13 de juliol 2018

1. La magdalena de Proust rememora temps d'infantesa. Les iniciatives eclesiàstiques actuals et porten a Torquemada. A tot allò que s’aparta de la joia de viure. Pobres capellans.

2. "Mmm... Gggggggg... Fuuuuuu..." Conversa entre vells salvadors de la pàtria espanyola. Per acabar d’aclarir conceptes, va arribar Franco i va sentenciar: "Pupupú". Tornen els fantasmes.

3. Ciutadans, el partit polític de la transparència, ha demostrat ser fidel amb el seu lema polític. Han perdut qualsevol opció de governar i es mostren tal com eren en origen: carronyers.

4. Molta gent s’ha fet famosa per les darreres paraules pronunciades poc abans de morir. D’altres, han demostrat la seva vulgaritat pels seus fets abans de la mort. Rafael Català, exministre de Justícia del PP, és el seu patró.

5.6. Picaresca espanyola. El govern dona feina, 500 euros, a un aturat que en cobrava 600 sense fotre brot. El govern ha disminuït l’atur i s’estalvia 100 euros mensuals. A l’altre costat, l’aturat, es declara amb hernia discal crònica i passa altra vegada als 600 euros mensuals, sense fotre brot.

7. Mundial de futbol. Penal i gol. La fúria espanyola es va aturar al minut 155. Un article antidemocràtic (el 155) també va voler aturar la fúria catalana. De moment, la selecció espanyola ha tornat a casa. El poble català segueix al carrer.

8. Des de Karlitus demanem respectuosament a la comunitat europea que canviï les estrelles daurades de la seva bandera. Proposem unes creus negres en commemoració i homenatge als milers d’emigrants víctimes de l’egoisme europeu.

9. Tu veus a Trump pel carrer en plena recol•lecta pel càncer i envies a la puta merda a tots els cancerosos del món. Si un govern però, el veu amb la guardiola demanant per aniquilar una part de món li donen el que calgui.

10. 11. i 12. L’AUCA DEL RETORN: "Que Calahorra no es Calahorra, que es un nuevo Vasinton, pues tie obispo y toa la hostia y casas de prestitucióooon". Doncs més o menys per aquí van passar el presos polítics catalans independentistes camí de les presons catalanes. A l’arribada la majoria d’ells ja no demanava la independència política sinó la separació geogràfica de Catalunya, via cataclisme o el que sigui. Com una mena de "La balsa de piedra" de Saramago però a la catalana.

PD: Tot segueix igual.