13 octobre 2023
La traduction en français sera bientôt disponible
LA DEESSA AYUSO
Ayuso es queixa de la falta d’inversions de rodalies a Madrid
Fa temps que historiadors, arqueòlegs i especialistes del passat, estudiaven un canvi sobtat en el món dels déus clàssics, l’Olimp. Ara s’ha descobert que el fenomen té nom: Ayuso. Probablement filla borda d’un d’aquests déus que parien com les conilles i que a cada temporada se’ls menjaven per estalviar pinso. Creuen els tècnics que un d’aquests déus, Saturn per exemple o qualsevol d’ells, es va fer un dia un tip de fills, però que un d’ells, una femella concretament se li va travessar a la gola i la va haver d’escopir. Sembla que era la tal Ayuso, que va romandre amagada. Sembla també, que la nena va ser acollida en un corral per un grup de gallines gegantines a la que Ayuso va anar xuclant el suc, la llet, la sang i les plomes fins deixar-les amb la pell i l’os, que és com les han trobades els arqueòlegs. Malgrat anar alimentadeta i tot, la nena anava acumulant mala llet. Ella volia manar i ho feia entre les gallines que l’adoptaren però no en tenia prou.
I un dia la Ayuso es va fer gran i l’Olimp va començar a anar de mal en pitjor.
Fins aleshores a l’Olimp hi havia déus bons, entremaliats i dolents cosa que feia que es mantingués en un cert equilibri, però amb la crescuda de l’Ayuso, l’Olimp trontollava. Com és possible, es preguntaven els tècnics, que una societat de déus faci fallida? La resposta era la Ayuso.
La nena, una mica filla de puta cal dir, era tan dolenta que als mateixos déus els faltaven sinònims per definir-la. Malvada, perversa, diabòlica, escurçó, mentidera, falsa, immoral, llorda, xarona... Però al final la petita deessa Ayuso es va fer amb el poder. L’Olimp a hores d’ara és un cementiri d’ossos divins i Grècia (la terra que els déus protegien) un país ple de runes i plàstic.
Els especialistes diuen que Ayuso finalment ha estat expulsada de l’Olimp pels quatre déus que quedaven i que ara treballa a Madrid, però no se sap a on i també es diu que diumenge passat va participar a Barcelona en una manifestació anti amnistia. Jo no la vaig veure.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
¿ESTÁ EL ENEMIGO?, SE PONGA
Ucraïnès, truca al servei d’atenció al client rus i li arreglen un tanc
Bon dia, em dic Kochevnik, però comprenc que la cosa sona rara per a vostès o sigui que digui’m com vulguin. Abans de la invasió russa, jo era creatiu de moda. A Ucraïna costa poc ser creatiu de roba perquè vestim igual des del final de la segona guerra mundial, però mira, em guanyava la vida així.
Ara sóc militar, com tot s a Ucraïna i l’altre dia, mentre collíem bolets en el tros de bosc que ens toca vigilar, vàrem trobar un tanc. Un tanc rus. Estava buit. Els russos ja havien marxat. Vàrem estar jugant una estona amb el tanc però el canó no girava i quan vam voler engegar-lo només anava marxa enrere o sigui que si ens descuidem anem a territori enemic.
Després de fer-nos les fotos pertinents, vam tornar a collir bolets. L’endemà, el tanc seguia allà. Per passar l’estona vaig decidir trucar al servei tècnic d’atenció al client de la casa Ural Vagon Zanov que són els constructors del tanc. Era una conya. Cap de nosaltres esperava que ens contestessin, però ho van fer... i ens van arreglar el tanc donant-nos instruccions per telèfon. Hi ha un espanyol voluntari entre nosaltres que una mica més i es torna boig. Al seu país no contesten una trucada ni a urgències mèdiques i a Rússia arreglen un tanc a l’enemic. El voluntari es volia entregar a les forces russes, encara ara vol anar a Rússia i cada matí es desperta cantant el Kalinka.
Jo també estic sorprès i alhora penedit perquè se’m va escapar el riure i vaig confessar que la trucada era ucraïnesa. Si arribo a mantenir-me seriós com al començament, segur que ens donen els plans d’atac del Kremlin.
Seran tot l’enemic que vulguis, però els russos tenen aquestes coses. Són innocents i complidors, per això sempre han estat esclaus d’un dictador tsarista, comunista o el que sigui que és Putin.
Si un dia hi ha pau, aniré a Rússia. Tinc ganes de visitar la Plaça Roja i fotre’m a riure.
