8 avril 2022
La traduction en français sera bientôt disponible
PORTADA
SEGUEIX LA DINASTIA GALLEGA A MADRID
20 congrés del P.P.
Franco, Fraga, Rajoy, Feijóo. La dinastia de as meigas, segueix dominant el panorama polític espanyol contradient la tradició popular segons la qual, Galicia només es distingia pel sector del marisc.
Passen el segles, passen els anys, passen els dies i el percebe segueix sent un percebe. També el P.P. segueix sent un P.P. Sense el gust a roca i pólvora d’abans potser, però tampoc el percebe manté aquell gust. La evolució del percebe i del P.P. te causes ambientals, eòliques, de massa Prestige a la deriva, però els gallecs els segueixen pagant a preus desmesurats.
Feijóo, que com a bon producte de la terra ha estat flirtejant amb el sí però no, esperi que baixo esperi que pujo, ha donat definitivament el pas que tothom sabia que donaria. S’ha fet l’amo del P.P. però d’una manera que qualsevol diria que ho fa a contracor. No us deixeu enganyar, Franco també deia que repudiava les guerres.
Ara, Feijóo, canviarà cares, coses, paraules i si és tan polític com sembla d’aquí a un any el P.P. seguirà sent el P.P. de sempre i tornarà a prendre embranzida popular, perquè també el poble serà tan inculte com ara i el votarà.
Que ningú es preocupi per les teòriques víctimes de la propera purga. El P.P. no és el P.C. Ni Feijóo és Putin. El perdedor a Rússia te com a destí Siberia. El perdedor del P.P. una multinacional ben situada. Hauríem de saber distingir aquestes fonamentals diferencies. Alguna veu ja s’ha aixecat dient que havien fet desaparèixer a la Ayuso. Doncs no, esta tomando cañas.
Pàgina 1
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
JAVIER LAMBÁN. UN HOME COHERENT
El President d’Aragó vol més jocs
Any 2030. (Arribarà?) Caminant per la vorera del Canal de Bardenas, veiem una figura humana tota vestida de negre protegint-se del sol amb un paraigua negre. Te els peus amb mitjons negres, posats dins l’aigua del Canal. A mesura que ens apropem veiem que està escoltant un transistor.
A las buenas tardes! Molestamos?
Tan dando los cincuenta quilómetros de esquí nórdico. Hace poco que han salido, pero ya está emocionante, ya. Seguro que acaban en menos de seis horas.
Em mira i es posa a plorar. Esa prueba tenía que pasar por aquí mecaguenlaleche y los jodidos catalanes tos.
Es verdad... Usted es Javier Lambán. El de los Juegos de Invierno Pero aquí no hay nieve.
Ya la habríamos puesto. Vamos a Lérida cargamos camiones con la nieve y la echamos la noche antes y toma puta pista que hubiéramos tenio. Y ahí al lao una autopista.
Mucho tráfico no se ve...
Y pa que queremos tráfico? Pa que se estropee la carretera?
Si tanta ilusión le hacía, por qué no quiso firmar el pacto? Ara, al mirar-me, somriu.
Pa joder a los catalanes. Caguen la manía que les tengo, si me hubieran dejado, me llevaba la sagrada Familia esa que tienen tan alta, los maricones.
Sigue en el partido?
Pa qué? si me echaron de presidente. Después de todo lo que hice me echan y me ofrecen una dirección de deporte. Se imagina? A todo un Presidente, le dan deportes. A mí me la refanfinflan los deportes. Si algo me toca a mí los huevos son los deportes y los catalanes. Y me dan deportes!
Passarà. (falten vuit anys)
LA GARÇA PROSTÀTICA
LA SRA. ELISENDA
Canvi de presidència a ANC
Elisenda Paluzie, catalana, catedràtica, màster i presidenta de la ANC. De tots aquestes títols, el que més se li nota és el primer: catalana. I caldria afegir, catalana puntaire. O sigui, pacient, delicada, destra amb clavar agulles al coixí per desfogar-se, somriure tímid i veu esquerdada.
