5 novembre 2021
La traduction en français sera bientôt disponible
PORTADA
DISCUSIÓ CLIMÀTICA
Es celebra la COP26
Nova cimera pel clima. Es celebra a Glasgow, bon exemple de contaminació, i les posicions són, més o menys les de sempre.
Augmenta la pressió científica i social, el món està que s’ofega, es comptabilitzen ja un milió de morts de fam a Madagascar per una sequera de dècades, el Putin agafa insolacions cada dos per tres...
D’altra banda, els països que fa quatre dies havien signat acords per disminuir la seva emissió de gasos nocius, avisa ja que ells no poden limitar la producció i que el que faran serà, embrutar el que calgui però contractar a unes senyores de fer feines perquè ho netegin que, traduïda, és la seva proposta de donar unes compensacions econòmiques als països pobres. Gran sentiment de solidaritat i de compromís.
Al desvergonyiment polític s’hi afegeixen, com no podia ser d’altra manera, les grans empreses, les petrolieres especialment, amb el seu seguici de científics a sou, assegurant que la seva energia no és pas la culpable de rés, que s’exagera i que no hi ha res com el “great smog” londinenc per alimentar als pobres. La pocavergonya d’aquests tècnics també contamina però a ells els importa poc, tenen mascaretes.
Una cosa és segura, una de les poques mesures que prendran els grans estadistes, serà augmentar el preu de la energia i els impostos dels carburants al ciutadà que passa el dia reciclant brossa i plàstic, orgànic i no orgànic, vidre i cartró, polítiques de dretes i d’esquerres.
La única esperança és que en una d’aquestes reunions d’alt nivell, arribarà sense avís previ, un núvol invisible de CO2 i que els representants d’aquestes grans nacions, hauran de quedar-se en quarantena permanent dins les seves suïts, pendents només de que el dipòsit d’oxigen no s’acabi. Aleshores ho arreglarem.
Pàgina 2
EL CONVIDAT
EL MESTRE PENEDIT
Declaracions del Major Trapero
N’hi ha que van més ràpids, però pocs. La caiguda de Trapero, l’ex i actual Major dels Mossos d’Esquadra des del dia de l’atemptat de les Rambles a Barcelona fins avui, només pot comparar-se amb la davallada del Barça. Apart ser maco, virtut que comparteixo amb ell i que ajuda força en moments difícils, i amb dues fotografies i una veu serena i greu es va guanyar el cor de la Catalunya femenina i alguna masculina per solidaritat marital. Li regalaven flors!
Després l’acusació i el judici. Aquí els genolls ja li van fallar una miqueta i alguna declaració per espolsar-se la pols de l’era independentista, va fer baixar el seu prestigi entre els catalans de pedra picada... que retolen els seus negocis en castellà.
Tornar a acceptar el càrrec de Major, després de ser considerat innocent, tampoc va ajudar-lo gaire. Alguna dona fins i tot veia que començava a tenir entrades, que el cabell blanquejava i que aquells ulls ullerosos d’home enfeinat i preocupat, l’envellien.
Trapero, en quan els seus serveis d’informació li van passar aquestes dades, es va deprimir i va voler agafar aire i donar un nou impuls al seu prestigi.
“Llençar pedres i colpejar a la policia no te res de progressisme” va dir el Major. Absolutament d’acord.
Pregunta: és progressisme dedicar-se a colpejar al ciutadà desarmat mentre tu vas vestit com un samurai? És el que fa la policia. La policia que mana el Major Trapero. Quan enmig d’una manifestació progressista et ve de cara –o d’esquena- una filera de Mossos amb deu canons per banda i a tota vela, que cal fer per ser progressista, allargar el coll perquè te la fotin a la jugular?
Quan els mestres de la violència ensenyen les seves arts, es normal esperar que els alumnes responguin amb l’aprenentatge rebut. Potser la policia no ha de ser progressista, però aquests era el discurs, per pegar a tot el que es mou, ja en teníem una altra de policia, no calia canviar i fer aprendre a la Guardia Civil el català...
