320
319
318
317
316
315
314
313
312
311
310
309
308
307
306
305
304
303
302
301
300
299
298
297
296
295
294
293
292
291
290
289
288
287
286
285
284
283
282
281
280
279
278
277
276
275
274
273
272
271
270
269
268
267
266
265
264
263
262
261
260
259
258
257
256
255
254
253
252
251
250
249
248
247
246
245
244
243
242
241
240
239
238
237
236
235
234
233
232
231
230
229
228
227
226
225
224
223
222
221
220
219
218
217
216
215
214
213
212
211
210
209
208
207
206
205
204
203
202
201
200
199
198
197
196
195
194
193
192
191
190
189
188
187
186
185
184
183
182
181
180
179
178
177
176
175
174
173
172
171
170
169
168
167
166
165
164
163
162
161
160
159
158
157
156
155
154
153
152
151
150
149
148
147
146
145
144
143
142
141
140
139
138
137
136
135
134
133
132
131
130
129
128
127
126
125
124
123
122
121
120
119
118
117
116
115
114
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
99
98
97
96
95
94
93
92
91
90
89
88
87
86
85
84
83
82
81
80
79
78
77
76
75
74
73
72
71
70
69
68
67
66
65
64
63
62
61
60
59
58
57
56
55
54
53
52
51
50
49
48
47
46
45
44
43
42
41
40
39
38
37
36
35
34
33
32
31
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1

Licence Creative Commons
 
 Télécharger en PDF 

 Télécharger en PDF 


21 mai 2019

La traduction en français sera bientôt disponible

1.- Geogràficament la Zarzuela és una finca als afores de Madrid envoltat per bells i tranquils jardins. Políticament es un búnquer, gris plom, atapeït de vanitat.

2.- Consell del pare del redactor en cap. No feu broma amb Vox, és com enfotre-s’en del càncer.

3.- El Rei ofereix una paellada al 73% del cens de la Zarzuela. S’ignora el criteri de selecció.

1 a 12.- EXTRA SEIXANTA NOU
Per una revista polític satírica, arribar a 69 números, és un èxit. Per a una persona, un 69, és un esdeveniment que no oblidarà. I l’atzar ha volgut que nosaltres puguem celebrar ambdues conquestes en un mateix dia gràcies a l’esforç col·lectiu, i pel mèrit d’un dels redactors que ha aconseguit coronar l’empresa. (Tenim foto que ho certifica).
Alguns sexòlegs opinen que el 69 és una excusa tàcitament acceptada per les parelles. És una manera de dir que sí, que hi ha bona fe, bona intenció, dedicació i ganes, però alhora permet (sempre que els pesos corporals siguin mínimament equilibrats), un cert relaxament, un anar fent sense matar-s’hi i si algú descobreix que jugues a poques revolucions, sempre es pot dir que ho fas per l’altre, perquè necessita un ritme lent. És a dir, el 69, permet mentir.
I parlant de mentir és fa inevitable la correspondència política. Efectivament, el 69, s’assembla molt a la prèdica dels polítics. Teòrica bona fe, dedicació, esforç, estima sobre tot, però sense matar-s’hi, adoptant una postura còmoda i sobre tot, lenta. La promesa de l’amor queda lluny, la seva culminació, es fa esperar i mentre, vas ofegant lentament al que tens a sota (el ciutadà), que de bona fe t’infla... de diners mentre el polític en prou feines endreça el pati.
El món està ple de mites. Mites religiosos, patriòtics, sexuals... Tot fals però el més emprenyador és que són precisament aquests mites els que més marquen i condicionen el destí de les persones. Els nens/nenes traumatitzats per tocar-se, els nens/nenes, amb els genolls esconyats de tant confessar mentides. Els joves amb les esperances escapçades pel poder, obligats a no somniar en un món millor. Joves morts defensant una terra que és la granja del poder... Embarassos obligats, divorcis prohibits, abusos físics psíquics... Tot això l’home i la dona ho pateixen per fer cas dels mites. Paraula d’honor.
Acabem la celebració aprofitant que la taxa alcoholèmia puja, i deixem de preocupar-nos pel 69. Total, res.
Précédent
Suivant