27 juin 2025
La traduction en français sera bientôt disponible
SEGONA PÀGINA
NO KING
Inauguració oficial de la cacera contra els demòcrates americans
Qualsevol procés educatiu comença igual, primers cursos de preparació bàsica, aprenentatges inicials, motivacions essencials, després exàmens i canvi de sicle. I així fins arribar a la graduació.
Els republicans de Trump han passat pel mateix sistema; primeres consignes, manifestacions progressives, bona tongada motivacional, assassinat de la primera congressista demòcrata i canvi de sicle “cum laude”. Ja són on volien.
No fa pas massa es va encetar una nova teoria. Trump no és tan boig com sembla. Sap el què fa. O sigui, és més perillós del que semblava a la segona votació i ho està demostrant.
A Trump, com a bon americà l’interessa el seu país, la resta del món per ell és graner i excusa. Els esforços aparentment esmerçats pel president recolzant i amenaçant a altres països, són camins i dreceres per arribar a la seva coronació. American King!
Tots els tractats medievals asseguren que no s’arriba a rei conquerint terres remotes. Primer cal pacificar el teu país i pacificar vol dir arrasar l’oposició del teu país. Aquesta és la veritable tasca de Trump. Totes i cada una de les lleis promogudes fins ara per la seva administració van encaminades a violentar la terra americana, a provocar l’enfrontament amb demòcrates, intel·lectuals, jutges, estudiants... Les intervencions de Trump en la política exterior són només el camuflatge necessari per ocultar la seva reial ambició. A Trump se n’hi enfot, Ucraïna, Gaza, Orient mitja, llunyà i proper, ell necessita Kansas i Cincinnati i Ohio que són, a la fi els que el proclamaran rei. La resta del món és pellofa.
L’assassinat de la primera congressista americana demòcrata en mans d’un dement devot de Trump, és un dels primers resultats realment positius per ell. Representa que el missatge criminal ha fet arrel en les personalitats trastocades dels seus seguidors. I en seguiran d’altres, no n’hi ha dubte. Per imposar-se i mantenir-se, la reialesa necessita la dictadura i la dictadura només s’aconsegueix enmig de l’escàndol i la barbàrie. La dictadura és el crit de l’agressor denunciant l’agressió.
TERCERA PÀGINA
QUAN LES NENES PARLEN
Prostitueixen a menors tutelats
No puc dir el meu nom perquè sóc menor d’edat però sembla que sóc prou gran per ser violada. De fet el nom no importa perquè seria fals, com tot el que passa en les habitacions on ens porten. Fals el meu nom, el del client, fingit l’orgasme i els senyals de plaer. Juraria que els homes que venen fingeixen tant com nosaltres. Estan malalts i segur que gaudeixen més imaginant l’escena que tenint-me al llit.
Tinc onze anys. Es difícil ser puta a onze anys. T’hi fan. Tu estàs sola, sense família, envoltada de nenes ocupades amb els seus problemes i algú t’afalaga, sembla que s’interessa per tu i et dona cèntims per les teves coses. Encara no sé quines són les meves coses però mai no he tingut diners i et fa gràcia. A canvi, res, gairebé res. Una foto, una carícia paternal fins que un dia t’exigeixen una altra cosa. I la fas i calles i tens por.
Però ningú pregunta. Arribes pintada com una nina, els ulls vermells, amb les mans agafades molt fort a la panxa. I ningú no pregunta. Ni el director del centre, ni els cuidadors, ni els psicòlegs. A algú se li escapa un somriure de complicitat. Passa el temps, t’acostumes, la carn ja no fa tan mal i el cap tot just comença a processar. De petit fa més mal la carn que el cap. Serà més endavant quan tot sigui al revés. Quan arribi aquest moment, me’ls follaré a tots. Paraula de nena.
CATETA
Ayuso segueix vomitant paraules
D’haver-hi alguna història de superació personal pràcticament mitològica aquesta és la de la Presidenta Ayuso. Superar-se quan has arribat a la perfecció és missió titànica. En Judo per exemple passar del Kiu al Dan resulta senzill però una vegada llueixes el cinturó negre, aconseguir el vermell definitiu és obra de pocs privilegiats. L’Ayuso és privilegiada. El seu domini de l’insult, la provocació, el menysteniment pels altres el Yo patològic, la carència total de pudor, tot en ella voreja la perfecció, però segueix i segueix, incansable, mostrant-nos la seva ignorància.
Des que va deixar plantats als presidents autonòmics a Barcelona quan el líder vasc va comença a parlar en la seva llengua, a Ayuso se li han multiplicat els arguments contra qualsevol paraula que no sigui castellana. És una mina d’idees i desqualificacions. És la reina.
