Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
5 de juliol 2019
1.2.3.- És l’hora dels adéus. Després de quatre mesos, la festa de la justícia espanyola s’ha acabat. Al final, felicitacions entre fiscals i advocats defensors, reconeixements a la tasca de Marchena, i algun agosarat membre de la fiscalia, saludant a les famílies dels acusats i desitjant-los sort. Que civilitzats que som!. Com ens agraden les normes d’urbanitat. En quins fills de puta ens ha convertit la societat.
4.- Nova demostració de coherència política de la inefable Colau. Protectora del poble, lluitadora, progressista i republicana durant les campanyes electorals, pacta amb els mateixos socialistes que recolzen el 155 i amb el ciutadà Valls. Olé tu madre, morena.
5.- Ande està la bolita? ande està...? Així va començar la seva carrera política el Sr Collboni. I així segueix. Cal acceptar que, com a mínim, s’ha mantingut fidel a una manera de fer.
6.- El gran empresariat espanyol, respira tranquil amb l’arribada a Catalunya del Sr. Valls. Els surt baratet, uns 20 mil euros al mes. Té experiència com a polític, a la premsa rosa, i cap experiència com a català. Una ganga.
7.- Si la gent va a Pompeia o a Atenes a fotografiar rocs, per què no han de seguir viatjant a la derruïda Venècia? Total, és una ciutat molt vella. El que importa de Venècia, és el temps i els canals que passen per sota els creuers.
8.- La teoria de la relativitat d’Einstein és un plagi. El físic de Wurtemberg, es va limitar a fer una adaptació de la vida política segons la qual, tan se val el que digues com el que prometis, un polític sempre podrà fer el que li roti perquè, tot és relatiu. L’únic que cal mantenir sòlid, és el poder.
9.- Si a Trump el deixessin sol en un parc zoològic, l’endemà el parc s’hauria convertit en un museu de fòssils... o en un cementiri d’elefants.
10. 11. 12.- Hi ha desaprensius que van escampant fal·làcies sobre la ignorància dels membres de Vox. Podem assegurar que són calumnies. Per ser de Vox cal atresorar, apart un aspecte físic amb arrels a Cromanyó, una llarga sèrie de virtuts i bondats humanes com la generositat, el do de la parla, l’amor pel proïsme etc, ben poc freqüents en el món materialista actual. I, sobre tot, un arsenal militar d’última generació.