26 novembre 2021
La traduction en français sera bientôt disponible
PER CÀRRECS QUE NO FALTI
Eleccions al consell de la república
Una família catalana de classe mitjana, té representants de totes les tendències polítiques, des de l’àcrata fins al dretà més extra parlamentari. A Catalunya, de cada sis artistes en surten tres tendències pictòriques, de cada parella dos amants, de cada ànima, un cristià, un budista i un ateu.
Políticament Catalunya té, govern central (amb els seus partidaris), autonòmic (amb els seus seguidors), independentistes (amb fidels adeptes) Puigdemontistes, Junqueristes, pujolistes, massistes, renaixentistes i passotes.
Per aclarir la situació, s’ha fundat el Consell per la República que és com una mena de macedònia pels qui no els agrada la fruita. De fet, ja teníem el Consell format però faltava ordenar les fruites, de manera que s’han fet unes eleccions per decidir qui era la cirereta de l’invent.
Els resultats han estat això, una macedònia. Com a presidenta, una jove més dedicada als enciams que a la política, la primera vicepresidenta un senyora del sud de França (així d’una tirada fem independència catalana i francesa) i com a segon vice, s’ha escollit a un pallasso de professió, Pessarrodona de nom.
El consell ja s’ha posat a fer feina. Ha llogat un piset al Born, a tocar de les runes d’antigues derrotes per treballar incansablement en la recuperació republicana. El piset està tancat a pany i forrellat. No fóra el cas que algú conegués de què va això del Consell republicà.
Bé, catalans, ja tenim els càrrecs del nou Consell. Ara només falta saber per què servirà.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
LOS CORTES DE CÁDIZ
Vagues dels treballadors del metall a Cadis
És normal. El treballador demana i la patronal en un dinar cinc estrelles, amenaça en tancar l’empresa. També és normal que això vagi durant mentre l’atur augmenta i el poder adquisitiu dels treballadors baixa. I el més normal de tot és que això s’acabi amb vaga. Fins aquí el relat dels successos dels treballadors del metall a Cadis.
Darrera tota aquesta normalitat hi ha la misèria de moltes famílies, però això ja se sap. No ens afecta. El poder està habituat a la periòdica reivindicació obrera. Uns dies de manifestacions, dos guàrdies ferits, set-cents treballadors hospitalitzats i endavant.
Cadis preocupa aquests dies, no per les protestes ni pels incendis que tallen carrers i places. El problema és que un alcalde, l’alcalde de Cadis precisament, es posa al front dels manifestants i els dóna suport i raó. “hemos tenido que meter fuego en Cádiz para que Madrid se enterara de lo que aquí pasa”, ha dit el batlle. I encara més. “la violencia no está en las manifestaciones sinó en las injusticias que los trabajadores padecen”.
La patronal política, d’extrem dreta a esquerra (si és que queda encara una extrema esquerra) s’ha posat les mans al cap. On anirem a parar amb un alcalde així?
Els alcaldes poden protestar, clar que sí, contra el govern, contra l’oposició, contra el retard d’unes obres... però posar-se al costat dels treballadors, es com posar-se al marge de la llei. Qui coi són els treballadors?
Les autoritats juguen una altra lliga. Els partits han de lluitar entre ells. Seran millors o pitjors, alguns tenen opcions de guanyar i altres de perdre escons, però el partit mai ha de jugar-se amb el poble, perquè el poble està a segona divisió.
A aquests alcalde conegut com a Kichi, (que el nom ja paga) hauran d’expulsar-lo tard o d’hora. De moment ja porta dues targetes vermelles (o causes judicials) per calumnies al P.P. i per penjar una bandera LGTBI. Perillós el noi. Als polítics els caldrà fer una forta vigilància per contenir a un tio que no sap ni a quina divisió juga i que veu menys preocupants la crema de contenidors que la fam popular.
HUMANOTECA
LA CARROSSA REIAL
El rei Felip puja per primera vegada a un BUS
BUS.- Vehicle de motor o cavalls amb cabuda per bastanta gent. Normalment gent del poble. Té parades en varis punts de la ciutat o en pobles veïns.
