20 march 2020
The translation in English will be soon available
EFECTES SECUNDARIS (GREUS)
Després de rumiar molt la ciència ha trobat la solució; tots a casa. Fet. Ja som a casa. Al segon dia, els fills no aguanten l’internament, es revelen cridant, plorant pegant-se entre ells. Els pares van destrempant-se, afloren els nervis, els retrets. I qui va a comprar el pa? No et vaig dir que en compressis per dues setmanes? El gos incontinent ja, es pixa sobre les sabatilles de l’àvia que, de l’ensurt, simula una parada respiratòria. Si vols que vagi a urgències porta-la tu, que per això és tan mare. Al pis apareix la cunyada amb dos nens. Vol que els hi guardin una estona perquè ella ha d’anar a la farmàcia. Li tanquen la porta als nassos. No es parlaran més. Millor, una imbècil. Els veïns es queixen del rebombori dels nens. Si no els poden fer callar que els tanquin a una quadra. I el seu què? Que a vint anys encara es pixava al llit? Marmanyera! Vols ajudar una mica? L’àvia torna en sí i plora l’absència de l’avi. El troba molt a faltar i n’explica una anècdota. El gendre la fot cara a la paret perquè segueixi la conversa sola. La dona ho ha vist. Quan tot això passi, hem de parlar tu i jo. Es separaran. I el virus ja haurà marxat... o no.
SEGONA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
EL CATALÀ, LLENGUA INTERGALÀCTICA
Cada cop més, s’avança descobrint noves galàxies i nous espais siderals a l’univers. Ens acaba d’arribar una bona noticia que ens reconforta en front de la situació actual de repressió i tirania que viuen els nostres ciutadans. Talment, costa de creure, però tal com evoluciona el món darrerament, tot és possible: si, és veritat, el català, llengua minoritzada i menystinguda pels estats ha estat oficialment declarada per l’ONU, llengua oficial intergalàctica, és a dir que a partir d’ara tots els astronautes i viatgers de l’espai tindran com a llengua de comunicació el català. Com ha estat possible això?
Ja fa temps que les potències nuclears i espacials tant nord americanes, russes, xineses, índies, franceses, etc., discutien i creien convenient que només fos una la llengua per a comunicar-se. Russos, xinesos i francesos s’aplegaren en contra de l’anglès. Llavors es parlà de que la llengua triada fos una llengua viva i rica però no estatal.
De seguit, intervingué des de la Unió Europea Pepe Borrell per a postular-se per l’espanyol, fet que causà un esclat de rialles. En veure’s desatès va propugnar la llengua dels indis Xiuxs, fet que augmentà encara més les rialles de la concurrència. Encara no sabem com ha estat possible la tria del català, però sembla ser que ha estat l’opció de molts petits estats i també ha comptat amb la simpatia de Putin i dirigents xinesos.
El català ha estat pràcticament eliminat de l’estat francès i l’estat espanyol ha impedit que pugui ser llengua oficial a la Unió Europea i nega la possibilitat d’expressar-se en català a les Corts espanyoles. Ens volen prohibir l’ensenyament en català i com a llengua vehicular a les escoles i carregar-se TV3. En el fons voldrien, com durant el franquisme, per no pertorbar la seva sensibilitat, no sentir mai ni un mot en català i que finalment el català es parlés només dins de les famílies.
Però els catalans amb aquesta nova llei espacial podem estar tranquils, encara que d’aquí 100 i 1000 anys la nostra llengua desaparegui a la terra, el català perviurà en els espais actuals i noves galàxies que es vagin descobrint a través dels astronautes i viatgers que recorrin tot l’univers.
LA KINTA FORKA
EL CORONAVIRUS: UN XOC COMPARABLE A LA CRISI DE 2008?
Els Bancs Centrals han aplicat polítiques ultra-acomodatives en els últims anys quan la política econòmica, monetària o fiscal ha de ser contracíclica. Vol dir que quan l'activitat baixa els bancs han de rebaixar els tipus d’interès i fabricar bitllets, mentre els governs han d’augmentar la despesa pública.
