A LA FRANCESA
La Legió d’Honor francesa per Amazon
Tampoc és fàcil d’explicar, no es pensin. Cronològicament la cosa podria anar així: Fa deu anys França concedeix la Legió d’Honor a Jeff Bezos, el rei d’Amazon, però Bezos no pot anar a França, té feina, sembla que ell també reparteix paquets.
Passada una dècada, quan França bull contra la reforma de la Llei de Pensions, el President Francès creu arribat el moment de repartir medalles d’Honor. I aprofitant l’avinentesa, invita a Bezos que aquesta vegada diu que sí, que farà un forat a l’agenda. Maco i sobre tot oportú.
També és un moment oportú per a Bezos, que està tancant la meitat de les naus que havia obert durant la pandèmia i acomiadant a tots els que li fan nosa. I per donar un toc més personal al panorama, Bezos està denunciat per discriminació racial.
Qualsevol ment no contaminada pel poder, pensaria que no és el millor moment de repartir Legions d’Honor, oi?
Doncs no. En una cerimònia gairebé secreta, el President reuneix el bo i millor del món econòmic francès. Els mateixos que van en contra dels que es manifesten al carrer i al repartidor Bezos. Sembla que la festa va ser una mena d’orgia civilitzada on no va faltar de res.
Moltes vegades s’ha dit que el polític perd el contacte amb la realitat i que es tanca en la seva torre de marfil. Aquest podria ser-ne un bon exemple. Premiar a empresaris quan la gent clama contra les lleis del treball, insistir en premiar a Bezos que es va passar per l’entrecuix l’entrega de la Legió d’Honor, demostra força bé la desconnexió entre el poder i la gent. O això, o el poder es pixa (que també) sobre la gent i el provoca perquè sí, perquè li fa gràcia menjar caviar rus mentre els que els voten viuen de la caixa de solidaritat. Desconnectats no ho sé, però cabronassos, la tira.
LLUFA A LA FRANCESA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
RIC – ROC – RUC
Propaganda en català
A Catalunya un estranger ens diu bon dia en català i li regalem un tortell. Ens emociona.
Els experts publicistes, assessors temàtics, de imatge i de intel·ligència de KFC una casa que fa hamburgueses, després d’un llarg estudi sociològic, ho va entendre i va voler promocionar-se amb una campanya en català. Malauradament, tots aquests tècnics no van considerar important que l’anunci aparegués correctament escrit. Total, Catalunya és un trosset d’Espanya i ningú no en sap de català i van tirar pel dret. El resultat, un assassinat amb ignorància i traïdoria a la llengua catalana. “No és pa tumaca però també estic ric”. Que en castellà vindria a ser com : “no zoy bucata calamar però soy forrao”.
Gairebé estaríem per jurar que a l’empresa KFC no és l’amor a Catalunya el que el mou a anunciar-se en català. Fins i tot podríem assegurar que la seva única finalitat és el negoci. Sent així potser podria exigir-se que treballin bé. Que no ens considerin imbècils. Que tinguin un respecte per una llengua encara que no sigui la seva perquè del contrari nosaltres també tenim la possibilitat d’anar a una de les seves tendes i començar a escopir el menjar que ens donen.
Han tret ja l’anunci, només faltaria, però KFC no es podrà treure de sobre la vergonya (si en tenen) ni la imatge (que sí tenen) d’una fàbrica impúdica que tan se li enfot pervertir una llengua com manipular una carn.
Fa pocs dies, el Ministeri de Cultura Francès, va situar la llengua catalana com la dotzena més influent del món. Sobre una mica més de set mil llengües existents, la situació del català no és una merda seca. Més enllà de la seva qualitat “culinària” KFC, sí és una merda seca, això segur.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
ÀFRICA
El Sahel amenaçat
Heu sentit a parlar d’Àfrica? Doncs resulta que és una part del món. Jo me’n vaig assabentar l’altre dia. Segons em van explicar, abans els experts coneixien l’Àfrica per ser una zona on hi havia girafes, elefants i una gent despullada que normalment eren de color negre. Ara, tan les girafes com els elefants com la gent de color negre estan tancats en gàbies de zoològics o presons i els que es veu per allí és terra eixuta, armes i darrera les armes gent de color blanc.