Acostuma a fer pudor de peus, suor i cebes. Abans no s’hi podia escopir ni dir renecs, ara tot s’hi val.
REI.- Individu tirat per vehicles de motor o cavalls en els que hi caben poca gent. Fa olor a sals de bany. Pendent sempre de la realitat del seu poble.
GEST REIAL.- Després de cinquanta-tres anys de vida, el rei Felip VI, ha pujat a un BUS per conèixer de prop, la quotidianitat dels seus súbdits. Ha quedat encantat i ha promès a la companyia metropolitana de Madrid que un dia tornarà a pujar a un dels seus vehicles. “Que bien se lo pasan mis compatriotas”, va dir en tornar a la seva realitat.
TRAMPA REIAL.- El rei, va pujar a un autobús buit, acabat de passar per la rentadora, perfumat i amb conductor de confiança. No va haver de pagar i va poder asseure’s tota l’estona.
REIALISTES.- Socis del R. Madrid C.F. Es diu també dels rucs que queden meravellats de que el seu rei sigui capaç de muntar en un BUS com ells fan cada dia, com si fos una persona normal i corrent.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
POLÒNIA, RESERVA ESPIRITUAL D’OCCIDENT
A l’est d’Europa, al costat mateix de l’antiga Unió Soviètica, hi ha un país, Polònia, que cada cop més, veu amenaçades les seves llibertats per un govern ultradretà, racista i xenòfob, que fa perillar la seva continuïtat a la Unió Europea.
Aquest país està dirigit pel partit d’ordre Llei i Justícia, que practica amb eficàcia la llei de l’embut a tot el seu poble estimat. El seu president, Andrzej Duda, governa amb mà de ferro des de 2015 amb majoria absoluta per dos diputats, i es confronta actualment a la EU, ja que ha aprovat una llei que fa que el poder judicial es sotmeti exclusivament al legislatiu, pel qual la EU amenaça amb retirar-li 24 mil milions d’euros dels seus fons.
Els polonesos també tenen greus mancances en llibertat d’expressió. Malgrat que l’avortament és permès en cas de violació, incest o malformació del fetus que posi en perill la vida, encara hi ha dones que moren perquè no se’ls permet avortar. Igualment el govern s’oposa al matrimoni gai i l’eutanàsia, està a favor de la pena capital i no permet l’educació sexual a les escoles, superant per la dreta la doctrina del Vaticà.
A la frontera diversos escamots de milícies voluntàries, que sumen 150.000 a tot el país, van a la cacera dels immigrants que aconsegueixen passar la frontera. Són joves paramilitars provinents molts d’ells de formació estudiantil. Aquest tipus de nacionalisme es aglutinador d’una nova mena de totalitarisme polonès que fa que tots aquells que no pensin i actuïn com ells siguin declarats enemics de la pàtria i nous dissidents, que viuen constantment sota l’amenaça de la repressió.
Així Polònia ha superat Espanya i Irlanda, capdavanters en el manteniment del nacionalcatolicisme i esdevé, hores d’ara, la Meca somiada i lloc obligat de pelegrinatge, última reserva espiritual de la Unió Europea.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA KINTA FORKA
TRIBUNAL DE CUENTAS O AJUSTAMOS CUENTAS A VOLUNTAT
Tribunal de Comptes Espanyol (Catalan)
Tribunal de Cuentas del Reino (Spanish)
Tribunal de Cuentas
Tribunal de Cuentas de España.
Juridiction financière
Justice financière
Controle des comptes publics
La seu del Tribunal de comptes espanyol a la ciutat de Madrid (Catalan)
Supreme Audit Institutions
Audit de la gestion financière des institutions publiques par une institution politique non partisane
Contrôle des comptes publics.
ÓRGANOS DEL TRIBUNAL DE CUENTAS
Son órganos del Tribunal de Cuentas el Presidente, el Pleno, la Comisión de Gobierno, las Secciones de Fiscalización y de Enjuiciamiento, los Consejeros de Cuentas, la Fiscalía y la Secretaría General.