Després de fer punta durant quatre anys a la ANC, la Sra. Elisenda ha deixat la seu plena de treballs manuals d’alta gama. Inútils, sí, però inspirats i plens de missatges i bones intencions. En destaquen vàries senyeres i alguna proclama que pengen a la sala.
A la Sra. Elisenda se li ha acabat el fil i ha d’abandonar la presidència de la casa que ella, més enllà de tapets i coixinets, ha deixat més endreçada que no estava a la seva arribada.
La ANC segueix sent un hostal de germanor catalana però ple de sospites, malfiances, temors i recels. Una cosa molt catalana perquè s’entengui, però gràcies a la Sra. Elisenda, que es prenia tan temps per decidir un canvi d’agulla com un canvi de personal, la cosa s’ha anat calmant. Tanmateix són menys i menys la feina i menys el ressò i és clar, així sempre et pots relaxar millor.
El futur de la Sra. Elisenda passa per Europa. Anirà a una mena d’Organització de pobles no representats. La gegantina tasca consisteix en reforçar la importància de grans zones d’influència europea mancats però d’estat. Ambiciosa labor, i llarga. Per això l’han invitada. La Sra Elisenda, te dos cops de geni l’any, un l’onze de setembre i l’altre ha escollir. Seguirà fent el mateix, vindrà, cridarà i tornarà a passar l’afonia a Europa mentre fa a punta una bandera plena d’estels grocs. Li desitgem molt bona feina.
Pàgina 3
REALITAT OCULTA
HERNAN CORTÉS CAVALCA DE NOU SOBRE MÈXIC
Després de tants segles de conquesta i colonització espanyola de Mèxic i de la següent repressió de l’estat independent mexicà, avui continua i s’accelera aquesta colonització sota la presidència de l’esquerrà López Obrador que, paradoxalment, proclamà amb la seva victòria electoral la defensa dels pobles indígenes i demanà a Espanya el reconeixement dels abusos comesos.
A Mèxic encara malviuen en la meitat del territori més de 60 nacions indígenes organitzades en el sí del Consell Nacional Indígena (CNI) on menen una dura lluita de supervivència en contra d’un creixent neocolonialisme activat pels càrtels, l’estat mexicà i les corporacions multinacionals que espolien, empobreixen i destrueixen les seves comunitats.
Així, són nombrosos els assassinats d’indígenes, com el de Francisco Vázquez, dirigent nàhuati de Morelos, en contra de la privatització de l’aigua dut a terme per les empreses Bonafont i Danone. El govern Mexicà utilitza sovint la guàrdia nacional, la policia estatal i municipal, i l’exèrcit per reprimir als pobles originaris com per exemple l’ocupació de la Casa dels Pobles d’Altepemelcalli, lloc d’organització i resistència indígena, i l’expulsió per l’exèrcit de les terres comunals de l’istme de Tehuantepec, alhora que l’estat utilitza els megaprojectes com el del tren Maya per espoliar les seves terres i destruir les seves comunitats.
Els càrtels ataquen també els pobles originaris com la nació purepetxa de Michoacan i el consell popular indígena de Guerrero, amb la complicitat de la guàrdia nacional. Arreu del país els pobles indígenes, menyspreats i víctimes del racisme i la marginació, mantenen una lluita desigual per la vida i, conseqüentment, per la supervivència del planeta i contra la barbàrie actual civilitzadora.
Si aquests pobles acaben desapareixent, sobreviurà la humanitat amb els López Obradors de torn?
Pàgina 5
QUINTA FORCA
ALLÓ QUE EL VENT EMPORTÀ
La guerra a Ucraïna s’estén com un ataca d’oli
Quaranta llargs dies de guerra i cap novetat sobre quan s’acabarà. La invasió russa, les reaccions d'indignació i d’ira es van multiplicar després del descobriment d'innombrables cadàvers civils arran de la retirada de l'exèrcit rus de la regió de Kíev.
Fosses comunes i més de 400 cossos de civils han estat descoberts al territori de la regió de Kiev després de la retirada de les tropes russes i que els ucraïnesos qualifiquen de "genocidi".
