7 juin 2024
La traduction en français sera bientôt disponible
PASITO A PASITO
Aprovada la Llei d’Amnistia
Un pas més. Una opció que semblava impossible fa quatre dies i que s’ha aprovat en una sessió de tràmit. Això sí, entre els crits, insults i amenaces de la dreta. Pur teatre. La dreta estava obligada a fer soroll i l’han fet. Després han tornat a casa amb la satisfacció del deure complert més enllà que la Llei estigui aprovada. La dreta n’ha concedit tantes d’amnisties...
Moltes coses han hagut de passar abans de presentar-se aquesta Llei i moltes n’han de passar encara abans no sigui aplicada.
La primera clau va obrir-se quan els Socialistes van necessitar el recolzament de les forces, digue’m independentistes, per tenir la governança d’Espanya. Poc a poc, amb reticències per una i altra banda l’Amnistia agafava forma i text. Un allau d’eleccions, van afavorir després explicar el significat de l’amnistia i donar temps perquè una part d’Espanya la digerís. Feina feta. Estem on érem. Amb la meitat del país entre l’acord i la indiferència i l’altre part fent esgarips i reclamant venjança a la plaça pública.
Aquesta vegada però hi ha un tercer protagonista en discòrdia. La Judicatura espanyola, tipa ja de fingir, s’ha llençat a l’arena disposada a salvar la pàtria. Els tribunals faran mans i mànigues per evitar que la Llei d’Amnistia pugui aplicar-se. Perdut ja el mínim pudor que els podia quedar parlant d’independència judicial, han entrat com a part interessada a la defensa de la seva Espanya (l’altra meitat de la que abans parlàvem). Una darrera llengua de foc franquista ha aterrat sobre les seves clepses atorgant-los el valor dels primers cristians. Faran la vida impossible als encausats i a tots nosaltres tan de temps com els sigui possible, però no els queda gaire temps. Lentament s’extingiran de ràbia natural. Mentre, això sí, mortificaran a qui calgui, però passarà la brama. També aquesta passarà. I l'amnistia amb més o menys retard s’imposarà i Espanya seguirà dividida com fins ara, però qui sap si amb una judicatura més sensata.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
HEREUS
Un espavilat es ven un Degas valorat en 12 milions per nou-cents euros
Bones, em deia Joan Llonc Salas, de Sabadell. Ex president de gairebé totes les institucions catalanes. Catalanista de la Lliga i per alguns home de confiança de Cambó a París. Com a currículum no em puc queixar. Una altra cosa són els hereus.
Llarga història la del pastel de Degas “Elogi del maquillatge”. Resumint però els diré que durant el període de la guerra civil espanyola (les guerres són una oportunitat per la gent espavilada) el quadre va ser comprat per un bon català (que no era jo), després va ser confiscat per la República segons la Llei de Defensa del Patrimoni, però com acostumava a passar als republicans la memòria els fallava i van deixar al Degas a Pedralbes i al final el van trobar les tropes franquistes que el van tornar a la família propietària. Abans d’un any, ja era meu. Quan vaig morir encara ho era i de no haver mort encara ho fora, però una vegada a la Glòria eterna (no els parlaré d’això) els Llonc de tota la vida, s’han quedat sense el Degas.
Mai no vaig creure en la família i la meva dona m’ho retreia sovint. El temps m’ha donat la raó.
Algun hereu de tercera filera del que prefereixo ignorar-ne el nom, un espavilat d’aquests que ocupen la vida malgastant els esforços dels seus ancestres i creient-se especialistes de tot pel sol fet de ser de família rica, ha venut el quadre. Es veu que el Degas l’hi feia nosa. No encaixava amb la seva manera de ser despreocupada i moderna. Un geni aquest nen o nena.
Per arrodonir la bestiesa, l’hereu no va consultar ni a sa mare i va posar a la venda el Degas amb un euro com a preu de sortida. He dit ja que és un geni?
