22 de juny 2018

1. Espanya té molts problemes. Per exemple haver d’utilitzar com a ministre un espècimen proper al neardental en paraula, pensament, obra... i físic. Fa por pels quatre costats.

2. També és un problema nacional poder fer compatible la pena de presó d'Urdangarín amb la farsa proclamada per l’exmonarca Joan Carles I: "La ley es igual para todos”.

3. El problema més important ha sigut la fugida del seleccionador de futbol tres dies abans del Mundial. Han dit: "¿Cómo podemos presentarnos de esa guisa ante el mundo?". Tranquils fa segles que en política anem igual.

4. Si tenim voluntaris per ajudar la ciència, l’ecologia, la població discapacitada, la pobresa, els drets humans... per què necessitem uns governs que ho emmerden tot?

5. Consell gratuït: A les costes, rius i fonts de la gran Europa es podria introduir una plaga de meduses i altres bèsties desagradables. Segur que el turisme disminuiria i tindrien més espai per acollir migrants. Vamos, digo yo.

6. Dia del càncer, de la dona, de la música, del clima, de l’esclerosi, de la ratafia... Per què no ens deixem d’eufemismes i parlem clar? Proclamem el Dia del desgraciat, que som nosaltres i dura tot l’any.

7 i 9. No hi ha conya possible en el suïcidi d’un home a les portes de ser desnonat. Els que ens dediquem a la conya ho entenem. És una llàstima que els que provoquen aquesta vergonya criminal no entenguin ni reconeguin res, i que la signatura d’un contracte amb lletra menuda els sigui suficient empara per tenir una consciència tranquil•la. Seria bonic veure’ls saltar del balcó perquè no són capaços d’assumir tota la merda que porten a dins.

8. Un soldat no estaria en una trinxera fent de diana pel seu enemic si no fos per la por al seu caporal que el mataria impertèrrit. No s’ha de tenir por al Poder. Tenen un conveni: "Tu no em mates, jo no et mato". OK. Ells no tenen por d’un tret. Ells tenen por de no ser Poder. I això els fa més desgraciats del que eren abans de manar.

10, 11 i 12. Eren els fariseus els que feien el que no deien i deien el que no feien, o ja eren els nostres polítics? La moral intransigent feta a corre-cuita a mida de yuppies, s’ha establert com a partit a Espanya, i en molt poc temps han aconseguit arrossegar el país a una tensió tan artificial com els viatges que tenen al saló de casa seva. La raó d’apostar per l’enfrontament és clara. Van comprar accions d’empreses dedicades al conflicte. La ideologia de la pela revestida de molt cinisme. Un chollo, tu!

PD: Tot segueix igual.