21 de setembre 2018

1. Ni informes falsejats, ni el PP, ni C’s, ni forces repressores, ni monarquia, ni jurisprudència. Ni presons plenes, ni violències. Catalunya segueix on era.

2. Se sap que la política està lluny de la vergonya, el pudor, el sentiment de culpa... però no podria anar acompanyada d'una mica d’intel•ligència?

3. Per les seves conductes coneixereu quins diplomàtics espanyols afirmen haver cursat estudis a la Juan Carlos I. Gran universitat!!!

4 i 5. I no serà que surt més a compte cobrar com a exministre que haver de fer de ministre? Com a mínim t’estalvies la vergonya de veure el teu fracàs en la tasca encomanada. El senyor Casado ho nega i no plega, però ell no ha de respondre de cap ministeri. En té prou en emmerdar el país i fer-se el pinxo quan arriba al seu poble.

6. La indiferència dels espanyols respecte a la corrupció dels seus polítics resulta sorprenent i indignant. En un país civilitzat i democràtic, la meitat del diputats espanyols estarien sense feina i sense honra. Aquí ens continuen donant classes d’ètica.

7. La senyora Soraya, una gran incendiaria contra el conflicte català, ha plegat. Del gairebé tot al gairebé res. A vegades, patir un 155 a canvi de veure el futur immediat dels que l’han promogut i gaudit, és masoquisme. Queden moltes Soraya’s encara, però ella, de moment, ja no hi és. Lloem a Déu!

8. Només cal mirar els seus ullets per saber quan Rivera vol guerra. N’hi ha que aixequen la cua, a ell li surten xispetes pupil•lars. I ataca. Va tant cec que no mesura les forces i sovint acaba trasquilat. Algú li hauria de dir que la testosterona no té res a veure amb la intel•ligència.

9. Déu s’ha ofert a declarar a favor de Willy Toledo. Una mica passat de moda, Déu segueix preferint els que es caguen amb ell, que els que en el seu nom cometen perjuri, extorsió i delinqüència. El Tribunal Constitucional li ha denegat declarar com a testimoni per no ser resident a Espanya.

10 - 11 i 12. Continuen pujant els serveis bàsics, baixant les prestacions socials i augmentant els sous de la classe més poderosa. El país doncs es manté en el seu grau d’ineptitud i tupinada habitual. L’únic que ha variat és la excusa que es dóna. Amb Franco era la manca de pluja i la sequera i amb els seus hereus, la culpa és Catalunya.

PD: Tot continua igual.