LA GARSA PROSTÀTICA
MES INTEL·LIGENTS QUE LES PERSONES
El gos de Bilden, expulsat de la Casa Blanca
Era reincident. Apart de la última tongada, ja portava mossegades a moltes persones però clar, era el gos del President. Ni això l’ha salvat. Malgrat els plors del gos i l’amo, “Commander” (el gos) ha estat expulsat de la residència oficial i de moment es desconeix on ha estat traslladat perquè la gossera de la Casa Blanca està plena de gom a gom. Uns diuen que fa teràpia conductual en un centre psiquiàtric, d’altres que l’han exiliat a les muntanyes del nord i la CIA creu que li han donat la bola (enverinat).
Hi ha dues possibles hipòtesis sobre la conducta del gos. Una que és un acte premeditat d’alt terrorisme. Confirmarien la tesis el seu nom “Commander” que invita ja d’entrada a fotre queixalada a qualsevol i l’altra que és un Pastor Alemany. Podria ser que algun nazi s’hagi infiltrat a la casa de tots els americans? Podria ser.
Una segona possibilitat està encara pendent de certificació. Cal fer-li un Test d’Intel·ligència al gos. Si el “Commander” surt amb un índex especialment alt, aleshores no hi haurà altre remei que admetre la genialitat animal. Cal pensar que tots els atacs de “Commander” han tingut com a objectiu el personal de seguretat de la Casa Blanca i això té varies lectures. En adonar-se de l’estadística, es va intentar que tots els segurates del President canviessin de perfum, de desodorant i, si calia, de company/a de llit. Resultat zero. Malgrat el camuflatge, “Commander” seguia mossegant els culs dels policies. Fins i tot, un que es va disfressar de dona, va acabar amb la natja ferida.
De confirmar-se la intel·ligència de “Commander”, alguns han proposat traslladar-lo a la frontera mexicana. Menys despeses construint murs i més espectacle perseguint immigrants entre les aigües del riu.
Però en el despatx oval plana un dubte. I si seguint la seva intel·ligència innata, “Commander” ataca als policies americans que defensen la frontera?
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
IDEES EUROPEES
La UE barra el pas a persones migrants
Davant l’increment de l’allau de persones provinents d’Àfrica i Àsia que arriben a Europa a través de les costes mediterrànies i atlàntiques, fugint de la misèria, de les guerres i la sequera, finalment la EU va acordar una proposta per endurir les normes que regulen la migració il·legal i que consistia en retenir-los fins a quaranta setmanes, més dificultats per concedir-los l’asil i més facilitats per retornar-los a origen. Al final aquesta proposta no s’ha aprovat per l’oposició de Polònia i Hongria. Malgrat els milions d’euros de la UE destinats per la construcció de camps de concentració, on són retinguts, vexats i humiliats milers de persones, i també per aturar les màfies que trafiquen amb els migrants, cada cop són més les persones que arriben des de les costes Nord-Africanes a les costes europees. Així l’any passat es van registrar 350 mil migrants il·legals i d’altres van desaparèixer per sempre al fons del mar.
L’Europa, orgullosa dels imperis colonials a l’Àfrica i l’Àsia que van envair als segles XIX i XX, espoliant-los i practicant tota mena de massacres i genocidis, ara aquesta Europa, tan rica en valors i drets humans els barra l’entrada. Ells venen a Europa per treballar i viure, cosa que no poden fer en els seus territoris colonitzats per l’home blanc. Però l’alarma i el pànic i la histèria dels ministres europeus ha esclatat amb força i sobre tot ara que els 27 de la UE no poden posar en pràctica cap acord.
Així i tot, s’ha trobat una solució anònima i clandestina per acabar definitivament amb el problema. Es tracta, a través de mini-submarins teledirigits no tripulats, ensinistrats per enfonsar tota mena d’embarcació migrant, combinada amb milions de piranyes exportades del Brasil per fer net definitivament i deixar el mar ben bonic.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
JORNADA MUNDIAL CONTRA LA PENA DE MORT
Viure bé o només sobreviure seria un bon començament
Amb aquest lema deuen de somiar les poblacions civils d’Israel i Gaza, víctimes i testimonis de massacres ordenats per part dels dos bàndols en lluita.
