Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf 
Descarregar en Pdf Mots Clau : Pedro Sánchez. Europa. Denunciant la jurisprudència espanyola. Drets nacionals de Catalunya. Incendis forestals a Austràlia. Carlos Ghosn. Isabel Díaz Ayuso. Agència Europea del Medi Ambient
Setmanari republicà polític/satíric de Catalunya
10 de gener 2020
HEROIS OCASIONALS
Després de vuit mesos i dues eleccions, els que no deixaven dormir al Sr Pedro Sánchez, acaben de salvar-lo del pou de les serps. Finalment, Sánchez ha vist que l’esquerra pot resultar incòmoda però no tant com la picada de les serpents verinoses que ja li tenien la part testicular entortolligada. Al final el candidat Sánchez quedarà com un President progre.
Paral·lelament, Europa, que és tonta del cul i va de sorpresa en sorpresa, segueix al·lucinada davant la tossuda negativa espanyola de fer cas a les seves recomanacions. Espanya no es venta d’estar a Europa? I ara què fan desobeint-nos?... s ’exclamen amb sincera ingenuïtat. En tot cas, van insistint i denunciant la jurisprudència espanyola. Al final, les institucions europees, encara semblaran de fiar.
I a Catalunya, el president Torra s’ofereix als catalans per immolar-se en nom de la independència. No s’hi juga gaire, només una inhabilitació que de tota manera li hauria vingut a les properes eleccions, però per la història, que és molt cuca segons qui l’escriu, pot quedar com un President amb dret a estàtua i cagada de colom.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL PORRÓ TORNA A CATALUNYA
En les recents lluites per les llibertats i pels drets nacionals de Catalunya s’ha recuperat una antiga tradició: beure amb porró. Ha estat una bona iniciativa sorgida per a refermar la nostra identitat aquí i arreu. Així s’han construït fàbriques a Valls, Lleida, Vic, Barcelona, Olot i Mataró que donen feina a milers de treballadors i fabriquen porrons de múltiples mides i diferents formats.
La recuperació del porró ha estat un èxit social total, fins i tot el president de la Generalitat amb barretina ha inaugurat un important museu del porró visitat cada dia per milers de turistes, els quals són obsequiats a la seva arribada a l’aeroport amb un porró en miniatura. Es multipliquen els concursos de beure a galet que rivalitzen en concurrència de públic amb les festes castelleres. A cada casa hi ha més d’un porró i fins i tot a les escoles la quitxalla beu l’aigua i la llet amb porró. Els joves del botellón també beuen sovint amb porró. I al camp del Barça s’ha instal·lat un gran porró que presideix l’estadi i els jugadors blaugrana acostumen en acabar el partit, a passar-se el porró al mig del camp.
El què els alemanys anomenen katalanische flasche ha esdevingut un símbol internacional de la identitat catalana que ha traspassat totes les fronteres. Així són milions els porrons que s’exporten cada setmana al món i la mateixa Xina ha adquirit grans quantitats del nostre producte que mensualment carrega en vaixells. En un temps de crisi econòmica això ha ajudat a recuperar l’economia catalana i a donar més testimoni de la nostra existència i personalitat col·lectiva arreu del món.
LA KINTA FORKA
LA CULTURA DEL FOC: UNA REFLEXIÓ NECESSÀRIA
Els incendis forestals a Austràlia han destruït més de 6.000.000 hectàrees, milers de persones han hagut de fugir; almenys 1.500 llars han cremat. Un reguitzell de persones i desenes de milers d'animals han mort.
Una mala gestió forestal o el canvi climàtic?
L’origen d'aquesta catàstrofe ecològica ha provocat polèmiques de tot tipus. D’una banda els brètols de sempre argumentant que "els incendis australians no tenen res a veure amb l'escalfament global" i que la causa es deu a que els australians han descuidat la prevenció d'incendis.
