27 october 2023
The translation in English will be soon available
ELS QUE NO VOLEN LA FI DEL MÓN
Manifestacions a favor de la pau
Sembla mentida però, durant les matances a Israel i Gaza, encara hi ha gent que prefereix la pau a la venjança. Hi ha pobles al mateix Israel que, encara ara, conviuen amb palestins, s’ajuden i s’amaguen junts quan les bombes, sempre anònimes, cauen sobre les seves cases. Hi ha americans que es manifesten al centre del Capitoli per demanar la pau. Hi ha manifestacions a ciutats de tot el món reclamant entesa enlloc d’enfrontament. Històricament grups de dones palestines i israelianes, es manifesten juntes reivindicant el dret dels seus fills a viure.
Tots ells són notícia d’un dia. La portada se l’endú la massacre, la darrera bomba, els darrers morts. Però ells/es segueixen allà, a peu de plaça a peu de carrer exposats a que policies i fanàtics els facin pagar el preu de la seva amargor.
Què significa per el món aquesta presència, especialment femenina, a favor de la vida? Res i tot. La política no els farà cas i si els hi fan serà per castigar-les, per considerar que la seva és una postura anti patriòtica. Però ells/es seguiran. Representen les darreres cèl·lules d’una ment malalta, descomposta per l’Alzheimer que, a vegades torna a la realitat i reconeix el significat de la humanitat.
Bilden està fotut de l’hòstia. Netanhyahu, va néixer ja tocat. Putin dispara des de la roda dels hàmsters i Europa fa d’empresària agressiva. Res a veure amb la vida. La guerra, aquesta o la propera, continuarà.
Només parlar del tema, vaig sentir la necessitat de saber si els que no volen la fi del món, tenen alguna possibilitat de guanyar. Els savis de la redacció, van mirar-me com si fos un nen preguntant pels reis mags. No importa si guanyen o perden van dir-me dolçament. L’important és que existeixen i després van comprar-me unes xocolatines amb castanyes, que són una merda, però que els vaig agrair.
Això, que no cal que guanyin, el que importa és no sentir-te absolutament sol.
SEGONA PÀGINA
K.MEO
UN TERRRORISTA ANOMENAT MICKEY MOUSE
Eurodiputats acaben a Disneylandia
Hi, I’m Mickey Mouse. Of course I’m not a terrorist... or I am, but in my own way. Oh, perdonin, no recordava que els dibuixos animats ja podem parlar en català. Estic molt content, la meva besàvia era catalana, de Cincinnati.
Diguin el que diguin els militants d’esquerres, puc jurar i juro que no tinc res a veure amb l’aparició de mig parlament europeu a les atraccions de Disney. No puc dir el mateix de la meva novia, la Minnie que sempre ha estat una mica provocativa (políticament parlant és clar).
En tos cas, no veig la importància que s’ha donat al succés. És com si un catòlic es fiqués a una església protestant. I què? Igual trigava en adonar-se’n i la voluntat és la mateixa, resar. Doncs això és el mateix. A mi, per exemple més d’una vegada m’han confós amb el Sr Borrell. I per què no? Som de la mateixa quinta, tenim pavellons auditius considerables, els dos fem riure.
Els eurodiputats i nosaltres tenim la mateixa feina, prometre fantasies que no són. O dit en català, dir mentides. La Minnie diu que les nostres mentides no fan mal però les dels eurodiputats sí. A mi em sembla que no n’hi ha per tant. Els nens encara no caminen i ja entenen que tot allò que els diem és una mentida, però els fa gràcia i em sembla que amb els ciutadans europeus passa el mateix. Jo m’he guanyat la vida fent sempre el mateix, perseguint a algú, escapant d’algú, enredant sempre a algú. Què fa el Sr Borrell? El mateix. I fa gràcia.
La veritat és que els diputats s’ho van passar d’allò més bé. Van tornar per uns moments a la infantesa... els que ja n’havien sortit, perquè veritat és també que alguns es pixen al primer test que veuen.
Probablement el que va passar sigui una mena de símbol bíblic, on res del que es diu és el que es vol dir. Algun espavilat (espero que no sigui la Mimmie) volia significar de manera gràfica la inutilitat del parlament europeu va desviar el tren i va portar allí als seus diputats. Una metàfora. Una juguesca.
LA GARSA PROSTÀTICA
LA COLLITA MALAGUANYADA
Vins espanyols bloquejats a la frontera francesa
Complint les regles de la periodicitat, la frontera francesa ha tornat a quedar bloquejada. Els actors, els de sempre, la pagesia francesa. El material aturat ara és el vi i posats a fer, també van rebre camions que transportaven fruites i verdures.
