13 juin 2025
La traduction en français sera bientôt disponible
SEGONA PÀGINA
L’OS I LA FIGA
Reunió de Presidents autonòmics a Catalunya
Tot va començar per la figa. Va notar que entre les cames tenia uns plecs per on treia sucs i li donaven plaer. Al tercer dia de vida, la Isabel X –personatge anònim entre els anònims– va saber que els plecs eren i serien la seva arma. Amb el pas del temps ha anat millorant-la i –el més extraordinari– probablement sense utilitzar-la massa. La Isabel X ha sabut traslladar el poder de la figa arrugada, a la gestualitat més innocent, en una mirada, en un joc de llavis que pugen i baixen, en un somriure pecaminós, i una llengua esmolada tant quan parla com quan la imagines donant-se.
Amb aquestes armes, Isabel X va entrar en el món de la política. L’únic món que, apart el de fer cantonades, no necessita de millors capacitats. Cas d’anunciar-se en una Web porno, la Isabel X, seria la cruel dominadora, però al dedicar-se a la política se la coneix com “l’ama d’Espanya”.
La gran diferència entre els polítics i les polítiques és que ells van necessitats de figa mentre que elles la tenen. És molta avantatge. Isabel X va prendre partit fa molt de temps; el partit escollit va ser el de la seva figa però com que la política és cosa compartida i una figa no dόna per tota la població, va haver d’emparar-se en un partit. No va trobar entre el ventall d’opcions democràtiques, més que un grup de dreta que són els més proclius a condemnar el sexe mentre l’ensumen i es va fer d’aquests, el XX (partit anònim entre els anònims). Com a bona mantinguda cristiana, la Isabel X s’ha follat al partit que li dόna empara i a l’altra meitat d’Espanya però encara no ha aconseguit la totalitat desitjada.
La figa però ja no és el que era (tot envelleix) i per això la Isabel X, ha activat les seves capacitats gestuals i també verbals. No n’estic segur però juraria que l’Ama de Espanya, va fer acte de presència a la reunió política celebrada a Barcelona on va exhibir un espectacle ple de màgia i pornografia gestual on apareixia i desapareixia insultava i esgarrapava. Políticament tothom sabia que la reunió seria un fiasco. No es va aconseguir ni un sol acord. El P.P. té dos objectius, descavalcar al PSOE del poder i seguir la figa. Espanya s’afegeix a la cua de països sense futur.
TERCERA PÀGINA
DE RESERVISTA A PRIMERA LÍNEA DE FOC
Qui m’ho havia de dir?, paraules textuals de Leire Díez
Mai no sabreu si el que escric és veritat o mentida, jo tampoc. La cosa pública és tan complexa que en prou feines saps a quin partit representes.
Jo diria que sóc una bona dona. De joveneta tenia creences i esperances. Ja no sóc joveneta i m’interessa més la meva compte bancària que el canvi climàtic.
He mirat a Vikipedia i no diu si estic aparellada o no. En cas d’estar-ho puc assegurar que la parella no em treu el son. La política, en realitat tampoc, però sempre pot tocar-te el número complementari i rascar alguna cosa.
De lampisteria puc jurar que no en tinc ni idea, d’embolicar la troca sí. M’agrada. Et fa sentir més important. Des d’una vocalia de poble és difícil sobresortir i cal inventar-se’n alguna. La meva investigació és real i no. Pel que recordo vaig intuir alguna de les males pràctiques que envolten qualsevol taula política i vaig pensar que m’ompliria les tardes del diumenge escrivint un informe i al final m’anomenaven secretària d’alguna cosa. Per ètica política no us diré quines informacions he aconseguit recopilar i quines m’he inventat. Sigui el que sigui, a hidrocarburs hi ha marro. Els jutges no són “trigo limpio”, la policia tampoc i el Balas només amb el nom ja paga. El que volia dir; que no diré la veritat però que tampoc és massa important. Jo no he arribat mai ni a les portes d’un ministeri i així poc merder pots fer. Jo sempre he estat un peó reserva.
Si voleu un consell, ocupeu-vos de coses més important i deixeu-me en pau.
UNA MINA DE POBRESA
Els mestres de la Mina demanen protecció
La Mina és un barri a les afores de Barcelona creat artificialment per eradicar mitjançant reial decret, zones com el Camp de la Bota, la Perona o d’altres on vivien en barraques bona part de l’immigració dels seixanta. La solució com tantes vegades va ser pitjor que la realitat existent. Es va passar de les barraques a edificacions de deu pisos absolutament deficients en construcció i serveis. I la gent va seguir sent marginada. Fins ara.
Que amb el sentit de ciutat i societat que impera a casa nostra la Mina sigui un problema, era d’esperar. Que alguna vegada abans de fer un projecte de neteja es pensi amb la gent que entaforem en espais d’aquests tipus, és, pel que sembla, utopia.