Descriure la situació geopolítica del Sahel és com intentar esbrinar la relació entre el vot de castedat i els abusos sobre infants. Inescrutable.
La qüestió és que el Sahel és una franja seca i deprimida com li pertoca a Àfrica, però sota terra és rica com passa sempre amb els països pobres. Conseqüència inevitable: l’home blanc ha dominat aquesta terra.
Ara però, l’home blanc necessita del seu arsenal per defensar-se fent veure que ajuda a Ucraïna i deixa el Sahel amb un munt de dones embarassades a la seva sort. Dos dies després arriben la banda Wagner en nom de la gran mare russa.
Intercanvi de peons, direu. Error. Apart d’aquesta partida se’n juga una altra. El gihadisme ja fa dies que es va fixar amb Mali, Burkina Faso, Costa d’Ivori... i des d’allí engreixen la seva maquinària terrorista.
Repassem: La franja de Sahel, pobra, trista, miserable. Els europeus l’abandonen per defensar Ucraïna (i també l’urani de Níger). Els Wagner hi van per defensar Rússia. Els russos animen a Wagner perquè si es fan els amos de l’Àfrica tindran a Europa envoltada de putins. Els gihadistes s’hi mantenen perquè hi estan de puta mare.
Final de la trista pel·lícula, les girafes continuaran engabiades i els de color negre, també. A la civilització no hi ha qui la pari.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
CONTUMÀCIA
Detingut un General de la Guàrdia Civil
Ho dèiem l’altre dia, la Guàrdia Civil és una font inesgotable de notícies. Aquesta vegada hem pujat de grau, un general. Un home que s’ho passava bé a les Canàries. Espavilat i poquets escrúpols. Va participar en totes les jugades brutes que es puguin imaginar, fins i tot en el Sahel. Falta espai per explicar el cas, però paga la pena. Les xarxes en van plenes. Al costat del General, dos polítics. Aquesta vegada del PSOE. Gent de confiança, són d’aquí.
Avís important!: La detenció del General no té res a veure estadísticament amb el grau de corrupció de la Guàrdia Civil. Per Déu! Això va a tongades, com les sequeres.
UN CAS SOSPITÓS
Dimissions a RENFE
El President de Renfe Isaias Taboas i la Secretaria d’Estat Isabel Pardo han dimitit. Per què?!
D’acord, les rodalies no són el fort de Renfe i les llargues distàncies tampoc, les catenàries són de plàstic i els passos a nivell sense nivell. D’acord, no fa gaire uns trens no passaven pels túnels perquè els havien fet massa altets (els trens) però això no pot justificar de cap manera una dimissió doble com aquesta. Vivim a Espanya, aquí per dimitir primer has de morir-te, després passar el dol i en cas de deixar vidu o vídua se’ls hi traspassa el càrrec. A què venen aquestes dimissions? Alguna cosa ens amaguen.
LA INCOMPRESA BANCA TORNA A REBRE
Tres ONG’s denuncien al banc BNP
Els bancs, que en el fons no deixen de ser unes ONG amb despatxos grans, donen suport a les iniciatives que fan avançar el món, com per exemple l’explotació i subministrament de combustibles fòssils. Ara, les ONG diuen que contaminen. I? On hi ha el problema? Per què es queixen i denuncien al pobre BNP (que no és el Partit nacionalista basc sinó un banc francès). Són ganes d’emprenyar, francament. Les ONG haurien de dedicar-se a recollir mantes i xarops per la tos enlloc de posar-se en assumptes importants i perjudicar a institucions garants de la societat. Si manéssim nosaltres (que ho farem) la primera mesura seria prohibir les ONG. Apa.