A l’altra banda hi ha els que demanen una política del bosc amb una gestió del sòl amb cremades preventives i aprimament forestal sense negar el canvi climàtic.
Tots plegats haurien de miren el que han fet els aborígens durant milers d’anys: la pràctica de “focs controlats”.
Christine Finlay va estudiar un segle d'incendis forestals a Austràlia. I ha advertit repetidament als seus compatriotes contra l'abandonament de les pràctiques aborígens tradicionals. Els incendis forestals van començar a augmentar en 1919. Fins llavors, els aborígens van practicar incendis controlats durant les temporades càlides, en condicions favorables de temperatura i de vents.
La destrucció de milions d'hectàrees de bosc és un desastre ecològic que només pot accelerar l'escalfament global. Però cal assenyalar que Austràlia és responsable de només el 1,2% de les emissions globals de diòxid de carboni, en comparació amb 27,2% per a la Xina, 15,5% per als Estats Units i el 6,8% per a l'Índia.
Al contorn del Mediterrani també hi havia una cultura del foc però les autoritats administratives han preferit seguir una política basada en superar els incendis forestals a partir de quan es produeixen. Tot un espectacle amb avions, helicòpters i materials caríssims que paguem entre tots malgrat la seva quasi inutilitat.
Sortosament, en l'actualitat els programes de recerca nacionals i internacionals estudien els efectes de les cremades controlades en els diferents components dels ecosistemes mediterranis i de muntanya, i un estudi recent, prescriu la crema com a eina per a la regió mediterrània: un enfocament de gestió diferent que reuneix equips de recerca de Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia. Per fi una mica de sentit comú?
EL CONVIDAT
EL COST KILLER
Carlos Ghosn, brasiler, seixanta cinc anys. Un emprenedor de negocis ja empresos. President de Nissan i Renault. Conegut com el Cost Killer de la industria automobilística. Salva Nissan i el mon financer l’admira i el reconeix. Els polítics estan encantats amb ell. És el Mr. Fix It.
L’home de l’any per a varies revistes econòmiques. Un líder en tots els sentits.
Alguna gamberrada de mala fe, fa que es descobreixi que Ghosn ha comés frau fiscal. Per les característiques del xicot, diríem que un frau fiscal NO PETIT.
Presó? No senyor, el Cost Killer és un personatge important. Però alguna cosa caldrà fer? Se l’aparta discretament en una mena d’arrest domiciliari o per ser més exactes, arrest palauetari.
Un any després el mateix poder que s’ha vist obligat a empresonar-lo, li obra les portes per facilitar-li la fugida. Tothom compren que un cavaller no pot estar confinat en una petita mansió de quatre-cents metres edificats i sis-cent-setanta de jardí. Ghosn és molt sensible.
Ja el tenim en llibertat. Aviat tornarà a salvar empreses i a defraudar el fisc en un treball dur i constant que te admirat a tot el món.
Carlos Ghosn, la història d’un bon cristià.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL CATORZÈ... DE LA SÈRIE
TAMAYAZO
Doble pito!
Inés, irritada: ¿De dónde sacas tanto pito?
Supiera usted...
A la cuina, la Madame, les tres meuques i una tal Inés, que s’ha presentat com a Diputada. Juguen al domino a l’espera d’algun client. El dia ha estat tranquil, poca gent i, curiosament, cap polític.
Inés, no te pitos i passa. Irritada: ¿Cómo es que no viene nadie?
Ya vé, hace unos días que no... es lamenta la Madame.
Pero es que ni los viejos, ¿no? Me aseguraron que Felipe y Alfonso y todos esos pasaban más horas aquí que en el Parlamento…
Ui que tiempos aquellos. Nos llamaban la Baronía.
Jaque mate! Crida encantada la Purita.
¿Pero qué dices, niña? pregunta la Madame.
Bueno, que cierro y gano porque tengo la doble blanca. Cinco garbanzos para mi y un traguito de mistela. I a l’estona: Doña Inés, el garbanzo, que al fin y al cabo son de nuestra cocina.