I mentre, “problemes” i reaccions massa infantils. La Mina és una mina de delinqüència, ho sabem tots però els seus habitant es queixen quan hi roden una pel·lícula sobre marginalitat. Pell massa fina.
Els mestres de l’escola pública de la Mina, haurien de saber alguna cosa del seu destí. No van a Pedralbes, van al pou de la societat on són freqüents mostres d’agressivitat. Cal demanar suport psicològic per enfrontar-se als habitants de la Mina?
QUARTA PÀGINA
UCRAÏNA CONTRAATACA A RÚSSIA AMB ÈXIT
L’Andreu, l’espia català, entra en escena
Ucraïna sorprèn Rússia amb l'atac més gran contra els seus avions de guerra, com el Tu-95 i el Tu-22, que Rússia utilitza per disparar míssils de llarg abast contra Ucraïna.
Són constants els atacs russos contra les ciutats ucraïneses i les infraestructures civils per aniquilar tota resistència i prosseguir la guerra. Ha estat aquest darrer primer de juny que s’ha produït un punt d’inflexió amb l’atac ucraïnès anomenat "Teranyina", que ha suposat la destrucció de 40 avions, bombarders estratègics; un cop molt dur a la capacitat nuclear russa.
Els drons, que no van causar cap víctima mortal, van ser llançats amb control remot des del remolc de camions de gran tonatge, contra quatre bases militars, la d’Irkutsk, a Sibèria, a 4.300 quilòmetres de les línies del front, la de Dyagilevo, la de Ivanovo i la d’Olenya, a Murmansk.
Els comandos d’actuació ucraïnesos van poder retornar tots al seu país. Aquest atac bèl·lic equival a la destrucció d’un 30% d’aquests bombarders, amb un cost de més de 2.000 milions d’euros.
Feia ja mesos que aquesta brillant operació s’estava preparant, per frenar els atacs russos i aconseguir la pau. Darrere de l’operació, hi ha un gran estrateg, un gran home de pau, amant de la llibertat dels pobles i la solidaritat humana. Es tracta de l’Andreu, l’espia català, l’home més buscat pels serveis secrets de Putin. L’home de les mil cases que mai se sap on rau, i sabem que fa poc va passar uns dies a Catalunya, a Sant Andreu de la Barca i a un poble del Baix Montseny.
L’operació "Teranyina", tanmateix, possiblement no hauria tingut un èxit tant rotund, sense la col·laboració abnegada de les dones i homes de la clandestina BOAC, organització llibertària i antimilitarista russa, autora de nombrosos sabotatges i actes de resistència al règim de Putin.
L’Andreu segueix incansable treballant per la fi de la guerra i amb l’objectiu de destruir els drons, bombes i míssils que assolen Ucraïna, amb l’objectiu proper de neutralitzar els míssils dels creuers russos del Mar Negre.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
EIVISSA I LES ESCOMBRARIES
Em miro els turistes i estic content
A Eivissa, els residus són el reflex del nostre model de consum. Són un símbol dels excessos que fem i de les desigualtats que tolerem malgrat tinguin un alt potencial de transformació i reutilització. A l’hora actual, la seva gestió és un repte important des del punt de vista mediambiental, social i econòmic. Molt bé, ja hem dit el que hauria de ser...
A Eivissa, l’augment espectacular de residus indica una societat centrada en l'adquisició i l'ús d'objectes d'un sol ús amb una mala gestió que provoca contaminació de l'aire, l'aigua i el sòl, amb conseqüències perjudicials per a l'entorn i la salut del eivissencs.
Però tornem al que hauria de ser: Els residus no només són a eliminar sinó que també poden ser una font de matèries primeres per a la producció de nous objectes o d'energia. Però a Eivissa la producció i la gestió dels residus revelen les desigualtats socials i els illencs estan desfavorits i exposats als riscos associats a aquesta mala gestió. Una gestió que suposa un cost important per a les administracions locals i les empreses que ho paguen amb els diners de la població. Sembla fàcil pensar que una bona gestió podria permetre estalviar diners, especialment reduint la producció de residus i desenvolupant el reciclatge. Però, en definitiva, la gentrificació turística ho fa impossible i la gestió dels residus és el repte principal mediambiental. Els turistes són pur consum i els que manen no volen repensar el nostre model de consum i adoptar pràctiques més sostenibles.
En resum, els residus són un fenomen complex que revela les forces i les debilitats de la nostra societat. Una gestió eficaç és essencial per preservar el medi ambient, millorar la salut pública i fomentar una economia més sostenible. Però, hi ha algú capaç de canviar el rumb?
I ARA QUÈ FAREM ELS MASCLES ALFA?
