25 février 2022
La traduction en français sera bientôt disponible
PUGNA POPULAR
Enfrontaments Casado - Ayuso
Amics de tota la vida, fins ara. Fills polítics d’Aznar. Ànsia desmesurada de poder. Un parell de idees. Estratègies molt diferents.
Casado, dins el PP representa encara el poder el que l’obliga a nadar i guardar la roba, ser ambigu, no comprometre’s més del compte.
Ayuso, dins el PP és encara oposició. No està obligada a ser políticament correcta, ni a disculpar-se. Cada frase seva és una portada. Ella va directe al gra i el gra són els militants del partit.
Ayuso té un aliat (assessor) de pes, Miguel Angel Rodríguez, caçador experimentat que sap quan sortirà la llebre. En va aprendre també amb L’Aznar, EL GRAN MESTRE. Casado per reconstruir el partit, té un expert en demolicions (el senyor Egea) que després de carregar-se la meitat del personal del P.P., ara ho intenta amb la seva enemiga de l’ànima, la Sra. Ayuso.
A Casado li falta testosterona. A Ayuso li sobren òrgans sexuals (bonica imatge per no dir collons i ovaris).
Hi ha moltes dones al PP hiperventilades. Actuals, passades i futures. El dia que perdin la vergonya i es reuneixin totes (impossible perquè no es poden veure) formaran la secció femenina i no hi haurà qui les pari.
Per una vegada i amb el permís exprés de les dones que ens llegeixen, i les esposes que ens mantenen, ens manifestem masclistes a morir. Impossible imaginar-se a l’Ayuso, la Cayetana, la Cospedal, la Santa Maria i l’Aguirre juntes. Por Dios Pedro, sálvanos del la sección femenina del PP. ¡Por Dios! (dixit Iceta, en un dels seus atacs).
Ni Espanya pot aguantar semblant plaga de llagostes.
SEGONA PÀGINA
L’ENTREVISTA IMPOSSIBLE
L’ENIGMA COVID
Marxa anti covid
A vegades passa, La interrogant X no té solució. Ni fórmules ni mandingues. La X segueix com enigma. On no arriba la ciència, actua la fe.
Em vacuno, sóc disciplinat i porto mascareta, he fet una quarantena i surto a les hores que em diuen. OK.
Passo de vacunes, la meva disciplina és la coherència amb el meu pensament. Ningú té dret a decidir sobre la meva salut. OK.
La primera frase la diu un policia que impedeix la marxa anti covid a les portes de París. La segona un camioner que encapçala la marxa.
M’han robat els meus drets. Cada vegada ens tenen més controlats.
T’han estalviat morir en una UCI sense poder acomiadar-te de la teva família. La prevenció és essencial per tenir una llarga vida.
Una vida enclaustrada?
Una vida. La llibertat està al teu interior.
Ara, imaginem que cap dels dos protagonistes del diàleg té interessos personals ni econòmics amb el COVID. Els dos, per una vegada parlen sincerament, sense defensar el seu compte corrent. A qui li donem la raó?
En algun lloc hi ha d’haver la resposta, però nosaltres no la trobem. Tots tenim raó, o tots anem errats.
De moment l’únic que queda clar és que la diferència ens ha portat a l’enfrontament que és el que millor dominem. No a escoltar, a enfrontar-nos.
Doncs ets un cabró i un insolidari perquè per culpa teva ha mort molta gent, diu el poli.
I tu un desgraciat que et deixes portar a l’escorxador sense aixecar la veu, diu el conductor.
I seguim.
LA GARSA PROSTÀTICA
PILLĺN
El conseller Elena, no multarà als manifestants
Fa una setmana parlàvem del Conseller Elena. No en parlàvem bé perquè havia decidit prohibir que els veïns de la Meridiana es manifestessin. Avui tampoc en parlarem bé perquè després de la primera cagada, ens surt amb una notícia liberal a fi i efecte d’anular la sensació de marejà despistat que talla el coll als que li donen suport. Ai pillin, pillin...
El Conseller Elena (en versió democràtica) una setmana després, ha decidit no multar ni a manifestants ni periodistes si protesten pacíficament o si segueixen la notícia pacíficament. Oh que maco! Que progre!
