31 juillet 2020
La traduction en français sera bientôt disponible
MASCARETES I MASCARADES
Ja hi tornem a ser, des dels Pirineus fins a Gibraltar cal portar mascareta, ja sigui en exterior com a tots els interiors públics. El que no entenem però és perquè s’ha optat per la mascareta que a més a més de les dificultats respiratòries i ser un niu de virus en potència obliga que els rostres estiguin tapats. Seran les esglésies qui ho han aconsellat o imposat per castigar a les dones i les seves ànsies d’emancipació?
En tot cas les esglésies també han sabut aprofitar les diverses fases pandemials per augmentar les seves riqueses i compensar les pèrdues dels mesos de confinament. L’Església catalana ha seguit amb el pla d’abducció patrimonial començat el 1946 quan es van adonar que tenien un bisnes digne de la seva classe. Just acaben de reconèixer haver arribat a la 3.800 immatriculació d’immobles. Ignorem les dades del que pot estar fent l’església espanyola però tot apunta que també estan en plena expansió. A tot això cal afegir els testaments amb donacions... i per altra banda l’estat espanyol també està fent el mateix.
Però aquesta vegada la palma d’or se l’ha emportat l’ integrisme religiós musulmà que s’ha apoderat d’un dels monuments més esplèndids del món, l’església de Santa Sofia a Istanbul per practicar-hi el culte musulmà.
El nom de Santa Sofia prové del grec, Hagía Sophía, que significa « saviesa de Déu o saviesa Divina », nom reprès pels turcs com Ayasofya. Als seus orígens, en el segle IV era una basílica cristiana, reconstruïda al segle VI llavors pren la seva forma actual. Des del segle XV va ser mesquita i el 1934 va esdevenir museu i mira per on que el 2020, degut a la decisió del dictador Recep Tayyip Erdogan, torna a ser mesquita.
Tot això demostra els excessos de la cobdícia religiosa.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ELS FONS VOLTOR I L’ESGLÉSIA CATÒLICA S’APROPIEN DEL PAÍS
Junt amb la pandèmia de la covid 19 que no cessa d’expandir-se i reaparèixer, creant incertesa, pànic i pobresa arreu, hi ha un altre virus curosament amagat que ja fa anys que actua, i que ha reaparegut darrerament amb tota la seva cruesa. Es tracta dels fons voltor, que practiquen l’especulació més bèstia especialment a les ciutats del país, foragitant milers de ciutadans dels seus habitatges i encarint els barris populars més turístics, fet que ja va passar dècades anteriors amb la pujada de lloguers a conseqüència de la llei Boyer, a causa de la qual uns 200.000 barcelonins van haver d’abandonar la ciutat.
Per altre banda també s’hi ha afegit l’Església Catòlica que des de 1946 s’aprofita d’una llei franquista per apropiar-se de més de 3.700 finques i immobles a Catalunya, immatriculacions li diuen, per a enriquir el seu patrimoni, tot afeblint i empobrint les propietats de molta gent del país. Per tant, no és d’estranyar que, per primer vegada, a Barcelona hi viu més gent de fora, que no ha nascut a la ciutat.
Hi ha persones, com sempre, rancoroses i ressentides que no entenen el gran bé que aquests fons voltors fan a Barcelona i a tot el país a fi de modernitzar-lo i fer-lo més europeu i cosmopolita que mai. I què dir de l’església catòlica, que pel bé dels feligresos i amb finalitats purament espirituals, i no pas per avarícia, com afirmen molts malpensats, regeix l’adquisició d’aquests milers de noves propietats. De ben segur els seus objectius han estat precedits pel viatge de l’esperit Sant, preveient ja les crisis venidores, per a socórrer els més necessitats seguint les passes de l’Evangeli de Jesucrist.
I tot plegat, amb la força de la fe cristiana, vindran coloms de la pau que volaran per tota Catalunya, sens dubte i ben aviat. I aquells que vagin en peregrinació a Montserrat a cercar la protecció de la Moreneta veuran la llum.