“Cateto es llamarte Juan y pedir que te llamen Jon” escup als bascos. Seria millor tenir-la en un zoològic que a la presidència de Madrid, però ja que la tenim, gaudim-la. Costa molt trobar espècies tan primitives.
QUARTA PÀGINA
EL CONGRÉS, EN CONTRA DEL FRANQUISME
Serà efectiva aquesta nova llei?
El dijous 19 de juny, el Congrés dels Diputats va aprovar, després d’un any i mig pels recursos, al·legacions i oposició del PP, la reforma orgànica de la Llei del Dret a l’Associació, que estableix com a causa de dissolució judicial obligatòria qualsevol entitat que faci apologia del franquisme, exaltant el cop d’estat del 18 de juliol del 1936, la dictadura o els seus dirigents, humiliï o menyspreï la dignitat de les víctimes de la Guerra civil o el franquisme, o inciti a l’odi o la violència contra aquestes víctimes. Aquesta llei compleix un mandat de la Llei de Memòria Democràtica, aprovada el 2022.
El text aprovat ha tombat les esmenes del PP, entrarà en vigor poc després de la seva publicació al BOE i servirà per il·legalitzar la Fundació Francisco Franco.
Els governs democràtics i sovint de caire progressista han trigat prop de 40 anys en aprovar una Llei de Memòria Democràtica que dignifiqui la vida dels represaliats sota la dictadura franquista, i no és fins justament ara, el 2025, quan per pocs vots de diferència, s’aprova aquesta nova llei en contra de totes aquelles personalitats i associacions que facin apologia del franquisme.
De què servirà? Serà realment efectiva o només després de tants anys d’oblit i de menyspreu serà com una llei per fer bonic i per fer veure que es persegueix i no es tolera qualsevol enaltiment del feixisme?
Una llei democràtica en un país en què l’autoritarisme i el feixisme està molt arrelat en les estructures repressives policiaco-militars, econòmiques, polítiques, en l’estament judicial i mitjans de comunicació.
Des de la transició mai s’ha fet una neteja democràtica, i així tenim avui que els feixistes campen lliures i els jutges es neguen a aplicar lleis que emanen del Congrés. Amb aquest panorama tan bonic i florit, s’arribarà a aplicar aquesta nova llei o serà, com d’altres lleis, paper mullat?
Són els pobles i la gent, les víctimes que han patit el franquisme, els que no han de tolerar, amb la seva acció i protesta, que això segueixi passant.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
RODALIES XU-XU-XU
La Generalitat posa els millors trens del món
La Generalitat ha pres el control dels trens de Catalunya de cara a que la xarxa ferroviària sigui capaç de suportar la velocitat dels combois i arribar a l’hora, una raó de pes ja que els usuaris viatgers paguen el seu títol de transport però haurien de deixar de pagar les conseqüències de l’eterna ineptitud de RENFE. Boum, boum i endavant.
Sóc ben conscient que no he descrit el sexe dels àngels. Però per bé que el President Illa fa tot el que fa, el bé i el mal, a més a més ha de tenir conductors pels trens. Llavors, per por de no tenir-ne potencia les escoles de formació i alhora que ha de motivar les joves generacions perquè s’hi apuntin. Un conductor de trens és un petit ésser valent que cada matí s’ha d’armar d’ales imaginàries per afrontar el seu tren carregat amb milers de viatgers. Com a humà ha de conjurar el destí, però també afrontar la duresa del present i la incertesa del futur. Segurament que el conductor s’inventa una novel·la històrica meravellosa per sobreviure al real.
I la realitat és que a Ferrocarrils estan buscant noves i nous maquinistes. Entre 2025 i 2026, n’incorporaran fins a 70 per fer realitat el NOU servei de Rodalies Lleida, sota les sigles FGC Rail SA, i el nou servei ferroviari de Barcelona a l‘aeroport Josep Tarradellas Barcelona- El Prat, mitjançant FGC Mobilitat SA.
¿Jove, vols ser maquinista? Apuntat al Curs de Maquinista Ferroviari CEFF a Lleida, 60ena promoció.
CEFF es el centre de formació PRIVADA amb més maquinistes formats i amb el millor percentatge d’aprovats. Sembla ser que és la nova oportunitat laboral a Catalunya.
Quant costa el curs de maquinista ferroviari? Doncs ni més ni menys que un preu de 21.900€.
Apa joves promeses del trens catalans. Sigueu imaginatius, pagueu, i deixeu poc espai a la veritat ja que viure per a la majoria és sovint un infern.