Serà aquesta la tècnica del bon polític? Dir una cosa i al dia següent dir-ne una altra? I ara com s’ho farà el noi? Mantindrà la prohibició sobre la gent de la Meridiana que han estat sempre pacífics i seguirà cobrant les multes que els hi ha posat la seva policia i als que es manifestin a partir d’ara els Mossos els tiraran caramels com si fos la processó de Sant Magí?
No és bo ni aconsellable repicar les campanes i anar a la processó. O mossèn o campaner. Uns toquen escolans, els altres campanes. No és el mateix.
Si fas una bajanada, i l’Elena en porta forces pel poc temps que exerceix de Conseller, has d’assumir-les i defensar els teus actes. Voler-los disfressar com un nen entremaliat o donar-ne la culpa al germà petit, pot fer gràcia a la família, però no a un poble.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
AVANÇA LA NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ
Després de l’èxit de la pel·lícula “Alcarràs” en català a la Berlinale, premiat amb l’Ós d’Or, s’ha produït una reacció a favor de la normalització de la llengua, coincidint amb el rebuig del govern balear d’introduir el 25% en castellà a fi de mantenir la immersió del català a les escoles amb el 100%. El govern català, esperonat per això, ha reaccionat abandonant la seva passivitat en la defensa de la llengua del país. Ha promocionat, a través del programa “Aina”, que el català pugui estar a l’abast de la tecnologia actual. Així, el president ha declarat, presa d’un entusiasme patriòtic, que la immersió a Catalunya serà del 125%.
A més ha encetat un programa, “Català posa’t a caminar”, de dinamització de la llengua. Així el govern encapçalarà diversos pelegrinatges a la Moreneta, Lourdes i la Cibeles de Madrid per a defensar el català.
També ha aprovat que totes les escoles bressol siguin freqüentades per pallassos catalans que el facin riure. Ha atorgat el premi Pompeu Fabra a aquelles entitats que més destaquin en la defensa de l’idioma amb una medalla.
En col·laboració amb l’ajuntament barceloní, totes les illes de l’Eixample es dedicaran per fer reunions del veïnat per a parlar el català. Els turistes que arribin a l’aeroport del Prat seran obsequiats amb una miniatura de la Sagrada Família i amb un petit diccionari de frases i paraules anglès - català més usuals. Igualment, totes les prostitutes rebran un full amb vocabulari eròtic perquè practiquin amb els clients. També bars i restaurants tindran un vocabulari de termes gastronòmics per poder atendre els seus clients en català i que no passi més que et portin un cafè amb gel en comptes d’un cafè amb llet.
Cal agrair a l’Església catalana, amb els seus bisbes al capdavant, el seu compromís a resar més paresnostres i rosaris per la difusió de l’ús social de la llengua.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
EL SEGON FILL DE LA MAMA REINA
Aquest any 2022 és especial per al Regne Unit, se celebra el 70è aniversari del regnat de la reina Elisabeth II. Pobra dona, tot el seu regnat se l’ha passat cobrint escàndols familiars, però li cal reconèixer el mèrit d’haver sabut torejar-los amb sort. La veritat però és que ja n’està farta de fer de mama.
El segon fill de la reina, el príncep Andreu, finalment no serà jutjat per agressió sexual als Estats Units. Han arribat a un acord econòmic-amistós amb Virginia Guiffre, la nord-americana que l'acusa d'haver-la agredit sexualment. No cal ni dir que potser mai sabrem quina quantitat ha acceptat la víctima. Però el que si estem segurs és que la mama tornarà a pagar per aquest fill que malgrat tenir 61 anys es comporta com un depredador.
Com a acte de “LO SIENTO MUCHO”, el príncep Andreu s’ha compromès a fer una donació important a l'associació de víctimes de violència sexual que lidera la denunciant. En el document judicial que conclou l’acord, l'acusat diu que "lamenta la seva relació amb el criminal sexual Jeffrey Epstein", i vol demostrar-ho donant el seu suport a les víctimes. Jeffrey Epstein és va castigar a ell mateix suïcidant-se a la presó i altres còmplices d’una extensa trama depredadora també s’han suïcidat... Ha, però el príncep per què no ho ha fet ni ho farà?