Les fronteres tenen aquestes coses, es poden interpretar com a transvasament cultural o com a generadors d’històriques rancúnies.
En teoria, aquesta vegada la raó de la riuada de vi és per la competència deslleial dels espanyols que treballen amb preus més baixos, entre altres coses al saltar-se algunes regles europees. La picaresca va néixer a Espanya, senyors. Però com en tota protesta s’amaguen fets curiosos i potser no massa nets. Per exemple, és França qui compra una bona part del vi que exporta Espanya. Aquests darrer any 300 milions de litres que per una trompa n’hi ha. Vist d’aquesta manera son els empresaris francesos els que foten als viticultors francesos. Per què els viticultors no protesten contra els seus empresaris?
El bloqueig passarà amb l’estricta regularitat que marquen les protestes, la industria cobrarà dels governs i la pagesia quedarà igual, a peu de carretera esperant el seu torn de protesta. Les carreteres mullades i brutes i els pobres havent de pagar el vi més car, que aquesta n’és una altra. Per què no aprofiten el vi i el reparteixen entre geriàtrics, hospitals i serveis socials? El vi és boníssim pels pobres.
Aprofundint una mica en aquesta disbauxa vinícola, veiem que els viticultors són del sud de França, dit també de la Catalunya Nord, o sigui posats a ser nacionalistes, catalans. Només aquest detall ja fa més entenedora la protesta. Mireu: són catalans els que no deixen passar a altres catalans amb les garrafes de vi. I aleshores sí, la cosa queda més clara. Com aniran a protestar a l’empresariat francès si el que més agrada als catalans és anar contra altres catalans?
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
D’UN POETA A NOVA YORK A L’AYUSO
La maja de Madrid enlluerna Manhattan amb els seus encants naturals i espirituals
Darrerament, la ciutat de Nova York s’ha vist “agraciada” amb una nova visita de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. I ha anat per feina i amb entusiasme per promocionar la marca Madrid als Estats Units d’Amèrica. Es tracta de donar suport i fer promoció de la llengua, la gastronomia, les arts i cultura espanyola i el flamenc, i sobretot, ara que s’ha tornat a obrir la veda, a la cacera de les inversions dels fons voltors americans. Ayuso ha informat de noves rebaixes fiscals tot i que és la comunitat espanyola amb els impostos més baixos. Per això se l’ha pogut veure, tant xerrant amb estudiants espanyols del Columbia Business School, com reunida amb directors d’IBM, també a la II Gala del Teatro Real en el Lincoln Center i dinant al restaurant espanyol “La nacional”.
L’Ayuso, sap com ningú fer patriotisme i eixamplar les bases del bon negoci, ja cal que els nostres professionals polítics patriòtics n’aprenguin!
En el seu primer dia de la visita va anar a l’estàtua de la llibertat per beure unes canyes i a ballar el chotis amb uns veïns de Brooklyn. Al fons, un nombrós grup d’indis reclamava la devolució de Manhattan al seu poble. Durant la nit del seu aniversari, va lluir un atractiu i vistós vestit vermell que li deixava les espatlles nues, i guarnit amb unes plomes d’au. Amb només 45 anys, qui ho diria, va conquerir i enamorar Nova York escortada pel seu clar somriure i simpatia natural.
Per altra banda, hem sabut d’amagat que l’Ayuso ha aprofitat la seva curta estança per participar en un film de gàngsters del que ella és l’heroïna. Tot un poema que ha culminat, una vegada arribada al Senat, amb un abrandat discurs en defensa de la pàtria, de l’Espanya en perill, que ha fet que a moltes casernes militars hi hagi remor de sabres.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
KINTA KOLUMNA
QUAN LES SUEQUES JA NO SÓN EL QUE EREN
Child Sexual Abuse Regulation o l’art de la pífia
L'executiu comunitari torna a estar en crisi pel polèmic, Reglament d'Abús Sexual Infantil. Aquesta futura llei, actualment en discussió, pretén obligar les plataformes i missatgeries a escanejar comunicacions privades (inclosos missatgers xifrats com WhatsApp, Telegram o Signal), per tal de detectar contingut de pornografia infantil.
De vegades un es pregunta com és que persones que són més rucs que el pebre arriben a ocupar un ministeri. Per convèncer els estats membres que estan en contra de la mesura, la comissària europea d'Interior ha fet fabricar anuncis publicitaris “orientats" i difosos a X, abans Twitter. Ara té el problema que aquest anunci és objecte d'una investigació preliminar, ja que pot haver infringit les normes de protecció de dades i privadesa de la UE.