HUMANOTECA
LES FESTES CATALANES
Catalunya celebra el lV aniversari de la República
Onze de setembre.- St Protus i Santa Teodora. Derrota catalana en mans del rei d’Espanya Felip V. (Encara en patim les conseqüències)
Pel mes de setembre, es talla el que penja (calendari del pagès)
Ú d’octubre.- Sant Sever. Pallissa policial als que anaven a votar un referèndum. (Encara en patim les conseqüències)
Les mosques per Sant Narcís en cada picada en mates sis. Cal mantenir l’hort net de les primeres fulles caigudes. (calendari del pagès)
Quatre d’octubre.- Sant Petroni. Commemoració de la darrera República catalana. No va durar gaire, uns vint segons, però es recorda molt. (Encara en patim les conseqüències)
Octubre tronat, hivern nevat. Si vols tenir un bon favar, sembra per las Mare de Deu del Pilar. Recol•lectarem apis seves i cols de Brussel•les. (calendari del pagès)
Vint i tres d’abril. Sant Jordi. La única festa catalana que celebra la victòria del Jordi sobre el drac. Malauradament és una història de ficció.
Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi per arreu. Cal plantar mongetes primerenques. (calendari del pagès)
Santa Eulàlia.- (12 febrer) Ex patrona de Barcelona, emprenyada amb la seva cosina Mercè quan li van treure el patronatge. Patí martiri i naturalment Barcelona, la celebra. Tot el que sona a martiri, es celebra.
Al Febrer has de llaurar el que al Març vulguis sembrar. (calendari del pagès)
I així anem.
Pàgina 3
REALITAT OCULTA
ESCLAUS DEL SEGLE XXI
L’esclavitud és una de les misèries pregones dels éssers humans que ens avergonyeixen encara ben entrat el segle XXI. Tal és la noticia que ens arriba des de Mauritània que, malgrat l’abolició de l’esclavitud al 1981, hi ha mig milió de negres africans sotmesos a una servitud forçada per l’ètnia àrab blanca. Però el ventall de l’esclavitud actual arriba molt més lluny arreu el planeta: dels 5 milions de prostitutes al món, la immensa majoria són forçades a exercir d’esclaves sexuals per les màfies criminals, com és el cas de l’estat espanyol amb més d’un 80% de les 100.000 dones que practiquen el treball sexual.
Per altre banda més de 40 milions de persones són també obligades a sotmetre’s a diversos tipus d’esclavatge pels seus amos i sistemes socials opressius. Predominen dones i nens en diverses feines a fàbriques i tallers, agricultura, pesca, construcció i treball domèstic, sobretot en països del sud-est asiàtic i de l’Africa com Eritrea, Somàlia, Burundi, Afganistan, Cambodja o Iran. També formen part d’aquest esclavatge forçós uns 15 milions de dones que són venudes per les seves famílies per diversos motius.
Davant d’aquesta situació que encara pateix la humanitat també perviuen múltiples maneres de servitud voluntària, més subtil i dissimulada. Això fa que visquin en la societat falsos homes i dones lliures, sotmesos, anul•lats i mediatitzats per estructures elitistes de dominació i control que fan que, malgrat que l’home modern hagi arribat a un gran grau d’exercici de llibertat, aquest sigui en realitat fictici i del tot fantasiós al no poder, sovint, desenvolupar-se lliurement.
Quan podrem parlar de l’existència d’homes i dones lliures? Què caldrà per arribar a trencar o superar totes les situacions opressives que ens menin a unes societats més lliures i igualitàries?
Pàgina 5
LA QUINTA FORCA
ERDOGAN: CERRITUS ET PERICULOSUS MAN
Expulsant deu ambaixadors: "Erdogan és un boig perillós?"
Doncs no! De fet és la cronologia d'una crisi inevitable des que el 2009 es va descobrir jaciments de gas natural a la Mediterrània oriental, estimats en gairebé 3.000 milions de metre cúbics.
Aquell mateix any Turquia en reclamava una part i movia fitxa al mar Egeu fent un acord amb Líbia. Arribats al 2019, Erdogan encara hi enviava armes i tropes en suport al govern de Faïez Sarraj contra el mariscal Haftar (que té el suport d'Egipte, els Emirats Àrabs Units i Rússia).
