17 novembre 2023
La traduction en français sera bientôt disponible
EL MERDER D’ESPANYA
Oposició de la dreta a tot el que no sigui la dreta
La setmana passada vàrem esperar fins el darrer moment per poder confirmar o no l’acord entre PSOE i JUNTS. Aquesta setmana esperem fins els darrer moment per si podem confirmar-vos la inauguració oficial de la nova guerra civil a Espanya. De moment no n’hi ha, però no defalliu, amb paciència hi arribarem.
Sánchez ha aconseguit el que volia, pactar amb tots els partits excepte P.P. i VOX i ara mateix estan a punt de començar les votacions definitives que guanyarà per majoria absoluta. El que no se sap és quan apareixerà el primer salvador de la pàtria però està al caure.
La dreta està cremada. No és que ells vulguin fer mal però van tant cremats que les espurnes els surten descontrolades. Només que una espurna d’aquestes toqui una fulla seca –i tenim molta fullaraca– comença el crematori.
De moment la dreta s’ha concentrat en l’aquelarre inicial de qualsevol sacrifici. Han tret a Déu (diuen que és Espanyol), a la Verge, les novenes, els rosaris, Espanya, (diuen també que la Bíblia ja parla d’Espanya i en parla molt bé). L’arsenal místic ja ha sortit.
La bronca hi ha estat de sempre. Ahir mateix la Presidenta Ayuso va dir fill de puta a Sánchez i Abascal traïdor i Feijóo lladre, seguint el to propi de l’extrema dreta quan intenta parlar però els nervis se li enganxen al pap.
En paral·lel, ja tenim també al Guàrdia Civil oferint la seva darrera gota de sang per salvar a la pàtria i com a darrera aparició estel·lar, els jutges amb toga i tot s’han manifestat davant els Tribunals.
Què voleu que us diguem? Les coses estan així. Com acabaran, encara no ho sabem, la propera setmana esperarem fins el darrer moment per donar-vos informació... si podem. De moment, si sou espanyols però sabeu llegir, millor que agafeu vacances, però si sou estrangers aprofiteu per venir a Espanya. Us podeu saltar els monuments, l’espectacle està al carrer.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
DE LA CONVERSIÓ DE ST FERNÁNDEZ DIAZ
Fernández Diaz vol que el tribunal impliqui al P.P. en el cas Kitchen
Ave Maria Puríssima.
Sant Pau va caure del cavall, Sant Pere de la barca, Santa Cecilia de Monteagudo d’un cirerer florit i servidor he caigut del balcó. Sortosament era un principal i he caigut sobre dos guardaespatlles. Encara que els metges diuen que ha estat una ruptura encefàlica jo em sento bé, com sempre.
No tinc molt clar –he perdut una mica la memòria– si vaig caure accidentalment, em van empentar accidentalment o si van intentar matar-me, però és igual. L’àngel Paco, que no recordo si es diu Paco o Juanito o Marcelino, va protegir-me com sempre.
Raons per les que podia caure accidentalment: la beguda. Porto quaranta set anys confessant la meva addicció a l’orujo. Trontolles, mires un colom per si és l’Esperit Sant, t’abraones sobre la barana i te la fots. L’empenta accidental només podria venir del servei. Fa anys que em tenen ganes. Són tots emigrants però em convenia contractar-los per estar bé amb la parròquia. Si l’empenta va ser voluntària, no hi ha dubte, ha estat el P.P.
Són uns mal parits els del P.P. i mira que vaig trobar-m’hi com a casa però es van passar. Tenien la merda al coll i van i em diuen que em presenti com a cap de turc i que al ser del P.P. no em passarà res. Doncs porto trenta tres declaracions judicials i no sé quants articles declarant-me home de poc fiar. I ells que ho van emmerdar tot? Per què no declaren ells?
El mateix àngel de la Guarda va dir-me una vegada: mira tito, una cosa és ser bo i tu ets bo, però t’estan fent passar per tonto i això no ho pots permetre. El primer és la dignitat i per això ara he demanat al Tribunal Superior que si em volen tornar a jutjar per totes les cabronades que vaig –i les vaig fer– que acusin també a la direcció del P.P. Jo només complia ordres al servei d’Espanya.
Si em trobo a algun dirigent del P.P. al cel, li foto una hòstia a l’àngel de la guarda que perd les ales.
LA GARSA PROSTÀTICA
VIDAL-QUADRAS DÓNA LA CARA PER ESPANYA
Atemptat a Vidal-Quadras al barri de Salamanca
El barri de Salamanca de Madrid, es pot llepar. El bo i millor de la capital viu allí. Gent que no embruta perquè cada dia estrena sabates. Fins que l’Aleix Vidal-Quadras, els hi esquitxa tot de sang. ¡Catalán tenía que ser el muy guarro!