No tots els espavilats es diuen Llonc. Algun membre d’una altra família va veure la imatge penjada en una Web va consultar a un especialista, va pagar al meu hereu nou-cents euros i ara, el molt cabró, té penjat a casa un pastel valorat en deu o dotze milions.
Si he de dir la veritat, a hores d’ara el Degas me la porta fluixa, però la deshonra familiar provocada per l’hereu em fa cruixir. Jo, prohibiria les herències. Que s’ho guanyin aquests fills de papà.
LA GARSA PROSTÀTICA
PROHIBIT BOMBARDEJAR EXCEPTE...
Ajudes a Ucraïna
En tota la seva carrera d’actor, Zelenski mai no havia demanat tantes ajudes com ara. Passa el dia pidolant una bomba, un fusell, unes bales... Sortosament ha trobat en la Moncloa una mà oberta. El President Sánchez a qui el món se li està fent petit després d’una setmana d’enfrontaments amb els dos hemisferis, ha promès a Zelenski l'ajuda que demanava. No tota, però deu n’hi do. Mil cent milions d’euros dóna per una barbacoa que és en el que Zelenski vol convertir a Rússia. Amb aquesta quantitat a Catalunya podríem fer ploure però no és moment per la queixa. Gràcies a Sánchez –diu ell– tenim amnistia.
Gairebé a la mateixa hora, Joe Biden, donava una bona notícia al President Ucraïnès. Les armes que els hi regalava, les podia utilitzar per la guerra. Joder, ja era hora. Fins ara, la moral occidental obligava als estats a donar suport a Ucraïna, però amb condicions i entre ells una de ben curiosa. Aquelles armes estaven destinades únicament a la defensa. O sigui, que si un rus està a la línia fronterera només el pots insultar, però si a l’home li ve un esternut i el cap s’inclina lleugerament cap endavant, com als atletes en arribar a la meta, aleshores podies omplir-lo de plom.
Això sembla que no, però dóna una certa avantatge als russos i una mala llet considerable als de Zelenski. Després de molt meditar els beneficis econòmics que per Occident podria representar l’enfrontament amb Rússia, les autoritats democràtiques, han decidit que sí, que Ucraïna pot tornar-s’hi en territori rus però... Hi ha moltes limitacions i no totes del tot clares. Per exemple, Ucraïna pot disparar contra Rússia si en aquell mateix moment Rússia l’està atacant des de terra santa (Rússia). Ni un moment abans ni un després. Difícil. Tampoc tenen carta blanca els de Zelenski per atacar qualsevol dia. No fos que el russos celebressin alguna festa, o fessin pont o comencessin la collita. Algun estat membre fins i tot ha proposat que abans d’atacar Ucraïna truqui al Kremlin per avisar i preguntar si els aniria bé mitja jornada de guerra. Tot plegat està a debat però Zenlenski comença a perdre la paciència i Zelenski no té unes arrels tan llunyanes a la Rússia imperial. Qualsevol dia pot agafar els tancs fer-los donar mitja volta i començar a disparar conta l’amiga però un pel dubitativa Europa.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
L’EQUIP FEMENÍ REVOLUCIONA EL BARÇA
Nous canvis que el faran més gran
El gran triomf aconseguit per l’equip femení de futbol del Barcelona amb la tercera Champions consecutiva, ha trasbalsat tot el club. Mai en 124 anys d’història s’havia vist una cosa igual. Els afeccionats exclamen joiosos i emocionats “aquestes noies són fantàstiques!”, “juguen com els àngels!”, “ens recorden el millor Barça de la història!” i tot plegat ha tingut greus conseqüències.
Així, la Junta ha acordat que la propera temporada el femení jugarà a Mont-Juïc i després al Camp Nou perquè tothom pugui fruir del seu preciós futbol. Mentre, l’equip masculí jugarà a partir d’ara al Johan Cruyff.
Joan Laporta, desenganyat i cremat per la trajectòria del Barça i de tot plegat, ha volgut donar exemple, i després de l’operació que es farà es dirà Joana Laporta. I també alguns jugadors, capcots i avergonyits, han acudit a la clínica Dexeus per esdevenir dones trans.