LA GENERALITAT I L’EMERGÈNCIA CINEGÈTICA
Als massissos de les Gavarres i Rocacorba, sobren 6.700 senglars
Els més joves no poden recordar quan a les esglésies, la vigília de Nadal, la mainada tocava els “carralls” en record dels mals jueus que havien matat a Jesús.
Doncs ara ha passat el mateix. La generalitat, a crits de socors, demana matar uns quant milers de senglars que des de la pandèmia s’ho foten tot. Mengen des de les arrels dels arbres, els joves brots o el raïm i tot allò que atrapen. Clar que això ja es veia a venir des de feia temps i ningú ha gosat buscar solucions que no passin per l’extermini pur i dur.
Als caçaires catalans els queda molta feina a fer des d’ara. El que no és segur es que siguin capaços de fer-la. Aviat veurem campanyes de recollida de diners: Un euro per matar un seglar.
EL SENAT, LA LLEI TRANS I ELS POLÍTICS
Feijóo a Sánchez: “deje ya de molestar a la gente de bien”
A Espanya sempre han guanyat vots els que aconsegueixen que una frase castissa entri en els cervells de la gent. I aquesta ho és de totes totes.
És la raó per la qual els més esperpèntics com Feijóo acaben governant i no els més guapos i xulos com Sánchez?
El que ens hauria de fer riure és això de “La gente de bien” però no, de cap de les maneres, de cop i volta ens recorda les frases de l’època franquista quan els manda-mas del règim ens omplien les orelles i van aconseguir sobreviure a Franco i encara els tenim al damunt.
Potser la solució es inscriure’ns com a gente de bien, viure sense treballar i tenir subvencions i altres prebendes pàtries.
BADALONA CIUTAT SENSE LLEI PERÒ MOLTA POLICIA
Frau salarial en hores extres per part de la policia municipal
Cal reconèixer que Badalona sempre es distingeix per alguna cosa. En aquest cas... que els policies municipals puguin facturar vint-i-sis o més hores extra al dia. Si ho recordem bé el dia encara només en té vint-i-quatre malgrat els patrons que malden fa temps per allargar el dia i així també les hores obligades de treball.
El que no ens sembla bé és que un jutge obri una enquesta judicial sobre frau. Ha, no, no i no senyor jutge. Quan vostès arriben sempre hi ha desgràcies. Quedis al seu despatx i deixi que la policia municipal de Badalona refaci comptes i pugui seguir cobrant amb unes excuses més ben disfressades. Gràcies senyor jutge per escoltar la nostra petició.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
SALVADOR PUIG ANTICH
ASSASSINAT FA 49 ANYS
NI PRESONS, NI JUDICIS , NI MÀRTIRS
PELS QUE NO HO HAN VISCUT
NO HI HA MANERA
Més escissions a la ANC
Igual que tots naixem amb el pecat original marcat al llom, les associacions ciutadanes porten d’origen una pífia que costa més d’arrencar que un codi de barres, la dependència política.
No és mala intenció la que tenen aquests grups, és fatalisme. Busquen mobilitzar la societat en favor de qualsevol idea i per mostrar la seva bona fe es declaren independents de qualsevol partit polític. El problema és que la societat i en especial els que es mobilitzen, tenen idees polítiques i sovint també carnets polítics i interessos polítics. Aleshores comença la batalla. A partir dels interessos polítics inconfessos dels membres de la Organització, la idea inicial es va abandonant a favor de raons interessades. Les reunions en altra hora homogènies i ben intencionades es van convertint en combats particulars, en camps de batalla estratègics.
L’ANC, n’és un bon exemple. Té –o tenia– una idea comuna i una militància teòricament no militant, és a dir, al marge de partits polítics. La veritat però és que a hores d’ara, allò és un galliner d’individus amb carnet amagat. Més que la independència acaba interessant desbancar la posició de l’altre, de l’amic que alhora és enemic. Independentista també, o no, però sobre tot d’un altre partit. El resultat final i fatal és que els ciutadans veritablement apartats de la militància política abandonen l’ANC i el ring queda obert pels que es consideren protagonistes amb pedigrí.