L’expulsió de 10 ambaixadors és una potent demostració erèctil dirigida sobretot al seu electorat dins una Turquia d’economia deteriorada i on una part del seus votants l’han abandonat de cara a les eleccions presidencials i legislatives del 2023.
Erdogan acaricia la fibra nacionalista però declarant 10 ambaixadors persona non grata, en detriment i menyspreu de tota norma diplomàtica s’ha passat de rosca.
Deu ambaixadors són 10 països afectats. Ni hi ha que són membres de l'OCDE, 7 de l'OTAN, 6 de la UE i la meitat són socis econòmics essencials per a Turquia. Erdogan insulta països importants des del punt de vista econòmic, estratègic i polític del seu país perquè cap dels dos reptes que tenia no ha estat resolt.
La qüestió social no l’ha abordada de cara, i té un deteriorament de la situació econòmica i del nivell de vida dels turcs amb l’augment de les disparitats socials.
La qüestió nacional continua enquistada en la qüestió kurda que requereix una ruptura radical dels mitjans utilitzats per Erdogan i tornar a seure a una taula de negociació. Malgrat victòries pírriques, el que a Erdogan li ho espatlla tot, es l'espectacular progrés del Partit de la Unió Democràtica (PYD) -la franquícia siriana del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)- la forma en què aquest últim ha estat capaç d'imposar-se en les batalles terrestres contra Daesh gràcies a les seves milícies, les Unitats de Protecció Popular (YPG) en gran mesura ajudades per les potències occidentals, en primer lloc els Estats Units, i el control que exerceix sobre parts significatives del territori sirià.
L’altre focus és la situació a la regió d'Idlib, en part degut a Erdogan, hi ha una concentració de grups rebels, inclosos els gihadistes. De fet, després de les seves successives derrotes a Àlep (2016), després a Ghouta als suburbis de Damasc (2018), a Daraa al sud (2018) i finalment a Deir ez-Zor a l'est de Síria (2019), les últimes àrees d'assentament gihadistes van ser reconquerides i a molts dels combatents derrotats se'ls va permetre refugiar-se a la província d'Idlib.
Allà hi ha uns 50.000 rebels radicalitzats, el grup principal és Hayat Tahrir al-Xam, amb entre 15.000 i 30.000 combatents organitzats, disciplinats i jeràrquics. Hi ha també el Partit Islàmic Turkistan, format per combatents uigurs terriblement eficaços, amb una pràctica bastant sistemàtica de bombes humanes, i membres del Front d'Alliberament Nacional, una fusió de grups rebels patrocinats per Turquia que estan més aviat en declivi.
Erdogan, tem una nova onada de centenars de milers de refugiats – Turquia ja n’acull gairebé 4 milions– que resultaria d'una intensificació dels bombardejos o, pitjor encara, de l'organització d'operacions terrestres per part de les potències occidentals i dels seus aliats.
A Erdogan, si el volen putejar, actualment ho tenen molt fàcil. Com que ho sap ha expulsat deu ambaixadors però sap que els seus dies de gloria s’estan acabant i que Turquia està en una posició de fracàs.
Pàgina 6
LA LLUFA
SELECCIÓ DE PERSONAL
Augmenten els sense sostre
França, la riquesa, els grans palaus, els grans castells, els grans restaurants... Uns cent cinquanta mil essers humans viuen al carrer. Només a Paris, la llum! Sis-cents-setanta han mort aquests any.
Espanya, les tapes, el sol, el sol una altra vegada... Entre trenta i quaranta mil persones viuen al carrer segons fonts oficials. Només a Barcelona n’han mort gairebé seixanta.
Nova York, el que no es troba a Nova York, no existeix. També els seixanta mil americans (o emigrants sense nacionalitat americana) sense un sostre propi i els vint mil que viuen al carrer.
Europa, la meca dels pobres. Onze milions sense sostre.
Totes aquestes xifres augmenten a una mitjana del cent vint per cent cada tres anys.