Mentre occident denuncia aquests "crims de guerra" i demana una investigació independent, alhora es prepara per a la guerra amb un munt de noves sancions contra Rússia. Ara el tema crucial són els hidrocarburs. Seguiran comprant-los ?
Mentrestant la guerra segueix matant. Deu civils han mort i almenys 46 ferits en un bombardeig a Mykolaiv, al sud d'Ucraïna després d’un segon atac.
Anem a Butsha, ciutat propera a Kíev i represa pels ucraïnesos. Els cossos de cinc homes amb les mans lligades descoberts al celler d'un sanatori infantil. Eren "civils desarmats" i van "colpejats" abans de ser assassinats per soldats de la Federació Russa.
França expulsa a 35 diplomàtics russos degut a les seves activitats contràries als seus interessos. Una decisió formant part de l’enfocament europeu. Alemanya també a expulsat l'ambaixador rus a Klaipeda, la ciutat portuària on el 20% dels habitants són miners russos. Abans havia expulsat desenes de diplomàtics russos de Berlín, mentre ha acollit més de 300.000 refugiats ucraïnesos.
Els americans, parlen de les imatges de civils executats i alliçonen: "Veiem les mateixes imatges que tu. No tenim cap raó per refutar les afirmacions ucraïneses.
Període electoral francès. Primer torn de les presidencials. El candidat ecologista Yannick Jadot demana l’embargament dels hidrocarburs russos. La socialista Anne Hidalgo demana deixar de pagar pel gas de la vergonya. El candidat de LFI, Jean-Luc Mélenchon, demana el jutjament dels militars russos per crims de guerra. A l'extrema dreta, la candidata Marine Le Pen, que fins ara es negava a qualificar Vladímir Putin de criminal de guerra, ara ja li diu.
A Espanya la guerra també hi ha arribat amb la giragonsa de Pedro Sánchez sobre el Sàhara per assegurar-se no tenir un segon front, tenir gas, no tenir emigrants al cul i castigant Algèria per ser amiga de Putin.
A Ucraïna, el president Volodímir Zelenski, acusa els líders russos de "tortura" i "assassinat".
A l’altra banda Moscou nega haver matat civils. Les imatges de cadàvers als carrers de la ciutat de Boutcha són "una falsa nova del règim de Kíev per als mitjans de comunicació occidentals" i demana una reunió a l'ONU sobre aquestes provocacions odioses per part dels radicals ucraïnesos.
Puta guerra i misèries humanes!
Pàgina 6
LA LLUFA
POBLES ANFIBIS
La costa del Maresme torna a quedar sense platja
Fa dos-cents anys, la costa no tenia ports esportius, ni xiringuitos ni urbanitzacions, però tenia platja.
La costa, fa dos-cents anys, no tenia tren, però tenia platja.
El Maresme sí tenia negrers, però no tenia negres.
Ara no tenim platja, ni sovint tren però tenim molts negres. La costa ha canviat.
Autoritats, Renfe i constructors coincideixen que la culpa de la manca de platja, la te el mar. La comunitat negra del Maresme no opina però fa un somriure d’orella a orella (que és molt espai).
El problema –sigui de qui sigui la culpa- és pelut. La primera línia de mar és sagrada. Hi ha la via ferroviària (gran pensada), la carretera, i les cases dels indians.
Elevar la via ferroviària és un enrenou, sobre tot sabent com es fan les coses a Renfe. A caiguda de vagó cada quinze dies per cada divuit quilòmetres (que és la mitjana d’accidentalitat ferroviària) representa la mitjana d’una trentena de morts a la setmana entre Badalona i Mataró. I això sense comptar els pèsols dels hivernacles aixafats pels vagons caiguts.
Si no es pot elevar la primera línia (tren) no cal elevar la segona (carretera)... O sí perquè es podria deixar una franja (la actual carretera) coberta de sorra de manera que els banyistes podrien prendre el sol allà i quan necessitessin una remullada només haurien de passar per la via banyar-se tornar a passar la via i estirar-se a la carretera amb arena.
Altrament podria imaginar-se una carretera retràctil que segons l’estat de la mar, mantindria la ubicació actual o s’endarreriria direcció Granollers.