Pàgines Web porno, fan vaga
El control que les autoritats politico-socials imposen als mascles de tota la vida està arribant a límits constitucionals. No podem fer res del que ens agrada i marca com a grup dirigent. No podem fumar, ni beure, ni piropejar a les dones, ni tocar-les. Això què és? Els mascles alfa estem en perill d’extinció. El carrer és pura repressió. No podem ensenyar les plomes de colors que han fet avançar el món, els nostres costums, la nostra cultura. Com qui diu no podem ni sortir de casa. I ara, a sobre, quan en prou feines podies rememorar des de l’habitació de casa els teus costums veien una miqueta de porno, van les pàgines subministradores i fan vaga. I ho entenc. Els hi estan fent la vida impossible a les pobres Web. Han de controlar l’edat dels clients, han de tenir el certificat del bisbat, de comissaria, dels pares i les avies. Oh, diuen, és que els nens no poden veure pornografia. Ah no? Per què no? Que han de sortir tots fills de Maria? Els nanos han de trempar com més aviat millor, si no se’ls hi queda petita.
La societat està perdent aquell sabor a jungla que tenia, massa desodorant. Massa mascle tancat a la cuina pelant alls. Massa preguntar a la dona que si en té ganes... què vol dir que si en té ganes? Per què coi va crear Déu a la dona?
Al final haurem de votar a l’extrema dreta. LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
EL P.P. COMENÇA LA GIRA D’ESTIU
En una setmana dos espectacles, la reunió de presidents i la mani
La dreta dirà el que vulgui, però la democràcia els hi ha anat bé. Abans en prou feines tenien festes i apart Nadal, la majoria eren tristes (setmana santa, tots sants, dia dels difunts, divendres de quaresma...). Ara, es foten dues festes en una setmana.
Aquesta vegada han ampliat l’auditori. Han abandonat el palau de Pedralbes per anar a la plaça pública de Madrid. La plaça no la van omplir malgrat portar gent de tota l’Espanya espanyola, però estan contents. Al cap de taula hi havia el bo i millor de la secta. D’Aznar amb senyora fins a l’Ayuso sense parella i Feijóo al mig. Molt de color a la plaça. Una festassa del més ranci llinatge.
La festa va començar amb un insult a pancarta oberta “Màfia o democràcia” que era un eslògan cridaner però no massa encertat perquè la majoria de manifestants van estar tota l’estona cridant màfia, màfia pensant que la màfia eren ells. Quan els líders van explicar el doble sentit de la consigna, la cosa va millorar.
Especialment brillant, com sempre, el futur president Feijóo que va deixar a Sánchez fatal acusant-lo sobre tot d’anti demòcrata i rematant la idea amb una conclusió força convincent però no del tot certa. Va dir Feijóo que a Sánchez ningú no l’havia votat per fer el que estava fent. Segur?
La joia de la festa però i com sempre va ser l’amiga de Feijóo. Ayuso just agafar el micròfon va assegurar que Espanya no és plurinacional i que si no t’agraden els toros, ni ets espanyol ni res i que millor que t’exiliïn. Va ser molt aplaudida.
Una cosa és veritat, el P.P. s’ha posat al dia. El seu llenguatge actual és el de l’esquerra. El P.P. demana democràcia, honestedat, transparència, veritat... o sigui tot el que ni tenen ni s’espera que tinguin perquè la dreta honesta encara no s’ha inventat. Potser el temps que tot ho arregla farà que apart robar el discurs a l’esquerra, el P.P. proposi alguna llei d’esquerres i que no s’oposi com fis ara a la revalorització de les pensions, o l’increment d’impostos a les grans empreses, o a favor de l’habitatge... Coses més sorprenents s’han vist. Cal no perdre l’esperança. Déu és gran.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
EXPLOSIÓ PATOLÒGICA
Coses del TACO (Trump Alwais Chickens Out)
Ens ho diuen fa vint anys i no ho creiem. Aleshores teníem veritats absolutes. Una d’elles era la potència i capacitats dels grans estats per evitar el retorn a la edat mitjana. Líders, parlaments, Tribunals Suprems i Organitzacions com la ONU o la Unió Europea donaven una sensació de seguretat en la que ens deixàvem engronxar. Ningú no pitjarà el botó nuclear vermell, dèiem confiats. Doncs no, amb un sol boig i molts ignorants n’hi ha prou per tornar al terror.
La situació és més greu del que pensem perquè una conjunció planetària, el canvi climàtic i les pandèmies més recents han germinat en una considerable banda de bojos liderant el món. Putin i Netanyahu podrien ser-ne bon exemple però la seva tendència és més criminal que patològica. La fam de matar és pels humans una característica cada vegada més normal. A la Casa Blanca Americana però s’ha concentrat una densitat de sonats altament explosiva.