El Interventor y el Servicio Jurídico del Estado tienen el carácter de órganos de apoyo y de otros órganos que actúan en el Tribunal.
ORGANIGRAMA
La estructura del Tribunal de Cuentas responde a la naturaleza de sus funciones fiscalizadora y jurisdiccional.
Dispone de varios órganos colegiados: el Pleno, la Comisión de Gobierno y las Secciones de Fiscalización y de Enjuiciamiento, con la composición y las funciones que establecen la Ley Orgánica y la Ley de Funcionamiento del Tribunal de Cuentas.
El Tribunal de Cuentas, con el propósito de procurar la igualdad efectiva entre mujeres y hombres, viene adoptando acuerdos y medidas en diversas áreas de su actividad, como por ejemplo en los Programas Anuales de Fiscalización, en la creación de la Comisión de Igualdad, en la elaboración de un Plan de Igualdad o en la normativa sobre conciliación.
PERSONAL AL SERVICIO DEL TRIBUNAL DE CUENTAS
El Estatuto del personal al servicio del Tribunal de Cuentas se encuentra regulado en el Título VI de su Ley de Funcionamiento.
Dicho personal, tenga o no la condición de funcionario, se rige por los preceptos de ese Estatuto y, en su defecto, por la legislación general de la Función Pública y por las disposiciones de régimen interior que le sean aplicables.
EMPLEO PÚBLICO
Acceda al espacio de la sede electrónica que recoge información sobre oposiciones, concursos de provisión de puestos o convocatorias de libre designación publicados por el Tribunal de Cuentas en el BOE.
PER SI ALGÚN CATALANET HI POT ESTAR INTERESSAT A POSTULAR.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
HÈCTOR MORENO GARCÍA
Policia condemnat per tortures és condecorat
Fa anys hi havia un tal Hèctor encarregat de defensar la ciutat de Troia. Qui més qui menys ja sap com va acabar la història. Se’l coneixia com el domador de cavalls o l’assassí dels assassins. Forma part de la mitologia grega.
Ara un altre Hèctor, policia condemnat per tortures que va ser indultat pel Sr Aznar, ha aconseguit la distinció de l’ordre del mèrit civil. També formarà part de la mitologia d’Espanya.
Pels lectors africans i lapons, als qui sempre els arriba el correu tard, cal recordar que Espanya és una democràcia. I que és un país catòlic. I que la bona gent defensa la vida a cor que vols i que condemna l’avortament a cor que desitges. I que Déu, naturalment, va tenir bona cura de fer un país perfecte (Espanya) perquè la resta del món sentís enveja.
Exposada la situació en termes generals, podem ja imaginar a un ciutadà no espanyol, a escollir la nacionalitat que vulgueu, que s’assabenta de que un policia, teòric servidor del poble, s’ha dedicat a torturar als seus conciutadans. I després imaginem que el govern d’aquest ciutadà dóna una medalla remunerada al torturador. Què faria aquests ciutadà? El que no fa cap espanyol. Estem tan acostumats a que la gent més repugnant (hi ha poques coses més repulsives que la tortura) tingui el reconeixement oficial de les autoritats que aquí no fem res. Ens en fotem, sóm sarcàstics, ens serveix per demostrar-nos una vegada més que vivim en un país de merda, però no fem res.
El Sr Hèctor Moreno García, és un delinqüent social, el Sr Aznar que el va indultar és un altre delinqüent social, i el Partit Socialista que accepta que es condecori a aquest individu, és el tercer delinqüent de la nostra mitologia. En poques paraules queda retratat bastant fidelment, el caràcter dels nostre poders.
LLUFA DE DUES PÀGINES.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
ÚLTIMA HORA
BON COP DE CUP
La CUP diu que no als pressupostos
Fa una setmana donàvem la benvinguda a una CUP aparentment de baixa laboral. Ja han tornat. No calia.
El silenci en sectes espirituals com la CUP, acostuma a aprofitar-se per meditar, rumiar, relaxar-se i, si convé, redreçar el rumb. No ho han fet.