Inés dóna el cigró a la Puri. Irritada: Dame un poco de mistela, es que tengo un sofoco…
¿Ya da pataditas?, pregunta la Madame, marassa com sempre.
Després d’engollir una copeta sencera Inés nota com la sang l’hi puja a la cara, com si tingués vergonya, però no, és perquè sent encara més escalfor que abans. Irritada: ¿Y no tendrán por ahí algún cliente que les sobre, de esos que tienen atados y a cada rato les dan de hostias...?
Pues hoy no? Diu la Madame... Verdad Encarna? Que darrerament s’està especialitzant en disciplina militar.
La Madame, maternal encara: pero usted, hija, con lo bien servidita que se la ve, por qué va tan buscona.
Inés, irritada: No se confunda señora, yo estoy aquí de Servicio en nombre de España. Necesitamos convencer a un sociata o lo que sea para que vote en contra de Sánchez.
Puri amb un puntet de sorna... ¿Y cómo va a conseguirlo?
Irritada: Bueno, hay maneras... lo chantajeo por encontrarle en una casa de putas, o le ofrezco dinero y cargo vitalicio... I obrint-se una mica la blusa... o a lo major... tocant-se els pits... a lo mejor es listo y…
Abans que pugui acabar la frase, s’escolta un truc amb contrasenya. Totes les dones queden atentes, sobre tot la Inés. Sónsoles va a obrir.
Hi ha una tensa espera. De fons, un xiuxiueig i una veu de contra alt, que sembla fer una exclamació. A l’estona, un paiet apareix a la porta de la cuina.
No es verdad ángel de amor que en esta apartada pocilga, se ve más clara la política y se conspira mejor?
Inés, sorpresa i irritada mirant al nouvingut: Alberto! ¿Pero no estabas en Tailandia?
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
CAMI DEL PODER
G. B. CLEMENCEAU.- Un traïdor és un home que deixa el seu patit per anar a un altre. Un convertit és un traïdor que abandona el seu partir per apuntar-se al nostre.
LUCRECI.- Vanitat per arreu.
R. MARTÍNEZ.- El que més dol d’una traïció és que mai és un enemic qui la signa.
I no serà també que tot poder arriba després d’una traïció? A vegades una traïció meditada i valorada de temps. Una traïció que pot alimentar-se en el silenci d’una cel·la o en la planura de gel per on Shakespeare feia caminar als traïdors.
LA LLUFA
LA ELIT CULTURAL DEL PP
Isabel Díaz Ayuso, madrilenya de Chamberí, periodista i amb un suposat Màster. Presidenta de la Comunitat de Madrid per militància amb el PP i el suport de Ciutadans i Vox, tota una garantia.
Diaz Ayuso ha aconseguit entrar en el llibre d’Or de les frases més patètiques, dites pels responsables del PP. Com per exemple el famós “bichito que se cae de la mesa y se muere”, referint-se a l’oli de colza. O “los hilillos como de plastilina” per explicar-nos la situació del Prestige. Anhelant d’emular als seus mestres, ara la Sra Presidenta de Madrid ha dit: “Nadie ha muerto a causa de la contaminación”.
Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, les morts al darrer any a Barcelona pels efectes contaminants s’han elevat a 2.700 i arriben fins a 30.000 a nivell estatal.
Per què parlen? A vegades naturalment per protegir als seus amics, padrins polítics, empresaris... sovint però ho fan només per mantenir el seu pols amb la veritat. Necessiten demostrar als altres i a sí mateixos que són capaços de negar qualsevol cosa que sigui evident i certa.
Canvi climàtic, fals. Violència masclista, fals. Xenofòbia, fals. Violència policial, fals. Els nens venen de París, fals... Us imagineu com han d’anar de despistades les parelles dels Diputats del PP quan els asseguren que són fidels? Fals? Diu, per una vegada, la veritat?