En honor a la veritat Vidal-Quadras no va tenir cap culpa al trencar la secular pau del barri. Ell anava pel carrer i un sicari li va disparar a la cara. Una vegada més, Vidal-Quadras va donar la cara per Espanya i van... la tira. Hi ha gent predestinada, ell n’és una. De petit, com tota la gent de dretes era apolític, quan va veure que Franco ja no tenia res a fer, va començar a posar-se en política. PP al començament, fundador de VOX més endavant i tot, tot, per salvar a Espanya. En el seu darrer missatge abans de patir l’atemptat, va escriure arran l’acord de PSOE i Nacionalistes: “Nuestra nación dejará de ser una democracia liberal para convertirse en una tiranía totalitaria. Los españoles no lo permitiremos”. Però no va ser ni el PSOE ni Puigdemont els que van disparar, malgrat les primeres insinuacions de VOX. Va ser, segons creu el mateix Aleix, un sicari relacionat amb l’Iran.
Amb Iran??? Què fa Vidal-Quadras a l’Iran? Quina relació té amb l’aferrissada defensa d’Espanya? Misteri. Els seus amics parlen de que l’empremta democràtica de Vidal-Quadras, l’ha convertit en fidel servidor de la llibertat no només a Espanya sinó al món sencer. Difícil de creure. Vidal-Quadras amb atemptat o sense és un cretí afònic. Un fill pròdig de la més alta burgesia catalana que es va fer gran anant contra la seva terra, un inventor de trames imaginades que li han donat nom i poder a l’Espanya de sempre. Seria bonic saber les causes exactes per les que un sicari baixet li va disparar un tret, o dos, però ens temem que ni tindrà res a veure amb la lluita per la democràcia d’Iran, ni al final coneixerem la veritat. Que es recuperi aviat i pugui seguir mentint.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
ON ÉS AHED TAMIMI?
Una jove palestina de la resistència empresonada de nou
Fa pocs dies, a Nabi Salih, petit poble a 20 Km de Ramal·lah, una jove palestina va ser segrestada per l’exèrcit israelià, de matinada mentre dormia. Acusada de publicar missatges a xarxes socials incitant al terrorisme contra els colons israelians. Ahed Tamimi, de vint-i-dos anys.
Ja quan tenia onze anys s’encarava amb els soldats alçant els punys, als catorze va intentar alliberar el seu germà quan era detingut al carrer i als setze va bufetejar dos soldats que van entrar al jardí de casa seva, fet pel qual la van empresonar durant vuit mesos. I per tot plegat ha esdevingut un símbol internacional de la lluita per la llibertat del seu poble i de totes les dones d’arreu del món que lluiten contra tot tipus d’opressió.
La Cisjordània palestina, on ella viu, està sotmesa cada cop més a les ocupacions il·legals, detencions i assassinats pels colons militars israelians. Només el darrer mes. Que han iniciat una nova etapa colonitzadora, que ha culminat amb més de 2.500 palestins detinguts de manera indefinida i sense càrrecs ni judici, i amb més de 200 assassinats amb enderrocs de cases i assaltaments de camps de refugiats. Heu ací que el poble jueu, víctima del genocidi nazi de l’Holocaust ha esdevingut el botxí en l’actualitat d’un altre poble mitjançant un poder governamental totalitari, supremacista i colonial que exerceix una brutal repressió sobre els palestins.
Què volen aquesta gent que truquen de matinada? On serà a hores d’ara Ahed Tamimi? Què se n’han fet de tantes dones que s’han alçat dempeus arreu del món contra la barbàrie i l’opressió? Dones lliures, que són llavor de llibertat i que ens mostren amb dignitat i valentia el camí de la revolta en les nits perdurables del temps que malauradament ens acompanya.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
GARCÍA-CASTELLÓN, EL JUTGE
Un jutge imputa a Puigdemont per delictes de terrorisme
Just, just quan els diferents negociadors de PSOE i JUNTS queien de son al sofà a dues passes d’arribar a l’acord d’investidura, un Jutge, va decidir imputar a Puigdemont per delictes de terrorisme. Oportú, el noi.
Tant oportú com les seves intervencions en pràcticament els casos més importants dels darrers anys (Banesto, Púnica, Lezo, Villarejo) o com l’arribada a l’Audiència Nacional entre altres coses, sembla, perquè al PP li feia por enfrontar els casos de tot tipus que l’acusaven, amb el jutge Velasco. Tant oportú com els oblits o retards o retocs que feia quan la premsa afectava a membres de la dreta. Realment un noi oportú que respon al nom de García-Castellón.