Potser falla alguna cosa, no? Potser el món va una mica descompensat?
Els mateixos governs del món, quan es reuneixen en algun hotel envoltats de luxe, reconeixen que alguna cosa falla i planifiquen una posterior trobada a dos anys vista per tornar a parlar del tema a nivell global. Mentre, cada país farà els deures. A Espanya sense anar més lluny s’han inaugurats dos centres d’acollida amb una capacitat d’una trentena de persones. L’acollida dura un màxim de dos anys. Gran pas.
Els prohoms també s’han posat les piles. Uns han subvencionat una exposició d’art contractual de pura denuncia i els altres han comprat tres dotzenes de vacunes per l’Africa. Gran pas.
Algun dia, llunyà, això sí, hi haurà més gent vivint al carrer que a casa i aleshores agafaran el sistema polític (diguem poder per ser més exactes) li donaran la volta i ocuparan les cases que fins ara se’ls hi ha negat... i també els càrrecs i el poder.
Problema solucionat?. No senyor, perquè els que per fi aconsegueixin casa, deixaran al carrer als que fins ara vivien sota cobert. Mateixa situació, diferents víctimes. Una manera de funcionar molt humana.
La justícia, la vergonya, l’humanisme, la generositat... estan al diccionari de filosofia. LLUFA
Pàgina 7
ÚLTIMA HORA
LA FORÇA DE PENSAR
Reforma del codi penal belga
L’agost del 2012, un tal Valtònyc, un cantant de rap, va ser detingut a Espanya per apologia del terrorisme i injuries a la corona. Després de judicis i recursos, se’l condemna oficialment el maig de l’any 2018.
Aprofitant els viatges de l’Inserso a Brussel•les, el raper, un dia abans de ser detingut, va fer la maleta, es penjà la guitarra a l’esquena i va traspassar la frontera. Ningú en donava cinc cèntims pel noi de les illes.
A Bèlgica també el van jutjar però –mira tu quines coses- allà va pesar més la llibertat d’expressió que les sentències espanyoles i va quedar en llibertat.
Sembla que els belgues van estudiar el cas –mira tu quines coses- i van adonar-se del perill que implicava aquesta llei. Una llei medieval, tronada i injusta redactada per gent molt poc democràtica. Finalment, la justícia belga ha decidit eliminar del Codi Penal Belga, el delicte d’injúries contra la monarquia. A veure si ho entenem. Els belgues, arran el cas Valtònyc, revisen el seu propi codi penal, no l’espanyol, no el d’alguna colònia que els hi pugui quedar pel pacífic, no senyors, modifiquen els seu propi codi penal.
Un pobre raper, esbroncat per tota la dreta espanyola, ha aconseguit ser escoltat i provocar un canvi judicial a Bèlgica. Pocs advocats poden dir el mateix.
No cal dir que el dia que en Valtònyc posi un peu a Espanya, serà detingut emmanillat i traslladat a Alcalà Meco. I les altes institucions del país celebraran que s’hagi fet justícia. Bèlgica no saben per on cau.
Pàgina 8
CONTEXT
L’EUROPA CATALANA
Catalunya desborda el tribunal de Brussel•les
Els que beuen massa van a Alcohòlics Anònims, els que tenen gana a Càritas, els fugitius de la justícia s’apunten a la Legió estrangera i els catalans posen recursos a Brussel•les. Els paries de la terra necessiten ajuda.
No n’hi ha per avergonyir-se’n. Cada sector maltractar té la seva associació que els dona suport. El que fa una mica d’angúnia, en el cas de Catalunya, és que veníem d’aspiracions molt altes. Algun visionari va dir fa anys que els peixos de la Mediterrània, portaven les quatre barres a les seves escames. Rima però no és del tot cert, ni el pop ni el llenguado ni el lluç, llueixen cap barra. Tampoc fa gaire un altre català embogit de pàtria, deia que pel sol fet de ser catalans, a tot el mon se’ns pagaria el beure. I tampoc és el cas.