Es pot ser ignorant, és pot ser ruc, pots mentir per interès, però no caldria anar fent el ridícul en públic, cada vegada que obres la boca.
LLUFA per la senyora Ayuso, amb arboç (madroño) incorporat.
HEROIS OCASIONALS
Després de vuit mesos i dues eleccions, els que no deixaven dormir al Sr Pedro Sánchez, acaben de salvar-lo del pou de les serps. Finalment, Sánchez ha vist que l’esquerra pot resultar incòmoda però no tant com la picada de les serpents verinoses que ja li tenien la part testicular entortolligada. Al final el candidat Sánchez quedarà com un President progre.
Paral·lelament, Europa, que és tonta del cul i va de sorpresa en sorpresa, segueix al·lucinada davant la tossuda negativa espanyola de fer cas a les seves recomanacions. Espanya no es venta d’estar a Europa? I ara què fan desobeint-nos?... s ’exclamen amb sincera ingenuïtat. En tot cas, van insistint i denunciant la jurisprudència espanyola. Al final, les institucions europees, encara semblaran de fiar.
I a Catalunya, el president Torra s’ofereix als catalans per immolar-se en nom de la independència. No s’hi juga gaire, només una inhabilitació que de tota manera li hauria vingut a les properes eleccions, però per la història, que és molt cuca segons qui l’escriu, pot quedar com un President amb dret a estàtua i cagada de colom.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL PORRÓ TORNA A CATALUNYA
En les recents lluites per les llibertats i pels drets nacionals de Catalunya s’ha recuperat una antiga tradició: beure amb porró. Ha estat una bona iniciativa sorgida per a refermar la nostra identitat aquí i arreu. Així s’han construït fàbriques a Valls, Lleida, Vic, Barcelona, Olot i Mataró que donen feina a milers de treballadors i fabriquen porrons de múltiples mides i diferents formats.
La recuperació del porró ha estat un èxit social total, fins i tot el president de la Generalitat amb barretina ha inaugurat un important museu del porró visitat cada dia per milers de turistes, els quals són obsequiats a la seva arribada a l’aeroport amb un porró en miniatura. Es multipliquen els concursos de beure a galet que rivalitzen en concurrència de públic amb les festes castelleres. A cada casa hi ha més d’un porró i fins i tot a les escoles la quitxalla beu l’aigua i la llet amb porró. Els joves del botellón també beuen sovint amb porró. I al camp del Barça s’ha instal·lat un gran porró que presideix l’estadi i els jugadors blaugrana acostumen en acabar el partit, a passar-se el porró al mig del camp.
El què els alemanys anomenen katalanische flasche ha esdevingut un símbol internacional de la identitat catalana que ha traspassat totes les fronteres. Així són milions els porrons que s’exporten cada setmana al món i la mateixa Xina ha adquirit grans quantitats del nostre producte que mensualment carrega en vaixells. En un temps de crisi econòmica això ha ajudat a recuperar l’economia catalana i a donar més testimoni de la nostra existència i personalitat col·lectiva arreu del món.
LA KINTA FORKA
LA CULTURA DEL FOC: UNA REFLEXIÓ NECESSÀRIA
Els incendis forestals a Austràlia han destruït més de 6.000.000 hectàrees, milers de persones han hagut de fugir; almenys 1.500 llars han cremat. Un reguitzell de persones i desenes de milers d'animals han mort.
Una mala gestió forestal o el canvi climàtic?
L’origen d'aquesta catàstrofe ecològica ha provocat polèmiques de tot tipus. D’una banda els brètols de sempre argumentant que "els incendis australians no tenen res a veure amb l'escalfament global" i que la causa es deu a que els australians han descuidat la prevenció d'incendis.
A l’altra banda hi ha els que demanen una política del bosc amb una gestió del sòl amb cremades preventives i aprimament forestal sense negar el canvi climàtic.
Tots plegats haurien de miren el que han fet els aborígens durant milers d’anys: la pràctica de “focs controlats”.