LA KINTA FORKA
VACUNA, NEGOCI I ESPIONATGE
Vacunar-te és introduir en el teu organisme un microbi inofensiu. No fa caure malalt però el sistema immunitari reacciona produint anticossos específics per combatre’l.
Si més no en teoria funciona però amb el COVID-19 també apareixen altres aspectes que mereixen ser exposats. Qui ho fabricarà primer ja que el mercat/benefici és immens? Quin és l’interès dels estats per voler controlar les vacunes que els laboratoris estan començant a fabricar.
Val a dir que la vacuna contra el Covid-19 és complexa i que hi ha uns 200 projectes a tot el món en aquesta cursa d’alta velocitat. Rússia promet la vacunació massiva contra el Covid-19 a l'octubre del 2020. El ministre de sanitat ha declarat que l’Institut Gamelaya ha acabat els assajos.
La fase final de l'assaig clínic, la que ha de demostrar l'eficàcia de la vacuna, va ser aconseguit per primera vegada per l'equip de la Universitat d’Òxford i AstraZeneca. La seva vacuna parteix d'un virus de ximpanzé incapaç de multiplicar-se en el cos humà, al qual s'afegeix el codi genètic de la proteïna espiga característica del coronavirus.
Després hi ha dos projectes xinesos, dirigits per Sinovac i Sinopharm, utilitzant el virus inactiu SARS-CoV-2. Encara dos projectes més a l’empresa alemany-americana Pfizer-BioNTech. I a Austràlia el Murdoch Children’s Research Institute, fa proves amb una vacuna contra la tuberculosi.
Els projectes més avançats auguren resultats a finals de 2020. Per complir aquests terminis impossibles, els laboratoris no estan esperant els resultats finals d'una fase per llançar la següent fase. I molts d'ells ja estan en la fase de producció industrial abans que es conegui l’eficàcia real de la seva vacuna.
Els governs dels estats més poderosos han decidit passar comandes per assegurar-se els fabricants. Als Estats Units, el programa "velocitat Warp" de Trump ha pagat 6.300.000.000$ per tenir el monopoli. França, de concert amb altres països europeus, també ha passat una comanda multimilionària a AstraZeneca.
Si la vacuna és, potencialment, l'arma letal contra el Covid, no hi ha cap evidència que les primeres vacunes seran les que funcionin. De fet, l'efectivitat d'una vacuna presenta molts interrogants. Impedeix emmalaltir o simplement redueix els símptomes? Es redueix la transmissió del virus o la gent es manté contagiosa? Té efectes secundaris? És tan eficaç amb la gent gran? Depenent d'aquestes respostes, l'estratègia de fabricació de la vacuna serà diferent.
De moment la cursa continua i ningú ha guanyat.
EL CONVIDAT
FELIPE VI, DE VACANCES A CATALUNYA
Una vintena de generals xinesos acomiaden una nau enviada cap a Mart. Una trentena, entre caps i alts funcionaris dels emirats àrabs, han acomiadat una altra nau estel·lar. A Madrid, per no quedar-se enrere, ens han catapultat el seu rei Felipe VI. De res han valgut les carreteres tallades per centenars de manifestants sobiranistes intentant impedir la seva arribada.
El que ningú no entén és perquè en plena pandèmia, amb un rebrot i creixent l’índex de contagis diaris, el rei ve de visita turística.
Aquest home no té cap enteniment? Vol que Catalunya sigui la tomba de la monarquia espanyola? És conscient del perill? No en té prou amb les més de 2.500 causes contra el sobiranisme, els presos polítics o civils, els exiliats polítics o artistes perseguits?
Conscients del perill que corre l’enviat especial del Karlitus ha anat a trobar al Tinent Coronel de la Guàrdia Civil encarregat de la seva seguretat i sobretot de mantenir a distància del Rei els manifestants.