Això és el que va salvar la economia mundial durant la crisi consegüent a la fallida de Lehman Brothers el 2008-2009. Quan el creixement torna s’ha de fer el contrari i que la maquinaria es pugui reiniciar en la següent crisi.
El problema és que des del 2017, malgrat la millora de l’activitat econòmica, els Bancs Centrals han seguit practicant una política de complaença als mercats i als polítics alimentant bombolles financeres. I ara, quan l’economia mundial necessita que actuïn aquests no tenen cap bala a la recàmera.
No poden fer res: Els tipus d'interès son molt baixos, els dèficits públics altíssims mentre que “fer bitllets” no ha produït efectes econòmics positius. Els Bancs han caigut en la seva pròpia trampa.
Han oblidat que imprimir bitllets és crear moneda sense crear riquesa. Que es tracti de Jerome Powell als Estats Units, Mario Draghi, i després Christine Lagarde a la zona euro o Haruhiko Kuroda al Japó, per les seves recents decisions demostren no saber cap a on van ni on ens volen portar...
En realitat estem pagant la factura dels seus errors passats ja que la missió dels Bancs Centrals no és de complaure els mercats o els polítics, sinó d’actuar per demostrar ser realment necessaris. Quina llàstima i quina putada.
EL CONVIDAT
CANVI DE BIGOTI
Ulls tristos fixats en la tassa on barreja sense energia, tres ansiolítics i un protector gàstric, esprimatxat amb el bigoti blanc, va murmurant...
Por una vez que digo la verdad...
Es diu Francisco Correa, acusat per suborn, tràfic d’influències, blanqueig de capital, frau fiscal, associació il·lícita i falsificació documental. Un àngel de Déu molt respectat per les altes esferes hispàniques mentre assumia amb dignitat els seus pecats.
Un dia però, en Francisco Correa, tip de sentir-se cap de turc, manifesta davant el tribunal que com ell, molts, i que de les fugides de capital n’era en part beneficiari el rei emèrit d’Espanya, un altre àngel de Déu.
En aquell moment el fiscal el fa callar, el jutge li treu la paraula, els amics li giren l’esquena i els seus veïns de Sotogrande no el deixen jugar al golf.
Desconcertat, afligit, embolcallat amb una camisa de força, l’acompanyem dins l’ambulància fins al psiquiàtric.
No lo entiendo, solo he dicho lo que todos sabían... diu sanglotejant.
El que ja no recorda l’amic Correa, en la seva bojeria, és que quan tenia el bigoti negre i anava pel món més xulo que un xotis, despreciava a qualsevol ingenu que gosés dir la veritat.
TERCERA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CA LA MEUCA
TELETREBALL
Es que cada día nos lo ponen más difícil…
La Madame i les seves tres pupil·les envolten la taula de la cuina. Totes vesteixen com de carrer, sense escots fins el melic ni faldilles de pam.
¿Cómo vamos a trabajar a un metro de distancia? Ni que fuéramos osos hormigueros.
La Sónsoles, despistadeta com sempre...¿Y si hacemos lo del teletrabajo?
Encarna emprenyada: Desde luego a ti parece que te follan por la cabeza.
Bueno, solo era una idea.
Y no tan mala, no creas, assegura solemne la Purita aixecant-se lentament.
La resta de dones queda en suspens.
¿Lo véis? Orgullosa Sónsoles.
Encarna: ¿Cómo vamos a follar a distància?
Follar que se follen ellos, pero nosotras podemos ponerles a punto. Nos montamos algún numerito entre nosotras o cada una por su lado en plan calentorras.
Pues oye, sí es una idea, sí. Diu la Madame veient la llum.