Israel ha llançat una gran operació militar anomenada "Sabres de Ferro" en represàlia per l'atac sorpresa de Hamàs contra Israel la matinada de dissabte passat. La xifra de pèrdues humanes segueix augmentant: 1.200 morts i 2.800 ferits es registren al costat israelià, i 830 morts i gairebé 4.250 ferits al costat palestí. L'exèrcit israelià diu haver trobat uns 1.500 cossos de combatents de Hamàs en territori israelià.
El setge complet de la Franja de Gaza, controlada per Hamàs, s’intensifica seguint el "Ni electricitat, ni aigua, ni combustible" a l’enemic, decretat pel ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, unes restriccions confirmades per l'ONU. Mentre, membres del buró polític de Hamàs han estat assassinats per l'exèrcit israelià en un atac aeri, inclòs el ministre d'Economia, Jawad Abu Shammala.
De primer vam veure les massacres perpetrades per Hamàs al quibuts Beeri i Kfar Aza. Més de 100 persones han mort només al quibuts Beeri. A Kfar Aza la massacre fou de 56 persones de tota edat i condició. Continua en l’aire la sort dels 200 segrestats israelians utilitzats com arma de guerra i empresonats a Gaza.
En només quatre dies el mateix infern s’ha transformat en aquest racó de món. Coets de Hamàs contra la població israeliana, bombes i més de 200 atacs aeris contra la població palestina. Barris sencers esborrats del mapa. Famílies de 8 o 10 persones amb un sol supervivent. El món es posa les mans al cap. Ningú sap que s’ha de fer. L'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Volker Türk, va dir que imposar un setge que posés en perill vides civils estava prohibit pel dret internacional humanitari, igual que la presa d'ostatges, i va instar Hamàs a alliberar els civils capturats.
A l’infern programat per Hamàs amb els seus bàrbars atacs quasi ningú no dubta a qualificar-los de terrorisme però no impedeix que les autoritats israelianes estan aconseguint crear un segon infern, igual o pitjor que el seu, quan han engegat la guerra i un segon drama humanitari a Gaza.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
ELS JUTGES FAN CLASSE D’HISTÒRIA
L’Audiència reclama antics membres d’Eta. Ara
L’Audiència Nacional està en atur tècnic. No és que no tinguin feina però després de l’aglomeració de casos dedicats gairebé tots a Catalunya, en els passadissos de l’Audiència es troba a faltar alguna cosa.
És normal, els jutges han estat treballant renovadament, sense defallir per la Unitat d’Espanya. Gràcies a ells i a alguns policies, Espanya segueix sent Espanya, un galimaties. I ara, clar, les exigències són més senzilles. Sentenciar casos d’extorsió, corrupció, animadversió, si no tenen com a protagonistes als catalans, perden atractiu.
I es busquen feina. El Sr Pedraz ja n’ha trobat una. No és tema català però sí basc que sempre mola. El Sr Pedraz, jutge de l’Audiència ha decidit reobrir el tema Txapote. Fa vint i tants anys de la darrera acusació a Txapote, però sempre hi som a tremps. I de passada reclama presó també per l’Ainhoa Múgica i l’Olarra. No parlarem de l’eficàcia de la mesura ni de la seva oportunitat que des dels mateixos despatxos judicials es consideren com a merament instrumentals. La notícia rau bàsicament en el zel judicial espanyol decidit a deixar la història neta de pecats.
Els jutges, més salvadors que mai i més polits que mai s’han cregut la seva transcendència i estan decidits a netejar Espanya.
Gràcies a l’exemple del Jutge Pedraz, un company de feina ha tingut una nova idea. Investigar en ferm la revolta dels “Comuneros de Castilla”(1520 aproximadament). Tem el Sr Jutge que alguna cosa no ha quedat prou clara i vol assegurar-se de la mort del tal Padilla i altres revolucionaris malgrat que en el seu temps ja li van tallar el coll.
La Fiscalia està també amb la mosca al nas per culpa dels amants de Terol (amantes de Teruel) i no tant per la “gilipollada” de la història com per l’ascendent obrer del noi. Els jutges creuen veure en aquesta història un clar i demoníac intent de barreja de classes absolutament imperdonable.
Esperem que la Audiència tanqui tots els sumaris pendents i que després, es jubili.
LLUFA PER LA HISTÒRIA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
LLENYA, MÉS LLENYA
Espanya compra material bèl·lic a EEUU
Cinquanta-un míssils, vint-i-quatre estacions de llançament i quatre de control. Sistema Patriot (la paraula ho diu tot). La factura del Super a caixa s’eleva a dos mil sis-cents milions d’euros, menys vals de descompte i trenta números pel sorteig d’un tanc amfibi. Amb aquesta quantitat no queda un pobre sense sostre, sense sopa i sense vacuna en tota Espanya, però aquesta és una altra qüestió i no gaire patriòtica.
