30 april 2021
The translation in English will be soon available
TU ETS L’ESTRELLA
Gràcies a Déu nostre Senyor, a la Caixa l’hi ha perdonat 23.000 milions de quan l’Estat va haver de garantir la seva continuïtat. És una gran sort perquè tot i això, ha de tancar 1.500 oficines i acomiadar a 8.500 treballadors. La Caixa, té un problema, i sobre tot el seu President, el Sr José Ignacio Goirigolzarri que està absolutament deprimit. Aquest senyor va ESCOLTAR i PARLAR, amb l’anterior Consell d’Administració i com no podia ser d’altra manera, després va FER. Però li va costar molt de fer i va sentir un gran dolor a l’ànima. Per això i prevenint les derives físiques i psíquiques que ja l’estan consumint, va decidit augmentar-se el sou. Com a mínim poder deixar a la família arregladeta si ell mora de pena.
Naturalment aquestes mesures dramàtiques per alguns, van en directe benefici dels clients de La Caixa, que són molts més i que tenen els seu futur garantit si segueixen fidels a l’entitat bancaria perquè La Caixa, està AMB ELLS MES QUE MAI. D’això se’n diu tenir bons sentiments perquè mira que te mèrit preocupar-se pels clients quan l’entitat passa el tràngol que passa. A la Caixa són ELS PRIMERS EN ACOMPANYAR A MILIONS DE FAMÍLIES, ELS PRIMERS D’ESTAR AMB ELS NOSTRES VELLS, ELS PRIMERS EN RECOLZAR A AUTÒNOMS I EMPRESES. Què més es pot demanar?!
Si no fos perquè ja contribueixo amb el clan dels sicilians d’Amèrica que estan passant també una mala època, prometo que faria donacions mensuals a la Caixa i, en sobre apart, un plus pel Sr Goirigolzarri.
ES BO QUE ALGUNES COSES NO CANVIÏN MAI, diu un dels eslògans de la Caixa. I ho estan complint.
SEGONA PÀGINA
EL CONVIDAT
CALCETES PEL PRIMER MINISTRE
El Primer Ministre de França, Jean Castex, és un home de fortes conviccions. No s’arruga com les calcetes femenines, ells és d’una sola peça, com els calçotets llargs dels pastors bretons.
Inalterable com és, Castex porta un any dient que la roba interior no és necessitat bàsica i manté tancades totes les botigues de llenceria fina (merceries pels barris obrers). L’ordre no va ser ben rebuda però les bones patriotes franceses van comprendre que la situació pandèmica era més delicada que les seves calces i van anar tirant de fons d’armari. Però el fons s’ha acabat i a França ja resulta molt difícil veure alguna dona amb faldilles. Ja no tenen calces, però si vergonya i no es fien del vent.
Finalment, els propietaris d’aquests establiment s’han queixat i ho han fet a la francesa. A Espanya, haurien pagat a un periodista i un jutge per falsejar fotos i fer passar a Castex per homosexual o comunista, o encara millor el President hauria rebut bales de cetme calibre 7’62 com ja han fet amb alguns polítics del país. França malgrat tot segueix sent més civilitzada i sobre tot, més enginyosa, més intel·ligent.
I tornant a França... Castex, s’ha mostrat indiferent a l’enviament de llenceria. Si volen calces que vagin a la Farmàcia i comprin Dodotis, sembla que va dir a la seva dona que està encantada amb la campanya i estrena calces dues vegades al dia.
Ara però, veient com van les coses per l’Elisi, Castex comença a preocupar-se pel seu futur i ha imaginat una solució que pot assegurar-li la resta dels seus dies. La cosa consisteix en no regalar les calces a la esposa i personal de neteja, sinó anar-les acumulant en uns magatzems propietat de l’Estat mentre va llogant plantes baixes en els barris més desafavorits per, arribat el moment, obrir una cadena de merceries especialitzades en calces. Les tendes es diran “Oui Premier Ministre” i cada dissabte, el mateix Castex i Sra, apareixeran per sorpresa en una de les botigues i signaran al cul de les calcetes.
L’únic entrebanc que ha trobat Castex, es que al President Macron li ha agradat molt la idea i com tampoc veu massa clar el seu futur, ha dit al seu amic que si no vol problemes amb hisenda serà millor que vagin a mitges... en el negoci de les calces.
LA KINTA FORKA
SANT JORDI I UN DRAC ESPANYOL
No és cada dia que una té l’oportunitat de mudar-se en temps pandèmic. Com moltes altres catalanes, l’Esther va pensar que sentir-se sexy i una rosa mentre passejava per les parades de llibres era primordial. Però, com sempre, són els companys de l’espanyolisme els que li van robar l'espectacle mudant Sant Jordi com el dia de la llengua de Cervantes. Però aquest no era valencià, va preguntar?