La carrera de García-Castellón sembla extreta d’una antologia de novel·la negra. Si més no, en té tots els ingredients. Té tants ingredients que només en una novel·la o a Espanya un individu amb aquestes característiques pot seguir fent la seva feina. Fora de la imaginació literària o de la corrupció espanyola al protagonista d’aquesta història l’enxampen al segon capítol.
Estem però a Espanya, no podem oblidar-ho i aquí és normal –encara que no moral– que la gent més dependent del poder parli d’independència, que el més sospitós reclami transparència i el més parcial justícia.
La convivència entre García-Castellón i la dreta o la extrema dreta, faria avergonyir a un bidell de Ministeri recomanat per un subsecretari. La procaç coincidència de les denúncies del jutge en moments de tenses converses per definir el govern d’un país són absolutament incompatibles amb l’exercici d’una professió, de qualsevol professió.
Per sort la carrera de García-Castellón acaba. No per la seva parcialitat, només per edat. Ja és gran i haurà de jubilar-se sempre que la seva dreta mani algun dia i li doni carta blanca per seguir impartint justícia.
LLUFA per ell i els que l’agombolen.
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
FILLS DE BONA FAMÍLIA
El nen de Conde-Pumpido entra i surt de la presó com si fos un carterista
Potser seran els pobres de solemnitat, potser els que han de cobrar alguna indemnització o els que han estat desnonats, potser algun polític d’esquerres, però diguin el que diguin, la justícia a Espanya no és lenta. És collonuda.
El nen de Conde-Pumpido va ser denunciat i empresonat per suposades agressions a una noia brasilera. Algun error va haver-hi perquè el nen de Conde-Pumpido no havia d’entrar mai a la presó. Això ho va tenir clar la jutgessa que només conèixer els fets, es va reunir amb el nen, advocats i altres eminències i va decidir que no, que ella no es podia creuer que aquell nen tan bufó pogués agredir a cap noia, ni que fos brasilera. El nen ja està en llibertat.
Potser caldria recordar però no al nen sinó al seu senyor pare, don Cándido Conde-Pumpido, curiosament President del Tribunal Constitucional que és aquell organisme a partir del qual només pots clamar a la justícia divina. No hi ha ningú per sobre del Tribunal Constitucional i el President és el pare del nen que segons la jutgessa NO va agredir a cap noia.
Veieu? El que podia ser un cas complicat, una mica com el d’aquell jugador de futbol que segueix com a preventiu, amb el fill del Sr Pumpido ja està demostrat, jutjat, tancat i arxivat.
El més bonic del cas és la intuïció de la jutgessa. Molta psicologia cal tenir per veure un rostre, escoltar una veu i decidir que el subjecte és innocent. I molta confiança cal que tinguin els companys de la jutgessa per acceptar sense altra prova que les seves intuïcions són certes.
Si tens molt mala intenció, es podria argumentar que potser la resolució del cas tindria a veure amb el parentesc del nen i el seu pare, però això són ganes d’emprenyar i mai no voldríem fer una cosa així.
Si alguna vegada al nen el troben introduït en les vagines d’algunes dones ja se sap que les violadores seran elles.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
CAP A LA SUÏSSA, CAP A LA SUÏSSA
Empresaris catalans van a Suïssa per aprendre de negocis
Emprenedors empresaris catalans, afiliats sota l’engrescador nom de FEM.CAT, que ja dóna ganes d’apuntar-t’hi, han decidit anar a Suïssa, aquell país tan net i puntual, on darrera de cada porta hi ha una caixa forta d’algun emigrant amb diners.
Però Suïssa no és solament diners, també és talent i saben fer coses, com per exemple un sistema de finançament entre públic i privat que afavoreix les finances i que ha portat als FEM.CAT cap allí.
La idea és bona i patriòtica. Vas a l’estranger, aprens i tornes al teu país per donar tot el bagatge aprés en terres estranyes. És per entendre’ns com aquells nois de països allunyats que porten vuit anys estudiant primer de medecina a Barcelona, que es desplacen en cotxes d’alta gama i que als vespres d’estiu es posen de cambrers en un bon lloc de platja per finançar-se. Ells també volen tornar i donar a la seva gent tot el que han aprés, a fer mojitos per exemple.
Amb els de FEM.CAT sembla que comença a passar el mateix. Van, aprenen però alguns ja no tornen. Els ensenyen tan bé i tenen tantes opcions de desenvolupar el que han aprés, que per què coi haurien de tornar a Catalunya?