Mentre la mama pugui pagar i protegir-lo, ell farà de fill segon. Sap que només cridant “mama l’he cagat. NO ho tornaré a fer” en té prou per salvar-se. I encara que el final del sumari judicial sigui una sorpresa donat que Virginia Giuffre havia anunciat que volia anar a judici... però com que el príncep volia estalviar-se’l...
La seva imatge pública és com un vaixell ple de forats sota la línia de flotació. El segon fill de la reina mama Elisabet II, va perdre els seus títols militars, enfonsant-se en la desgràcia causada per l'afer Epstein, cada vegada més vergonyós per a la monarquia britànica. "Amb l'acord i l'aprovació de la reina, els càrrecs i afiliacions reials del duc de York han estat retornats a la reina"... Però la nova pregunta que tothom es pot fer és: Com va aconseguir el príncep Andreu convèncer la denunciant d'acceptar aquest acord?
Refem abans però les ziga-zagues del príncep. Va ser retirat de la vida pública des de la seva calamitosa entrevista amb la BBC a la tardor de 2019, on va dir que no recordava haver conegut Virginia Giuffre i defensar la seva amistat amb Jeffrey Epstein, que havia estat trobat penjat a la presó feia poc.
Qui era aquest amic del príncep? A la dècada dels 2000, Jeffrey Epstein es va confrontar a la justícia per tràfic sexual de nenes menors d'edat a les seves residències de Nova York i Palm Beach, Florida. Condemnat el 2008 a divuit mesos de presó, va ser posat en llibertat després de tretze mesos i va ser inclòs en el registre de delinqüents sexuals. El 2015, un nou escàndol va esclatar amb noves acusacions d'agressió sexual. El 7 de juliol de 2019 va ser detingut per tràfic sexual de menors i empresonat. El 10 d'agost de 2019 va ser trobat penjat a la seva cel·la del Centre Correccional Metropolità a Manhattan a l'edat de 66 anys.
El cas del príncep i segon fill reial de la mama reina ha creat un núvol negre sobre la corona britànica. Mentre ell dóna la impressió de ser un gos que s’amaga sota les faldilles de la seva mare, quina vergonya per a una dona de 95 anys haver d'interrogar el seu fill de 61 anys sobre les acusacions de conducta sexual depredadora.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
EL QUE FOLLA, EL QUE S’HO MIRA I EL QUE ENVEJA
Comissió investigadora eclesial
Difícil papereta té l’església espanyola amb la comissió dels tocaments aquests, que alguna mala ànima ha esbotzat pels diaris. Què n’han de fer els seglars del que passa sagristia endins?
L’elecció dels pares que han d’estudiar el cas, està resultant feixuga... i és normal. S’han de repartir els que van gaudir del pecat (i encara entre ells els que van gaudir de motu propio i els que només van caure per culpa del dimoni). Després hi ha els que miraven, feien el que la carn manava i callaven i els terços són els que no van pecar per culpa del sexe però van caure en el pecat de l’enveja. Un petit embolic.
Hi ha un acord més o menys general. El resultat de la investigació ha de ser neutre, fosc, eclesiàstic. En llatí.
Però inspirats pel colom sant, els bisbes i altres magnats de l’església, saben que la premsa marxista, els perseguirà i alguna cosa hauran de dir ells, per justificar el seu silenci.
Abans de començar el debat, nosaltres ja podem donar els primers resultats. La majoria de casos a estudi, no tindran proves solvents per ser considerats abusos a menors. Dels que passin el tall, la majoria hauran ja prescrit. Gairebé tots els casos flagrants i coneguts ja hauran estat castigats per la Santa Església desplaçant a mossens i altres càrrecs de bisbat (la qual cosa no se sap si és un càstig, o afavorir la troballa de carn fresca). Un petit grup, molt petit, haurà reconegut la falta, penjat els hàbits i casat per l’església. I un parell o tres, poden ser castigats per haver-los trobat com qui diu amb les mans a la massa, però dos hauran fugit i a l’altra perquè no es senti tan sol, el donaran de baixa a canvi d’una plaça en algun esplai.
És una sort que l’església es modernitzi. Anys enrere, tot seria silenci.