Esther, ho havies d’haver pensat, són molt forts. Per consolar-se, va comandar un vodka de préssec al cambrer, després encara un altre i... fullejava el llibre comprat pensant que si algun dia guanyés un premi literari el discurs el faria en francès, o fins i tot en català o milanès i vestida de groc.
El vodka el va pagar tan car com el llibre i la rosa alhora. Camí de casa anava dient que sempre passa el mateix. A un llibreter li va etzibar: Podeu estudiar tots els camins, totes les dreceres, però res funcionarà pel català. Quan arribaran els vostres companys de la Defensa, el Respecte i la Conservació dels Tòpics Ancestrals Espanyols us muntaran les parades davant dels bars i tot estarà perdut. Tindran cues!
Òbviament, amb el toc de queda encara vigent, ella no havia tornat a casa. I si la policia apareix què els diré? Sort que va trobar uns veïns. El primer, en Raul, el que aconsegueix arribar sempre tard sense entrebancs i el Joan que la van agafar del braç just abans que s’estimbés.
Des d'aquella nit, l’Esther està ratllada. Quan encomana una pizza ho fa en català i si no pot, amb gestos fa entendre que és sorda quan li volen fer parlar l’espanyol. Viu convençuda que si guanyés un premi literari internacional només ho podria fer en català. De moment però encara no ha obert el llibre comprat i la rosa està pansida.
TERCERA PÀGINA
LA REALITAT OCULTA
RETORNA L’ESPERIT DE LLUITA A CATALUNYA
Era estrany que en aquests darrers tres anys no sorgís una reacció per a superar l’actual situació de frustració, desil·lusió i confusió en el poble creada com a conseqüència davant la renuncia, les falses promeses i la submissió a l’estat per part dels dirigents independentistes catalans. Finalment han sorgit diverses accions clandestines que porten de cul al govern espanyol i als seus serveis secrets.
Escamots invisibles han realitzat múltiples accions de sabotatge:
– Així, el submarí que encara no sura porta la marca de quatre barres negres, IIII.
– Avions de la base de Torrejón de Ardoz que no s’enlairen. Porten també IIII a les ales.
– Pel 4 de maig a Madrid han desaparegut les urnes i les paperetes de la meitat dels col·legis electorals. També hi són les IIII.
– Les Corts espanyoles, han esdevingut una piscines al rebentar les canonades, on suren 4 barres negres de plàstic.
– Però el més alarmant de tot ha estat que s’han evaporat del Banc d’Espanya 16.000 milions d’euros i els hackers han deixat una nota que diu: “Estem en guerra i no hi haurà pau fins que no tinguem la llibertat. Aquests diners arribaran a les butxaques de la gent més necessitada de Catalunya”. Signat IIII.
– I el submarí “Narcís Monturiol”, en aigües internacionals, ha començat a emetre des de la nova ràdio “Per la nostra llibertat”.
Qui hi ha darrere? Tot és molt ben orquestrat. Hi ha darrere alguna potència estrangera? Algú diu que hi ha la mà d’en Puigdemont. Ara, per fi, Catalunya passa a l’atac.
Mentre ERC i Junts x Cat continuen barallant-se per les cadires d’aquesta autonomia estèril, hi ha gent que ha encetat el camí de la lluita per la llibertat. Per fi s’ha reaccionat plantant cara i creant-li problemes a Espanya.
De fet, els polítics catalans han quedat de nou ben retratats i retorna l’esperança per aquest poble dissortat.
QUARTA PÀGINA
HUMANOTECA
CAPANYA EXEMPLAR
VOX planta una pancarta on amprant-se en informacions falses, vol provocar l’odi als emigrants que arriben a Espanya.
Comunisme o llibertat.
Iglesias reclama que VOX condemni l’enviament de cartes amb bales a dintre com amenaça als destinataris.
L’odi no ha de guanyar la democràcia. Gabilondo.
Si usted es tan Valiente, levántese y váyase que es lo que queremos muchos españoles. Monasterio a Iglesias.
Esta es la dictadura de la SER. Diu, Monasterio la xulapa franc tiradora que representa a Vox, després de negar-se a condemnar les amenaces rebudes per Iglesias.
No hi hauran més debats. Exactament el que volia Vox perquè apart dels insults no té més debat que les armes i en plena campanya no és aconsellable començar a disparar. Això ho faran després. En nom de la democràcia, naturalment.