La CUP segueix com la CUP d’abans i probablement de sempre. Un grup virginal, de fortes conviccions, i disposats a fer la punyeta a sa mare si cal per tal de demostrar-se intransigent i intemporal com les taules de la llei. (veieu Bíblia)
Pel camí han deixat tot el que diuen defensar amb el cul a l’aire. No perquè no hi estiguin d’acord, senzillament perquè en volen més. Sempre vol més la CUP. Són com aquells nens simpàtics, divertits i llestos que es planten davant una pastisseria i no paren fins que els pares els compren tot l’aparador.
Ells, sortosament, encara no han tingut l’empatx que podria imaginar-se, però han provocat cagarrines a tots els independentistes catalans.
Jo em sento molt orgullós de tenir un partit com la CUP a Catalunya. Demostrem que no tots els polítics son corruptes, a vegades senzillament són emprenyadors.
Contràriament als nens golafres, no hi ha esperança en que la CUP creixi. No creixeran mai. En realitat els comprenc molt bé. Jo també voldria ser petit tota la vida. És un encant que la mama t’atengui mentre et cagues sobre els llençols nets.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
LO RIU ÉS DELS RICS
Mobilitzacions al delta de l’Ebre
L’Espanya de secà, planifica el futur del delta de l’Ebre. Malament. La Catalunya autonòmica no té temps ni idees ni pressupost per planificar el delta. Malament. Alcaldes i Plataformes de l’Ebre, criden a la mobilització social. Evident.
Porten anys i panys veient com el delta es destrueix, la terra minva, el mar creix, l’Ebre aporta menys litres cada dia, els sediments queden retinguts en els embassaments. Les onades dels temporals afavorits pel canvi climàtic, destrossen les obres provisionals que es repeteixen sense èxit per conservar el delta. I la gent segueix patint-ne les conseqüències.
Poques terres han estat tan maltractades com el Delta. Algunes zones deprimides són acollides per alguna llei que intenta recuperar-les, d’altres, és cert, se les ha deixat morir, al Delta se’l mata directament.
Els motius a tant abandó, malgrat parlar de mar i terra i gent, és el mateix que provoca la guerra a qualsevol part del món. El diner. El Delta és el final de camí, però més amunt, el riu està planificat a favor del diner i el que arriba a la desembocadura, és la misèria. La de la terra i la de la gent.
Porten vint anys manifestant-se, rebutjant, proposant. No se’ls fa cas. Els interessos de l’Estat estan més al nord. I on són els interessos dels governs catalans? Probablement en les urnes, en una zona de baixa participació electoral i poc favorable a les forces més tradicionals catalanes. Mala peça al teler.
Les mobilitzacions anunciades no serviran per solucionar el problema. Igual que Espanya intenta fer passar gat per llebre acceptant no construir un nou i gran envasament mentre proposa construir-ne molts de petits, Catalunya es rentarà les mans apel·lant al centralisme. Però està bé mobilitzar-se, encara que sigui per no aconseguir rés. Està bé protestar i cridar i advertir que potser el Delta anirà a la merda però que la seva gent es mantindrà amb la cara alta, amb dignitat. No tots poden dir el mateix.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
MÉS LLUFES
Llarena condecorat
El Magistrat del Tribunal Superior d’Espanya Pablo Llarena, conegut també com el perdiguer sense olfacte, ha estat guardonat pel seu treball en defensa de l’estat de dret. El premi li ha donat la Fundació Villacisneros que com a lema té una frase molt bonica. “Sin ley y sin separación de poderes no hay democracia”. A l’arròs comunitari també hi van posar conill, porc i un trinxat d’independentista català. La festa va acabar molt bé.
NOVA TÀCTICA
Jugadores de futbol amenacen amb una vaga
El futbol femení, ha canviat de tàctica. En lloc del 4-3-3 o del 4-4-2, han decidit fer vaga. Com pot ser que aquestes nenes amenacin en fer vaga? La Federació ja no recorda que la temporada passada va prometre al col·lectiu femení de futbol que se les consideraria professionals i ara la Federació està desconcertada. El que no ha oblidat la Federació és que ells són homes i no permetran que quatre nenes els facin la punyeta. Fins aquí podíem arribar!