El fi justifica els mitjans? Després de ser denunciada en una investigació multimèdia per presumptes vincles amb lobbies de vigilància industrial, la comissària europea d'Interior, Yiva Johansson, torna a estar al punt de mira. Aquesta vegada, es tracta de l’ús de publicitat passada per X (abans Twitter), a favor de la seva polèmica regulació sobre la protecció de menors, la CSAR, que està en el punt de mira de la societat civil europea, d’alguns eurodiputats i ara també del Supervisor Europeu de Protecció de Dades.
El projecte de llei, que té com a objectiu protegir millor els nens dels pederastes en línia, si s’aprovés podria obligar les plataformes xifrades de missatgeria a guardar en “obert” qualsevol de les nostres converses privades, inclosos missatges xifrats. De fet, com que la policia que paguem és ineficaç les plataformes els hi farien el treball i els ciutadans pagaríem per ser espiats. Yiva Johansson vol que les mateixes plataformes detectessin i denunciessin continguts de pornografia infantil a les forces de l'ordre. Per sort per a tothom, aquestes per ara, no tenen accés al contingut dels intercanvis xifrats.
Però els que tenen dos dits de front temen, i amb raó, que la mesura s’utilitzarà per a finalitats de control social i polític, si s'implementarà. En els últims mesos, científics i grups de drets digitals s'han mobilitzat per explicar que implementar una excepció a l'encriptació significa ni més ni menys que la fi de la correspondència privada. La mesura seria tant ineficaç com perillosa.
Aquesta ministra de l’Interior no ha entès res de res. És evident per a tothom que si deixes una porta oberta en el sistema de xifrat, per allí entraran els polis bons per caçar pederastes, però també els dolents de la pel·lícula que de cop i volta ja tindran la feina feta i gratuïtament per poder accedir a les nostres dades i intimitats.
Ara parlem del famós espot. Originalment, un pro-CSAR de 47 segons, emès a 7 països de la Unió Europea. Un espot pagat per la Direcció General d'Interior de la Comissió Europea que manipula sense vergonya i culpabilitza als adults, i que arrenca amb males arts i dades falses.
Comença així: "Sabies que el 95% dels belgues afirma que detectar l'abús sexual infantil és més o tan important com el dret a la intimitat en línia. Segueix: El 86% dels belgues diuen estar a favor que les empreses d'Internet detectin automàticament imatges i vídeos d'abús sexual infantil, fins i tot en serveis de missatgeria xifrada". De fons, les imatges mostren nens i homes fent servir els seus mòbils amb música de por sonant.
I qui és aquesta Ylva Johansson tan eixerida? Ensenyant de professió, entre 1988 i 1991 diputada comunista al parlament suec. Després es passà als social-demòcrates, ha fet de ministra d’Educació, d’Afers Social i de Treball fins al 2019. Doncs sí, aquesta dona considerada d’esquerres, vol lleis que s’assemblen més a les del partit comunista Xinès que a una altra cosa.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
LA MERDA LLUMINOSA
La UE: més mesures per millorar les mesures de la UE
La Unió Europea, governada per qui no ho sàpiga per partits afins al P.P. espanyol, va ser conscient del problema energètic mundial, fa uns dies. La majoria d’eurodiputats estaven, com se sap, a Disneylandia. Finalment, després de tres guerres, quatre crisis, sis terratrèmols i una sequera que afecta al paradís mateix, el de la poma, s’han adonat que calia baixar de les atraccions i dir alguna cosa.
Havien de preparar-se, llegir, escoltar als tècnics... massa feina així que van sortir al balcó disfressats i van escoltar de lluny la veu del poble. Com estava el poble!
Hem de fer alguna cosa, van decidir i van començar a prendre mesures. Les mesures, sempre afecten al poder perquè la gràcia del poder és la desmesura, però amb les presses no se’n van adonar i van començar a limitar energies brutes i a planificar-ne una altra de neta tot donant als governs terminis per complir les noves normes. Satisfets, van tornar al parc d’atraccions.
Allí però van rebre les cartes dels seus amos, l’empresa. L’empresa es queixava. Què era allò de prohibir i de limitar i de netejar emissions i xorrades semblants?
En un sopar de treball al mateix Disney, els eurodiputats van penedir-se d’haver pres unes mesures tan perilloses pels seus amics i van decidir tornar. Al despatx van rebre crítiques empresarials i escoltar les solucions que demanaven. Dit i fet. El nou programa era absolutament el contrari del que havien redactat feia uns dies però si algú està disposat a rectificar en nom de la humanitat, són els eurodiputats. I van rectificar. On havien limitat, van eixamplar, on havien donat un termini de mesos van posar-ne un altre de segles, els materials que s’havien considerat perillosos, es veien ara com a lluminoses ferides necessàries pel desenvolupament humà...