Espanyols tots: comenceu a prendre seriosament a VOX perquè un dia d’aquests, en serem les seves víctimes.
Món de merda el que converteix la mentida, el crit, el cinisme i la força de les armes, en els amos de la humanitat. Món de merda el que viu entre la ignorància dels seus habitants. Món de merda el que està tutelat pel gran Déu de l’amor.
ÚLTIMA HORA
ELS PUJOLONE
Ara resulta que els Pujol-Ferrusola no és la típica família catalana de rosari diari, amb una dotzena de fills allistats a l’escolania de Montserrat, de pastís dominical, i botiguers florals. No senyor. Segons l’Audiència Nacional, els Pujol-Ferrusola, és una organització criminal.
Òndia tu! L’avi que havia substituït a l’avi Macià. Els mecenes catalans, de la cultura, els dipositaris de les essències fenícies, els nois ferms emparentats amb noies fermes, els nets nascuts amb barretina i faixa, no representen la catalanitat sinó el món de l’hampa mundial.
Pujol, segons la decisió de l’Audiència, no forma part de la burgesia catalana. No és descendent dels Presidents Irla, Macià o Companys. No és progenitor de Mas, Puigdemont o Torra. No. Pujol, probablement d’origen sicilià, s’embranca familiarment amb els Capone, Colombo, Bonanno, Genovese, Gambino... Messi (que segons els tribunals espanyols, era el cap d’una organització criminal per haver guanyat al Madrid per 0-5)...
Els catalans del Palau de la Música estan desconcertats. Millet, Pujol... A quin coi de país hem anat a parar es pregunten entre Virolai i Segadors.
Cap Problema. Des de Karlitus us assegurem que Pujol és Pujol. Un prohom. Un pròcer. Un salvador de la xica pàtria catalana. Potser es va passar en algun compte i alguna subvenció, però comparat amb els banquers i polítics de l’Espanya borbònica, Pujol és un tros de pa.
Jo conec a Pujol i a l’Emèrit. Ni punt de comparació. Mentre un fa gala d’ullals d’elefants, l’altre es conforma amb una petita col·lecció de closques de caragols. Ves tu a comparar.
CINQUENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
LA LLUFA
AIXÒ NO ÉS AMÈRICA, FLORENTINO
Durant el servei militar obligatori que es feia a Espanya quan a Espanya tot era obligatori, es repetia una frase que deia: “esto no es América, soldado”. La qual cosa volia dir que havies d’anar a la puta carrera a fer qualsevol puta cosa perquè t’ho ordenava un puto caporal. Fins aquí arribava el seu humor, després començaven les hosties.
Florentino Pérez, que probablement va fer la mili a la suite d’algun Hotel madrileny, encara no sap que Espanya no és Amèrica o dit de manera més popular que “no todo el monte es orégano” o dit ja en to xavacà, que et pots creure que ets Déu com n’hi ha d’altres que es creuen Napoleó, però això depèn de la teva salut mental i de la salut moral del país on vius.
Instal·lat a la llotja del Bernabeu, el bo del Florentino, ha vist com podia fer i desfer, segons conveniències, negocis, propostes, estafes a nivell nacional sense cap mena d’impediment, i l’home, que tampoc va sobrat de neurones, cansat ja de saber-se un Deu autonòmic, ha passat pantalla i ha volgut convertir-se en el Déu del futbol europeu. Pobre Florentino.
Florentino partia de dues idees, que a la UEFA hi ha tants mafiosos com ell (que és veritat) i que ell era el millor de tots (que és fals).
En pocs dies Florentino ha aprés que hi ha famílies més importants que la seva, negocis més grans i que exigeixen més experiència. Ha aprés que la fidelitat al Capo, depèn dels diners que ofereix un altre Capo i que la política (aquest grupet d’aprenents que mana a Espanya) a Europa és menys manipulable.
Quin disgust. Ja ho deia ell que Europa és una merda, que sobren universitats i falten casernes. Que sobren investigadors i falten estafadors. Que sobren opinions i falten ordres.
En general que un home/dona/nen/nena, deixi de creure’s Déu i se sàpiga mortal, és bo. Ajuda a créixer la ment, allibera tensió i ens fa menys cretins. Però aquesta és una fase que ha d’arribar el més aviat millor. Descobrir a 75 anys que no ets Superman, et pot agafar a ple vol i fotre’t una pinya pràcticament mortal.