EL DIA DEL POBRE
Una quarentena de Libanesos demana asil a Barcelona
Venien d’Egipte i, en teoria anaven a l’Equador però van fer escala a Barcelona i ho van aprofitar per demanar asil. Tot just rebre’ls, l’Estat espanyol ha fet la seva feina. Els proposa tornar al seu origen o enviar-los al seu destí, però la Generalitat, patrona dels impossibles, ha demanat corre cuita que se’ls incorpori al programa d’acolliment.
Tenim bon cor els catalans. Malauradament, d’aquí a tres o quatre mesos, passada la fal·lera acollidora, a Barcelona hi haurà una quarantena més de gent sense recursos i sense dignitat dormint al ras. La Generalitat aleshores estarà atenent altres problemes.
CUBA ETERNA
Manifestacions contra el govern cubà
Tothom es manifesta a favor o en contra de Cuba. En aquests moments potser hi han a nivell mundial vint o trenta conflictes més sagnats que el Cubà, però la gent surt als carrers d’Espanya o de Nova York per Cuba, no per Kabul. La revolució cubana té alguna cosa semblant a la guerra civil espanyola. S’han convertit en símbols que expliquen o volen explicar una realitat molt més amplia i crua del món. La sang hispana potser té alguna cosa a veure en aquest enquistament de conflictes. A Espanya estem gairebé igual que a l’any 39, a Cuba segueixen en el 59. En ambdós casos EEUU hi té alguna cosa a veure.
EL HUNDIMIENTO
Villarejo el xivato
Com a bon policia, el comissari està acostumat als interrogatoris durs. D’aquell en què els cops fan mal però no deixen marca. També sap que després d’un temps intens de posar preguntes i no obtenir les bones respostes, el detingut es trena i ho xerra tot.
En aquest moment el comissari està a punt de trencar-se i proclama que ho dirà tot i que arrossegarà a tots aquells que l’han cobert durant molts anys. Així sigui!
BLOGUER XINÈS
Visita als camp de reeducació
Nom de guerra: Guanguan. El bloguer ha filmat clandestinament els camps de concentració de Xinjiang Guanguan i ha difós un vídeo de vint minuts en el qual identifica més de quinze llocs de detenció on estan internats els Ouïgours a la regió autònoma du nord-oest de la Xina.
És un vídeo senzill però eficaç, en vint minuts el bloguer demostra que més d’un milió de membres de la minoria musulmana Ouïgour han estat internats des del 2017. No cal dir que els estan o bé reeducant o bé reben una formació professional.
CAYETANA ESCRIU UN LLIBRE
Políticamente indeseable
Com a bona descendent de la noblesa castellana en desgracia Cayetana cau però acusant el número dos del PP.
Llàstima que el PP, a Catalunya, no fitxi més nobles com ella. Per una banda no té cap simpatia ni del seu propi partit. Per l’altra, sembra la mala maror i acusa els alts càrrecs d’incompetència. I finalment intenta que Ayuso l’ajudi a fer un cop d’estat dins el partit.
Però amb la diputada del PP per Barcelona sembla que ni tan sols la presidenta de Madrid vol tenir-hi "res a veure". Mentrestant ningú sap com fotre-la fora. Hostes vingueren, de casa ens tragueren.
LA PÈRFIDA ALBIÓ
Després del Brexit la guerra dels Cent Anys
Era d’esperar que els anglesos no s’acontentarien amb sortir de la UE i clar, ara cada dia han d’inventar un conflicte nou amb la França arrogant. Un dia entre els dos deixen morir unes quantes dotzenes d’emigrants. Un altre es barallen per la pesca i el següent pel túnel. I així un dia sí i l’altre també.
I clar, amb tanta guerra, passa el que passa... els reis Johnson i Macron ja només poden viure per fotre a l’altre. I clar, els seus països respectius van a la deriva quan són ells que haurien de desaparèixer al mig del canal. 
Télécharger en PDF 