Entenem la complicació tècnica de les diferents solucions, però si voleu n’hi ha una de més senzilla: es deixa al mar que faci el que vulgui, que negui el que vulgui i la gent de la costa que es foti com fins ara. I LLUFA pel mar.
Pàgina 7
ÚLTIMA PEDRADA
VISCA LA INTELIGÈNCIA (AMB PERDÓ)
Sindicat de la Guàrdia Civil reclama la aplicació del decret del 25%
La separació de poders a Espanya es fa cada dia més evident. Els jutges no es fiquen en política, els polítics respecten sentencies, l’església resa, la premsa és independent, la Policia neteja els carrers i la Guardia Civil vigila les carreteres. Cadascú a la seva feina i Déu per tots.
O sigui que no cal esverar-se quan un sindicat de la Guàrdia Civil reclami l’urgent i obligat compliment de la llei d’impartir a Catalunya un 25% de classes en castellà. No és cap intromissió en un camp que els hi sigui aliè. A la Guàrdia Civil, res no els és aliè perquè en el fons tot és llei i la llei són ells.
El que a vegades sap una mica de greu, (no per nosaltres sinó per la imatge del cos) és que cada queixa de la policia vagi amb el suport de Ciutadans i Vox. Ja no se sap si la Guàrdia Civil, escorta als representant de Ciutadans o de Vox o si són aquests els protectors policials. Comprenem la sintonia política i la respectem però potser no caldria que tots els actes els fessin junts per no induir a mals pensaments.
Un segon punt que ens fa una mica de soroll, són els arguments que la Guàrdia Civil (la JUCIL en aquests cas) utilitza per justificar les seves reclamacions. Per exemple: hi ha una senyora el nom de la qual voldria oblidar, que va explicar el greu perill de trencament de les famílies dels Guàrdies Civils amb nens a l’escola catalana. Per què???????????????? I més soroll fa encara escoltar una idea potser no prou treballada on la senyora, ens fa imaginar que podria succeir dins les casernes de la Guardia Civil, si els nens escolaritzats a Catalunya parlessin amb accent català, com qui surt amb acne i el tricorni li balla. Recomanem treballar més el temari.
Pàgina 8
CONTEXT
COMENÇA LA NORMALITAT
Futbol femení
Tant de silenci abans, i quan de soroll ara. Fa quatre dies: camps on cada caiguda és una ferida, com a espectadors cinc famílies i un voyeur amb prismàtics. Juguen les nenes.
Però les nenes no juguen a nines?
Passa un temps, no gaire. Les jugadores a la seva, jugant, aprenent, millorant. Se’ls concedeix un camp en condicions, esparadrap per si es fan mal. I guanyen, o perden, és igual, però a les famílies que anaven al camp ja s’hi han afegit les cosines i algun cosí i un que passava per allí. I un altra dia, planten dues càmeres de TV.
Per què les tenien tancades si ens ofereixen grans espectacles? Per què els periodistes no en parlaven, per què les federacions no les recolzaven?
Ara, guanyen, o perden, és igual però són notícia. De no fer-los cas han passat a primera plana. De la resignada discriminació per sexe, es passa a les exigències d’algunes reclamant el futbol femení total, jugadores, entrenadors, massatgistes, pilotes... No barreja! Futbol femení total! On eren aquestes revolucionaries fa quatre dies? Què volen espatllar, ara que començàvem a ser normals?
El que han fet aquestes jugadores, molt més que omplir camps, i guanyar copes, és haver-nos ensenyat la normalitat de viure, les seves parelles, els seus fills, els seus sentiments amb la naturalitat de qui fa caure un tabú amb una bufada. Sense cridar com fa ara l’entorn que sempre creix al voltant del guanyador.
Gràcies a elles (a totes de tots els equips de tots els països) som una mica més lliures. L’únic perdedor és el voyeur que ha de pagar entrada i ja no pot dir allò de... mira quines cuixes aquesta , perquè aquesta es diu Putellas i OJU a qui ens la toqui.
Pàgina 9
TELEGRAM
QUINA CRISI?
Des de La Galera, es llença el gas.