I així, altre cop, reiniciem el procés d’autodestrucció que d’aquí a uns anys ens portarà paradoxalment, a la renaixença. La idea Fènix que ressorgeix de les cendres que ella mateixa va provocar.
Catalunya porta en aquest dia de la marmota, des que un espanyol va passar l’Ebre en barca. Fa anys, però seguim igual.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
EVOLUCIÓ NATURAL
Tamames, es passa a VOX
Les Comissaries de Policia estan plenes de dossiers inculpant a joves comunistes dels anys seixanta que ara ocupen càrrecs de responsabilitat a les files del PSOE o del PP. Quan et fas gran et talles els cabells, obres un compte a la Caixa et comences a fer de dretes i acabes on has d’acabar, al poder. S’explica Tamames:
A los que tengan cojones para escuchar la verdad: Soy, sigo siendo el mejor ideólogo de la izquierda, por eso me alejé de la izquierda. Soy todavía el que más verdades ha dicho de la España nuestra y el mayor crítico de Franco.
Mi evolución es simplemente intelectual, lógica y meditada. La izquierda ya no me hace ni caso, pues me voy a la derecha. ¿Qué pasa? Además les he dado muchas oportunidades. He ido despacito, derivando de la izquierda rusa a la europea, de ahí a la izquierda democrática, al centro, al centro derecha. No me digan que no les di tiempo. O sea que ahora no me jodan con que si no me funcionan las células capilares si me salto un par de pasos y me lío con la extrema derecha. Muy pocas luces tienen quienes me acusan de ser un viejo chocho. Y una mierda. Estoy estupendamente. Veo mejor que antes, me expreso mejor y ligo como un toro.
Fui, soy y seguiré siendo muy consciente… de todo. Sé que esos niños con los que ahora quieren hacerme no sé qué, son los hijos de los que me perseguían cuando Franco. ¿Y qué? Vuelvo a preguntar. A todo Dios le han perseguido alguna vez, aunque sea una amante celosa.
Y bueno, ya está bien que eso parece una excusa y yo no tengo de qué justificarme. Ah, perdón, me dicen que grite bien alto a la mierda Cataluña. Y eso tampoco es nuevo, ya lo decía yo antes.
LA GARSA PROSTÀTICA
EMPENTA DECISIVA A UCRAÏNA
Sánchez visita a Zelenski
El President espanyol, va aprofitar el dia d’audiències sorpresa que s’ha muntat el President Zelenski per presentar els seus respectes en nom propi i del poble espanyol, i animar-lo en la dura experiència que està vivint Ucraïna. Tot anava bé, s’havien intercanviat obsequis, (Sànchez un mapa de Madrid a Zelenski i aquest, com fa sempre als seus invitats, un rosari) quan de sobte, els observadors oficials van notar un lleuger malestar en el President Ucraïnès. El final de l’entrevista es va precipitar i cadascú va tornar a casa seva.
No va ser fins trepitjar terra santa, que Sánchez va desvelar el misteri sense adonar-se’n. “Le he prometido a Zelenski el envio de no cuatro, no. No seis, no. ¡De doce tanques espanyoles!... para cuando esten listos. Dentro de unas semanas o unos meses. El Presidente ha quedado muy ilusionado”.
En realitat Zelenski no va quedar impressionat, va quedar astorat i preocupat. La guerra va per llarg, “vale”, però un termini de mesos és molt termini per preparar una ofensiva. El que més va preocupar a Zelenski però era on podrien deixar tota la ferralla espanyola. La guerra ocupa molt de lloc i no és fàcil encabir una dotzena de tancs espanyols que, per no funcionar, no poden ni tan sols pujar a un avió (veieu la tele).