No sabem encara si és per millorar el seu joc o si es volen integrar dins de l’equip femení. Quan comenci la temporada s’aclarirà l’enigma. Ara sí que el Barça serà més que un club!
Per altra banda, Xavi, l’entrenador cessat, ha estat cridat pel seu amic l’emir de Qatar perquè hi torni a fer d’entrenador, però ell s’hi ha negat perquè té uns mals records de quan s’espatllava l’aire condicionat i suava com un desesperat més que en una sauna, i tampoc vol ser més criticat per parlar les mil meravelles d’aquell país, tot blanquejant la seva dictadura.
Finalment, sabem del cert que ha acceptat de fer de seleccionador nacional de Groenlàndia, un país on no passarà calor i podrà iniciar en les beceroles del futbol uns esquimals desitjosos d’aprendre.
Què es trobarà Hansi Flick, el nou entrenador alemany del Barça quan arribi al club? De moment, a part d’aprofundir en el castellà i aprendre unes frases en la llengua oficial del Barça, ha començat uns cursos de psicologia aplicada en el món trans i també amb un eminent psiquiatra alemany classes sobre la sociopatologia del català d’avui.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
146 PAÏSOS HAN RECONEGUT L’ESTAT DE PALESTINA
La "guerra secreta" d'Israel contra la Cort Penal Internacional
Espionatge, pirateria informàtica, intimidació. Durant nou anys, l'Estat jueu ha intentat torpedinar les investigacions dutes contra ell per la Cort Penal Internacional, ho desvela una investigació conjunta del diari britànic The Guardian i de dos mitjans israelians.
Es tracta del tribunal on el fiscal Karim Khan ha sol·licitat ordres de detenció contra el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, per crims de guerra a la Franja de Gaza així com per a tres dels líders de Hamàs pels atemptats del 7 d'octubre.
Què revela aquesta guerra bruta? Israel està perdent la guerra? Israel, escriu The Guardian, “ha amenaçat alts funcionaris de la CPI per aturar les investigacions ". La intel·ligència israeliana "va interceptar trucades, missatges, correus electrònics i documents" del fiscal Karim Khan, les intencions del qual coneixia l'Estat jueu. Però també de la seva predecessora, Fatou Bensouda, que el 2021 va iniciar investigacions sobre possibles crims de guerra a la Cisjordània ocupada, que podrien haver portat a la detenció de militars i funcionaris israelians. La fiscal va ser "amenaçada" pel cap del Mossad en aquell moment, Yossi Cohen, i que li va dir: "No t’involucris en coses que puguin comprometre la teva seguretat o la de la teva família".
Donat això i quan Israel pensava que havia guanyat i no seria condemnat per la guerra de Gaza, el fiscal de la Cort Penal Internacional (CPI), Karim Khan, va actuar abans que fos massa tard, demanant una ordre internacional de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa. Yoav Galant.
El fet que també se sol·licitin ordres de detenció contra els líders de Hamàs, Yahya Sinwar, Ismail Haniyeh i Mohammed Deif, és un magre consol per a Israel, que es troba equiparat a una organització terrorista. I, sobretot, aquestes ordres de detenció poden tenir conseqüències molt més greus per a l'Estat jueu.
Israel no és un país aïllat, està perfectament integrat amb la resta del món gràcies al comerç, els inversors i el turisme, però també gràcies als seus vincles culturals, acadèmics i científics. Amb una ordre de detenció de la CPI no només impediria el viatge de Netanyahu a l'estranger, sinó que projectaria el deshonor de tenir un fugitiu al capdavant que busca eludir el dret internacional.