Potser no sabrem per què Rússia i Ucraïna van a la grenya, però el que tots coneixem en pròpia pell és que tot va car. I gairebé tot, va car per culpa de l’augment del combustible. Mentre redactem aquestes línies, La Galera, municipi de Tarragona, llença gratuïtament la seva producció de biogàs. Son rucs? No del tot. Els falta un quilòmetre de canonada.
Fora del mon polític és fàcil entendre que pagaria la pena comprar un parell de quilòmetres de canonada, soldar-la i empalmar-la. Oi? Doncs no sabeu com es complica el tema si entra la política. Aquests puto quilòmetre pot portar a una tercera guerra mundial. Mireu si en són de pallussos.
LA COMISSIÓ DE TOTES LES COMISSIONS
Víctimes d’abusos, dubten de les comissions
Un sol pecat, tres comissions. Una per estament, l’eclesial, la política i una híbrida interdisciplinària. Però les víctimes, no creuen en cap de les tres. Vet aquí el prestigi de les comissions.
Els abusos sexuals del clergat sobre nois i noies indefensos, el coneixem de memòria. No cal comissionar massa ni embrutar massa paper. L’únic que falta és el càstig.... que és, precisament, el que les comissions no fan mai. Els llims, espai diví creat per a les víctimes innocents, és el que cerquen ara els representants depravats de l’església. Potser no saben que ni Déu creu ja en els llimbs i que la seva violació els perseguirà per la eternitat amén.
QUE S’APANYIN
Sanitat acaba amb les quarantenes
L’autoritat decideix que ja no hi ha quarantenes.
Covid? Cap problema. Una grip, es passa com es pot, si veus que et mores truques a urgències o a la funerària directament. Si us plau no emprenyin més amb els collons de la Covid.
Aquestes noves decisions es prenen just quan Shanghai (gairebé trenta milions d’habitants) te la meitat de la ciutat confinada per un nou rebrot pandèmic. Qui ho entengui que ens ho expliqui, porfa.
L’HÒSTIA DELS OSCARS
El cop de Will Smith
Doncs si, aquesta vegada semblava un gag. Doncs no. Aquesta vegada va ser una bufa de veritat. Però l’estoïcisme del agredit Chris Rock va impedir-nos de veure un combat entre l’home que pensava aixi defensar la seva dona i l’humorista que feia el seu treball i volia animar la vesprada.
Calia? Segur que no però mai com aquest any no s’ha parlat tant dels Òscars americans. Sentint-ho molt hem de dir que la humanitat no té cura.
ERC REUNITS AMB LA DIPUTADA PRO-RUSSA
Males companyies o males llengües?
No ens ho podíem creure quan ens van dir que ERC s’havia reunit amb la diputada pro russa Tatiana Zdanoka al Parlament Europeu.
Ara ja no ens estranya tant ja que ella pertany a l’Aliança Lliure Europea, un partit conformat per l’aliança de 46 partits polítics regionalistes, autonomistes i independentistes que defensa el dret a l’autodeterminació dels pobles i de les minoritats, els drets de l’home, cívics i politics i la diversitat cultural i lingüística. El tema és que l’acaben d’expulsar del partit.
40 GRAUS SOBRE ZERO A L’ANTÀRTIDA
Aquí un fred que pela
Ara és el moment d’acollir els pingüins exiliats climàtics antàrquics i oferir-los asil polític a les nostres neveres.
Ja veiem l’eslògan del la Generalitat: Posin pingüins a la seva nevera!
Mentrestant també podríem pensar en acollir famílies ucraïneses als nostres pisos de 60 metres quadrats ja que hotels, cases de colònies i càmpings són necessaris pels turistes que enguany ja tornen, segons diu la Generalitat.
CONTRAPORTADA
PUTIN ÉS ANTIMODERNISTA, CONSERVADOR I EXPANSIONISTA. CONVENÇUT DE LA DECADÈNCIA D’OOCIDENT I SOBRETOT D’EUROPA, PREDICA UNA VIA RUSSA COM A MODEL POLITIC I SOCIAL 
Télécharger en PDF 