Christine Finlay va estudiar un segle d'incendis forestals a Austràlia. I ha advertit repetidament als seus compatriotes contra l'abandonament de les pràctiques aborígens tradicionals. Els incendis forestals van començar a augmentar en 1919. Fins llavors, els aborígens van practicar incendis controlats durant les temporades càlides, en condicions favorables de temperatura i de vents.
La destrucció de milions d'hectàrees de bosc és un desastre ecològic que només pot accelerar l'escalfament global. Però cal assenyalar que Austràlia és responsable de només el 1,2% de les emissions globals de diòxid de carboni, en comparació amb 27,2% per a la Xina, 15,5% per als Estats Units i el 6,8% per a l'Índia.
Al contorn del Mediterrani també hi havia una cultura del foc però les autoritats administratives han preferit seguir una política basada en superar els incendis forestals a partir de quan es produeixen. Tot un espectacle amb avions, helicòpters i materials caríssims que paguem entre tots malgrat la seva quasi inutilitat.
Sortosament, en l'actualitat els programes de recerca nacionals i internacionals estudien els efectes de les cremades controlades en els diferents components dels ecosistemes mediterranis i de muntanya, i un estudi recent, prescriu la crema com a eina per a la regió mediterrània: un enfocament de gestió diferent que reuneix equips de recerca de Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia. Per fi una mica de sentit comú?
EL CONVIDAT
EL COST KILLER
Carlos Ghosn, brasiler, seixanta cinc anys. Un emprenedor de negocis ja empresos. President de Nissan i Renault. Conegut com el Cost Killer de la industria automobilística. Salva Nissan i el mon financer l’admira i el reconeix. Els polítics estan encantats amb ell. És el Mr. Fix It.
L’home de l’any per a varies revistes econòmiques. Un líder en tots els sentits.
Alguna gamberrada de mala fe, fa que es descobreixi que Ghosn ha comés frau fiscal. Per les característiques del xicot, diríem que un frau fiscal NO PETIT.
Presó? No senyor, el Cost Killer és un personatge important. Però alguna cosa caldrà fer? Se l’aparta discretament en una mena d’arrest domiciliari o per ser més exactes, arrest palauetari.
Un any després el mateix poder que s’ha vist obligat a empresonar-lo, li obra les portes per facilitar-li la fugida. Tothom compren que un cavaller no pot estar confinat en una petita mansió de quatre-cents metres edificats i sis-cent-setanta de jardí. Ghosn és molt sensible.
Ja el tenim en llibertat. Aviat tornarà a salvar empreses i a defraudar el fisc en un treball dur i constant que te admirat a tot el món.
Carlos Ghosn, la història d’un bon cristià.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL CATORZÈ... DE LA SÈRIE
TAMAYAZO
Doble pito!
Inés, irritada: ¿De dónde sacas tanto pito?
Supiera usted...
A la cuina, la Madame, les tres meuques i una tal Inés, que s’ha presentat com a Diputada. Juguen al domino a l’espera d’algun client. El dia ha estat tranquil, poca gent i, curiosament, cap polític.
Inés, no te pitos i passa. Irritada: ¿Cómo es que no viene nadie?
Ya vé, hace unos días que no... es lamenta la Madame.
Pero es que ni los viejos, ¿no? Me aseguraron que Felipe y Alfonso y todos esos pasaban más horas aquí que en el Parlamento…
Ui que tiempos aquellos. Nos llamaban la Baronía.
Jaque mate! Crida encantada la Purita.
¿Pero qué dices, niña? pregunta la Madame.
Bueno, que cierro y gano porque tengo la doble blanca. Cinco garbanzos para mi y un traguito de mistela. I a l’estona: Doña Inés, el garbanzo, que al fin y al cabo son de nuestra cocina.
Inés dóna el cigró a la Puri. Irritada: Dame un poco de mistela, es que tengo un sofoco…
¿Ya da pataditas?, pregunta la Madame, marassa com sempre.