Aquests són, en resum, els desafiaments als quals s'enfronta Israel després de gairebé vuit mesos de guerra a Gaza que desperta, cada vegada més, la desaprovació de la comunitat internacional. La gran mobilització, en gran part d'Occident, per aïllar Israel, si no econòmicament, almenys psicològicament i moralment a través d'un boicot acadèmic i artístic comença a tenir conseqüències. Les multinacionals i els inversors, per exemple, continuaran de treballar amb Israel? I els governs imposaran sancions econòmiques? Atès que mai hi ha hagut un precedent, és difícil respondre aquestes preguntes, però una cosa és certa: fins i tot els boicots suaus, les sancions i la possible retirada dels inversors debiliten Israel.
La guerra a Gaza està convertint Israel en un estat mafiós i pària? Altament dependent del món exterior per a la seva defensa i la seva economia Israel no podria suportar ser condemnat a l’aïllament i l’ostracisme.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
SISTEMA DE REFRIGERACIÓ
La Generalitat vetlla pels infants, i dóna un ventilador per escola
Tenia jo, una tieta de poble que sortint de casa camí de l’escola portava un boscallet (tronc petit de fusta) per escalfar la classe. Setanta anys després, porten un glaçó. Hem avançat.
La Generalitat de Catalunya, amatent sempre a les necessitats dels nostres infants però una mica embolicada per un seguit d’eleccions i pactes, ha posat fil a l’agulla i ha iniciat un programa de xoc per evitar que el canvi climàtic deshidrati el parc infantil.
De fet no caldria. La majoria d’escoles porten vint anys pendents de reformes o construccions noves que d’haver-se realitzat tindrien probablement els seu sistema de refrigeració modern, però un any per una cosa i l’altre per una altra, les coses s’han endarrerit. Hi ha el cas d’un nen que a primària va passar dos mesos a la UVI per un cop de calor sofert a l’aula i ara ja és el director de l’escola. Porta divuit anys suant. O sigui, retard en porten... per culpa del govern central naturalment.
Vist el panorama i davant les tòrrides temperatures que ens amenacen la Generalitat ha agafat el toro per les banyes. Tenim unes tres mil escoles públiques, s’han dit els màxims responsables, doncs comprem tres mil ventiladors. Bona idea. Només una petita falla. Sovint les escoles tenen més d’una aula. Aquí entra la bona voluntat dels mestres que segur se’n surten canviant als alumnes de classe segons temàtiques o organitzant gimcanes d’allò més entretingudes. D’altra banda aquesta itinerant migració inter-aula, dificultarà el control de la dreta obsessionada en les hores de castellà que es donen als centres.
En el cas de màxima emergència, el Departament d’Ensenyament ha tingut una altra pensada, enviar als nens a casa. Solució aquesta summament encertada que soluciona d’una sola trabucada varies complicacions alhora. A menys nens dins l’aula, menys calor ambiental, com menys mestres treballant menys conflictes laborals i per descomptat, si als nens els agafa una calorada estan a casa, l’escola se’n pot rentar les mans fins i tot davant la justícia espanyola.
Davant la incompetència governamental potser caldrà buscar més solucions. Una per exemple seria prohibir parir criatures.
LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
SÁNCHEZ Y CIERRA EUROPA
Eleccions europees
Europa, en altra hora meca del catalanisme, està a un punt de decantar-se definitivament cap a la dreta. Ho sabrem d’aquí a molt pocs dies. Cal reconèixer que tampoc ha estat mai un front clar d’esquerres però socialismes de formes incipients, països nòrdics, idees noves com la conservació de la natura, van anar donant al Parlament Europeu certa marca progressista. S’ha acabat. En quatre dies, Europa pot estar representada i, d’alguna manera governada per la dreta i la dreta extrema.
El canvi ha estat ràpid encara que molts, ara, assegurin que ja s’ho veien venir. Signes alarmants sí que n’hi havia. Poc a poc en el mapa europeu van anar sorgint taques canceroses. Les economies locals a la baixa, malestar en els sectors menys afavorits, la irrupció del fenomen migratori (tan necessària per la indústria occidental com preocupant) i espurnes bèl·liques que poc a poc han agafat categoria de guerra. També podríem afegir la incapacitat del nucli progressista aferrat a un discurs que ha anat perdent el seu caràcter innovador i il·lusionant fins a quedar en simple paperassa de funcionariat, el desgast de la utopia enfront la realitat... En tot cas, el marc ideal per la germinació del populisme sempre atent a explotar les desgràcies alienes.