SISENA PÀGINA: EL CAT NEGRE
TELEGRAM
ESPANYA RUTLLA
Mira que les coses van malament. Pandèmies, canvis climàtics, la selecció espanyola no acaba d’arrancar, les esglésies buides, els menjadors socials plens... Però Espanya sobreviu, Espanya sura, Espanya es manté com a reserva espiritual de la fam. I el Govern, que és com una delegació, del Sant Sopar, ajuda als espanyols. Oé, oé oé oa! La Unió Europea ha donat 17.500 milions per la reforma laboral, però tot el mèrit és nostre.
EL CANVI FA LLUFA
Biden convoca. Els altres caps d’Estat, fins i tot els que hi estan en contra, es posen corbata nova, es renten les dents i es posen davant la càmera que oferirà la cimera. Han de parlar del canvi climàtic. Alguna cosa té el canvi climàtic perquè ni la tecnologia americana pot oferir una sessió mínimament correcte. Uns no escolten, als altres no se’ls pot sentir, uns tercers marxen perquè tenen pis... Per això ja seria millor fer les cimeres en directe. Com a mínim, els polítics poden anar amb putes que no siguin del seu país.
BALES D’ARGENT CONTRA EL DOLENT
Un anònim, de la secta Vox, ha comprat sobres de correu i segells, ha fet escriure les adreces al seu nebot que fa quart i ha posat dins els sobres, unes bales de Cetme (arma utilitzada per l’exèrcit espanyol). Els destinataris de les missives queden avisats. Corren perill de mort. Sobre tot perquè no son feixistes. I això, aquí, comença a ser greu. Ara només cal llegir el següent capítol del Mein Kampf per saber quina serà la propera tramesa. La dreta sempre segueix el mateix evangeli.
QUE EN SÓN DE PESATS ELS NENS
Quan jo era petit, no veia mai al meu pare perquè protestava a la universitat. Quan encara era petit però ja menjava sòlid, no veia a la meva mare perquè protestava a la universitat. El meu germà no va venir a la meva Primera Comunió perquè tenia mani a la universitat. Jo vaig fer Formació Professional i em limitava a no anar a classe. Ara els meus fills protesten a la universitat. Els meus nets ja han avisat que no pensen néixer perquè estan contra la Universitat. OK. I què volen amb tanta protesta? Ni ho saben. Ganes de cridar.
COM MENYS POLICIA MÉS SEGURETAT
La condemna de Derek Chauvin per dos delictes d'assassinat, el policia que va posar el genoll al coll de George Floyd durant 8 minuts i 46 segons, provocant-li la mort per asfíxia, no ha deixat indiferent als seus companys que han plegat en massa com a protesta. La sentència és una anomalia dins d'un sistema judicial que no condemna els policies blancs de la mort d'afroamericans, indis i llatins. Els ciutadans se senten molt més segurs i diuen que s’encarregaran ells de l’ordre. Us encantaria que a Espanya passés el mateix?
TOCANT CAMPANES
Amb l’anunci que l’ANC_ha organitzat, el 7 i 8 de maig, un congrés internacional digital sobre independències unilaterals, el CNI està rabiós. Com potser que ex-representants públics i antics líders de la societat civil dels països bàltics i Eslovènia hi participin? Com s’atreveixen a explicar als indepes catalans els processos d’independència dels seus respectius països? Per tal de guanyar perspectiva un grup d’agents del CNI ha rebut l’ordre d’aprendre català en set dies i de participar-hi. No fos el cas que els independentistes aprenguin sobre els passos a seguir per poder declarar una altra vegada la independència.
DES DE RÚSSIA AMB NAVALNY
Malgrat les protestes internacionals el dissident rus Navalmy ha estat internat en un hospital psiquiàtric. Vejam quan els russos s’aclariran! De primer el seu enverinament. Després el repatrien des de Berlín. Després el president de la cambra baixa del parlament rus, la Duma, l’acusa de treballar pels serveis secrets occidentals. Més tard l'acusen de treballar per la CIA. Ara el tracten de malalt mental. Què el deixin tranquil i lliure podria ser el proper pas?
«SAME OLD SHIT» CATALUNYA
Poques restriccions, fronteres poroses i toc de queda aleatori, dia 397. Com cada nit, desenganyats, mirem la tele per saber els morts del dia. Ho fem per morbo i evitant discussions doloroses i pensant que tenim sort i encara som vius. Fins que trobin el camí cap a la normalitat ens avorrirem de ferm. Què podem fer? Jo, portaré les fundes del sofà a la bugaderia ara ja oberta. Tantes hores amb el cul al damunt han quedat brutes de veritat. Des de Salses a Guardamar i des de Maó a Fraga s’acaba el confinament. El virus es queda! 
Download in PDF 