Espanya no és terra d’armes. En comprem només per tenir contents als militars que les utilitzen per anar de cap de setmana. Espanya el que té és força moral i espiritual i coses així. El millor regal que se l’hi podria fer a Zelenski és enviar les bandes musicals de l’exèrcit espanyol i els escolanets de l’Escorial per cantar al poble Ucraïnès, melodies patriòtiques i religioses, una barreja que mai no ha fallat. El poble estaria content, en Zelenski tindria espai per fer la guerra i Espanya podria rebre el Premi Plus Ultra.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL BARÇA DE NOU A LA PICOTA
El Barça, es troba de nou amb un escàndol després del Barçagate, encara per jutjar. Ara, els mitjans de comunicació s’han fet ressò d’un nou cas sortit a la llum a través d’una investigació fiscal a una empresa d’Enrique Negreira, vicepresident del comitè tècnic d’àrbitres del 1994 al 2018, en els mateixos anys que va estar lligat amb el Barça amb un contracte en concepte d’assessories verbals; “gravació de vídeos i serveis educatius – esportius” al llarg de cinc mandats presidencials. Pels serveis prestats del 2001 al 2018 el club li va pagar uns set milions d’euros, augmentant-li el 2003 els honoraris amb el president Laporta i, del 2016 al 2018, se li va retribuir 1,4 milions, dels quals la meitat se’ls quedava com a comissió el directiu Josep Contreras a través de l’empresa Tresep.
Va ser el 2018, casualment, quan el president Bartomeu li va deixar de pagar, fet que va fer reaccionar Negreira amenaçant de denunciar el club per totes les irregularitats comeses si no continuava cobrant.
Tebas, president de la Liga, demana la dimissió de Laporta si no dóna explicacions satisfactòries, cosa que ell encara no ha fet tot replicant que el Barça és dels socis i les sòcies. Pobres culers que han de suportar el desprestigi del seu club i tota mena d’especulacions davant el silenci còmplice del seu president!
S’ha beneficiat el Barça dels arbitratges d’aquests darrers anys? Deia el president Tarradellas que el pitjor que pot fer un polític és el ridícul. El Barça, l’exèrcit desarmat de Catalunya, com deia Vázquez Montalban, amb les accions destraleres dels seus generals, deixa els seus seguidors i al seu país sense aixopluc a la sort dels vents gèlids de Ponent.
Sort en tenim que Barcelona no és una zona sísmica i podem respirar tranquils malgrat que la constructora del Camp Nou sigui una empresa turca. Però compte, que el barat, sovint, resulta molt car.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
EL PATI D’UNA ESCOLA QUE ERA PARTICULAR
La plaça Sant Felip Neri es tanca als turistes durant l’horari escolar
A l’engròs, sembla una bona nova i potser que realment ho sigui. Potser que el nostre cap de redacció sigui més espavilat que els seus redactors. Ves a saber!
Anem a pams, l’Escola Sant Felip Neri, del barri Gòtic, ha passat a ser un centre públic el curs 2023-2024. Una nova que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, van fer pública amb molt de soroll. Per què?
Perquè feia anys que els pares ho demanaven? Ca home ca! Passa que estem entrant en època electoral i cal acontentar els votants. Feia mesos que, pares i mestres, havien engegat la lluita amb l’objectiu de preservar una escola històrica en perill de tancar per motius econòmics.
Sembla ser que amb una inversió d’1,5 milions d’euros, pagats a mitges per la Generalitat i l’Ajuntament de la ciutat, ara estarà fora de perill. L'escola es va inaugurar el 1959 i des del 1982 estava gestionada per la Fundació Torras i Bages.
I ara anem al moll de l’os. El principal problema ha estat la negativa a negociar un lloguer just amb els propietaris de la finca, que és de l’ordre religiós dels felipons.
Poc els importa als monjos el paper de cohesió social que fa l’escola en un barri on la gentrificació ha expulsat gran part del veïnat. L’escola, amb 450 alumnes, és un dels pocs pivots que mantenen l’esperit del barri gòtic. Ja quan els monjos la van obrir, fa sis dècades, només era apta per a nens. Va caldre esperar quasi 20 anys per poder escolaritzar-hi les nenes del barri.
