Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
12 de març 2019
1. Londres té el Museu de la Cera. Madrid, en acabar el judici als polítics catalans convertirà la sala del Tribunal Suprem en el Museu de l’absurd.
2. Excelentísimo Señor Magistrado, Ilustrísimos Señores Fiscales, con la venia de la Sala: son ustedes una pandilla de incompetentes.
3. El Vaticà retirarà les ordres d’investigar els casos de pederàstia a Espanya. Tothom té dret a un judici just i a uns fiscals escolaritzats.
4. Impressiona la fredor amb la que els fiscals de Vox encaixen el menyspreu d’acusats i testimonis. Ni un tic, ni un parpelleig, ni un gest de vergonya... Serà que els fiscals, com deia Lorca de la Guardia Civil, "Tienen, por eso no lloran, de plomo las calaveras"?
5. Cap tècnica de camuflatge, ni maquillatge, ni perruqueria, ni vestuari, ni classes particulars de democràcia ni de ballet, serveixen per amagar la veritable essència de Marchena.
6. No cal ser un heroi de còmic per defensar una idea. Tampoc cal protegir-se amb cuirasses cascs i botes com ferradures. No calen armes. N’hi ha prou en saber que defenses una idea justa.
7. Casado, en el seu afany per aconseguir un discurs propi, va buscar els "cronistas de Indias", però el text se l’hi entortolligava a la llengua. Aleshores va demanar la col•laboració del senyor Vargas Llosa que va modernitzar el vocabulari. Acabada la feina, Casado ha començat a bordar.
8. Si la teoria de la evolució s’hagués elaborat a Espanya, a hores d’ara la ciència treballaria sobre la hipòtesi d’un Déu pare creador. És més fàcil acceptar la idea del Déu omnipotent que la d’una evolució mental ibèrica. Seguim a l’arbre.
9. El grup inversor que està licitant per la compra de l’obra del rei Felip VI, té com a president al propi rei. No vol que passat un any el cremin. Letizia no entén aquesta mania. "Pero si ya estás quemao...", li diu al seu estimat reietó.
10. 11. i 12. Donald Trump i Kim Jong-un han inventat una nova parella pel món de l’espectacle. Ja no hi ha el pallasso llest i el ximple, ni el bo i el dolent, ni l’enamorat i l’enamorada. Ells són iguals de ximples, igual de cínics i igual d’intel•ligents. I malgrat tot, fan riure. Un èxit.