La despesa era necessària. Els militars fa temps que no desemboliquen regals i s’apropen els Reis. La propera compra està previst que vesteixin a la Guàrdia Civil amb tres-cents mil tricornis, i quaranta mil coloms missatgers.
El Ministeri de defensa treballa a preu fet per saber on podran posar tot el material nou. Els hangars estan plens i als Monegros hauran de tallar els dotze arbres que quedaven per fer lloc als tancs, drons i autocars que s’havien comprat al gener passat.
Una altra possibilitat seria agafar tota aquesta ferralla, la del gener, i vendre-la a qualsevol país que estigui en guerra (pràcticament tots) però Espanya no té avions de suficient capacitat per fer el transport i si han de venir a buscar els tancs els qui els compren i dedueixen de l’import final el transport, no paga la pena vendre l’arsenal ni com a ferralla.
Una darrera possibilitat fora utilitzar el material comprat en pràctiques per elevar la moral de la tropa. El Ministeri ja ha decidit el lloc on llençar els míssils, concretament a Catalunya sense especificar si a nord o sud, est o oest, però Catalunya a la fi. Ara només queda preparar als soldats i oficials per saber com funciona el sistema Patriot, perquè si no ho tenen clar, l’arsenal podria obrir forat –i dels grans– a qualsevol territori espanyol. I això sí que no.
I no s’ha d’oblidar que pel proper desembre, Espanya ha de comprar, sí o sí, material a Rússia, per compensar. És el que té la diplomàcia.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
CIUTADANS, LA GENERALITAT VETLLA PER VOSALTRES
Un funcionari de la Generalitat creu que seria bo prevenir les sequeres
Recorden els més vells de la ciutat (dos o tres) que la Generalitat emetia per radio l’avís d’un possible bombardeig al crit de “Ciutadans la Generalitat vetlla per vosaltres”. Malauradament gairebé sempre avisaven quan els avions feixistes ja eren de tornada a Madrid.
I què tenen a veure els collons amb els rosaris? Doncs res, però no deixa de ser un paral·lelisme. A començaments d’octubre de l’any de gràcia del 2023, després de gairebé tres anys de no caure una gota d’aigua, quan les vaques mengen “ensaladilla” russa perquè no tenen palla, quan es recuperen els esquelets de tots els suïcides que s’havien llençat al pou des del segle XVIII, i quan ja torna a parlar-se de portar vaixells plens d’aigua del Roina, un funcionari, un heroi podria dir-se, ha tingut una brillant idea, “més que solucions d’emergència, potser caldria prevenir les properes sequeres”.
Aquests tio és un geni. Segur que el foten fora abans dels Nadals. Però és igual, ja ha donat la idea. Ves a saber si es converteix en llavor.
La història catalana belluga més a cop de fals que d’estratègia. Aguantem, aguantem i un dia trenquem les cartes i reneguem. És el que ha passat a Badalona. Feia anys que tenien una fuita d’aigua important. Tan important que als tres mesos els nens ja feien peu quan els pares omplien la piscina. Els badalonins s’anaven emprenyant però les autoritats, tot i reconèixer la pèrdua d’aigua en temps de sequera apel·laven a la manca de pressupost per endegar l’obra faraònica que suposava taponar la canalització afectada. Fins que un dia, un paleta i el seu aprenen, tips de no poder dutxar-se després de la feinada diària, van anar un diumenge al lloc de la fuita. Van agafar una mica de ciment i alguns draps vells de cuina i en mitja hora Badalona recuperava milions de litres d’aigua.
Solucions com aquesta, aparentment fàcils podrien regenerar cuines, banys, rius, llacs i si m’apuren, platges. De moment la Generalitat va estudiant la manera de portar aigua d’altres països. Però esperem, els catalans estem molt fets a l’espera, que les intel·ligents paraules del funcionari cessat, serveixin per avançar un pla general de prevenció de la sequera. Amen.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
UNA FORQUILLA ENTRE ELS 50 MIL I ELS 350 MIL
Manifestació en contra l’amnistia a Barcelona
Germanor entre Sarrià i la perifèria barcelonina. La negativa a una amnistia ha unit als dos extrems socials. Els de Sarrià anaven com sempre, fets un cromo. A destacar els talons alts de les senyores molt apropiats per a manifestacions d’alta durada. Entre els perifèrics, samarretes imperi i transistors. Tots s’unien com una sola persona embolicats per la bandera espanyola. Bonic. Entre els manifestants una nodrida representació de Palos de la Frontera, bella ciutat andalusa que està a mil noranta cinc quilòmetres de Barcelona (10 hores i mitja d’autocar).