Ara anem al detall! L’escola no té pati. Els infants sempre han jugat a la plaça mateixa. Però amb la massificació turística és una de les més visitades de Barcelona. Tant pel seu atractiu, un racó fora del tempo de la ciutat, com perquè el 30 de gener de 1938, durant la guerra civil, una bomba llençada per un avió de l’exèrcit franquista va caure damunt la plaça i destruir l’església i les cases del seu entorn.
Una explosió que va causar la mort de quaranta-dues persones del barri. La majoria infants que s’havien refugiat al subterrani de l’església. Ara els turistes hi van per fotografiar els impactes a la façana de pedra de l’església. Són centenars de forats fets per la metralla i que els veïns del barri sempre han aconseguit conservar malgrat alguns intents d’esborrar-los amb ciment i així enterrar-hi també la memòria històrica de moltes famílies del barri i de la ciutat mateixa.
En aquesta plaça va succeir i succeeix el contrari. La bomba aquella també va desenterrar moltes restes de quan era l’antic emplaçament del cementiri de la Catedral i va fer conscients als veïns de la seva importància. Bon dia i en bona hora.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
MERDER A LA FRANCESA
La Legió d’Honor francesa per Amazon
Tampoc és fàcil d’explicar, no es pensin. Cronològicament la cosa podria anar així: Fa deu anys França concedeix la Legió d’Honor a Jeff Bezos, el rei d’Amazon, però Bezos no pot anar a França, té feina, sembla que ell també reparteix paquets.
Passada una dècada, quan França bull contra la reforma de la Llei de Pensions, el President Francès creu arribat el moment de repartir medalles d’Honor. I aprofitant l’avinentesa, invita a Bezos que aquesta vegada diu que sí, que farà un forat a l’agenda. Maco i sobre tot oportú.
També és un moment oportú per a Bezos, que està tancant la meitat de les naus que havia obert durant la pandèmia i acomiadant a tots els que li fan nosa. I per donar un toc més personal al panorama, Bezos està denunciat per discriminació racial.
Qualsevol ment no contaminada pel poder, pensaria que no és el millor moment de repartir Legions d’Honor, oi?
Doncs no. En una cerimònia gairebé secreta, el President reuneix el bo i millor del món econòmic francès. Els mateixos que van en contra dels que es manifesten al carrer i al repartidor Bezos. Sembla que la festa va ser una mena d’orgia civilitzada on no va faltar de res.
Moltes vegades s’ha dit que el polític perd el contacte amb la realitat i que es tanca en la seva torre de marfil. Aquest podria ser-ne un bon exemple. Premiar a empresaris quan la gent clama contra les lleis del treball, insistir en premiar a Bezos que es va passar per l’entrecuix l’entrega de la Legió d’Honor, demostra força bé la desconnexió entre el poder i la gent. O això, o el poder es pixa (que també) sobre la gent i el provoca perquè sí, perquè li fa gràcia menjar caviar rus mentre els que els voten viuen de la caixa de solidaritat. Desconnectats no ho sé, però cabronassos, la tira.
LLUFA A LA FRANCESA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
RIC – ROC – RUC
Propaganda en català
A Catalunya un estranger ens diu bon dia en català i li regalem un tortell. Ens emociona.
Els experts publicistes, assessors temàtics, de imatge i de intel·ligència de KFC una casa que fa hamburgueses, després d’un llarg estudi sociològic, ho va entendre i va voler promocionar-se amb una campanya en català. Malauradament, tots aquests tècnics no van considerar important que l’anunci aparegués correctament escrit. Total, Catalunya és un trosset d’Espanya i ningú no en sap de català i van tirar pel dret. El resultat, un assassinat amb ignorància i traïdoria a la llengua catalana. “No és pa tumaca però també estic ric”. Que en castellà vindria a ser com : “no zoy bucata calamar però soy forrao”.