A dia d’avui, a expenses que l’empresariat digui una altra cosa, els diputats han tornat a Disney amb un xec regal per pujar a dues atraccions i seguir fent d’esclaus fins nova ordre. Una sort està sota la protecció de la UE.
LLUFA
SETENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA ÚLTIMA PEDRADA
LA SUPREMACIA BLANCA
Combat 18, nou grup nazi, vella història
Que l’home blanc és superior al negre, al groc i als de taques, és cosa sabuda de fa temps. Déu, per exemple és blanc i l’Esperit Sant, també. Què més voleu?
N’hi ha però que malgrat ser blancs necessiten recordar-s’ho tot sovint. Comencen mirant-se al mirall trenta vegades al dia i després ja es posen a estudiar seriosament les mancances del color. Aquesta necessitat de refermar la pell blanca (o sigui la seva superioritat) és una mica sospitosa. Recorda a la gent que fa metre cinquanta i que van sempre de puntetes i es carreguen a la gent alta.
Quan hom és una merda, quan més enllà de l’epidermis només s’hi troben òrgans, vísceres, ignorància i mala llet, és normal buscar-se algun codi de supervivència. El millor de tots, és menysprear als altres i una bona distinció, és la pell. Si els negres i els grocs i els tacats són inferiors que nosaltres, ja estem per sobra la mitjana, malgrat tenir el coeficient intel·lectual que tenim. Caldria saber les raons d’aquesta inferioritat que dóna el color, però amb gent blanca com aquesta, no es pot anar amb refinaments ni ciència. Són inferiors perquè ho diuen ells. Veieu la intel·ligència del sector?
Naturalment els més llestos de la classe blanca, són d’extrema dreta on només cal aixecar un braç per defensar una ideologia. L’altre braç l’utilitzen per portar alguna arma que ve a ser com el millor aprofitament que s’ha fet mai de l’esser humà, definir-se i atacar.
Combat 18, s’ha afegit a la llista. Ve de lluny en anys i localització però a Espanya anem una mica endarrerits. En tot cas ja els tenim aquí. Una dotzena a molt estirar, però moltes ferides a suturar. Són, diuen, nazis. Ni puta idea del que és el nazisme tenen però els agraden els uniformes, els bigotets i els crits.
Doncs res, benvinguts a casa. Els que passem una crisi d’identitat només cal que anem a una reunió de les seves per saber que per imbècils que siguem, sempre serem millor que els altres.
VUITENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTEXT
A POLÒNIA CONDUEIXEN PEL CENTRE DE LA CARRETERA
Polònia, com sempre a la contra, vota Europa
Polònia no és, precisament, el país que provoqui major admiració universal. Alguns exemples...
Avui els alemanys han envaït Polònia, a la tarda he anat a la piscina. Kafka
Polònia és com un tauler d’escacs on uns juguen a escacs i altres a les dames. Ningú pot guanyar però sí dir que han guanyat. Walesa
A este lo mando a Polonia. Aznar
Res com envair Polònia un divendres al matí per aixecar l’ànim. Hitler
Quan escolto a Wagner més de mitja hora em venen ganes d’envair Polònia. W. Allen
Què passa amb Polònia apart de ser parents dels catalans? Que no se’n surten, que no saben on tenen la dreta ni l’esquerra, que van pel món com si fos el corral de la granja i moltes altres coses. Polònia és un país imaginat pel déu de la confusió. Hi ha molts països com Polònia però no tenen a tants literats jueus i no se’ls hi nota tant.
Ara, quan a Europa ningú vol formar part d’Europa, els polonesos que mai volien saber res d’Europa voten a un partit pro europeu quan ni els mateixos polonesos s’ho podien imaginar. No en trauran res d’Europa. Aleshores, per què? No ho saben. Ells, quan no estan dominats per un altre país, van a la seva. I potser fan bé, per quatre dies que han tingut de independència, fan el que els rota i no és per la seva ànima àcrata. Estan molt fets a obeir ordres d’altres i a reverenciar a l’invasor. Senzillament han nascut sense brúixola.
De tota manera, Europa faria bé d’enviar als polonesos a uns cursets accelerats de Formació Professional. És bo tenir unes mínimes lleis d’oportunitat política, social i religiosa. D’altra manera Polònia es converteix en una mena de gra que supura pus i emmerda tot el que hi passa. Ja ho ha fet moltes vegades. Recordeu la de conflictes que s’han iniciat a Polònia?
NOVENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
IRAN, SEMPRE IRAN
Més assassinats a Iran
Dariush Merjui, director de cinema. Vahiden Mohammadifar, guionista. Vivien junts com a parella. Van morir junts a ganivetades a casa seva. Quaranta nou premis cinematogràfics avalen la seva professionalitat i també el seu assassinat. A Iran no es pot criticar. Iran és terra santa, per això és mata amb impunitat a qualsevol que no pensa com els emperadors de l’Iran. Gran país Iran. Gran defensor de tot el que no sigui cultura, ni pensament, ni crítica. Qualsevol, dia d’aquests m’agafo tota la família i els porto allà.
GRANOTES LLESTES
Descobriment de tendències sexuals de les granotes
Qui més qui menys haurà intentar agafar una granota en un riu sec. En general, la granota s’escapa però et deixa la ma enganxifosa. Els granots i les granotes són enganxifosos, que voleu fer-hi. La granota però te un sistema infal·lible per evitar que l’enganxifós del mascle se li munti a l’esquena. La granota es fa la morta i no hi ha mascle que se la vulgui beneficiar. Una història ben senzilla de les ciències naturals, però us recorda d’alguna manera el mal de cap de les companyes amb les que comparteixes hipoteques? Vell recurs.
EL PETIT HEROI
El President Aragonés, visita el Senat espanyol
Tambors i fanfàrries, el nostre cigronet (President de la Generalitat per alguns) arriba a Madrid. Amb la mirada fixa en el destí dels grans homes, entra a l’edifici. Pren un parell de calmants i agafa la carpeta. Puja a l’estrada. Només el veuen els que ocupen la primera filera però ja està bé. Beu aigua. Sis, set, minuts de discurs. Diu coses molt fortes com que Catalunya és una nació. Nota una erecció que el fa acabar el discurs abans d’hora. Els seus col·legues i enemics espanyols encara escolten la traducció quan Aragonés abandona l’estrada. Deu minuts després està altre vegada a Barcelona. D’això se’n diu una conquesta, nano.
PELS RUSSOS EIVISSA ESTÀ DE MODA
El darrer invent de Putin per guanyar la guerra a Ucraïna
Un submarí rus de classe Kilo II armat amb míssils de creuer va ser interceptat al sud de les Balears el passat 11 d'octubre, navegava amb el remolcador naval Sergei Balk.
De fet, Putin està enviant clandestinament a combatents dels fronts d’Ucraïna perquè passin unes bones vacances i ben descansats tornin a la guerra i conquereixin la terra ucraïnesa.
És com el paradís de les mil verges dels extremistes musulmans en versió Putin, llàstima que l’Armada espanyola s’ho hagi pres amb tant de seriós i fotut en l’aire els seus plans.
ACORD ENTRE EL PSOE DE SÁNCHEZ I SUMAR
Resultats de la setmana laboral de quatre dies
A València, laboratori de moltes experiències de tota mena, han acabat de provar la setmana de quatre dies coincidit amb l’acord de governabilitat entre Pedro Sánchez i SUMAR.
Mitja Europa ja ho està fent, però el País Valencià és diferent?
Segons un macro-estudi el resultat de l’experiment dóna una societat molt dividida. Els patrons del comerç i la indústria es consideren víctimes del govern narco-comunista de Sánchez mentre que els propietaris de bars, gimnasos i llocs d’oci han experimentat un augment del 100% dels beneficis. En definitiva, estan molt satisfets. Sembla que ningú ha preguntat als treballadors com ho han viscut.
L’HISENDA DE MÀLAGA ÉS DIFERENT
Suborns a dojo descoberts, els malaguenys enfadats
Mirin! Suborns amb llagostins, Viagra i molts milers d’euros a treballadors de l'Agència Tributària de Màlaga han permès que aquests pobres funcionaris, esclavitzats per l’estat, hagin viscut uns quants anys d’allò més bé.
Quan un malagueny tenia un problema amb hisenda preparava una cistelleta amb uns quants quilos de llagostins i uns quants pots de viagra. A sota del cistell i dipositava uns quants milers d’euros i els telèfons de prostitutes de luxe. Tot molt ben tarifat per evitar pèrdues de temps.
A partir d’aquí, ben tips i ben follats, els funcionaris de torn facilitaven gestions amb hisenda o bé falsificaven documents per evitar als seus clients pagaments no desitjats. Clients que finalment van convertir en realitat allò de què: Hisenda som tots!
DESENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
CONTRAPORTADA
PENSA GLOBALMENT I ACTUA LOCALMENT
SI, AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
NO, A LES GUERRES 
Download in PDF 