La història d’Espanya, jau en la caverna de la ignorància i la misèria. Només de tant en tant, s’il·luminava el panorama amb una espurna de modernitat, de bona fe, de revolta. Quan començava a produir-se el canvi, intervenia novament la dreta en nom de Déu o l’espasa. Guerra repressió i de tornada al cau. Pensàvem que Europa era diferent. Potser sí, però no gaire.
El que no pensava ningú era que la gran esperança blanca, el líder que ens havia de salvar de la foscor seria un home nascut en algun lloc d’Espanya. Es diu Sánchez i fa metre vuitanta. De moment és el que aguanta l’escomesa dretana i Europa se l’hi encomana. Pocs resultats tan significatius com els que es poden donar a Espanya. Per una vegada Espanya pot tenir protagonisme, que el bon Déu ens empari i al bon Sánchez la potra no se li acabi.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
DE SODOMA AL PALMAR DE TROYA
Platja d’Aro torna per llei a la moral
Les coses comencen a anar bé. Ja era hora. Platja d’Aro, una població gairebé artificial, construïda a més honor i glòria del turisme, s’havia convertit en el pas del temps en un niu de pecat i indecència. La jovenalla nacional i estrangera l’havien escollit com una Sodoma qualsevol. Passejaven mig nus pels carrers fent ostentació de signes fàl·lics i altres estris demoníacs contaminant l’ambient festívol i lluminós de les bones famílies cristianes. Això s’ha acabat. L’Ajuntament està tip de netejar vòmits i pixums dels joves que han escollit el poble com a capital dels comiats de solters. Si volen casar-se que ho facin però a cagar a la via, ha declarat un representant municipal.
La notícia ha estat ben rebuda per la majoria de ciutadans que no són empresaris ni venen joguines sexuals (o sigui que la notícia no ha estat gaire ben rebuda). La crítica més dura a les noves ordenances ha arribat des del sector eclesiàstic que han aprofitat per defensar la llibertat humana d’expressió corporal.
Aquesta bona notícia ha quedat entelada per la resolució del Suprem segons la qual es considerarà delicte la no utilització de preservatiu en cas que un dels dos o tres o quatre de la parella ho demani explícitament. Igualment el Suprem afina el dictamen sentenciant també com a delicte la retirada sense previ avis a l’altre de la goma mentre dura l’aparellament.
Molts perills amaga aquesta sentència. La obligació d’utilitzar condó es directament proporcional a l’abandó de la retenció moral, que és la bona. Si les parelles es protegeixen, més difícil serà l’embaràs i en conseqüència, mes forta la temptació de follar. No és aconsellable confiar en les tècniques preventives perquè debiliten l’esforç individual de la repressió. La virtut està en aguantar-se, tocar com de passada el cos de l’altre i masturbar-se després darrera un arbre. Això és cristianisme pur. I si volem anar bé, hem de tornar al cristianisme, en especial el que ens ensenyen des del Palmar de Troya.
En tot cas sia benvinguda la molt noble i assolellada vila de Platja d’Aro en el seu retorn a la moral de tota la vida. Donem gràcies.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
LA GRAN INNOCENTADA
Trump es declara innocent de tots els càrrecs i més
L’ex President i actual condemnat Trump, reafirma amb la honestedat que l’avala la seva innocència en el cas (només 34 delictes) pel que ha estat imputat. Aprofitant l’avinentesa ha assegurat que també està lliure de pecat en tots els casos passats presents i futurs que li puguin adjudicar. No és gens estrany doncs que els americans estiguin delitosos per poder-lo votar a les properes eleccions. No sempre et toca un President tan virtuós.
UNA OLLA DE GRILLS
La ANC té nou president
La petita història de la ANC representa amb una fidelitat sorprenent la llarga història de Catalunya que per resumir podríem sintetitzar en una sola paraula: JO.