Per raons obvies no direm el seu nom, Karlitus no revela mai les seves fonts d’informació privilegiada. Amb tota la paciència que requereix el moment crític per a la monarquia espanyola li hem anat explicant els perills de desafecció del poble català. Un procés que a hores d’ara és irreversible... El pobre home se’ns ha posat a plorar, com Maria Magdalena davant la tossuderia de Jesús, i ens ha confessat que Felipe VI va a la seva bola. Un inconscient total que acabarà matant la monarquia espanyola.
Davant aquesta situació hem enviat una delegació a Poblet amb el “llibre de greuges” i que evidentment no hem pogut donar-li en ma pròpia. Però nosaltres hem fet el nostre deure i que s’apanyi si ho perd tot en un tres i no res.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
CAPÍTOL QUARANTA-TRES... DE LA SÈRIE
EL CNI I LA MADAME
A la cuina petita, bruta i desordenada com sempre però ara plena d’ordinadors i altres màquines estranyes del CNI espanyol, la Madame està molt enfadada i esbronca la Purita.
Purita, hija, des de que tenemos a los espías instalados en casa no te has ocupado de ningún cliente. ¡Coño! ¡Si este 007 quiere joder que pague! Me estás arruinando.
Madame, li respon la Purita. Pero es que no se ha enterado que Madrid está vacío. Todos nuestros clientes habituales, políticos, guardaespaldas, militares y banqueros están de vacaciones. ¡ NO hay clientes!
Lo que me pone enferma, Purita, es que utilices tu coño gratis. Aquí estamos para lo que estamos. ¿Porque no has llamado a los fiscales y jueces de la Audiencia Nacional? Estos siguen trabajando y me consta que nos necesitan o acabaran provocando un incendio nacional con sus tirrias hacia los catalanufos.
Madame, estos tipos son de otra calaña. Un pase con uno de ellos es peor que aguantar al 007 este veinte veces seguidas. Por cierto, que ahora va más calmadito. Cuando vemos que empieza a empinar se la cogemos a dos y en cinco minutos ya está haciendo la siesta.
Aquest matí la Madame s’ha pintat els llavis de roig violent i vesteix un vestit de carrer molt ample que li arriba fins a mitja cama. Encén un cigarret, s’arregla els cabells i recull el bolso.
Purita, diu, me voy al CNI antes que cierren por vacaciones. Les voy a pasar la minuta de la semana, que ya me deben 1.714 euros en gastos de bar, 2.020 euros en jodiendas con vosotras más el alquiler de mi cocina y las niñas que andan espiando a los políticos catalanes.
Ara sembla que estigui meditant... però de fet està calculant el que val tenir a set prostitutes treballant nit i dia... i això li recorda els excessos de la seva joventut. Somriu i en un murmuri diu. Siete por nueve son... sesenta y tres. O sea, seis mil setenta y tres más mis gastos de jefa de putas para espías... en total me deben ocho mil doscientos.
Sobtadament, un cop de porta.
Entra la Encarnita eixugant-se els morros. El pintallavis a la mà per refer-se’ls.
Estoy hasta el coño de este 007. Tengo agujetas en la boca de tanto chupársela. ¡Purita, dame un café!
La Purita li serveix un cafè en un got brut que troba a la pica i s’asseu al seu costat. La Madame se les mira amb cara de prunes agres i se’n va sense acomiadar-se.
La Encarnita va amb calces, sostenidors i mitges, com Déu mana malgrat no tenir pits, només mugrons. Amb aire ensopit agafa la tassa de cafè que li ofereix la Purita. Aquesta la mira intensament als ulls. ¿Dime, le has sonsacado la información? La Madame venderá esta casa muy pronto y somos nosotras las futuras dueñas. ¡No me falles!