Gairebé estaríem per jurar que a l’empresa KFC no és l’amor a Catalunya el que el mou a anunciar-se en català. Fins i tot podríem assegurar que la seva única finalitat és el negoci. Sent així potser podria exigir-se que treballin bé. Que no ens considerin imbècils. Que tinguin un respecte per una llengua encara que no sigui la seva perquè del contrari nosaltres també tenim la possibilitat d’anar a una de les seves tendes i començar a escopir el menjar que ens donen.
Han tret ja l’anunci, només faltaria, però KFC no es podrà treure de sobre la vergonya (si en tenen) ni la imatge (que sí tenen) d’una fàbrica impúdica que tan se li enfot pervertir una llengua com manipular una carn.
Fa pocs dies, el Ministeri de Cultura Francès, va situar la llengua catalana com la dotzena més influent del món. Sobre una mica més de set mil llengües existents, la situació del català no és una merda seca. Més enllà de la seva qualitat “culinària” KFC, sí és una merda seca, això segur.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
ÀFRICA
El Sahel amenaçat
Heu sentit a parlar d’Àfrica? Doncs resulta que és una part del món. Jo me’n vaig assabentar l’altre dia. Segons em van explicar, abans els experts coneixien l’Àfrica per ser una zona on hi havia girafes, elefants i una gent despullada que normalment eren de color negre. Ara, tan les girafes com els elefants com la gent de color negre estan tancats en gàbies de zoològics o presons i els que es veu per allí és terra eixuta, armes i darrera les armes gent de color blanc.
Descriure la situació geopolítica del Sahel és com intentar esbrinar la relació entre el vot de castedat i els abusos sobre infants. Inescrutable.
La qüestió és que el Sahel és una franja seca i deprimida com li pertoca a Àfrica, però sota terra és rica com passa sempre amb els països pobres. Conseqüència inevitable: l’home blanc ha dominat aquesta terra.
Ara però, l’home blanc necessita del seu arsenal per defensar-se fent veure que ajuda a Ucraïna i deixa el Sahel amb un munt de dones embarassades a la seva sort. Dos dies després arriben la banda Wagner en nom de la gran mare russa.
Intercanvi de peons, direu. Error. Apart d’aquesta partida se’n juga una altra. El gihadisme ja fa dies que es va fixar amb Mali, Burkina Faso, Costa d’Ivori... i des d’allí engreixen la seva maquinària terrorista.
Repassem: La franja de Sahel, pobra, trista, miserable. Els europeus l’abandonen per defensar Ucraïna (i també l’urani de Níger). Els Wagner hi van per defensar Rússia. Els russos animen a Wagner perquè si es fan els amos de l’Àfrica tindran a Europa envoltada de putins. Els gihadistes s’hi mantenen perquè hi estan de puta mare.
Final de la trista pel·lícula, les girafes continuaran engabiades i els de color negre, també. A la civilització no hi ha qui la pari.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
CONTUMÀCIA
Detingut un General de la Guàrdia Civil
Ho dèiem l’altre dia, la Guàrdia Civil és una font inesgotable de notícies. Aquesta vegada hem pujat de grau, un general. Un home que s’ho passava bé a les Canàries. Espavilat i poquets escrúpols. Va participar en totes les jugades brutes que es puguin imaginar, fins i tot en el Sahel. Falta espai per explicar el cas, però paga la pena. Les xarxes en van plenes. Al costat del General, dos polítics. Aquesta vegada del PSOE. Gent de confiança, són d’aquí.
Avís important!: La detenció del General no té res a veure estadísticament amb el grau de corrupció de la Guàrdia Civil. Per Déu! Això va a tongades, com les sequeres.
UN CAS SOSPITÓS
Dimissions a RENFE
El President de Renfe Isaias Taboas i la Secretaria d’Estat Isabel Pardo han dimitit. Per què?!