LA LLEI DEL SILENCI
El port de Barcelona capital mundial de drogues i màfies
I això que no l’han ampliat. Que n’aprenguin els de l’aeroport! El port barceloní ha fet una crescuda descomunal. De tenir quatre barques de pescadors i un vaixell que anava a Mallorca, el port vigilat per Cristòfol Colon, s’ha convertit en un anar i venir de contenidors plens de drogues, narcos que porten i recullen contraban, mafies que controlen als traficants i cartels que controlen a les màfies. El port de Barcelona ja impressiona tant com el de Marsella. Vaixells de bandera falsa, cascos antiquats i rovellats, la boira de la nit, el gat que miola perseguint la rata. Un escenari brumós i en silenci. En aquests llocs mai no pot faltar el silenci. Tots aquests ull que observen sόn boques que no parlen. Ningú no sap res. Què bonic, quin tros de pel·lícula!
Sense voler ser partidista, crec que l’augment espectacular del nostre port es deu especialment a l’enorme tasca de propaganda iniciada per les autoritats locals. Volíem ser al món i ja hi som. El port de Barcelona destaca en totes les comissaries amb una xinxeta vermella sobre Colon. Som tant collonuts que ens mereixem una LLUFA així de grossa.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
SUPERVIVENTS
Mazón reemprèn el vol
Segur que hi ha alguna espècie animal rara –molt animal i molt rara– que ho fa. Es fica en una granja, poc a poc ho destrossa tot i un dia, potser accidentalment tot perseguint un grup de gallines, fa caure una estufa i totes les naus es cremen. Els supervivents es pregunten com va poder succeir aquella desgràcia mentre l’autor –l’animal molt animal– s’amaga mentre dura el dol. Poc a poc, en paral·lel a l’oblit de l’accident, l’animal treu el cap de l’amagatall. Alguns, sospiten d’ell. On era quan l’incendi? Però la majoria cansats d’acusar a uns i altres, amb ganes de tornar a una mica de pau espiritual, creuen els seus ulls de bou innocent i el deixen tranquil. Els més imbècils (o bons) fins i tot pensen que també ell va ser víctima.
La seva pròpia família que el coneixen i el saben molt capaç d’originar qualsevol desgràcia el va acceptant a mesura que la resta de la comarca no l’acusa. Alguns els més imbècils (o bons) fins i tot el consolen. Dos mesos després, l’espècie animal campa com qui no fa la cosa i com que la genètica marca, torna a imaginar com acabar amb altres corrals.
I parlant de la rondalla, ens ha vingut a la ment al President de València, el Sr Mazón. També ell es va amagar. També a ell la seva família va girar-li la cara, també molts el van acusar mentre d’altres miraven a una altra banda i ara, passada la mala temporada ja es veu en cor de reprendre la seva carrera de bandarra.
Ho té fàcil, perquè València és un solar amb una mica d’horta i calen habitatges i serveis i via pública que no passi a un pam del riu. O sigui que, passada la quarantena i mentre els seus es dediquen a insultar a l’esquerra, Mazón ha planificat el futur, el seu, en terres valencianes. De moment va a la cosa segura. No es posarà a comprar bitcoins quan té el negoci del totxo a mà. Dit i fet. Les primeres reparacions després la Dana no seran els ascensors que encara s’encallen, ni els pàrquings convertits en piscines. El que necessita ara és un Hotel i el Mazón ha ajuntat als companys de màfia i ja estan tots a l’obra. Es farà un repartiment just, com el que fa aquella espècie animal rara que no obra el bec ni per alimentar a la família.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
OI QUÈ FA MÉS CALOR?
Escenes quotidianes del canvi climàtic
No caldria parlar-ne més. N’hi ha prou de treure el cap per la finestra. Sí, fa més calor i més fred i més pluja i més temporades seques però el món s’ha de distreure i ha inventat als negacionistes. Doncs som-hi, parlem una altra vegada del canvi climàtic. Tampoc tenim rés millor a fer.
Hem superat els inicials dubtes, els primers indicadors tècnics oficials, les estadístiques coincideixen. Sí, el mapa meteorològic ha variat. I en sabem també les causes, totes. A què esperem per posar fil a l’agulla?
Els interessos socials, polítics i econòmics es reuneixen cada dos per tres. Malauradament però també hi ha eleccions cada dos per tres i cap govern al poder vol perdre un guany per mediocre que sigui a canvi d’una solució a llarg termini. Les raons van des de la més comprensible com evitar el tancament de recursos tan contaminants com beneficiosos per un país fins a la motivació més egoista i grollera com l’Ayuso afavorint un augment de la contaminació acústica per preservar una carrera de fórmula I i els concerts a l’estadi del Reial Madrid. En tot cas, entre uns i altres, això s’escalfa.