Segons els convocants, tota Catalunya ha sortit al carrer.
MANA QUI MANA
La tercera personalitat política de Noruega és un pingüí
Encara hi ha esperança. Un pingüí ha arribat fins el tercer lloc en l’escala de comandament noruec. Com a mínim, menjarem peix. El pingüí sempre impecablement vestit i amb pas segur, dóna dignitat a la filera de polítics que el segueixen. En les reunions ministerials, quan diu sí aixeca l’ala dreta, quan és que no, l’esquerra. Només un dubte enfosqueix la bonica notícia. No sabem si el càrrec és hereditari, a lo monàrquic, o republicà via eleccions i tampoc sabem qui el vota, si els homes o els pingüins. Per la rest, de conya.
GIR COPERNICÀ
Ana Rosa Quintana elogia l’orgasme
És el que té, situar-se a l’extrem de les coses. Un dia s’acaba l’espai i caus pel precipici... o fas un gir brusc cap a l’altre costat. La Quintana poc amiga de les alçades, ha fet el gir, però ha caigut de cul. Porta masses anys fent el programa des del “Valle de los Caídos” parlant de la bondat franquista perquè ara els seus seguidors, acceptin que parli d’orgasmes. Només havia parlat de sexe una vegada per assegurar que els d’esquerres no trempaven. Si jo fos d’ella, aniria a orgasmar a una altra banda.
TARRAGONA I ELS COMPTES DE L’AJUNTAMENT
El batlle, Rubén Viñuales, té por que l’Ajuntament faci fallida
Mira per on vulguis però ningú ho entén. Tarragona necessita 14 milions per fer front a la despesa corrent, és a dir, al conjunt de serveis públics que es presten a la ciutat.
El batlle cria a sometent a tots els partits i assenyala culpables l’increment de l’IPC, l’augment del preu de l’energia i de la inflació. Però també ha dit que sí que té diners per a inversions, però no per a despesa corrent.
Els tarragonins, desesperats amb ell, han proposat donar la meitat del seu sou a l’ajuntament sempre i quan ell foti el camp.
RODALIES NO RODA NI AMB RODES DE FUSTA
Preguntes sense resposta
Cada vegada que Rodalies deixa de funciona, com aquell que diu cada dia, els usuaris busquen culpables de l’alteració de la seva rutina diària. Renfe és el nom que primer ve a la ment, si bé Adif té molta responsabilitat en un servei que està parcialment traspassat a la Generalitat de Catalunya. Però, ¿quines competències té cada organisme?
Fa 13 anys, governava el tripartit amb el president José Montilla i Joaquim Nadal com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Els treballadors de Renfe sempre van desconfiar del nou patró i els viatgers no van notar cap millora en el canvi de titular. La Generalitat es va quedar horaris i tarifes, res més. Cal més explicacions?
NI ELS TIGRES ES MENGEN MÚTUAMENT
Una votació orgàstica de l’extrema dreta republicana americana
El president de la Cambra de Representants dels Estats Units, Kevin McCarthy, ha caigut degut a una votació històrica. El republicà sempre cavalcava el tigre de la política d'extrema dreta nord-americana liderada per Donald Trump per complir el seu somni de convertir-se en president de la Cambra de Representants.
Ara, el tigre es va girar i se'l va menjar. El 55è president de la Cambra de Representants dels Estats Units ha estat destituït en una votació promoguda pels rebels del seu propi partit. Aquests estaven rabiosos i han guaitat durant nou mesos el moment de la seva venjança.
McCarthy va reprimir els seus intents de bloquejar-lo, va aconseguir el càrrec més poderós al Congrés, però era una realitat incòmoda. El control d’aquest poder penjava del caprici dels extremistes del seu partit que han preferit calar foc a la seva casa.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
DIA MUNDIAL CONTRA LA PENA DE MORT
LA FORMA MÉS EXTREMA DE TORTURA
VINCULADA AMB ELS MALTRACTAMENTS I LES TORTURES
PROHIBIDES PEL DRET INTERNACIONAL HUMANITARI 
Télécharger en PDF 