LLUFA.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
ALCARRÀS, SOSES I SERÓS
Pel·lícula catalana guanya al Festival de Berlín
Un dia a Alcaraz del Parruque, després de cent anys de sequera, van treure a la Verge per intercedir. Una setmana després el poble havia desaparegut sota les aigües. Visca la Verge! Diuen des d’aleshores els alparrucences cada set de juliol, però tampoc cal que ens passem. Al cap i a la fi, va desaparèixer el poble.
Alcarràs, és un poble del Segrià, zona tranquil·la que forma triangle amb Soses i Serós, gent discreta a l’ombra de la sequera. Una trentena de turistes l’any... Fa una setmana però, Alcarràs és com Hollywood. Una noia d’allà va dirigir la peli que va guanyar l’ós d’or a Berlín.
Som els millors! Fantàstic. Tot Catalunya parla d’Alcarràs. Les notícies es fan des d’Alcarràs. Coneixem a l’amo del forn, a una senyora vella que coneix la directora des que va néixer, el professor que va intuir la seva genialitat... Alcarràs és la pera i els seus habitants la hòstia i la Directora un geni.
Reus, París, Londres. Hollywood, Berlín, Alcarràs. Som els millors. Alcarràs al mapa mundial. Alcarràs conquereix o va conquerir o conquerirà Alcaraz del Perruque. Cada febrer els catalans anirem en peregrinació a Alcarràs.
Soooooo! Catalans, no siguem més creguts del que cal. Carla Simón ha dirigit una pel·lícula titulada Alcarràs. Bona peli que ha guanyat un ós d’or a Berlín. Molt bé, felicitats. Ara no fem el mec.
Catalunya, el català, els que habitem aquest país, necessita alguna cosa més que una pel·lícula premiada a Europa. La victòria de Carla Simón no s’han de confondre amb victòries del país. També Espanya té Cervantes i ja veieu com va la península. Amb escarafalls, no fem país. Per això ja tenim als polítics.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LA GUERRA DE LA POR
Ucraïna
Tots tenim por. Els polítics també. El pagès mata al llop, l’home de ciutat a les rates i el polític al país veí. Ens fa por l’estrany, encara que l’estrany sigui el nostre germà.
Putin tem perdre el coixí que manté a la Rússia actual aïllada del bloc de l’OTAN.
Europa té por de tenir com a veí directe a Rússia.
Als EEUU, els més covards de tots, per això també són els que més maten, els fa basarda imaginar una Europa sota influència russa sigui política (difícil) sigui econòmica (més possible).
Com no podia ser d’altra manera, com que tots tenen por, tots es fan els forts, els pinxos, i de cara als seus contribuents els diuen que tenen la raó i la justícia de part seva.
És un joc d’estratègia com qualsevol Monopoli de sobre taula però de conseqüències més devastadores.
Tard o d’hora, després de flirtejar amb l’agressió d’uns i altres, després de fer totes les trampes possibles i després de mentir fins la extenuació, algú llençarà el primer míssil i algú, tremolant de por però fent-se veure com a salvador, pitjarà el botó de la resposta.
No passarà res. D’aquí a un temps, els polítics signaran una pau, prou inestable per poder-la trencar en quan convingui. Mentre, alguns ciutadans es quedaran sense un fill, un marit, una mare... alguns es quedaran sense casa, es moriran de fred i de gana... alguns.
Els polítics tornaran al marc estratègic del que consideren casa seva i es tornarà a provocar un entorn que inevitablement provocarà una nova situació de crisi. I tots tindran por, però se la faran passar sabent que les víctimes sempre seran els altres. Els seus o els de l’enemic, però sempre els altres.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
PROBLEMES SEXUALS A L’OPUS
Sis de vuit escoles de l’Opus seran mixtes
L’Opus té un problema. O adopta l’educació mixta o no rebrà subvencions. Seran mixtes. Sortosament el Fundador Escrivà de Balaguer, no s’oblida de la secta i des del més enllà, ha enviat les normes a seguir. L’uniforme de les nenes serà amb pantalons llargs i enagües i els nens portaran la pilula embenada. A les classes ocuparan costats diferents de l’aula. Les nenes que són més pecadores portaran orelleres com les someres per no mirar de reüll. El primer nen que embarassi a una nena, serà expulsat però l’hi donaran un bisbat a canvi.