Boniques frases, bonics ideals, belles paraules d’amor que et posen la gallina de pell, però potser un pel exagerades.
Darrerament, (volem dir des dels últims segles) Espanya viola Catalunya, n’hi fa escarni i a sobre se n’hi xarrupa la llet. I Catalunya, és clar, es queixa una miqueta. Primer els partits, després la societat manifestant-se, tallant carrers i meridians... però l’estat ataca i Catalunya es replega. Només queda una opció. Europa, la democràcia, Brussel•les. Ells han de defensar la millor terra del món.
Des que vam descobrir l’alternativa europea, els belgues i especialment els seus jutges només veuen barretines pels carrers i despatxos de la Unió Europea. Inicialment els feia gràcia, (som una minoria oprimida i a un jutge, si no és espanyol, això sempre l’estova una miqueta). Però amb el pas del temps, les oficines belgues s’omplen de recursos catalans, el que no passa a la mediterrània amb els peixos, succeeix als despatxos de la UE. Cada protesta, cada recurs, cada plana, porta les quatre barres enclastades i al jurat li comença a cansar tanta barra.
Bo i de justícia és defensar-se. Bona i justa és la temprança. Passat de voltes serà algun dia creure que Catalunya és la millor nació del món, com va dir Casals quan ja repapiejava. Podem millorar molt. Fins i tot podríem millorar aprenent a defensar-nos sense necessitar Brussel•les.
EN AQUESTS CONTEXT, QUAN UN ESTAT COM EL BELGA EMET CONTÍNUAMENT SENTÈNCIES QUE VAN A LA CONTRA DE L’ESTAT ESPANYOL, QUÈ PODEM CONCLOURE?
LES LLEIS HAN D’ANAR A FAVOR DE LA SOCIETAT QUE TEÒRICAMENT ÉS SOBIRANA. ELS JUTGES HAN DE SER INDEPENDENTS DEL PODER POLÍTIC. COM QUE AIXÒ, A ESPANYA NO SUCCEEIX NI AMB ELS GOVERNS DEL PSOE NI AMB ELS DELS PP, EN REALITAT NOMÉS HI HA UNA RESPOSTA POSSIBLE: LA SÀTIRA.
COM A RESPOSTA CONTRA L'ESTAT ESPANYOL, CONTRA LA PERSECUCIÓ DE LA LLENGUA CATALANA, VA NÉIXER EL LLOC HUMORÍSTIC KARLITUS, ANOMENAT AIXÍ PERQUÈ EL SEU FUNDADOR ERA MASSA SERIÓS.
Pàgina 9
TELEGRAM
TAN LLUNY, TAN APROP
Manifestació a Perpinyà
Fa uns anys, la frontera amb França era com el pas a l’eternitat. Veníem de la dura realitat espanyola i entràvem al paradís de la democràcia europea. França toca amb Catalunya però aquells cent metres de frontera representaven molts anys de distància. Perpinyà era l’orgasme i no només per les pel•lícules.
Ara Perpinyà és un vedat de l’ultra dreta francesa. Els catalans quan poden, passem de llarg de Perpinyà. Les seves autoritats són tan espanyoles com les de Madrid. Allà el francès és com aquí el castellà. Guerra al català. Guerra tan insensata, mísera i denigrant com a Espanya.
EL SOVIET PAGA VACANCES
11 milions de confinats a Rússia.
Els russos no es fien dels seus laboratoris i no es vacunen. Tampoc a Espanya hi havia un puto voluntari quan el Marqués de Villaverde es dedicava a trasplantar cors. El Covid corre més que el vodka per Rússia i les autoritats han decidit tancar-los a tots. Aquesta vegada no van a la KJB. Ara els confinen a casa però així com abans en deien depuració de traïdors, ara en diuen vacances pagades. La qüestió és no dir mai la veritat.
UN P.P. PER SOBRE LA MITJANA
President cabildo, proposa bombardejar La Palma.