Una pena tants anys gastats en JO.
El que se suposa una Associació ciutadana apartidista amb l’objectiu comú de la independència, és, de fet, un conglomerat de JO on els colzes per excloure a l’altre treballen més que els caps. Ara, la ANC estrena president, Lluís Llach que després de les primeres votacions ha aconseguit guanyar i envoltar-se de tot el sector que representa. De moment ja té en contra a una vintena de secretaris que han votat en blanc com a senyal de protesta.
Seria bo que Llach iniciés la presidència desenterrant l’estaca. La necessitarà.
GUERRA DE GLOBUS
Les dues corees es llencen globus
Corea del Sud ha denunciat l’arribada de globus (uns set-cents) procedents del Nord carregats de brossa. L’atac no deixa de ser curiós, inclús divertit i molt menys perillós que el llançament d’armament atòmic. Tot i el caire de còmic de l’agressió, Seul s’ha pres la cosa molt seriosament. El país està en alerta. Es considera l’atac com una violació d’alto el foc. Potser la merda enviada des del nord està contaminada. El que no diu Corea del Sud és que ells van començar la batalleta llençant globus al Nord amb octavetes. Com si diguéssim una guerra pròpia de dos països farcits de personatges de comèdia.
VICTÒRIA VEÏNAL A SARRIÀ
No hi haurà pisos de luxe a Can Raventós
Un jutge anul·la el Pla especial de l'Ajuntament de Barcelona, ara serà un edifici catalogat, d'ús públic el jardí, i un pulmó verd del barri.
Sempre és fàcil quan es guanya! La justícia, després d'una llarga lluita veïnal, anul·la el permís de l'Ajuntament de Barcelona que permetia construir 59 pisos de luxe a Can Raventós. Segons la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Pla especial no complia la normativa urbanística perquè l'edifici està catalogat i té elements protegits. Ho sigui, l’Ajuntament fa normes però quan li pica les desfà! Un bravo per l’alcaldia!
ELECCIONS A MÈXIC
Una presidenta en el país dels mascles
La nova aerolínia BARK Air ofereix volar gossos en primera classe per 5.500 euros desafiant la crisi climàtica. Mentre, a Mèxic, han votat 98,3 milions i elegit Claudia Sheinbaum com a presidenta. Les eleccions van ser de dol per la violència continuada en un país minat pel narcotràfic, i on l'ONU compta uns deu feminicidis diaris.
Un Mèxic on de tots els delictes comesos, s'estima que només un 5% són denunciats als tribunals. Això és molt poc. I d'aquest 5% dels delictes denunciats, només un 2% acaben sent castigats. Imagineu-vos tots els actes de violència que queden impunes! Suficient per perdre definitivament la fe en l'espècie humana i mostrar els ullals.
TICKETMASTER: 560 MILIONS DE CLIENTS EN PILOTES
La banda de hackers ShinyHunters ha piratejat Ticketmaster
Aquest servei de venda d’entrades per a concerts ha regalat noms, adreces, números de telèfon i part de la informació de les targetes de crèdit utilitzades pels seus clients. L’atac també ha deixat amb el cul enlaire a Ticketmaster en un moment en que està acusat per les autoritat nord-americanes de complicitat en pràctiques anticompetitives.
Els preus de Ticketmaster, amb tarifes elevades i manca d'alternatives, han estat durant molt de temps un problema, i s'ha fet poc per obrir el mercat a una major competència. Els ciberdelinqüents exigeixen un rescat de 500.000 dòlars com una venda excepcional d’entrades i un càstig merescut!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
NO ET RESIGNIS
NO VOTIS L’EXTREMA DRETA PER EXPRESSAR EL TEU ENUIG
CONTRA ELS PORTADORS DE L’ODI, LA INJUSTÍCIA I LA DISCRIMINACIÓ
MOBILITZAT CONTRA LES DESIGUALTATS SOCIALS I TERRITORIALS 
Télécharger en PDF 