D’acord, les rodalies no són el fort de Renfe i les llargues distàncies tampoc, les catenàries són de plàstic i els passos a nivell sense nivell. D’acord, no fa gaire uns trens no passaven pels túnels perquè els havien fet massa altets (els trens) però això no pot justificar de cap manera una dimissió doble com aquesta. Vivim a Espanya, aquí per dimitir primer has de morir-te, després passar el dol i en cas de deixar vidu o vídua se’ls hi traspassa el càrrec. A què venen aquestes dimissions? Alguna cosa ens amaguen.
LA INCOMPRESA BANCA TORNA A REBRE
Tres ONG’s denuncien al banc BNP
Els bancs, que en el fons no deixen de ser unes ONG amb despatxos grans, donen suport a les iniciatives que fan avançar el món, com per exemple l’explotació i subministrament de combustibles fòssils. Ara, les ONG diuen que contaminen. I? On hi ha el problema? Per què es queixen i denuncien al pobre BNP (que no és el Partit nacionalista basc sinó un banc francès). Són ganes d’emprenyar, francament. Les ONG haurien de dedicar-se a recollir mantes i xarops per la tos enlloc de posar-se en assumptes importants i perjudicar a institucions garants de la societat. Si manéssim nosaltres (que ho farem) la primera mesura seria prohibir les ONG. Apa.
LA GENERALITAT I L’EMERGÈNCIA CINEGÈTICA
Als massissos de les Gavarres i Rocacorba, sobren 6.700 senglars
Els més joves no poden recordar quan a les esglésies, la vigília de Nadal, la mainada tocava els “carralls” en record dels mals jueus que havien matat a Jesús.
Doncs ara ha passat el mateix. La generalitat, a crits de socors, demana matar uns quant milers de senglars que des de la pandèmia s’ho foten tot. Mengen des de les arrels dels arbres, els joves brots o el raïm i tot allò que atrapen. Clar que això ja es veia a venir des de feia temps i ningú ha gosat buscar solucions que no passin per l’extermini pur i dur.
Als caçaires catalans els queda molta feina a fer des d’ara. El que no és segur es que siguin capaços de fer-la. Aviat veurem campanyes de recollida de diners: Un euro per matar un seglar.
EL SENAT, LA LLEI TRANS I ELS POLÍTICS
Feijóo a Sánchez: “deje ya de molestar a la gente de bien”
A Espanya sempre han guanyat vots els que aconsegueixen que una frase castissa entri en els cervells de la gent. I aquesta ho és de totes totes.
És la raó per la qual els més esperpèntics com Feijóo acaben governant i no els més guapos i xulos com Sánchez?
El que ens hauria de fer riure és això de “La gente de bien” però no, de cap de les maneres, de cop i volta ens recorda les frases de l’època franquista quan els manda-mas del règim ens omplien les orelles i van aconseguir sobreviure a Franco i encara els tenim al damunt.
Potser la solució es inscriure’ns com a gente de bien, viure sense treballar i tenir subvencions i altres prebendes pàtries.
BADALONA CIUTAT SENSE LLEI PERÒ MOLTA POLICIA
Frau salarial en hores extres per part de la policia municipal
Cal reconèixer que Badalona sempre es distingeix per alguna cosa. En aquest cas... que els policies municipals puguin facturar vint-i-sis o més hores extra al dia. Si ho recordem bé el dia encara només en té vint-i-quatre malgrat els patrons que malden fa temps per allargar el dia i així també les hores obligades de treball.
El que no ens sembla bé és que un jutge obri una enquesta judicial sobre frau. Ha, no, no i no senyor jutge. Quan vostès arriben sempre hi ha desgràcies. Quedis al seu despatx i deixi que la policia municipal de Badalona refaci comptes i pugui seguir cobrant amb unes excuses més ben disfressades. Gràcies senyor jutge per escoltar la nostra petició.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
SALVADOR PUIG ANTICH
ASSASSINAT FA 49 ANYS
NI PRESONS, NI JUDICIS , NI MÀRTIRS
PELS QUE NO HO HAN VISCUT