ORLANDO EL MAFIOSO
Ex president d’Hondures detingut per narco
Sento una mania especial per aquells que quan els descobreixen en falta diuen allò de: “tothom fa el mateix”. Hauré de canviar de religió si vull estar al dia. Sí, sembla que tots fan el mateix. Robar. Més o menys, segons les possibilitats però els que poden, roben. President Orlando de Honduras, deu anys manant el país a les ordres del càrtel de Sinaloa. Ex President d’Honduras Porfidio Lobo a les ordres del mateix càrtel robant al país. Per evitar més vergonya a Honduras, no podrien els nois del Cartel repartir-se el govern entre ells?
PASSA-ME-LA
Guardacostes grecs abandonen emigrants al mar
Sembla que entre grecs i turcs han posat de moda un nou esport, es tracta d’anar-se passant els emigrants que troben al mar. Si els troben els grecs, els passen als turcs, si els troben els turcs els passen als grecs. Alguna vegada es perd alguna pilota, llei de vida, és quan els diaris anuncien la mort dels emigrants. El joc guanya adeptes i volen organitzar una lliga mediterrània.
MASSATGES I EUFEMISMES
L'Instituto Cervantes i l'acció social
Amb massatges la promoció i ensenyament de la llengua castellana va “viento en popa”. D’això se’n diu eficàcia i eficiència però algú del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya va i ho espatlla tot.
Doncs si, 40.000 euros des del 2015, s’han pagat per un servei de massatges als 300 empleats de les seus de Madrid i Alcalá de Henares. Servei de dues sessions de fisioteràpia a l'any per a cada treballador, amb independència de si el necessita o no per prescripció mèdica.
Alguna cosa deuria ser estranya ja que els massatges es varen camuflar en l'etapa de Víctor García de la Concha sota l'eufemisme de ‘Contractació d'un servei de rehabilitació per a la prevenció de patologies osteomusculars al personal de la seu.
BUS DISCOTECA
La millor disco de Barcelona
Feia molts anys que un bus fantasma circulava pels barris més cèntrics de Barcelona. El xofer pretenia ser l’Holandès errant portant l’alegria i no la por.
Ves per on que un guarda urbà va voler passar-hi una estona divertida però el xofer va passar de llarg. I va començar el conflicte que per ara ningú sap com acabarà. El guarda va espavilar-se per enxampar el bus i immobilitzar-lo a causa del soroll, manca de llicència i una vintena més de mancances.
Una veïna que ho va veure em va explicar que al bus hi havia passat les millors nits de la seva vida i fins hi tot hi va conèixer mitja dotzena de noviets. La música molt bona, l’alcohol correcte i la droga bé de preu. A continuació em va demanar que lo de la droga no ho digués. Doncs ho esborrem i ja està!
PLANTOFADA ALS FRANCO
El cas de la Tècnica de l’informe del Pazo
Els jutges de l’Audiència Provincial de Madrid diuen que els fets denunciats no tenen "encaix penal". Els magistrats són meridians en explicar que, "ja des d'un primer examen s’entén amb claredat que els fets denunciats en cap cas tenen encaix penal, i això malgrat que en la querella es faci un repàs generalista del Codi Penal per envernissar els fets denunciats de tints delictius". Plaf a la família Franco.
Però el més bonic del cas és que també –una primera?- desautoritzen a la jutgessa que va obrir aquest sumari en base i acceptant els delictes de prevaricació, falsedat, revelació de secrets, falsedat o alteració de dictamen o testimoni pericial, i per estafa processal en grau d’intent al no existir "encaix penal". Plaf a la jutgessa i amiga dels Franco.
En definitiva, els bens del Pazo són Patrimoni Nacional. I quants anys fa que va morir el dictador?
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
ON FUGIR EN LA REVOLTA INÚTIL I PERVERSA?
EL TÈRBOL ATZUR ÉS EL CEL ENTERBOLIT, L’INCERT ESDEVENIDOR DELS REBELS.
EL CEL ENNUVOLAT COM A PRESAGI SINISTRE
NEGRES TEMPESTES AGITEN ELS AIRES. NÚVOLS SINISTRES ENCEGUEN L’ESGUARD
(encontre poètic a les barricades) 
Télécharger en PDF 