Volíem parlar aquesta setmana de la esbatussada entre el TACO i el seu amic/enemic Musk. Íntims, separats, acusats, amenaçats. Guillats totals. La demència però no dόna treva i la febre que pateix Trump va fer-li signar un nou decret per expulsar migrants i una nova tècnica, absolutament inhumana de fer-ho. S’enxampa a l’immigrant al mig del carrer, se’l carrega a un cotxe policial i d’allí a un avió que el portarà a no se sap on. Pura brutalitat. I encara més, quan la població protesta per aquesta forma forassenyada de neteja ètnica, sense encomanar-se ni a Déu ni al Governador, Trump envia a la seva força nacional (una mena d’exèrcit jubilat però de mala llet contrastada) a controlar i reprimir les protestes.
En una setmana dos atacs de deliris desenfrenats. Si fem recompte des de gener, el TACO ha estat més d’una vegada a punt d’enviar el món a la merda. Li queden tres anys de mandat. Ho aconseguirà. I si USA va a la merda, arrossegarà a mig món i part de l’altre.
Si voleu conèixer el nostre futur (i no ho aconsello) mireu la sèrie “American Primaveral”. Tal qual ens veurem quan Trump, el TACO, deixi la presidència per defunció forçosa.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
REVOLUCIÓ ALS RUSCOS
S’escapen d’un camió dos-cents cinquanta milions d’abelles
I què? preguntarà algú de vosaltres. Doncs res però si tinguéssiu una mica de vena poètica en podríeu estar parlant tot un cap de setmana. Les abelles, les treballadores infatigables, les víctimes del robatori humà més sistemàtic, els insectes més criticats i temuts per les seves picades malgrat pol·linitzar mig planeta, han despertat i han escollit la llibertat. A partir d’aquí la imaginació pot volar en direccions diverses. Uns pensaran que en la seva venjança deixaran a mitja població enverinada fins el coll, altres poden pensar que fundaran una colònia autònoma i la mel que fabriquin se la menjaran elles. Els que no tenen ni imaginació ni poesia i que llegeixen el diari, sabran que les van enganxar i tornen a ser esclaves. Vosaltres mateixos.
BIPOLARS
De la joia de la victòria, a la vergonya de les desgràcies
Només l’home/dona/criatura, converteix l’alegria en drama. El PSG guanya la Copa d’Europa de futbol per primera vegada. París, França i part de l’Àfrica es sent rica i plena. Quina joia, quina gatzara. Unes hores després, els seguidors del PSG surten al carrer i comencen a cremar tot el que tenen davant i a saquejar botigues, la policia carrega contra els seguidors del PSG i els hospitals s’omplen de policies i seguidors. Magnífic. És aproximadament, com celebrar un casament amb tanta eufòria que acabes matant a la núvia. I tantes escoles que tenim i instituts i universitats i mestres i professors i estudiosos en la conducta humana. Potser que estalviéssim el pressupost de cultura i el dediquéssim a plantar arbres i cada un de nosaltres pugés en un i tornéssim a començar.
MATAR TAMBÉ DE GANA
L’Estratègia de Netanyahou
Mentre les matances per bombes i a trets segueixen per part de l’exercit israelià a tot Gaza contra els civils palestins, els que viuen al nord del territori, degut a que el govern israelià restringeix l’entrada d’aliments violant les lleis internacionals, moren de fam. Els infants són les primeres víctimes d’aquest assassinat quasi massiu.
Sembla ser que a Netanyahou això no li produeix ni fu, ni fa malgrat que com a jueu hauria de conèixer els infants morts de fam dels guetos nazis. Ho potser que s’inspira amb això?
DESPRÉS DE CAURE DE CUL: DEMPEUS
La CUP ressuscitarà o és el tret de gràcia?
Un nou partit independentista es posa dempeus per combatre el "processisme", el rival de Lluís Llach a la presidència de l'ANC és un dels portaveus de la formació.
Després del rebuig dels socis de l'entitat independentista a impulsar una candidatura electoral a les eleccions passades i que la nova direcció comandada per Lluís Llach s'hi presentés per evitar que ho faci en el futur, aquest corrent ha mogut fitxa per evitar que el votant desencantat opti per la xenòfoba Aliança Catalana o per quedar-se a casa.
Una alternativa a JUNTS, ERC i la CUP o un cul de sac?
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
STEPHEN MILLER ÉS EL CERVELL MALALT DE TRUMP
I DE LA POLÍTICA ANTI-MIGRATORIA NORD-AMERICANA
L’ARTESÀ DE LES EXPULSIONS MASSIVES
QUE HA SUSCITAT LA REVOLTA A CALIFÒRNIA 
Télécharger en PDF 