Naturalment, hi ha la resistència. Grups i persones que es resisteixen a que la plaga es faci inevitable però el seu efecte és més periodístic que pràctic. No fa massa, estudiants de la Polytechnique francesa s’han compromès com a futurs enginyers a no rendir-se. Una nota esperançadora, sí però el problema arribarà quan deixin de ser un grup amb cert poder mediàtic i passin a ser professionals individuals sense més suport que la seva consciència.
La situació està bastant més complicada dels que encara pensen que tot té remei. No tot. L’estupidesa humana per exemple no en té i el canvi climàtic en té molt d’estupidesa. En tot cas, potser seria bo, que els conscienciats en el tema, dediquessin els seus esforços a qüestions objectivament perilloses. Perdre energies oposant-se a la construcció d’una caseta pel gos del pagès enmig dels pirineus, es filar massa prim i donar motius als qui els prenen per ximples.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
Ai!
Blaise Metreweli primera directora del M16 britànic
Tremolo només de pensar per on se m’escaparà la tara masclista heretada del timbaler del Bruc embrutant tots els anys d’esforços per semblar d’allò més. Però és que el tema té perill. En quatre paraules hi ha de tot: dona, intel·ligència, Bond, James Bond i primera vegada. Arma de doble tall. Si no faig cap esment al sexe de la intel·ligència britànica, alguns amics em consideraran una nena, si en parlo algunes amigues em diran masclot primitiu i cap de boc. Només a casa podré estar tranquil perquè la companya (està ben dit oi?) mai no llegeix el que escric. Hi haurà qui pensi que exagero, però alguna cosa deu tenir la notícia quan cap dels companys se’n va voler fer càrrec i em van pagar un cafè.
Per cert, Blaise Metreweli ha estat escollida per dirigir la intel·ligència exterior britànica. Es antropòloga i experta en seguretat cibernètica. Felicitats.
EL PODER DEL TURISTA
Manifestació a Barcelona contra precarietat laboral i l’habitatge
Manifestació polièdrica i pluritemàtica a Barcelona. Tot semblava indicar que la cosa anava contra la massificació del turisme a Barna però com a subtext s’amagava una queixa molt més amplia. La manera de lligar-ho era el lema: el turisme ens roba el pa, el sostre i el futur. Certament hi ha un excés de calces curtes pels carrers de Barcelona. Tenim a la ciutat més turistes que coloms i això no passava des de l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal al final de la guerra civil. Ara bé, donar tal poder al turisme ens sembla exagerat. Et treuen espai vital, s’encareixen els pisos, omplen el Metro i es pixen a les aigües del port, però francament que et treguin el pa...
En tot cas que una mani per defensar el pa i el sostre i el futur només aplegui a un miler de persones no és precisament un èxit. I és que apart del pa, el sostre i el futur, les coses no van bé.
EL SÀHARA I LES EXPULSIONS
Quan tot es fa d’amagat
Els operatius d’expulsió de ciutadans marroquins de territori espanyol a Al-Aaiun, la capital sahrauí, són una realitat i continuen en ple 2025. La nostra company de redacció és allà veient com la poli d’aquí els tracta quan arriben. Aquest matí mateix, redada al nostre carrer. De les cases del costat els han tret a cops, els han fet pujar en furgons. Hem vist 3 furgons plens de dones i homes, comprimits, amb reixes a les finestres, deurien anar-hi uns 30 a cada un.
Els porten desert endins. Lluny del mar. L’altre dia em van trucar uns que els havien deixat a un poble a 10 h de cotxe. Prohibeixen als autobusos que els hi venguin bitllets. Tot per “netejar” la ciutat com ha dit un poli aquest matí. I tot això de dia, amb total impunitat…
No hi res com tenir un govern d’esquerres.
SIS ANYS PER A CRISTINA FERNÀNDEZ
L’expresidenta d’Argentina està de moda
La màxima autoritat judicial del país valida la condemna de corrupció i impedeix que torni a la política, como planejava.
El seus seguidors van bloquejar els principals carrers de la capital, Buenos Aires mentre que el sindicats de treballadors han amenaçat amb vagues nacionals.
Ella, molt ella va qualificar de “monigotes” als tres membres de la Cort Suprema qualificant-los com “triunvirato de impresentables” que estan a sou de poderosos interessos econòmics. Clar que al costat de Milei, la Cristina és una angelet.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
QUAN ÉS LA GUERRA LA QUE GUANYA
TRUMP DIU QUE NETANYAHU ÉS HOME DE BE
QUE FA UN BON TREBALL
QUE HA ESTAT TRACTAT INJUSTAMENT AL SEU PAÍS. 
Télécharger en PDF 