Además si estamos conectadas en directo, podemos seguir sus instrucciones. “Ahí, ahí” o “chupa, chupa”…
La Madame una mica desanimada. Yo es que salgo fatal en las películas…
Usted podría resucitar lo del teléfono erótico, buena voz la tiene.
Eso sí.
Ja més convençuda, Encarna. Y hasta podríamos escribirles guarradas.
Sónsoles: Yo es que hago muchas faltas.
Tu escribe chocho todo el rato y a ver quién se entera de las faltas.
Truquen a la porta. Abans que les dones puguin reaccionar, ha entrat a la cuina la Junta de JUSAPOL pel sistema “palanquilla”.
Buenas, venimos a lo nuestro, que ya se acabó la reunión.
Pero oiga usted señor guardia. ¿No está prohibido?
No señora. Hospitales, farmacias, estancos y jodienda siguen abiertos.
¿Y no les gustaria una carta guarra?, proposa Encarna.
Ojito con el cachondeo.
Es que de un metro para afuera a un metro para dentro hay mucha diferencia. La Madame intenta fer la pilota. Ustedes están muy dotados.
Els policies encaixen el cop amb orgull contingut.
Al menos estarán sanos, insisteix la mestressa.
Señora, las fuerzas y cuerpos de Seguridad del Estado, tienen una salud de hierro.
Siempre que no nos miren con odio, acota el Secretari.
Les dones es miren mentre ells van perden la paciència. És Sónsoles la que es decideix primer.
Bueno, de algo hay que morir. Agafa el seu client de sempre. Vamos chato que no sabes tu como te lo haré pasar.
El Virus, veient la impossibilitat d’atacar a aquestes forces de la natura espanyoles, es retira humiliat.
TO BE CONTINUED
HUMANOTECA
DE VIRUS
PANDÈMIA.- És una malaltia epidèmica que afecta a un territori molt extens com un continent o el món sencer. Generalment es tracta d’un virus nou. Amb el temps remet i es cura.
Robatori, assassinat, segrest, violència masclista, homòfoba, racial, corrupció, desfalc, depravació, immoralitat, mentida, prevaricació, política, tràfic d’influències, tribunals de justícia, injustícies, jutges, magistrats, policies, exercits, religió, clergat, pederàstia, fam, guerra, odi, ignorància...
Són malalties que afecten al món sencer. Generalment es tracta d’una costum tan antiga com la humanitat. Mai no es cura.
LA LLUFA
YO SOY ESPAÑOL, ESPAÑOL, ESPAÑOL
El número dos de VOX, és com el número u de Vox o el trenta tres de Vox. L’únic que els diferencia és el perímetre pectoral. Volem dir amb això que no és ni millor ni pitjor, senzillament té una massa muscular lleugerament inferior al número u. Però no volíem parlar de mides corporals sinó de capacitat mental i en això sí que tots són igual. Un desert.
El número dos de Vox, en plena epidèmia o pandèmia del Corona Virus va pensar que estaria bé anar a veure a un amic fatxa italià... a Itàlia.
Naturalment, el número dos de Vox va tornar infectat fins el coll de Corona Virus. Però com que ell és un mascle espanyol, va pensar que això no anava amb ell i va presentar-se a un míting del seu partit. Trempat com és, abraçava a tothom, els feia petons, quan tossia s’eixugava amb les mans que després acoronaven les galtes dels partidaris... Un compendi de previsió mèdica. Naturalment, a la sortida, Vox era un virus més perillós fins i tot que abans d’entrar. Estava infectat fins el tècnic de so.
Després, vista la propagació vírica entre els seus partidaris, el número dos ha fet dues declaracions de categoria “estupidesa sis estrelles”. La primera, culpar al govern espanyol per haver permès el míting que Vox va fer. La segona, manifestar que com a bon exemplar hispànic, superarà el virus causat per la maleïda Xina. Els xinesos han protestat. La resta del món envermelleix de vergonya però ell, està de puta mare.
Llufa pel masclet espanyol. 
Download in PDF 