El President de Gomera, ha proposat bombardejar la illa de La Palma a fi i efecte de que el volcà deixi d’emprenyar. Sabia solució que fins ara cap vulcanòleg havia imaginat. Què millor? A grans mals, grans remeis. A la protesta bombes, a l’emigració bombes, a les avortistes bombes, al volcà, bombes. Què no s’arregla amb bombes? El problema d’Espanya és que no es dona veu a les eminències sorgides de les FAES dirigides pel més eminent encara Sr Aznar.
ONZE CONTRA DEU
Polònia envia 10 mil militars per controlar 15 mil emigrants.
Qualsevol club de futbol sap que si li expulsen un jugador, pot perdre tranquil•lament un partit. Polònia juga al mateix. Per evitar l’entrada d’emigrants al seu territori, ha desplaçat a deu mil membres del seu exèrcit contra quinze mil desarmats, famèlics i congelats emigrants que esperen a la frontera. Potser aquesta vegada, Polònia guanyarà. Serà la primera vegada. Un país per tenir present aquesta Polònia.
OPERACIÓ AZUR
"Enderrocaré el govern de la República, totalment venut al poder dels diners" diu Rémy Daillet.
El líder d’extrema dreta ha preparat l’assalt de l'Elisi, de l'Assemblea Nacional i del Ministeri de les Forces Armades fins que ha estat detingut. La idea era organitzar una gran manifestació per sembrar confusió i prendre el poder.
Segons la policia secreta francesa, hi havia 300 militars, gendarmes i policies preparant el cop d’estat. Aquest organització militar, antivacunes, antiavortista, anti-francmaçons, funcionava gràcies a una vasta xarxa mundial i a la missatgeria xifrada. Està desmantellada?
HO NETFLIX O SALES DE CINEMA
L'Associació que federa els cinemes d'art francesos (AFCAE) exigeix a la Cinémathèque française i a l'Institut Lumière que abandonin l'organització d'un "Netflix Film Club" dins d’aquests organismes.
Inicialment previst en diversos cinemes d'art i assaig, a topat amb l'oposició violenta dels professionals del sector.
Estem aquí per crear arxius, preservar, restaurar, potenciar obres i artistes, i no promoure una multinacional". Pas mal aquests cineastes francesos.
MUNICIPALS I MARIHUANA
La cirereta del pastís, el pompom: és que dels nou detinguts ingressats a la presó per ordre judicial hi ha tres policies locals de Llinars. Una causa oberta pels delictes contra la salut pública, pertinença a organització criminal, prevaricació administrativa, robatori amb força, blanqueig de capitals, falsedat documental, suborn, tortura, detenció il•legal i revelació de secrets.
Els Mossos consideren que els policies de Llinars detinguts dirigien una xarxa que proporcionava seguretat a canvi de diners. Entre els detinguts es troba un caporal que va ser tirotejat el 12 de desembre de 2019 quan parlava amb un suposat confident, que va morir en aquest atac, l’autor del qual no ha pogut ser identificat. Vosaltres mateixos!
XAVI FA TREMPAR ALS CULÉS
Final dels malsons, Xavi, l’exjugador del club, que fins ara dirigia l'Al-Sadd, club qatarià serà l’entrenador del Barça una vegada Koeman ha sortit per la porta del darrera. La decisió i els seus dubtes han estat breus per la urgència de la situació i la pressa del president Joan Laporta. Una cosa és certa. el nou entrenador haurà de casar-se amb els preceptes del club i del seu president: les idees de Johan Cruyff i Pep Guardiola, amb una filosofia centrada en la possessió de la pilota, en un estil 4-3-3 són intocables.
Xavi és necessàriament el candidat més capaç d'encarnar aquest projecte però si els jugadors no corren més no hi haurà gols.
Pàgina 10
VIOLACIÓ, NOM FEMENÍ DEL LLATÍ VIOLATO
ESPANYA, CADA ANY 1.161 VIOLACIONS. 3 CADA DIA. 1 CADA 8 HORES. EL 85% DE LES VÍCTIMES SÓN DONES I NENES. EL CAS DE LA VIOLÈNCIA EN EL CONTEXT DE L’OCI NOCTURN ÉS EL 95% DEL TOTAL DELS CASOS ... 
Télécharger en PDF 