¡Es que no puedo! Es tan joven... cuando se duerme me quedo embobada mirándole y…
La Purita l’agafa pels cabells i la mira fixament als ulls. !Guarra, tu eres mía¡ Li venta una plantofada que fa sorgir les llàgrimes de la pobra dona. La Purita li estira més fort els cabells obligant-la a acostar-se a la seva cara. Llavors li mossega els llavis amb ràbia. ¡Coño! ¿Te crees todo lo que dicen los chulos que abusan de nosotras? Ni te lo pienses que te lo voy a permitir. Se acabó, a partir de ahora se la chuparé yo misma... I amb un parell de noves bufetades la deixa plorant i surt de la cuina.
La Encarnita, es recolza al respatller de la cadira amb les cames obertes, plorant desconsolada.
A fora se senten els crits de la Purita que amenaça amb fotre fora el nostre agent 007 sinó deixa en pau a la Encarnita.
Se sent un gran terrabastall quan la orgullosa Purita, comença a tirar pel terra els ordinadors del CNI. El pobre 007 obre la finestra i d’un bot salta al patí.
La Encarnita sent el riure de la Purita i els gemecs del jove agent del CNI.
Encarnita fa un salt. ¡Ya está bien! Yo sin la puta polla no me conformo. I desapareix corrents cap el pati.
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
COBDĺCIA
Cobdícia: És el vici per excel·lència del capitalisme.
Proverbi Belga. El cobdiciós degollaria un poll per obtenir la seva pell.
Antoine Rivarol. El cobdiciós manca tant del que té com del que no té.
Publi Siro: Al pobre li manquen moltes coses, al cobdiciós totes.
Dante Alighieri: La cobdícia és de natura tan malvada i perversa que mai calma la seva fam i després de menjar té més gana que abans.
Albert Guinon: El Cobdiciós experimenta totes les preocupacions del ric i tots els turments del pobre.
George Herbert: El cobdiciós porta dintre el seu propi infern.
Proverbi Armeni: És més fàcil fer un forat a l’aigua que obtenir una moneda d’un cobdiciós.
LA LLUFA
EL SOMNI DE L’IMPERI OTOMÀ
La cruel actualitat, ens porta inexorablement a Turquia i al seu prestigiós President en funcions, l’excel·lentíssim dictador Recep Tayyip Erdogan.
El President ha aconseguit que els observadors d’Amnistia Internacional o els del PEN Club, tinguin prohibit assistir als judicis continus que se celebren sense garanties legals. El President ha aconseguit també fer creure als turcs que els tornarà a refer l’imperi otomà. Les detencions arbitràries, les tortures, les violacions de la llei i les depuracions són el pa de cada dia.
El President ha aculat Turquia a una crisi econòmica impressionant mentre distreu el personal enviant-los a fer una guerra absurda i inútil a Líbia i per poc no entra en guerra contra Egipte. Sense oblidar però les seves matances a Síria i l’eterna repressió cruenta contra els Kurds.
No entenem el turc malgrat ser una llengua prestigiosa però segons es dedueix de les seves pròpies declaracions el President Erdogan pateix alteracions místiques. Dit d’una altra manera, dorm poc i malament. I quan es desvetlla agafa una bíblia i la llegeix fins l’alba. De fet, a la Bíblia, segons confessa, hi troba la solució a multitud de problemes. I el President els té de tot tipus.
El darrer atac místic no el deixava dormir i aleshores llegint l’Antic testament sobre la destrucció del temple de Jerusalem va trobar la solució al problema de la basílica de Santa Sofia d’Istanbul. Que totes les instancies internacionals se li girin de cul li va ser igual. La idea lluminosa va ser de tornar a transformar en mesquita de culte un dels més valuosos monuments de la humanitat.
El President ha refet la història turca i vol deixar-hi la seva petja. Això és el que el preocupa com a dictador.
Per aquest ego tan dictatorial, per aquest regust a nacionalisme rovellat de cinisme, tenim el gust de concedir-li la Llufa d’OR. Que la gaudeixi mentre pugui. 
Télécharger en PDF 