Després d’engollir una copeta sencera Inés nota com la sang l’hi puja a la cara, com si tingués vergonya, però no, és perquè sent encara més escalfor que abans. Irritada: ¿Y no tendrán por ahí algún cliente que les sobre, de esos que tienen atados y a cada rato les dan de hostias...?
Pues hoy no? Diu la Madame... Verdad Encarna? Que darrerament s’està especialitzant en disciplina militar.
La Madame, maternal encara: pero usted, hija, con lo bien servidita que se la ve, por qué va tan buscona.
Inés, irritada: No se confunda señora, yo estoy aquí de Servicio en nombre de España. Necesitamos convencer a un sociata o lo que sea para que vote en contra de Sánchez.
Puri amb un puntet de sorna... ¿Y cómo va a conseguirlo?
Irritada: Bueno, hay maneras... lo chantajeo por encontrarle en una casa de putas, o le ofrezco dinero y cargo vitalicio... I obrint-se una mica la blusa... o a lo major... tocant-se els pits... a lo mejor es listo y…
Abans que pugui acabar la frase, s’escolta un truc amb contrasenya. Totes les dones queden atentes, sobre tot la Inés. Sónsoles va a obrir.
Hi ha una tensa espera. De fons, un xiuxiueig i una veu de contra alt, que sembla fer una exclamació. A l’estona, un paiet apareix a la porta de la cuina.
No es verdad ángel de amor que en esta apartada pocilga, se ve más clara la política y se conspira mejor?
Inés, sorpresa i irritada mirant al nouvingut: Alberto! ¿Pero no estabas en Tailandia?
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
CAMI DEL PODER
G. B. CLEMENCEAU.- Un traïdor és un home que deixa el seu patit per anar a un altre. Un convertit és un traïdor que abandona el seu partir per apuntar-se al nostre.
LUCRECI.- Vanitat per arreu.
R. MARTÍNEZ.- El que més dol d’una traïció és que mai és un enemic qui la signa.
I no serà també que tot poder arriba després d’una traïció? A vegades una traïció meditada i valorada de temps. Una traïció que pot alimentar-se en el silenci d’una cel·la o en la planura de gel per on Shakespeare feia caminar als traïdors.
LA LLUFA
LA ELIT CULTURAL DEL PP
Isabel Díaz Ayuso, madrilenya de Chamberí, periodista i amb un suposat Màster. Presidenta de la Comunitat de Madrid per militància amb el PP i el suport de Ciutadans i Vox, tota una garantia.
Diaz Ayuso ha aconseguit entrar en el llibre d’Or de les frases més patètiques, dites pels responsables del PP. Com per exemple el famós “bichito que se cae de la mesa y se muere”, referint-se a l’oli de colza. O “los hilillos como de plastilina” per explicar-nos la situació del Prestige. Anhelant d’emular als seus mestres, ara la Sra Presidenta de Madrid ha dit: “Nadie ha muerto a causa de la contaminación”.
Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, les morts al darrer any a Barcelona pels efectes contaminants s’han elevat a 2.700 i arriben fins a 30.000 a nivell estatal.
Per què parlen? A vegades naturalment per protegir als seus amics, padrins polítics, empresaris... sovint però ho fan només per mantenir el seu pols amb la veritat. Necessiten demostrar als altres i a sí mateixos que són capaços de negar qualsevol cosa que sigui evident i certa.
Canvi climàtic, fals. Violència masclista, fals. Xenofòbia, fals. Violència policial, fals. Els nens venen de París, fals... Us imagineu com han d’anar de despistades les parelles dels Diputats del PP quan els asseguren que són fidels? Fals? Diu, per una vegada, la veritat?
Es pot ser ignorant, és pot ser ruc, pots mentir per interès, però no caldria anar fent el ridícul en públic, cada vegada que obres la boca.
LLUFA per la senyora Ayuso, amb arboç (madroño) incorporat.