Quan en els pactes entre espanyols i catalans ex independentistes, es parla de l’intent de fer tornar les empreses que van deixar en calces a Catalunya durant el procés, i quan ja gairebé tots han dit que na-nai, que estan molt bé on es troben, ara resulta que no recuperarem empreses sinó que també perdrem empresaris que prefereixen quedar-se a Suïssa.
Catalunya està perdent encant, sobre tot pels catalans que ja es coneixen la part turística. Falten estructures, diners, avions trens i motos, però sobre tot falta empenta, alegria, ganes de fer. La manca d’aigua ha deixat els camps secs però també la trempera que en altre temps ens havia caracteritzat. I ben mirat, potser tenim raó d’estar desinflats, signin el que signen, seguirem sent Espanya. Ara anima’t.
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
PROTESTES ÚTILS
Amants de la natura ataquen a la Venus de Velázquez
Seria bonic que algun dia, un dels espavilats representants de la cosa ecològica en expliquessin la relació existent entre les cols i les Venus i si els sobrés força, la utilitat que té cara a la natura el fet de trencar un vidre d’un quadre. De petit em costava entendre les pelis del Bergman però l’exercici revolucionari d’aquests nois el trobo encara més indesxifrable, enigmàtic i com la majoria de les pelis del suec, més cretines.
PARC PENITENCIARI
Tanca el darrer vaixell-presó dels EEUU
Els nens americans de Rock Island estaven acostumats, si es portaven bé, a anar els diumenges al matí a veure la presó flotant. S’apropaven amb barquetes de rems que conduïen els pares i prop la gran barcassa, llençaven cacauets i tota mena de llaminadures als presoners. Bonica costum molt elogiada per les diferents manades de religions casolanes americanes. Doncs s’ha acabat, els presos tenen noves instal·lacions però els nens traumatitzats per aquesta circumstància es tornaran violents i mataran i violaran i hauran de tornar a obrir el Vaixell-Presó.
JA VEIEM PERPINYÀ
TV3 recupera una càmera meteorològica a Perpinyà
I a Perpinyà, dotze graus i una miqueta de boira com poden veure des de la nostra càmera recuperada... Quina il·lusió. Què bonic veure Perpinyà amb el seu castellet i la seva bandereta onejant al vent de la Catalunya Nord. La recuperació d’aquesta càmera ha estat més comentada que els possibles pactes PSOE JUNTS. Catalunya es recull cada nit abans de les notícies per saber la temperatura de Perpinyà. I què contents que estem tots, especialment els homes del temps. I a quantes bestieses donem títol de notícia.
L'OVELLA SOLITÀRIA
Rescaten una ovella que portava dos anys en un penya-segat
Portava més llana que el Quico de la Manuela. Dos anys ha passat la pobra Fiona sense parlar amb cap companya dels putos bocs. Sense herba fresca ni rajolins enjogassats d’aigua. Una puta vida de cabra ha passat l'ovella. Però es veu que s’hi va acostumar i darrerament se la veia exercitant-se en postures de ioga i de lluny es podia escoltar un Ommmmmm preciós.
Ara l’han rescatat i l’han esquilat. El primer que va fer la Fiona va ser tapar-se les tetes i agafar una grip. Preocupa la seva salut.
UN EXEMPLE DE POSSIBLE SEGUIMENT
Dimiteix el Primer Ministre de Portugal
António Costa, Primer Ministre de Portugal, de llarga trajectòria política i humana, ha dimitit. Se l’acusava –i sembla que no senes fonaments– de corrupció i tràfic d’influències. Que el lliure de culpa llenci la primera pedra. Com a mínim ell, s’ha quedat amb la pedra a les mans i d’alguna manera s’ha llençat al riu amb el seu pes. La pena no implica justificació, però deixa més tranquil tant al que arrossega la pedra com els altres.
ENCARA ES VIU EN BARRAQUES
Cremen barraques a Montcada i Reixac
Notícia de quatre ratlles, no té importància, unes barraques fetes de canyes i plàstics, que acompanyen els horts a les vores dels rius i no sempre legals, han cremat a Montcada. Aquí podríem acabar. Afegim però que, aquestes barraques, inicialment provisionals i de caràcter agrícola, acaben sovint convertint-se en LA CASA de la gent. Més enllà de quatre tomàquets i quatre enciams, un tros de terra a la vora d’un riu i d’una possible riuada, pot ser també la tomba d’una gent massa necessitada.
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
POLÍTICS ESPANYOLS O CATALANS
M’IMAGINO QUE SÓN FANTASMES
BALLANT AIXÍ ENMIG D’UNA NIT
TAN FOSCA COM ESPANTOSA 
Télécharger en PDF 
